marfanta.com

________________________________publicitat

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

CONTACTA @MARFANTA

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Arxiu

AL MINUT

PUBLICITAT

Tortosa reobre el refugi de l'antic cinema Fènima per fer-lo visitable i recuperar la memòria de la Guerra Civil

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 27 març de 2015 | 27.3.15



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha reobert el refugi antiaeri de la Guerra Civil més gran de la ciutat i, des d’aquest divendres, ja és visitable en grups organitzats. El refugi està ubicat a la zona de l'Eixample, just al darrera de l'antic cinema Fèmina, i consta d'un passadís principal i diverses galeries que recorren, al llarg de 120 metres, el subsòl del barri del Garrofer. El refugi ha estat museïtzat per tal que els visitants puguin fer-se una idea el més real possible de com eren aquests refugis (en tota a la ciutat n’hi havia una vintena), i en quines condicions patien les tortosines i els tortosins les incessants pluges de bombes de l'any 1938.

L'obertura de l'antic refugi antiaeri de la Guerra Civil té per objectiu continuar divulgant entre la societat, especialment els més joves, sobre la història col·lectiva, al temps que esdevé un nou actiu turístic de la ciutat. En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel ha volgut destacar que d’aquesta manera la ciutat també se suma a la tasca realitzada per altres municipis per recuperar els espais de la Batalla de l’Ebre.

A l'exterior del refugi, un mural explicatiu informa de la situació de Tortosa durant la Guerra Civil, dels vuit mesos de setge durant la Batalla de l'Ebre i del funcionament d'aquests amagatalls. Un plànol de la ciutat indica la intensitat dels bombardejos amb gran precisió. A l'interior, l'experiència és d'impacte. Els visitants accedeixen a la galeria principal i, transcorreguts uns segons, s'apaga la llum general i s'encén una línia de bombetes de filaments mentre, perfectament sonoritzat, s'intueix l'arribada dels primers ràids aeris, que de seguida comencen a deixar caure les primeres bombes. Els laments de la població atemorida i el plor d'un nen confereixen a l'ambient una important càrrega emocional.

El comissari de l'exposició "Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada", Antoni Royo, ha explicat que Tortosa va ser durament castigada. En un sol dia van deixar anar sobre la ciutat fins a 54 tones de bombes. Amb l’objectiu d’evitar que la ciutat quedés deserta es van construir la vintena de refugis, el més gran dels quals –amb capacitat per a 400 persones-, és el que ara s’ha obert al públic. Construït sota el talús del barri del Garrofer, aquest refugi es va costejar amb fons públics i consta d'un passadís principal amb diverses galeries laterals per encabir la gent, i presenta les restes de la instal·lació elèctrica original. El refugi tenia tres portes d'accés per fer més fluïda l'entrada i facilitar la sortida. El cost de la museïtzació s'ha finançat amb càrrec al Pla de Foment de Turisme. / Canal 21 Ebre

ERC de Tortosa presenta la candidatura, amb Marc Puigdomènech de número dos



TORTOSA (Baix Ebre).- Esquerra Republicana de Catalunya presentarà aquest dissabte la seua candidatura per a les municipals del 24 de maig, que tornarà a encapçalar el metge Josep Felip Monclús. Segons els republicans, la llista combina experiència i renovació, ja que 20 persones són noves incorporacions respecte de la candidatura del 2011, la majoria nous militants i simpatitzants. De fet, el fet més destacable és que la regidora Alícia Gamundi ha decidit no continuar com a número dos, tot i que participarà en la campanya ocupant la posició simbòlica de tancament de la candidatura, al número 21. En aquest sentit, el segon lloc de la llista estarà ocupat per l’actual president d’ERC a Tortosa, Marc Puigdomènech, politòleg i màster en funció directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, especialitzat en govern i gestió pública. Actualment, Puigdomènech és tècnics d’habitatge i coordinador de Territori i Sostenibilitat al Consell Comarcal del Baix Ebre.


El tercer lloc de la llista d’ERC és per Marià Martínez Hierro, economista amb experiència financera en multinacionals i en una empresa pròpia d’importació. Actualment és gestor d’inversions de fons privats. També és economista la número 4 de la candidatura d’ERC, Maria Jesús Viña, mentre que la cinquena a la llista és la politòloga Cristina Girón, que el 2011 va refundar les JERC a Tortosa. Els següents llocs de la candidatura són Montserrat Andreu, Felip Monclús Arasa i Ismael Eixarch, a més de Georgina Salvador i Mercè Forcada. D’altra banda, Josep Rodríguez, nét de l’alcalde republicà afusellat després de la Guerra Civil, obre la llista de suport a la candidatura.

La mitjana d’edat de la llista és de 41 anys, amb una important presència de les JERC. Esquerra ha destacat que es tracta d’una candidatura preparada per impulsar el canvi que necessita l’Ajuntament de Tortosa, amb formació especialitzada en gestió pública i privada, i experiència en tots els àmbits. També que es tracta de persones molt implicades en entitats i associacions culturals, socials i esportives del municipi. També compromeses amb el país, no només a través d’ERC sinó també en altres entitats independentistes.


ELECCIONS MUNICIPALS TORTOSA 2015-2019

CANDIDATURA D’ERC


1. Josep Felip Monclús Benet   
63 anys. Portaveu del grup municipal d'ERC-Tortosa. Metge especialista en medicina familiar i comunitària, molt vinculat al món associatiu de l’esport i la salut. En el seu mandat com a director de Serveis Territorials del departament d’Innovació, Universitats i Empresa, va ser un dels principals artífexs del nou campus universitari de Tortosa i va impulsar la promoció turística de la ciutat.

2. Marc Puigdomènech Ramió               
36 anys. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, màster en funció directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, especialitzat en govern i gestió pública. Tècnic d’habitatge i coordinador de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Baix Ebre. Ha treballat en diverses administracions locals catalanes i com a assessor de càrrecs electes d’ERC.

3. Marià Martínez Hierro
49 anys. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, amb una llarga experiència financera en companyies multinacionals i en la seva pròpia empresa d’importació. Ha estat també docent de la universitat a distància UNED, en diverses assignatures vinculades a l’àmbit econòmic i financer. Actualment és gestor d’inversions de fons privats.

4. Maria Jesús Viña Ariño
46 anys. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, copropietària d’una assessoria laboral, fiscal i comptable de Jesús des de fa 23 anys, d’on és veïna. Forma part de diverses entitats de caràcter cultural i nacional, i practica l’excursionisme de muntanya.

5. Cristina Girón Carrillo           
32 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, màster en gestió pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Ha viscut un any a Londres, compaginant treball i estudis per acumular experiència professional i acadèmica. Va refundar JERC-Tortosa el 2011.

6. Montserrat Andreu Pons           
59 anys. Diplomada en Treball Social. Actualment treballa com a administrativa de la Generalitat de Catalunya. Vinculada a l’associacionisme cultural, ha ocupat també diverses responsabilitats en l’organització d’ERC a la ciutat i a la comarca.

7. Felip Monclús Arasa               
34 anys. Llicenciat en Història, màster en direcció i gestió de centres docents. Treballa com a professor de secundària i batxillerat, i està vinculat a l'associacionisme esportiu de Tortosa. Membre actiu de secció local d'ERC des de 1999.

8. Ismael Eixarch Queralt
50 anys. Llicenciat en Psicologia i educador social habilitat, amb estudis de postgrau especialitzats en inserció laboral i en funció gerencial. Ha treballat en diverses empreses privades i públiques en el camp social, exercint tasques de direcció del Centre Obert Sant Francesc des de fa 17 anys, i la direcció tècnica dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Tortosa des d'en fa 13.

9. Georgina Salvador Franch (JERC)
19 anys. Estudiant del grau de Geografia i Ordenació del Territori a la UAB. Militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya des de fa 3 anys, i portaveu de la secció local.

10. Mercè Forcada Lleixà
33 anys. Tècnica d’Educació Infantil, actualment cursant l’últim any del grau d’Educació Social de la UOC, que compagina amb estudis d’anglès. És veïna de Bítem.

11. Josep Pujol Jové       
45 anys. Operari de manteniment a l'Ajuntament de Tortosa, on també és representant sindical dels treballadors. Veí de Jesús, i candidat a l'EMD en les eleccions municipals de 2011.

12. Joan Antoni Pons Albalat    
41 anys. Llicenciat en Farmàcia, professor de secundària a l'Institut de l'Ebre. President comarcal d'ERC Baix Ebre, membre de la sectorial d'educació d'ERC. Conseller nacional del partit.

13. Mercè Subirats Justes
65 anys. Amb estudis de Geografia i Història, va treballar fins la seva jubilació en una fundació del Tercer Sector per a infants i adolescents. És veïna de Santa Rosa.

14. Joan Carles Mola Sánchez               
35 anys. Tècnic en Transport Sanitari. Treballa al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), com a tècnic conductor en el servei d’urgències i emergències sanitàries.

15. Luz Vieites Guerra                
51 anys. Diplomada en Infermeria, treballa a la Clínica Terres de l'Ebre. Va entrar a l'Aliança fa 25 anys, i des de 1994 exerceix a l'Àrea Quirúrgica, àmbit en el qual és especialista.

16. Emili Alcoverro Balart                   
26 anys. Llicenciat en Veterinària, especialitzat en medicina i cirurgia de petits animals. Viu majoritàriament a Barcelona i treballa en un hospital veterinari de Mataró, si bé viatja sovint ampliar formació. Va refundar JERC-Tortosa el 2011.  

17. Olívia Llunart Castells
43 anys. Auxiliar administrativa, amb estudis de secretaria de direcció i comptabilitat. Actual administradora de la web www.meteotortosa.cat

18. Maria Teresa Garcia Chavarria               
44 anys. Administrativa, amb formació i experiència en el camp de la docència, ha exercit també de responsable de qualitat. És veïna de Jesús.

19. Aleix Borràs Asensio (JERC)           
18. anys. Estudiant del grau d’Anglès i Clàssiques a la UAB. Membre de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, actualment és secretari de Formació i campanyes de les JERC-Terres de l’Ebre.

20. Damià Grau Arasa
46 anys. Treballador autònom del sector del comerç de la construcció. Activista cultural des de la seva època estudiantil, membre fundador de l’Associació Cultural Soldevila, impulsor de les Jornades del Patrimoni Històric, Curt-Redó Film Festival i Mestràlia Fira de Lutiers. Candidat d’ERC a l’Alcaldia de Campredó.

21. Alícia Gamundi Vilà           
56 anys. Professora de formació professional molt vinculada al món de la pedagogia i les polítiques d’igualtat. Ha estat cofundadora de l'AAVV de Ferreries-Sant Vicent, Presidenta de l'AAVV La Simpàtica i de la FAVT. Coordinadora Territorial de l'Institut Català de les Dones (2008-2010), Premi Baldiri i Reixac (2010) i màster en PNL (2015). Regidora d'ERC a l’Ajuntament i consellera comarcal durant el mandat 2011-2015


LLISTA DE SUPORT - SUPLENTS

1. Josep Rodríguez Rodríguez
61 anys. Enginyer tècnic en equips electrònics de telecomunicacions. Treballador de la indústria agropecuària ocupant diferents responsabilitats, com a cap de fàbrica, de manteniment i responsable de nous processos. Nét de l’alcalde republicà de Tortosa entre 1936-1939, Josep Rodríguez, afusellat pel franquisme.
   
2. Xavier Hernández Lorca
34 anys. Amb estudis en Informàtica, ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diversos grans centres comercials. Té formació en defensa personal, de la qual exerceix com a entrenador.

3. Lluïsa Forés Tallada
53 anys. Exerceix la docència des de fa 31 anys. Ha treballat en educació ambiental al Camp d'Aprenentatge d'Ebre a la Ràpita, al CEIP Ferreries, i des de fa 10 anys a l'escola Cinta Curto, com a mestra especialista d'anglès.

4. Bea Domingo Tafalla (JERC)
18 anys. Estudiant del grau de Nanociència i Nanotecnologia a la UAB, motiu pel qual ha de viure lluny de la ciutat entre setmana, com molts joves ebrencs. Col·labora amb les JERC-Tortosa des de fa dos anys.

5. Juanjo Subirats Blanch   
41 anys. Veí de Jesús, treballa com a marmolista des de fa 21 anys, una feina en què és especialista. Li agrada l'excursionisme de muntanya i la terra.

6. Rosa Chorto Pino
47 anys. Conductora d'autobús urbà a Tortosa, treballa actualment a la Línia 3 entre Sant Llàtzer i Remolins. Veïna de Campredó, col·labora en l'organització de curses.

7. Manel Martínez Espuny
46 anys. Diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració d'Empreses, especialitat Màrqueting. És dissenyador titulat, exercint en el seu propi estudi professional d'interiorisme i com a comerciant.

8. Alba Aixendri Andreu
30 anys. Fisioterapeuta i osteòpata. Exerceix també com a professora universitària en fisioteràpia òssia a l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili.

9. Josep Salido Gil
41 anys. Veí de Jesús, treballa com a repartidor i estudia competència professional per al transport. Molt vinculat al món associatiu del poble, tant al cultural com al veïnal.

10.David Pegueroles Bel (JERC)
18 anys. Estudiant de 2n de Batxillerat Humanístic, li apassiona la informàtica i l'any vinent vol estudiar Periodisme. Membre actiu de les JERC, va néixer el 31/12/1996, de manera que tanca la llista el més jove de la candidatura.

Imatges ERC Tortosa

Més Ràpita proposa recuperar Garbeach i ampliar el passeig marítim, així com més bous per festes



SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- El candidat del partit independent Més Ràpita, Pedro Hernández, ha avançat aquest divendres alguna de les propostes que incorporaran en el programa electoral per a les municipals del 24 de maig. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Hernández ha explicat que la seua candidatura està formada per 20 persones de totes les edats i ideologies que volen treballar per la Ràpita, sense tenir cap altre lligam amb cap partit polític. De fet, Hernández ha recordat que ell mateix va deixar el PP arran dels casos de corrupció i perquè no el deixaven actuar amb total llibertat, en defensa dels interessos de la Ràpita. En aquesta línia, el candidat de Més Ràpita ha explicat que apostaran per la potenciació dels locals de Garbeach i per l’ampliació del passeig marítim a la zona de les coves de Pipi, amb la construcció d’un petit hotel i una zona de restaurants.

Altres actuacions que proposarà Més Ràpita són l’eliminació de les rotondes de l’avinguda dels Esports i la reforma del pavelló municipal, així com la cobertura de la pista de patí. De la mateixa manera, Hernández ha apostat per crear llocs de treball amb l’atracció de noves empreses als polígons de la població. A més, segons el candidat de Més Ràpita, potser caldria que l’Ajuntament construís un pavelló firal propi, ja que l’actual depèn de Ports de la Generalitat.

D’altra banda, Hernández ha donat suport a les reivindicacions de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, i ha fet una crida a participar en la manifestació del proper 19 d’abril a Amposta. De fet, el candidat de Més Ràpita ha fet una defensa de la tradició, i s’ha compromès a fer un dia més de bous per festes, així com a recuperar la celebració dels bous a la platja.

A més de Pedro Hernández, la candidatura de Més Ràpita està formada per Ivan Subirats, Àngel Rangel, Nati Beltri, Mercè Pablo, David Reverté i Josep Carcellé, entre d’altres.

Bel assegura que el govern de Tortosa ha assolit més d'un 91% de compliment del PAM

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 26 març de 2015 | 26.3.15



TORTOSA (Baix Ebre).- El govern de Tortosa assegura ha assolit un 91,73% de compliment del Pla d'Actuació Municipal (PAM) d'aquest mandat. L'alcalde, Ferran Bel, s'ha mostrat "molt satisfet" per haver aconseguit aquest alt grau d'execució en les 568 actuacions que s'han inclòs al document de treball. En concret, 457 accions ja s'han finalitzat (80,46%), 64 estan en execució i s'enllestiran en poques setmanes o mesos (11,27%), i 47 actuacions no s'han fet (8,27%). Bel ha recordat que el PAM és el full de ruta del govern municipal i que aquest es va incorporar a l’Ajuntament de Tortosa en el seu primer mandat. En aquest punt, Bel ha destacat l'elevat grau d'assoliment del PAM i ha avançat que la seua voluntat és fer-lo encara més transparent introduint-hi millores com la geolocalització i imatge.

Bel ha enumerat algunes de les actuacions que li han fet més il·lusió poder realitzar, com la restauració de la màquina del Carrilet. Quant a les actuacions que no s'han pogut concretar, i que Bel ha avançat que inclouran al PAM del pròxim mandat si tornen a governar, hi ha la construcció d'una nova piscina coberta, un dels projectes de CiU que no ha pogut executar. Quant a les actuacions de nou ingrés al PAM, és a dir, aquelles que no estaven incloses a començaments de mandat, hi destaquen el projecte de remodelació integral del pont de l'Estat, el camí del Mig, la museïtzació del refugi antiaeri, el projecte Tortosa ciutat cardioprotegida, l'accés vertical a la muralla medieval de Remolins, l'oficina de Turisme, el reglament de participació ciutadana, o la biblioteca de l'EMD de Campredó. / Canal 21 Ebre

Tortosa adquireix la casa natal de l'escultor Agustí Querol, al barri de Santa Clara



 TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha adquirit la casa natal de l'escultor Agustí Querol, al número 11 del carrer Pujada de Santa Clara. L'alcalde, Ferran Bel, ha avançat que la seua voluntat és recuperar la casa, rehabilitar-la i estudiar quins usos se li acabaran donant. La doctora Núria Gil i Joan Sabaté, experts ambdós en l'obra d'Agustí Querol, van posar en coneixement de l'Ajuntament l'existència d'aquesta casa que estava a la venda. En aquest sentit, Bel ha agraït a tots dos la seua col·laboració per tal d'aconseguir que aquesta casa, encara que molt deteriorada, hagi passat a ser patrimoni de la ciutat.

En el marc de la recuperació de la figura d'Agustí Querol, l'alcalde també va anunciar que l'Ajuntament rehabilitarà l'antic pedestal que l'escultor tortosí va crear com a base de l'escultura de Mossèn Sol, i que estava al col·legi de Sant Josep. La plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, actualment en fase d'urbanització integral, lluirà l'escultura i el recuperat pedestal.

Querol (1860-1909) és un dels artistes més rellevants de la seua època, representant del gust oficial de finals de segle XIX, i molt sol·licitat a la capital de l'Estat. Agustí Querol va rebre les primeres classes de Ramon Cerveto. Estudià a Barcelona i a Roma. Va obtenir medalles en exposicions internacionals de belles arts a Chicago, París, Madrid i Barcelona, així com importants encàrrecs dels ministeris espanyols. Una de les seves obres més destacades és el frontó de la Biblioteca Nacional a Madrid (1892). En tornar d'Itàlia, s'establí a Madrid, sota la protecció de Cànovas, i inicià una carrera ascendent. Així ho ha recordat Gil, qui s’ha mostrat convençuda que encara hi ha molt per treballar al voltant de la figura de Querol.

Per la seua part, Sabaté ha remarcat que la història artística de l’Ebre, especialment pel que fa a l’escultura, no s’entén sense l’obra d’Agustí Querol. Així mateix, ha afirmat que cal reivindicar la gran concentració d’escultors de rellevància que va tenir al territori.

La filòloga jesusenca Mònica Sales, premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular


JESÚS (Baix Ebre).- La filòloga jesusenca Mònica Sales de la Cruz ha estat distingida amb la 30a edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell) pel treball 'Quan les revistes Conten Rondalles'. La guanyadora, de 31 anys, recollirà dissabte el guardó, que enguany augmenta la dotació a 5.000 euros. Els Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular han esdevingut una important eina per a la recuperació i divulgació d'un patrimoni cultural amenaçat de caure en l'oblit. L'organització també ha editat enguany un col·leccionable, 'Dotzena de frare', on es presentaran cada any materials d'un folklorista o estudiós de la cultura popular, el primer dels quals serà Manuel Milà i Fontanals.

L'acte de lliurament dels guardons tindrà lloc dissabte a la nit al Teatre Armengol de Bellpuig, en el marc d'una vetllada literària organitzada per l'Ajuntament i durant la qual es  presentarà el llibre de l'obra guanyadora de l'any passat i el llibre recull amb els treballs dels premis de les categories infantil i juvenil de les darreres tres convocatòries.     

Coincidint amb l'acte d'enguany, l'organització ha editat també un col·leccionable 'Dotzena de frare' on es presentarà cada any materials d'un folklorista o estudiós de la cultura popular. El primer serà Manuel Milà i Fontanals.  

L'Ajuntament de Bellpuig convoca anualment  el Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular, que també compta amb el patrocini del Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs./ ACN
La 30a edició dels Premis Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular ja té guanyadors, tant en la categoria absoluta, que aquest any augmenta la dotació a 5.000 euros, com en les categories infantils i juvenils adreçades a alumnes des d'ESO a Batxillerat. Segons la decisió del jurat, que s'ha fet pública aquest dijous, la guanyadora d'aquesta edició del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular ha estat la filòloga Mònica Sales de la Cruz, amb el seu treball 'Quan les revistes Conten Rondalles'.  

Bladé confirma l’obertura del tanatori de Móra la Nova en pocs dies



MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, ha confirmat aquest dijous que és qüestió de “pocs dies” que puga obrir portes el nou tanatori municipal, després de més d’un any amb les obres acabades. La Funerària Mena podrà obrir les portes del nou tanatori després de mesos d’entrebancs judicials i urbanístics, arran dels recursos i denúncies que va interposar l’altra empresa que volia gestionar l’equipament, la funerària Priorat-Ribera-Terra Alta. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Bladé ha assumit que l’Ajuntament ha comès alguns errors, però ha deixat clar que en cap moment s’ha enganyat la població, tot rebutjant les crítiques dels grups d’Esquerra i del PSC. L’alcalde ha afegit que en les obres i adjudicació del tanatori sempre han seguit el procediment reglat, a partir dels informes dels serveis tècnics municipals.

Segons Bladé, algun dels partits de l’oposició va ser “imprudent” a l’hora de qüestionar el paper de l’Ajuntament en la polèmica pel tanatori. De fet, l’alcalde i candidat de CiU a la reelecció no s’ha mossegat la llengua a l’hora de rebatre algunes de les propostes dels nous candidats d’Esquerra i del PSC, com la necessitat d’aprofitar el riu Ebre com a actiu turístic. Bladé els ha demanat que hi hagi una campanya electoral “neta i explicativa”, on es respecti la veritat. De fet, el candidat de CiU ha posat sobre la taula l’existència d’un pacte entre ERC i el PSC per canviar el govern de Móra la Nova.

Finalment, Bladé ha afirmat que la candidatura de CiU tindrà molta renovació, tot i que també buscarà un cert equilibri amb els membres de l’actual equip de govern i amb persones que tinguen una certa experiència.

Iniciativa i ERC sostenen que Roigé va amagar a l'oposició que té una finca al pla de millora de Parc Nivera II



TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, ha insistit aquest dijous a denunciar els interessos privats de la primera tinent d’alcalde d’Urbanisme en la reparcel·lació del sector Parc Nivera II, a la zona alta de la ciutat. El govern de CiU va justificar dimarts, aportant un certificat del secretari municipal, que el vot de Meritxell Roigé va ser “irrellevant” per a l’aprovació del pla de millora, i que per tant no era necessari que la regidora abandonés la junta de govern local del 17 de novembre. Jordan ha reiterat que Roigé és una de les propietàries dels terrenys, i que és “un escàndol, des del punt de vista ètic”, que la regidora d’Urbanisme no sortís de la reunió en què va aprovar-se la reparcel·lació de les finques. De la mateixa manera, el portaveu d’Iniciativa ha recordat que el promotor del pla urbanístic és el pare de Roigé.

En aquest sentit, Jordan ha afegit que haguessin portat el cas als jutjats si el vot de Roigé hagués estat determinant per a l’aprovació del pla de millora. A més, el portaveu d’Iniciativa ha remarcat que a l’acta de la junta de govern no consta que l’alcalde hagués sol·licitat l’opinió del secretari sobre la presència de Roigé, tal i com assegura el funcionari en el certificat que Ferran Bel va demanar-li aquest dimarts. Per tant, Jordan ha afirmat que té dubtes que es produís aquesta petició al secretari accidental. Jordan ha conclòs que el certificat del secretari arriba tard, després de la denúncia pública de poca transparència que Iniciativa va fer dimarts.

Finalment, Jordan ha volgut replicar a l’equip de govern, tot assenyalant que ell sí que va assistir a la comissió informativa del 24 de novembre, on la regidora va parlar del pla de millora de Parc Nivera II, però obviant que fos un pla de reparcel·lació i que tant Roigé com la seua família tinguessin interessos privats. Segons Jordan, en aquesta reunió es va dir que el pla consistia en la millora de camins i dels accessos.

Per la seua banda, el portaveu d’Esquerra, Josep Felip Monclús, ha dit que no recorda amb detall el contingut de la comissió d’Urbanisme, però ha afegit que en cap moment els van informar que la regidora i la seua família tenien finques al sector del Parc Nivera II. Monclús ha valorat que no li sembla correcte que Roigé no sortís de la junta de govern local en què es va aprovar l’avanç del pla de millora. Segons el republicà, si es vol buscar la màxima transparència cal explicar clarament aquest tipus de projectes i els interessos particulars dels regidors.

Tortosa estrena web de Turisme i agenda, adaptades a dispositius mòbils

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 25 març de 2015 | 25.3.15



TORTOSA (Baix Ebre).- Tortosa Turisme ha renovat la seua pàgina web amb l'objectiu d'arribar a nous públics, tot oferint una informació més clara i una navegació més àgil, amb continguts nous i molt més visuals. El web tortosaturisme.cat obre amb un bucle d’imatges que fa d'aparador sobre els principals elements de promoció de la ciutat, que varien en funció de les activitats programades en els propers dies. A l'interior, un carrussel de bàners ofereix una visió més ordenada de les diferents possibilitats que ofereix la ciutat, mentre que a la part superior s'indica tot allò que el visitant busca en primera instància: on dormir, com arribar, rutes o compres. Una de les seues principals característiques és que tortosaturisme.cat està adaptada per a smartphones i tauletes.

L'apartat de xarxes socials també agafa protagonisme, amb l'actualització constant dels posts que el perfil oficial de Tortosa Turisme, la Cucafera, té a les diferents xarxes. Simultàniament al web, l'Ajuntament també ha presentat la nova agenda d'activitats al municipi, agenda.tortosa.cat, que pot consultar-se també des de tortosaturisme.cat i tortosa.cat, i que vol mostrar tot allò que passa al municipi.

La nova agenda d’activitats també dóna la possibilitat de subscriure's al butlletí, tothom pot crear esdeveniments, i hi ha un widget que qualsevol web pot incorporar a la seua pàgina d'inici.

Artur Gaya: 'No és gens fàcil treballar per la cultura ni fer-ho des de Terres de l'Ebre'


TORTOSA (Baix Ebre).- El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha decidit atorgar un dels deu Premis Nacionals de Cultura al grup de les Terres de l'Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Artur Gaya, conegut com a Quico el Célio, ha destacat que "els premis sempre són una satisfacció i una alegria molt gran perquè són una espenta al fet de treballar per la cultura". "A ningú dels guardonats crec que sigui cap cosa descobrir-li que no és gens fàcil treballar per la cultura i tampoc ho és a un lloc com a les Terres de l'Ebre allunyat dels llocs on es prenen les decisions importants i per tant aquests premis t'ajuden a tirar endavant", ha ressaltat en declaracions a l'ACN.

Artur Gaya ha admès que els ha sorprès que els hagin donat aquest premi i ha volgut agrair molt "la sensibilitat" de la gent que els ha escollit perquè a més és un premi, ha recalcat, que els hi dóna "la institució que representa el país i és molt especial". El CoNCA ha reconegut del grup l'èxit en la tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical popular i tradicional de la Catalunya sud, que reivindica la recuperació de les jotes com a tret cultural tradicional de les Terres de l'Ebre. Grup emblemàtic, ha gaudit de nombrosos reconeixements al llarg dels seus 20 anys de trajectòria, acomplerts el 2013. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és representant, pel jurat, d'una realitat dinàmica, inquieta i compromesa, lligada a un territori amb personalitat pròpia. / ACN

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, guardonats als Premis Nacional de Cultura


BARCELONA.- Els Premis Nacionals de Cultura 2015 que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ja té guardonats, i ha premiat el grup Quico el Célio el Noi i el Mut de Ferreries. En total, deu figures –entre artistes, acadèmics i entitats culturals catalanes– han rebut la distinció més rellevant de l’àmbit cultural a Catalunya per l’excel·lència de la seua obra, la continuïtat de la seua tasca fins l’actualitat i la mirada pròpia i innovadora que cadascun d’ells ha aportat en el seu àmbit d’activitat.

Els Premis Nacionals de Cultura reconeixen personalitats, entitats o institucions catalanes que han contribuït i contribueixen a la cultura del país, ja sigui per l’obra intel·lectual, estètica o d’identificació compartida que desenvolupen. Els guardons s’entregaran enguany durant la cerimònia de lliurament de premis que se celebrarà el proper 17 de juny.

Els guardonats dels Premis 2015
Els Premis Nacionals de Cultura 2015 són Josep Maria Cadena, Guillermina Coll, Núria Espert, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, la Fundació Privada Espai Guinovart, Francesc Parcerisas, Xavier Pla, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Amèlia Riera i Jaime Rosales.

Seguint la dinàmica dels darrers dos anys, el CoNCA ha escollit els guardonats sota la categoria única de Premis Nacionals de Cultura. El CoNCA, amb la seva elecció, vol posar de relleu 10 referents que contribueixen a enriquir i enaltir el projecte cultural català, 10 exemples a seguir que gaudeixen del reconeixement tant del sector professional com de la ciutadania.

Els premiats són figures amb repercussió internacional o pertanyents a l’àmbit local, però amb una gran transcendència en la memòria col·lectiva catalana. A través dels Premis Nacionals de Cultura, el CoNCA també vol distingir la dimensió social, pedagògica, de cohesió, d’identificació compartida i de creació de comunitat de la cultura, i vol integrar la cultura en el consum quotidià de la societat.

El jurat encarregat d’escollir els guanyadors de 2015 està format per Carles Duarte, Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola, tots membres del Plenari del CoNCA, l’òrgan de màxima decisió d’aquesta institució.

Uns premis amb vocació de reconèixer la diversitat territorial
Més enllà de la trajectòria, l’obra recent i l’excel·lència dels guardonats, la territorialitat també ha estat un criteri clau per la selecció dels Premis Nacionals de Cultura d’enguany, que reconeixen el talent del conjunt del territori català.

En aquesta edició, la vocació descentralitzadora del CoNCA s’evidencia amb l’elecció entre els premiats del gironí Xavier Pla; la Fundació Privada Espai Guinovart, assentada a la població d’Agramunt (Lleida), i de l’emblemàtic grup de música tradicional de les Terres de l’Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

El CoNCA
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, creat pel Parlament de Catalunya i format per destacades personalitats dels sectors culturals, és l’organisme que atorga des del 2009 els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Des del 2013, el CoNCA ha dut a terme una reorientació dels Premis amb la voluntat de transcendir els àmbits culturals,mostrar totes les realitats lingüístiques de Catalunya, mantenir l’equilibri territorial en el reconeixement de figures culturals del país i permetre la presentació de candidatures als guardons.

A més del lliurament d’aquestes distincions, el CoNCA també té per objecte assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural, vetllar pel suport a la creació artística i per la promoció d’aquesta, i fer-ne l’avaluació. / Imatge Jordi Cerdà

Gandesa i la Torre de l'Espanyol formen part de la nova Associació de Municipis Eòlics de Catalunya


GANDESA (Terra Alta).- El proper divendres es realitzarà al municipi lleidatà de la Granadella la presentació oficial de l’entitat municipalista AMEC (Associació Municipis Eòlics de Catalunya), de la qual formen part Gandesa i la Torre de l'Espanyol. Aquesta entitat, que es va constituir formalment l’octubre de 2014, té la finalitat de representar, defensar i promoure els interessos generals dels municipis eòlics catalans. L’AMEC també té per funció l’elaboració d’estudis; la difusió del coneixement del règim jurídic regulador; oferir serveis de suport jurídic, administratiu i tècnic als ens locals associats... Poden ser membres de l’AMEC tots aquells municipis de Catalunya en el territori dels quals estiguin instal·lats parcs eòlics destinats a la generació d’energia elèctrica.

Una de les primeres actuacions de l’associació ha estat l’edició del llibre “Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals a Catalunya”, realitzat pel geògraf de la URV, Sergi Saladié, el qual es presentarà el mateix divendres a les 20 hores. La presentació del llibre anirà a càrrec d’Oleguer Presas, Llicenciat en economia per la UAB i membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa.

Després d’una dècada de funcionament de les centrals eòliques al país, el llibre analitza els rendiments econòmics i laborals que aquestes instal·lacions deixen en els municipis on estan implantades. L’estudi permet conèixer l’impacte dels ingressos procedents de les centrals als pressupostos municipals, així com els percentatges dels seus beneficis que recauen en els municipis, entre altres qüestions. / Imatge AMEC

El vot de la regidora d'Urbanisme de Tortosa era 'irrellevant' per aprovar el pla de Parc Nivera II

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 24 març de 2015 | 24.3.15


TORTOSA (Baix Ebre).- El govern de Tortosa ha volgut aclarir els termes de l’aprovació del pla de millora del sector Parc Nivera II, després que el portaveu d’Iniciativa, Jordi Jordan, haja denunciat aquest dimarts que la regidora d’Urbanisme té interessos privats en el projecte. Fonts municipals han confirmat que Meritxell Roigé és una de les propietàries dels terrenys, i que el seu pare és el promotor del pla de millora, que preveu la reparcel·lació de 34.006 metres quadrats al sector Parc Nivera II. Però les mateixes fonts han assenyalat que l’aprovació de l’avanç del pla de millora per part de la junta de govern local és un tema “absolutament reglat”, i que no era necessari que la primera tinent d’alcalde s’absentés de la reunió que va tenir lloc el 17 de novembre passat.

De fet, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha demanat aquest mateix dimarts un informe al secretari general accidental de l’Ajuntament, en què certifica que va demanar l’opinió del mateix secretari per saber si era necessari que Roigé abandonés la reunió. En aquest informe, el secretari afirma que “la transcendència del vot de la regidora” era “irrellevant”, pel caràcter reglat del mateix acte administratiu i perquè el vot de Roigé no condicionava l’aprovació de l’avanç del pla de millora. D’altra banda, les mateixes fonts han explicat que els grups de l’oposició van ser informats en la reunió de la comissió d’Urbanisme del 24 de novembre, a la qual Jordan no va assistir-hi.

Troben el cos sense vida d'una dona de 22 anys desapareguda al riu Sénia



LA POBLA DE BENIFASSÀ (Baix Maestrat).- Els equips de rescat han localitzat aquest dimarts al matí el cos sense vida d'una dona de 22 anys que ahir dilluns va desaparèixer arrossegada pel riu a la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que han mobilitzat cinc dotacions dels GRAE. En la recerca de la dona, hi han participat cossos de rescat catalans i del País Valencià. Aquests dies el riu baixa amb molta força arran dels forts aiguats a la zona, a l'alçada del Molí de l'Abat. Segons diversos testimonis presencials, la dona va ser arrossegada per la forta corrent, en un punt on el riu fa de frontera natural entre Catalunya i el País Valencià. La recerca s'ha fet en un tram de més de quinze quilòmetres entre aquest punt i Sant Joan del Pas. Hi han participat també cinc vehicles i una unitat subaquàtica dels Bombers de Castelló, agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil. / ACN

Movem Tortosa proposa ubicar una llar d’infants pública a l'edfici de l'antic Betània



TORTOSA (Baix Ebre).- El candidat de Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha anunciat aquest dimarts que si arriba a l’alcaldia de la ciutat impulsarà la instal·lació d’una llar d’infants municipal a l’edifici de l’antiga escola Betània. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Jordan s’ha compromès a obrir en aquest espai la primera llar d’infants municipal de la ciutat de Tortosa, ja que a partir del curs que ve els alumnes de l’institut Cristòfol Despuig deixaran l’antic Betània per passar a l’ampliació del centre educatiu de Sant Llàtzer. El candidat de Movem Tortosa considera que caldria aprofitar aquest edifici, totalment equipat, per ubicar-hi la primera llar d’infants pública de la ciutat.

En qualsevol cas, Jordan també ha afirmat que la decisió d’Ensenyament de no construir el tercer institut al pla parcial Temple Sud és una mesura “negativa”, que va en contra de les reivindicacions de la comunitat educativa de la ciutat. El candidat de Movem Tortosa ha emmarcat aquesta decisió en la política de retallades que el govern de CiU està fent tant en sanitat com en l’àmbit de l’educació. Tall de veu de Jordi Jordan, candidat de Movem Tortosa.

Jordan (ICV) denuncia els interessos privats de Roigé en la reparcel·lació del Parc Nivera II de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, ha acusat aquest dimarts el govern de Convergència i Unió (CiU) d’administrar l’Ajuntament “com si Tortosa fos la seua finca particular”. En concret, Jordan ha denunciat que la junta de govern local del 17 de novembre passat va aprovar, fora de l’ordre del dia, l’avanç del pla de millora urbana sector Parc Nivera II, en què la primera tinent d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, té interessos privats. Segons ha revelat Jordan, Roigé hauria d’haver-se absentat de la reunió a l’hora de votar l’aprovació inicial del pla de reparcel·lació urbanística, ja que en la documentació figura com a propietària dels terrenys. A més, el portaveu d’Iniciativa ha afegit que el promotor del pla de millora té una relació directa amb la regidora d’Urbanisme. Jordan ha fet aquestes declaracions durant una entrevista a Canal 21 Ebre.

L’àmbit del pla de millora urbana del sector Parc Nivera II, que permetria obtenir una trentena de parcel·les, ocupa una superfície total de 34.006 metres quadrats, segons el pla d’ordenació urbana municipal (POUM) de Tortosa. Limita amb la urbanització d’habitatges unifamiliars de Parc Nivera, al nord, i també amb diferents polígons d’actuació pendents de desenvolupament a l’est, sud i oest. El pla preveu la reparcel·lació de sis finques d’un total de vuit propietaris. Segons Jordan, el més greu és que l’aprovació per part de la junta de govern local va arribar després que Roigé no expliqués aquest tema a la comissió informativa d’Urbanisme.

Les vies que donen accés i envolten l’àmbit d’actuació del sector Parc Nivera II són el camí d’Orleans i el camí dels Còdols, al nord, i el camí de Gala, a l’oest. El pla proposa eliminar un vial interior previst al POUM, però es projecten tres zones de vials més amples. En l’apartat d’espais lliures es crea un corredor verd que acompanya el vial central, per facilitar una possible circulació de vianants i bicicletes. També es preveu una zona d’equipaments públics a l’extrem final del camí dels Còdols.

Espectacular incendi d'un cotxe al carrer Elcano del barri tortosí de Ferreries



TORTOSA (Baix Ebre).- Els Bombers de la Generalitat van haver d’actuar ahir a la tarda a Tortosa, per sufocar l’incendi d’un cotxe que es va cremar a la cruïlla entre els carrers Juan Sebastian Elcano i Migdia, al barri de Ferreries. Els bombers van arribar en qüestió de pocs minuts, però el vehicle ja estava totalment engolit per les flames, com mostren les imatges que Carlos López, un veí de la plaça Francesc Macià, van poder enregistrar des de la finestra de casa seua. De fet, molts curiosos van poder captar fotografies i vídeos amb els seus telèfons mòbils, atrets per l’espectacularitat de les flames. La policia local de Tortosa va restringir l’accés a la zona mentre van durar les tasques d’extinció de l’incendi d’aquest vehicle.

Tortosa obre al trànsit el nou vial que connecta el barri del Temple amb la zona dels Portals de Ciutat

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 23 març de 2015 | 23.3.15


TORTOSA (Baix Ebre).- La ciutat de Tortosa guanya des d'aquest dilluns un nou accés des del sud, amb l'obertura i prolongació de la Rambla Ferran d'Aragó, que a partir d'ara connecta el Temple i Centre amb la zona dels Portals de Ciutat per sota del pont Tirant lo Blanc i en paral·lel al canal de l'Esquerra de l'Ebre. El nou vial esdevé un passeig, amb doble sentit de circulació, voreres i carril bici. El nou tram de carrer s'inicia a la cruïlla entre la Rambla Ferran d'Aragó i el carrer Ferran Arasa, just davant de la Comissaria dels Mossos, on s'ha construït una rotonda per facilitar la mobilitat, i s'allarga fins després del pont Tirant lo Blanc, connectant amb el passeig del Canal, ja existent als Portals. El nou vial té 300 metres de llargada.


L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, acompanyat de la tinent d'alcalde de Serveis al Territori, Meritxell Roigé, i els responsables de la Junta de Compensació del Pla Parcial Temple Sud, així com l'empresa que fa les obres d'urbanització, Subirats Berenguer, han presentat aquest dilluns a la tarda l'actuació. Una vegada finalitzada la urbanització de la prolongació de la Rambla Ferran d'Aragó, els propietaris del Pla Parcial Temple Sud estan treballant en les obres d'urbanització del carrer Ferran Arasa, perpendicular a l'anterior, que suposarà una millora en l'accés des de la plaça del Bimil·lenari. Aquest vial també incorporarà carril bici i una àmplia zona enjardinada. El seu acabament està previst per a finals d'abril. Amb aquesta obra es garantirà un millor accés a la Comissaria dels Mossos d'Esquadra.

Mentre durin aquestes obres, l'accés als Mossos es fa per la Rambla Ferran d'Aragó. Aquestes dues actuacions de millora de la mobilitat en aquest sector de la ciutat es fan en el marc de l'acord entre l'Ajuntament i la Junta de Compensació del Pla Parcial Temple Sud. Es tracta d'uns terrenys amb una superfície de 77.272 metres quadrats delimitats pel pont Tirant lo Blanc, el canal de l'Esquerra, l'autovia Tortosa-l'Aldea (C-42) i el carrer Ferran Arasa. Aquest pla parcial té un sostre comercial previst de 10.494 metres quadrats i una superfície total d'edificabilitat per a usos residencials de 60.439 metres quadrats. La inversió estimada en la urbanització del tot el pla parcial és d'uns 4,5 milions d'euros./ Imatge Ajuntament de Tortosa.

'Junts, movem Tortosa' serà el lema de campanya de la candidatura de Jordi Jordan


TORTOSA (Baix Ebre).- Movem Tortosa ha presentat aquest dilluns el lema de campanya de la candidatura per a les eleccions del maig del 2015. Serà 'Junts, movem Tortosa', una expressió que vol englobar fins a tres dels punts que defineixen el caràcter de la candidatura que encapçalarà Jordi Jordan. A més, la plataforma ha parlat sobre la darrera assemblea programàtica, amb què Movem buscarà definir el model de ciutat que defensarà en els propers comicis.

En primer lloc, el lema expressa que Movem Tortosa ha trobat la unitat en la diversitat d’ideologies i de pensament de cadascun dels seus integrants. Jordan ha explicat que gràcies a la pluralitat poden crear noves propostes que tinguin en compte diversos punts de vista. En segon lloc, aquest “Junts” pretén invitar la ciutadania a participar dels canvis que es facin a Tortosa. L’alcaldable de Movem ha explicat que el seu projecte polític creu en la implicació dels ciutadans “des del minut zero”. Per últim, la plataforma ha volgut remarcar que el lema inclou un tercer significat: la necessitat de canviar i de moure Tortosa "cap al futur".

Movem ha explicat que cal mirar aquesta necessitat en tres direccions: aprofundir en la democràcia participativa, donar més suport a les persones que pateixen la crisi i augmentar les oportunitats de treball a partir de la reactivació econòmica de la ciutat.

D'altra banda, Jordan ha anunciat que l’última assemblea oberta de Movem Tortosa tindrà lloc el proper 11 d’abril. En aquesta assemblea es definirà el model de ciutat, “la Tortosa que volem” ha dit l’alcaldable, on es debatran propostes per a la reactivació econòmica, la transformació urbanística i la creació d’una Tortosa més sostenible. Per això, es tindran en compte les propostes o idees que aporti la gent, ja siguin via web o en les visites als barris que faran els membres de la candidatura durant les pròximes setmanes.

Podem es presentarà a les municipals amb l'agrupació d'electors Som Tortosa i unes primàries per elegir candidat



TORTOSA (Baix Ebre).- El cercle Podem de Tortosa ha decidit concórrer a les eleccions municipals del 24 de maig, amb la creació d’una agrupació d’electors que es dirà Som Tortosa. Així ho ha avançat aquest dilluns el secretari general de Podem Tortosa, Joan Serrallach, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. De fet, Serrallach ha explicat que, un cop convocades oficialment les municipals, començarà el procés de recollida de 500 signatures per avalar la candidatura de Som Tortosa. De la mateixa manera, també s’iniciarà un procés de primàries “obert i transparent” per elegir la persona que encapçalarà la llista electoral. La data límit per presentar candidatures és el 7 d’abril, que és quan tindrà lloc una assemblea. Segons Serrallach, qualsevol persona es podrà presentar per ser el candidat o candidata de Som Tortosa, i l’assemblea oberta de Podem també acabarà de decidir el conjunt de la llista.

Serrallach ha explicat que la gent de Podem estan “molt decebuts” amb els polítics actuals, i que hi ha una altra manera de fer les coses. De fet, ha afirmat que per això no van prosperar les converses amb Movem Tortosa per fer una candidatura conjunta amb Iniciativa, ja que des de Podem consideren que el projecte que lidera Jordi Jordan no és prou rupturista. En canvi, Podem tenia més punts en comú amb les CUP, però també han descartat fer una llista conjunta perquè els separa el debat sobre la independència de Catalunya.

El cercle de Podem a Tortosa va començar a funcionar el mes de juny del 2014, amb unes 120 persones inscrites. A les reunions que es fan els dimarts al centre cívic de Ferreries participen activament entre 25 i 30 persones, que fins ara no havien fet política. Podem critica la falta de transparència a l’Ajuntament, la manca d’actuacions tot i la situació d’emergència social, i el fort endeutament municipal, tot i la falta d’inversions. Serrallach ha proposat un nou pla de mobilitat a Tortosa, per solucionar els problemes d’aparcament i crear nous carril bici, i ha parlat de fer una consulta ciutadana sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre.

Un altre membre de Podem Tortosa, Toni Garcia, ha volgut criticar les promeses electorals del govern de Ferran Bel, com les noves piscines o la reforma del pont de l’Estat. També ha dit que el nucli antic de Tortosa necessita millorar la situació dels habitatges i també la falta d’aparcaments. A més de Som Tortosa, el partit de Pablo Iglesias també ha decidit presentar-se a Alcanar, amb el nom de Som Alcanar.

Un aiguat inunda diversos carrers de Gandesa i obliga els Bombers a fer set sortides




GANDESA (Terra Alta).- Un aiguat ha inundat aquest dilluns diversos carrers de Gandesa i ha obligat els Bombers de la Generalitat a fer set sortides entre les 9 i les 10.30 hores per acumulacions d'aigua a baixos d'habitatges. La capital de la Terra Alta ha recollit durant la matinada i matí 75,5 litres (amb un màxim de 15,3 litres en 30 minuts) i porta un acumulat de més de 180 litres en tot l'episodi de llevantada. L'aigua ha negat un tram de la C-43 a l'entrada de la població i ha entrat en diversos baixos d'habitatge a l'avinguda de Franquet, l'avinguda Aragó, l'avinguda Via Catalunya i a la Rambla Democràcia. Tres dotacions dels Bombers s'han encarregat d'ajudar a treure l'aigua./ ACN

Mor als 77 anys la tortosina Aurora Bau, expresidenta de Dret a Morir Dignament

TORTOSA (Baix Ebre).- La tortosina Aurora Bau Blasi, neboda del polític Joaquim Bau i expresidenta de l'Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, ha mort aquesta setmana als 77 anys d'edat, després d'una intervenció quirúrgica. Nascuda el 1937, en plena Guerra Civil, al xalet que la família Bau tenia al Port, Aurora Bau havia estat una membre molt activa de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i també de l'associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, a més de SOS Monuments. Amb tot, el 2008 va adherir-se a la campanya ciutadana per aconseguir la retirada del monument franquista de Tortosa, així com de la resta de simbologia feixista, així com pel canvi de nom del barri 13 de Gener i de la plaça i de l'institut que encara porten el nom del seu oncle. Com a fundadora i presidenta de l'entitat Dret a Morir Dignament va col·laborar estretament amb el director Alejandro Amenábar en la pel·lícula 'Mar Adentro', després d'haver mantingut una estreta relació amb Ramón Sampedro. El funeral va ser aquest divendres al tanatori Sancho de Ávila de Barcelona.

L'any 2010, Aurora Bau va escriure les seues memòries en el llibre 'A cavall de les rebel·lia'. Aquest llibre resumeix el que ha estat la vida d’'Aurora Bau: "sempre nedant contracorrent, deixant-se endur per la seua espontaneïtat, per la seva energia, pel que li demana el cos i el cor en cada moment". De fet, «el que faig em va fent» era una de les seves màximes. El llibre es presentava com el "retrat íntim" d’'una filla dels Ports, en què res no s’escapa de la seva anà lisi sincera: "la separació matrimonial, el dolor per la mort d’una filla, el retrobament afectiu del pare, el retorn a les arrels tortosines..."

Bau, professora d'història, va dedicar més de 20 anys de la seua vida a defensar l'eutanàsia i considerava que ajudar a morir persones que ho desitgen perquè pateixen una malaltia irreversible "no és matar". Aurora Bau va mantenir una estreta relació amb Ramón Sampedro i va ajudar Amenábar a filmar la seua pel·lícula sobre el tetraplègic gallec que va morir després d'ingerir un got amb cianur després que la justícia li denegués la seua sol·licitud d'eutanàsia. Aurora Bau Blasi, que llavors era vocal de l'Associació Dret a Morir Dignament, va haver de testificar davant un jutge de Barcelona que va investigar l'origen del vídeo en el qual es va gravar la mort de Sampedro. Bau va declarar davant del jutge que la seua associació va rebre per correu i de forma anònima el vídeo en el qual apareix Ramón Sampedro bevent amb una canya un got que contenia el cianur.

Aurora Blau era llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat Pedagogia, i llicenciada en Geografia i Història. Formada a “l’Escola Activa” de Rosa Sensat i membre actiu en Seminaris i Escoles d’Estiu. Trenta-set anys dedicats a l’ensenyament, passant com educadora i docent per totes les etapes educatives, des del Jardí d’Infants a la Universitat; quedant-se els vint últims anys a l’ IES Esteve Terrades de Cornellà.

Imatge CAC-Drac

Artur Mas inaugura el nou Espai Ebre Km 0 i visita les obres de la residència d'Amposta

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 22 març de 2015 | 22.3.15


AMPOSTA (Montsià).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat aquest dissabte des d'Amposta deixar de banda “certs interrogants” que hi ha sobre l’èxit del procés polític i superar “els obstacles interns i externs”  per “centrar-nos en els tres objectius fonamentals on es juguem el tot i el res del procés: tenir una democràcia de qualitat, que no la tenim prou; un sistema de justícia i equitat social de primer nivell europeu, que podríem tenir i no el tenim prou, i aprofitar a fons les oportunitats econòmiques per generar feina i feina de qualitat”.

Artur Mas ha fet aquestes declaracions en el decurs de la inauguració del Centre de promoció turística i gastronòmica Espai Ebre Km 0, a Amposta. El president s’ha desplaçat aquest dissabte a la capital del Montsià per inaugurar aquest centre i visitar les obres de la nova Residència d’avis, que permetrà doblar l’oferta de places a aquest municipi. L’han acompanyat en aquesta visita l’alcalde d’Amposta, Manel Farré, i el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès.

En el decurs del seu parlament inaugural, el president ha felicitat l’Ajuntament d’Amposta per tenir “la visió, el coratge, la voluntat i la claredat d’idees” per tirar endavant la construcció de la Residència d’avis que “va en la línia d’un país que es preocupa per la justícia i l’equitat de les persones”.

Artur Mas ha insistit en agrair al consistori que hagi dut a terme aquest projecte en una època, ha dit, en què no podien tenir ajuts per les restriccions pressupostàries. Per això, el president  ha assegurat que la Generalitat complirà els compromisos d’executius anteriors i concertarà places d’aquesta nova residència, però ho farà de manera progressiva, perquè ha recordat “estem gestionant els serveis públics amb un 20% menys de recursos que fa cinc anys i un dèficit fiscal de 15.000 milions i això cal que tothom ho sàpiga”.

Pel cap del Govern, “Catalunya és capaç de produir riquesa per ella mateixa per pagar-se l’estat de benestar actual i la modernització de la nostra economia i molt més”, sinó fos per aquest dèficit fiscal; per això, ha volgut remarcar que “els desequilibris que hi ha en la relació entre Catalunya i Espanya ens estan perjudicant d’una manera evident i les xifres canten”.

Ajudar consumint productes del país

En un altre moment de la seva intervenció, el president ha remarcat “la voluntat d’Amposta per destacar com a ciutat que atrau activitat i pluralitat més enllà de la pròpia comarca” com ho ha fet amb la creació del projecte Espai Ebre Km 0. Artur Mas s’ha mostrat convençut que aquest nou centre servirà perquè els recursos d’aquest territori siguin “més apreciats i valorats”.

El president ha recordat que el 95% de tot l’arròs del país es fa en aquestes terres; també el 20% dels productes de l’horta, així com el 25% de la pesca i el 40% de la producció d’oli. Per això ha subratllat que “les terres del nostre país on hi ha capacitat de producció agrària són terres estratègiques, perquè tots els països seriosos del món volen garantir-se per si mateixos una part important dels aliments”.

En aquest sentit, el president ha celebrat que la societat catalana “es vagi conscienciant i entengui la importància d’ajudar dins de casa consumint productes del país” i ha posat com a exemple que l’any 2014 “per primera vegada” els vins que més es van consumir a Catalunya van ser de denominació d’origen català.

Prèviament als parlaments inaugurals, el president acompanyat de l’alcalde d’Amposta i del director del Museu Terres de l’Ebre, Àlex Farnós, ha visitat els diferents espais de  les noves instal·lacions i ha participat en el show coocking ofert per l’Associació de restauradors d’Amposta.

Espai Ebre Km 0

El nou centre de promoció turística i gastronòmica Espai Ebre Km 0 és una instal·lació municipal promoguda per l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre, amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Amb una inversió de prop de 400.000 euros, aquest centre s’ubica a l’antic escorxador i inclou l’oficina de turisme, el centre d’interpretació del cultiu de l’arròs, una sala de conferències  una cuina per a demostracions gastronòmiques.

El nou equipament vol esdevenir un espai de referència per a la promoció turística, agroalimentària i gastronòmica del territori, amb el valor principal de la col·laboració público-privada. Els visitants de l’Espai Ebre km 0 trobaran una àmplia oferta d’activitats, basada en la singularitat dels espais naturals, en les formes de vida i treballs propis, en el patrimoni cultural, en els productes i en la cuina locals. Un dels objectius també del centre és identificar Amposta amb el Delta de l’Ebre i les Terres de l’Ebre i aquestes amb el turisme sostenible.

Residència d’avis d’Amposta

Abans d’inaugurar l’Espai Ebre km 0, el president ha fet una visita a les obres de la futura nova Residència d’avis d’Amposta, que serà inaugurada a finals d’aquest mes. El nou centre suposarà doblar al municipi el nombre de places residencials (de 80 a 160) i el nombre de places de centre de dia (de 20 a 50). Les places de la residència d’avis actual s’enquibiran en la nova residència.

L’edifici compta amb 5 nuclis o unitats d’habitacions, 2 en la planta baixa i 3 en la planta primera, una ala de menjadors i una ala per al centre de dia. A més, disposa d’una àmplia àrea enjardinada i una àrea d’aparcament,. El nou centre millorarà molt la qualitat assistencial a les persones, ja que és un edifici més confortable i modern, amb un disseny que facilita la mobilitat tant de les persones grans com dels professionals. Gairebé 11 milions d’euros han estat invertits en aquesta obra finançada per l’entitat municipal Fundació Serveis Socials del Montsià (FUSSMONT). / Imatge Generalitat de Catalunya.