31 de desembre del 2007


Bel felicita el 2008 amb un poema de Cid i Mulet, i Sabaté envia una postal del Senat

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), i l'exalcalde tortosí, Joan Sabaté (PSC), han decidit felicitar les festes de Nadal i l'Any Nou d'una forma molt diferent. Així, Bel ha optat per una targeta de color roig, un producte que ha estat elaborat per persones amb discapacitat intel·lectual de la cooperativa Verge de la Cinta. Dintre de la targeta, Bel ha inclòs un fragment del poema Cant a la Pàtria, obra del poeta jesusenc Joan Cid i Mulet, del qual enguany s'ha celebrat el centenari del naixement. En concret, el fragment diu el següent: "Que voleien ben altes les campanes amb un dringueig de joia i majestat; que parlin els cors com les fontanes, remors de benaurança i llibertat. Que arreu de nostra terra catalana hi onegi, flamenjant, nostre estendard, ensenya de fe, senyera immaculada, penyora de la nostra voluntat". Per la seua banda, Sabaté ha optat per una targeta més institucional, que mostra una fotografia de la façana del Senat. A l'interior, hi ha la llegenda Bon Nadal i Feliç Any Nou, escrita en les quatre llengües oficials a l'Estat, castellà, català, euskera i gallec; i també amb l'escut del Senat. Tot i així, el mateix sobre inclou una targeta personalitzada, amb un breu Felicitats escrit a mà i amb el número del telèfon mòbil del senador Sabaté.

Consum responsable per Nadal

La botiga Tot Món de Tortosa és la més veterana dels negocis de comerç just de Catalunya

«Al cistell de la compra dels europeus és cada vegada més freqüent trobar un producte de comerç just», assenyala la cubana Asirys Lappin, propietària de la botiga Tot Món de Tortosa. En canvi, el comerç just continua sent una novetat al nostre país. La majoria de les botigues privades han anat obrint i tancant, i per tant la trajectòria de Tot Món és única, ja que al març del 2008 compliran 10 anys al carrer Manel Vilà. La botiga d'Asirys és ara la més antiga de Catalunya i també un dels locals independents de comerç just més veterans dels pocs que funcionen a l'Estat. Els seus articles, sobretot productes d'alimentació, tèxtils i d'artesania, estan fets per petites cooperatives de diferents països d'Àfrica, Amèrica Central i Àsia. Els salaris i les condicions de treball són dignes, no hi ha explotació infantil i les dones cobren el mateix sou que els homes. El producte no passa per les mans d'intermediaris ni d'especuladors, i això permet que la relació comercial siga justa i amb uns preus finals menys cars del que la gent s'imagina. Els treballadors reben els beneficis directament i també de manera indirecta, ja que les ONG fan escoles i dispensaris a les comunitats.
Amb tot, Asirys remarca que el comerç just no és una almoina, sinó «un intercanvi comercial ètic, compromès amb el medi ambient i que promou el consum responsable». També es busca que els productes siguin de qualitat, tot i que els clients que compren productes d'alimentació són més fidels que els que s'emporten artesania. En canvi, per Nadal es ven tot. «La gent per Nadal perd el cap, però cada vegada hi ha més gent que ens diu que prefereix fer-nos la compra de Nadal a nosaltres», comenta Asirys. «El consum responsable vol dir que ara per Nadal no hauríem d'anar a comprar regals per a tothom, sense mesura, ja que la meitat dels regals acaben a l'armari», afirma el marit d'Asirys, José Luis Garcés de Marcilla, que l'ajuda fent de gerent de la botiga. En canvi, també hi ha molts compradors que només entren a la botiga per Nadal, i que la resta de l'any no hi tornen.
Asirys i José Luis voldrien fidelitzar els clients de Tortosa i de les Terres de l'Ebre, ja que Tot Món és més coneguda fora del territori, sobretot a la resta de l'Estat. Fa dos anys que tenen una botiga en línia a través del web www.totmon.com, on el producte estel·lar és la nina Quitapenas, de Guatemala. Però, a més, han promogut una entitat, i fa quatre anys que participen amb alguns instituts de secundària del territori en projectes educatius i formatius sobre comerç just. Una altra característica és que Tot Món no importa articles que es produeixen a les Terres de l'Ebre. «Com que al territori ja tenim l'arròs del Delta, no importem arròs d'altres països; ni tampoc venem vi perquè la Terra Alta és molt a prop, ja que volem comerç just per a tothom», assenyala Garcés. Per tant, també aposten per un consum de proximitat, que és un fet que els diferencia d'altres botigues de comerç just. «Cal consumir les taronges del territori, perquè no tindria sentit ni seria gens sostenible llogar un camió i portar les taronges des del Marroc», conclou José Luis.

El Punt (31-Desembre-2007)

30 de desembre del 2007

Entrevista a Ferran Bel: «El projecte dels nous assuts em sembla bé perquè Tortosa ha d'aprofitar el riu»

L'alcalde tortosí parla del funcionament intern del govern de CiU i ERC, nega que la retirada de l'ordenança de civisme fos una concessió als republicans, contesta alguna de les crítiques de l'oposició i garanteix que fan un esforç per assolir un acord per la variant de l'eix de l'Ebre

Ferran Bel (CiU) ja ha aprovat el primer pressupost com a alcalde de Tortosa, sis mesos després d'arribar a l'alcaldia. Quin balanç fa dels primers sis mesos en el govern municipal?
-«Les coses no sempre van tan ràpid com voldries, però tenim una satisfacció moderada. La primera etapa del govern ha estat d'aterratge a l'Ajuntament, per millorar i adaptar l'organització. L'adaptació al nou alcalde, als nous regidors i al nou gerent ha tardat més del previst, però l'organització està responent.»

-Com funciona el govern de CiU amb ERC?
-«Sense voler ser pretensiosos, el govern funciona com mai ho ha fet a Tortosa. De fet, tenim les reunions habituals de govern, però també les dels partits. A més, la redacció del pla d'acció municipal (PAM) ens ha ajudat molt. El govern està funcionant amb una transparència total i absoluta entre els socis. Tot i que CiU tinga més regidors, prenem les decisions coordinadament amb ERC. Volem acabar el mandat amb el mateix govern, cosa que mai no ha passat a Tortosa.»

-No s'han plantejat ampliar el govern?
-«Ni ens ho plantegem, ni fem dogma de fe de no fer-ho. No és un tema que n'haguéssim parlat durant les últimes setmanes.»

-Ha intentat convèncer ERC sobre la necessitat d'impulsar el camp de golf de Vinallop?
-«La pregunta té trampa. Mantenim uns acords que vam assolir quan vam formar el govern, sobre temes com ara el camp de golf i altres projectes que vam trobar-nos damunt de la taula. Esquerra té els seus plantejaments sobre el tema, però poden ser compatibles amb el desenvolupament del projecte. Potser podem introduir alguns canvis per satisfer els companys d'ERC. Si arriba alguna cosa sobrevinguda, ja en parlarem.»

-Calia retirar l'ordenança de civisme? S'ha dit que ha estat una concessió a ERC...
-«Ni ha estat una concessió a Esquerra ni ha estat una decisió forçada. ERC mai no ens ha plantejat, en cap reunió, la retirada de l'ordenança. Qui diu això ho està falsejant. La nova ordenança entrarà en vigor abans de l'estiu del 2008. Si fos una concessió, com han dit algunes fonts absolutament interessades, no pensaríem a fer-ne una altra de nova. En canvi, esperem que el nou text tingui el vot majoritari de tot l'Ajuntament, sense les crítiques que va aixecar l'anterior. No vam retirar-la per raons polítiques, sinó per qüestions tècniques i jurídiques.»

-Què pensa quan algú diu que la ciutat quedarà desprotegida?
-«Que és una bajanada. Qui està dient això ha estat governant Tortosa durant els últims vuit anys. Per tant, que em diguin què han estat fent. La ciutat té unes normes que s'apliquen, i per combatre altres delictes com ara el tràfic de drogues ja tenim el codi penal, no ens caldria una ordenança. L'esforç que farem el demostrarem a través de l'actuació de la policia municipal.»

-Hi haurà un increment de la plantilla?
-Durant el 2008 crearem set noves places de la policia, i això és un fet objectiu. A més, hem accelerat la construcció de la nova caserna a Remolins. Va ser una de les primeres coses que va fer el nou govern. Sense voler posar una data, ja podem avançar que la nova caserna s'inaugurarà abans del previst, que era a finals de l'any que ve.»

-I tenim data per a la presentació del PAM?
-«Sí, serà durant la primera quinzena de gener. Serà abans o poc després de Reis. De forma involuntària, les reunions per redactar el PAM han servit per potenciar la química i la comunicació entre els socis del govern.»

-Però l'oposició ha dit que aquest és un govern populista i molt presidencialista...
-Si per populista s'entén ser proper al poble i a la gent, segur que ho som. Potser altres governs hauran estat elitistes i àcrates. Nosaltres fem un esforç per estar prop de la gent. De fet, també prendrem moltes decisions que no seran populars, però haurem escoltat la gent. Si diuen que és un govern presidencialista és perquè hi ha un alcalde que es dedica a coordinar els regidors. Hi ha un alcalde que es preocupa i que treballa. Em critiquen si mano molt, si treballo molt i també si me'n vaig i passo una setmana fora, perquè diuen que deixo la ciutat abandonada. Totes aquestes crítiques són absolutament ridícules. Els sap greu perquè l'anterior govern era un desgavell. Això no vol dir que ara només es faci el que diu l'alcalde, ja que moltes vegades els meus regidors em fan canviar de posició. No em sap greu admetre-ho.»

-ICV va posar un sis en els primers sis mesos de govern. Quina nota posaria a l'oposició?
-«No voldria caure en aquest joc. Com alcalde no em correspon posar notes a l'oposició. Però és cert que el nombre de regidors no fa la qualitat. Alguns grups, tot i que només tenen un regidor, estan fent una oposició millor i més constructiva que altres grups que en tenen més.»

-Què li sembla el projecte dels nous assuts a l'Ebre, que planteja la Cambra de Comerç de Tortosa per potenciar la navegació fluvial?
-«Crec que és un projecte que cal estudiar amb tota l'estimació i tot l'entusiasme necessari. Si des d'un punt de vista mediambiental compleix tots els requisits, podria ser una molt bona solució. Demano que no ens carreguem el projecte abans de parlar-ne. Tortosa ha d'aprofitar el riu i les possibilitats es multiplicaran per mil si aconseguim una làmina d'aigua constant.»

-Quan tindrà Tortosa les noves piscines?
-«Esperem que puguin estar començades al llarg del 2008 i acabades durant l'any següent, si tot va bé. Com a mínim, almenys una de les piscines.»

-Es podrà cobrir el velòdrom municipal?
-«És una de les propostes que tenim, però quan tanquem el projecte de les noves instal·lacions de Vinallop sabrem quina part de la inversió prevista podem destinar a cobrir el velòdrom. Ara estem acabant de dissenyar les prioritats, i també estem parlant amb la secretaria general de l'Esport per saber què podem fer al llarg dels propers quatre anys.»

-Hi haurà un acord satisfactori per la variant de l'eix de l'Ebre?
-«Primer voldríem que hi hagués acord. Després ja valorarem si és satisfactori, ja que segur que no ho serà per a totes les parts. Els plantejaments inicials de l'Ajuntament i de la Generalitat són molt diferents. Si hi ha acord, les dues parts hauran de fer renúncies. Una altra cosa és com afectarà això els veïns, ja que la nova carretera haurà de passar per algun lloc. Sempre hi haurà alguna afectació. Però estem fent un esforç per arribar a un acord.»

-Encara volen enderrocar les cases de davant de la catedral?
-«Sí. Però no és una voluntat personal de l'alcalde, o del govern. Acabem d'aprovar un pla d'ordenació urbana (POUM) que ratifica aquest extrem, i per tant la Generalitat ens autoritza a fer-ho. En realitat, no és el primer pla general que preveu tombar les cases de davant de la catedral. Si hem de fer complir el POUM, això també entra. Tot i així, garantirem que es respectin els drets de totes les persones que tenen interessos a la zona, respectant també tot els procediments.»

-A partir del 2008 es veurà un canvi important al nucli històric?
-«Esperem que sí, i que la gent puga visualitzar les obres del pla integral del nucli antic. Però també a la resta dels barris i pobles del municipi. Tot i així, no podem fer totes les obres simultàniament. Els canvis no seran immediats, i per tant les valoracions només podrem fer-les al final del mandat.»

El Punt (30-Desembre-2007)
Background:
-L'anterior entrevista a Ferran Bel: "Vull que el nou govern siga eficaç i proper a la gent, sòlid i estable" (29 de maig del 2007)

29 de desembre del 2007

Tortosa encara deu 3,6 milions de les obres del pavelló de Remolins

L'Ajuntament de Tortosa va calcular malament el que costaria el pavelló de Remolins, que s'ha encarit en un 54,6%. Segons va anunciar ahir el govern de Ferran Bel (CiU i ERC), el preu final de l'obra ha estat de 10,4 milions d'euros, dels quals encara n'hi ha 3,6 milions per pagar. Evidentment, l'equip de govern ha aprofitat un altre cop l'oportunitat per posar en evidència la "falta de planificació" del govern de Joan Sabaté (PSC), i tot fa suposar que aquesta qüestió aixecarà la primera tempesta política del 2008. De fet, Sabaté ja s'ha afanyat a acusar-los d'haver manipulat les xifres i de mantenir, sis mesos després d'arribar al govern, una mentalitat d'oposició. En aquest sentit, cal recordar que Sabaté, just el dia abans d'inaugurar-se Expoebre, ja va anunciar que el pavelló acabaria costant uns 10 milions, i per tant el govern de Bel no ens ha descobert la sopa d'all. La veritat, però, és que pocs ens esperàvem que el pavelló de Remolins acabés costant tant, ja que l'Ajuntament va adjudicar-lo a l'empresa Lubasa per poc més de 6,7 milions d'euros. Els responsables polítics d'administrar els recursos públics haurien de tenir més cura a l'hora d'aprovar i adjudicar projectes, així com garantir un correcte seguiment de les obres per evitar sobrecostos tan elevats. A més, sembla que, també ahir mateix, el ple extraordinari de l'Ajuntament encara aprovava la modificació del projecte definitiu del pavelló firal i esportiu. Part d'aquest desfassament es cobrirà amb els 2,9 milions d'euros que l'Ajuntament rebrà ara per la venda del solar del carrer Juan Sebastián Elcano, al barri de Ferreries.

La notícia del dia:
-El pavelló firal de Tortosa ha costat un 54,6 per cent més del previst

28 de desembre del 2007

Apareix Lo Pardalet, el primer bloc ebrenc d'estil i erotisme

Avui hem vist que ha nascut a internet Lo Pardalet, que si no m'equivoco és el primer bloc ebrenc dedicat al món de la moda, l'estil i l'erotisme. La blocosfera catalana té alguns exemples de webs eròtiques, però encara no havíem vist cap bloc del nostre territori que parlés dels temes del luxe del plaer i del plaer del luxe. En aquest sentit, espero que Lo Pardalet no perdi el bon gust que fins ara ha caracteritzat cadascuna de les seues entrades, i que no caigui en el barroerisme d'altres blocaires anònims que tracten aquesta temàtica. Així, a les primeres entrades del bloc podem veure les últimes notícies de firmes comercials com Versace o Dolcce & Gabbana, però també les novetats de top models, cantants i actrius com Gisele Bündchen, Paris Hilton, Beyoncé i Katherin Heigl. En qualsevol cas, li donem la benvinguda a l'ebresfera, i l'encoratgem a continuar en la mateixa línia.

El problema de fer innocentades quan no és 28 de desembre

Com alguns haureu notat si ja us han fet alguna innocentada, avui és 28 de Desembre. Com en altres llocs, és tradicional que al nostre país els mitjans de comunicació difonguin notícies falses, més enllà de les mentides i manipulacions que es puguin dir els dies de cada dia. La diferència és que, en el Dia dels Innocents, això està ben vist. Sense anar més lluny, aquesta va ser la innocentada de La Marfanta de l'any passat. Però què passa quan es fa broma i no és 28 de Desembre? Pos que algú s'ho pot creure... Suposo que això és el que va passar amb l'article que vaig publicar a l'antic setmanari L'Ebre el 28 d'abril del 1995. Per evitar malentesos, ja vaig curar-me en salut i vaig titular-lo Ficcions. A l'article parlo d'un llibre fictici, Relación històrica de las parroquias del Ebro (Saragossa, 1927), en què suposadament s'explica la rivalitat professional i personal entre l'arquitecte real Joan Abril i l'arquitecte inventat Marcel Bernat, que hauria fet els treballs a l'ombra de l'arquitecte de l'església del Roser. Segons aquesta invenció, va ser Bernat i no Abril qui va dissenyar la nova parròquia del Roser, però molt més gran, amb una escalinata que arribava fins a la vora del riu, i no amb un, sinó amb dos campanars. Aquesta història no era verídica, però sí versemblant, perquè en realitat sembla que Abril sí va projectar una església del Roser amb dues torres. A més, també perquè jo mateix vaig fer un dibuix que mostrava com quedaria la parròquia amb els dos campanars(es poden veure les meues inicials, G.M.P., just damunt del llagut que hi ha al riu); i també perquè, imitant Jorge Luis Borges (que precisament té un llibre anomenat Ficciones), vaig incloure al text una suposada referència bibliogràfica.
Dos anys després, la mateixa referència bibliogràfica apareixia a la pàgina tercera del llibre El Roser, su génesis y vicisitudes (la fe de tres generaciones), de l'excapellà Blas Guimerá Altabás, en referència al dibuix que il·lustrava la portada (d'un llibre que sí és real, i que encara podeu trobar a les llibreries). L'autor, que va ser mossèn del Roser des del 1980 al 1997, no citava l'article Ficcions publicat al setmanari L'Ebre, sinó la pàgina 278 del segon volum d'una obra que no existia...

El calendari de les promotores eòliques evidencia la concentració de projectes al sud

L'altre dia em va arribar un sobre gran, de part de la patronal que agrupa les empreses promotores de parcs eòlics de Catalunya, Eoliccat. De seguida vaig suposar que, com l'any passat, em feien arribar un calendari amb imatges dels diferents parcs eòlics que ja funcionen al país. Així, a la pàgina de cada mes hi ha una central eòlica diferent. No tinc mania de dir que he utilitzat el calendari d'Eoliccat del 2007, i suposo que també faré servir l'almanac del 2008. En primer lloc, perquè va bé saber en quin dia vivim, però també perquè les imatges són de fotoperiodistes dels principals diaris catalans. D'altra banda, en cada pàgina del calendari, acompanyant cada foto, hi ha una frase en favor d'aquesta energia renovable, que amplia la nostra informació i trenca alguns mites. Per exemple, que un parc eòlic no deixa residus al territori un cop desinstal·lat, o bé que l'any 2015 (un any després del 2014!) Catalunya produirà amb l'eòlica l'equivalent a l'energia necessària per abastir una població de 8 milions d'habitants (podríem ser independents i a la vegada no dependents de les energies brutes).
De fet, un molí de vent permet estalviar l'equivalent a 1.250 tones de petroli cada any, i cada dia aquest mateix aerogenerador produeix l'electricitat equivalent al consum de 125 milions de bombetes de baix consum. A més, al contrari que la majoria de fonts de generació elèctrica, els molins no consumeixen aigua i no emeten contaminants a l'atmosfera, pel que l'energia eòlica és una gran aliada contra el canvi climàtic. Ara bé, resulta que un parc eòlic amb 15 molins de vent (la central del Coll de l'Alba en té 23, als quals cal sumar els 37 molins del parc d'Ecovent, molt proper) pot abastir d'electricitat una població de gairebé 100.000 habitants. Això vol dir que els 150 aerogeneradors projectats a la Terra Alta donaran llum a prop d'un milió d'habitants (a la comarca només hi viuen unes 12.800 persones). En aquest sentit, als que estem a favor de les energies renovables se'ns fa cada vegada més difícil justificar l'estratègia de les empreses, que per alguna raó concentren al nostre territori la major part dels projectes. Perquè els parcs eòlics, tot i que estan fets amb la voluntat de generar electricitat neta, sense perdre el noble desig de guanyar diners, també alteren el medi natural i el paisatge del lloc en què s'instal·len. El mateix mapa de l'última pàgina del calendari d'Eoliccat mostra clarament en quin lloc s'han concentrat els parcs eòlics que ja estan en funcionament a Catalunya: tots a la meitat sud del país i a l'interior. Espero que el calendari del 2009 em mostri un mapa eòlic més just, des del punt de vista de l'equilibri territorial.

La notícia del dia:
-Els ecologistes reclamen a Medi Ambient que ature la central eòlica dels Pesells per raons ambientals

24 de desembre del 2007

El primer bloc ebrenc des de l'Antàrtida

Dos científics de l’Observatori de l’Ebre, Santi Marsal i Juan José Curto, han obert un bloc a internet per poder explicar-nos, fins a finals de febrer, la seua experiència personal i la seua missió científica a l'Antàrtida. De fet, Marsal i Curto comparteixen expedició amb David Badia i Simó Graells, a la base espanyola Juan Carlos I (BAE), situada a l'illa Livingston. En aquest sentit, el bloc porta el títol de Livingston a prop. Tant l'expedició com aquesta nova iniciativa blocaire, que també serveix per situar la blocosfera ebrenca al Pol Sud, han començat aquest mes desembre, coincidint amb el viatge dels dos investigadors a la base antàrtica. El bloc, com podem llegir a les notícies d'Imagina Ràdio que apareixen al web de l'Ebredigital, pretén ser una eina de divulgació científica interactiva i bidireccional. Per exemple, en una de les últimes entrades parlaven de la instal·lació d’un nou magnetòmetre. Amb aquest aparell, intenten aconseguir una millora en la freqüència de mostreig del camp magnètic natural, que permetrà analitzar les seues variacions ràpides.

Foto: Livingston a prop

Detingut a Jesús un membre de la banda Ángeles del Infierno

Avui podem llegir al diari El Punt que els Mossos d'Esquadra, després de mesos d'investigació, van detenir dimarts passat vuit homes, acusats de pertànyer a la banda Ángeles del Infierno de Barcelona. Dos dels detinguts ja han passat a presó preventiva, mentre que la resta han quedat en llibertat provisional amb càrrecs. Un dels detinguts pels Mossos d'Esquadra va ser localitzat al poble de Jesús, també dimarts passat, i va ser necessari un ampli desplegament policial per detenir-lo. A més d'imputar-los per un càrrec d'associació il·lícita, els Mossos també els acusen de tràfic de drogues i d'armes, de tinença il·lícita d'armes, d'extorsió i de robatori amb violència. Els Ángeles del Infierno barcelonins, que abans es deien Centurions–, van renéixer de les cendres després que el 1996 també els detingués la Policía Nacional. En el següent enllaç a la pàgina oficial de HAMC Spain podeu veure que la banda tenia una sucursal al nostre territori...

Foto: Sílvia Barroso (El Punt)

23 de desembre del 2007

Vídeo del cinquè premi de la Grossa a Tortosa

Si hi ha una cosa que ens recorda, ja inevitablement, l'arribada de les festes de Nadal, és la loteria. Enguany, l'atzar ha volgut que un cinquè premi arribi a Tortosa, ja que l'administració del carrer Sant Blai va vendre una sèrie del número 53.238. En sentir-ho a la ràdio, vaig sortir pitant i mentre esperàvem a què arribés algun dels premiats, vaig enregistrar aquest vídeo. Per cert, hi haurà un pernil virtual per als qui encertin de qui és la veu que s'ha colat entre el so de les imatges i la nadala cantada per Diana Krall.

Podeu llegir la notícia que avui publica el diari El Punt clicant aquí mateix. D'altra banda, aprofito el vídeo i aquesta entrada per desitjar-vos a tots i a totes un bon Nadal i un molt bon any 2008.

El bisbe demana un accés provisional a la catedral

El bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, ha demanat a les administracions que durant el 2008 construeixin un accés provisional per la façana principal de la catedral. Ara que s'ha inaugurat l'exposició permanent, al bisbat li deu semblar una incoherència estètica mostrar el tresor de la catedral amb un exterior que deixa tant que desitjar. La realitat, però, és que les antigues escales van ensorrar-se al maig del 2002, i que al bisbat li han entrat les presses gairebé sis anys després. L'Església tortosina va equivocar-se d'entrar al joc de l'Ajuntament, que fa uns anys va decidir vincular la reconstrucció de les escales amb la construcció de la nova plaça de la Catedral, l'espai obert que substituirà les cases de l'antiga façana fluvial. Només al novembre del 2005, l'Ajuntament va anunciar que la reconstrucció de les escales aniria lligada a la urbantizació de la nova plaça, després d'un acord amb el bisbat de Tortosa i la Generalitat. En aquell moment, Salinas ja va acceptar que no s'adoptés una solució provisional. Al juny del 2004, el regidor d'Urbanisme, José Martín, explicava que s'impulsaria un acord perquè Cultura i el Ministeri de Foment s'impliquessin en la reconstrucció de les escales, amb un projecte que convertís el carrer Croera en una zona de vianants, i sense que això quedés vinculat al futur de les cases de davant de la catedral. Però encara més recentment, a l'octubre del mateix any, el director general de Patrimoni Cultural, Francesc Tarrats, va dir que una cosa no tenia res a veure amb l'altra, i que les obres havien d'adjudicar-se de forma imminent, en qüestió de poques setmanes, amb un pressupost de 480.000 euros. Per tant, l'error de càlcul es va produir quan es va voler vincular una obra, que en principi semblava senzilla, amb un altre projecte que Tortosa porta 40 anys sense resoldre.
Ara el bisbe ha demanat una solució ràpida per garantir l'accés a la catedral per la façana principal, a manera d'avançament del projecte definitiu. Però també el que em sorprèn és que ens digui que ho paguin les administracions, just enguany que el bisbat ha tingut un superàvit d'1,3 milions d'euros. Com a mínim, hauria pogut demanar que ho paguin les administracions, però que després li enviïn la factura...

Bakcground:
-
El bisbe Salinas vol que s'habiliti un accés a la façana principal de la catedral de Tortosa
-
La venda de patrimoni permet al bisbat de Tortosa tenir un superàvit de més d'1,3 milions d'euros
-
Tortosa reconstruirà les escales de la Catedral quan s'urbanitzi la nova plaça
-
El misteri de les escales
-Acord per reconstruir les escales de la catedral de Tortosa i fer-hi una zona de vianants

Foto: La Cabassera

Els pilons no sempre són la solució als conductors incívics

Crec que un dels punts de Tortosa que més necessitava la instal·lació de pilons a la vorera és el carrer d'Enrique Bayerri, que és el que hi ha entre l'edifici de l'Ajuntament i l'oficina de Correus. Tot i ser un carrer estret, amb voreres també molt estretes, alguns conductors incívics no dubtaven en deixar el cotxe damunt de les voreres, mentre esperaven alguna persona o simplement mentre feien alguna gestió, al mateix Ajuntament o bé a Correus. Sempre m'he preguntat com és que no s'actuava més contra aquest tipus d'actituds, tenint en compte la proximitat (literalment parlant) de la policia local. Finalment, fa pocs dies, l'Ajuntament ha instal·lat aquests pilons que podeu veure a la fotografia. És evident que no podem sembrar tota Tortosa de pilons, perquè aquesta no és la solució, però també és una evidència absoluta que la situació al carrer d'Enrique Bayerri era escandalosa.
En aquest sentit, la instal·lació de pilons és moltes vegades la millor solució, tot i que no sempre resulta la més efectiva. En bona mesura, l'èxit o el fracàs d'aquest tipus d'actuacions depèn de la resposta que continuem donant els ciutadans. Sense anar més lluny, ahir al migdia vaig trobar-me amb una situació espatarrant. Així, a la rotonda de Quatre Camins, on també han instal·lat pilons per evitar que els cotxes pugin damunt de la vorera davant del restaurant xinès i de la botiga de telèfons, hi havia un cotxe aparcat a la mateixa calçada. El conductor ni s'havia molestat en posar els quatre intermitents, i evidentment tampoc hi era, dins del vehicle. Com que era un tot terreny, els cotxes que circulàvem pel carril exterior de la rotonda havíem de corregir el nostre gir, per no xocar-nos amb el vehicle mal estacionat. Si poses pilons a la vorera, sempre hi haurà un inconscient que pot deixar el cotxe a la mateixa carretera, fins i tot en una rotonda tan transitada. De vegades els pilons no són la solució, i caldria sancionar decididament i sense complexes aquestes actituds, encara que siga una política impopular.

22 de desembre del 2007

Vídeo de la doble visita al mercat del Peix

Per Nadal, cada ovella al seu corral. L'alcalde Ferran Bel i l'exalcalde Joan Sabaté també van cadascú al seu aire, però ahir van coincidir (tot i que amb prop de dues hores de diferència) a les obres de rehabilitació del mercat del Peix. No estaria gens malament que l'esperit del Nadal els envaís i signessin una treva. Com a mínim, fins l'any que ve.
Background:
-L'alcalde i l'exalcalde visiten el mercat del Peix

Els 'angelets' de la Diputació canten nadales

Això no és cap fotomuntatge, encara que a primera vista ho puga semblar... Els diputats de la Diputació de Tarragona van pujar ahir a l'escenari per participar en la tradicional Festa de Nadal, que la institució organitza perquè els polítics celebrin l'inici de les festes amb els treballadors. Enguany, els membres del govern de la Diputació han ofert una representació musical de les nadales El noi de la mare, El desembre congelat i El rabadà, amb una coral integrada per gairebé tots els diputats del grup de CiU. Entre els angelets podem reconèixer el vicepresident de la Diputació i president de l'EMD de Jesús, Pere Panisello; l'alcalde de Masdeverge, Álvaro Gisbert; l'exregidor tortosí i actual alcalde de Prat de Comte, Joan Josep Malràs, i l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza. Sens dubte, una imatge espectacular, que segur que avui i els propers dies serà molt comentada. Llàstima que les fotografies no tinguin so, ja que hauria pagat diners per sentir-los cantar. Per la seua banda, els treballadors van representar una adaptació dels Pastorets.

Foto: Diputació de Tarragona

Cinquè premi de la Grossa a Tortosa: 53.238

Un dels cinquens premi de la Grossa de Nadal acaba de caure a Tortosa, concretament a l'administració número 1 de Loteria, és a dir, la del carrer Sant Blai. El número premiat amb 50.000 euros és el 53.238. Enhorabona als guanyadors!

Senyalització estranya dels serveis del parc de Tortosa

Si un dia vas pel passeig central del parc municipal de Tortosa i no pots esperar a arribar a casa, no facis cas d'aquest cartell informatiu, ja que quan arribis a les Carpes del Riu ja t'hauràs pixat al damunt. Si no m'equivoco, aquest indicador dels serveis públics i de les Carpes del Riu, amb l'anagrama de Fira de Tortosa, es troba plantat al passeig central del parc Teodor González des de les últimes festes de la Cinta, al setembre. En aquell moment ja em va estranyar veure'l al parc, però vaig pensar que l'havien reciclat de l'última edició de la fira Expoebre, la primera que va fer-se al pavelló firal de Remolins, i que només havien oblidat tapar-li l'anagrama de Fira de Tortosa i el símbol de les Carpes del Riu. Com ja sabeu, les Carpes del Riu estan al parc de Remolins, i no a la zona del parc municipal, encara que aviat hauran de ser enderrocades per facilitar la construcció del campus de les Terres de l'Ebre de la URV. Voldrà dir això que l'Ajuntament pensa traslladar les Carpes al parc municipal? Ho dubto molt. Més aviat sembla un oblit, tot i que com a mínim el cartell indica la direcció que cal seguir per trobar els serveis públics del parc municipal. En qualsevol cas, el que estaria bé seria senyalitzar correctament els serveis, però també les diferents zones del parc municipal.

El govern de Tortosa tira endavant el pressupost municipal del 2008, de més de 77 milions d'euros, sense el suport de l'oposició

El PSC celebra que Bel apliqui el model de Sabaté però alerta de l'endeutament

El govern de Tortosa, format per CiU i ERC, no va tenir ahir al vespre el suport de cap dels grups de l'oposició, però va poder aprovar el pressupost municipal del 2008 sense problemes. El primer pressupost de Ferran Bel, que superarà els 77 milions d'euros, aposta per millorar la seguretat, el manteniment de la via pública, i per accelerar la gestió de les actuacions urbanístiques, amb una inversió prevista de 25 milions d'euros. Amb tot, el PP es va abstenir i el PSC i ICV van votar-hi en contra.

Ferran Bel no va aconseguir, ahir al vespre, l'aprovació per unanimitat del primer pressupost com a alcalde de Tortosa, cosa que sí que va assolir mentre va ocupar la presidència del Consell Comarcal del Baix Ebre. El regidor del PP, Antonio Faura, va abstenir-se, mentre que el PSC i ICV van votar-hi en contra. Tots els grups de l'oposició van lamentar la falta de temps que han tingut per estudiar i valorar el pressupost, i tant Faura com el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, van acusar el govern de practicar el «clientelisme» en l'atorgament de subvencions. Per la seua banda, Joan Sabaté (PSC) va anar més enllà i va criticar l'increment de la despesa corrent, del 16,40%, i també del capítol de personal, amb una pujada del 14,86%.
Encara al matí, però en roda de premsa, Sabaté va acusar Bel d'haver confós l'Ajuntament amb una oficina de col·locació de personal. Segons el portaveu del PSC, la pujada del 14,86% no és per l'increment de la plantilla de la policia local, ni per l'entrada en vigor del nou conveni de personal, que representaria una pujada del 6%. «Això vol dir que contractaran més personal», va remarcar Sabaté, que va suggerir que Bel aplicarà «la mateixa política de contractació que ja utilitzava al Consell Comarcal». Amb tot, el portaveu del PSC sí que va agrair que el govern de CiU i ERC haja redactat un pressupost que continua el seu «model de ciutat», així com les obres que l'anterior govern de Sabaté va deixar «començades o bé negociades». Així, Sabaté va parlar del cas del pla integral del nucli antic (Pincat), el complex ciclista de Vinallop, els plans parcials Portal de Ciutat i les obres del centre cultural L'Escorxador. En canvi, l'exalcalde va lamentar que el govern de Bel no aprofiti la bonança financera de l'Ajuntament per fer més inversió i retornar més diners als bancs. «Bel ens presenta un pressupost mal fet», va etzibar Sabaté, que va advertir que l'Ajuntament s'endeutarà més amb un crèdit de 3,8 milions d'euros, al qual caldrà afegir un altre préstec de 3,7 milions més per a la Gumtsa, l'empresa de gestió urbanística. Per la seua banda, Bel va lamentar les crítiques i va assegurar que el govern municipal ha fet una aposta clara per les entitats i també pels diferents pobles del municipi, ja que la inversió a les pedanies pujarà una mitjana del 40%. La regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, va afegir-hi que la despesa corrent puja per l'aplicació del nou conveni laboral i també per l'esforç en manteniment, que podria assolir els 9 milions d'euros.

> Periodista no renovada

Joan Sabaté (PSC) va aprofitar el debat sobre el pressupost del 2008 per denunciar la decisió de Ferran Bel de no renovar alguns càrrecs de l'anterior govern. Així, Sabaté va parlar del cas concret d'una periodista de Ràdio Tortosa, Rosa Garcia, que aquesta setmana acabava el contracte. «És una situació que clama al cel, perquè no s'ha respectat el seu dret a la maternitat», va dir Sabaté, ja que la periodista està embarassada. Bel, que va negar que hi hagi raons personals o polítiques, va respondre que va ser Sabaté qui va fer-li un contracte eventual, i va dir que no estava contractada com a periodista, sinó com a auxiliar administrativa.

El Punt (22-Desembre-2007)

Foto: Ajuntament de Tortosa

L'alcalde i l'exalcalde visiten el mercat del Peix

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va fer ahir al matí una visita d'obres a l'antic mercat del Peix, amb l'objectiu de signar la recepció parcial de les obres de la nova plaça que s'ha urbanitzat. L'exalcalde, Joan Sabaté, també va voler visitar les obres, convidat per l'empresa concessionària (però no per l'Ajuntament). Així, amb menys de dues hores de diferència, en un dia plujós en què allò que menys venia de gust era anar pel carrer, Bel i el portaveu del PSC van fer un acte molt semblant però poc habitual, per molt recent i inesperada que pogués ser, per a Sabaté, la seua pèrdua de l'alcaldia. En aquest sentit, Sabaté va dir que havien quedat amb el promotor per veure l'evolució de l'obra, i va recordar que la rehabilitació del mercat del Peix ha estat una qüestió molt polèmica durant els últims vint anys. «CiU volia enderrocar l'edifici i obrir un gran buit en aquest espai urbà», va assenyalar Sabaté, que també va admetre que al govern del PSC li va costar vuit anys poder començar les obres. «Ens fa gràcia veure el resultat, tot i que no ens han convidat oficialment», va insistir Sabaté, que va agrair la complicitat dels empresaris tortosins per tirar endavant el projecte. Segons Sabaté, la seua arribada a l'alcaldia, l'any 1999, va impedir la demolició del mercat del Peix. A més, va destacar la contribució de l'exregidor Josep Maria Franquet i d'algunes entitats proteccionistes, com l'associació SOS Monuments, de l'arquitecte Salvador Tarragó. El portaveu del PSC va remarcar la seua aposta per un model comercial «acollidor, a la mida de les persones», que quedarà potenciat amb el nou complex del mercat del Peix.
Bel no va referir-se a la visita que Sabaté també havia de fer a les obres, tot i que sabia que l'exalcalde havia contraprogramat un acte semblant. També sota la pluja, Bel va fer destacar la «bona feina» i la «col·laboració constant» de la concessionària, Infraestructures Comercials de Tortosa SL, i també l'entesa amb la constructora, l'empresa Güeche. A més, l'alcalde també va fer un agraïment especial als venedors i usuaris del mercat Central, que en gran part han estat els grans perjudicats durant les obres d'urbanització de la plaça. Bel va assenyalar que ara només caldrà instal·lar la nova parada de l'autobús i el mobiliari urbà. Amb tot, Bel va confirmar la propera desaparició del mercat que alguns paradistes feien els dissabtes a l'antiga plaça de Barcelona. Segons l'alcalde, els tres únics venedors que queden actualment podrien jubilar-se al juny, i fins aquest moment continuaran al lloc provisional que han ocupat mentre duraven les obres, al carrer Comandant Anguera. Finalment, el portaveu de la concessionària, Francesc Viñes, va agrair les facilitats del govern actual i també de l'anterior.
A més a més:

21 de desembre del 2007

Tortosa concentra el 52% del pressupost a les societats i els organismes autònoms

Bel diu que la gestió municipal serà més àgil, amb 25 milions en inversions

El ple de l'Ajuntament de Tortosa ha d'aprovar avui el pressupost pel 2008, el primer del govern de Ferran Bel (CiU i ERC). El pressupost superarà els 77,8 milions d'euros per la suma de les societats municipals i dels organismes autònoms, que gestionaran un 52% de la despesa. La societat que assolirà més protagonisme serà l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa), per accelerar l'execució del pla integral del nucli antic (Pincat). La llei de barris ha tornat a condicionar el pressupost.

Avui se sotmetrà a aprovació el primer pressupost del govern de Ferran Bel, que és també el primer de la nova regidora d'Hisenda. Ahir, Matilde Villarroya va ser l'encarregada de presentar el pressupost del 2008, que aposta per millorar la seguretat i la convivència, així com el manteniment de la via pública i dels col·legis. A més, també està dissenyat per accelerar el Pincat i les actuacions urbanístiques a través de la Gumtsa, però també per donar una major autonomia als pobles del municipi, sense apujar «significativament» la pressió fiscal. Amb tot, Villarroya va advertir que han tingut en compte factors com la reorganització de l'Ajuntament, fer que el pressupost siga el primer document executiu del nou pla d'actuació municipal (PAM) i l'entrada en vigor del nou pla d'ordenació urbana municipal (PAM), que beneficiarà el consistori. En primer lloc, pels ingressos que hi haurà per la tramitació de llicències i desenvolupaments urbanístics, però també per la cessió de solars per fer-hi equipaments. Altres condicionants en la redacció del pressupost han estat l'acompliment d'alguns compromisos electorals, l'actual pla econòmic i financer de l'Ajuntament i l'assumpció d'algunes obres que l'anterior govern va iniciar o executar sense prou finançament.
El pressupost de tot el grup municipal, incloent-hi les societats municipals i els organismes autònoms, assolirà els 77,8 milions d'euros, un 21,7% més que l'anterior. De la mateixa manera, les inversions també s'incrementen un 37,6, i la previsió és que superin els 24,9 milions d'euros. El govern de Bel ha volgut potenciar les societats municipals per agilitar la gestió, ja que la Gumtsa, l'hospital de Jesús i l'Empresa Municipal de Serveis Públics concentren el 48% del pressupost, la mateixa quantitat que l'Ajuntament gestionarà directament. Els organismes autònoms es quedaran amb el 4% restant.

> Una previsió «realista i ambiciosa» que cal executar

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va coincidir amb el portaveu del grup d'ERC, Ricard Forés, a l'hora de titllar el pressupost del 2008 amb diversos adjectius com ara «realista», «valent» i «ambiciós». Amb tot, Bel va advertir que el més important serà el grau d'execució a final de l'exercici, i que els ciutadans tinguin la percepció que les diferents obres s'han fet, i que projectes com el Pincat són «alguna cosa més que discursos plens de bones intencions». A més, Bel va remarcar que el pressupost és una eina de gestió que cal respectar, i es va comprometre a reduir la despesa fora del pressupost, un dels problemes històrics de l'Ajuntament tortosí. Tot seguit, l'alcalde va advertir que el fet que les inversions que farà l'Ajuntament baixin un 11,3%, amb 13 milions, és per la desviació de bona part del pressupost a la Gumtsa i a les altres societats municipals. «Volem una gestió més àgil i eficaç», va sentenciar abans de recordar la propera creació de la societat de gestió esportiva.

El Punt (21-Desembre-2007)

Més informació
-El pressupost municipal creix un 21,7 % i se situa en els 77,8 milions d'euros (Ajuntament de Tortosa)
-Tortosa donarà continuïtat al pla de xoc amb un altre de millora del manteniment
-Tortosa projecta la reforma total del carrer Llarg de Sant Vicent
-El govern de Tortosa preveu destinar un milió més a la neteja i millora de la via pública
-Tortosa puja el preu del transport públic i de l'aigua
-Tortosa reactiva l'empresa de gestió urbanística amb 17 milions en obres
-Tortosa només ha executat el 28% del pla de millora del nucli antic i no ha fet cap programa social
-Tortosa impulsa la reurbanització i sanejament de la plaça del Rastre
-Tortosa apuja un 14% el rebut de les escombraries i un 4,5% el de l'aigua
-Tortosa aprova les ordenances i taxes municipals pel 2008
-Tortosa rehabilitarà cinc pavellons més de l'antic escorxador

La Generalitat autoritza el parc eòlic dels Pesells a Horta de Sant Joan

El Departament d'Economia i Finances va publicar ahir al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) la resolució que atorga l'autorització administrativa a la central eòlica dels Pesells, a Horta de Sant Joan. En concret, és un dels projectes eòlics que més preocupa la plataforma de la Terra Alta i altres col·lectius com el Gepec o Mas del Cigarrer, que al costat de 483 persones particulars van presentar al·legacions contràries pel possible impacte sobre el paisatge, la flora, el patrimoni històric i cultural, i el turisme rural. De la mateixa manera, altres com Ecologistes en Acció de Catalunya, la patronal Cepta i els sindicats UGT i CCOO havien presentat al·legacions favorables al projecte. El govern català, un cop vistos els informes favorables dels serveis territorials de les Terres de l'Ebre i de la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics, ha decidit autoritzar el parc dels Pesells, ja que el considera «necessari» per aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica amb energies renovables. La central dels Pesells té 49,67 MW de potència i està promoguda per l'empresa Orta Eòlica SL, però el projecte haurà d'incorporar alguns condicionants per fer-la compatible amb el medi ambient. El projecte, amb un pressupost de 46 milions d'euros, tindrà 16 aerogeneradors de 3.000 kW amb torres de 90 metres d'altura i un rotor de tres pales, i una altra unitat més petita, de 1.670 kW.

La Diputació subvenciona la Taula del Sénia amb un ajut de 27.000 euros

La Diputació de Tarragona i la Mancomunitat de la Taula del Sénia van signar ahir un conveni que regula la col·laboració tècnica i un ajut econòmic de 27.000 euros per facilitar als municipis la gestió de les seues competències i l'impuls a la seua modernització. El president de la Diputació, Josep Poblet, i el president de la mancomunitat, Alberto Moragrega, van subscriure aquest acord en un acte que va tenir lloc a Tarragona, amb la presència del gerent de la Taula del Sénia, Jaume Antich. Segons el conveni, la Diputació ajudarà la mancomunitat amb actuacions de col·laboració tècnica, com ara serveis d'assistència en matèria jurídica, econòmica, tècnica i informàtica. A més, també cooperaran per garantir el benestar dels ciutadans, una millora de les infraestructures i comunicacions, i el desenvolupament social i econòmic del territori.

El Punt (21-Desembre-2007)

20 de desembre del 2007

Només la Cambra de Tortosa se'n recorda de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta

Alguns ja han dit que és la carta als Reis de les 13 cambres de comerç de Catalunya. Però en realitat, les propostes en l'àmbit de les infraestructures, que ahir van posar sobre la taula les cambres de comerç, amb una vintena d'actuacions que consideren estratègiques per garantir la competitivitat i la cohesió territorial del país, diuen moltes coses sobre quines són les prioritats dels sectors socioeconòmics de cada territori. En aquest sentit, només la Cambra de Comerç de Tortosa va plantejar dues propostes que beneficien el conjunt de les Terres de l'Ebre, encara que una part important de les nostres comarques (la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, excepte Rasquera i Ginestar) pertanyen a l'àmbit cameral de la Cambra de Comerç de Reus. La institució presidida per Issac Sanromà només va remarcar la necessitat d'un canvi urgent en el model de gestió del seu aeroport. L'altra proposta estava consensuada amb les cambres de Tarragona i Valls, perquè consideren prioritària la creació d'una xarxa de rodalies ferroviàries del Camp de Tarragona, que uneixi els grans municipis del litoral, com Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils i Torredembarra, amb les ciutats de l'interior: Reus, el Vendrell i Valls. Res per a Móra d'Ebre, Gandesa, Flix o Batea. Mentrestant, la Cambra de Tortosa reclama el desdoblament de tot l'eix de l'Ebre (C-12) dels dels Alfacs fins a la Seu d'Urgell, una mesura que beneficiaria el Baix Ebre i el Montsià, però també la Ribera d'Ebre i també la Terra Alta, ja que la institució presidida per José Luis Mora també reclama la vinculació d'aquesta actuació amb la millora de la C-43, la carretera de Gandesa. No he vist que la Cambra de Reus haja demanat la sortida de l'autovia de l'Aragó (A-68) per l'N-420 fins al port de Tarragona, com promouen Gandesa, Móra d'Ebre i Falset. D'altra banda, la millora de la navegació fluvial, siga quin siga el model que s'adopti, també és una proposta que pensa més enllà de l'actual àmbit d'actuació de la Cambra de Comerç de Tortosa.

També podeu llegir:
-Les cambres projecten juntes les grans infraestructures de Catalunya (El Punt)

Adherits a La Blogosfera Territorial

Avui hem vist que el bloc La Marfanta ha estat afegit a La Blogosfera Territorial, un projecte avalat per la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), que té l'objectiu de donar a conèixer les reflexions presents a la xarxa al voltant del territori, els seus processos i les seues transformacions. Personalment, m'ha sorprès positivament que algú hagi pensat en aquest bloc i l'hagi inscrit a La Blogosfera Territorial (si voleu donar d'alta el vostre bloc, he vist que podeu fer-ho a través de l'adreça ncabanes@iec.cat). Ara mateix ja hi ha altres blocs ebrencs, com el del biòleg Carles Ibañez o bé el bloc Ebrencs, una de les iniciatives de l'ampostí Manel Zaera. La Blogosfera Territorial funciona com un blogroll dinàmic amb les últimes entrades dels blocs que integren la xarxa, creat a partir del programa gratuït que proporciona Feevy. Justament ahir vaig intentar crear un blogroll amb aquest servei i no me'n vaig sortir (crec que dóna problemes amb l'Internet Explorer), però sembla que a ells els funciona prou bé. Si el vostre bloc també parla sobre ordenació del territori, animeu-vos a formar part de La Blogosfera Territorial.

Tortosa trasllada Nadal Jove a Sant Esteve i al nou pavelló firal

L'àrea de Festes prepara una cavalcada dels Reis renovada

El nou pavelló firal de Remolins serà l'escenari de la quinzena edició del Nadal Jove, que enguany començarà el 26 de desembre. El regidor de Joventut, Emili Lehmann, va remarcar que les noves dates del saló infantil i juvenil són una de les principals novetats del Nadal Jove, que a partir d'enguany començarà el dia de Sant Esteve i acabarà el 3 de gener. Lehmann també va anunciar que el Nadal Jove estarà estructurat en quatre grans àrees, i que gràcies al pavelló tindrà el doble d'espai cobert.

Emili Lehmann va assenyalar que la principal novetat del Nadal Jove serà el trasllat del saló al pavelló de Remolins, cosa que permetrà que tots els tallers i les activitats puguin fer-se sota cobert. «Ja no ens haurem de preocupar més del fred, del vent i de la pluja», va afegir-hi. Així, dels 2.500 metres quadrats hàbils que hi havia quan el Nadal Jove es feia al parc municipal, es passarà als 4.000 metres quadrats d'aquesta edició. «Omplir tot aquest espai ens ha representat un esforç addicional», va advertir Lehmann, que va detallar que hi haurà una desena més de tallers que l'any passat. A més, l'organització espera que el nou pavelló garanteixi la repetició de les visites, ja que tenir l'abonament sortirà més a compte que pagar una entrada única. A més, els xiquets podran desplaçar-se gratis en autobús, només presentant l'abonament, i els pares podran estacionar més fàcilment que al parc municipal, gràcies als aparcaments del pavelló. L'altra novetat són les dates. «Volem que tothom sàpiga que el Nadal Jove començarà sempre el dia de Sant Esteve a la tarda, i que s'acabarà el 3 de gener», va dir Lehmann.
D'altra banda, el nou Nadal Jove s'estructurarà en quatre grans àrees: una zona esportiva amb dos pistes, una de les quals es destinarà a l'educació viària; una zona temàtica amb tallers sobre la Tortosa de les tres cultures; una zona d'esports d'aventura (amb esports de risc i circuit de BTT), i una zona recreativa amb tallers de slot, internet, videoconsoles i jocs tradicionals. A l'exterior del pavelló firal hi haurà les zones de karts i de tir amb arc, i també s'hi instal·laran les atraccions.

>Una desfilada amb joguines clàssiques

L'àrea de Festes ha volgut apostar també per una completa renovació de la cavalcada de Reis, més enllà de la tradicional desfilada de les carrosses amb motius i temes referents a la tradició dels Reis Mags. Així, el nou director tècnic i coordinador de la cavalcada d'aquest any, Domingo Tomàs, ha proposat un model que presenta el món de les joguines clàssiques com a eix temàtic. «Volem fer de la cavalcada de Tortosa un esdeveniment de referència al conjunt del territori i també del país», va afirmar l'alcalde, Ferran Bel. «Hem volgut fer una cavalcada atractiva tant per als xiquets com per als adults, i per això hi hem inclòs personatges clàssics», va dir Tomàs. Una altra novetat és que es podran enviar les cartes als Reis Mags a través del web www.tortosa.cat.

El Punt (20-Desembre-2007)

Narbona garanteix que l'Estat combatrà la regressió del Delta

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va garantir ahir des del Senat que l'executiu estatal prendrà «totes les mesures» per evitar la regressió i l'enfonsament del delta de l'Ebre. Narbona contestava una pregunta del senador de l'Entesa Catalana de Progrés, el socialista tortosí Joan Sabaté, que va reclamar a la ministra que l'Estat prengui les mesures necessàries contra la regressió de la línia de la costa, com a conseqüència del procés d'erosió marina i de l'enfonsament de la plana deltaica. En aquest sentit, Sabaté va recordar-li que aquest procés es produeix des de fa 40 anys, però que cal afegir-hi l'alarma social produïda pels estudis sobre el canvi climàtic, que assenyalen que el Delta podria desaparèixer per l'augment del nivell del mar. Narbona va remarcar que la primera mesura per evitar la regressió del Delta va ser la derogació del transvasament de l'Ebre, però va dir que també s'adoptaran mesures per reduir les emissions contaminants i per minvar els efectes dels canvi climàtic. La ministra també va citar les obres del pla integral de protecció del Delta, i va anunciar actuacions per corregir els efectes de la regulació de l'Ebre i per recuperar els sediments. A més, Narbona va recordar que s'han invertit 43 milions d'euros per protegir algunes zones costaneres i també les platges dels municipis del Delta.

El Punt (20-Desembre-2007)

ERC presenta vuit preguntes al govern espanyol sobre el projecte Castor

El diputat d'ERC i portaveu a la comissió d'Indústria, Jordi Ramon, va formular ahir vuit preguntes per escrit al govern espanyol, sobre el projecte Castor, que preveu construir un dipòsit submarí de gas, un gasoducte i una planta de tractament de gas entre Vinaròs i Alcanar. Segons Ramon, davant la falta d'avenços i amb l'objectiu de donar la màxima transparència al procés, ERC espera que amb aquestes preguntes es pugui rebre una resposta als compromisos que va adquirir el ministre d'Indústria d'arribar a un acord amb els ajuntaments afectats abans d'autoritzar l'emplaçament del projecte. El diputat republicà va reclamar les accions fetes pel Ministeri per assolir aquest consens, si es fan estudis sobre possibles alternatives, quines negociacions hi ha per decidir altres localitzacions, així com els possibles compromisos entre Indústria i l'empresa Escal UGS. La resta de preguntes fan referència a les mesures que es prendran per minimitzar l'impacte de la planta, així com per compensar les molèsties als veïns. Segons Ramon, si l'Estat s'estigués esperant a fer accions significatives després de les eleccions, estaria enganyant el territori. L'alcalde d'Alcanar, el també republicà Alfons Montserrat, va agrair la iniciativa parlamentària, ja que els continua faltant informació.

El Punt (20-Desembre-2007)

19 de desembre del 2007

Aparcament gratis a Ferreries, a només un metre de la zona blava

Evidentment, el titular d'aquesta entrada està escrit en to irònic, però la veritat és que no podria ser més ajustat a la realitat. A només un metre de la zona blava, cada dia desenes de conductors aprofiten per deixar els seus cotxes estacionats d'una forma dubtosa al xamfrà del carrer València amb la rambla de Catalunya, just davant de l'esplèndida façana de la casa Camós. Com podeu veure a la primera de les imatges, el senyal vertical de la zona blava està justament al xamfrà d'aquest edifici (cosa no gaire estètica des del punt de vista del patrimoni), però tot i així els cotxes que aparquen en bateria en aquesta cantonada no paguen zona blava ni tampoc són multats, ni se'ls emporta la grua... Algú podrà dir que sempre es pot parar o estacionar allà on no estiga prohibit, però també cal recordar que no s'hauria d'aparcar on s'obstaculitza el trànsit. Això és el que passa en aquesta cruïlla, molt utilitzada pels vehicles que circulen per la rambla de Catalunya i volen incorporar-se a l'avinguda Colom. De vegades, els cotxes (però també les furgonetes, com es pot veure en l'altra fotografia) estan tan mal deixats que no és estrany veure col·lapses de trànsit i altres situacions anòmales. Per no parlar dels vianants, que de vegades no sabem per on passar...

Malestar a la PDE pel boicot socialista durant la inauguració del monument

La polèmica pel boicot del PSC al discurs de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), durant la inauguració diumenge del Monument al Nus, no ha agradat gens a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). De fet, un dels portaveus del moviment social, Joan Antoni Panisello, va confirmar ahir que la PDE se sent «agreujada» per la decisió dels socialistes d'abandonar l'acte, just en el moment en què l'alcalde tortosí havia de començar el seu discurs. En aquesta línia, Panisello va recordar que la invitació de la PDE era oberta a tota la societat de les Terres de l'Ebre, però que es va convidar a fer un discurs als representants de totes les institucions que han contribuït econòmicament al finançament del monument. De la mateixa manera, segons Panisello, es va convidar els anteriors càrrecs electes que van contribuir a pagar-lo. En aquest sentit, el portaveu va afegir que la PDE no voldria entrar en la picabaralla política entre Ferran Bel i l'exalcalde Joan Sabaté (PSC), però va precisar que estan molestos amb l'actitud dels socialistes. «Ja fa temps que hem detectat boicots semblants en diferents actes i assemblees, cada vegada que ha de parlar Manolo Tomàs», va revelar Panisello. «A la PDE sospitem que més que un boicot al discurs de Bel, per recordar-nos el suport de CiU al transvasament de l'Ebre, els socialistes no volien escoltar el que havia de dir Tomàs al final de l'acte», va suggerir.

El Punt (19-Desembre-2007)

Background:
-
Sabaté i Bel s'enfronten pel discurs en la inauguració del monument de la PDE
-Comunicat de l'alcalde de Tortosa
-Homenatge a la gent que va lluitar contra el transvasament (Bloc de Joan Sabaté)
-
El comunicat del PSC
-La Plataforma en Defensa de l'Ebre inaugura el Monument al nus

Foto: Javi Buera

Tortosa donarà continuïtat al pla de xoc amb un altre de millora del manteniment

El portaveu d'ERC, Ricard Forés, va avançar ahir que el govern de Tortosa donarà continuïtat a l'actual pla de xoc amb un pla per millorar el manteniment de la via pública. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Turisme, Fires i Universitats, el govern tortosí aplicarà el pla de manteniment a partir del 2008, a proposta del grup d'ERC i tenint en compte el bon funcionament i la filosofia del pla de xoc. «Els nous regidors de barri han agafat el timó i el govern també ha començat a prioritzar les petites coses», va remarcar Forés, que va comparèixer per fer un balanç dels primers sis mesos d'ERC en el govern de Ferran Bel (CiU). Així, el republicà va recordar que el pressupost del 2008 preveurà un increment important de les partides destinades a la neteja i la millora de la via pública, i que el pla de manteniment servirà per concretar aquelles actuacions que s'inclouran al pla d'acció municipal (PAM) d'una manera més genèrica. Forés va destacar que l'estabilitat i la bona entesa del govern de CiU i ERC permeten una bona planificació. A més, va dir que les decisions es prenen amb consens i de manera assenyada.

El vial de Santa Clara ha costat un 19% més del previst

La junta de govern local de Tortosa va aprovar dilluns la modificació del projecte d'obertura del nou vial de Santa Clara, amb un sobrecost del 19%. Segons l'Ajuntament, l'obra va ser adjudicada per 829.793 euros, però ha acabat costant 1.055.746 euros. Amb tot, l'exalcalde Joan Sabaté ja va advertir que les obres (amb finançament de la llei de barris) acabarien costant prop d'un milió d'euros, tot i que el pressupost era de 893.000 euros. En aquest sentit, tot i que el vial de Santa Clara va ser inaugurat el 27 de desembre del 2006, l'empresa constructora Cisteró encara no ha entregat l'obra a l'Ajuntament. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va recordar ahir que ja han detectat altres encariments d'obres, com ara la rotonda d'accés a l'hospital, la rehabilitació de l'Espai Sant Domènec i el pavelló firal, que demostren la «falta d'eficàcia en l'execució pressupostària durant el mandat anterior».

El Punt (19-Desembre-2007)

L'ACA cedeix a l'Ajuntament de Tortosa el barranc de Caputxins

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha cedit a l'Ajuntament de Tortosa les obres d'urbanització i adequació dels terrenys que es troben sobre la nova canalització soterrada del barranc de Caputxins, per al seu ús públic. El tram cedit només afecta la canalització des del pas inferior de les vies del tren fins al desguàs del barranc al riu Ebre, ja que el segon tram (entre la via del tren i el barri de Sant Llàtzer) se cedirà quan s'hagin instal·lat tots els serveis. Les obres de conducció i desguàs del barranc, que van començar d'urgència fa un any i han costat 4,2 milions d'euros, ajudaran a evitar les inundacions a Sant Llàtzer i el Temple.

El Punt (19-Desembre-2007)

Més estalvi d'aigua a Tortosa

El regidor de Medi Ambient, Valentí Marin, va confirmar que l'Ajuntament de Tortosa és un dels que estan obligats a presentar un pla de contingència, i que el govern ha instat l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) perquè el redacti. En aquest sentit, Marin va detallar que, tot i que Tortosa no hauria de tenir problemes greus per garantir el subministrament d'aigua a la població, presentarà el pla de contingència i, a més a més, continuarà aplicant mesures de control i estalvi. «L'EMSP és qui té més control de la xarxa, i a través de les actuacions del nou pla director cada vegada té més control sobre les possibles fuites i l'aigua que es consumeix, també amb la instal·lació de nous comptadors», va afegir-hi. A més, Marín va recordar que l'àrea de Serveis apaga les fonts i evita regar les zones enjardinades durant el dia, i que també s'han començat a plantar flors i plantes que necessiten menys aigua, com a la nova zona enjardinada que va fer-se al costat del centre cultural L'Escorxador.

El Punt (19-Desembre-2007)

Per saber més:
-El Camp i l'Ebre limiten el consum d'aigua (El Punt)

18 de desembre del 2007

Programa d'actes de l'Ebrebloc 2008 i nou portal de l'Ebresfera

Avui s'han donat a conèixer algunes de les últimes novetats de la blocosfera ebrenca. En primer lloc, cal destacar la presentació pública del primer esborrany del programa d'actes de l'EBREBLOC 2008, que Blocaires Ebrencs hem decidit organitzat en dos dies, l'1 i 2 de febrer del 2008 a les poblacions de Tortosa i de Roquetes. Alguns de vosaltres ja ho sabíeu, i en algun moment ja s'havia comentat a l'ebresfera. Se'ns feia molt complicat agrupar en una sola jornada tot el programa d'actes que havíem previst per a la segona edició de l'Ebrebloc, i és per això que finalment hem preferit organitzar dos dies d'activitats. La primera jornada, a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, amb una taula rodona sobre l'ús dels blocs i de les eines de la web 2.0 en l'àmbit de l'educació. Moderada per Marià Cano, hi participaran Jordi Perales, Artur Tallada, Dora Cervelló i Àngel Ismael. La segona jornada, amb la biblioteca municipal de Roquetes com a escenari, inclourà un taller molt interessant sobre creació de podcasts, a càrrec de Jordi Abad; una breu exposició sobre l'estat de l'ebresfera, que ens farà Daniel Gil, i també una xerrada sobre la situació de la blocosfera a Catalunya, a càrrec d'un dels blocaires de referència a la catosfera, Marc Vidal. A més a més, aquesta segona jornada també preveu la realització d'una taula rodona sobre blocs polítics i polítics amb bloc, a la que volem convidar la periodista Sílvia Tejedor (Ràdio Ebre-Cadena Ser) perquè la moderi. En aquesta línia, ja han confirmat la seua participació els polítics blocaires Joan Sabaté, Francesc Sancho, Jaume Forcadell i Pere Muñoz. Per anar bé, ens faltaria algun blocaire del PP, i també acabar de decidir en quin restaurant fem el dinar de germanor. Com podeu suposar, a la tarda del segon dia també farem un inevitable Beers & Blogs, per acabar de completar l'Ebrebloc 2008 amb un acte més lúdic. D'altra banda, ja hem contactat amb diferents administracions per rebre suport econòmic i logístic per a l'organització del segon Ebrebloc, però restem oberts a tot tipus de col·laboracions.
Ja us anirem informant de les diferents novetats sobre el programa de l'Ebrebloc 2008, a través dels nostres blocs, però sobretot a partir del nou web de la comunitat blocaire de les Terres de l'Ebre, Ebresfera.cat. Aquest nou portal, que pretén agrupar els diferents recursos disponibles i que encara estem acabant de polir, també té un bloc propi de Blocaires Ebrencs, al qual us podeu subscriure clicant aquí mateix. En aquesta línia, si voleu saber més coses i sobretot conèixer els diferents apartats que té Ebresfera.cat, Javi ens ha explicat avui al seu bloc, LinQ, el procés de creació del nou portal de Blocaires Ebrencs.

Tortosa recupera el cos de guàrdia de les avançades de Sant Joan

Prop d'un centenar de persones van participar diumenge a Tortosa en una jornada que pretenia descobrir als ciutadans els treballs de recuperació del cos de guàrdia de les avançades de Sant Joan. També d'una sala coberta, a tocar del fossat, que separa la primera i la segona avançada, i que va destinar-se a polvorí, tot i que també va ser utilitzada com a habitatge durant la postguerra. A més, també s'ha condicionat el recinte fortificat del segle XVIII. Segons va dir la directora d'aquesta sisena i última escola taller, l'arqueòloga Cinta Montañés, el procés de recuperació ha culminat amb la millora d'aquest annex del castell de la Suda, després de 15 anys de treballs. A més, encara hi haurà un equip de manteniment que treballarà durant els propers sis mesos. Després, caldria dotar el monument amb alguna funcionalitat i programar-hi algun tipus de visita programada, incorporada a l'oferta cultural de la ciutat. En aquest sentit, coincideixo amb Amics dels Castells i del Nucli Antic, ja que tot aquest esforç no hauria de caure en sac trencat, sinó aprofitar la rehabilitació de les avançades i fer que la Tortosa emmurallada siga un nou revulsiu turístic, en la línia de la nova exposició permanent de la catedral. Demà al migdia es farà una visita municipal a les obres del conjunt fortificat de les avançades de Sant Joan, i a la una s'ha previst l'entrega oficial de diplomes als alumnes de l'escola taller El Cos de Guàrdia, al saló de plens de l'Ajuntament de Tortosa.

Foto: Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa

Disqus for Marfanta