marfanta.com

El Tiempo

El tiempo en Tortosa

cercador

S'està carregant...

CONTACTA @MARFANTA

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

Amb el suport de...

AJUNTAMENT D'ASCÓ

AJUNTAMENT DE DELTEBRE

AJUNTAMENT DE LA FATARELLA

AJUNTAMENT DE BOT

AJUNTAMENT DE CASERES

Ticker

Primera Columna

Tribuna

+Articles de #Tribuna

Arxiu

AL MINUT

Poble Nou del Delta tindrà mesa electoral perquè els veïns no hagen de desplaçar-se a votar a Amposta

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 1 de juliol de 2015 | 1.7.15


POBLE NOU DEL DELTA (Montsià).- Els veïns de Poble Nou disposaran de mesa electoral pròpia que els estalviarà el desplaçament fins Amposta que havien de fer fins aquests moments. La mesa serà una realitat per a les pròximes eleccions al Parlament del 27 de setembre. La junta electoral de zona, que va consultar el nou govern municipal sobre el repartiment de meses al municipi, ubicarà una mesa a l'edifici de l'Ajuntament del nucli deltaic, que tindrà el nom d'Ajuntament de Poble Nou. " vam veure-ho com una oportunitat per donar resposta a aquesta reclamació històrica dels veïns", ha explicat l'alcalde Adam Tomàs (ERC), tot recordant que és una petició plantejada des de fa diversos mandats al ple sense resultat.

D'altra banda, el ple extraordinari del passat dilluns al vespre va nomenar Josep Joan Pla com a representant de l'alcalde al nucli de Poble Nou, amb una dedicació del 50% -20 hores- i una retribució de 1.314 euros mensuals brut, "els mateixos que l'anterior representant, tot i que amb més dedicació", ha precisat Tomàs. Tot i això, l'Ajuntament treballa ara per convocar un procés participatiu, "com es fa en altres poblacions similars", per escollir el representant de l'alcalde al Poblenou. "Esperem que tot pugui estar enllestit per poder fer aquest procés a principis de l'any vinent com a molt tard", ha indicat Tomàs.

Els llogaters 'estafats' d’un bloc de pisos de la Ràpita, amenaçats de desnonament imminent

Per aquest dijous, 2 de juliol, la jutgessa d’Amposta havia ordenat un llançament que, de moment, ha estat aturat gràcies a la intervenció de l'Ajuntament ·




SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Un grup de veïns de Sant Carles de la Ràpita està immers en una batalla legal per intentar conservar els seus pisos de lloguer, que ara són propietat del Sareb, l’anomenat banc dolent. Asseguren que han estat víctimes d’una estafa immobiliària, i han constituït una plataforma d’afectats. Però per aquest dijous, 2 de juliol, la jutgessa d’Amposta havia ordenat un llançament que, de moment, ha estat aturat gràcies a la intervenció del regidor d’Atenció a les Persones, Carlos Sanchís. En concret, Sanchís ha explicat que des de Serveis Socials han emès una petició d’ajornament, tenint en compte que hi ha un menor implicat i cal estudiar el cas per plantejar possible alternatives. De fet, ha dit que l’Ajuntament intentarà fer de mitjancer en el cas. A banda, també hi ha un altre desnonament previst per al proper 20 de juliol. Així ho ha explicat Laude Puig, portaveu de la Plataforma de Llogaters, qui també ha agraït el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de les Terres de l’Ebre.

Al principi del 2014, més de 20 llogaters van aconseguir accedir a pisos de dos i tres habitacions, en un edifici de nova construcció del número 44 del carrer Joan Tibau. Els preus dels lloguers oscil·laven entre els 150 i els 200 euros, però els inquilins havien d’assumir la despesa d’entrada de 1.300 euros per donar d’alta l’aigua i la llum, que era la condició que els posava l’empresa arrendatària. Es tracta de Tesello SL, una mercantil que al mateix temps havia llogat els habitatges a la constructora Catalunya 2007 Promocions SL. Però el que no sabien els llogaters és que l’edifici estava afectat per un procés d’execució hipotecària per impagament.

Els veïns van decidir presentar una denúncia penal contra Tesello i Catalunya 2007 per estafa immobiliària. Però la primera sorpresa els va arribar quan el jutjat número 4 d’Amposta va ordenar l’arxiu provisional de la causa, en no veure indicis de delictes. Després, el jutjat número 1 d’Amposta va procedir a l’execució hipotecària, la subhasta va quedar deserta i els habitatges van ser adjudicats al Sareb. En el moment de fer la subhasta, ja els van advertir que havien d’abandonar els pisos, i després el Sareb no volia acceptar l’ocupació dels immobles per part dels llogaters presumptament estafats. De fet, el Sareb considerava invàlids els contractes de lloguer, i ha volgut fer tractes diferents amb cadascun dels veïns afectats.

La plataforma d’afectats van decidir no pagar més a l’empresa que consideraven que els estava estafant, i al febrer van presentar una demanda col·lectiva i el seu administrador. Però Tesello ha començat a presentar demandes per impagament, i els jutjats d’Amposta ha citat els veïns a judici, sota advertència de desnonament. Però les sorpreses per als veïns no han acabat aquí, ja que des de principi d’any tenen com a veïna la titular del jutjat número 1 d’Amposta.

Un altre dels veïns afectats, Miquel Cazorla, ha explicat que el cas està envoltat de decisions judicials incomprensibles, i que davant d’aquesta indefensió ja només queden vuit o nou llogaters, de la vintena que hi havia en un primer moment. Els afectats han alertat que ja hi ha pisos i locals que tornen a estar buits i al mercat. Per tant, adverteixen que hi ha més gent que podria ser víctima d’aquesta suposada estafa immobiliària. I més encara, tenint en compte que els immobles són propietat del Sareb des del 9 de gener del 2015. De fet, han advertit al jutjat que tant a Vinaròs com a la Sénia hi ha altres habitatges en la mateixa situació.

El festival Ebre, Música & Patrimoni ofereix dotze concerts en dotze museus i altres espais del territori


AMPOSTA (Montsià).- Una dotzena de concerts a dotze espais patrimonials. Aquest és el leit motiv del primer Festival Ebre, Música & Patrimoni, que comença aquest dimecres i que se celebra a diferents poblacions de les Terres de l'Ebre durant tot l'estiu. El certamen està organitzat per la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials del SAM (Servei d'Atenció Museística) de les Terres de l'Ebre, encapçalada pel Museu de les Terres de l'Ebre i el Departament de Cultura. Els espais que encabiran els concerts van des dels museus i centres d'interpretació als espais naturals, paisatges culturals i jaciments arqueològics. Les audicions van de la música clàssica a l'experimental i de la tradicional a l'electrònica. El tret de sortida de la primera edició d'aquest festival tindrà lloc a Amposta aquest 1 de juliol, amb un concert del Duo Triangle. Tancarà la primera jornada la formació Benjamin León Quartet, una actuació també emmarcada dins la XXII Mostra de Jazz de Tortosa, al pati dels llimoners del Museu de Tortosa.

Reinterpretar, reconnectar, rellegir i redescobrir, a través del llenguatge musical, una riquesa patrimonial i cultural que sovint el públic absorbeix des d’un únic punt de vista. Aquest és l’objectiu de la primera edició del festival Ebre, Música & Patrimoni –programa que s’alterna bianualment amb l’Ebre, Art & Patrimoni que es va engegar l’any passat–, que la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials del SAM (Servei d’Atenció Museística) de les Terres de l’Ebre que encapçala el Museu de les Terres de l’Ebre i el Departament de Cultura ha organitzat per als mesos de juliol, agost i setembre en diferents espais singulars del territori. Si bé l’any passat va ser el torn de l’art amb l’Exposició Col·lectiva d’Escultura Sonora, aquest any és el torn de la música en totes les seues variants i combinacions possibles.

Per aquest any, s’han preparat dotze concerts en dotze espais patrimonials singulars de les Terres de l’Ebre: des de Museus i Centres d’Interpretació a espais naturals, paisatges culturals i jaciments arqueològics, en els que es podrà gaudir de concerts únics, que van des de la música clàssica a l’experimental i de la tradicional a l’electrònica. A més, la programació inclou activitats complementàries, com visites guiades i tastos.

El tret de sortida de la primera edició d’aquest festival tindrà lloc a Amposta aquest 1 de juliol a les 19h amb la roda de premsa de presentació i el concert inaugural interpretat pel Duo Triangle. En aquesta primera actuació, el clarinetista Miquel Àngel Marín i el violoncel·lista Oriol Aymat aportaran la seua visió del patrimoni exposat al Museu de les Terres de l’Ebre a través de la música clàssica i experimental. A més, tancant la primera jornada, hi haurà, al pati dels llimoners del Museu de Tortosa (22:30h), el segon concert del festival a càrrec de la formació Benjamin León Quartet, una actuació també emmarcada dintre la XXII Mostra de Jazz de Tortosa.

Les altres seus d’aquests concerts són: l’Abric 4 del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de l’Ermita (Ulldecona), la Cota 705 de la Serra de Pàndols (Pinell de Brai), el Poblat Iber de la Moleta del Remei (Alcanar), el Museu de la Pauma (Mas de Barberans), la Plaça Espanya (La Galera), la Barraca dels Quicolis (Freginals), el Parc Arqueològic de la Carrova (Amposta), el Museu de la Mar de l’Ebre (Sant Carles de la Ràpita), l’Àrea d’Oliveres Mil·lenàries del Pou de les Piques (Godall) i, per últim, l’Espai Natural de les Basses de la Foia (Masdenverge).

Amb aquestes dues activitats de gran format, que s’aniran alternant cada dos anys (Ebre, Art &Patrimoni els anys parells i l’Ebre, Música & Patrimoni els anys imparells) la xarxa territorial de museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre pretén apropar el ric patrimoni del territori a la ciutadania des d’una perspectiva totalment nova, creant sinergies de forma totalment transversal, tant en el sentit patrimonial i artístic mitjançant la fusió de llenguatges, com en la creació de nous públics. Aquesta activitat és gratuïta i està adreçada a qualsevol amant del patrimoni i la música, gent curiosa, famílies i turistes. / Imatge Museu de les Terres de l'Ebre.

Soler anuncia que encarregarà una auditoria de l'Ajuntament de Deltebre




DELTEBRE (Baix Ebre).- L’alcalde de Deltebre, el convergent Lluís Soler, ha anunciat l’encàrrec d’una auditoria de l’Ajuntament, així com la creació de la nova Oficina d’Atenció a la Ciutadania i la redacció d’uns pressupostos participatius. Aquestes són algunes de les primeres accions del canvi a Deltebre, que Soler va avançar durant la celebració d’un sopar popular que va aplegar més de 400 persones, organitzat per l’agrupació local de CiU. De fet, els tiquets del sopar, a un preu de 10 euros, es van exhaurir. A banda, una altra del centenar de mesures anunciades pel nou alcalde de Deltebre és la projecció i adequació de l’entrada al municipi. Però Soler va insistir en la necessitat de potenciar la participació, ja que la ciutadania haurà de jugar un paper “rellevant” durant els propers anys. De fet, l’alcalde va explicar que canviaran l’horari del ple municipal perquè tothom hi puga assistir, i que es realitzaran diverses assemblees populars per poder retre comptes amb la població.

Durant el sopar popular, Soler va estar acompanyat pel coordinador general de Convergència, Josep Rull, qui va voler destacar que Deltebre i Catalunya tenen amb Soler “un líder nat, amb la capacitat i preparació suficient per engegar el canvi i situar Deltebre al lloc que es mereix”./ Imatges CiU Deltebre


L'ampostí Carles Guerra, nomenat nou director de la Fundació Antoni Tàpies



AMPOSTA (Montsià).- Carles Guerra Rojas (Amposta, 1965) ha estat nomenat nou director de la Fundació Antoni Tàpies després d'haver superat un concurs internacional. Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i professor a la Universitat Pompeu Fabra, Guerra ha estat, entre altres, director de la Virreina Centre de la Imatge i conservador en cap del MACBA. En roda de premsa, el nou director de la Fundació s'ha fixat com a repte que la institució s'impregni de "la nova manera d'entendre la creativitat" que es viu al carrer i fomentar la participació activa del públic. A més, ha mostrat l'ambició de mantenir el llegat d'Antoni Tàpies com un "objecte de debat" que faci "esperonar qüestions del present".

El nou director de la Fundació Antoni Tàpies, Carles Guerra, ha remarcat que la fundació té "certa obligació de revisar la història" i el concepte de modernitat des d'una "perspectiva local". Per Guerra, "a l'estat espanyol la modernitat no és homologable als altres països anglosaxons que són més actius en decidir quins artistes la representen". A més, la història recent d'Espanya, que ha passat per una dictadura i una transició, fan que el concepte actual de modernitat sigui "insuficient, injust" i "no descrigui pròpiament el que aquí hem viscut". És per això que Guerra ha subratllat la necessitat de "recuperar figures pràctiques que en el seu moment aquí van pensar com ser moderns".

D'altra banda, el nou director ha dit que "cal fer un esforç" per mantenir el llegat d'Antoni Tàpies com un "objecte de debat, no pas com un patrimoni tancat i acabat", sinó com "quelcom que encara pot esperonar qüestions del present". En aquest sentit, ha assegurat que "no voldria que passés com amb els llegats de Miró o Picasso", referint-se al fet que les institucions guarden el patrimoni físic però "no en gestionen el discurs que s'ha produït sobre aquestes dues grans figues de l'avantguarda".

Guerra ha explicat que espera poder presentar una programació "amb cara i ulls" a la tardor i ha remarcat que veu en les instal·lacions de la Fundació Antoni Tàpies, ubicades al carrer Aragó, com un "plató" que en algunes ocasions pot ser "el subjecte del programa" i en què es pot crear un escenari que serveixi a un dels seus objectius, potenciar la participació de la ciutadania, no només a través de les visites a les mostres o mitjançant les xarxes socials, sinó fins i tot fent-los partícips de l'activitat creativa.

El nou director de la Fundació Antoni Tàpies ha assegurat que un dels reptes serà "reconnectar" amb els processos de canvis socials i polítics que s'estan produint actualment i ha dit que la institució té la missió d'impregnar-se d'aquesta "nova manera d'entendre la creativitat" que es viu al carrer.

Guerra també ha elogiat Barcelona, "una ciutat molt rica" i un "recurs" per a l'art. Per al nou director de la Fundació, cal "associar-se" amb els conflictes que presenta la ciutat: "Barcelona té per sort molts conflictes".

Per la seva part, el president del patronat de la Fundació Tàpies, Xavier Antich, ha assenyalat que el principal repte d'aquesta nova etapa és "mantenir el prestigi nacional i internacional de la Fundació tàpies", a més de desplegar un projecte "ambiciós, atractiu, original" que estigui en sintonia a la trajectòria de la institució alhora que faci aportacions "singulars i noves".

A l'hora de fer la tria, es va fer un concurs d'àmbit internacional amb una selecció preliminar de set candidats d'entre 20 dels currículums que havien arribat per cobrir la plaça. Després de fer diverses proves, d'aquests set, els set membres de la comissió van determinar per unanimitat que el millor perfil era el de Guerra.

Comissari d'exposicions, crític d'art, docent i investigador

Nascut el 1965, Guerra és doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va ampliar estudis al Media Studies Department de The New School for Social Research de Nova York. La seva carrera professional s'ha desenvolupat en es àmbits del comissariat d'exposicions, la crítica d'art, la producció visual, la docència i la recerca acadèmica. El 2004 va ser nomenat director de la Primavera Fotogràfica de Catalunya. Ha estat director d ela Virreina Centre de la Imatge a Barcelona des de l'any 2009 fins al 2011 i conservador en cap del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) entre el 2011 i el 2013.

La seva obra i recerques investiguen els aspectes dialògics de la pràctica artística i de les polítiques culturals del postfordisme. És professor d'Estructures Socials i Tendències Culturals a la Universitat Pompeu Fabra i ha estat membre del Greenroom Project dedicat a l'anàlisi de les pràctiques documentals contemporànies al Center for Curatorial Studies de Bard College de Nova York. Així mateix, ha estat professor invitat a nombroses insititucions i universitats.

Entre altres, ha tingut cura d'exposicions com 'Art & Language Uncompleted. The Philippe Méaille Collection' (2014), 'Nitrat. Xavier Ribas' (2014), 'Un monument a instants radicals' (2011), 'Antifotoperiodisme' (2010), 'Esto no es una exposición' (2008), 'Zona B: Als marges d'Europa' (2007), 'Cinema de situació. Joaquim Jordà' (2006), 'Després de la notícia. Documentals postmèdia' (2003), 'Deixar de fer una exposició. Perejaume' (1999), i és autor del vídeo-assaig 'N de Negri' (2000), així com de nombrosos textos, assajos i publicacions.

Ha format part del consell assessor del suplement 'Cultura/s' de 'La Vanguardia' i ha estat membre del consell de redacció de la publicació 'Desacuerdos', realitzada per la UNIA, el MACBA i el MNCARS. Ha estat vocal del Consell d'Administració de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB) i el 2011 va ser guardonat amb el Prem i Ciutat de Barcelona en la modalitat d'arts visuals per l'exposició 'Antifotoperiodisme'.

Via ACN

La Generalitat atorga a l'empresari tortosí José Luis Mora la medalla al treball President Macià


TORTOSA (Baix Ebre).- El govern de la Generalitat ha aprovat concedir la medalla al treball President Macià a l’empresari tortosí José Luis Mora, expresident de la Cambra de Comerç de Tortosa. Aquest guardó reconeix la dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball, i aquest dimarts la Generalitat també ha concedit quinze medalles més a altres empresaris, exsindicalistes i mestres d’arreu del país, a més de cinc plaques a entitats, entre les quals hi ha la Fundació Institut Guttman i l’Institut Industrial de Terrassa. En el seu reconeixement, la Generalitat recorda que Mora, de 57 anys, va ser fundador de l’empresa Mora Moda Jove, així com president de la Cambra de Tortosa entre els anys 2006 i 20015.

Mora va presentar la seua dimissió com a president de la Cambra al maig d’enguany, per motius de caràcter personal. Durant la seua presidència es va organitzat el centenari de la Cambra de Comerç, es va consolidar l’Oficina de Gestió Empresarial, es van iniciar activitats de promoció com ara la ruta “Tortosa de Tapes”, i es van realitzar diferents programes d’internacionalització de l’empresa.

Tortosa reclama incloure la nova proposta de cabals per a l'Ebre en la revisió del Pla Hidrològic



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha presentat aquest dimarts un conjunt de suggeriments i observacions a la proposta de projecte de revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre, als efectes de millorar el règim de cabals previst per al tram final del riu. Així, l’Ajuntament dóna suport a la nova proposta de cabals feta per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, amb un consens històric de totes les parts.

L’acord de la junta de govern local de Tortosa respon a de l'ordre del Ministeri d'Agricultura de 30 de desembre de 2014. L'alcalde, Ferran Bel, ha assenyalat que el consistori "ha volgut fer seua la proposta de la Comissió", i ha avisat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i al Ministeri d'Agricultura que tindran l’Ajuntament de Tortosa al davant mentre no modifiquin la proposta de cabals actual, ja que és clarament “insuficient i lesiva per als interessos mediambientals i econòmics de les Terres de l'Ebre”.

Com en altres ocasions, Bel també ha volgut destacar i agrair la feina del Departament de Territori i Sostenibilitat, de la Comissió per la Sostenibilitat i de la mateixa Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), "que també ha estat treballant instant a presentar suggeriments a la proposta, una altra vegada irracional, de Pla Hidrològic".

El consistori tortosí s'ha volgut sumar, d'aquesta manera, a l'acord assolit la setmana passada en el marc de la Comissió per la Sostenibilitat, “històric” segons el mateix conseller Santi Vila. Un acord que va ser assumit per totes les parts: regants, administració i entitats ecologistes. La nova proposta de cabals planteja un volum anual d'aigua de 5.871 hm3 en anys secs, 7.732 hm3 en anys normals, i 9.907 hm3 en anys humits, xifres molt allunyades dels 3.009 hm3/any de l'actual Pla Hidrològic.

Movem Tortosa reclama l'obertura dels menjadors infantils a l'agost i la reducció de la zona blava

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 30 de juny de 2015 | 30.6.15




TORTOSA (Baix Ebre).- Movem Tortosa presentarà una moció en el ple ordinari del proper dilluns, el primer del nou mandat municipal, perquè els menjadors infantils d’estiu s’obrin també al mes d’agost. Es tracta d’una petició que Iniciativa-Entesa per Tortosa ja va realitzar l’estiu passat però l’equip de govern de CiU ha tornat a optar per obrir només al juliol, tot i incrementar en 22 les places ofertades, fins arribar a les 146, per a xiquets de famílies en risc d’exclusió social. Aquest servei de menjador infantil d’estiu es fa en el marc dels campus i els casals d’estiu que organitzen diferents entitats i associacions de Tortosa durant el mes de juliol. Pel portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, aquest fet no és “excusa” i ha demanat al govern de Ferran Bel que rectifiqui i ampliï els menjadors infantils per tal que aquests xiquets també puguin menjar a l’agost.

En la mateixa sessió plenària, Movem Tortosa presentarà una segona moció en què demanarà la reducció de l’ampliació de la zona blava que es va realitzar per part de CiU al barri del Temple i també, per les tardes i els dissabtes al matí, al barri de Ferreries, en una operació lligada a dos projectes fallits: la construcció del pàrquing soterrat de la plaça Mossèn Sol i les noves piscines de Tortosa. En aquest sentit, Jordan ha demanat a ERC que sigui coherent amb allò que va votar fa un parell d’anys quan Iniciativa-Entesa per Tortosa també va demanar la reducció de la zona blava, i que es posicioni a favor. / Via Canal 21 Ebre

El festival Deltebre Dansa amplia els cursos d’iniciació i organitza una nit solidària



DELTEBRE (Baix Ebre).- El proper dilluns 6 de juliol arrenca l'onzena edició del Festival Deltebre Dansa. Un any més, el festival ha cobert, en un temps rècord de 10 minuts, les 150 places que s’ofereixen amb professionals d’arreu del món. Entre les novetats d’aquesta edició, destaca l’ampliació de la Carpa Deltebre Dansa, que permet un aforament de fins a 900 persones o la integració al Festival d’un sistema de reserva d’entrades gratuïtes a través de Ticketea el dia anterior a l’espectacle. El director de Deltebre Dansa, el ballarí i coreògraf Roberto Oliván, ha explicat que també s’ha ampliat l’oferta del Festival a un total de set tallers d’iniciació, es tornaran a oferir cursos de Bollywood tant per a xiquets com per a adults, es realitzarà un taller de Dansa en Família i també un espectacle per als més petits com a mostra de l’aposta de futur que realitza el Festival.

Una altra de les novetats d’aquesta edició és la realització d’una recollida solidària d’aliments que es destinaran a les persones que més ho necessitin. Serà dimecres 8 de juliol i amb la col·laboració de Nomen, patrocinador principal del Festival. La recollida d’aliments estarà envoltada d’una nit de circ.

La regidora de Dinamització Social i Participació Ciutadana de Deltebre, Carme Franch, ha destacat que amb el Festival Deltebre Dansa es crea una relació simbiòtica entre els participants i els veïns de Deltebre, i es realitza un important intercanvi cultural.

El Festival Deltebre Dansa també incorpora una nova carpa anomenada Xirin com a espai de trobada i d’intercanvi d’experiències entre participants i espectadors. Així mateix, es renova la imatge gràfica, tot englobat en l’eslògan d’enguany “Caution, emotions inside!”./ Via Canal 21 Ebre

La marca Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera, en vigor aquest 1 de juliol



AMPOSTA (Montsià).- Les empreses que vulguin utilitzar la nova marca Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera podran començar a adherir-s'hi a partir d'aquest dimecres, 1 de juliol. La nova marca, que utilitzarà el mateix logo del Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre, vol convertir-se en un nou segell de qualitat amb projecció internacional per al territori i, específicament, per acreditar als seus productes agroalimentaris, ambientals i serveis turístics. En aquests moments, s’han identificat fins 18 productes i serveis susceptibles de ser acreditats ja siguin agroalimentaris, turístics o artesanals. La tècnica del COPATE, Noèlia Fabra, ha remarcat que l'ús del logo de la marca turística permet sumar sinergies i reforçar la imatge de territori.

El gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa, Francesc Minguell, ha destacat la necessitat de fer un acompanyament i assessorament de les empreses per fer un bon ús de la marca. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, considera que assolir un centenar d'empreses acreditades a la nova marca abans que acabi l'any seria un èxit. Pallarès també ha volgut insistir en què cal “cuidar” la marca perquè l’Ebrebiosfera obtingui un reconeixement internacional.

Les empreses hauran de presentar, ja sigui al mateix Copate, a la Cambra de Comerç de Tortosa o a algun dels quatre consells comarcals, la memòria de la seva proposta que serà analitzada pel comitè avaluador, que es reunirà, com a mínim, un cop al mes. A més, per poder rebre l'acreditació han d'efectuar el pagament d'una taxa d'entrada de 200 euros, així com una taxa anual de manteniment, que va dels 50 euros per a empreses amb fins a cinc treballadors als 500 euros per als casos amb més de 50 treballadors./ Via Canal 21 Ebre

CiU confirma que demanarà una auditoria dels comptes de l’Ajuntament d’Amposta



  
AMPOSTA (Montsià).- L’exprimera tinent d’alcalde i exregidora d’Obres i Hisenda de l’Ajuntament d’Amposta, Isabel Ferré, ha confirmat aquest dimarts que serà la nova portaveu del grup municipal de CiU. Ferré també entrarà a formar part de les noves comissions d’Obres, Empresa i Hisenda, mentre que la número 2 de la candidatura, Manolita Cid, estarà a les de noves Tecnologies, Ensenyament i Cultura i també a la de Governació, i la resta de regidors de CiU s’incorporaran a les altres comissions creades pel nou govern municipal. Ferré també ha volgut desmentir les afirmacions del nou equip de govern d’Esquerra sobre l’estat de les finances municipals i l’endeutament de l’Ajuntament. Ferré assegura que són afirmacions totalment falses, i ha avançat que en el proper ple es demanarà una auditoria externa dels comptes municipals perquè es faci pública, ha dit, “la bona salut dels comptes”. / Via Canal 21 Ebre.

'Misteri de la forma', l’exposició retrospectiva de l’escultora tortosina Cinta Sabaté



TORTOSA (Baix Ebre).- Fins el proper 26 de juliol es pot visitar al Palau Oliver de Boteller l’exposició “Misteri de la forma. Línia pura”, una mostra retrospectiva de l’obra de l’escultora tortosina Cinta Sabaté. Des del passat 26 de juny s’hi exposen escultures en guix, bronze i refractari, i també dibuixos i esbossos procedents de la col·lecció privada de l’artista, així com de diversos col·leccionistes privats. La comissària de l’exposició, que han organitzat els serveis territorials de Cultura de la Generalitat, és Núria Gil, doctora en història de l’art i professora de la URV. Fins ara, l’obra de Cinta Sabaté, tot i que té una trajectòria artística molt sòlida i coherent, ha tingut una repercussió discreta, en consonància amb la personalitat de l’artista. Sabaté es va mostrar molt emocionada d’haver pogut reunir tota la seva obra en aquesta mostra.

La comissària de l’exposició va explicar que en l’obra de Sabaté hi predominen les formes essencials i arrodonides, que defugen els models clàssics de bellesa, representa de manera gairebé exclusiva el món de la dona i la maternitat. Gil també va explicar que el títol de la mostra s’ha extret d’uns versos de Gerard Vergés que defineixen la línia de treball de Sabaté. El director dels serveis territorials de Cultura, Ferran Bladé, va afirmar que en cap moment va dubtar de la importància de realitzar un homenatge a Cinta Sabaté.

Cinta Sabaté Querol es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i s’ha dedicat professionalment a la docència, ja que va treballar als instituts Ramon Berenguer IV d’Amposta i Joaquim Bau de Tortosa, però sense deixar mai de banda la seua vocació com a escultora. En l’origen d’aquesta vocació hi ha l’antecedent familiar de l’escultor Agustí Querol, encara que no hagi tingut influència directa en la seua creació artística. De fet, els seus referents artístics han estat l’escultor noucentista Joan Rebull, amb qui va treballar en el seus anys de formació; Manolo Hugué, Pau Gargallo i Juli González, entre d’altres. També ha compartit mestratge i treball amb Soriano Montagut i amb Frederic Mauri. A banda, el seu marit és l’escriptor ebrenc i professor Manel Ollé./ Via Canal 21 Ebre

Siloé obre les portes de la nova casa d'acollida d'Amposta, amb capacitat per a 20 persones

 

AMPOSTA (Montsià).- L’ONG Siloé d’Amposta ha obert una casa d’acollida per a 20 persones, ubicada en uns terrenys situats vora l’antiga carretera a Freginals, en un espai de 8.000 metres quadrats. La casa, de 340 metres quadrats, dóna resposta a la necessitat creixent que tenia Siloé per donar major resposta a totes aquelles persones que els demanaven ajuda. I és que el pis d’acollida que tenien a la ciutat ja havia quedat petit. Així ho ha explicat el president de Siloé a les Terres de l’Ebre, Àngel Garriga, qui ha volgut remarcar que, tot i que els govern apunten que ja s’està sortint de la crisi, cada dia arriba gent nova a l’ONG buscant ajuda. Garriga també ha explicat que per construir la casa han tingut ajudes de l’administració i d’alguna entitat bancària, però ha remarcat que sobretot ha estat possible gràcies a la col·laboració d’empreses del territori i els voluntaris.

L’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha afirmat que la de Siloé és una iniciativa a lloar, i que la nova casa d’acollida és un espai d’emergència social molt necessari. Tomàs també va avançar que la voluntat de l’equip de govern d’Esquerra és incrementar la partida de serveis socials en els propers pressupostos municipals per al 2016./ Via Canal 21 Ebre

Quatre nous serveis de bus entre l'Ametlla de Mar i Tortosa, amb trajectes de més de dues hores


TORTOSA (Baix Ebre).- El Departament de Territori i Sostenibilitat posa en marxa aquest dimecres, 1 de juliol, un nou servei diari regular entre les poblacions de l'Ametlla de Mar i Tortosa, tot passant pel Perelló, l'Ampolla i l'Aldea. Funcionarà tot el juliol, l'agost i la primera quinzena de setembre amb dues expedicions d'anada i dues de tornada. Aquesta és una de les mesures incloses en el Pla de millora dels serveis de transport públic a les Terres de l'Ebre, redactat pel Departament en col·laboració amb els ajuntaments i consells comarcals de la zona.

La primera sortida des de l'estació d'autobusos de Tortosa és a les 10.30 hores del matí, i la primera de les parades a l'Ametlla de Mar, a l'avinguda Part de Cala-Camí de les Candenes, és a les 12.50 hores. L'altre autobús des de Tortosa surt a les 18.05 hores, i la parada al mercat municipal de l'Ametlla de Mar és a les 19.55 hores. El primer servei des de l'Ametlla de Mar surt a les 07.10 hores de l'avinguda Ametlla de Mar (plaça de l'Olivera-Calafat) i arriba a l'estació d'autobusos de Tortosa a les 09.50 hores. L'altre servei surt de l'Ametlla de Mar a les 14.30 hores i arriba a Tortosa a les 17.00 hores.

El Departament ha apuntat que aquest nou servei està pensat per millorar les connexions entre els municipis costaners del Baix Ebre i la capital de comarca, i per donar resposta a la mobilitat interior i interurbana, ja que els busos passen pels principals punts de concentració de mobilitat de l'estiu -càmpings, hotels, zones de servei, mercat municipal, ajuntaments, Club Nàutic i CAP-. També es potencia la intermodalitat, amb parades a les estacions de tren i d'autobusos. / Imatge Ajuntament de l'Ametlla de Mar.


La PDE presenta més de 4.000 al·legacions signades en contra de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre


SARAGOSSA.- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha presentat aquest dilluns el matí davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) 4.030 al·legacions individuals i dos de tècniques en contra de la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre que tramita l'organisme de conca. El moviment social antitransvasament ha valorat positivament la xifra d'al·legacions aconseguida durant les últimes setmanes i ha tornat a avisar el govern espanyol que si el pla segueix incomplint la normativa comunitària en matèria de cabals mínims o regadius s'arrisca a perdre importants paquets de subvencions en matèria ambiental i agrícola. La resposta a les al·legacions presentades es pot retardar fins a finals de setembre.


El lliurament d'al·legacions culmina una nova campanya de suport popular posada en marxa per la PDE amb l'objectiu d'aturar la nova revisió del recent Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre, que ha d'estar enllestida i aprovada abans que finalitzi aquest 2015. El document d'adhesió popular s'ha basat en un argument de deu punts que desenvolupen les dues al·legacions tècniques. Aquestes últimes inclouen el nou règim de cabals aprovat per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre la setmana passada que eleva, substancialment, els previstos pel Pla per al tram final del riu.

"No tenim molta il·lusió que les al·legacions siguin ateses. Els acords que pren la CHE són polítics, al marge de criteris tècnics, científics i de participació ciutadana", ha admès el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Malgrat aquest escenari pessimista, el moviment antitransvasament ha volgut recordar, novament, a l'organisme de conca que, si finalment s'acaba aprovant la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre en els termes actuals, "el govern espanyol podria tenir problemes a l'hora d'accedir a ajuts de la Comissió Europea en matèria de polítiques agràries i ambientals".

Un advertiment que ja va posar sobre la taula l'executiu comunitari arran l'última intervenció de la PDE, fa dos setmanes, davant el Comitè de Peticions del Parlament Europeu. Tomàs ha insistit que entre els 45 punts importants que la Comissió ha transmès al govern espanyol cinc fan referència a aspectes del Pla com els cabals, regadius o recuperació de costos. "Si no són atesos correctament, la Comissió pot pressionar el govern espanyol amb projectes que necessiten el finançament europeu. No és un advertiment de la PDE, sinó una posició de la UE amb la qual estem d'acord. Una multa la paguem entre tots, però una subvenció és diferent", ha reblat, tot recordant que bona parts dels ajuts agraris reverteixen en els grans terratinents.

A priori, el Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre havia de resoldre les al·legacions el pròxim 30 de juliol. Tomàs, però, ja ha avisat que aquesta reunió s'ha ajornat i es podria deixar per finals de setembre, situant el Consell Nacional de l'Aigua que ha d'aprovar la revisió a finals d'octubre i l'aprovació definitiva del pla, en funció de calendaris electorals, a finals d'any. "No sabem per què es retarda. Si al desembre de 2015 no s'aproven els plans, Brussel·les actuarà", ha insistit. La PDE reconeix, però, que es tracta d'un problema que surt del seu abast i que Brussel·les hauria agrupat l'aprovació de diversos plans per guanyar en eficiència.

Tot plegat podria condicionar el calendari de mobilitzacions de la PDE, que ja havia anunciat la seva intenció de convocar una protesta abans de l'aprovació definitiva del Pla. De moment, el pròxim diumenge, 12 de juliol, celebraran la quinzena piraguada popular reivindicativa per l'Ebre. / Via ACN

Trens Dignes demana als partits incorporar les seues demandes als programes electorals

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 29 de juny de 2015 | 29.6.15



TORTOSA (Baix Ebre).- La primera Taula de Partits per a la millora del servei de trens a les Terres de l’Ebre ha acabat amb el compromís de fer pinya per donar resposta a les reivindicacions dels ciutadans. En la reunió que s’ha celebrat aquest dilluns, ha participat un representant de cadascun dels partits amb representació parlamentària, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, el president del Consell Econòmic i Social, l’Idece, i els servei territorials de Territori i Sostenibilitat. Tots plegats s’han emplaçat a reunir-se la primera setmana de setembre i posar sobre la taula els avenços realitzats per millorar el servei ferroviari al territori. La portaveu de la Plataforma Trens Dignes, Montse Castellà, ha explicat que s’ha demanat als partits polítics que incorporen les seves demandes als respectius programes electorals per al 27-S.

Castellà ha explicat que han insistit en la importància de renovar la flota de combois, millorar les freqüències i reduir les tarifes. Des de Trens Dignes insisteixen que mentre no es finalitzi l’obra de la doble via entre Vandellòs-Tarragona i, per tant, continuen havent retards, cal ajustar les tarifes.

El president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep Maria Franquet, ha demanat als representants polítics que escolten les demandes de la plataforma i actuïn en conseqüència.

Per la seva part, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, s’ha basat en les declaracions que fa unes setmanes feia el conseller Santi Vila en la reunió que va mantenir amb la plataforma Trens Dignes, tot remarcant que a partir de setembre se substituiran 18 combois al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Pallarès també ha volgut posar de manifest que el Govern està treballant en la millora de la mobilitat al territori tot destacant la posada en marxa de la targeta T10/120. / Via Canal 21 Ebre

Adam Tomàs presenta el cartipàs i recupera el sou brut de 3.928 euros mensuals que l'alcalde d'Amposta tenia el 2010



AMPOSTA (Monsià).- L'Ajuntament d'Amposta aprovarà aquest dilluns al vespre el nou cartipàs municipal, amb un volum de retribucions als regidors de l'equip de govern de 27.600 euros bruts mensuals, 500 per sobre de l'anterior. Malgrat això, l'alcalde, Adam Tomàs (ERC), ha defensat la proposta i ha remarcat que s'han reduït de sis a un els càrrecs eventuals de confiança, que al 2011 elevaven el cost fins els 38.300 euros mensuals. El nou govern tindrà sis tinences d'alcaldia i Tomàs assumirà també les àrees d'Empresa i Promoció Econòmica. La modernització del funcionament del consistori serà un dels principals reptes. El nou govern també revisarà els controvertits complements salarials específics d'alguns funcionaris.


Tomàs ha anunciat que tindrà un sou brut de 3.928 euros mensuals. La mateixa xifra, assegura, que tenia l'exalcalde Manel Ferré l'any 2010, just abans de passar a cobrar per assistències en el moment que va començar a rebre una retribució pel seu càrrec Consorci de Salut i Social de Catalunya. "Són 42.000 euros bruts a la l'any, quan la llei permet 56.000. No anem al màxim, és lògic", addueix.

El nou batlle, però, ja ha anunciat que, a diferència de Ferré, ni ell ni els regidors cobraran dietes ni desplaçaments, perquè considera que ja s'inclouen dins del sou. Paral·lelament, ha renunciat a rebre cap retribució com a president del Consell d'Administració de l'Hospital Comarcal i de l'empresa Sagessa.

Quatre dels onze regidors de l'equip de govern, inclòs l'alcalde, tindran dedicació exclusiva, a temps complet. Seran el de Transparència, Eficiència i Sostenibilitat Energètica, Pau Cid; la d'Ensenyament i Cultura, Inés Martí; i la sisena tinent d'alcalde i responsable de Turisme, Fires i Promoció exterior, Joanna Estévez. Tots tres tindran un sou de 2.513,57 euros bruts mensuals per 37,5 hores de dedicació. Tomàs ha recordat que tots ells són funcionaris de professió, i que la dedicació completa és la que els permet no perdre la plaça.

Quatre més tindran un 85% de la jornada -amb una retribució: el quart tinent d'alcalde i responsable de Mitjans de Comunicació, Festes i Joventut, Ramon Bel; el regidor de Serveis Municipals, Pagesia i Medi Natural, Dani Forcadell; el tercer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda, Règim Intern, Tomàs Bertomeu; i la segona tinent d'alcalde i regidora de Sanitat, Serveis Socials i Participació Ciutadana, Rosabel Recio. La regidora de Comerç i Mercat Municipal, Susanna Sancho, tindrà una dedicació parcial del 75%, percebent 1.885,17 euros bruts mensuals. També tindrà dedicació de 20 hores el nou representat de l'alcalde a Poble Nou del Delta, Josep Juan, mentre no s'elegeixi per part de la població el representant definitiu en el marc d'un procés participatiu.

D'altra banda, el primer tinent d'alcalde i regidor de Governació, Miquel Subirats -que serà diputat provincial-, i el regidor d'Esports i cinquè tinent d'alcalde, Marc Fornós, cobraran per assistències. Concretament, Tomàs ha anunciat que es mantindran els 445,84 euros bruts per assistència als plens, 190,94 a les juntes de govern, 334,37 a les de portaveus així com 53,50 a les comissions informatives.

Tomàs ha argumentat que el cartipàs s'ha organitzat en funció de les capacitats i especialitats professionals de cadascun dels regidors, segons ja s'havia previst a l'hora de fer la llista. En total, s'assignen sis tinences d'alcaldia respecte les set anteriors. Malgrat tot, el cost salarial total dels regidors de l'equip de govern i de l'únic càrrec eventual de confiança, la cap de premsa i protocol, la periodista Vanesa Adell, s'enfila cap als 27.600 euros bruts mensuals, respecte els 27.100 de finals del passat mandat. Malgrat això, l'alcalde ha recordat que aquesta xifra, en el cas del govern de CiU, va arribar als 38.300 euros mensuals el 2011 -amb sis persones contractades eventualment-, abans d'algunes baixes i reorganitzacions.

Modernitzar l'Ajuntament

En qualsevol cas, Tomàs no ha descartat que, a partir de l'any vinent, el consistori es plantegi la contractació de dos nous càrrecs eventuals, com un gerent i un responsable d'Urbanisme. "No volem generar més despeses sinó fer més estalvi", ha precisat. Per aconseguir-ho, el nou alcalde republicà s'ha proposat "modernitzar" el funcionament de l'Ajuntament, on assegura ha trobat "funcionaris amb ganes de treballar" però sense una organització efectiva que converteix el seu funcionament en "obsolet".

Una de les prioritats, també en l'àmbit del col·lectiu funcionari i laboral de l'Ajuntament, serà la revisió del controvertit catàleg de llocs de treball que va aprovar l'anterior govern de CiU i en contra del qual van votar els republicans. Tomàs ja ha anunciat que posaran el document en mans d'un "agent extern" i "imparcial" -consideren que el treball de la Diputació podia estar "polititzat"- per analitzar, entre d'altres aspectes, els polèmics complements específics -heretats com a de productivitat- que reben una dotzena de funcionaris municipals -alguns amb compatibilitat reconeguda per a altres activitats-. En qualsevol cas, Tomàs ja ha anunciat que no prendran decisions "que afectin el dia a dia de l'Ajuntament". / Via ACN

Tortosa aprofitarà la 65a Nit de Santa Llúcia per reivindicar la cultura ebrenca



TORTOSA (Baix Ebre).- La 65a Nit de Santa Llúcia – Festa de les Lletres Catalanes se celebrarà el proper 11 de desembre al Pavelló Firal de Tortosa. Aquest dilluns al matí s’ha signat el conveni entre Òmnium Cultural i l’Ajuntament de Tortosa. Serà el segon cop que se celebra a la capital del Baix Ebre, que ja va acollir la Nit de Santa Llúcia el 1982. La signatura del conveni ha comptat amb la participació de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural i de Ferran Bel, alcalde de Tortosa. “Gràcies per corresponsabilitzar-vos a organitzar una gran festa de la cultura i les lletres catalanes, que relacionarà tant la cultura ebrenca com la cultura universal”, ha destacat Muriel Casals.

“Estem molt contents que 33 anys després Tortosa aculli de nou la Nit de Santa Llúcia”, ha afirmat l'alcalde, Ferran Bel, qui ha fet una crida a la participació perquè la ciutat i les Terres de l'Ebre es bolquin en la Festa de les Lletres Catalanes.

D'altra banda, Dolors Queralt, regidora de Cultura, ha afegit que la 65a Nit de Santa Llúcia servirà per posar en valor autors ebrencs com Gerard Vergés o Albert Roig, premiats en edicions prèvies. “Serà una ocasió immillorable per ensenyar a Catalunya i als Països Catalans una mostra de la cultura ebrenca”, ha destacat finalment Josep Francesc Moragrega, president d'Òmnium Ebre, qui ha explicat que ja hi ha dos actes previs confirmats: el Premi Grifonet i una trobada d'una desena de clubs de lectura.

Del Liceu de Barcelona a les Terres de l'Ebre. El Pavelló Firal de Tortosa prendrà el relleu al Liceu de Barcelona i acollirà l’entrega de la Nit de Santa Llúcia, en el transcurs de la qual es lliuraran fins a vuit premis literaris: el premi Sant Jordi de novel·la, el premi Carles Riba de poesia, el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions i el premi Frederic Roda de teatre, entre d’altres. La Festa de les Lletres Catalanes és organitzada per Òmnium Cultural i se celebra de forma itinerant pels volts del 13 de desembre (Santa Llúcia)./ Imatge Ajuntament de Tortosa.

Més vigilància dels animalistes per garantir que es compleix la normativa dels correbous a l'Ebre


L'AMPOLLA (Baix Ebre).- Els animalistes han tornat a les places ebrenques aquest estiu amb la missió de vigilar, sobretot, que no es celebri la modalitat dels bous a la mar, fora de l'empara de la llei de correbous, i la participació de menors en els bous capllaçats, aspecte que no regula amb prou especificitat la normativa taurina. També volen vetllar contra el maltractament animal i denunciar, si les hi ha, altres infraccions. Com ha apuntat la portaveu d'AnimaNaturalis, Aïda Gascón, no busquen "boicotejar" les celebracions sinó documentar els seus arguments contra els actes taurins. Les penyes i comissions s'han organitzat per evitar confrontacions i totes dues parts confien en el paper mitjancer dels Mossos d'Esquadra.

La vigilància in situ per part dels animalistes es recupera aquest estiu perquè, segons Aïda Gascón, portaveu d'AnimaNaturalis, han pogut adquirir nou material de gravació després que, en els conflictes viscuts amb els taurins anys enrere, se'ls fes malbé el que tenien. "Amb la polèmica bous a la mar vam creure que era necessari estar més presents", ha apuntat Gascón. Els bous a la mar és actualment la modalitat més polèmica perquè ha quedat fora de l'empara de la llei dels correbous i els antitaurins han insistit en què no es pot celebrar "perquè és il·legal". "Vèiem que es duia a terme i ara que estem més a sobre ho estan deixant de fer", ha assegurat la portaveu d'AnimaNaturalis.

També posaran especial atenció en la participació de menors als bous capllaçats, un fet que també es troba en un buit legal perquè la normativa no especifica, com si fa a les places, quan es considera que hi participen o quan es considera que en són espectadors ja que és una modalitat que es fa als carrers.

Els animalistes han defensat que son "els únics" que "realment vigilen" que es compleixi la normativa i que no existeixi maltractament animal en les festes amb bous. Gascón ha lamentat que les comissions, que vetllen pel compliment de la normativa, no denunciïn cap fet. "Ens trobem que mai s'ha donat el cas que una comissió taurina denunciï a l'ajuntament o a la penya per algun cas, inclús quan han mort persones o ha passat alguna cosa amb un bou. No ho comuniquen mai ni ho denuncien. Creiem que no aniran mai en contra de la seva festa", ha apuntat la representant d'AnimaNaturalis.

Les penyes volen evitar confrontacions

Per la seva banda l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ha fet arribar a tots els seus associats un protocol d'actuació davant la presència d'antitaurins a les places i als actes amb bous per evitar conflictes. L'agrupació proposa la creació de comissions de seguretat dins de cada penya que hauran d'estar integrades, al menys, per un responsable d'aquesta i altres membres voluntaris. La seva funció és la de vetllar perquè no hi hagi incidents i fer de mitjancers per evitar confrontacions entre animalistes i aficionats taurins. Es proposa que vesteixin amb elements distintius perquè siguin ràpidament identificats si han d'actuar.

El protocol posa alguns exemples. En el cas que l'acció dels antitaurins interrompés l'activitat taurina es demana que la comissió de seguretat faci una barrera humana entre el grup i la resta de públic i s'avisi ràpidament els Mossos d'Esquadra. També es demana que no s'impedeixi que accedeixin als recintes, com poden ser les places, i insisteixen que ningú altre que no sigui part de la comissió de seguretat ha d'intervenir ni increpar els activistes animalistes. Les comissions atendran als requeriments i les instruccions quan arribi la policia.

La policia de mitjancera

També els animalistes recorreran als Mossos d'Esquadra per minimitzar els conflictes. Com ja han fet en alguns actes on han assistit, com a l'Ampolla, al Baix Ebre, han avisat als Mossos d'Esquadra i al consistori del municipi de la seva presència als bous. "Ens trobàvem que en molts pobles que no hi ha cap tipus de policia, perquè la llei no obliga que hi siguin, i ens donava molta inseguretat. Si comuniquem la nostra presència als mossos, al menys, sabem que alguna puntada ens donaran però difícilment aniria més enllà, com va passar anteriorment", ha dit Aïda Gascón.

La portaveu d'AnimaNaturalis ha descartat, de moment, que també facin aquests avisos als responsables de les penyes de la seva intenció d'assistir als actes taurins però ha assegurat que no tenen intenció de provocar i ha recordat que no hi participen ni vestits ni exhibint consignes que puguin ofendre els aficionats taurins. "No volem boicotejar la festa sinó ser presents per documentar-la", ha assegurat. / Via ACN

Montse Castellà, cantautora: 'A Gerard Vergés se'l troba a faltar molt'


La tortosina Montse Castellà repassa en aquesta entrevista de Sílvia Altadill els principals referents de la seua carrera musical, sense deixar de banda el seu compromís social i en favor de la defensa de les Terres de l'Ebre. Després de passar un any treballant en un creuer, ara prepara els temes del seu quart disc i els concerts que oferirà arreu del territori. Aquest estiu actuarà a Sant Carles de la Ràpita (1 agost), Tortosa (7 agost), la Freixneda (16 agost) i Batea (23 agost).

-D'ençà que vas començar al món de la música han passat 17 anys. Quin balanç fas de tot aquest temps dedicada a la música d'autor?
-"Ma iaia deia: busca una faena que t’agrade i deixaràs de treballar. He convertit l’afició en professió. Sóc una privilegiada. El meu compromís amb la vida el transmeto a través de la cançó, d’un missatge musicat. Sóc feliç amb el camí escollit perquè em permet ser jo mateixa. Han sigut 17 anys de molt de treball i creixement, tant professional com personal. Hi ha hagut moments complicats però sempre amb la pau interior de ser lliure".

-El teu tercer disc. Gèminis, pren el nom de la revista fundada amb el mateix nom de Gerard Vergés i Jesús Massip. Què han aportat a la teua vida personal i artística estos dos grans escriptors ebrencs? 
-"Són hòmens de saviesa rural. M’agrada pensar que quan jo tingue més de 80 anys alguns dels meus millors amics seran persones que encara ara no han nascut i això m’atrau moltíssim, l’enriquiment mutu intergeneracional. Tots els moments amb estos amics són d’aprenentatge constant. Un gintonic o un te amb Rosa Regàs, Paco Ibáñez, Neus Català, Zoraida Burgos, Manolo Pérez Bonfill… intel·lectuals a cavall de dos segles. Un exemple vital de compromís. A Vergés se’l troba a faltar molt…"

-Si t'haguessis de quedar en uns versos de Vergés serien... 
-"‘Res no val tant com un instant d’amor’ i ‘De cop comprenc que l’home és la memòria’".

-Has estat un any travessant els mars i treballant com a cantant en un vaixell. Com ha anat l'experiència? Què t'ha aportat? 
-"Conèixer món, gent i cultures diferents a la teua és sempre un creixement personal i professional. A la vegada, i més enllà del meu esperit aventurer, es tracta d’un exili obligat per la crisi, com tants altres jóvens. Una qüestió de supervivència que adaptem per fer de la necessitat virtut. Malgrat ser camaleònica i adaptar-me a les circumstàncies, tindré memòria latent dels qui ens van foragitar".

-Que t'ha fet tornar? Què és el que més enyoraves estant lluny de casa? 
-"De fet, he tornat però només per un temps, la intenció és embarcar de nou a la tardor i a partir d’ara alternar mig any al mar i mig any a casa. La vida a bord és dura, malgrat treballar del que t’agrada, i és necessari prendre’n certa distància i carregar les piles. A terra hi tinc amics, família, causes i un paisatge que necessito. A més, professionalment hi ha projectes i concerts que ni puc ni vull abandonar. Estic preparant el quart disc per a l’any que ve i això implica molta faena que des de la distància no puc fer i moltes abraçades a amigues i nebots que des del creuer no es poden fer".

-En els teus tres discos danses amb naturalitat entre la protesta, el llegat literari i un cert punt de misticisme. Què vols transmetre en totes aquestes vessants de Montse Castellà?
-"La llibertat de ser, sentir i estimar com cadascú vulga. Tot és relatiu. Res és jutjable. Només hi ha una manera de transmetre: ser autèntica. La credibilitat passa per la coherència. Observar-se a una mateixa i explicar el que sents. Si vaig a una manifestació per dir ‘no al transvasament’, després no puc no cantar-li al riu i viceversa. La literatura i els sentiments són universals i cantar-los-hi és una manera de compartir-ho i apropar-nos les persones".

-Dius que la bondat és revolucionaria. La revolució ha de servir per...
-"Per a fer-nos millor persones, per evolucionar. De fet, com es veu al títol d’un llibre de l’amic escriptor David Martí, entre Revolució i Evolució només hi ha un ‘R’ de diferència. Tenim el dret i el deure de conviure en pau, de llegar un planeta que puga mirar-se a l’espill i aguantar-se la mirada. Cal remoure consciències. Som hereus d’un futur encara per construir.

-Per quines causes cal continuar mullant-se a les Terres de l'Ebre després de la lluita antitransvasament? 
-"Sovint quan m’entrevisten explico que a les Terres de l’Ebre no és que siguem ‘anti-tot’, és que rebem més agressions de les assumibles. Si t’hi fixes, les plataformes socials sempre són ‘en defensa de’ (de l’Ebre, de l’ús racional de l’energia eòlica, de la sanitat, dels trens dignes, de l’ensenyament, de la terra…) per tant, si ens hem de defensar és perquè algú ens ataca. Estic plenament convençuda que lluitar serveix i en tot cas, passe el que passe, hem de tindre sempre la consciència tranquil·la d’haver fet tot allò que estava al nostre abast per aconseguir-ho. Hem de ser constants i valents. Sempre".

-Com recordes aquell temps? 
-"Probablement siga l’experiència vital que més m’ha enriquit fins ara. Amb poc més de 24 anys ja era portaveu de la PDE i aquells quatre anys d’intensa lluita van ser un aprenentatge molt intens. Vaig conèixer gent i pobles que potser d’una altra manera no hagués conegut i encara ara, 15 anys després, mantenim l’amistat. Vaig tindre consciència real de Terres de l’Ebre. Igualment, tota vivència duu intrínseca la bondat i la misèria de l’ésser humà, això també s’aprén i et curteix. El dia que caigue bé a tothom, em preocuparé. Van ser moments molt intensos i lo riu ens va unir per sobre de tot. Hi estic molt agraïda a aquella època i la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Per molt que donés, sempre em vaig emportar més del que vaig entregar".

-Utilitzes tant el català com el castellà en els teus discos i reivindiques la parla ebrenca. Descartes experimentar amb altres llengües en les teues lletres? 
-"La meua llengua és el català amb l’accent de l’Ebre i a la vegada, si tinc la sort de ser bilingüe al parlar també he de poder ser-ho al cantar. Ambdós idiomes m’aporten, tenen una musicalitat diferent i m’agrada utilizar-los indistintament als meus discos, amb normalitat. Com parlo, canto. Pel que fa a altres llengües, als concerts en directe ja canto en anglès, francès, italià, portuguès i fins i tot basc o gallec, i si bé és cert que fins ara no he enregistrat cap cançó en cap d’aquests idiomes, podria ser que al proper disc això canviés, m’agradaria".

-Has col.laborat amb altres cantautors emergents en els teus discos com el valència Pau Alabajos. Que creus que aporteu tota aquesta nova generació de cantautors a la música catalana?
-"Hem begut d’un llegat històric que cal mantindre i perpetuar. Som part d’un engranatge i hem de posar al servei de la societat la nostra música, pels que ens han precedit i pels que vindran. La cançó d’autor com a eina per canviar la societat, per aportar un granet d’arena a la (R)evolució. Allò que importa és la paraula, dita o cantada, el missatge. La guitarra i la veu con a armes de futur i de present.

-Una frase que descrigui que signifiquen per a tu gent com Paco Ibañez: 
-"Tendre com un xiquet. Lluitador com un guerrer. L’últim bastió de la vella guàrdia de la cançó d’autor".

-Labordeta: 
-"Compromís irrompible. Saviesa rural. Parent per part de riu".

-Sílvia Comes: 
-"Senzilla i forta. Veu de ferro i mel. Humilitat i autenticitat".

-Els Quicos: 
-"L’orgull d’una terra. Humor i talent. Estima profunda".

-Rosa Regàs:
-"La llibertat feta dona. Valentia, coherència, energia. És com haver retrobat una ‘iaia'.

-Aquesta primavera has actuat al Barnasants que aquest any homenatja la figura d'Ovidi Montllor. Què penses que cal que no oblidem del llegat humà, social i artístic que ens va deixar la fera ferotge d'Alcoi? 
-"Cadascuna de les seues cançons són missatges de lluita i esperança en plena vigència. La seua obra i la seua persona destil·len tendresa, ironia i la dosi justa d’emprenyament per desobeir les lleis inmorals, per desterrar les injustícies. L’exemple de la seua vida és el de la seua obra. Homenatjar-lo és més que cantar-lo, és viure com ell vivia, lluitar com lluitava, estimar com ho feia. Ser lliures."

-Tria una frase d'una cançó d'Ovidi... 
-"‘Direm paraules amb sentit, sense comèdies ni mentides, i canviarem armes per abraçades. Arribarà el temps novell i farem crits de llibertat’".




Imatges Pau Bertomeu (Delta Produccions)

Cinc ferits, tres greus, en un xoc entre un cotxe i un tot terreny a la variant de l'N-340 a l'Aldea

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 28 de juny de 2015 | 28.6.15


L'ALDEA (Baix Ebre).- Cinc persones han quedat ferides, tres de gravetat, en un xoc frontal entre un cotxe i un tot terreny a l'N-340 a l'Aldea, segons han informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L'avís del sinistre s'ha rebut a les 05.13 hores al quilòmetre 1.086 de l'N-340, a la circumval·lació de la població i just a dos quilòmetres on fa dues setmanes hi va haver un accident amb dos morts. El SEM ha detallat que en la topada hi ha hagut tres ferits greus i dos menys greus traslladats a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (1 greu i 2 menys greus), al Joan XXIII de Tarragona (1 greu) i al Sant Joan de Reus (1 greu). La via ha estat tallada totalment durant dues hores i s'ha reobert a les 07.20 hores.

En el que portem de 2015, ja hi ha hagut un total de vuit víctimes mortals en accidents al tram ebrenc de l'N-340. / Via ACN

Tortosa hissa la bandera de l'orgull LGTBI a la plaça Mestre Monclús, al costat del Centre Cívic Ferreries




TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha hissat aquest dissabte la bandera de l'arc de Sant Martí a la plaça Mestre Monclús, al costat del Centre Cívic Ferreries. Ho ha fet amb motiu de la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, i en compliment del compromís de la candidatura de CiU amb l'associació LGTeBre, signat abans de les municipals del 24 de maig. En concret, el document expressava el compromís de fer onejar la senyera de l'arc de Sant Martí a l'Ajuntament "o en altres edificis municipals" els dies 17 de maig, Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia, i també pel 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, a més d'organitzar actes en aquestes diades. A més, aquest compromís també va quedar recollit en l'Acord de Governança Estable entre CiU i ERC, ja que els republicans també van signar el document de l'entitat LGTeBre.

Amb tot, la CUP de Tortosa ha lamentat que la senyera LGTBI no onegés al balcó de l'edifici de l'Ajuntament, com sí que ho havia de fer en altres consistoris ebrencs, com ara Amposta i Sant Carles de la Ràpita. També el portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, ha lamentat l'absència de la senyera LGTBI a l'edifici consistorial, i ha recordat que fa nou anys va aconseguir que es col·loqués a la primera planta de l'Ajuntament.

A banda, a l'Ajuntament de Tortosa ha tingut lloc un acte institucional, amb la conferència 'L'Orgull de l'Ebre', a càrrec del periodista ebrenc Jordi Trilla. En l'acte ha participat també l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, així com membres de la corporació i també la vicepresidenta de l'entitat LGTeBre, Amada Rodríguez. A més, la plaça d'Espanya ha estat l'escenari d'una actuació dels Castellers de Tortosa i dels Gaiters de l'Aguilot, que han desplegat una senyera de l'arc de Sant Martí.


Les Terres de l'Ebre poden assolir els 40 graus aquest diumenge, a causa de l'onada de calor



TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest cap de setmana el conjunt de Catalunya està patint la primera onada de calor d’aquest estiu. L'onada de calor es comença a fer notar i aquest dissabte les temperatures màximes ja han oscil·lat entre els 35 i els 38ºC a gran part de les comarques d'interior i sud de Catalunya. A les set de la tarda, destaquen registres com els 38,8ºC de Serós (Segrià), els 38ºC d'Artés (Bages), els 37,9ºC de Riba-roja d'Ebre, els 37,7ºC del Masroig (Priorat) o els 37,5 d'Ascó (Ribera d'Ebre).

El Servei Meteorològic de Catalunya ha informat que la situació meteorològica dels propers dies es caracteritzarà per la presència de les altes pressions i per l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica. Així, es preveuen temperatures màximes que superaran els valors habituals per l’època de l’any. Durant el cap de setmana oscil·laran entre 28 i 33 ºC al Pirineu i litoral, entre 34 i 39 ºC a Ponent i l'interior de les Terres de l'Ebre, i entre 30 i 35 ºC a la resta. El punt àlgid de la calor s’assolirà aquest diumenge, quan es podrà arribar als 40 ºC a punts de Ponent i de les Terres de l’Ebre. A causa d’aquesta predicció, el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de Situació Meteorològica de Perill per onada de calor.

El responsable de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre, Miquel Alonso, ha recordat en declaracions a Canal 21 Ebre les recomanacions que cal seguir davant una onada de calor. Entre d’altres, Alonso ha assenyalat la importància d’evitar l’exercici a l’aire lliure i el sol directe, controlar la temperatura a casa, evitar viatjar en cotxe durant les hores de més calor i beure molta aigua per evitar la deshidratació. Alonso també ha remarcat la importància de tenir especial cura amb els més vulnerables: xiquets i gent gran. El responsable de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre també ha explicat alguns dels errors més comuns que comet la ciutadania quan es produeix una onada de calor. L’onada de calor s’allargarà durant la setmana vinent, tot i que afluixarà lleugerament. / Via Canal 21 Ebre i ACN