27 de desembre del 2005

A quatre dies del tancament de Viladrich...

...recupero per a La Marfanta el reportatge que vaig publicar diumenge a El Punt.

Viladrich escriu l'últim capítol a Tortosa

La llibreria més antiga de la ciutat tanca les portes el dia 31 de desembre, esgotada per afrontar el futur

En una setmana, la llibreria Viladrich haurà baixat la reixa per sempre. La ciutat de Tortosa perdrà la seua llibreria més antiga, un comerç emblemàtic i un referent indiscutible de la cultura local durant bona part del segle XX. Serà el 31 de desembre, la mateixa data que els socis del Montepio van triar fa sis anys per deixar la ciutat sense cap sala de cinema comercial. El propietari de la llibreria, Jordi López Viladrich, ha decidit escriure l'últim capítol d'un establiment amb una història centenària. La Viladrich és hereva de l'antiga Llibreria Religiosa que va regentar Francesc Mestre i Noé, i que ja existia l'any 1760. A partir de l'any que ve, a l'edifici de la llibreria s'hi instal·larà una sucursal de Caixa Tarragona.

Les prestatgeries de la llibreria Viladrich ensenyen aquests dies el costellam que fins fa poc era una pell brillant feta de novel·les, llibres de viatges, reculls de contes i volums d'assaig. «Estem fent liquidació des del novembre i molta gent ha avançat les seues compres, fins i tot per emportar-se només alguna cosa com a record», explica Jordi López. El propietari de Viladrich sap que no podrà liquidar-ho tot, que «quedarà un racó molt gros, sobretot de material de papereria», però assenyala que els millors llibres «ja han volat». També els bons temps per a la llibreria Viladrich, que no ha pogut aguantar la competència directa de les associacions de pares, les cooperatives i els mateixos centres d'ensenyament, que en els últims anys subministren llibres de text i també material escolar. La caixa que feia Viladrich durant tres mesos li permetia oferir altres serveis durant tot l'any. D'altra banda, a la competència de les associacions de pares va sumar-se la de les grans superfícies comercials. «Amb l'únic que hem pogut lluitar és amb l'atenció personalitzada, i ens dol haver arribat fins aquesta situació, perquè el que ha fet la llibreria Viladrich no ho farà ningú», afirma López sense recórrer a la falsa modèstia.
Viladrich ha tingut clients de les quatre comarques de l'Ebre, i ha estat un dels comerços que reforçaven la vocació de capitalitat de Tortosa. «Treballem de manera directa amb més de 100 editorials, i això només s'aprèn amb el pas dels anys», afegeix López, que encara sembla resistir-se a parlar del seu ofici en clau de passat. Jordi López Viladrich va heretar la llibreria de la seua mare, Pilar, que va jubilar-se l'any 1985. Però ell ja hi treballava des de molt abans, durant 35 dels 54 anys que ara té. Des de darrere del taulell, Jordi López ha exercit de llibreter en el sentit més estricte i honorable de la paraula, ha contemplat la «banalització» del món editorial, i també la degradació del nucli antic de Tortosa. Durants els últims anys, la plaça Pont de Pedra marcava, gràcies a la Viladrich, la frontera entre el centre comercial i la ciutat vella. I és que la llibreria, que l'any 2006 serà substituïda per una sucursal de Caixa Tarragona, sempre ha estat molt vinculada al nucli antic i a la cultura tortosina.

El personatge

FRANCESC MESTRE I NOÉ (1866-1940). Publicista destacat, escriptor, folklorista i fundador de periòdics, Mestre i Noé va ser un dels màxims impulsors de la cultura catalana a Tortosa. També conegut tertulià i llibreter, va regentar l'antiga Llibreria Religiosa del carrer de la Rosa fins al 1917 o 1918, moment en què va vendre-la als germans Fermín i Claudio Viladrich, aquest últim, avi de Jordi López.

A Tortosa tenim sort

Crec sincerament que a Tortosa tenim molta sort. La nit de Nadal, una vintena de veïns dels números 7 i 9 del carrer Sant Felip Neri van ser desallotjat per l'esfonsament de part de l'edifici. La mesura ha afectat tres famílies magribines i set pakistanesos. Aquests dies tinc festa, i no he seguit de prop la notícia. Però he pogut llegir avui a El Punt que els equips de rescat van comprovar que cap persona no havia resultat ferida, que l'ensorrament havia començat al trebol de la quarta planta, i que també havia cedit el terra de la tercera planta, mentre que la façana de l'edifici es va mantenir. L'edifici adjacent de l'altre costat, el número 11, ja estava enderrocat parcialment i estava deshabitat.
També avui, al Telenotícies de TV3, he vist que la policia local i tècnics municipals feien una inspecció de la zona del desastre i parlaven amb els propietaris i llogaters dels edificis afectats. Un dels tècnics, al qual no se'l veia la cara, es mirava un paper amb el segell del Consell Comarcal del Baix Ebre i deia: "Això està fet en base a una cèdula d'habitabilitat. El guapo que ha fet això s'ha cobert de glòria". Durant la notícia, TV3 recordava que el nucli antic de Tortosa és un dels més degradats de Catalunya, i que l'Ajuntament ja té a punt el pla integral del nucli antic (Pincat) per començar a intevenir-hi. Després sortia l'alcalde afirmant que els propietaris haurien de saber que els pisos i cases en males condicions no s'haurien de llogar o vendre a les persones.
Joan Sabaté té raó. Hi ha propietaris al nucli antic que s'aprofiten immoralment de l'alta demanda d'habitatge que hi ha per part dels immigrants, i que lloguen o venen cases ruïnoses a preus desorbitats. Però com que confiar en la bondat de les persones és pecar d'il·lusos, és aquí on haurien d'intervenir les administracions, començant per l'Ajuntament. Parlem de fer inspeccions i controls sobre les condicions d'habitabilitat dels edificis, sobretot a les zones més degradades del nucli antic. I que els deneguin la cèdula d'habitabilitat, els sancionin o declarin els immobles en estat de runa, fins que els propietaris no facin les obres oportunes. D'altra banda, algú hauria de vigilar també l'ocupació temporal de cases abandonades al nucli antic, sobretot aquests dies que fa molt de fred i hi ha moltes persones que són a Tortosa només de pas: entren a les cases buides, sense portes ni finestres, i sort de les mantes que ens han dit que els donen a Càritas. Només d'aquesta manera ens evitarem una desgràcia, per molt de Pincat que tinguem i milions d'euros que injectem als carrers del nucli antic. A Tortosa fa massa temps que juguem a temptar la sort.

22 de desembre del 2005

Tortosa farà una rotonda provisional davant de l'estació de Renfe

L'Ajuntament de Tortosa aprofitarà les vacances escolars de Nadal per habilitar una rotonda provisional davant de l'estació de Renfe. La regidora de Governació, Consol Cordero, va explicar que l'actuació respon a les demandes de l'associació de mares i pares del col·legi Sagrada Família, ja que la rotonda evitarà que els conductors hagin de fer un canvi de sentit no permès a la confluència del carrer Poeta Vicent Garcia amb l'avinguda de Barcelona. De fet, l'esllavissament d'un mur al carrer Poeta Vicent Garcia és el que impedeix que els pares dels alumnes del col·legi Sagrada Família puguin baixar del complex del Seminari pel carrer Barranc de Caputxins, i que prefereixin girar incorrectament per l'avinguda de Barcelona, en lloc de continuar cap al carrer Cristòfor Despuig. En aquest sentit, l'hora de les entrades i sortides dels col·legis coincideix amb els embussos més importants a la zona de l'Eixample. L'assessor municipal de trànsit, Josep Borrell, va explicar que la nova rotonda afectarà els aparcaments de l'estació per aconseguir una amplada de 3,5 metres, amb un vial de 8,27 metres a la banda de l'estació i de 4 metres a la banda de la residència Sant Miquel.

El Punt (22-12-05)

Tot a punt perquè comenci una nova edició del saló Nadal Jove

El parc municipal serà a partir de demà l'escenari de la tretzena edició del saló infantil i juvenil de Tortosa, Nadal Jove. El regidor de Promoció Econòmica, Rafel Lluís, va presentar ahir el programa d'actes, que durarà onze dies i tindrà més de mig centenar d'activitats, tallers, espectacles i representacions teatrals. La principal novetat d'enguany serà la jornada de portes obertes que es farà demà a la tarda, amb una festa de benvinguda que inclourà una xocolatada. Segons Lluís, el Nadal Jove d'enguany mobilitzarà un total de 160 voluntaris, 80 dels quals formen part de l'entitat de voluntaris creada expressament per al saló. El regidor va afegir que el programa inclou tallers organitzats per 25 entitats, i que 35 empreses i 70 comerços han col·laborat en el patrocini del Nadal Jove, un saló que enguany té un pressupost d'uns 80.000 euros. Lluís també va destacar la recuperació del planetari de «la Caixa» i l'ampliació del circuit de slot.

El Punt (22-12-05)

Tortosa reforça la vigilància a les zones comercials i adapta el trànsit amb motiu de la campanya de Nadal

Els Mossos faran més controls a les entrades de la ciutat, l'eix de l'Ebre i l'autovia

L'Ajuntament de Tortosa va presentar ahir el pla de coordinació especial entre la policia local, els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cuerpo Nacional de Polícia, per reforçar la presència policial a les zones comercials i adaptar el trànsit als fluxos propis dels dies de Nadal. Un altre sector prioritari serà l'avinguda de la Generalitat i els carrers adjacents. A més, els Mossos faran més controls d'alcoholèmia a les principals entrades de la ciutat, sobretot l'eix de l'Ebre i l'autovia.

Per llegir la notícia completa, feu clic aquí mateix.

21 de desembre del 2005

Un gran congrés sobre el Delta establirà la proposta de cabal ecològic per a l'Ebre

L'esdeveniment serà cap al març del 2006, amb la participació de tots els agents socioeconòmics

La comissió per a la sostenibilitat del nou pla integral de protecció del Delta (Pipde) és el mecanisme que han previst la Generalitat i l'Estat per garantir la participació de les entitats locals i els col·lectius afectats per les actuacions que han d'executar-se en tot el tram català de l'Ebre. Una de les proves de foc més importants d'aquesta comissió, en què la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ja ha confirmat la seua presència, serà l'organització d'un congrés sobre el Delta que se celebrarà entre febrer i març del 2006. Al congrés es faria pública la nova proposta científica de règim hídric i cabal ecològic.

El principal objectiu del congrés, que se celebrarà en alguna població del Delta encara per decidir, serà analitzar la situació actual de la zona i establir les bases per deixar de ser un ecosistema amenaçat i convertir-se en un territori sostenible. El comitè organitzador del congrés ja ha començat a treballar en la preparació del programa i les diferents comissions, amb l'objectiu de posar la feina en comú durant una reunió que han previst per al gener. L'esperit del congrés, que estarà coordinat pel biòleg Carles Ibáñez, serà reprendre i ampliar els criteris de sostenibilitat que van fixar-se amb motiu del congrés que va fer-se l'any 1995 a Sant Carles de la Ràpita. Els organitzadors han volgut implicar els diferents grups ecologistes i les entitats com la PDE, que ja ha confirmat la seua participació en la comissió de treball sobre la proposta de règim hídric i cabal mínim per a l'Ebre. Una qüestió que ja estudia la unitat de recerca en ecosistemes aquàtics de l'Ebre (UEA-IRTA), ja que el cabal de 100 metres cúbics per segon que estableix l'actual pla de conca és una quantitat insuficient.A més, el congrés buscarà la participació de tots els sectors socioeconòmics del Delta, com les comunitats de regants, els productors d'arròs, les confraries de pescadors i els operadors de turisme rural. Fonts pròximes a l'organització van detallar que el congrés estarà dividit en diferents temes, ordenats per blocs, en què la comunitat científica i els agents socioeconòmics podran posar en comú les últimes dades, estudis disponibles i projectes sobre el Delta. En aquest sentit, la previsió és que el congrés es faci cap al març del 2006 i siga «molt més ambiciós i rellevant» que el congrés de fa deu anys.

> Flix debat la gestió local d'espais naturals

El Mas del Director de la reserva natural de Sebes, a Flix, va ser ahir l'escenari de la jornada Implicació local en la gestió d'espais naturals, organitzada pel Grup de Natura Freixe. La jornada pretenia donar a conèixer les diferents experiències d'organitzacions no governamentals (ONG) a l'hora de gestionar espais naturals i posar en comú problemes i solucions, així com aconseguir una major sensibilització per part de les administracions. Un dels organitzadors, Moisès Massip, va explicar que a la jornada s'hi van inscriure un total de 17 persones, que van poder debatre el model de gestió de la reserva flixenca; la punta de la Móra, a Tarragona; la de la conca del Tinac, a Calonge; i la del bosc de ribera de la Mitjana i els aiguamolls de Rufea, a Lleida. De fet, Massip va afegir que durant la jornada va proposar-se la creació d'una associació que agrupés les diferents ONG catalanes que s'encarreguen de la gestió d'algun espai natural. «Amb la gent de Lleida gairebé no ens trobem mai, però podríem fer-ho més sovint perquè estem a 50 quilòmetres i tenim problemes comuns, com la gestió del bosc de ribera», va concloure Massip.

El Punt (21-12-05)

Aerta publica un còmic sobre l'energia eòlica que molesta la plataforma de la Terra Alta

La Plataforma de la Terra Alta va enviar ahir una carta oberta de protesta, per la publicació i difusió d'un còmic sobre l'energia eòlica que ha editat la societat Aprofitament de les Energies Renovables Terra Alta (Aerta). Els veïns de la comarca van rebre dilluns el còmic i una carta d'Aerta, la societat que agrupa les quatre promotores dels parcs eòlics i la línia d'alta tensió que servirà per evacuar l'energia produïda per 180 aerogeneradors. La plataforma va denunciar que a la carta no figura cap adreça o seu social d'Aerta per adreçar-los una resposta, i que el còmic tracta la gent de la comarca com a «persones incultes, amb una capacitat de comprensió de xiquets de 7 o 8 anys». A la carta oberta, la plataforma agraeix que Aerta arribi a la Terra Alta «portant la cultura d'una manera tan didàctica», ja que sense el còmic no haurien entès l'energia eòlica i haurien acabat «bojos com el Quixot». El comentari irònic s'explica per la mateixa portada del còmic, en què apareix un Quixot envestint un aerogenerador i Sanxo dient: «Vagi en compte vostra mercè, que això que considera un monstre perillós no és sinó una font d'energia neta i renovable». La carta de la plataforma reitera que no s'oposen a l'energia eòlica, sinó a la massificació de projectes, la destrucció del paisatge, els impactes negatius sobre l'economia de comarca, i la construcció de la línia d'alta tensió, amb 120 torres.

El Punt (21-12-05)

Edició limitada de 600 ampolles d'aiguardent de Prat de Comte

La gran demanda per les festes de Nadal ha obligat els responsables de la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte a elaborar una produccció especial i limitada de 600 ampolles d'aiguardent blanc. A més, alguns restaurants i agrobotigues de les Terres de l'Ebre s'han interessat per tenir de manera continuada un estoc del licor que s'elabora a Prat de Comte. En total, ara es posaran al mercat 300 litres d'aiguardent blanc envasat en ampolles de mig litre i de 40 graus. A més, es comercialitzaran lots de diferents varietats d'aiguardent, presentats en estoigs de fusta amb 3 i 4 ampolles de 20 centilitres. Les varietats comercialitzades són aiguardent blanc, d'herbes, de mel i de licor de cafè.

El Punt (21-12-05)

20 de desembre del 2005

L'Estat i la Generalitat formen una comissió per impulsar el nou pla integral del Delta

El protocol estableix competències en cabal mínim, obres, model agronòmic i descontaminació del pantà de Flix

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, van signar ahir a Barcelona el protocol que ha de servir per desenvolupar el nou pla integral de protecció del delta de l'Ebre (Pipde). El pla director estarà coordinat per una comissió mixta que formaran la Generalitat i l'Estat, per impulsar una sèrie d'actuacions durant el període 2006-2008 que haurien de garantir la sosteniblitat i la protecció de tot el tram català de l'Ebre. La reactivació del pla integral del Delta arriba un any després de la dissolució del Consorci per a la Sostenibilitat de l'Ebre Català (Cosec), l'organisme que ja va substituir l'antic consorci creat pel PP i CiU per fer les obres compensatòries del transvasament.


El protocol signat per Cristina Narbona i Salvador Milà té l'objectiu de definir i executar el nou Pipde, un programa per garantir les condicions ecològiques del tram català de l'Ebre, el delta i l'ecosistema marí més pròxim. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el pla permetrà diagnosticar conjuntament la situació actual del Delta, establir les mesures concretes que cal adoptar i seleccionar les millors fórmules per executar-les. El nou Pipde també hauria de servir per evitar la duplicitat d'esforços, i per millorar l'intercanvi d'informació entre Medi Ambient i el Ministeri. De fet, el Pipde pretén ser un «instrument integrador» de les diferents actuacions de les administracions amb competències sobre el tram català del riu.
Una de les novetats més importants serà la creació d'una comissió de seguiment del protocol, que serà paritària i estarà formada per tres representats de cada administració. Els membres designats per la Generalitat seran la secretària general de Medi Ambient i Habitatge, Genoveva Català; el director dels serveis territorials de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Jaume Solà. La comissió de seguiment es reunirà almenys una vegada cada tres mesos. D'altra banda, el conveni també compromet les dues administracions a establir una sèrie de mecanismes per garantir la participació de les entitats locals i els col·lectius afectats per l'execució del Pipde. En aquest sentit, Medi Ambient va informar que la setmana passada ja va crear-se una comissió per a la sosteniblitat de les Terres de l'Ebre, de la qual no va detallar quins seran els seus membres. De fet, la ministra Narbona va avançar que al febrer visitarà el Delta, per explicar les bases del Pipde a tots els sectors del territori.

> Escoltar els científics i el territori

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va lamentar ahir el «retard considerable» amb què el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient han signat el protocol per impulsar el nou pla integral de protecció del Delta (Pipde). «Com a mínim, ens podem alegrar perquè el protocol serveix per posar en marxa el procés», va valorar. Tomàs va remarcar que el Pipde hauria de servir per definir les necessitats del tram català del riu i les «actuacions prioritàries» de la Generalitat i de l'Estat. El portaveu va afegir que la PDE encara no coneix els detalls del protocol, però va recordar que les administracions haurien de garantir la participació de la societat civil. Tomàs també va advertir que el nou organisme del Pipde hauria de tenir prou capacitat «executiva i pressupostària» per evitar la repetició dels fracassos del Consorci per a la Protecció Integral del Delta (Cpide) i del Consorci per a la Sostenbilitat de l'Ebre Català (Cosec). En aquest sentit, Tomàs va remarcar que és positiu que el Pipde sí que tinga competències sobre tot l'Ebre català, ja que «el riu i el Delta necessiten una actuació integral, sediments i més aigua de qualitat». Tomàs va recordar que el Cpide va tenir un funcionament «molt opac», i que el Cosec es va dissoldre «d'una manera molt estranya, per una rebequeria política». Segons Tomàs, el nou organisme hauria de ser «menys permeable als interessos polítics», tenir en compte els criteris tècnics i científics, i escoltar la gent del territori.

> «La clau del riu ha d'estar a l'Ebre»

«Encara no sabem si el nou pla integral de protecció del Delta (Pipde) estarà gestionat per un consorci o un altre tipus d'organisme», va advertir ahir el diputat Francesc Sancho (CiU), expresident de l'antic Cpide. Sancho va remarcar que Medi Ambient encara no ha concretat quin serà el pressupost, ni tampoc si la societat de les Terres de l'Ebre tindrà la clau per decidir les actuacions del Pipde. «Tant el Cpide com el Cosec estaven presidits per gent del territori», va recordar Sancho. Per contra, el també alcalde de l'Ampolla va lamentar que la comissió de seguiment del Pipde estarà presidida de manera rotatòria pel conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, i el secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri, Antonio Serrano. «Des de CiU sempre hem reclamat un organisme participat per la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments, així com un pla integral per definir el cabal ecològic», va afirmar Sancho. L'expresident del Cpide va reiterar que si les Terres de l'Ebre perden la presidència del consorci «perden una figura important», i que «la clau» sobre desembassaments i possibles transferències d'aigua hauria de quedar-se al territori. En aquest sentit, Sancho va suggerir: «Si la presidència del Cpide no hagués estat en mans de la Generalitat i del territori, avui hi hauria transvasament». El convergent va precisar que el desacord amb el PP sobre el cabal mínim va bloquejar l'aprovació definitiva del pla integral, i que això va evitar que l'Estat rebés el suport de la Unió Europea per al projecte.

> EL NOU PIPDE

El nou pla haurà de definir, entre altres qüestions:

El règim hídric del riu i els cabals ambientals
Les mesures necessàries per evitar l'enfonsament i la regressió del Delta
La millora de la qualitat de les aigües i de l'hàbitat físic i dels ecosistemes
Un model agronòmic sostenible, orientat a l'estalvi d'aigua
La interrelació de les activitats humanes i els principals fluxos d'aigua
El mètode de seguiment i de control dels indicadors ambientals
El manteniment dels marges del riu com a corredors biològics
La restauració ambiental de l'embassament de Flix

Comissió de seguiment

Amb tres membres de la Generalitat i tres de l'Estat
El conseller Milà i un alt càrrec del ministeri faran torns a la presidència

El Punt (20-12-05)

19 de desembre del 2005

Camarles: surten 100 micos i entren 200 més

Ràdio Ebre-Cadena Ser ha informat a primera hora d'avui que uns 200 micos més haurien entrat la granja de Camarles en els últims dies, mentre que una nova partida d'uns 100 macacos hauria tornat a sortir de les instal·lacions de Centre de Recherches Primatologiques, en direcció als laboratoris farmacèutics on seran utilitzats per a l'experimentació. La veritat és que la notícia ja no ens sorprèn, però ens continua indignant. I el més penós de la situació és que ara els membres del tripartit es tornaran a discutir com a monos, però potser menys que l'última vegada, perquè ja van dir-se tot el que s'havien de dir. Tornarà a dir ERC que la culpa és del PSC però sobretot d'ICV? La falta de sentència sobre el recurs interposat deixa l'empresa amb les mans relativament lliures per actuar, i mantenir l'activitat de la granja segons les seues necessitats. Potser qui més crítiques hauria de rebre ara és la lentitud de la justícia. A més, ja sabem què passa quan agafem un mico i el treiem del seu hàbitat. L'arribada de més micos ha coincidit amb l'estrena de l'última versió de King Kong, una pel·lícula que ens hauria de servir de lliçó.

18 de desembre del 2005

Ebre TV naixerà al 2006 i es podrà veure al 90% del territori

El futur canal públic i territorial de TDT costarà als ajuntaments més d'un milió d'euros

El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va convocar aquesta setmana un grup de periodistes, per fer un intercanvi d'opinions sobre el desplegament de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a les Terres de l'Ebre i el procés de creació del canal públic que estarà gestionat per un consorci d'ajuntaments. En primer lloc, Salvadó va recordar que les Terres de l'Ebre tenim assignat un múltiplex, i que per tant al territori tindrem un total de quatre televisions locals: tres seran de titularitat privada i l'altra serà aquesta tele pública dels ajuntaments, que ja té un nom, Ebre TV. El 9 de gener acaba el termini per presentar-se al concurs de les televisions privades, que tindran una concessió per emetre durant 10 anys, de caràcter prorragable. A partir del 2006, les teles locals privades que no tinguin concessió de TDT, hauran de deixar d'emetre en analògic, el sistema actual. Salvadó va confirmar que fins ara hi ha set o vuit projectes que podrien presentar la seua candidatura per obtenir una de les tres llicències privades de TDT territorial. També va dir que el Govern no serà excessivament estricte a l'hora de valorar els projectes, i que el concurs de cap manera quedarà desert. La Generalitat atorgarà tres llicències privades de TDT territorial, i després serà el mercat qui decidirà si els canals sobreviuen o no. Pensem que alguns dels projectes per obtenir aquestes llicències serien els presentats per Canal Català Ebre, Tortosa Televisió i Canal 65 de Sant Carles de la Ràpita. No sabem, del cert, si el setmanari La Veu de l'Ebre haurà presentat finalment alguna inciativa.
En realitat, només la posada en funcionament d'un projecte televisiu en TDT és força car, a partir del milió d'euros anuals. De fet, el finançament serà un dels esculls que haurà de superar Ebre TV, el canal públic dels ajuntaments. Salvadó va remarcar que el futur consorci només té cinc ajuntaments de ple dret: Tortosa, Roquetes, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Deltebre, però que després s'hi afegiran la resta de municipis, amb la voluntat que el projecte puga implicar els 52 ajuntaments de les Terres de l'Ebre. En el moment actual la prioritat és definir quina serà la eina, el consorci, que gestionarà Ebre TV. Durant els pròxims 4 o 5 mesos, Govern i ajuntaments redactaran el projecte tècnic per tirar endavant el producte. Les previsions són que el canal puga començar a emetre a partir del maig del 2006, primer exclusivament en analògic i més endavant en tecnologia TDT. L'opció d'utilitzar el sistema simulcast (que permet emetre en analògic i digital a la vegada, com estan fent ara la majoria de televisions) ha quedat descartada pel seu elevat cost. Per garantir la viabilitat econòmica, Ebre TV també tindrà publicitat, encara que Govern i ajuntaments són conscients que el canal haurà serà deficitari, almenys en un primer moment.
Els altres problemes amb què s'està trobant Ebre TV abans de nàixer és la mateixa composició del consorci, així com la creació d'un organisme tècnic i professional que servisca per garantir que serà un canal amb vocació de servei públic, plural, de qualitat i veritablement territorial. Per evitar que la línia editorial del canal siga monocolor, en funció dels partits que governin en aquells ajuntaments que tindran més pes al consorci, les decisions es prendran a patir dels dos terços del consell de direcció. També caldrà resoldre la cobertura tècnica del canal. Actualment, només el repetidor de Coll Redó emet la TDT. L'empresa Tradia haurà d'anar adaptant la resta de repetidors del territori, fins assolir el 90% de les Terres de l'Ebre.

17 de desembre del 2005

Les Homilies d'Organyà són de Tortosa

El bloc Lo gaiter de l'Ebre, del periodista Oriol Gracià, ha publicat avui una interessant entrevista a Armand Puig, estudiós de les anomenades Homilies d'Organyà. En realitat, l'entrevista va ser publicada per primera vegada al número de La Veu de l'Ebre de la setmana passada, però la veritat és que val la pena recuperar-la.
Les Homilies són el document literari més antic escrit en català, almenys dels coneguts fins al moment. Però segons Puig, les Homilies no són d’Organyà sinó de Tortosa: una hipòtesi que posa la capital del Baix Ebre al centre de la història lingüística dels Països Catalans.
Puig afirma que la seua teoria trenca aquella concepció romàntica de Catalunya segons la qual la nostra cultura es gesta exclusivament al nord del Principat. Tot plegat posa de relleu que, a finals del segle XII, la llengua catalana era tan potent a l’Urgell, com a Girona, Vic o a Tortosa, on segurament compartia protagonisme amb l’àrab.
L'estudiós també recorda que enguany les Homilies d’Organyà compleixen 800 anys. "Tenint en compte la transcendència del text, les celebracions d’aniversari han passat desapercebudes", afegeix Puig, que lamenta que hagi faltat "voluntat política". Puig diu que "des de les institucions públiques s’ha preferit promoure el quart centenari de la publicació del Quixot i això ha eclipsat el 800 aniversari de les Homilies d’Organyà". Una oportunitat perduda, segons l'estudiós de les Homilies, ja que el català encara no està plenament reconegut a la Unió Europea i hem perdut una oportunitat excepcional per explicar els orígens de la nostra llengua.
Llegiu l'entrevista completa clicant aquí mateix.

El PP també demana la compareixença de Nadal per l'Idece

El diputat deltebrenc del PP, Joan Bertomeu, ha demanat al govern la compareixença del conseller Joaquim Nadal, com a president de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece). Bertomeu va recordar que Enric Roig va dimitir com a director fa unes setmanes, i que «algun responsable polític» hauria de donar explicacions sobre la situació econòmica de l'ens, les irregularitats detectades i les mesures a prendre. El diputat del PP també va revelar que dilluns hi havia una reunió de treball de l'Idece, que va ajornar-se «sense cap explicació».

El Punt (17-12-05)

Acaba la campanya d'anellament d'ocells a la reserva flixenca de Sebes

Els responsables de la reserva natural de Sebes, a Flix, ja coneixen les dades de l'última campanya d'anellament d'ocells, que enguany s'ha fet entre el 4 d'agost i l'1 de desembre, amb 120 dies de trampeig ininterromput. Aquesta catorzena campanya d'anellament tenia l'objectiu d'estudiar la migració d'ocells passeriformes al canyissar de la reserva. L'ordre d'ocells passeriformes inclou espècies de diverses dimensions però amb trets comuns, com polls molt nidòfils i adults amb tres dits dirigits endavant i un enrere. Durant la campanya s'han fet 6.847 primeres captures de 73 espècies, i també s'han fet 965 controls d'ocells agafats un o més cops. Com ja és habitual, l'espècie més capturada ha tornat a ser la boscarla de canyar, seguit del tallarol de casquet, l'oreneta vulgar i el teixidor. La xifra de captures totals no s'ha incrementat significativament, tot i que s'han produït variacions importants en algunes espècies. És el cas del teixidor, que ha augmentat fins a un 90%, i la mallerenga blava, de la qual s'han triplicat el nombre de captures. Els ocells que més han vist reduït el nombre de captures han estat el rossinyol bord i el tallarol capnegre. La reserva també ha fet 18 recuperacions estrangeres, sobretot d'ocells anellats a Alemanya, i algunes captures d'espècies poc habituals, com l'agró roig, el becadell, la verderola, el reietó i el pinsà mec.

El Punt (17-12-05)

La gestió pública de la brossa sortiria un 20% més barata als ajuntaments de la Terra Alta

La gestió dels residus torna a ser una font de conflicte a les Terres de l'Ebre. La rebel·lió dels ajuntaments de la Terra Alta governats per CiU va provocar ahir la reacció del president del Consorci per a la Gestió dels Residus de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, Josep Solé Arnal (PSC), que va acusar els alcaldes convergents de fer una «maniobra política» per afavorir l'empresa del macroabocador de Tivissa. Solé va admetre que la gestió dels residus és una competència municipal. En aquest sentit, va remarcar que «no passa res» si aquests ajuntaments -Arnes, Caseres, Bot, Pinell de Brai, Vilalba dels Arcs, Prat de Comte, la Pobla de Massaluca, Corbera d'Ebre i Horta de Sant Joan- prefereixen mantenir l'empresa GBI, copropietària del macroabocador amb Gestió i Recuperació de Terrenys SL, per fer la recollida i el transport de les escombraries. «Però que no diguin que és per motius econòmics, ja que amb la gestió directa i pública que volem aplicar des del consorci la factura de la brossa els sortiria fins a un vint per cent més barata», va afegir-hi. Solé va recordar que cada ajuntament de CiU de la Terra Alta pagarà a l'empresa uns 21 euros per habitant i any, mentre que a través del consorci haurien pagat uns sis euros menys.

>Residu mínim i estalvi

Apartir de l'1 de gener, el consorci intercomarcal s'encarregarà de la recollida i el transport dels residus sòlids urbans, i també de la recollida selectiva. Els camions i contenidors que fins ara utilitzava l'empresa concessionària, GBI (antiga Tapsa), són propietat del consorci, que també n'ha assimilat el personal. La factura del consorci -que com a ens públic no pot tenir beneficis- tindrà en compte el volum de brossa generada per cada municipi, per fomentar la recollida selectiva i el reciclatge. Si fins ara pagaven uns 19 euros, els pobles de la Terra Alta pagarien uns 15 euros per habitant amb el nou sistema.

El Punt (17-12-05)

Presència entrevista Artur (Quico el Célio) Gaya

El número d'aquesta setmana de la revista Presència entrevista el tortosí Artur Gaya, periodista, músic i activista cultural que s'ha fet popular arreu dels Països Catalans amb un dels personatges del grup Quico El Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. D'altra banda, Prèsencia ofereix l'especial Tsunami, un any. Com recordareu, el dia de Sant Esteve de 2004, una onada gegant va deixar una devastació sense precedents al sud-est asiàtic i 350.000 morts. Si cliqueu aquí mateix, tindreu accés al resum del dossier sobre el tsunami, en format PDF. Recordeu que podeu trobar la revista Presència encartada al diari El Punt d'aquest diumenge.

16 de desembre del 2005

El bandoler Panxampla, primer DVD d'una sèrie de documentals

L'hotel Tortosa Parc serà dimecres que ve, 21 de desembre, l'escenari de la presentació del documental basat en el llibre Panxampla. Bandoler o fugitiu, que ha enregistrat el mateix autor, Joan Josep Rovira Climent. L'escriptor i editor ha enllestit la quarta edició del llibre sobre Panxampla amb una interessant novetat: aquest documental biogràfic que recorre la geografia i els esdeveniments més importants sobre la vida i la llegenda del bandoler més recordat del segle XIX, que la memòria popular ha convertit en mite. Així, l'itinerari repassa els indrets recorreguts per Panxampla, començant per Alfara de Carles, la seua població natal. El documental, que inclou entrevistes amb diferents descendents del bandoler, serà el primer DVD d'una sèrie de documentals sobre les Terres de l'Ebre, que l'editorial Cinctorres Club projecta publicar pròximament. Els seguirem d'a prop.

Gaspar Ricart, delegat de Sagessa a l'Ebre

L'exgerent de la clínia L'Aliança de Tortosa, Gaspar Ricart, serà el nou delegat del grup Sagessa a les Terres de l'Ebre, un càrrec que fins ara no existia. El grup encara no ha comunicat oficialment el nom de Ricart als alcaldes del territori, però la decisió ja està presa. La direcció de L'Aliança, empresa intervinguda per la Generalitat des que va fer fallida, va destituir Ricart perquè s'oposava al sistema de privatització d'alguns serveis. La destitució del traumatòleg va provocar un gran enrenou entre els treballadors de la clínica, amb una batalla de comunicats i manifestos de suport, però també de declaracions en contra de la gestió de l'ara nou delegat de Sagessa. Ricart havia arribat a la gerència de la clínica al juliol del 2003, poc després de deixar el càrrec de regidor a l'Ajuntament tortosí. Durant la seua etapa política, Ricart va formar part del govern de Joan Sabaté (PSC), primer a les files del PP com a independent i després com a regidor del grup mixt, quan va abandonar el grup municipal del PP per la polèmica del transvasament, al costat de Josep Maria Franquet, Ramon Cardús i Ana de Pablo. Ricart va ser regidor de Festes, però sobretot va destacar com a responsable de l'àrea d'Hisenda, on va impulsar el pla de sanejament de l'Ajuntament i va guanyar-se fama de bon gestor.

Els nou ajuntaments de CiU a la Terra Alta prefereixen mantenir el sistema privat de recollida de la brossa

L'alcalde d'Arnes i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Xavier Pallarès, va confirmar ahir que els nou ajuntaments governats per CiU que hi ha a la comarca continuaran fent la recollida de residus sòlids urbans, així com la recollida selectiva, a través de l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys SL. Només fins al 31 de desembre, l'empresa propietària del macroabocador de Tivissa s'encarregarà de la recollida i transport de la brossa, en cadascun dels ajuntaments que formen part del Consorci per a la Gestió dels Residus de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat. «Però el consorci vol fer una recollida pública dels residus a partir de l'1 de gener, i els ajuntaments de CiU de la Terra Alta preferim continuar amb l'empresa privada, perquè de moment ens resulta l'opció més econòmica», va detallar Pallarès. L'alcalde d'Arnes va recordar que els ajuntaments convergents van negociar amb l'empresa del macroabocador un preu de 19 euros per tona, una xifra que després va aplicar-se a la totalitat de membres del consorci. «Els pobles de la Terra Alta només tenim un representant al consorci, estem molt lluny de Tivissa i no volem arriscar-nos al fet que els pobles de la Ribera d'Ebre estableixin un preu més alt», va remarcar. Pallarès també va convidar la resta de pobles de la comarca, governats per alcaldes independents, a sumar-se a l'acord multilateral amb l'empresa del macroabocador. «No tenim intenció de sortir del consorci, només volem fer la recollida i el transport dels residus de la forma que més s'ajusta a les nostres necessitats», va concloure.

El Punt (16-12-05)

Els veïns del Centre-Nucli Històric de Tortosa reclamen més agilitat en la creació de l'oficina del Pincat

El 2006 es reurbanitzaran el carrer Sant Domènec i la plaça dels Estudis

L'associació de veïns Centre-Nucli Històric va aprofitar la primera reunió de la comissió de seguiment del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat) per reclamar a l'Ajuntament més agilitat en la creació de l'oficina que ha de coordinar les obres. En la mateixa trobada, els responsables d'Urbanisme van detallar les actuacions que s'han començat durant el 2005 en el marc dels ajuts de la llei de barris, així com les obres i programes que s'iniciaran l'exercici del 2006.

El Consell de Participació Ciutadana del Pincat va celebrar dimecres a la nit la seua primera reunió des de l'atorgament a Tortosa dels ajuts de la llei de barris, amb l'objectiu d'informar veïns, comerciants i la resta d'entitats dels últims tràmits i de la situació de les primeres obres. A la trobada van assistir una vintena de persones, que van poder analitzar l'evolució del pla de recuperació del nucli històric amb el regidor d'Urbanisme, José Martín; la regidora de Participació Ciutadana, Amparo Moreno; l'arquitecte municipal, Francesc Peralta, i el coordinador dels treballs del Pincat, Sebastià Jornet. El vicepresident de l'associació de veïns Centre-Nucli Històric, Josep Baubí, va explicar ahir que una de les principals conclusions de la reunió va ser la creació d'un comitè d'avaluació i seguiment del Pincat, format per 18 membres. Més concretament, el comitè d'avaluació tindrà set membres en representació de la Generalitat, cinc de l'Ajuntament i sis de les associacions de veïns, comerciants i entitats culturals. El comitè d'avaluació del Pincat es reunirà tres vegades a l'any.
En aquest sentit, el regidor d'Urbanisme va destacar la necessitat d'assumir el Pincat com un «projecte de ciutat, al marge de la brega política i les reivindicacions de cada barri». Martín va coincidir en la importància del futur comitè d'avaluació i de la mateixa oficina permanent del Pincat, que estarà emplaçada al nucli antic. A més, l'oficina també informarà empreses i particulars de les diferents línies d'ajuts a la rehabilitació i lloguer d'habitatges. El regidor va admetre que si l'oficina del Pincat no s'ha creat encara és per falta de disponibilitat pressupostària, però va recordar que la prioritat era redactar i posar en marxa les primeres actuacions, amb un pressupost global d'1,6 milions pel 2005.

> 2,4 milions per expropiar cases, recuperar carrers i fer places

El regidor d'Urbanisme, José Martín, va detallar que els 1,6 milions previstos al pressupost del Pincat el 2005 s'han destinat a les obres d'obertura del barri de Santa Clara per la part alta i les primeres expropiacions de les cases de davant de la Catedral. També a il·luminar millor alguns carrers del barri del Rastre, i a l'inici d'un programa de caràcter social, d'atenció a la dona. El 2006, el Pincat preveu invertir 2,4 milions al nucli antic, per expropiar algunes cases afectades pel parc del Rastre, l'espai del futur casal de Sant Antoni, l'edifici de les delegacions i la plaça de la Catedral. De fet, durant el 2006 han de començar les obres per urbanitzar la nova plaça de la Catedral i reconstruir les escales, però també es reurbanitzaran el carrer Costa de Capellans, el portal del Rastre i el carrer Sant Domènec. En aquest sentit, l'Ajuntament vincularà les obres del futur edifici judicial, al carrer de la Mercè, amb l'ampliació de la plaça dels Estudis, que serà per a vianants.

El Punt (16-12-05)

15 de desembre del 2005

La nova Biblioteca Comarcal de Tortosa rep el premi de Qualitat Ebrenca a l’obra construïda

La nova Biblioteca Comarcal de Tortosa, que com l'actual també es dirà Oliver de Boteller, encara no és operativa, pero ja ha rebut el primer premi. L'edifici ha estat guardonat en la novena edició dels Premis de Qualitat Ebrenca que cada any atorga l’associació Amics i Amigues de l’Ebre. El lliurament dels premis van tenir lloc el passat dissabte 3 de desembre, en el decurs d’uns sopar a Sant Carles de la Ràpita. Concretament, el reconeixement a la nova biblioteca va estar avalat per la demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que l'ha considerat la millor obra construïda d’iniciativa pública. L'edifici ens pot agradar més o menys, però una biblioteca sempre és benvinguda. A veure si l'Ajuntament s'espavila i podem inaugurar-la d'una vegada, que més que les obres de la biblioteca semblen les de la Sagrada Família.

Imagina Ràdio començarà a emetre al gener

La nova emissora comercial que emetrà a les Terres de l'Ebre es dirà Imagina Ràdio. Seran 24 hores de música, informatius i programes d'entreteniment. El passat 26 de novembre, La Marfanta us parlava del nou projecte radiofònic del setmanari La Veu de l'Ebre. Una nova emissora de ràdio d'àmbit i vocació territorial, que es podrà sintonitzar a través del 106.0 de l'FM, el dial que fins el 31 de desembre ocuparà l'emissora 40 Principals Ebre. La compra d'Ona Catalana per part de la Cadena Ser ha permès que 40 Principals puga emetre des de fa uns dies des de l'antic dial d'Ona Música, el 105.6 de l'FM. Aquesta duplicitat de les emissions no fa res més que preparar la substitució de 40 Principals Ebre per la nova emissora de La Veu de l'Ebre, al 106.0 del dial. Per tant, a partir de l'1 de gener, 40 Principals només es podrà sentir a través del 105.6 de l'FM. Com ja us vam dir, el llançament d'Imagina Ràdio és imminent, però els seus responsables treballen amb diferents dates per començar les emissions regulars. La data més optimista és el mateix 1 de gener, però encara han de resoldre algunes complicacions tècniques. També han de definir, encara, si es connecten als informatius d'alguna cadena més gran, segons va explicar-nos el director de La Veu de l'Ebre, Ximo Rambla.

En aquell moment ja vam dir que ens agradaria que el naixement d'aquesta emissora representés el retorn de Ximo Rambla a la ràdio. Ja sabem que algunes ments lúcides van pensar que ho dèiem perquè tenim una mala relació amb Rambla, però els malpensats s'equivoquen. El considerem un bon amic i mantenim una relació excel·lent i molt cordial. Vam crèixer escoltant-lo i pensem que, tot i que encara és força jove, ja forma part de la història de la ràdio a la nostra ciutat. Les seues aptituds per al mitjà són inqüestionables, i ningú com ell per parlar de futbol i del CD Tortosa a la ràdio. Entenem que ara té altres obligacions empresarials i que potser li falta forma física (interpreteu-me bé el símil futbolero, per favor), però ens alegraríem de veure que accepta el repte de LaMarfanta. Fes-mos un programa o una tertúlia de futbol, Ximo.


I ja per acabar, una curiositat: tafanejant per internet hem descobert una ràdio que també es diu Imagina, però que emet a les Amèriques. Es pot sintonitzar al 88.1 de l'FM, però de Xile! És Radio Imagina, 24 hores dedicades a la música romàntica (una barreja de Rac 105 i Cadena Dial, per entendre'ns), i també podeu escoltar-la per internet des del web de l'emissora o clicant aquí mateix.

Tortosa examina les noves esquerdes aparegudes a la carretera del Seminari

Els tècnics de l'Ajuntament de Tortosa estan examinant durant els últims dies l'evolució de les noves fissures que s'han detectat en el ferm de la carretera d'accés al Seminari Diocesà i al col·legi Sagrada Família. El regidor d'Urbanisme, José Martín, va assegurar ahir que els tècnics han realitzat un primer segellat de les esquerdes aparegudes, amb l'objectiu de determinar si són fruit de l'assentament de l'obra o d'un defecte del paviment. Martín també va remarcar que de moment no s'ha detectat cap risc per al trànsit de persones i vehicles, i per tant va garantir que la carretera és «totalment practicable». Les obres de millora de la carretera del Seminari van començar l'agost del 2001, i van tenir un cost d'uns 400.000 euros. A l'octubre del 2002 ja van detectar-se les primeres esquerdes per culpa de les filtracions d'aigua, i l'empresa Lubasa va haver d'injectar formigó periòdicament per estabilitzar el sòl. Al maig del 2003, la pluja va provocar una esllavissada, amb un desplaçament de terres a la base del mur. La carretera no va reobrir-se al trànsit fins al setembre del mateix any.

El Punt (15-12-05)

La plataforma acusa els promotors eòlics de mentir i «posar en risc» la Terra Alta

L'entitat reclama el suport d'UP i dels alcaldes per evitar la massificació i la construcció de la línia elèctrica.

La presentació en societat de l'agrupació Aerta, que preveu instal·lar 180 aerogeneradors i construir una línia d'alta tensió amb 120 torres, no ha agradat gens a la plataforma de la Terra Alta. El portaveu Manolo Sanmartín va lamentar ahir que Aerta fes la seua presentació al Baix Ebre, i que prometi una inversió de 450 milions d'euros «sense tenir en compte l'opinió dels sectors socioeconòmics». Sanmartín va criticar el paper dels alcaldes en el debat eòlic i va acusar els responsables d'Aerta d'insultar els veïns de la Terra Alta, però també va posar en dubte que els parcs eòlics deixin 50 llocs de treball permanents i 2 milions d'euros en rendes anuals. Mentrestant, Sant Carles de la Ràpita convocarà una consulta popular sobre el parc eòlic marí.

«És una frivolitat per part d'Aerta posar en risc tota la societat i l'economia de la Terra Alta, sense haver parlat amb tots els sectors productius ni haver estudiat l'impacte global dels parcs èolics i la línia elèctrica», va lamentar ahir un dels portaveus de la plataforma. Manolo Sanmartín, vinculat al sector vitivinícola, va valorar que la presentació d'Aerta al parc eòlic del Perelló va ser una «falta de respecte» a la gent de la Terra Alta, i que les promotores haurien pogut fer el mateix acte en qualsevol municipi de la comarca. De fet, Sanmartín va remarcar que cap representant de Medi Ambient ni cap alcalde independent van assistir a la presentació organitzada pels membres de la societat Aerta: Copcisa, Eòlic Partners, Catalana d'Energies Renovables (Cater) i Generació d'Energies Sostenibles (GdE).

En aquest sentit, en l'acte només hi van ser presents quatre dels deu alcaldes de la Terra Alta que sí que havien confirmat la seua assistència als responsables d'Aerta. Més concretament, els alcaldes de Caseres, Corbera d'Ebre, Bot i Vilalba dels Arcs, tots amb projectes eòlics. Amb tot, el portaveu de la plataforma va dirigir les seues crítiques als alcaldes independents «que haurien pogut passar a la història per haver defensat una implantació racional de l'energia eòlica». Sanmartín va citar expressament els casos dels alcaldes de la Fatarella, Josep Suñé; de Batea, Joaquim Paladella, i de Gandesa, Miquel Aubà. «Ens han demostrat la seua falta de lideratge i també una certa falta de valentia, perquè la gent de la Terra Alta no ha rebut prou informació i estan acceptant els parcs eòlics com un fet inqüestionable», va recordar. Sanmartín va detallar que a la Terra Alta hi haurà 150 beneficiats directes per la instal·lació dels molins, però també 400 perjudicats pel traçat de la línia d'evacuació. En aquest sentit, el portaveu va explicar que molts veïns i pagesos de la comarca no han estat conscients del problema fins que no han conegut el projecte de la línia d'evacuació que preveu construir Aerta. La línia tindrà 39 quilòmetres i 120 torres d'alta tensió, i en principi creuarà la plana de la Terra Alta fins a la central hidroelèctrica de Riba-roja d'Ebre. Des d'aquí, naixerà una segona línia, encara en tràmits, fins a la subestació elèctrica de Maials, per evacuar la producció d'energia eòlica de la Terra Alta i també del sud del Segrià.

«Volen concentrar tota la producció eòlica a les comarques més pobres de Catalunya», va reiterar Sanmartín. El portaveu de la plataforma, que va reclamar un suport ferm d'Unió de Pagesos (UP) i dels alcaldes independents, va advertir que els 350 llocs de treball promesos per Aerta poden tenir un efecte negatiu sobre la comarca, «com la construcció de la central nuclear d'Ascó», ja que els parcs eòlics trauran mà d'obra al sector vitivinícola i al turisme rural. A més, va posar en dubte que després de les obres es quedin 50 llocs de treball, ja que «amb tres persones per molí, es passaran tot el dia pentinant el gat». Sanmartín també va qüestionar els 2 milions anuals que Aerta ha promès en cànons als ajuntaments i lloguers als propietaris dels terrenys.

El Punt (15-12-05)

Per més informació sobre la consulta popular de la Ràpita, feu clic aquí mateix.

Notícies anteriors:
>Els promotors eòlics de la Terra Alta preveuen començar a produir l'any 2007
>La Terra Alta eòlica, en xifres
>El periodisme ecologista critica la concentració de la Terra Alta
>Caravana i concentració contra la massificació eòlica a la Terra Alta i la mar de l'Ebre

La URV acordarà en un mes si accepta la proposta de Tortosa per al campus


L'opció de compra que té l'Ajuntament sobre el complex dels Josepets salva el primer escull

El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, va afirmar ahir a Tortosa que ja tenen tots els elements de judici per decidir l'emplaçament del nou campus de les Terres de l'Ebre. Amb tot, Arola no va concretar si el campus es construirà al sector del nou Betània, on ja s'imparteixen els estudis universitaris de ciències empresarials i de turisme, o bé a l'antic col·legi Sant Josep, que l'Ajuntament tortosí compraria per 3 milions d'euros. De fet, el rector va explicar que la junta de govern de la URV estudiarà ara els compromisos municipals, amb l'objectiu de tancar la qüestió al gener.

«Hi ha acord, però continuem avançant», va afirmar l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, després de la llarga reunió de treball que havia mantingut amb el rector de la URV, Lluís Arola, ahir al migdia. Aparentment tranquil i satisfet, Sabaté va afegir que l'Ajuntament i la URV encara han de concretar les «circumstàncies» per garantir que el campus es puga emplaçar a l'antic col·legi Sant Josep. De fet, el complex dels Josepets és la primera opció del govern tortosí per al nou campus, també per «qüestions urbanístiques», ja que representaria un impuls important per a la recuperació del nucli antic. Amb tot, l'alcalde va advertir que l'acord definitiu sobre l'emplaçament es tancarà al gener, quan la URV haja analitzat els punts forts i febles de la proposta. «L'opció d'ubicar el campus al Betània continua damunt de la taula», va afegir Sabaté.El rector de la URV va ser igual de prudent i hermètic, però va assenyalar que decidiran l'emplaçament del campus «respectant al màxim la voluntat i les necessitats de l'Ajuntament». Arola va remarcar que en la reunió d'ahir van avançar «molt» en l'anàlisi dels punts forts i els punts febles de les dues opcions, i que la URV encara té temps per decidir-se i poder començar les obres del campus a finals del 2006. En aquest sentit, Arola va detallar que estan complint els terminis previstos, i que no es tracta de «fer un concurs» entre els Josepets i el nou Betània. «Quan vam analitzar les dues propostes, la primera dificultat que vam trobar en el cas dels Josepets era la titularitat del sòl, una qüestió que ara ja està resolta», va admetre. Amb tot, Arola va recordar que també cal millorar la falta d'aparcaments i l'accessibilitat.


> Els compromisos de les dues parts

«Les dues opcions ens permetrien posar en funcionament el campus a curt i mitjà termini», va afirmar el rector de la URV, Lluís Arola, per destacar un dels avantatges que comparteixen el complex dels Josepets i el Betània. Arola va afegir que la URV ja té «tots els elements de judici i els compromisos de l'Ajuntament» per prendre una decisió, i va concretar que acordaran l'emplaçament «abans de finals de gener». Tot seguit, la junta de govern de la URV portarà la seua decisió al consell de govern, que també haurà de ratificar el conveni que se signarà amb l'Ajuntament tortosí per establir els objectius i compromisos de les dues parts. En aquest sentit, Arola va valorar l'esforç municipal per adquirir l'antic col·legi Sant Josep, després que l'alcalde Joan Sabaté anunciés un acord de compra de les instal·lacions amb la germandat dels Sacerdots Operaris, per 3 milions d'euros. Si la URV accepta la proposta, els edificis que formen el complex dels Josepets seran enderrocats, ja que no tenen un valor arquitectònic rellevant i cal ampliar la porció de terrenys edificables. L'Ajuntament també es compromet a fer un aparcament a la plaça del Rastre i millorar l'accessibilitat al barri.

El Punt (15-12-05)

14 de desembre del 2005

La Terra Alta eòlica, en xifres

180 Són els aerogeneradors que instal·laran a la Terra Alta. Els promotors van dir que finalment instal·laran 180 molins a la Terra Alta, una xifra inferior als 367 aerogeneradors que hi havia previstos en un primer moment. La reducció arriba després de les negociacions amb la Generalitat, els ajuntaments i alguns agents socials, però també ha estat possible per la millora de la tecnologia eòlica. El president d'Aerta va avançar que la xifra es podria reduir encara més, fins als 150 molins.

450 milions d'euros d'inversió. La inversió global d'Aerta, tant en la construcció dels parcs eòlics com de la línia elèctrica, serà de 450 milions d'euros. Segons els promotors, serà la inversió de capital privat més important dels últims anys a Catalunya. A més, els parcs deixaran uns beneficis mínims de 2 milions d'euros anuals, en lloguers i cànons.

426 megawatts eòlics són els que Aerta produirà als parcs de la Terra Alta, i equivalen a estalviar cada any unes 250.000 tones de petroli, és a dir, 3,6 vegades la quantitat que el petrolier Prestige va vessar al mar. Els 426 megawatts evitaran cada any l'emissió d'1,2 milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, la mateixa quantitat que farien 426.000 cotxes circulant tot l'any. A més, Aerta va remarcar que els seus 426 megawatts eòlics també equivalen a tenir 68.500 hectàrees de boscos, mentre que la Terra Alta en té 74.300 hectàrees. El president d'Aerta, Ramon Carbonell, també va dir que els molins de la Terra Alta produiran un milió de megawatts per hora, l'equivalent al consum anual d'unes 350.000 famílies.

350 llocs de treball directes. Quan els parcs ja estiguin funcionant, Aerta calcula que la Terra Alta conservarà 50 llocs de treball.

39 quilòmetres tindrà la línia d'evacuació de l'energia eòlica, 21 quilòmetres menys que el traçat original. També tindrà 120 torres.

El Punt (14-12-05)

Els promotors eòlics de la Terra Alta preveuen començar a produir l'any 2007

La societat Aerta anuncia que instal·larà 180 molins i que la línia d'evacuació tindrà 39 quilòmetres i 120 torres d'alta tensió

Només tres dies després de la caravana de vehicles amb què les plataformes van rebutjar la «massificació eòlica», l'agrupació Aprofitament d'Energies Renovables Terra Alta (Aerta) va presentar-se en societat amb motiu d'una jornada de treball al parc eòlic del Perelló, al Baix Ebre. El president d'Aerta, Ramon Carbonell, va anunciar que finalment instal·laran 180 aerogeneradors a la Terra Alta, i que aquesta xifra encara es podria reduir més, fins als 150 que reclama Medi Ambient per minimitzar l'impacte sobre la comarca. Carbonell també va remarcar que la línia d'evacuació tindrà 39 quilòmetres, 21 quilòmetres menys que el traçat inicial, però sobretot va destacar la inversió global, que serà d'uns 450 milions d'euros.

La societat Aerta està integrada per quatre promotores eòliques amb projectes a la Terra Alta: Copcisa, Eòlic Partners, Catalana d'Energies Renovables (Cater) i Generació d'Energies Sostenibles (GdE). En aquest sentit, el president d'Aerta, Ramon Carbonell, va detallar que les promotores Tot Vent 2000 i Tarraco Eòlica han venut els seus drets a aquesta societat, ja que només els seus parcs en projecte -vuit d'autoritzats i dos més encara en tràmit- han pogut garantir el transport de l'energia a través de la línia d'evacuació. Per tant, Carbonell va concretar que Aerta té autoritzada la implantació de parcs eòlics als termes de la Fatarella, Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs, Gandesa, Batea, Caseres, Bot i Horta de Sant Joan, on té previst instal·lar un total de 180 aerogeneradors. Sobre la línia d'evacuació que travessarà la comarca, el president d'Aerta va dir que tindrà una longitud de 39 quilòmetres i 120 torres, amb una potència de 132 quilowatts en el primer tram i 220 quilowatts en l'últim tram. Segons Carbonell, les previsions d'Aerta són tenir la línia completament autoritzada i la connexió garantida per Red Eléctrica de España (REE) abans de l'estiu del 2006, per començar les obres de manera immediata i iniciar la producció d'energia a finals del 2007.D'altra banda, Carbonell va negar que a la Terra Alta hi haja «massificació», però va afirmar que respecten l'opinió de la plataforma, amb qui Aerta espera obrir un diàleg. El president de l'agrupació de promotores també va citar els casos de La Rioja, Navarra i Castella-la Manxa, per intentar desmitificar els impactes negatius que els parcs eòlics i la línia d'evacuació podrien tenir sobre el turisme rural i el sector vitivinícola.


> El cas del Perelló

Aerta va tenir la complicitat de l'alcalde del Perelló, Salvador Pallarès, que va explicar els beneficis del parc eòlic de les Colladetes. «El veritable impacte per al Perelló seria que un dia ens despertéssim sense el parc eòlic», va confessar Pallarès davant d'un auditori en què hi havia alguns alcaldes de la Terra Alta i també el director dels serveis territorials d'Indústria, Fermín Andrés. Per contra, no hi havia cap representant destacat de Medi Ambient, l'altre departament amb competències en la implantació eòlica. Aerta també va aprofitar l'acte per disculpar-se pel malentès amb Unió de Pagesos. El sindicat va desmentir fa uns dies que hagués consensuat amb Aerta el preu marc dels terrenys afectats per la línia d'evacuació de l'energia eòlica.

El Punt (14-12-05)

13 de desembre del 2005

Els Josepets, 3 milions

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, va revelar ahir que la germandat dels Sacerdots Operaris ha decidit acceptar l'opció de compra del complex dels Josepets, per 3 milions d'euros. Sabaté va aprofitar el tradicional dinar amb la premsa per anunciar l'acord, si bé va advertir que la instal·lació del campus de les Terres de l'Ebre a l'antic col·legi Sant Josep, al cor del nucli antic, depèn de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'alcalde va detallar que van conèixer la decisió final dels Operaris ahir mateix, i va assegurar que l'emplaçament del campus es podria decidir amb motiu de la reunió que demà tenen programada amb el rector de la URV, Lluís Arola. Sabaté va dir que els 3 milions d'euros són una xifra «raonable», i que l'Ajuntament ha fet gestions amb la Generalitat perquè faciliti el finançament de l'operació.

El Punt (13-12-05)

Tortosa aprova el projecte de la rotonda de l'hospital, que costarà 585.000 euros

L'Ajuntament desestima les al·legacions de l'horta de Sant Vicent i amplia els compromisos del POEC

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir el projecte de la rotonda de la carretera Simpàtica que donarà accés a l'hospital, i que finalment tindrà un pressupost d'uns 585.000 euros. Fa unes setmanes, el preu de l'obra havia estat l'epicentre d'una polèmica entre el govern i l'oposició, que considerava excessius els 720.000 euros que havia fixat l'àrea d'Urbanisme. Però el debat més calent del ple va ser sobre les al·legacions d'un grup de propietaris afectats pel pla parcial de l'horta de Sant Vicent. El secretari municipal va haver d'improvisar un informe jurídic per avalar la desestimació de les al·legacions.

La rotonda de la carretera Simpàtica que donarà accés a l'hospital costarà uns 585.000 euros, però no inclourà la instal·lació de l'enllumenat públic, almenys en una primera fase. De fet, la rebaixa de més de 100.000 euros en relació amb les últimes previsions d'Urbanisme, que calculava que l'obra costaria entre 600.000 i 720.000 euros, s'explica per la renúncia municipal a una bona il·luminació de la rotonda. La decisió va ser força criticada pels grups del PP, ERC i CiU, que també van lamentar el retard del projecte i l'encariment progressiu de l'obra. «És ridícul que una obra d'aquesta importància, i amb un pressupost tan elevat, es quedi sense enllumenat», va afirmar Antonio Faura (PP). Lluís Martín (ERC) va acusar el regidor d'Urbanisme d'haver rebaixat el preu del projecte, renunciant a serveis «indispensables» com l'enllumenat, a causa de la pressió política, social i mediàtica. El republicà va afegir que l'Ajuntament ha demanat un ajut europeu per valor de 750.000 euros, i que a la mateixa sol·licitud afirma que l'obra estarà acabada al novembre del 2006. Ferran Bel (CiU) també va posar en dubte que l'Ajuntament puga acabar la rotonda en sis o set mesos, com el regidor José Martín havia dit minuts abans.
Amb tot, tots els grups municipals van votar favorablement al projecte. El regidor d'Urbanisme va admetre que la pressió ciutadana ha modificat l'ordre de prioritats del govern tortosí, i que la rotonda provisional ja era un «problema endèmic» que calia resoldre. José Martín va remarcar que la nova rotonda serà la primera peça del futur vial de circumval·lació per l'est, que enllaçarà Sant Llàtzer amb Remolins després d'haver foradat el turó de les avançades de Sant Joan.


> Un informe improvisat per resoldre dubtes

El secretari municipal va improvisar ahir un informe per resoldre els dubtes sobre la desestimació de les al·legacions presentades per un grup de propietaris afectats pel pla parcial de l'horta de Sant Vicent. El portaveu de CiU, Ferran Bel, va manifestar que l'informe de l'arquitecte municipal podria ser insuficient per desestimar unes al·legacions fetes amb criteris jurídics, i va aconsellar la redacció d'un altre informe. Però el secretari no només va avalar l'informe de l'arquitecte, sinó que va aportar un informe que havia preparat pel seu compte, i que va ser incorporat a l'expedient. La desestimació de les al·legacions representa un nou impuls a la construcció del centre lúdic i comercial de Ferreries. També l'aprovació del text refós del pla d'orientació dels equipaments comercials (POEC). El nou document incorpora els compromisos adquirits amb el Departament de Comerç: la transformació de l'avinguda en un passeig comercial, l'aprofitament del pont del ferrocarril com a passarel·la de vianants i la construcció d'un pàrquing subterrani al centre.

El Punt (13-12-05)

11 de desembre del 2005

Les Terres de l'Ebre amb La Marató

El pont de l'Estat de Tortosa serà el 18 de desembre, a la una del migdia, el punt de trobada d'una concentració solidària i d'una soltada de globus en favor de La Marató de TV3, que enguany està dedicada a l'Alzheimer i altres malalties del cervell. Aquestes malaties representen la tercera causa de mort, després del càncer i les enfermetats cardiovasculars, i també suposen la primera causa de dependència i càrrega personal, familiar, econòmica i social. Els que hem tingut algun cas a prop nostre som conscients de la importància que s'avanci en el tractament i l'atenció de les persones, per millorar la qualitat de vida dels malalts i de les seues famílies.

D'altra banda, avui s'ha posat a la venda per 9 euros, amb els diaris Avui, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia el disc de La Marató de TV3. El cedé ha estat produït per Marc Parrot, i conté un total de quinze temes (onze d'enregistrats expressaments i quatre de cedits), un recull de temes clàssics del pop que han estat traduïts i cantats en català, alguns per primera vegada. Tots els beneficis de la venda del disc s'integraran al compte de La Marató del 18 de desembre. Al cedé trobareu la versió d'In my life, de The Beatles, que ha interpretat Lluís Gavaldà d'Els Pets, i també altres cançons en la veu de cantants i grups com Sergio Dalma, Lluís Llach, Cheb Balowski, Manolo García, Gertrudis, Estopa, Mayte Martín, Ojos de Brujo i Mònica Green.

Visiteu i llegiu, també, el bloc de La Marató, en què malalts i familiars expliquen la seua convivència amb les afectacions del cervell. Gent que conviu cada dia amb el dolor i les limitacions que provoca l'Alzheimer, el Parkinson, l'esclerosi múltiple, l'ictus o la distròfia muscular.

El periodisme ecologista critica la concentració de la Terra Alta

Si això és periodisme ecologista jo ja no sé què sóc. El web de la revista Energías renovables publica una notícia sobre la concentració de les plataformes a Gandesa que m'ha deixat bocabadat, garratibat i esmaperdut. Tot seguit, la copiaré íntegrament, per evitar-vos un clic inútil. El pitjor és el títol i l'entradeta de la notícia (allò que tothom es llegirà més o menys del tot). La resta està prou bé (però no tothom es llegeix les notícies senceres).

Tubos de escape contra aerogeneradores en la comarca tarraconense de la Terra Alta

Quemar gasolina para decir no a una energía limpia. El mensaje va implícito en la convocatoria que la Plataforma para la Defensa de la Terra Alta, con el apoyo de las demás plataformas contrarias a la implantación de la energía eólica en Tarragona, ha organizado el sábado 10 de diciembre: dos caravanas de coches.

8 de diciembre de 2005
La primera columna de coches recorrerá los pueblos de la comarca de la Terra Alta desde Horta de Sant Joan en dirección a Gandesa, pasando por Bot, Caseres, Batea, Vilalba dels Arcs, la Fatarella y Corbera d'Ebre antes de llegar a la capital de la comarca, donde a la una de la tarde se leerá un manifiesto frente al ayuntamiento. Una segunda caravana llegará a Gandesa procedente de l'Ametlla de Mar, en la costa mediterránea. Esta columna motorizada tiene previsto recorrer diversas poblaciones de las comarcas del Montsià y el Baix Ebre y contará con la participación de la Plataforma Salvem la Mar de l’Ebre, contraria a la implantación de un parque eólico marino frente a las costas del delta del Ebro, unos 10 kilómetros mar adentro. Entre ambas columnas se recorrerán en coche unos 160 km. Con esta iniciativa las plataformas pretenden solicitar a los representantes políticos y a “aquellos que están a favor de la implantación de parques eólicos en nuestras comarcas” –en referencia a organizaciones ecologistas como Greenpeace y Ecologistas en Acción, que han apoyado el despliegue eólico– que expliquen cuales son las razones que les llevan a participar en este proyecto que, según las plataformas, supondrá una transformación irreversible del paisaje en un enorme polígono industrial.
Según los portavoces de las plataformas antieólicas, la energía del viento no creará puestos de trabajo ni dinamizará la economía local, antes al contrario, supondrá una carga para iniciativas como la viticultura, la oleocultura y el incipiente turismo rural.
Alternativas económicas, dicen, que han iniciado ya un cambio de tendencia en la despoblación tradicional de estas comarcas y que la implantación –a su juicio, masiva– de parques eólicos puede poner en peligro.En la comarca tarraconense de la Terra Alta hay aprobados 12 parques eólicos que esperan la concesión de una línea eléctrica de evacuación común para poder iniciar su construcción. La potencia conjunta es de 393,5 MW y 203 aerogeneradores, lo que supone una densidad de un aerogenerador por cada 3 km2, la más baja de todas las implantaciones eólicas previstas en Catalunya.

Florentino Pérez, terratinent eòlic

No ho havia pensat abans, però Florentino Pérez, president del Real Madrid i amo de la constructora ACS, és un dels terratinents més importants de la comarca, ja que va comprar uns terrenys a la serra del Boix per construir-se una central eòlica. Els molins ja fa setmanes que han començat a colonitzar l'horitzó de la serra tortosina, tant a la part del Coll de l'Alba (el parc de Terranova) com a la part del Boix (Ecovent). El nostre amic Mario d'Ebrencs ens ha fet arribar un interessant document extret del web del grup ACS, en què se'ns recorda que el projecte eòlic Ecovent II és propietat de Florentino Pérez, un senyor tan ecologista i verd com la gespa del Bernabéu. Mentrestant, els molins han trencat el paisatge natural i monumental de Tortosa, ja que les panoràmiques del castell de la Suda aniran associades, per sempre més, al pinacle franquista del mig del riu i a la filera d'aerogeneradors de la serra del Boix. La plataforma proposava emplaçament alternatius, però ningú va escoltar-la. Ara a la Terra Alta pot passar el mateix, i també davant de la costa del Delta, si ningú ho evita. Entre tots hauríem de trobar altres llocs, més adients per impulsar la producció d'energies netes i reconvertir a l'ecologisme les empreses del tobot i del ciment, les mateixes que volien fer el transvasament.

9 de desembre del 2005

Caravana i concentració contra la massificació eòlica a la Terra Alta i la mar de l'Ebre

La Marfanta vol solidaritzar-se amb la gent de la Terra Alta i la plataforma de la Ràpita, Salvem la Mar de l'Ebre, que per dissabte al matí han organitzat una caravana reivindicativa i una concentració a Gandesa, en contra de la massificació eòlica. Energia eòlica sí, però en coneixement... A Tortosa, el Coll de l'Alba ja no serà mai més lo mateix, i tots som una mica culpables (alguns més culpables que altres). Ens han faltat més quixots per lluitar contra els molins.

A l'Argentina també tenen un Idece

Moltes vegades he pensat que els tortosins i els argentins compartim una certa inclinació per la decadència i per l'autoodi, però també per l'autocomplaença i la nostàlgia orgullosa que, temps enrera, vam ser algú molt important. Ara resulta que a l'Argentina també tenen un Idece. Evicentment, l'Idece argentí no és un Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, sinó un Instituto para el Desarrollo de la Calidad Educativa, un òrgan autònom que depèn del Ministeri d'Educació, nascut al juny del 2001. Per tant, sempre podrem dir amb orgull que el nostre Idece va nàixer primer, més de cinc anys abans. I també que al nostre Idece s'ha descobert un escàndol econòmic molt més prompte que a l'argentí (no sabem si també allà han tingut mamoneo). Per tant, l'Idece és un lligam més entre Tortosa i l'Argentina, al marge de l'arquitecte Mario Corea, autor del projecte del futur pavelló firal...

La Generalitat reconeix un forat de 899.000 euros en el pressupost de l'Idece

El vicepresident diu que l'exdirector actuava amb «opacitat», i CiU calcula que el dèficit serà d'1,4 milions

El vicepresident de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Miquel Castelló, va confirmar ahir que el dèficit provisional de l'ens és de 899.000 euros. Amb tot, Castelló va assegurar que l'excés de despesa s'ha produït dins les atribucions de l'Idece, principalment en costejar el manteniment de la via navegable, l'exposició Les mil imatges de les Terres de l'Ebre i el Festival del Riu. Finalment, Castelló va negar que l'Idece haja afavorit l'Ajuntament de Tortosa, però va afirmar que l'exdirector Enric Roig havia gestionat el pressupost amb «opacitat» i eludint qualsevol control polític.

Dos dies després que la Generalitat confirmés l'obertura d'una investigació sobre els comptes de l'Idece i la renúncia del seu director, el delegat Lluís Salvadó va comparèixer acompanyat pel vicepresident i director en funcions, Miquel Castelló. Salvadó va explicar que «l'excés de despesa» s'havia detectat al novembre, però va admetre que les consultes fetes per CiU al president de l'Idece, el conseller Joaquim Nadal, han precipitat els esdeveniments. El delegat va reiterar la voluntat del govern d'aclarir els fets «des de la transparència més absoluta», i va remarcar que encara no tenen tota la informació sobre la despesa que s'ha fet fora del pressupost del 2005. En aquesta línia, Castelló va avançar que el dèficit provisional podria assolir els 899.000 euros, i que aquesta xifra difícilment s'incrementarà amb l'aparició de noves factures extrapressupostàries. El pressupost oficial de l'Idece pel 2005 era d'1,9 milions d'euros.En part, Castelló va justificar que l'Idece hagués d'assumir algunes despeses imprevistes, com ara la neteja de les algues del riu i la promoció de la marca turística Terres de l'Ebre, ja que encara no s'ha fet efectiu el traspàs de competències al nou patronat que gestionarà la Diputació de Tarragona. El director en funcions de l'Idece va concretar que el dèficit per la promoció de la marca turística s'eleva a 63.000 euros, al qual cal afegir un deute menor en publicitat (6.000 euros) i sobretot el manteniment de la via navegable (179.000 euros), l'organització del Festival del Riu (190.000 euros) i l'exposició itinerant Les mil imatges de les Terres de l'Ebre (459.000 euros). «És cert que calia un major rigor pressupostari, perquè l'Idece ha assumit compromisos de pagament que no podia afrontar», va lamentar Castelló. Amb tot, el vicepresident va remarcar que l'excés de despesa s'ha fet en actuacions que eren competència de l'Idece, i va negar que s'hagin pagat factures que corresponien als ajuntaments. Finalment, Castelló va reconèixer la falta de control polític sobre la gestió que feia Roig, a qui va acusar de mantenir «una certa opacitat» a l'hora d'informar-lo sobre l'execució del pressupost. «Sempre va dir-me que estava tot correcte i sota control», va concloure Castelló.


> CiU acusa Joan Sabaté i Joaquim Nadal

Els representants de CiU en el consell rector de l'Idece van anunciar ahir que les «desviacions pressupostàries» de l'organisme podrien assolir els 1,4 milions d'euros. «La situació és extremadament greu, i millor que ningú intenti tapar-ho o posar-se en contacte amb els proveïdors perquè no portin les factures a l'Idece fins al 2006, perquè ho sabrem i encara serà pitjor», va advertir el portaveu de CiU a Tortosa, Ferran Bel. De fet, el convergent va lamentar que l'Idece haja estat «una arma política al servei d'alguns ajuntaments», i va exigir que el govern aclareixi si durant l'últim any es va pagar «alguna despesa que corresponia a l'Ajuntament de Tortosa». Bel va acusar el PSC d'haver implantat a l'Idece «una pràctica habitual a l'Ajuntament tortosí», amb les despeses fora del pressupost i les «factures al calaix». A més, va anar més enllà i va recordar que Enric Roig s'havia convertit en director de l'Idece a proposta del mateix conseller Joaquim Nadal, «però avalat i apadrinat políticament per l'alcalde, Joan Sabaté».En aquest sentit, Bel va reclamar que Nadal i Sabaté donin la cara, i que diguin si la despesa extraordinària ha pogut beneficiar «alguns ajuntaments d'un determinat color polític». Segons Bel, «seria molt sorprenent i peculiar que l'Idece acabés sent un dels famosos patrocinadors secrets de l'Ajuntament de Tortosa». Per la seua banda, el diputat Francesc Sancho va anunciar que demanaran la compareixença del conseller Nadal al Parlament i que faran arribar el cas a la Sindicatura de Comptes, amb tota la informació que CiU ha pogut recollir des que va detectar que les actuacions de l'Idece no s'ajustaven al pressupost del 2005. «Hem assistit a tot un any de despeses, inauguracions i fotografies, i tot això és molt greu, perquè estem parlant de diners públics», va advertir Daniel Rius, que havia estat vicepresident de l'Idece durant el govern de CiU. Finalment, Bel va proposar la dissolució de l'Idece, però després que s'haja aclarit la situació actual.

El Punt (8-12-05)

7 de desembre del 2005

Dues batxilleres al mercat comenten el viatge a Síria

Avui, dia laborable entre dos festius, Tortosa torna a bullir de gent i els comentaris sobre la coincidència de la crisi a l'Idece i el viatge a Síria de l'alcalde no s'han fet esperar. D'altra banda, el nostre amic Mario, de la llista de correu d'Ebrencs, ens ha fet arribar la transcripció d'un diàleg (real o fictici?) entre dues dones que comenten l'expedició municipal a la Tartous de Síria, amb motiu d'una conversa informal al mercat.


Cinta.- Ja ho saps Dolós lo del viatge de l'ancalde? Pos no se'n ha anat a Siria lo vivet.
Dolós.- Tot sol se'n ha anat?
Cinta.- Pos no, que en van un munt! Diuen que una regidora, lo secretari i ampresaris i tot!
Dolós.- Lo dels molinots també? Aviam si se'n va a Siria i no mos paga més los focs i s'amporta los molinots!
Cinta.- Pos un amic de mun fill diu que hi va passar per alli en un viatge. Mil euros es va gastar lo pendó, i em sembla que va anar als mateixos llocs que l'ancalde.
Dolós.- Va descreguda! Que los deuen acovidà! Después los reacoviden ells aquí i en dos mesos kebabs siris i oli de Tartus. A! I mes gent per a fer bullir l'olla. Tant se val! Algú també farà negoci i en traura comisió!
Cinta.- Tens raó! Lo viatge lo paga el poble i les comisions sempre los mateixos.
Dolós.- Però, .... a tu no tagafen ganes d'anar a pegar una volteta per n'aquelles terres? I... veure la posta de Sol al mar. Ah! Aviam los de Dertrotravel que mos porten......!
Cinta.- Com no siguen los de l'inserso, ho veig malament! Vaig a pel bacallà i no dic res més! Adeu Dolós!
Dolós.- Endosien Cinteta! Conte en lo fetge!

Impagable. La gent del poble és sàvia.

Una delegació de Tortosa arriba a Síria per agermanar-se amb Tartous

La vinculació ebrenca amb la ciutat siriana es remunta a finals del segle XI

L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, i la regidora d'Agermanaments, Jana Muñoz, encapçalen una delegació municipal que ahir va viatjar a Síria, amb l'objectiu d'iniciar oficialment els tràmits per a l'agermanament amb la ciutat de Tartous. La relació de Tortosa amb aquesta ciutat costanera, la segona més important de Síria, es remunta a finals del segle XI, quan la ciutat d'Antaradus va ser conquerida per cavallers templers occitans i catalans, i rebatejada amb el nom de Tortosa.Una delegació de l'Ajuntament tortosí és des d'ahir a Síria, amb l'objectiu d'iniciar els tràmits per a l'agermanent amb Tartous, una ciutat costanera amb més de 200.000 habitants i que té lligams històrics amb la capital del Baix Ebre. L'expedició està formada per l'alcalde, Joan Sabaté; la regidora d'Agermanaments, Jana Muñoz, i el cap de gabinet, Eduard Ena. Els tortosins seran a Siría fins dissabte, convidats per l'ambaixador a l'Estat espanyol, Mohsen Bilal. Els representants de l'Ajuntament tortosí tenen previst reunir-se amb l'alcalde de Tartous, Abdel Hadi Yunes, i també visitaran diferents entitats i institucions de la ciutat. A més, Sabaté i la resta de la delegació tortosina participaran en la segona trobada empresarial sirianoespanyola, organitzada per la cambra de comerç de la ciutat d'Alepo.Aquesta serà la primera trobada formal entre els alcaldes de Tortosa i Tartous, amb l'objectiu de preparar el futur agermanament de les dues ciutats. De fet, Sabaté convidarà les autoritats de Tartous a visitar Tortosa en els pròxims mesos. L'economia de Tartous està basada en la pesca i en el conreu de cereals, fruita, cotó i olives. Els lligams històrics amb Tortosa es remunten a finals del segle XI, quan l'antiga ciutat fenícia d'Antaradus va ser conquerida per cavallers templers occitans i catalans, i rebatejada amb el nom de Tortosa. Un topònim que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i que figura al costat de Tartous en molts mapes i atles, així com en nombroses referències a Internet. Durant l'edat mitjana, la Tortosa siriana va ser un dels principals punts d'arribada de peregrins que anaven a Terra Santa, però la ciutat va ser reconquerida pels àrabs l'any 1291. De totes maneres, un dels edificis més característics de Tartous és la catedral de Nostra Senyora de Tortosa, construïda pels cristians durant els segles XII i XIII, i recentment reaprofitada com a museu de la ciutat.
Cartxusa, l'altre nom

Tortosa ja està agermanada amb la població aragonesa d'Alcanyís, amb les occitanes Avinyó i Lo Puèi, i amb la ciutat italiana de Vercelli. Però el curiós lligam que hi ha entre el topònim de Tortosa i Tartous, també coneguda com Cartxusa, va fer despertar l'interès del govern de Joan Sabaté per conèixer els orígens i els trets comuns entre les dues ciutats, especialment en l'àmbit del patrimoni. Al marge de la catedral museu, altres atractius de Tartous són la fortalesa medieval, la muralla i la llotja de peix.

El Punt (7-12-05)

6 de desembre del 2005

Enric Roig renuncia a la direcció de l'Idece després que la Generalitat obri una investigació sobre els comptes

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va resoldre ahir encomanar les funcions directives de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) al vicepresident primer de l'entitat, Miquel Castelló. Segons un comunicat emès per la Generalitat, la mesura es va prendre «per donar un nou impuls a les activitats de l'ens», després de la renúncia de qui fins ara havia estat el director de l'Idece, Enric Roig. A més, el comunicat també admetia que el mateix Nadal havia ordenat una revisió de la situació comptable de l'Idece, «per verificar l'estat de l'execució pressupostària».Per tant, Castelló s'encarregarà de la vicepresidència i de la direcció de l'Idece fins al nomenament d'un nou director. Els responsables de l'Idece ja han convocat una roda de premsa per demà al migdia, i també la federació de CiU a les Terres de l'Ebre, amb l'objectiu de valorar els últims esdeveniments. Segons va publicar ahir Diari de Tarragona, la Generalitat va obrir la investigació després que els representants de CiU al consell rector de l'Idece van sol·licitar informació sobre l'execució del pressupost de l'organisme, ja que tenien «sospites» de despeses extraordinàries, «al marge del pressupost i sense seguir el procés de contractació». Fins ara, l'Idece impulsava la revisió del pla territorial de les Terres de l'Ebre i del projecte de navegació fluvial, i també s'encarregava de la gestió de la marca turística Terres de l'Ebre i de l'organització del Festival del Riu. Durant l'actual exercici, l'Idece també ha fet obres en els nous embarcadors fluvials de Flix, Tortosa i Móra d'Ebre. D'altra banda, la renúncia de Roig, que també és director de la Festa del Renaixement de Tortosa, podria emmarcar-se en de la lluita política pel control del PSC, segons van suggerir ahir fonts pròximes al partit socialista.

El Punt (06-12-05)

Més amunt d'Amposta també hi ha canal

La commemoració dels 150 anys del rec de la Dreta oblida que la infraestructura també ha marcat les últimes generacions i l'urbanisme d'altres poblacions com ara Xerta, Roquetes, Jesús i Tortosa

El Museu del Montsià, els regants de la Dreta de l'Ebre i els ajuntaments d'Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja van presentar ahir el programa del 150è aniversari del canal de la Dreta. Fins ara, són els únics que s'han implicat en el projecte. Per tant, caldria preguntar-se si han buscat més suports, i fins a quin punt han preferit cuinar el menú de l'aniversari al seu gust. El canal de la Dreta no només ha transformat el paisatge, la societat i l'economia de les poblacions del Delta, sinó que ha impregnat l'urbanisme i els costums dels diversos pobles i ciutats que hi ha al llarg del seu recorregut, més amunt d'Amposta. Estem parlant de Xerta, Aldover, Tortosa, Roquetes i els ravals de Crist i de Jesús. Ara ja no és moment de buscar culpables i ofesos, però ens sorprèn que hagin quedat fora del projecte la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, que en realitat també planificava commemorar el 150è aniversari del canal de la Dreta. Una vegada més, el territori és incapaç de posar-se d'acord, ni que siga per celebrar un aniversari. El canal de la Dreta, que legalment és propietat del govern de l'Estat, no és únicament patrimoni sentimental de la gent del Delta. La infraestructura també forma part de l'imaginari col·lectiu de poblacions com ara Xerta, Jesús i Roquetes, que durant els últims 150 anys l'han integrat en el seu urbanisme i en els seus moments d'esbarjo -moltes generacions de xiquets han après a nedar al canal- i tot tipus de celebracions, festives i funestes -alguns s'hi van ofegar-. Les fotografies que reproduïm avui mostren el carrer del Canal de Roquetes, a principi dels anys vint, amb un grup de veïns al voltant d'un carro i una dona que fa la bugada al malecó. També de Roquetes són les altres imatges, amb l'efecte de la nevada del 1920 i l'edifici de la Lira al centre; i uns xiquets passejant amb son pare, mudats de diumenge (1925). Les imatges pertanyen al llibre Roquetes. Imatges i records (Viena-Columna, 1996).

Disqus for Marfanta