marfanta.com

________________________________publicitat

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

ÚLTIMS COMENTARIS

HEMEROTECA

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Comentaris

Arxiu

PUBLICITAT

El Pacte pel Dret a Decidir de les Terres de l'Ebre aplega unes 80 associacions, entitats i ajuntaments del territori

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 25 juliol de 2014 | 25.7.14

 

TORTOSA (Baix Ebre).- L’Auditori Felip Pedrell de Tortosa ha estat escenari de la signatura del Pacte pel Dret a Decidir de les Terres de l’Ebre. Un pacte que ha estat signat per una vuitantena d’entitats, associacions i ajuntaments del terrtitori, una xifra que des d’Òmnium afirmen que “va en augment”. L’acte ha estat presidit per la Presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; Dolors Queralt, Presidenta d’Òmnium a Terres de l’Ebre i els quatre representants comarcals del Pacte: Anton Monner, Terra Alta; Marc Mur, Ribera d’Ebre; Viqui Almuni, Montsià i Josep Bayerri, Baix Ebre.

La presidenta d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre, Dolors Queralt, estat l’encarregada de llegir el manifest en què s’ha posat de relleu que les Terres de l’Ebre, com a territori que forma part de la pluralitat de territoris que componen Catalunya i com a cruïlla dels Països Catalans ha sigut, és i serà part activa en la lluita pels drets i llibertats dels catalans i les catalanes. També s’ha remarcat que el territori afronta els reptes presents i els futurs des de la pluralitat, democràcia, cohesió i inclusió.


El manifest també recull que les entitats i ajuntaments signants es comprometen a dur a terme una orientació general del procés per fer efectiva la consulta sobre el futur polític de Catalunya; crear un espai de debat i diàleg permanent sobre el dret a decidir; facilitar el debat democràtic que comporta l’exercici del dret a decidir, garantint que el dret a ser consultat comporte també el dret a defensar la posició que cadascú considere més convenient; recollir les propostes que emanen de la societat civil i dels seus agents i institucions per enriquir el procés de l’exercici del dret a decidir; difondre i garantir els valors democràtics del dret a decidir com a expressió i fonament de la participació ciutadana directa en els afers col·lectius de gran transcendència; garantir la participació i la coordinació dels diferents actors organitzats del país a favor del dret a decidir: entitats socials i ciutadanes independentment del seu objecte social, agents econòmics i socials, partits polítics i institucions; i per últim a fer pedagogia i explicar el dret a decidir i la celebració de la consulta i proposar i impulsar els mecanismes i accions necessaris perquè el debat sobre el futur de Catalunya arribe arreu de la societat catalana i en garantisca la participació ciutadana.

La cloenda de l’acte ha anat a càrrec del representant de les Terres de l’Ebre de l’ANC, Marcel Guiu, i per Muriel Casals qui ha afirmat que “treballar junts pel nostre futur ens fa feliços en el present”, i ha encoratjat a tots els assistents a “seguir treballant plegats per poder votar el pròxim 9 de novembre”.

Via Canal 21 Ebre
Imatge Òmnium

'Pregó de la XIX Festa del Renaixement de Tortosa', per Xavier Grasset



 ¿Què ha de tenir un poble per a fer-se gran que no tinga Tortosa? Primerament bon clima, bon siti, molt comersi per la mar y per lo riu y també per la terra, dos ports a la mar e igual distància a les tres principals ciutats de la corona; y en la mateixa està de la de Mallorca. Molta còpia de averies, de sal y de peix major, de varietat y abundància de fruites, gran longitut y latitut de térmens, molta llibertat per sos privilegis ...”


I no sóc jo qui ho diu, ja ho sabeu, sinó Cristòfor Despuig, als cel.lebres
Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa del (1557)
Què ha de tenir un poble per a fer-se gran? Què ha de tenir una ciutat? Doncs deixeu-me que digui, com a pregoner d’aquest any 2014, que el que té Tortosa no ho té ningú! Que el que teniu tortosins i tortosines no ho té ningú, començant per les festes del Renaixament que fan que el centre del món durant aquestes dies, com també havia sigut en el passat, sigui Tortosa!
Per tant i d’entrada deixeu-me agrair l’honor que em feu Veguer, Alcalde, nobles i pobres, trast i trastos, banderers, i bandarres, comerciants, comediants, mercaders, prohoms i pro-dones, còmics i bisbes, papes i mames, cuiners i farts d’olla, baldanes i brossats i viatgers i viatjants.
Gràcies infinites de reparar en aquest humil servidor de tots vostès que m’honoreu fent-me, i vestint-me de pregoner. No sé si sóc prou digne de dur aquests teixtits avellutats, i nobles, no sé si aniria més d’acord a la meva condició, anar més descarregat de lluïssor, anar si molt convé amb algun parrac, o directament a pèl, si això no fos ofendre la cerimònia.
Però en tot  cas no goso, i deixo els streptease per la Taverna d’Enrico, i fins i tot convido a alguna altra cortesana o servidora que estigui de més bon veure a fer-ho en aquests dies en que Tortosa es reinventa.
Un gran honor rebre missatge de confiança. Es veritat que ja sabeu que jo no tinc un NO, ni un, ni dos.
Per tant quan el senyor Veguer em va dir si m’agradava la festa del Renaixament vaig dir de manera entusiasta que SÍ, i quan em van dir si volia i podia fer el pregó d’aquest any, tamé vaig dir que SÍ . Sí-Sí
La festa del Renaixament és la reinvenció, i encara que pugui semblar contradictori mirar enrere, ens ha de permetre mirar endavant. Tornar a nèixer.
Mirar enrere, mirar al segle XVI que és el que fem a la festa del Renaixament ens dona, us dona les arrels, ens fa viatjar a l’esplendor, al cim, a l’època en que Tortosa era el centre del món conegut. Cruïlla entre València, Saragossa i Mallorca i Barcelona. Porta d’accés, des del mar i pujant pel riu als mercats interiors. Cruïlla i centre intercultural, que donava noms i caps al país. Com a mínim 6 dels presidents de la Generalitat d’aquella època tenen lligam directe amb Tortosa, com Francesc Oliver de Boteller, que també va ser abat de Poblet, o Esteve de Garret, president el 1515, idolo que tots adoren i que té ball d’homenatge.
 La Tortosa esplendorosa, donant a la Corona els seus fills il.lustres, literats, músics, arquitectes. I armaris, que obrir l’Armari Arxiu sí que és sortir de l’Armari amb tot el coneixement!
Tortosa que era i és el centre del País, o dels Països Catalans, deixeu-m’ho dir, encara que ara sigui pecat dir País Valencià, Països Catalans, i estigui negat per llei a les Illes Balears, o que a l’Aragó s’hagin inventant una vergonyant denominació a la llengua que compartim amb una part dels seus ciutadans, el Lapao.
Què és això sinó vergonya, i ignorància a cop de decret? Només caldria que llegissin les cròniques antigues per saber d’on venim. Que és fonamental per saber on es vol anar, i on som.
I això també és mèrit de la Festa del Renaixament. Sí és clar enmig d’aquest aire festiu, d’aquesta mobilització festiva, d’aquests més de 60 actes diaris, aquests 600 artistes, aquests 3000 ciutadans que us impliqueu avellutats o no, però caracteritzats com a l’epoca, hi ha la gran lliçó que ens dona el passat.
Quan no et deixen escriure la història, perquè te l’han amagat o escrit amb intenció, quina gran lliçó no és tornar-la a estudiar. La ignorància o pitjor encara la pretensió de pensar que ja ho sabem tot és el gran mal. Com en aquella història de l’estudiant i el barquer que recull Jean Claude Carrière al seu llibre el Circulo de los Mentirosos
Un jove estudiant  de viatge que volia creuar un riu, posem l’Ebre, quin sinó?
que li va demanar a un barquer que el passés a l’altra banda d’un riu …El barquer seguint el seu ofici va agafar els rems i es va disposar a creuar el riu.
-.Mentre anaven dalt de la barca, va passar un estol de moixons.
 -. Coneixes la vida d’aquestes meravelloses aus? Li va preguntar l’estudiant que volia lluir els seus coneixements.
-. No, no en sé res. Va respondre el barquer.
-.Ah, amic doncs has perdut una quarta part de la vida.
Una mica més lluny, quan la barca lliscava prop d’un tou de plantes aquàtiques, el jove estudiant va preguntar.

-.Saps com viuen aquestes plantes? Com es reprodueixen? A quins insectes alimenten? Fan la fotosintesi ? Saps , com a mínim, com es diuen?
-.No, jo no sé res de tot això- va respondre el barquer.
-.Així doncs heu perdut mitja vida!
Quan ja anaven pel mig del riu, una mica més enllà, l’estudiant, una mica pesat tot s’ha de dir!, va tornar a preguntar.
-. I les aigues?Les aigues sobre les quals navegues? Saps de què están fetes? D’on venen’ On van?

-. No, va repondre el barquer, mentre feia anar els rems, de tot això no en sé res!
-. Doncs bé, has perdut tres quartes parts de la vida.!

Just en aquest moment la barca es va començar a omplir d’aigua a través d’un forat en la fusta . El barquer va deixar de remar, i li va preguntar al jove mentre s’enfonsava la barca.
-. Que saps nedar?
-. No, no en sé.!
-. Doncs has perdut la vida sencera!  Li va dir tot saltat a l’aigua per arribar a terra.

La festa del Renaixament no és que sigui un curs de natació, és que el sistema d’immersió histórica-festiva total.
I com sempre passa, i aquesta és la gràcia, la festa ens convida a participar de mil maneres. I aquest any de la dinovena ediciò de la festa amb participació de grups internacionals, companyies franceses, italianes, txeques, portugueses i hongareses, vaja que no es pot negar que som i serem de la Unió Europea.

Aquest any en que fins i tot Barcelona ha tingut un bon tast de festa en la presentación que es va fer la setmana pasada al Cap i Casal, les families nobles desfilant pel Passeig de Gràcia i els abanderats per la Rambla, i els Quicos acabant com a músics del Metro! Passant el platet i la gorra! Home que me’ls aprecio i estimo, l’any vinent fem promoció en un Palau, ja sigui el de la Música o el de la Generalitat que també tenen petjada o musical o renaixentista! Vaja la façana la va fer arreglar el Boteller..pos xaic que estem fent! Mecagon l’orba!
Però vaja ja se sap que la promoció i el màrketing exploren tots els camins, subterranis inclosos.
Però picar a la porta de Barcelona està molt bé i s’ha de fer amb energía perquè són tantes les vegades que des de Barcelona s’entra a Tortosa i a totes les Terres de l’Ebre sense picar a la porta, sense preguntar i sense mirar prim i es disposa sobre l’energía ja sigui la que dona el riu, o el castor, els molinets, les nuclears, els cicles combinats o el petroli. Hi ha tantes decisions que es prenen allà i afecten aquí, que ja va bé també que d’una manera festiva s’alci la mà i es convidi a barcelonins, i a tots els catalans de fet , a tothom vingui  d’allà on vulguin,  que vinguin a passar uns dies a Tortosa a passar-s’ho bé, però que sigui picant a la porta.
La ciutat es transforma en el jardí de les delícies, un paradís com poemava l’enyorat Gerard Vergés que es va endur el cavaller Sant Jordi aquest any
I quina meravella !
Prats verds i dolces músiques,
i noies blanques, tendres, rosses, nòrdiques.
i noies negres, esveltíssimes.
Imitant els perversos adamites
-una heretgia que condemna Roma!-
dones i homes es besen i acaronen
amb pagana innocència,
i  els més audaços s’emparellen
dins de flors transparents com el cristall
o dins de grans conquilles: plàcids tàlems marins.

I hi ha fruits abundosos
que del plaer són simbol:
la mora, la cirera, la maduixa,
les tres de pell vermella
i de polpa ensucrada.
I es veuen flors, semblants a les roselles,
amb una aroma d’opi
que condueix als somnies.
I altres flors ni tan sols imaginades.

Això sí que és energia, energia poètica que projecta amb força també la que dona aquest riu mític i remorós
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.      

Aquest riu mític, reivindicació remorosa i permanent dels tortosins que dona caràcter i sentit a tota l’àrea d’influència més immediata, les Terres de l’Ebre.

La festa del Renaixament també juga aquest paper, a més de la festa que convida a tastar la fruita, de fixar memòria, de recuperar l’autoestima d’un passat lluït i potent, el que es traduïa d’aquestes families de nobles, d’aquesta organització de la ciutat i la seva defensa, de la seva potència econòmica i comercial. I és clar que Tortosa sempre ha estat present a la història en la del Tricentenari, en la del Bicentenari del Prim, o el centenari de la mancomunitat, i en l’epoca de la República de les Lletres, la del segle XVI en que una corrent de coneixement es distribuïa arreu d’Europa de manera altruïsta.
Festa i orgull, festa i alegria, festa i convit

Viviu la festa creieu-me no feu el ruc, us ho dic amb totes les lletres sereu més rics, que si aneu pels recs, i agafeu rocs, no escolteu rac’s, escolteu l’Oracle de Catalunya Ràdio, feu-me el favor!
D’això de fer el ruc, i com que ja he vist que en l’afany de tematitzar l’època hi ha animals de tota mena a la festa, de quatre potes, conills, cavalls, ponies,camells, someres i rucs, m’ha vingut al cap i a les mans la Disputa de l’ase, que es va acabar publicant al segle XVI tot i ser aquesta obra d’Anselm Turmeda una mica anterior. La disputa entre un frare i un ase sobre la superioritat d’home o animals, i on hi ha un moment en que l’Ase parla dels quatre elements:
“De la mateixa manera que el gran món té quatre elements, és a dir el foc, l’aire, l’aigua i la terra, així el petit món de l’home té quatre membres, que són el cervell, el cor, el fetge i el pulmó..
I de la mateixa manera que amb els humors, els vapors, les fredors i les humitats que pugen enlaire es congrien i engendren (imitant el moviment dels planetes) vents, trons i pluges, així també pugen els vapors de les parts inferiors a les parts superiors i provoquen vents, com els rots; trons com els esternuts i la tos, i pluges , com les llàgrimes i la saliva. Per dir-ho breument, la carn del cos de l’home és semblant a la terra, ja que fou creat de terra i a la terra ha de tornar.

Doncs si ens regim pel foc, l’aire l’aigua i la terra, ja està tot dit. A renaixer toca. A ritme de Jota, amb regust d’arròs, de baldana i pastisset. A renaixer toca si volem seguir endavant, agafar forces mirant al passat però no per quedar-nos encantats sinó per agafar forces per tirar endavant i progresar.

Tortosines i Tortosins, que tinguem una gran Festa del Renaixement 2014!

Terra d’aigua
Terra d’un riu.
Visca la Vegueria de Tortosa!
Visca

La Festa del Renaixement torna a insuflar aires del segle XVI al nucli antic de Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- Els aires del segle XVI tornen a omplir tots els racons del nucli antic de Tortosa fins el pròxim diumenge. Centenars de persones han assistit aquest dijous al vespre a l'acte inaugural de la XIX edició de la Festa del Renaixement amb la tradicional acte a la plaça de l'Ajuntament, l'obertura de les portes de la ciutat i la lectura del pregó a l'absis de la Catedral. Abanderats, bestiari popular o famílies nobles d'època han passejat pels carrers de Tortosa en el preludi de tres dies d'immersió a l'època daurada de la ciutat. El pregoner de la festa, el periodista Xavier Graset, ha glossat la ciutat i l'esdeveniment, que ha qualificat com el "sistema d'immersió històrico-festiva total".


"Terra d'aigua. Terra d'un riu. Visca la Vegueria de Tortosa". Aquesta és la proclama solemne que marca oficialment l'inici de la festa. Insígnies antigues onejant al carrer, els grups de música tradicional instruments en mà, els nobles asseguts a les seues poltrones i les autoritats al balcó de l'Ajuntament. Un espectacle colorista amb criatures d'altres móns i banderes al vol. No és però fins l'obertura, pocs minuts després, de les portes de la ciutat, el portal del Romeu, al cor del nucli antic, amb el ritual de l'entrada del veguer, les autoritats i el pregoner, quan comença la disbauxa de reminiscències renaixentistes.

Enguany, l'encarregat de llegir el pregó de la festa ha estat el periodista Xavier Graset, qui no ha perdut l'oportunitat de lloar el territori i la ciutat amb referències històriques locals i un fragment del poema "El jardí de les delícies", del recentment desaparegut escriptor tortosí Gerard Vergés. "Tortosa era i és el centre del País o dels Països Catalans", ha assegurat, sense deixar d'apel·lar a "recuperar l'autoestima d'un passat lluït i potent".

Graset també ha animat als tortosins i els ebrencs a convidar Barcelona i Catalunya a "picar a la porta", obrint la festa al país i a la capital -enguany el Renaixement s'ha promocionat pels carrers de la ciutat comtal-, com una resposta a les "tantes vegades" que des d'allí "s'entra a Tortosa i a totes les Terres de l'Ebre sense picar a la porta, sense preguntar i sense mirar prim, es disposa sobre l'energia, ja sigui la que dóna el riu, o el Castor, els molinets, les nuclears, els cicles combinats o el petroli".

A punt de complir 20 anys d'existència, la Festa del Renaixement continua mantenint el pols com a referent de recreació històrica al territori. Ho fa, enguany, programant una seixantena d'espectacles diaris -600 artistes en total- i amb la nombrosa participació de companyies estrangeres, procedents de França, Itàlia, Hongria, la República Txeca i Portugal. Durant les tres jornades, a més, veïns i comerciants de la ciutat -fins a 3.000 persones de forma directa- s'impliquen de forma activa en el procés, traslladant en el temps carrers, places i comerços, del nucli antic especialment.

A banda dels espectacles ja tradicionals, com la Taverna d'Enrico de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, el programa de les celebracions inclou la participació del primer grup d'abanderats que va participar a la festa, els Sbandleratori d'Arezzo (Itàlia) o els celebrats éssers fantàstics de la companyia francesa Ourobouros, presents en anteriors edicions. Ball amb foc, teatre, cinc campaments instal·lats pel nucli antic, o el taulell al carrer dels comerciants ajudaran també a donar color a la festa, molt marcada també pel component gastronòmic amb les tavernes de la Ruta de la Saboga i els plats típics de l'època per part dels restaurants de la ciutat.

Via ACN

Tortosa estrena la nova imatge de la Porta de Palau, amb la reforma de la façana de la casa Fustegueras

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 24 juliol de 2014 | 24.7.14


TORTOSA (Baix Ebre).- La retirada de les bastides, tot coincidint amb l'inici aquest dijous de la XIX Festa del Renaixement, ha deixat al descobert la nova imatge de la façana de l'antiga casa Fustegueras que dóna al carrer Porta de Palau, un dels accessos a la catedral Tortosa. Al novembre del 2010, l'Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge van assolir un acord que permetia la rehabilitació de la Porta de Palau. De la mateixa manera, aquests dies també s'ha netejat el Crist de Palau. L'Ajuntament cedia a Habitatge la Casa Fustegueras i, a través d'Adigsa, es recuperarava aquest espai. Als baixos havien d'ubicar-se les oficines de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i a la part superior es construïen 21 habitatges protegits.

El Departament, a través d'Adigsa, havia de traure a concurs la rehabilitació d'aquest edifici. La casa Fustegueras era de propietat privada, però l'objectiu era adquirir-la per tirar endavant el projecte, que incloïa també dos cases més, de propietat municipal, i que l'Ajuntament cedia gratuïtament. El projecte tenia un cost de 2,3 milions d'euros i permetia donar un salt qualitatiu en un entorn degradat però amb unes possibilitats enormes. El projecte manté les tres arcades de la planta baixa, així com el lloc per on s'intueix que passa la muralla. El vidre és un dels protagonistes de la façana, ja que permet donar claredat al lloc, sobretot per la part que dóna a la Porta de Palau, una de les entrades a la catedral i, concretament, a l'exposició permanent.

'De la Vegueria al Corregiment', una exposició dels arxius ebrencs per commemorar el Tricentenari


TORTOSA (Baix Ebre).- L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, l’Arxiu Comarcal del Montsià, l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta s’han apletat per a presentar una activitat conjunta, per commemorar el Tricentenari 1714 - 2014 també a les Terres de l'Ebre. Concretament, els quatre arxius comarcals han preparat l’exposició 'De la Vegueria al Corregiment', sobre cartografia històrica, en la qual s’exposaran més d’una trentena de reproduccions de mapes històrics entre el segle XVII i XVIII que mostren concretament què va ser la vegueria de l’Ebre i, a partir del Decret de Nova Planta, amb el Corregiment de Tortosa que aplegava bàsicament el que avui coneixem com les Terres de l’Ebre.

L’exposició s’inaugurarà als Reials Col·legis de Tortosa, seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el 5 de setembre i restarà oberta fins el 30 del mateix mes. Seguidament, del 10 al 31 d'octubre es podrà visitar a la sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal del Montsià, a Amposta; mentre que del 7 al 28 de novembre hi serà a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, a Móra d’Ebre. Finalment, del 5 al 30 de desembre romandrà a l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta, a Gandesa.

Constituïts els cinc grups de treball del Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre


TORTOSA (Baix Ebre).- Els cinc grups de treball del Consell Consultiu de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre han començat ja a treballar per donar forma al Pla d'Acció i impulsar propostes que implementin el reconeixement per part de la Unesco. Els grups, que s'han constituït entre aquests dimecres i dijous, compten amb la participació d'uns 150 representants de diversos sectors econòmics i del patrimoni natural i cultural del territori, estructurats en cinc disciplines: Turisme, Patrimoni Natural, Patrimoni cultural, Agroalimentari i Recerca. La seva tasca serà fer el seguiment del Pla d'Acció EbrreBiosfera i impulsar propostes d'implementació del reconeixement.

En les primeres comissions de treball, celebrades a la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, s'ha presentat l'estructura i model de governança de la Reserva de la Biosfera i s'han exposat els sis eixos que desenvoluparan el Pla d'Acció d'EbreBiosfera perquè tots els agents implicats concretin les accions que s'han d'implantar; els objectius a assolir amb cadascun d'aquests eixos i les funcions que haurà de fer cada grup de treball. El Pla d'Acció d'EbreBiosfera ja compta amb el suport de la Fundació Biodiversidad del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Les reunions també ha servit per donar a conèixer l'estat actual els treballs que duu a terme el Comitè Avaluador de la Marca, qui s'encarrega de l'elaboració del Reglament d'ús d'EbreBiosfera. Segons, el Reglament i els annexos que recolliran els diversos productes, béns i serveis de les Terres de l'Ebre que es podran acollir i fer ús de la marca es troben gairebé enllestits. Així, en les properes sessions dels grups de treball s'exposarà aquest Reglament i annexos per tal que facin les aportacions i consideracions oportunes, amb l'objectiu que pugui estar a punt abans de finalitzar l'any.

Les comissions de treball han estat dirigides per Imma Juan, assessora del Govern en Polítiques Ambientals a les Terres de l'Ebre, i Josep Aragonès, director del Consorci Agroambiental de les Comarques del Baix Ebre i Montsià (Code) i de l'Oficina Tècnica d'EbreBiosfera. El Consell Consultiu es va constituir el passat 28 d'abril.

Via ACN
Imatge Gencat.cat

Tortosa enllesteix els darrers detalls per celebrar la XIX Festa del Renaixement



TORTOSA (Baix Ebre).- Més de 60 actuacions diàries, cerimònies, companyies internacionals i prop de 3.000 persones vestides d'època aconseguiran transportar els carrers, carrerons i places de Tortosa al segle XVI. Aquest dijous, 24 de juliol donarà el tret de sortida la XIX Festa del Renaixement, una de les principals recreacions històriques del sud d'Europa, amb l'acte inaugural, la cerimònia d'obertura de portes i el pregó de la festa, enguany a càrrec del periodista Xavier Graset. En aquesta edició hi destaca el reforç del component internacional en els espectacles, amb els francesos El misteri d'Ourobouros o els Mercatores Théatre de l'Alauda, o els italians Sbandieratori i Abanderats d'Arezzo, entre d'altres.

En una entrevista a Canal 21 Ebre, el regidor de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, ha detallat els grups que hi seran presents a la festa, i ha afirmat que des del punt de vista internacional, s'ha aconseguit una programació de molta qualitat. Domingo també ha volgut destacar els espectacles propis de la festa, com són la Taverna d'Enrico de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreres, el 'Hamlet' de Lo TAT o els Abanderats de Tortosa. A banda d'aquests espectacles, la festa també comptarà amb els diferents mercats, un total de cinc campaments d'època, el Taulell al Carrer o les Jornades Gastronòmiques Mengem de Festa, que oferiran els restaurants de l'Associació Plat i Got, a més del menjar que oferiran les tavernes de la Ruta de la Saboga.

Des del punt de vista gastronòmic, per primer any la festa també comptarà amb la cervesa 'La Captiva de Despuig' i el vi 'Lo Turmentat Batiste Ciscar', una iniciativa privada dels tortosins Jordi Garcia i Ferran Faiges. Finalment, Domingo ha volgut remarcar la important implicació del teixit associatiu de la ciutat, dels comerciants i el gremi de restauradors i pastissers per dur a terme la complexa programació de la festa. Tota la informació, els horaris dels espectacles i la venda d'entrades es pot consultar al web www.festadelrenaixement.cat.

Presenten la nova plataforma electoral Movem Tortosa, que proposa 'una altra manera de fer política'

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 23 juliol de 2014 | 23.7.14


TORTOSA (Baix Ebre).- El centre cívic de Ferreries ha estat aquest dimarts al vespre l'escenari de la presentació de la nova marca electoral Movem Tortosa, que té per objectiu presentar una candidatura a les properes eleccions municipals del 2015 "a partir de la defensa dels drets socials, d’un model de ciutat pensat amb i per a la ciutadania, i d’una política a partir del compromís ètic i de la transparència". La nova plataforma electoral naix de la mà d'ICV, però es defineix com "un nou moviment ciutadà format per un grup impulsor que té com objectius canviar la ciutat de Tortosa a partir de la defensa dels drets socials i d’una nova manera de fer política".


Movem Tortosa ha anunciat que a la tardor farà una primera assemblea oberta a la ciutadania perquè tothom qui vulgui canviar les coses a Tortosa hi pugui participar. Un centenar de persones han participat en la presentació, celebrada al centre cívic de Ferreries. Els promotors d’aquest moviment són 19 persones de diferents sensibilitats, procedències i adscripcions, "que tenen en comú les ganes i la il·lusió d’impulsar un canvi a Tortosa". Els integrants de Movem Tortosa són Cristina Bel, Jordi Bonilla, Pere Cabanes, Agustí Forner, Oriol Forner, Cinta Galiana, Pere Genaró, David Jarque, Jordi Jordan, Cinta Llasat, Rafel López, Elena Mars, Jesús Monche, Francesca Pérez , Alma Sentís, Àngel Tafalla, Joan Maria Torres, Paco Vallespí i Xavi Varela.

De fet, la majoria d’elles estan implicades en moviments socials, entitats i associacions de la ciutat i en diferents formacions polítiques. Entre d’altres, destaquen el treball realitzat en diferents espais com les plataformes en defensa de la sanitat i l’educació a les Terres de l’Ebre, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Trens Dignes, Lliga Contra el Càncer, Amics dels Castells, Federació de Veïns, Unió Democràtica de Pensionistes, Associació del Parquinson TE, l’Assemblea Nacional Catalana, Avancem, ICV o Procés Constituent, entre d’altres.

El grup impulsor de Movem Tortosa ha explicat que volen obrir el projecte a tots els ciutadans i ciutadanes de Tortosa. tant per a l’elaboració del programa electoral com en l’elecció de la candidatura a les eleccions municipals. Per això, s’ha anunciat que es celebrarà una primera assemblea general oberta a la ciutadania durant la propera tardor. Paral·lelament, han presentat el manifest fundacional, al qual la ciutadania s’hi pot adherir fàcilment a través de la nova pàgina web www.movemtortosa.cat.

Imatge Movem Tortosa

Una quarantena de persones intenten localitzar exemplars de cargol poma a la part dreta del Delta


AMPOSTA (Montsià).- Una quarantena de persones entre regants, membres de Seo Birdlife i personal de l'administració han resseguit tot el trajecte del canal principal de la part dreta del delta per intentar localitzar alguna posta de cargol poma. La setmana passada es va detectar al canal principal a la part dreta de l'Ebre -part on no s'ha expandit fins ara l'espècie invasora- una posta de cargol poma, i per això ara s'ha treballat a la recerca de noves presències al canal i a totes les seves derivacions. La presència d'aquesta posta és molt improbable que correspongui a un cargol que hagi arribat de manera natural, perquè el canal baixa molt ple i amb força, i, a més, no és el seu mitjà de reproducció habitual.

La seua presència en aquest canal representa un potencial d'invasió molt gran pel cantó dret, ja que és d'on surt tota l'aigua per rega aquest hemidelta. Per contrarestar aquesta possibilitat, s'ha pres una mesura excepcional que ha estat tancar tot el canal principal durant un dia malgrat estar en aquests moments en plena campanya de reg. Fins al moment, només s'ha trobat un exemplar de cargol, però fins a última hora de la tarda continuarà la recerca. Aquest fet s'ha posat en coneixement de l'autoritat competent per si es tractés d'una introducció intencionada, i, per tant, delictiva, segons ha informat el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Via ACN

Aliança de la PDE amb les organitzacions ecologistes per demanar la intervenció de Ramsar contra el pla hidrològic


TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i les cinc organitzacions ecologistes de més pes a l'Estat - Seo/Birdlife, Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF i Amigos de la Tierra- han demanat conjuntament a la Convenció Ramsar, l'organisme internacional que vetlla per la protecció de les zones humides, que estudiï i es pronunciï sobre els impactes que el Pla Hidrològic de l'Ebre pot reportar al Delta. L'objectiu és que l'ens internacional enviï una missió d'assessorament per analitzar la situació i obligar l'Estat espanyol, com a membre de la Convenció, a garantir el bon estat ecològic del delta de l'Ebre. La Convenció Ramsar ja es va pronunciar a principis del 2000 en contra del Pla Hidrològic Nacional.

Després que el Tribunal Suprem hagi admès a tràmit el contenciós administratiu presentat i just abans de fer pública la queixa que es portarà davant la Comissió Europea, la PDE i els seus aliats ecologistes -que, en una iniciativa poc freqüent, han unit forces en l'àmbit de l'Estat espanyol amb un objectiu comú- tornen a girar els ulls cap a la Convenció Ramsar.

Ho fan convençuts que com a organisme internacional, amb 168 estats adherits voluntàriament, entre els quals l'espanyol, obligui el govern del PP a prioritzar la protecció del tram baix de l'Ebre i el Delta a l'hora d'aplicar el Pla. Saben que no té l'autoritat d'una directiva europea, però "tots els membres han de treballar perquè no es desgradin aquests espais", recorda la portaveu de la PDE, Susanna Abella.

Per justificar aquesta petició, el moviment antitransavament ebrenc ha tramès juntament amb la carta signada amb les ONG, un informe tècnic on adverteix sobre els principals perills del Pla. Així, des que el delta de l'Ebre va passar a formar part dels aiguamolls reconeguts per la Convenció, l'any 1993, els regadius s'han incrementat en un 80%, les preses existents han augment en un 82%, el cabal mitjà del riu és ara d'un 55% menys, el deteriorament de la qualitat de l'aigua -sobretot per salinització- és d'entre un 50 i un 85% superior i només arriba a la desembocadura un 0,15% dels sediments.

"Amb el desequilibri que genera el canvi climàtic, s'incrementarà l'erosió i la subsidència. El delta de l'Ebre retrocedirà i es perdran zones humides de gran valor biològic", ha argumentat la portaveu antitransvasament, Matilde Font. En definitiva, si continua el desequilibri en favor de les demandes d'usos de regadiu en detriment de la protecció dels ecosistemes, canviaran les condicions ambientals del tram baix i el Delta, deteriorant la seva qualitat ecològica incrementant a marxes forçades la seva degradació. "El govern espanyol incompleix el seu compromís quan va entrar a Ramsar l'any 1982", ha subratllat Font.

El precedent del PHN

Com ja va fer amb el Pla Hidrològic Nacional de José María Aznar a principis del 2000 -emetent un informe que censurava la llei pels perjudicis que suposava per a l'espai protegit-, la PDE i els seus aliats demanen a la Convenció que torni a enviar una missió d'assessorament que estudiï l'impacte del creixement desorbitat dels regadius i les infraestructures de regulació interna que preveu el Pla, l'estudi del règim de cabals, els problemes i les amenaces que poden acabar excloent el Delta del registre de Montreux, la llista on s'inscriuen els aiguamolls protegits per Ramsar.

Els representants de les organitzacions ecologistes han destacat el "rigor científic" i la qualitat de l'informe tècnic presentat per la PDE, tot destacant que els seus arguments poden servir també com a base per al Govern per continuar oposant-se al pla, segons ha apuntat el representat d'Ecologistes en Acció, Quim Pérez. "Sustenta el que diem la PDE i les ONG: s'està posant més en risc el Delta per la falta de cabals, sediments i l'increment de regadiu portarà més contaminació de l'aigua. Són uns efectes seriosos per a la conca", ha afegit Pérez, qui ha reclamat a la Generalitat que aprovi ja els plans de gestió de la Xarxa Natura 2000 pendents d'implementar els cabals i els sediments necessaris per als espais protegits.

Des de Seo/Birdlife, Ignasi Ripoll ha recordat que tot i suposar un 5% de la superfície del planeta, les zones humides concentren un 25% de la biodiversitat. "Són els únics espais amb un conveni internacional que els defensa", ha insistit, tot recordant que el govern espanyol hi és per voluntat pròpia però que pot veure com s'exclou el Delta del registre de Montreux i que Ramsar li pot demanar que aclareixi què fa per conservar el Delta i quanta aigua pensa extreure del riu.

Via ACN
Imatge Sílvia Alarcón

ERC posa en dubte que el nou COPATE es puga posar en funcionament en sis mesos

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 22 juliol de 2014 | 22.7.14



TORTOSA (Baix Ebre).- La Federació de l'Ebre d'ERC ha posat en dubte que en sis mesos es puguen realitzar tots els tràmits necessaris per dissoldre els cinc consorcis que s'han de fusionar en el nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE), i posar en marxa el nou ens en la seva totalitat. Els republicans ja han manifestat en diverses ocasions el seu desacord en diversos aspectes del projecte, com ara la poca representativitat, que al seu parer, tindran els ajuntaments del territori en aquest nou Consorci de Polítiques Ambientals. De fet, tot i reconèixer que el COPATE serà important per les Terres de l'Ebre i per aconseguir un important estalvi econòmic, ERC va votar en contra de la creació dels estatuts del nou ens tant al Consell Comarcal del Baix Ebre com més recentment al Consell Comarcal del Montsià, i ja han avançat que presentaran al·legacions al projecte.

El portaveu del grup comarcal d'ERC al Consell Comarcal del Montsià i alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha afirmat que la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local només dóna un termini de sis mesos per dissoldre els consorcis existents i fusionar-los en el nou, en cas contrari, la tramitació començarà de zero. Així les coses, Montserrat ha posat en qüestió que s'arribi a bon port si no es comença a treballar fort des de ja. El secretari d'Organització de la Federació de l'Ebre d'Esquerra Republicana, Albert Salvadó, també ha afirmat que a Esquerra la desconcerta que la gestió de la Reserva de la Biosfera s'emmarqui en un consell comarcal o un altre, perquè "es tracta d'una qüestió de territori" i, per tant, asseguren que no s'entén que l'òrgan encarregat de la gestió de la marca "no correspongui a tot el territori de la reserva".

Via Canal 21 Ebre

Tortosa incorpora a la seua oferta turística visites guiades pels escenaris de la Guerra Civil


TORTOSA (Baix Ebre).- Conèixer com van viure Tortosa i els seus habitants els bombardejos de l'aviació l'any 1938. Saber els detalls de l'èxode massiu de la població cap a les muntanyes. Escoltar les cròniques de la propaganda italiana sobre els ràids aeris que van fer els seus pilots sobre la ciutat. O passejar pels mateixos escenaris del front de guerra a Tortosa que va deixar escrits Ernest Hemingway en els seus reportatges. L'atractiva proposta de l'empresa Terra Enllà, que ofereix "un viatge diferent per la Batalla de l'Ebre", inclou aquestes i altres possibilitats de la mà dels seus impulsors, el periodista Andreu Caralt i l'antropòloga Maite Hernández, que han incorporat Tortosa en la seua oferta de visites guiades pels espais que van protagonitzar la Guerra Civil a les Terres de l'Ebre i al Priorat. Aquest dimarts matí han ofert un tast de la visita que estrenen el proper dissabte 26 de juliol (a les 10h i 19h), acompanyats del regidor de Turisme, Alfredo Ferré.

Allò que fa singular aquests itineraris comentats és que depassa la típica visita amb guia turístic i ofereix un relat ben documentat i molt plàstic dels fets ocorreguts durant un dels períodes més convulsos de la nostra història recent. Andreu Caralt explica que Tortosa és rellevant des de molts punts de vista, com per exemple el fet de ser una de les ciutats del país que va registrar un grau de destrucció més elevat, que hi va haver un acarnissament amb les esglésies -se'n van cremar una quinzena, la massiva evacuació de la seva població, o el fet que la ciutat va requerir vora 20 anys per tornar a ser reconstruïda. Amb tots aquests elements, Terra Enllà ha bastit una ruta que recorre llocs com l'antic pont del ferrocarril i el pont de l'Estat -objectius de les bombes de l'aviació, l'església del Roser, el Mercat municipal, l'edifici de l'Ajuntament, l'antic barri dels Pescadors o la Catedral.

El públic objectiu d'aquesta nova proposta és força transversal. Des del familiar fins a aquelles persones veritablement interessades en la història. "Les rutes guiades aporten una mirada diferent al paisatge de la Batalla de l'Ebre, un enfocament transversal on es relata l'operació militar però també altres aspectes prou importants com el rol de la dona, el dolor de les víctimes, els exiliats, la internacionalització del conflicte..." Maite Hernández ha afegit que també persegueixen crear sinèrgies amb altres empreses i recursos turístics del territori. Un exemple el trobem amb les visites a cellers, amb tast de vins inclòs, que incorpora algun d'aquests itineraris a la Terra Alta.

El regidor de Turisme, Alfredo Ferré, ha felicitat els impulsors d'aquesta nova iniciativa, en la mesura que permet posar en valor el patrimoni de la ciutat i oferir un nou atractiu als seus visitants. Ferré ha recordat les accions dutes a terme per l'Ajuntament en la línia de recuperar la memòria de la Guerra Civil, com l'exposició que va a acollir el Museu de Tortosa ("Tortosa bombardejada, Sota un núvol de pols groga") o la proposta per recuperar i fer visitables alguns dels refugis antiaeris de la ciutat.

Terra Enllà estrena el proper dissabte 26 de juliol, en plena Festa del Renaixement, aquests itineraris en horari de 10h i 19h, amb una durada prevista d'una hora. El preu per adults és de 6 euros, de 3 euros entre 12 i 16 anys, i gratuït per a menors de 12 anys. Més informació a www.terraenlla.com, al telèfon 636679969 i a terraenlla.guiatges@gmail.com.

Imatge Ajuntament de Tortosa

La màquina del Carrilet marxa de Tortosa per ser restaurada a Deltebre



TORTOSA (Baix Ebre).- La màquina del Carrilet ha marxat temporalment del parc municipal de Tortosa. Dissabte al matí, enmig d'una festa que va comptar amb l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la ciutat va acomiadar l'antiga màquina del Carrilet, però només per uns mesos. La màquina ha estat traslladada del parc municipal Teodor González de Tortosa i fins a la seu de l'Associació Amics del Carrilet de Deltebre per tal de fer una restauració integral de l'antic Carrilet, que unia Tortosa i la Cava. La previsió és que el treballs s'allarguin durant quatre mesos. Després, la màquina tornarà a Tortosa tot i que l'Ajuntament està estudiant un possible canvi d'ubicació i instal·lar-la al costat de l'antiga estació del Carrilet, al barri del Temple.

En tot cas, la primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Meritxell Roigé, ha destacat que amb la restauració de la màquina del Carrilet el govern CiU dóna compliment a una demanda ciutadana. La restauració consistirà en dotar a la màquina dels elements que amb el pas dels anys han desaparegut o s'han deteriorat com són els comandaments, les inscripcions i els fars, entre altres. El president de l'Associació Amics del Carrilet de Deltebre, Joaquim Salvia, ha detallat l'actuació que es realitzarà a l'antiga màquina, i que costarà uns 17.000 euros. La màquina del Carrilet, que l'any vinent complirà 125 anys de la seua fabricació, també va ser rebuda amb una gran festa i jotes pels veïns de Deltebre.

Via Canal 21 Ebre

Aigües de Tortosa emprèn la segona fase de les obres per solucionar la inundabilitat a la plaça de la Unió


TORTOSA (Baix Ebre).- L'empresa mixta Aigües de Tortosa ha iniciat la segona fase de les obres del projecte per millorar el problemes d'inundabilitat de la plaça de la Unió i la confluència del carrer Barcelona que apareixen al barri de Sant Llàtzer durant episodis de pluges intenses. L'actuació, a la zona del Portal de Ciutat Nord, ha de permetre incrementar la capacitat hidràulica aigües avall del sifó que travessa el canal de l'Esquerra de l'Ebre, desviant part de l'aigua cap al barranc de la Llet. La connexió del sifó i el pas elevat a la xarxa de drenatge del Portal Nord es fa amb tres canonades paral·leles de 70 metres de longitud total.

El projecte complementa la primera fase, que van consistir en la construcció d'un embornal transversal al cal carrer que ara es completa amb aquesta actuació a la rotonda i al Pla Parcial Temple Sud. L'Ajuntament preveu que les obres finalitzin durant la primera meitat del mes d'agost. Segons ha recordat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, l'actuació tindrà encara una tercera i última fase, consistent en la construcció d'una xarxa d'embornals a la plaça Unió i la seua connexió amb els desguassos.

Via ACN
Imatge Ajuntament de Tortosa

Salut defensa a l'Ebre que el nou concurs de transport sanitari prioritza l'assistència mèdica

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 15 juliol de 2014 | 15.7.14


TORTOSA (Baix Ebre).- El Govern ha defensat aquest dimarts el nou concurs de transport sanitari urgent i programat que s'està tramitant en l'àmbit català. Davant les crítiques d'algunes forces polítiques i ajuntaments per la reducció d'alguns serveis d'ambulància, com és el cas d'Alcanar o Sant Jaume d'Enveja, Salut ha assegurat que es prioritza l'assistència mèdica i la millora del servei. El director dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre, Albert Gómez, ha assegurat que el fet de tenir "una ambulància florero" a la porta del Centre d'Atenció Primària (CAP) no garanteix la supervivència dels pacients. "El que cal és una atenció mèdica immediata i això és el que prioritzem", ha afegit.

Gómez ha explicat que, pel que fa al transport sanitari urgent, es disposaran de dues ambulàncies noves anomenades 'Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR)' que aniran voltant, principalment per la N-340, entre Vandellòs i Alcanar. Aquests vehicles disposaran d'un metge i garanteixen l'assistència immediata. Segons ha explicat el director dels serveis territorials, aquestes dos nous vehicles "no sorgeixen del no res" i, per això, s'ha decidit eliminar aquelles ambulàncies que tenien serveis mínims, com és el cas de la d'Alcanar -que passa de 24 a 12 hores activa. Gómez ha explicat que l'ambulància d'Alcanar i Ulldecona té un servei cada dos dies i la de Sant Jaume un servei cada tres dies.

En aquest sentit, Salut prioritza mantenir els punts d'atenció continuada als CAP on es fa la primera intervenció. "Això ho ha de fer un metge i no un tècnic d'una ambulància", ha afegit Gómez.

El concurs, que compta amb la mateixa dotació pressupostària, afecta al transport sanitari urgent i programat es resoldrà cap a finals d'any. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha demanat que s'avaluï el concurs de manera global i no mirant el cas concret d'algun poble. "Tots volem una ambulància a la porta de casa per sentir-nos més tranquils però això no ens dóna seguretat. El que cal és donar un millor servei al ciutadà", ha afegit.

Gómez també ha avançat que s'està treballant per tal que els helicòpters d'assistència mèdica puguin volar de nit i, a més, de les bases actuals de Tortosa i Móra d'Ebre, s'estan impulsant heliports a Gandesa, l'Ametlla de Mar i la Sénia. "La prioritat sempre és salvar la vida de les persones", ha afegit.

Via ACN

Posted via Blogaway


Posted via Blogaway

Ebrefruit anirà també al concurs de creditors per poder garantir els avals d'Agrofruit


TORTOSA (Baix Ebre).- L'empresa tortosina Ebrefruit SAT presentarà aquesta setmana concurs de creditors per garantir els avals de l'exportador de cítrics Agrofruit, al qual està vinculat i que es troba en situació concursal des de la passada tardor. La imminent presentació del conveni per part d'Agrofruit hauria precipitat aquesta decisió, segons ha assegurat el portaveu de l'empresa, Javier Faura, dins de l'estratègia dissenyada per garantir la seva viabilitat. En el moment de presentar el concurs Agrofruit, Ebrefruit -amb la qual comparteix accionistes- va assumir el paper de comprador de la producció de cítrics per a l'exportació. Els bancs exigeixen ara que totes dues societats entrin en un concurs paral·lel.

Via ACN

Posted via Blogaway


Posted via Blogaway

La XIX Festa del Renaixement tindrà nous espectacles i més grups internacionals

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 14 juliol de 2014 | 14.7.14


TORTOSA (Baix Ebre).-   La XIX Festa del Renaixement ja té el programa a punt per garantir novament el viatge al segle XVI en què Tortosa se submergeix tots els anys. Més de 3.000 ciutadans vestits d'època i 60 espectacles diaris amb 500 actors són les credencials d'una de les festes de recreació històrica més importants del sud d'Europa, distingida com a Festa d'Interès Turístic a Catalunya i a Espanya. L'edició d'enguany recupera alguns dels espectacles que s'han pogut veure al llarg de la història de la Festa, es reforça el component internacional dels participants amb la incoporació de companyies de cinc països diferents, i s'introdueix la novetat d'una acció promocional a Barcelona, que portarà als protagonistes de la Taverna d'Enrico (Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) a pregonar la Festa pel Metro, a les famílies nobles desfilant pel Passeig de Gràcia, i als Abanderats i a la Fanfara de la Vegueria fent saber a turistes i ciutadans de Barcelona que, del 24 al 27 de juliol, Tortosa agafa tot el protagonisme amb una nova edició de la Festa del Renaixement.

Els detalls de tot plegat els han presentat avui l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el regidor de Festes, Domingo Tomàs, a la plaça de l'Absis de la Catedral, un dels espais més simbòlics de la Festa del Renaixement.

La Festa torna a comptar enguany amb un clàssic com la Taverna d'Enrico, un espectacle que porta setze anys en cartellera i que han vist més de 30.000 espectadors. La companyia Tortosa Arts Teatrals (Lo TAT) hi torna un any més amb Hamlet, una fantàstica tragèdia de Shakespeare que el planter d'actrius i actors sorgits de l'Escola Municipal de Teatre han consolidat en el programa de la Festa del Renaixement. Els excessius i xarlatants Els Mercatores, vinguts de França, arriben a la Festa amb molt d'humor. La plaça de l'Absis acollirà un espectacle que fusiona la música de tradició medieval occitana amb la dansa del dervitx. La troupe d'éssers fantàstic dels francesos Ourobouros tornen a Tortosa per delectar el públic amb la seva música i malabars. Els abanderats, una de les icones més representantives de la Festa del Renaixement, seran presents enguany per partida doble, amb la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa i amb uns vells coneguts del públic, els Sbandieratori d'Arezzo, Itàlia. Els escacs vivents, de l'Associació 4+1, la Coral Vent de Dalt, amb Cantem a l'amor cortés, l'espectacle In Festa i El petit somni d'una nit d'estiu, a càrrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Teatre, configuren l'oferta d'espectacles fixes i de pagament. Les entrades ja poden comprar-se de manera anticipada a www.festadelrenaixement.cat o mitjançant el nou aplicatiu entrades.tortosa.cat.

Però més enllà de les actuacions en espais d'aforament limitat, la Festa del Renaixement es caracteritza per l'espectacle de carrer, per tot arreu i a totes hores. Els venedors ambulants Les Marchands du Puy (França), Les Grosses, els monstres de Zuvi Verum, la milícia del Terç del Vescompte de Castellbó o els joglars francescos de La Tropa Tornals, a més dels abanderats tortosins i italians, i el bestiari de la Festa, garanteixen l'ambient pels carrers i places del centre i nucli històric de Tortosa durant els quatre dies de la Festa.

Aquells que visiten Tortosa entre el 24 i 27 de juliol podran veure i gaudir dels espectacles comentats mentre passegen pels mercats, visiten algun dels cinc campaments d'època, compren en els comerços del Taulell al Carrer, o coneixen les delícies gastronòmiques que protagonitzaven les taules de les cases de menjars de Tortosa durant el segle XVI. Els restaurants de l'Associació Plat i Got inclouen, un any més, plats típics del Renaixement en les seves cartes. Altres opcions per menjar bé mentre es gaudeix de la festa l'ofereixen les evocadores tavernes de la Ruta de la Saboga.

Barcelona també es vesteix del Renaixement

Amb l'objectiu de captar l'atenció dels principals mercats emissors de turistes, l'Ajuntament de Tortosa farà el matí del proper dijous 17 de juliol, una setmana abans de l'inici de la Festa, una acció promocional pels carrers del centre de Barcelona. Els actors de la Taverna d'Enrico, que interpreten Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, es passejaran pel Metro de Barcelona, pujant i baixant del tren, on cantaran i convidaran turistes i ciutadans a visitar Tortosa i la Festa del Renaixement. Entretant, les famílies nobles del Renaixement desfilaran pel passeig de Gràcia, mentre els Abanderats de la Festa i les trompetes de la Fanfara de la Vegueria marcaran el pas per les Rambles, per la plaça de la Catedral i plaça Sant Jaume, on s'afegirà el ball de Cavallets. Tots els grups es trobaran amb els Gegants del Renaixement en un final de festa conjunt a la plaça del Mercat del Born previst per a les 12 hores.

Xavier Grasset, el pregoner de la Festa

Un dels actes centrals de la Festa del Renaixement és la cerimònia inaugural, prevista per al dijous 24 de juliol (20h) a la plaça de l'Ajuntament. Tot seguit es farà el Pregó de la Festa, que aquest any s'ha encarregat al periodista i escriptor Xavier Grasset, un gran coneixedor de la realitat social i cultural de Tortosa i les Terres de l'Ebre.Tot el programa i detalls de la XIX Festa del Renaixement a www.festadelrenaixement.cat.

Imatge Ajuntament de Tortosa


Posted via Blogaway

La PDE rebutja de nou el model de gestió de l'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 13 juliol de 2014 | 13.7.14

TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) contestarà aquesta setmana al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), després que dijous se celebrés el 25è aniversari de l'arribada de l'aigua de l'Ebre a Tarragona. Susanna Abella, portaveu de la PDE, ha assegurat que el model de gestió de l'aigua del CAT "no ha sigut profitós per les Terres de l'Ebre", i l'ha definit com "el model de transvasaments que vol el govern espanyol". L'entitat ebrenca ho ha anunciat coincidint amb la celebració de la catorzena piraguada pel riu, que ha tingut lloc aquest diumenge entre Xerta i Tortosa i en la qual hi ha participat més de 150 embarcacions. En finalitzar l'acció reivindicativa s'ha fet una musclada popular.

El CAT va celebrar, el passat dijous, la commemoració dels 25 anys de la posada en marxa de la xarxa de distribució d'aigua des de la planta de l'Ampolla fins al Camp de Tarragona, l'anomenat minitransvasament. Un acte en què el president de la Generalitat, Artur Mas, va assegurar que gràcies a la infraestructura del CAT, el Camp i l'Ebre tenen resolt "el problema de l'aigua". Aquesta i altres afirmacions de la jornada de celebració no van agradar gaire els membres de la PDE, que aquesta setmana, en una roda de premsa, posaran de manifest la seva opinió sobre la qüestió.

14a piraguada popular en defensa de l'Ebre

La PDE ha celebrat aquest diumenge la 14a piraguada popular en defensa del riu, una activitat que va néixer amb la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional i que ha s'ha consolidat com una "activitat reivindicativa" a les Terres de l'Ebre, ha exposat la portaveu de la plataforma, Susanna Abella. És una activitat que combina "la lluita amb gaudir del riu, i com més el gaudim, més el coneixem i més l'estimem", ha manifestat Abella.

La festa, amb més de 150 embarcacions, ha començat a dos quarts de deu del matí a Xerta i ha finalitzat a la una del migdia a Tortosa, on s'ha ofert als participants una ració de musclos. És el segon any que es fa una musclada al final del recorregut, de manera que es mostra la bona salut de la producció marisquera a la zona.

Segons Abella, la piraguada ha demostrat, un cop més, que hi ha una "implicació contínua de la ciutadania" en la lluita per defensar el riu. Una lluita que té diversos fronts oberts: d'una banda, la lluita jurídica a nivell estatal, on el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el contenciós de la PDE contra el Pla Hidrològic de Conca, i d'altra banda, la queixa que presentaran -abans del mes d'agost- en el mateix sentit a la Comissió Europea. Així mateix, no descarten noves mobilitzacions de cara a la tardor, en funció de com es vagin desenvolupant els esdeveniments.

Via ACN
Imatge PDE


Posted via Blogaway

Mor la dona que dimarts va ser atropellada a Tortosa per un cotxe que aparcava


TORTOSA (Baix Ebre).- La Policia Local i l'Ajuntament de Tortosa ha informat que la dona atropellada dimarts passat al centre urbà de la ciutat ha mort aquesta matinada passada a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. La víctima, de 80 anys, va resultar ferida molt greu a causa de l'accident i se la va evacuar al centre hospitalari tarragoní. Els fets van tenir lloc cap a les nou del matí al carrer Mossèn Manyà, al barri del Temple de Tortosa, quan un turisme que feia les maniobres d'aparcament va atropellar la dona accidentalment.


Posted via Blogaway

Espadaler sosté des de la Ràpita que la trobada Mas-Rajoy 'és una bona notícia'

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Ramon Espadaler ha valorat de manera positiva que Mas s'entrevisti amb Rajoy, però ha remarcat que "és una bona notícia, d'entrada", perquè la sortida a aquest diàleg "només ha de ser possible des de la democràcia, és a dir, votant", ha dit. Espadaler, president del Consell Nacional d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), ha recordat que des d'Unió han "reclamat reiteradament diàleg", en el procés i en tot allò que afecta Catalunya. El dirigent d'Unió ha manifestat també el seu respecte al procés de primàries que viu aquest diumenge el PSOE, i ha assegurat que el millor candidat "serà aquell que escullin els militants del PSOE".

Espadaler ha tancat aquest migdia la 22a Escola d'Estiu d'Unió de Joves."Fem una valoració positiva del que és aquesta trobada", ha afirmat Espadaler, "i l'entenem i la valorem, d'entrada, com una bona notícia". El president del Consell Nacional UDC ha insistit que sempre han defensat "la necessitat de donar sortides dialogades", i ha reiterat que la sortida ha de passar per la democràcia, "que s'exerceix només d'una manera, votant". Espadaler també ha parlat del procés de primàries del PSOE, que elegeix aquest diumenge el nou secretari general del partit. En aquest sentit ha manifestat el seu "respecte absolut", però a l'hora d'apuntar a un guanyador ha exposat que "el millor candidat serà aquell que escullin els militants del PSOE".

Mancances de la llei de seguretat ciutadana del PPC

Com a conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler s'ha referit a la llei de seguretat ciutadana que divendres va aprovar el PP, i ha reconegut que respecte el text precedent "hi ha una millora objectiva". Malgrat això, "no és el text que nosaltres hauríem fet", ha assegurat. El conseller ha posat damunt la taula que la norma queda "ancorada en els aspectes més repressius del desordre públic, i no contempla algunes qüestions com la prevenció i les mesures que ajudin a reconduir aquestes situacions", ha etzibat. També s'ha mostrat disposat a treballar amb aquest text, i n'ha detallat algunes mancances "de tipus competencial, de tipus preventiu i de mesures alternatives, particularment per menors", i finalment, "incorporar visions garantistes dels drets fonamentals, com el dret a la manifestació".

22a Escola d'Estiu d'Unió de Joves

Espadaler ha tancat aquest diumenge la 22a edició de l'Escola d'Estiu d'Unió de Joves, que ha tingut lloc durant el cap de setmana a Sant Carles de la Ràpita (Monstià). Una trobada que enguany ha girat entorn el títol 'Nous Horitzons: el futur polític internacional'. A l'escola hi han participat una seixantena de joves del partit, que durant dos dies han pogut debatre i dialogar sobre l'actualitat política catalana i internacional amb dirigents de la seva i d'altres formacions.

Via ACN
Imatge Catalunya Informació


Posted via Blogaway

Herrera diu a Sant Jaume d'Enveja que sent 'vergonya aliena' de la trucada entre Mas i Rajoy

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 12 juliol de 2014 | 12.7.14

SANT JAUME D'ENVEJA ( Montsià).- Joan Herrera, coordinador nacional d'ICV, ha dit que sent "vergonya aliena" que el debat sigui si Rajoy i Mas es truquen. En aquest sentit, el líder ecosocialista ha manifestat que "el més important haurien de ser les polítiques que es fan", i ha posat com a exemples "l'ofensiva conservadora de cop a l'estat del benestar del PP o els escenaris de privatització de Catalunya". Per això, des d'ICV qualifiquen l'acostament entre els dos presidents de "debat marginal". Per la seva banda, l'eurodiputat Ernest Urtasun ha anunciat que dilluns entrarà una pregunta al Parlament Europeu sobre la llei de seguretat ciutadana aprovada pel PP, per tal que es valori "si s'adequa al marc jurídic de la Unió Europea".

"El més rellevant és l'atac a l'estat del benestar, a l'estat de les llibertats" que es fa des del govern espanyol, segons Herrera, "i els escenaris de privatització que s'estan produint a Catalunya", ha exposat. Així, ha declarat que sent "vergonya aliena" quan "allò que hauria de formar part de la normalitat passa a ser la notícia més rellevant", en referència a la trucada entre Mas i Rajoy.

Herrera també ha parlat sobre la llei de consultes aprovada pel Parlament dient que la seva opinió és "globalment positiva", però amb "elements sorprenents". "Lamentem profundament que la majoria que hi ha al Parlament negui la possibilitat de consultar sobre coses que tenen efectes pressupostaris", ha etzibat el líder d'ICV, referint-se a qüestions econòmiques, polítiques fiscals i socials o política redistributiva. "A CiU li tremolen les cames", ha afirmat.

El coordinador nacional d'ICV ha qualificat aquesta passada setmana de "setmana tràgica", en què "a Catalunya s'estan consolidant les polítiques de dretes", i ha denunciat la privatització tant de la gestió de l'aigua com de la sanitat que, assegura, hi ha al país. Davant d'aquesta situació ha plantejat què fer des de l'esquerra, i ha apostat sobretot pel municipalisme per fer polítiques diferents a "aquesta dreta tan descarada". Herrera, en aquesta línia, ha considerat que Alfred Bosch, alcaldable d'ERC per Barcelona des d'aquest divendres, "té una fantàstica oportunitat per comprometre's amb una alternativa a un govern, el de Xavier Trias, que està privatitzant espais públics".

Urtasun porta a Europa la llei de seguretat ciutadana del PP

L'eurodiputat d'ICV-EUiA, Ernest Urtasun, ha avançat que dilluns entrarà una pregunta al Parlament Europeu per tal que es valori "si s'adequa en el marc jurídic de la Unió Europea o no". Urtasun ha assegurat que "en molts dels seus aspectes atempta contra llibertats fonamentals consagrades tant en els tractats com en les directives europees".

Trobada d'estiu Miguel Núñez dels Joves d'Esquerra Verda

Els líders d'ICV han participat aquest dissabte al matí a la trobada d'estiu Miguel Núñez dels Joves d'Esquerra Verda (JEV), que té lloc durant el cap de setmana en una casa de colònies de Sant Jaume d'Enveja. Enguany hi participen un centenar de nois i nois que al llarg de dos dies realitzaran diverses activitats amb el dret a l'educació com a fil conductor. Des de l'organització han destacat el fet que l'acte se celebri a les Terres de l'Ebre, i és que d'aquesta manera simbolitzen també el seu suport a la lluita contra el pla de conca, segons ha assegurat la coordinadora nacional de JEV, Anna Rovira. Jordi Jordan, coordinador d'ICV a les Terres de l'Ebre, ha recordat que és la segona vegada que la trobada es fa a la zona. La primera, ara fa deu anys, va coincidir amb les mobilitzacions contra el pla hidrològic nacional.

Via ACN
Imatge JEV Ebre


Posted via Blogaway

Mas adverteix que altres territoris hauran de garantir abastaments d'aigua que el sud de Catalunya ja ha resolt

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 11 juliol de 2014 | 11.7.14

L'AMPOLLA ( Baix Ebre ). - El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) commemora aquest 2014 els 25 anys de la posada en marxa de la xarxa de distribució d'aigua des de la planta de l'Ampolla fins al Camp de Tarragona. És l'arribada d'aigua de l'Ebre a Tarragona a través de la llei de l'any 1981 que possibilita el minitransvasament. El president de la Generalitat, Artur Mas, que ha presidit l'acte de celebració institucional a la seu del CAT a l'Ampolla, ha assegurat que, gràcies a la infraestructura del CAT, el Camp i l'Ebre tenen resolt "el problema de l'aigua" i ha advertit que altres territoris si no fan "determinades coses" per garantir l'abastament no ho resoldran.

El president de la Generalitat ha agraït la "visió de país" i el "coratge polític" d'aquells que van tirar endavant el projecte de xarxa de distribució d'aigua del CAT i ha assegurat que, vist en perspectiva, si no s'hagués tirat endavant fa 25 anys hagués estat "un desastre total". "No s'hauria pogut desenvolupar ni la indústria, ni el turisme, ni una part del camp, ni els regants, ni alguns municipis", ha afegit. Mas ha assegurat que el CAT és un exemple de "consens", de "fer pinya" i de "guanyar tothom". "Si em permeteu dir-ho així és el Win-Win al quadrat: win pels regants, win per la indústria, win pels municipis i també per les persones", ha manifestat.

Al final del seu discurs, el president també ha aprofitat per reivindicar la posada en marxa del corredor ferroviari del mediterrani com una de les infraestructures "necessàries" pel desenvolupament del territori en el segle XXI. "Si el CAT ha estat la gran infraestructura del segle XX, la del segle XXI serà la del corredor del mediterrani, li falta l'empenta final i desitgem que el govern espanyol ho tiri endavant", ha conclòs.

Atents al Pla hidrològic de Conca de l'Ebre

Per la seva banda, el president del CAT, Antoni Huber, ha destacat el model del sistema de distribució d'aigua del Consorci que hauria de ser de "referència" per altres, i que permet col·laborar en la preservació de l'ecosistema del Delta "avui posat en risc per voler atendre les demandes conca amunt, sense actuacions prèvies que les compensin". Huber també ha subratllat que el mateix sistema ha permès la recuperació dels aqüífers, i traslladar l'eficiència en l'ús tant als consorciats com als ciutadans, a través de la sensibilització cap un consum responsable. "Per això malgrat augmentar la demanda, els consums han baixat", ha recordat. 

Per aquest motiu, Huber ha assegurat que estaran "atents" al Pla hidrològic de Conca que "pot perjudicar l'Ebre i el seu Delta", un ecosistema que cal "defensar" com a Reserva de la Biosfera. A més, també ha parlat de futur introduint el concepte de les "xarxes". "Ben dissenyades, administrades, controlades i acotades a usos justos, adequats i sostenibles", ha manifestat el president del CAT, tot dient que cal participar del futur "amb imaginació" i sense excloure res a priori.

Durant els parlaments també ha intervingut el president de l'Associació Empresarial Químiqua de Tarragona (AEQT), Jesús Loma-Ossorio, que ha assegurat que el desenvolupament de la indústria química té un abans i un després de l'arribada de l'aigua de l'Ebre, i que l'aigua continuarà sent, en el futur, un factor de competitivitat. Amb tot, ha deixat clar que des de la indústria química s'ha apostat, en els darrers anys, per incrementar la reutilització amb la planta d'aigua regenerada i reduint els consums.

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat l'encarregat de posar veu als municipis consorciats del CAT, actualment 62. Ballesteros, a més de recordar que la primera gran obra hidràulica de la demarcació va ser el pont del diable amb l'aqüeducte fa més de 2.000 anys, ha destacat que "aquesta generació" ha estat capaç de resoldre al territori un problema estructural i endèmic com és el de l'abastament d'aigua. Ballesteros ha volgut agrair la "generositat" de l'Ebre i dels regants, i ha destacat la bona gestió que s'ha fet i es fa del CAT.

El socialista també ha assegurat que "tothom" ha fet els seus deures. "Les indústries han minimitzat l'impacte, els municipis hem millorat l'eficiència de les xarxes i hem fomentat el consum sostenible i l'estalvi. No hem estat contemplatius i seguirem fent esforços per excel·lir", ha afegit.

Un quart de segle

El 31 de juliol farà 25 anys que es va posar en funcionament la distribució d'aigua potabilitzada pel CAT a la planta de l'Ampolla. El CAT es va crear, a través de la Llei 18/81 que regula el minitransvasament d'aigua de l'Ebre al Camp de Tarragona, per gestionar fins a quatre metres cúbics per segon d'aigua per als municipis i indústries consorciades, que representarien uns 121 hectòmetres cúbics anuals. En aquests 25 anys s'ha passat de 29 a 62 ajuntaments consorciats, de 22 a 31 indústries consorciades, d'un volum d'aigua servida que passa dels 31 hectòmetres cúbics anuals inicials als 70 actuals. La xarxa de distribució del CAT consta de 403 quilòmetres de canonades, i serveix al 85% de la població de la demarcació de Tarragona i a un 36% del territori. Actualment hi ha 23 estacions de bombaments i té una inversió acumulada de 233 MEUR. El CAT assoleix un quart de segle amb una situació d'estabilitat, també econòmica, i el preu de l'aigua per aquest 2014 només es va incrementar un 0,98%. A més del manteniment de les instal·lacions, el Consorci preveu invertir 10 MEUR en cinc anys per renovar bona part de les canonades deteriorades per un procés de carbonatació.A més, també s'invertirà en un programa informàtic que permeti millorar en eficiència i estalvi energètic i que complementa l'automatització del control central. Suposa dotar la gestió integral del Consorci d'un sistema intel·ligent que permet un control operacional més eficient i gestionar l'increment dels equips a controlar, ja que es passa dels 12.000 senyals el 2007 als 26.000 el 2014.

Via ACN
Imatge Generalitat de Catalunya

Posted via Blogaway


Posted via Blogaway