31 de maig del 2008

Bel avisa el conseller que Tortosa ja té consens sobre el nou eix de l'Ebre

La plataforma Salvem lo Canalet respon Nadal que les inversions perjudicials «és millor no fer-les»

La crida al consens sobre la polèmica variant de l'eix de l'Ebre (C-12), que dijous va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va provocar ahir la reacció de l'alcalde de Tortosa i de la plataforma veïnal Salvem lo Canalet. Així, Ferran Bel va advertir el conseller que l'Ajuntament tortosí ja fa temps que va acordar per unanimitat el traçat de la variant, en paral·lel al canal Xerta-Sénia. A més, va deixar clar que la variant és «imprescindible», però va acusar la Generalitat de voler imposar un traçat que «trinxa una zona eminentment urbana». En aquest sentit, Salvem lo Canalet va anar més enllà i va animar el govern a descartar l'obra.

En concret, el conseller Joaquim Nadal va assenyalar que Tortosa ha de posar en una balança què és més important, la variant o les afectacions. És a dir, Tortosa «haurà de decidir si vol la variant», però tenint clar que «sempre hi haurà algun punt de fricció o cost social». Per això, l'alcalde va afirmar ahir que no acceptaran «cap amenaça», i que «l'obligació» de la Generalitat és fer la variant de l'eix de l'Ebre, una obra «que no es pot qüestionar, ja que és imprescindible per a Tortosa». Amb tot, Ferran Bel va recordar que Tortosa «no ha de triar res», ja que fa anys que va decidir per unanimitat que la C-12 s'allunyés fins a l'altura del Xerta-Sénia. L'Ajuntament només va acceptar un traçat per la zona de xalets del Canalet, a contracor, quan la Generalitat va condicionar l'aprovació del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) a la previsió d'una doble reserva de sòl.

«Una altra cosa és que no hagin acceptat el nostre traçat perquè és més car o per altres motius», va dir Bel, que va animar la Generalitat a compensar el sobrecost amb els diners d'obres públiques que ara ja no es faran. «Exigim la carretera, però no volem un traçat imposat, sinó que ens escolten com a la resta de territoris», va reclamar. «El que no pot fer Nadal és pervertir la situació i insinuar que no faran la variant si no assumim el cost social», va afegir-hi Bel, que dijous no va arribar a reunir-se amb Nadal, tot i tenir aquest tema en l'agenda comuna. L'alcalde tortosí va concloure que la Generalitat hauria de fer una proposta «flexible», en lloc de mantenir l'afectació sobre el Canalet en les tres alternatives de traçat de l'estudi informatiu.

>Protesta veïnal a l'Idece

Un dels portaveus de la plataforma Salvem lo Canalet, Antoni Melero, va explicar que ahir a la nit tenien una reunió per valorar les paraules de Nadal i preparar la pròxima protesta, que serà una concentració davant de la seu de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece). Sobre les paraules de Nadal, Melero va qüestionar la necessitat de fer una variant que només desviarà fora de Tortosa 2.000 dels 16.000 vehicles que diàriament entren a la ciutat per l'eix de l'Ebre. «Si no fan la variant, potser perdrem la inversió; però aquest projecte és un nyap, i els projectes que fan mal no passa res si es perden», va dir el portaveu.

El Punt (31-Maig-2008)

Carreteres acaba les obres de l'àrea de lleure de l'assut de Xerta

La sembra de la gespa serà l'últim detall de les obres de la nova àrea de descans de l'eix de l'Ebre, al costat de l'assut de Xerta, que els serveis territorials de Mobilitat confien enllestir durant la propera setmana. La idea d'habilitar-hi una àrea de descans va sorgir fa dos anys i mig, quan els serveis de Mobilitat a l'Ebre van redactar el projecte del nus de la variant de Xerta en direcció a Paüls. De fet, els materials que necessitaven per als terraplens els tenien a pocs quilòmetres de distància, i de primera qualitat. Només calia traure els 11.000 metres cúbics de terra per disposar d'una plataforma «immillorable» per a una nova àrea de descans, en què confluïen el pas de la via verda del Baix Ebre i una vista panoràmica del riu. De fet, en el disseny s'ha prioritzat l'ús ciclista i d'esbarjo, amb la idea de fer la carretera «més amigable». L'obra, que ha tingut un termini d'execució de cinc mesos, té un pressupost de 270.000 euros. A més, han inclòs la instal·lació d'un rellotge solar digital i l'aprofitament de les pedres de l'antic pont de Titoy, de Xerta.

El Punt (31-Maig-2008)

Jóvens de l'Ebre rebutja el projecte Castor davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs

Jóvens en Defensa de l'Ebre va emetre ahir un comunicat per rebutjar la concessió feta pel govern de l'Estat de la utilització i explotació de l'estructura submarina Castor, la qual servirà per emmagatzemar gas natural davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs. La branca juvenil de la Plataforma en Defensa de l'Ebre considera que el projecte de la multinacional Escal UGS és la punta de l'iceberg d'una sèrie d'instal·lacions futures, com ara plantes tèrmiques de cicle combinat, i de la transformació dels Països Catalans en un gran sistema d'interconnexió de gas, al costat d'altres projectes com ara el dipòsit de gas que es vol construir al subsòl de Reus. Per tant, Jóvens de l'Ebre dóna suport a les accions de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, creada per evitar el que consideren una altra «agressió» i una «hipoteca» al territori.

El Punt (31-Maig-2008)

Amposta reordena el trànsit als carrers Ruiz de Alda, Prim i Simpàtica

L'Ajuntament d'Amposta reordenarà el trànsit als carrers Ruiz de Alda i Prim i a la carretera Simpàtica. Així, d'acord amb les aportacions de trànsit del pla de mobilitat d'Amposta, els carrers Ruiz de Alda i Prim, des del carrer Verge del Pilar fins a la rotonda del Bou, seran d'un únic sentit. Per la seua banda, la carretera Simpàtica canviarà de sentit de circulació, des de l'avinguda de Santa Bàrbara fins al carrer del Bruc, amb l'objectiu d'esponjar el trànsit al voltant de la plaça Berenguer IV i donar continuïtat al sentit de circulació del carrer Beat Oriol. Finalment, també es regularà el trànsit i els accessos de la urbanització de Favaret, segons s'ha acordat amb els veïns.

El Punt (31-Maig-2008)

30 de maig del 2008

Tortosa i l'Incasol reformaran el barri de Sant Jaume de cap i de nou

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el subdirector de l'Institut Català del Sòl (Incasol), Lluís Berenguer, van presentar ahir un conveni que posa les bases de la reforma integral del barri de Sant Jaume. Bel va destacar que es tracta d'un dels barris més tradicionals i més degradats del nucli històric de Tortosa, i que en gran part va quedar fora de la zona d'actuació del pla integral del nucli antic (Pincat). La intenció del govern tortosí és tenir un esborrany del projecte abans de final d'any, i com a mínim començar a executar-lo durant els tres anys vinents. Així, la rehabilitació del barri de Sant Jaume afectarà una superfície d'uns 10.241 metres quadrats, englobada entre el passeig de Ronda del castell i els carrers Costa de Capellans, Santa Anna i Rasquera. El ple de l'Ajuntament haurà de ratificar dilluns aquest conveni, que preveu la realització d'un concurs d'idees que també ha de servir per elegir els cinc equips d'arquitectes que després hauran de redactar el projecte definitiu. Al mateix temps, també es faran estudis topogràfics i de l'estat de les edificacions, per determinar quines són les actuacions més urgents. Tot i així, Bel va recordar que un 50% dels habitatges del barri de Sant Jaume estan en estat de runa. «Hi ha solars que s'han convertit en abocadors de runes i alguns ja els hem pogut netejar, però per poder començar a treballar caldrà entrar amb una tanqueta», va dir. A més, també es faran estudis arqueològics i de caràcter social. A diferència del barri del Castell, del qual també hi ha un projecte de reforma, al barri de Sant Jaume caldrà fer un programa més intens de reallotjaments.


>Accelerar més el Pincat

La comissió de seguiment del Pincat va dur a terme ahir la primera reunió del 2008, amb l'objectiu de fer balanç del grau d'execució dels projectes inclosos al programa de la llei de barris. L'alcalde de Tortosa va detallar que s'han redactat projectes per a més de 20 carrers, i que l'Ajuntament ja està agafant una «velocitat de creuer» que li permetrà retallar el retard que acumulava el Pincat. Segons Ferran Bel, Tortosa està a punt d'assolir un 20% d'execució dels projectes previstos, i esperen poder tancar l'any al voltant d'un 40%. A més, Bel va assenyalar que treballen en una modificació del Pincat i en una possible pròrroga d'un any més, fins al 2010.

El Punt (30-Maig-2008)

Foto: Ajuntament de Tortosa

Tortosa estrenarà la caserna de la policia local el proper 11 de juny

L'Ajuntament de Tortosa va anunciar ahir que inaugurarà oficialment les noves dependències de la policia local a Remolins el proper 11 de juny. Les obres de rehabilitació de l'antiga cooperativa agrícola de Sant Jaume s'han enllestit en menys d'un any, ja que van començar el juliol del 2007, encara que el període d'execució previst inicialment era de 18 mesos. La nova caserna té 1.206 metres quadrats repartits en una planta baixa i una primera planta, distribuïts en una zona d'atenció al públic, despatxos, sala de reunions, magatzem, vestidors i arxiu. D'altra banda, als baixos de l'edifici amb nou habitatges que també s'ha construït, hi ha el garatge per als vehicles propis i el dipòsit de vehicles retirats de la via pública. El pressupost global era d'uns 1,7 milions d'euros.

El Punt (30-Maig-2008)

29 de maig del 2008

Les riuades també són per la mala gestió de l'aigua

Els efectes de la sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona són la conseqüència de la mala gestió de l'aigua que es fa a Catalunya, però també les riuades que aquests dies hem tingut a la conca catalana de l'Ebre. Alguns partits polítics, mitjans de comunicació i tertulians professionals han intentat contraposar les imatges de la sequera amb les imatges de les avingudes del Segre i de l'Ebre; però hem tingut la sort que les pluges també han fet créixer les reserves als pantans de les conques internes. Per tant, aquest argument per justificar el transvasament a Barcelona se'ls ha mig desmuntat, aquesta vegada... De fet, dimarts van començar a desembassar el pantà de la Baells (un dels cinc més importants del sistema Ter-Llobregat) amb una pressió superior a l'habitual, quan encara s'estava recuperant del llarg període de falta de pluges i faltava molt perquè assolís el 100%. Hauria estat innacceptable provocar una riuada sobtada i inundar els pobles propers a Barcelona. No és el mateix que ha passat a l'Ebre, amb el sistema Mequinensa-Riba-roja d'Ebre-Flix al límit de la seua capacitat, cosa que ha obligat la Confedereció Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i Endesa a provocar una avinguda sobtada del riu.
Si el desembassament de l'Ebre, tenint en compte la previsió de pluges, hagués començat divendres o dissabte, a un ritme més racional d'uns 800 metres cúbics per segon, potser no hauria calgut inundar els camps i les zones baixes de municipis com Miravet, Benissanet, Móra la Nova, Aldover, Tortosa... A més, la CHE obre les comportes sense tenir en compte que no podem apurar al màxim, ja que a l'Ebre també aboquen l'aigua els barrancs, i això fa crèixer encara més el cabal del riu. Però el més greu és que sempre passa el mateix, i que ni la CHE ni Endesa fan cas de les reclamacions dels municipis del tram final de l'Ebre. El territori hauria de tenir més pes a la comissió de desembassaments, tot i que entenem que això ja és demanar massa, ja que ni tan sols la Generalitat té gaire cosa a dir, sobre quan i amb quines condicions s'obren les comportes de l'Ebre. Per no parlar del cabal ecològic del riu, és clar...

El web de l'escola bressol Mare Natura i alguns comentaris personals

L'escola bressol Mare Natura, que la setmana passada va patir un greu incendi després d'un robatori, ha obert un web a internet, en què expliquen com s'estan recuperant de l'incident per poder tornar a la normalitat en pocs dies. A la pàgina podreu veure les fotografies de la llar d'infants: amb l'abans i el després de l'incendi, però també de les tasques de reparació i de neteja dels diferents espais. El centre obrirà portes, si es compleixen les expectatives, el proper dilluns, amb els horaris i serveis habituals, excepte el menjador, que degut als danys de la cuina encara haurà de fer-se mitjançant un servei de càtering. D'altra banda, volia comentar algunes afirmacions que s'han escoltat i llegit els últims dies, que han volgut deixar una ombra de sospita sobre les circumstàncies de l'incendi, tenint en compte que l'edifici ha de ser enderrocat per la futura construcció del nou hospital de Tortosa al pla parcial de la Farinera.
En aquest sentit, és cert que l'actual escola bressol Mare Natura haurà de ser enderrocada, ja que la construcció de l'hospital és incompatible amb la seua permanència. L'anterior govern municipal i el Departament de Salut van acordar emplaçar el nou hospital en aquests terrenys, i l'actual govern de Ferran Bel ha decidit mantenir el compromís, tot i que abans de les eleccions CiU no era partidària d'aquest emplaçament. Com va dir Bel fa uns dies, si no s'hagués de construir l'hospital, el desenvolupament urbanístic del pla parcial de la Farinera podria haver estat compatible amb preexistències com la llar d'infants Mare Natura, però això ja és impossible i per tant el barri de Ferreries perdrà aquesta escola bressol, de titularitat privada però subvencionada per la Generalitat. Això fa que el govern tortosí haja previst construir la primera de les llars d'infants municipals a Ferreries, possiblement al sector del camí de Roquetes, per cobrir la demanda immediata d'un centenar de famílies que es quedarien sense aquest servei. La llar d'infants seria pública, però l'Ajuntament cediria la seua gestió a una empresa, que no té per què ser la mateixa que ara té l'escola Mare Natura.
Dic això perquè les responsables del servei territorial d'Educació van comentar la setmana passada que l'Ajuntament enderrocarà l'escola bressol Mare Natura per la construcció de l'hospital, i que la substituiran per una altra, quan la cosa no és ben bé així. D'altra banda, en els últims dies també s'han sentit comentaris molt mal intencionats, que dubten que uns lladres calin foc a un lloc en què no hi ha res, i que també vinculen l'incendi a la futura desaparició de la llar d'infants. D'entrada, no és la primera vegada que després d'un robatori hi ha un incendi, ja que hi ha lladres que no troben allò que voldrien i com a revenja provoquen un foc només pel plaer de fer mal. Això passa sobretot als robatoris de les cases de camp. I de la mateixa manera que acusen les propietàries de voler cobrar alguna assegurança, també es podria acusar els que puguin estar interessats en fer-les fora d'aquí, per haver de pagar-les una indemnització menor en el moment de l'expropiació. Aquest tipus d'acusacions gratuïtes no tenen cap valor, però el més greu és que fan molt de mal a totes aquelles persones que estan passant un moment tan difícil.

Foto: Escola Infantil Mare Natura

Més informació:
-L'escola bressol Mare Natura de Tortosa es recupera del foc
-105 xiquets sense llar d'infants per un incendi, a Tortosa
-El pla del camí de Roquetes tindrà 473 pisos i obre la porta a la llar d'infants

La PDE adverteix el govern que s'oposarà a qualsevol canonada

El col·lectiu reclama la dimissió del president del CAT i canvis en el consorci

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va rebre ahir amb prudència les informacions que especulaven amb una derogació imminent del decret del transvasament a Barcelona. El portaveu Manolo Tomàs va denunciar «l'obsessió» del govern català per tirar endavant la interconnexió de xarxes, «fins i tot ara que ja s'ha superat la crisi per la sequera». La PDE adverteix que no acceptarà cap altra canonada per portar l'Ebre a Barcelona, si la conducció d'emergència no s'acaba construint.

«Fa dos anys que sabem que volien reforçar el minitransvasament a Tarragona per fer arribar l'Ebre a Barcelona, i que també s'aprofitaran els canals de regadiu Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues per enviar l'aigua cap al sud i cap al nord», va recordar Manolo Tomàs. Així, el portaveu de la PDE va dir que qualsevol projecte que vulga «disfressar» un transvasament a Barcelona rebrà l'oposició ferma de la gent de les Terres de l'Ebre i de la resta de catalans que estan en contra dels transvasaments. En la mateixa línia, Tomàs va denunciar que les pressions que rep la Generalitat són tan fortes que han fet variar la seua política hidrològica, i va recriminar a l'executiu de José Montilla la seua «obsessió» per tirar endavant la interconnexió de xarxes. «Baltasar encara no vol donar la sequera per acabada i encara no sabem per què, ja que l'aigua ja li surt de baix de la cadira», va ironitzar el portaveu, que també va insistir a reclamar la dimissió del titular de Medi Ambient.

La PDE també va instar la Generalitat a recuperar la planificació que havia dissenyat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per solucionar el subministrament de Barcelona sense haver de recórrer als transvasaments. «L'Ebre no pot ser una garantia per a Barcelona, sinó les obres basades en la nova cultura de l'aigua que la Generalitat havia projectat abans de la sequera», va dir la també portaveu Susanna Abella. Finalment, la PDE va reclamar la dissolució de l'actual Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i la dimissió del seu president, Daniel Pi, per haver «enganyat» les Terres de l'Ebre. Segons el portaveu Joan Antoni Panisello, cal un canvi dels estatuts i de l'organigrama del CAT, perquè el seu president sigui ebrenc i els alcaldes i representants de les Terres de l'Ebre passin a tenir «més poder de decisió» que els municipis grans del Camp de Tarragona. Panisello va acusar Pi de donar «dades falses» sobre el minitransvasament, així com de voler influir en alguns membres del CAT, «a canvi de desbloquejar plans urbanístics», amb l'objectiu de condicionar el seu vot i autoritzar la interconnexió amb el sistema Ter-Llobretat. «Si l'Ebre té la clau i la presidència del CAT, serà més ràpid fer les infraestructures que redueixin la dependència del Camp», va dir.

El Punt (29-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-La Generalitat assumeix que no es farà la canonada si es garanteix l'abastament
-Ja es preveia que la dessalinitzadora de Cunit abastís CAT i ATL
-Experts i ecologistes es malfien de l'ACA i demanen un comitè independent
-Espinosa es compromet a estudiar el transvasament del Roine
-Xavier Sabaté es declara antitransvasista, però defensa «una connexió»
-Prodelta i els ajuntaments s'uneixen per aturar la regressió del delta de l'Ebre
-
La crescuda de l'Ebre nega unes 70 hectàrees agrícoles a la Ribera
-La UGT, els comerciants i CiU no volen marxa enrere
-L'ara sí, ara no de Baltasar
-El consorci del Ter reclama al Parlament el retorn del cabal
-
Desembassament a la Baells
-L'ACA acaba les obres per millorar la depuració d'aigües residuals a 75 municipis

Bel es desmarca de la línia de CiU i rebutja la canonada

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, és una de les poques veus de CiU que ha animat la Generalitat a fer marxa enrere en la seua intenció de construir la canonada, davant de l'increment de les reserves d'aigua als pantans de les conques internes de Catalunya. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, Bel va intentar minimitzar que dirigents de CiU hagin reclamat l'execució de la canonada com a mesura estructural. «Si hi ha un altre motiu per mantenir l'obra, el govern hauria de ser valent i dir-ho», va concloure l'alcalde.

El Punt (29-Maig-2008)

Més informació al vídeo de TV3
Homs: "Sempre hem defensat la interconnexió de xarxes"

28 de maig del 2008

La nova piscina municipal de Remolins

Una lectora del bloc m'escrivia fa cinc dies per agrair a l'Ajuntament de Tortosa la construcció de la nova piscina municipal a Remolins. Evidentment, es tractava d'un comentari irònic, que volia denunciar que després de les obres de millora de l'avinguda Felip Pedrell, que està realitzant la direcció general de Carreteres, la pluja dels últims dies ha provocat la formació de grans bassals d'aigua en aquesta travessera urbana. Sobretot, a la zona de davant de l'antic escorxador. "Amb tot això, només ens queda donar les més sinceres gràcies per pensar tant en aquest barri", escriu la lectora, que destaca que Remolins ja té pavelló firal, més endavant tindrà un museu i a partir d'ara també té "piscina municipal", encara que reclama una solució. Ahir vaig haver d'anar a Remolins i vaig comprovar que just davant de l'escorxador també s'havia format un llac que arribava fins a la zona de l'embarcador. Suposo que això passa perquè les obres encara no estan acabades, i que tant la nova xarxa de clavegueram com el col·lector de les aigües pluvials s'hauran fet correctament. En tot cas, també cal tenir en compte que Remolins ja no té una, sinó dues piscines, perquè els baixos del pavelló firal també van inundar-se ahir, per la pujada del cabal de l'Ebre. La profecia s'ha acabat complint: ja tenim piscina firal.

Les noves piscines de Tortosa costaran nou milions i tindran comerços, ludoteca i restaurant

El complex inclourà sales de gimnàs, saunes i una zona de benestar integral

El nou complex de piscines de Tortosa costarà uns nou milions d'euros i haurà d'incloure un edifici annex per a comerços i altres activitats esportives, així com una connexió amb el futur pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. De fet, l'actuació generarà una nova façana a la plaça, encara que el nou edifici continuarà sent l'accés principal a l'estadi. A la zona d'activitats complementàries hi haurà sales de gimnàs, saunes, una zona de benestar integral (wellness), una ludoteca i un restaurant.

L'Ajuntament ja ha tret a concurs la redacció del projecte del futur complex de piscines de Tortosa, amb un plec de condicions que pretén definir clarament quin és el model d'instal·lacions esportives que vol impulsar el govern tortosí. Així, el complex d'aigües ha de ser un edifici amb grans amplades de llum, que utilitze energies alternatives amb criteris de sostenibilitat i estalvi. A més, ha de tenir un edifici annex amb una zona comercial a la planta baixa, de 700 metres quadrats, i dues plantes més per destinar-hi altres usos esportius, amb un total de 1.640 metres quadrats. Finalment, al soterrani caldrà preveure una connexió al futur pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. De fet, l'actuació generarà una nova façana a la plaça, amb un edifici d'uns 11 metres, que actuarà com a vestíbul i continuarà sent l'accés principal a l'estadi.
D'altra banda, el projecte haurà de preveure la utilització de sistemes constructius, preferentment materials prefabricats, que redueixin els terminis d'execució. També caldrà fer compatibles les obres amb el funcionament provisional de l'actual piscina coberta i de la resta d'instal·lacions de l'estadi municipal. De fet, si només la redacció del projecte costarà uns 360.000 euros, el pressupost d'execució material del futur complex de piscines no hauria de superar els nou milions d'euros. Així figura en la justificació econòmica del plec de condicions amb què l'empresa municipal Gumtsa ja està buscant l'equip d'arquitectes que vulga fer-se càrrec del projecte. Segons va dir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, l'Ajuntament ha encarregat a Gumtsa els tràmits del projecte, ja que encara no han constituït la nova empresa municipal que gestionarà les instal·lacions. A més, Bel va assenyalar que esperen que importants despatxos d'arquitectes i enginyeries es presentin al concurs públic, i que el govern tortosí confia que el projecte puga estar adjudicat i redactat d'aquí a sis mesos.
L'alcalde també va detallar que les obres es faran en dues fases per mantenir l'actual piscina coberta en funcionament fins que estiga construïda la nova zona d'aigües. L'objectiu és que Tortosa no es quedi sense piscina, així com ordenar l'entrada a l'estadi amb el nou edifici. De fet, el projecte haurà de redefinir tota l'àrea d'aigües de l'estadi, «avui obsoleta», i ampliar-la amb propostes i activitats esportives. El complex incorporarà espais per a serveis auxiliars, com ara ludoteca, sales de reunions, sala de musculació i zones de benestar integral, condicionament físic (fitness) i aeròbic amb bicicleta (spinning).

>Sense tocar el velòdrom

El plec de condicions deixa clara la zona d'actuació del projecte, que inclou l'actual piscina coberta, la piscina descoberta i l'àrea d'accés principal a l'estadi municipal. Els límits d'actuació són l'IES Joaquim Bau, el camp de futbol, el velòdrom, el carrer Alcanyís i la plaça Joaquim Bau. Es tracta, per tant, d'un àmbit «sensiblement quadrat format per un cos rectangular, frontal al velòdrom», que l'anterior govern municipal pretenia enderrocar per poder construir la nova zona de piscines. Superada aquesta polèmica, el govern de Bel ha previst un complex en què el cos de les piscines estarà basat en grans amplades de llums i mòduls que permetin flexibilitzar-ne l'ús. L'avantprojecte també proposa l'aprofitament de solucions constructives que optimitzin l'execució i els costos, amb nous materials allà on siga possible, com ara pilars prefabricats, jàsseres prefabricades i jàsseres de fusta laminada.

>Facilitar el manteniment

L'avantprojecte del nou complex de piscines de Tortosa inclou un quadre de superfícies de les diferents zones. Així, preveu que hi haurà una piscina principal de 52x25 metres, amb una comporta mòbil, que tindrà una platja de 635 metres quadrats. Tot seguit, hi haurà una piscina d'aprenentatge de 12x10 metres i un altre vas per a nadons de 12x8 metres, amb una platja de 250 metres quadrats. També hi haurà una zona d'hidromassatge de 160 metres quadrats. D'altra banda, a més del vestíbul i el control d'accessos, hi haurà una zona d'administració, una infermeria, diferents zones de vestidors i de serveis, a més d'unes graderies de 230 metres quadrats, un vestidor per als àrbitres, i magatzems per als materials i el servei de neteja. De fet, el projecte haurà d'incloure mesures per facilitar la neteja de les instal·lacions i el manteniment, fins ara la gran assignatura pendent de les piscines de Tortosa.

El Punt (28-Maig-2008)

La PDE dóna la sequera per acabada però no baixa la guàrdia

Unes 200 persones protesten a Pedralbes per reclamar l'aturada del transvasament a Barcelona

Unes 200 persones van protestar ahir a Barcelona, convocades per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), durant la reunió de la Taula de la Sequera. Mentre a l'interior del Palau de Pedralbes es reclamava la derogació del decret de sequera i l'aturada de la interconnexió, a l'exterior es desplegaven pancartes contra el transvasament.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va fer una valoració molt positiva de la protesta d'ahir a Barcelona, que va fer-se a uns 50 metres del Palau de Pedralbes i enmig d'una forta presència policial. «Ha tornat a ser una concentració amb samarretes blaves i nusos, molt bon ambient i música», va destacar Tomàs, que també va voler agrair la participació de la Plataforma Metropolitana contra els Transvasaments. Segons el portaveu, la PDE dóna per acabada la situació de sequera a Catalunya, però va advertir que continuarà en situació d'alerta perquè el govern encara vol construir la canonada. «Tenim indicis que potser intentaran modificar el decret de la interconnexió, però no ens deixarem enganyar pel govern», va dir. Tomàs va afegir-hi que no seria gaire ètic mantenir la urgència de les obres de la canonada si el govern també dóna la sequera per superada.

El Punt (28-Maig-2008)

Foto: Lleugerblog

Més informació a El Punt:
-L'Estat es dóna dos dies de marge per decidir si deroga el minitransvasament de l'Ebre
-
Pel govern, hi ha sequera
-
Berga preveu abastir-se de la Baells aquest estiu
-
Prop del 100% de la poma de l'Alt Empordà, afectada per la pedregada
-
La sequera no afectarà el dispositiu d'estiu de neteja a Barcelona
-
Denuncien que es perden prop de 200.000 litres d'aigua diaris per la destrucció d'una mina a Gavà
-
L'informe de l'ACA
-
El Ter-Llobregat, a hores de superar la sequera
-
Discrepàncies en el si del govern
-
El síndic obre un expedient
-
Ballesteros defensa «una» canonada «de nord a sud» i Hereu vol la interconnexió
-
Setmana del Medi Ambient reivindicativa al Delta
-
L'Ebre es desborda

27 de maig del 2008

L'empresa que s'ha d'instal·lar al Catalunya Sud compra 'El Periódico'

El grup extremeny Alfonso Gallardo, que segons va saber-se la setmana passada ha previst instal·lar una planta al polígon industrial Catalunya Sud (creant uns 500 llocs de treball directes), ha tornat a ser notícia aquesta setmana. En aquest cas, per haver-se quedat el 80% del Grupo Zeta, editora d'El Periódico de Catalunya, per una suma superior als 500 milions d'euros. Així ho explica avui el diari digital E-Notícies, que ha fegit que el fill d'Antonio Asensio encara manté un 20% del capital, amb la intenció de continuar una línia de negocis en el sector àudiovisual i les noves tecnologies. L'encarregat de destapar l'operació va ser el secretari general del PSOE d'Extremadura i expresident de la Junta, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que durant un acte amb Zapatero, diumenge passat, va assegurar que Alfonso Gallardo "acaba de comprar" el Grupo Zeta, així com dues siderúrgiques al País Basc. El grup Alfonso Gallardo centra la seua activitat en el sector siderúrgic i actualment és el principal productor d'acer a l'Estat. Les seues plantes es troben a Extremadura, Madrid, Astúries i el País Basc, i per tant la seua factoria de Tortosa seria la primera de Catalunya. Però la compra de l'empresa editora d'El Periódico no és la primera incursió del grup Alfonso Gallardo en el sector de la comunicació, ja que fa just un any va comprar al grup Prisa el 100% del Correo de Andalucía i més del 59% del Diario de Jaén, per un total de 19 milions d'euros. A més, només uns mesos abans, ja havia adquirit el diari Odiel Información de Huelva, al costat d'un grup d'empresaris andalusos, i també és el propietari d'una companyia paperera que té molts periòdics espanyols i estrangers com a clients.

Enllaços d'interès:
-Un grup d'empreses extremeny podria crear 500 llocs de treball
-El grup Alfonso Gallardo vol obrir una planta de producció d'acer al polígon Catalunya Sud
-Malestar de l'alcalde de Tortosa
-Ibarra dóna per feta la venda de Zeta a Gallardo, però el grup ho desmenteix
-Asensio ven El Periódico a un empresari extremeny
-El Govern pateix per l'edició catalana d'El Periódico

Foto: Grupo Alfonso Gallardo

Desembassament urgent i riuada a l'Ebre

Les pluges d'aquest cap de setmana han fet créixer els cabals de la conca de l'Ebre, una situació que ahir va afegir-se al bon estat dels embassaments. Així, Mequinensa estava al 93% de la seua capacitat; Riba-roja d'Ebre i Flix estaven al 94% i al 106%, respectivament. Amb aquest escenari, i davant la previsió de més pluges a partir d'avui, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va fer maniobres de desembassament als principals pantans dels rius Aragó, Gállego, Cinca, Segre i Ebre. Així, des d'ahir al matí, en el sistema format pels pantans de Mequinensa, Riba-roja i Flix es va iniciar una avinguda controlada que superava els 1.000 metres cúbics per segon, si bé la punta de la riuada va passar al vespre per l'aforament d'Ascó, amb 1.846 metres cúbics per segon. A les vuit, el cabal de l'Ebre a Tortosa era de més de 856 metres cúbics per segon.

El Punt (27-Maig-2008)

NOTA DE REDACCIÓ: Pots consultar el cabal de l'Ebre, en temps real, clicant aquí. El web de la CHE també permet veure l'estat dels embassaments de la conca. Per seguir la situació de les conques internes de Catalunya, pots entrar al web específic sobre la sequera, al portal de la Generalitat

Més informació a El Punt:
-Els pantans del sistema Ter-Llobregat són a només 50 hm³ de superar la fase de sequera
-ERC, ICV i EUiA insten el govern a fixar quanta aigua cal per evitar la canonada
-
Tarragona impulsa «Clar com l'aigua: estalvia!»
-
UP reclama que s'aturi la interconnexió
-
Narcís Prat diu que ja no es pot parlar de sequera
-
El govern de Tarragona evita demanar que Baltasar plegui
-
Tarragona continuarà enviant aigua

La PDE serà avui a Barcelona per forçar l'aturada del transvasament

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) té previst desplaçar-se avui a Barcelona per defensar l'aturada del transvasament a l'àrea metropolitana, en el marc de la reunió de la Taula de la Sequera. El portaveu Manolo Tomàs va avançar que la PDE no estarà sola, ja que altres col·lectius del país, com ara científics i partits polítics, han començat a qüestionar la necessitar de fer la canonada. La PDE aprofitarà la reunió per reclamar les dades reals dels pantans i l'ús de l'aigua al sistema Ter-Llobregat, per la sospita que en les últimes hores s'han fet desembassaments «injustificats» en algun pantà. A més, la PDE reclamarà la dissolució de la Taula de la Sequera i la creació d'una taula catalana de l'aigua, i un grup d'activistes es concentraran al carrer per fer una catifa de sal. D'altra banda, la PDE encara ha de decidir si al juny participarà en una manifestació que podria promoure el govern aragonès. Ahir, el govern d'Aragó va confirmar que recorrerà al Tribunal Constitucional contra l'adjudicació de les obres de la canonada i qualsevol acte administratiu que puga derivar-se del reial decret.

El Punt (27-Maig-2008)

Marta Cid reclama la derogació del decret de la interconnexió

La diputada d'ERC al Parlament Marta Cid va afirmar que «ja no hi ha cap justificació possible per fer la canonada del transvasament» de l'Ebre a Barcelona, després de l'augment «tan important» que han registrat les reserves hídriques dels pantans a les conques internes. A més, Cid va remarcar que en els pròxims dies les reserves podrien superar el 40%, gràcies a les pluges. De fet, Cid va recordar que els científics també han reclamat l'aturada de la interconnexió. La diputada ampostina va assenyalar que cal plantejar una derogació del reial decret 3/2008, i es va mostrar «escandalitzada» per les revelacions de l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, que va denunciar que l'ACA hauria promès favors urbanístics a canvi del vot favorable d'algun ajuntament a la interconnexió de xarxes.

El Punt (27-Maig-2008)

Tortosa modifica el pla urbanístic per poder fer pisos al Rastre i Remolins

El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir al matí, en sessió extraordinària, la modificació puntual del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), amb un canvi d'usos de la zona d'equipaments de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, i de la plaça de la Immaculada, a Remolins. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va explicar que el tràmit permetrà que l'Ajuntament puga promoure la construcció d'habitatges en aquests dos barris del nucli antic, ja que fins ara els plànols del POUM definien els dos sectors com a zona d'equipaments. «Podríem haver corregit l'errada al planejament, però hem preferit tramitar el canvi com una modificació», va explicar. Roigé va afegir-hi que ara la comissió territorial d'Urbanisme haurà de fer l'aprovació definitiva de la modificació, cosa que podria passar en la reunió que es farà a principi de juny. De fet, la modificació provisional va aprovar-se ahir per una qüestió de terminis, per incloure aquests canvis urbanístics en l'ordre del dia de la comissió. De la mateixa manera, el ple d'ahir també va aprovar el canvi al polígon d'actuació del Parc Nivera, pel qual l'empresa Gaton farà deu habitatges protegits en una promoció de Vinallop, en lloc dels tres previstos en una parcel·la de la zona de la Simpàtica. L'altre acord del ple va ser un canvi en la forma de gestió de l'Institut de Serveis Socials i Escola Taller (ISSET), els treballadors del qual s'integraran a la plantilla de l'Ajuntament.

El Punt (27-Maig-2008)

26 de maig del 2008

Culpable d'assassinat l'acusat de matar un magrebí a la plaça dels Farols

El jurat ha declarat culpable d'assassinat l'acusat d'haver matat un magrebí a Tortosa, l'agost del 2005. El veredicte del jurat era molt esperat, ja que les circumstàncies del crim van commocionar la ciutat i alguns van pensar que estàvem a prop de patir un brot de violència racista. La víctima es deia Sellam Essahabb i tenia 35 anys. Els fets van produir-se a plena llum del dia, a mitja tarda, quan Sellam i l'acusat, Juan Alberto Gabarri, van discutir-se a la plaça de Montserrat (la plaça dels Farols) per un afer de trànsit. Gabarri anava conduint i Sellam travessava el carrer Montcada per un pas de vianants, tot i que una altra versió assenyalava que la discussió va ser perquè l'agressor va reclamar al magrebí que apartés una bicicleta del mig del carrer. Gabarri va marxar i, al cap d'una estona, hauria tornat amb una pistola, amb la qual hauria disparat sis trets a boca de canó a la víctima. La policia va arribar ràpidament i al cap de pocs minuts vam arribar els periodistes, que vam trobar Sellam estirat al terra, però ja tapat amb un llançol. Una de les coses que més recordo, a part de veure aquella persona morta tirada al terra, és la imatge de regidora de Governació, Consol Cordero, amb la cara blanca i visiblement preocupada. En un primer moment, tothom va dir que el presumpte assassí era un cap rapat, però els testimonis amb qui vam parlar els periodistes van dir-nos que era una persona molt coneguda al barri. Més tard es va saber que no era cap skin, sinó un home calb. Gabarri va ser detingut uns dies després a Roquetas de Mar, mentre que la pistola va aparèixer al fons del riu. El seu advocat ha demanat la pena mínima, tenint en compte l'addicció a les drogues, la depressió i els problemes familiars que tenia l'acusat en aquella època. En canvi, el fiscal reclama 19 anys i mig per un delicte d'assassinat i tinença il·lícita d'armes, mentre que l'advocada de l'acusació particular en demana 28 per assassinat, tinença il·lícita d'armes i racisme.

L'aigua de l'Ebre a canvi de plans parcials?

Dimecres passat, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), garantia que Tortosa no ha rebut cap pressió ni cap oferta de cap administració, a canvi de donar el vot favorable del consistori tortosí per autoritzar l'enviament d'aigua de l'Ebre en vaixell, així com la construcció de la canonada del transvasament a Barcelona. En aquell moment, ja corria la sospita que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) podria haver promès l'aprovació de plans urbanístics en alguns municipis del Camp de Tarragona, però faltava que algun alcalde ho denunciés públicament. Diumenge, el diari El Punt va publicar unes polèmiques declaracions de l'alcalde de Montblanc i exdiputat republicà al Congrés, Josep Andreu (a la dreta de la imatge), en què acusa l'ACA de "fer favors a alcaldes, a canvi que a l'assemblea votessin que sí a la interconnexió". En concret, Andreu denuncia que l'ens "està negociant el canvi d'informes desfavorables a favorables en plans parcials o plans generals d'uns quants municipis de la demarcació", tot i que no va donar noms. La prova, segons Andreu, és que a partir d'ara aniran desencallant-se informes positius de l'ACA, "amb una relació de causalitat claríssima". Les paraules de l'alcalde de Montblanc han aixecat una veritable polseguera política, així com la reacció del president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), Daniel Pi, que ja ha negat que es comprés el vot dels alcaldes per afavorir la interconnexió. La realitat, però, és que aquest tipus de pressions i compravenda de vots són molt difícils de demostrar, ja que els que podrien fer-ho, els alcaldes de CiU al Camp de Tarragona, van votar a favor de les mesures excepcionals proposades per la Generalitat. Ells són els principals interessats en tirar endavant els seus plans parcials, ja que consideren que és el millor pels seus municipis, i a més a més cal recordar que CiU està majoritàriament a favor de la interconnexió de xarxes. Amb tot, el tortosí Ferran Bel ha dit repetidament que està en contra del transvasament a Barcelona, i dimecres també va garantir que impugnaran la votació del CAT. Exigirà Bel als seus companys de partit, també alcaldes, que diguin la veritat? D'altra banda, pel bé de la ciutat i per la credibilitat que encara em mereix l'ACA, no voldria pensar que els quatre plans parcials que Tortosa té suspesos, per culpa de la inundabilitat, continuaran aturats més temps del compte.

25 de maig del 2008

Campanya per fer un monument a Tortosa dedicat a Superman

Si també esteu cansats de veure el monument de la Batalla de l'Ebre al mig del riu, avui us proposem una campanya per aconseguir el seu enderrocament. Amb motiu del Dia de l'Orgull Friki, que enguany commemora l'estrena de la quarta pel·lícula d'Indiana Jones i el 70è aniversari de Superman, la meua proposta és substituir el pinacle franquista per una estàtua de bronze que siga un homenatge a l'Home d'Acer. Si el monument ha de ser algun dia una al·legoria de la pau, qui millor que Superman, el personatge que ha fet més per la llibertat i per la pau al món.
Si el que volem és que el monument siga fotografiat pels turistes, i que gent de tots els racons del planeta vulga venir a Tortosa per veure una estampa extraordinària, quina millor opció que dedicar un monument a Superman, que amb el temps s'ha convertit en un dels superherois més populars del món i en una icona de la cultura popular. La seua influència, tot i les campanyes de desprestigi que també ha patit, supera les barreres del còmic, del cinema i de la televisió. La S de Superman és tant o més famosa que el logotip de la Coca-cola; és una marca de postmodernitat que convertiria en un referent mundial l'antiga pilastra del pont de la Cinta. Si el Camp de Tarragona té una figura gegant de Mazinger Z, per què no podem tenir un monument de Superman a les Terres de l'Ebre? Tortosa seria la nova meca dels fans de Superman, ja que milions de fans del personatge, creat fa 70 anys per Joe Shuster i Jerry Siegel, convertirien la ciutat de l'Ebre en un lloc de pelegrinatge.
Tot seguit, teniu un vídeo casolà amb el nostre particular homenatge a Superman. Us recomano que el mireu fins al final, tot i que és un pèl llarg, ja que té amagades algunes perles. Si voleu afegir-vos a la campanya, només l'heu d'afegir al vostre bloc...




Més informació sobre Superman a Ebremedia:
-Qui necessita Superman?
-Superman Returns tindrà segona part
-Últimes compres al planeta Krypton
-Tots els tràilers de Superman Returns
-Cada època té el seu superheroi
-Kevin Smith parla del projecte frustrat de Superman
-Superman és un superdotat

24 de maig del 2008

Tortosa renova la plaça de la Cinta i el carrer de la Rosa per fer-los de vianants

La reforma inclou cinc carrers més del nucli antic i precedirà la millora de l'entorn de la catedral i de la plaça de l'Absis

Tortosa tindrà una nova zona de vianants que inclourà el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta, al cor del nucli antic, en un termini de quatre mesos. Aquesta setmana han començat la reurbanització de la plaça de la Cinta i dels carrers de la Rosa, Taules Velles, Gil de Frederic, Mercaders, del Carme i Sensalsacosta, unes obres en què l'Ajuntament destinarà gairebé 785.000 euros del pla integral del nucli antic (Pincat). L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir que l'Ajuntament també ha posat a concurs les obres d'un segon paquet de carrers al voltant de la catedral. A més, el projecte inclou la reforma de la plaça de l'Absis, amb un sistema d'escales que crearà una espècie d'amfiteatre que facilitarà l'organització de concerts i altres actes de gran format.

Bel va explicar que la setmana vinent tindrà lloc una comissió de seguiment del Pincat, en la qual es farà una valoració de les diferents obres en marxa i dels nous projectes previstos al programa d'ajuts de la llei de barris. Amb tot, l'alcalde va visitar ahir les obres de l'eix viari format pel carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta, que després de la millora del carrer Sant Domènec i del Portal del Rastre són les obres d'urbanització més importants que s'han fet del Pincat. Segons Bel, la prioritat és que la plaça de la Cinta, el carrer de la Rosa i el carrer Taules Velles puguen estar enllestits per les festes de la Cinta, tenint en compte que això no serà possible abans de la Festa del Renaixement.
Amb l'objectiu que siga una nova zona de vianants, el carrer de la Rosa passarà a tenir un paviment d'un únic nivell, majoritàriament de granit però que reutilitzarà l'actual vorada de pedra de la Cinta. A més, també es renovaran les xarxes dels diferents serveis i l'enllumenat públic, i se soterraran les actuals línies elèctriques. D'altra banda, l'alcalde va afegir-hi que s'estan tramitant les obres dels carrers Portal del Romeu, Capellans, Costa de Capellans i plaça de l'Absis, que són el conjunt de carrers de l'entorn de la catedral. Segons Bel, la previsió del govern municipal és poder adjudicar aquestes obres durant el mes de juny, perquè puguen començar els mesos de juliol i agost amb un pressupost superior als 692.700 euros. En aquest sentit, Bel va destacar que l'ideal seria que les obres del carrer de la Rosa i de la plaça de la Cinta s'hagin acabat, com a mínim, abans d'iniciar les obres de la plaça de l'Absis.

El Punt (24-Maig-2008)

Tortosa comença les obres de l'Oficina del Pincat i farà habitatges al Rastre

Al mateix carrer de la Rosa, l'Ajuntament de Tortosa ha adquirit uns baixos per instal·lar la futura oficina del Pincat. Ferran Bel va detallar que l'adquisició ha costat uns 63.000 euros, i que les obres de rehabilitació del local estaran sobre els 55.000 euros. «Això farà que, amb menys de 120.000 euros, tindrem una oficina que donarà als ciutadans tot tipus d'informació sobre els projectes del Pincat», va destacar l'alcalde. Segons Bel, en els propers mesos també s'aprovaran les convocatòries per a les subvencions perquè els veïns puguen rehabilitar façanes, cobertes i elements comuns dels edificis, que també es podran tramitar a través de la mateixa oficina. A més, en una segona fase, quan el període d'execució del Pincat ja s'haja esgotat, la nova oficina servirà per centralitzar l'activitat d'habitatge de l'Ajuntament. En aquest sentit, Bel va anunciar que la setmana vinent s'obriran les pliques per adjudicar les obres de tres edificis amb un total de 12 pisos a la plaça de Sant Joan, al barri del Rastre.

El Punt (24-Maig-2008)

La rehabilitació del barri del Castell preveu 2,7 milions d'euros en expropiacions

L'alcalde de Tortosa va confirmar ahir que l'Ajuntament ja ha posat a concurs la redacció del projecte d'urbanització del parc del Castell, amb un import de 60.000 euros. Ferran Bel va explicar que el projecte servirà per planificar la rehabilitació integral del barri del Castell, i que la intenció del govern municipal és adjudicar-lo al juny. «Tot això vol dir que abans de final d'any, si hem acabat el procés d'expropiació, podrem posar a concurs les obres», va remarcar Bel. Segons l'alcalde, el procés d'expropiació al barri del Castell continua obert, i la xifra total de les expropiacions serà de 2,7 milions d'euros. Bel va precisar que només una part petita d'aquestes expropiacions seran a càrrec del Pincat, i «que és aquella que farà referència a la superfície dels carrers i les places». En canvi, la part dels solars serà una inversió que es rescabalarà quan la societat Gumtsa vengui els terrenys per fer edificis, o bé quan la mateixa empresa municipal faci els habitatges i els pose a la venda.

El Punt (24-Maig-2008)

La plataforma del Delta presenta una queixa al Síndic contra la interconnexió

Dimarts coincidiran a Barcelona diferents autocars amb moviments socials de l'Ebre contraris al transvasament. Així, si la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha convocat una concentració al Palau de Pedralbes amb motiu de la reunió de la Taula de la Sequera, la nova Plataforma en Defensa del Delta de l'Ebre (PDDE) també ha contractat un autocar per presentar la primera queixa institucional al Síndic de Greuges. La queixa, avalada per més de 3.000 signatures recollides bàsicament al Delta, argumenta que el decret de la interconnexió ja és innecessari, segons l'estat actual dels embassaments i els informes emesos pels tècnics de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. A més, la queixa també adverteix de l'incompliment del Compromís per l'Ebre. De fet, la PDDE entregarà al síndic una còpia dels tres documents signats pels màxims responsables del PSC, ERC i ICV, per demostrar «l'engany electoral» a la gent del Delta.

El Punt (24-Maig-2008)

L'escola bressol Mare Natura de Tortosa es recupera del foc

L'empresa de l'escola bressol Mare Natura de Tortosa, que dimecres va quedar greument afectada per un incendi que haurien provocat uns lladres, ha trobat una solució que ja ha comunicat a les famílies i a l'Ajuntament. Així ho va confirmar ahir l'alcalde, Ferran Bel, que va aprofitar per lamentar que el Departament d'Educció es desentengués dijous del problema, adduint que la llar d'infants Mare Natura és una empresa privada. «També hauria pogut dir-ho l'Ajuntament, ja que no és competència nostra, però no ho hem fet perquè aquestes no són les actituds que els ciutadans mereixen», va dir Bel. L'alcalde va remarcar que el consistori ha fet les gestions per trobar alternatives, i que també va proposar que s'utilitzessen les noves instal·lacions del CEIP El Temple. «Educació ens va dir en aquell moment que això no era possible, i per això hem d'agrair la predisposició de dos centres privats que van oferir les seues instal·lacions, els col·legis de les Teresianes i Sagrada Família», va destacar Bel.
Amb tot, l'alcalde va explicar que finalment els 105 alumnes d'entre 0 i 3 anys no seran traslladats a altres centres. De fet, el grup municipal del PSC va proposar ahir al matí que el govern municipal estudiés la reubicació provisional dels alumnes a les instal·lacions del CEIP La Mercè. Una proposta que va sorprendre Bel, ja que Educació també havia negat dijous que s'aprofités el CEIP La Mercè «per falta d'espai», com va afirmar la directora dels serveis territorials, Marian Rojas. Per això, segons Bel, l'escola Mare Natura obrirà quatre aules, de manera provisional, el 2 de juny i, per tant, quedarà resolt «gran part del problema». Segons Bel, si tot segueix el calendari previst, el 9 de juny es podrà restablir «la normalitat» a la llar d'infants, i a partir de la mateixa data l'empresa també permetrà les inscripcions per al curs vinent. «Les famílies tindran un petit inconvenient durant la propera setmana, però han estat comprensives i han entès la situació», va assenyalar. L'alcalde també va explicar que les obres de recuperació i neteja de la llar Mare Natura van començar ahir mateix, amb més de 30 persones. Finalment, Bel també va aclarir que l'actual escola bressol Mare Natura desapareixerà en els propers anys, ja que es troba al pla parcial de la Farinera, uns terrenys en què Salut preveu construir el nou hospital de Tortosa. L'alcalde va deixar clar que la nova llar d'infants municipal no es farà en la mateixa zona, sinó en un altre pla parcial de Ferreries (molt possiblement, el del Camí de Roquetes), per cobrir la futura demanda de places.

El Punt (24-Maig-2008)

Malestar de l'alcalde de Tortosa per la filtració d'una inversió al Catalunya Sud

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va manifestar ahir el seu malestar per la «filtració interessada» de la intenció del grup Alfonso Gallardo d'instal·lar-se al polígon industrial Catalunya Sud. «L'Ajuntament té un pacte de confidencialitat amb aquesta i amb una altra empresa, de la qual potser n'haurem de parlar els pròxims dies», va advertir Bel. Així, l'alcalde va vincular la publicació de la inversió amb les dificultats que «algun partit polític» té al territori. «Algú deu pensar que és un bon moment per intentar fer veure que es fan coses a l'Ebre, quan el que caldria és aturar la canonada del transvasament a Barcelona», va dir. Bel també va alertar que, per aquest tema i per les dificultats que té el Catalunya Sud per tenir llum i aigua, «estan esgotant la capacitat de lleialtat institucional» de l'alcalde de Tortosa. «Lamento moltíssim que l'interès d'aquesta empresa s'haja sabut així, ja que hi havia un pacte de confidencialitat i encara no hi ha res signat», va insistir Bel.

El Punt (24-Maig-2008)

Més informació a El Punt:
-El grup Alfonso Gallardo vol obrir una planta de producció d'acer al polígon Catalunya Sud

Els abanderats de la Festa del Renaixement actuaran avui al Catalunya-Argentina

Tortosa donarà a conèixer avui la Festa del Renaixement, durant la celebració del partit que enfrontarà Catalunya i Argentina al Camp Nou. Dins de l'acte que precedirà el partit, els abanderats de la Festa del Renaixement faran a la gespa una actuació d'uns cinc minuts de durada, que coincidirà amb l'aparició dels jugadors al camp. Amb tot, els 60 abanderats de la Festa del Renaixement lluiran les banderes de Catalunya i Argentina. L'actuació ha estat possible gràcies a les gestions del vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, Vicent Lluesma, i del també tortosí Juanjo Rovira, membre del cos tècnic de la selecció catalana.

El Punt (24-Maig-2008)

23 de maig del 2008

Els ullals de Baltasar

Avui he llegit que hi ha un projecte per recuperar els ullals de Baltasar, i per un moment he pensat que el conseller de Medi Ambient devia tindre algun problema bucodental. Els ullals de Baltasar no són les dents punxagudes del conseller, encara que per internet ja circula més d'una imatge de Baltasar caracteritzat com si fos un vampir. Com per exemple, al Chiki Agbar, que ja ha tingut més de 27.300 descàrregues a You Tube. En qualsevol cas, jo sempre he preferit el terme claus, molt més tortosí, per referir-se als ullals. Però reconec que és molt millor que un lloc es diga els ullals de Baltasar que no pas els claus de Baltasar. A més, un ullal és un lloc relacionat amb l'aigua, mentre que l'acepció dental de clau s'utilitza més per referir-se als ullals d'un senglar o d'un elefant. I això que Baltasar ens està clavant un clau al cor, amb la interconnexió de xarxes, perquè sembla que vulga fer entrar el clau per la cabota.
En realitat, els ullals de Baltasar són un grup de petits llacs formats per surgències d’aigua dolça subterrània, procedent de les serres del Montsiá i dels Ports. L’aigua subterrània aflora a la superfície quan entra en contacte amb les terres argiloses i impermeables del Delta. De fet, flueix constantment i és recollida per canalitzacions cap a la llacuna de La Tancada, formant estanys més o menys profunds, de fins a sis metres. És una zona poc coneguda, situada entre petits cultius i una zona de terra de torba, producte de la descomposició de la vegetació que durant milers d'anys va cobrir llacunes antigues, al llarg de la línia que uneix Amposta amb Sant Carles de la Ràpita. Els ullals de Baltasar tenen una extensió total de 10 hectàrees, i n'hi ha al voltant de 40 ullals, amb molta importància des del punt de vista botànic i zoològic. De fet, hi ha algunes espècies d'amfibis rares al Delta, i és un dels pocs llocs de Catalunya en què creixen nenúfars de forma espontània. Ara hi ha un projecte que duran a terme persones d'entre 50 i 64 anys, que consistirà en habiltiar un itinenari natural per destacar els valors dels ullals de Baltasar. Però sembla que abans el Parc Natural del Delta ha de comprar els terrenys.

Foto: Manel Zaera a Flickr

La PDE convoca una protesta a Barcelona durant la reunió de la mesa de la sequera

CiU sol·licitarà la compareixença al Parlament dels presidents d'Ematsa i el CAT per l'aigua de l'Ebre dels primers vaixells

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha decidit convocar una protesta dimarts vinent a Barcelona que coincidirà amb la reunió de la mesa de la sequera, i posarà avui tiquets a la venda per fer el viatge en autocar. A la concentració també s'afegiran els Jóvens en Defensa de l'Ebre, la majoria estudiants a Barcelona, i ja hi ha contactes per sumar també la nova Plataforma Metropolitana Contra els Transvasaments i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. D'altra banda, el grup municipal de CiU a Tarragona ha demanat als seus diputats que sol·licitin la compareixença del president d'Ematsa, Ferran Sánchez Camins, i el del CAT, Daniel Pi, perquè expliquin al Parlament per què es va enviar aigua de l'Ebre a Barcelona en els primers vaixells.

«Com que no hi ha cap membre del govern que visite les Terres de l'Ebre i dimarts es reuneix la mesa de la sequera a Barcelona, hem decidit organitzar una expedició per protestar davant del Palau de Pedralbes», va explicar ahir el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. De fet, va afegir-hi que la convocatòria urgent de la protesta a Barcelona va ser el principal acord de la reunió de la intercomarcal de la PDE que va fer-se dimecres a la nit, en què també va analitzar-se la situació després de la manifestació d'Amposta. «Ha estat un èxit molt important, que ni nosaltres ens esperàvem», va admetre Panisello.
Però com que el govern no té previst aturar la construcció de la canonada, la PDE ja ha llogat un autocar i vol contractar-ne un altre per traslladar la protesta al cor de Barcelona. Una representant de la plataforma, Susanna Abella, forma part de la mesa de la sequera, i presentarà diferents preguntes, però el moviment social vol mantenir viva la flama de les protestes contra el transvasament. «Volem fer una concentració massiva a l'avinguda Diagonal», va destacar Panisello. Els autocars sortiran de l'estació d'autobusos de Tortosa, el mateix 27 de maig, a dos quarts de quatre de la tarda, i a partir d'avui ja es podran comprar els tiquets a la parada que la PDE té al mercat de Tortosa, per 12 euros. D'altra banda, Panisello va remarcar que la PDE està decebuda amb l'actitud del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó i també va recriminar el «doble joc» del director territorial de Medi Ambient, Víctor Gimeno.

Més informació a El Punt:
-Previsió de força pluja
-
760 finques afectades

El curs vinent hi haurà 400 alumnes més als col·legis i instituts de l'Ebre

Educació detecta una saturació de preinscripcions a l'escola concertada d'Amposta i a la del barri tortosí de Ferreries

El curs vinent començarà amb 400 alumnes més als centres d'ensenyament obligatori de les Terres de l'Ebre, amb 21 grups més d'infantil i primària i amb set grups més de secundària. La directora dels serveis d'Educació, Marian Rojas, va precisar que aquest increment del nombre de grups no representa que s'ompliran tots, però que permetrà «esponjar» els centres i mantenir oberta la matrícula viva, per les inscripcions que es fan amb el curs ja començat. Rojas també va detallar que Educació ha detectat una saturació de la demanda a l'escola concertada d'Amposta, on encara no ha arrelat la posada en funcionament del nou CEIP Consol Ferré i la creació d'una altra línia al Soriano Montagut. De la mateixa manera, hi ha hagut un excés de preinscripcions als dos CEIP de Ferreries.

La directora dels serveis territorials d'Educació va detallar que el curs vinent començarà, segons les dades de preinscripció, amb un increment de 334 alumnes a infantil i primària, i de 82 alumnes més a l'ensenyament secundari. Amb tot, aquest creixement no representa que s'hagin de completar tots els grups que s'han creat, ja que la mesura permetrà «esponjar» les aules de P3 d'alguns dels centres, així com mantenir oberta la matrícula viva durant tot el curs.
Rojas va anunciar que el 26 de maig les llistes ja seran públiques, i que les famílies ja sabran en quins centres hauran de matricular els seus fills. La directora d'Educació va valorar que el procés de preinscripció ha funcionat prou correctament, tot i que va afegir-hi que la comissió d'escolarització ha tingut més feina per l'excés de demanda a l'escola concertada d'Amposta i per la saturació dels CEIP Ferreries i Cinta Curto, de Tortosa. En el cas d'Amposta, Rojas va precisar que s'han donat casos de canvis per un creixement de la demanda a l'escola concertada, tot i la creació d'una altra línia al CEIP Soriano Montagut i la posada en marxa del CEIP Consol Ferré. La directora d'Educació va atribuir-ho al típic desconeixement de les famílies quan s'obre un centre nou, però va destacar que el nou col·legi ampostí té «un projecte educatiu magnífic», i que els alumnes faran anglès des de P3.
En el cas de Tortosa, Rojas va explicar que el principal problema és que la ciutat és zona única, i que enguany han detectat que una part de les preinscripcions als centres de Ferreries eren de famílies que no viuen al barri o fins i tot a la població veïna de Roquetes, però que voldrien matricular els fills en alguns dels centres, ja que els avis viuen a Ferreries. Davant d'aquest fenomen, però també a partir de les dades del padró i de les diferents llars d'infants, Rojas va dir que Educació ja estudia el possible avançament de l'ampliació del CEIP Cinta Curto, que tindria dues línies més. D'altra banda, Rojas va explicar que també hi ha una desena de famílies de Tortosa que no han pogut accedir al col·legi Sagrada Família, però que tenien altres centres concertats de la ciutat o el CEIP El Temple com a segona opció.

>Tercer institut a Tortosa

La directora dels serveis territorials va avançar que Educació espera que al setembre es puga fer la cessió dels terrenys per al tercer institut de Tortosa, que s'haurà de construir a la nova urbanització del Temple. D'altra banda, Marian Rojas, que va repassar algunes obres que ja estan en marxa a l'Ebre, va afegir-hi que encara s'està redactant el projecte del nou col·legi de Sant Llàtzer, ja que cal construir-lo damunt d'una plataforma d'uns tres metres perquè els terrenys són inundables, així com evitar l'impacte acústic i el risc del pont Tirant lo Blanc.

>Higiene bucodental a l'IES Ramon Berenguer IV

L'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta perdrà el batxillerat nocturn a partir del curs vinent, però guanyarà un cicle d'higiene bucodental. Marian Rojas va destacar que es tracta d'un cicle de grau superior amb molta demanda a l'Ebre, que fins ara només podia fer-se al Camp de Tarragona. A més, Rojas també va remarcar que més d'un miler d'alumnes s'han inscrit a les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà i superior, així com el decrement del nombre d'alumnes nouvinguts en poblacions com Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Amposta.

El Punt (23-Maig-2008)

Foto: CEIP Cinta Curto

Tortosa repara les voreres del carrer Montcada amb el programa Treball als Barris

Els treballadors per al manteniment d'espais públics del programa Treball als Barris de Tortosa han començat aquesta setmana les obres de rehabilitació i condicionament de les voreres del carrer Montcada. L'actuació facilitarà el trànsit dels vianants per les voreres, que fins ara estaven molt malmeses o bé eren inexistents en alguns trams, tot i que el carrer Montcada és la principal artèria viària del nucli antic. De fet, atesa la poca amplada del carrer, els treballadors han d'ocupar en algun moment la calçada, i això provoca que siga necessari regular la circulació de vehicles, que en algun moment han d'envair la vorera contrària. El pla integral del nucli antic (Pincat) preveu la millora integral del carrer Montcada, però serà l'últim eix viari que es reformarà, per facilitar la construcció de la nova seu de les delegacions de la Generalitat.

El Punt (23-Maig-2008)

Foto: Ajuntament de Tortosa

22 de maig del 2008

La canonada no és l'extintor, sinó la gasolina

Amb la gestió de la sequera, el govern català ha estat jugant amb mistos, ha vist que hi ha fum i ara ens diu que potser hi ha foc. Necessitem un extintor, quan potser el més fàcil seria llançar els llumins... Ahir, el president de la Generalitat, José Montilla, va tornar a comparar la interconnexió de xarxes amb un extintor. Montilla va indicar que la construcció de l'obra "no obliga a utilitzar-la, i menys de forma immediata". De fet, va afegir que la conducció del transvasament a Barcelona serà com "un extintor", ja que la seua presència en una casa no significa "que hi hagi d'haver un incendi". De fet, no és la primera vegada que sentim aquesta comparació en els últims dies, com si ja formés part de l'argumentari del PSC per justificar la recuperació de la polèmica interconnexió CAT-ATLL.
El problema és que el símil no és gens encertat, ja que més que un extintor, la interconnexió de xarxes és la gasolina. Sent generosos, podríem arribar a la conclusió que Barcelona utilitzarà aquest extintor sempre que el necessite. Per tant, tothom ja tenim més que assummit, que si la canonada s'acaba fent serà una infraestructura permanent. Però si diem que la interconnexió és la gasolina és perquè el fet de tenir garantida una conducció (per rebre aigua de l'Ebre en cas de necessitat) farà que l'àrea metropolitana estiga menys obligada que mai a moderar el seu creixement i fer-lo sostenible. Barcelona mai tindrà prou aigua. Ja va dir Montilla que, per molt que plogue i s'omplin els embassaments, la interconnexió s'ha de fer. Diu que potser passa la sequera i no cal utilitzar-la, però ningú sap a quin nivell estaran els embassaments quan s'acabin les obres de la canonada. Tampoc ningú sap quanta aigua necessitarà o voldrà gastar Barcelona, quan la interconnexió estiga feta i algú vulga amorititzar l'obra. El govern ens diu que hi ha fum i, en lloc d'un extintor basat en la nova cultura de l'aigua, ens vol fer entendre que ara és millor apagar els focs amb gasolina.

105 xiquets sense llar d'infants per un incendi, a Tortosa

El foc a l'escola bressol Mare Natura va ser provocat per uns lladres

Un incendi va cremar ahir al matí una llar d'infants de Tortosa, l'escola bressol Mare Natura, que està situada a l'avinguda dels Ports. Segons va confirmar la directora pedagògica, l'incendi va ser provocat per uns lladres, que en fugir van calar foc al centre. Així, 105 xiquets van quedar sense escola, tot i que ja es busca una solució.

«L'únic que sabem és que hi ha hagut un robatori, i que fruit d'això s'ha produït un incendi, que la policia i els bombers estan investigant», va assenyalar l'alcalde de Tortosa. Així, Ferran Bel va dir que la regidora d'Educació i l'àrea de Benestar i Família estaven treballant amb la direcció de l'escola Mare Natura per intentar trobar una solució, i reubicar el centenar d'alumnes que ahir van quedar sense llar d'infants. De fet, la directora pedagògica, Maria Ferreres, va confirmar que intentaran reobrir les aules menys afectades pel fum, i que també podrien llogar un barracó que s'instal·laria al pati del centre, o bé aprofitar part de les instal·lacions d'alguns col·legis privats que ja els han manifestat la seua solidaritat.
La primera a detectar l'incendi, ahir al matí, va ser la monitora que sempre obre l'escola bressol, i de seguida es van avisar els bombers i la policia local. «Els bombers ja ens han confirmat que el foc va ser provocat, i que descarten un curtcircuit», va dir Ferreres. La directora va explicar que avui ha de visitar l'escola la policia científica, per determinar les circumstàncies en què es va declarar el foc. L'incendi va afectar la totalitat de la planta baixa, i a més el fum i l'escalfor també van afectar tretze aules, i només tres aules van quedar intactes. «Ha estat un trasbals per a les famílies i un desastre per al centre, ja que se'ns ha cremat molta documentació i molt de material; però per sort no hem hagut de lamentar danys personals», va valorar Ferreres. A més, sobre els objectes que han trobat a faltar, va dir que són una televisió, dos reproductors de DVD, un microones i altres electrodomèstics.

>Trasbals a les famílies

«Si es confirma això del robatori, és molt injust que haguem de quedar sense un servei tan necessari per a la gent que treballa», va lamentar ahir un dels pares afectats per l'incendi. «A més, hem quedat sense les joguines, els treballs, les fotos i l'espai on els nostres fills passen moltes hores i aprenen tantes coses», va afegir-hi. L'escola bressol Mare Natura és una de les sis llars d'infants privades que funcionen a Tortosa, i en concret una de les tres que estan subvencionades per la Generalitat. Només hi ha llars d'infants municipals a l'EMD de Jesús i al poble de Bítem. Amb tot, l'Ajuntament en projecta tres més: una a Ferreries, una al nucli antic de Tortosa i l'altra al poble de Campredó.

El Punt (22-Maig-2008)

També pots llegir:
-Qui pot cremar una escola bressol? (L'asgorfa)

La policia local de Tortosa incorpora un gos per reforçar la lluita antidroga

La unitat canina també ajudarà la policia de barri, farà vigilància ordinària i buscarà desapareguts

Arco és un pastor belga de tres anys, i des d'ahir també és el nou membre de la policia local de Tortosa. La seua missió principal serà fer tasques preventives de vigilància, així com donar suport a la policia de barri, que l'Ajuntament ha desplegat fa uns mesos. Però el gos està especialment ensinistrat per a la defensa personal, la localització de drogues i la recerca d'objectes i persones desaparegudes. D'aquesta manera, la policia local de Tortosa serà la primera de la demarcació de la Tarragona que tindrà una unitat canina. La diferència és que Arco no viurà a la caserna, com altres gossos, sinó amb l'agent amb qui haurà de patrullar.

La policia local de Tortosa va presentar ahir la seua nova unitat canina, formada per un agent i un gos. L'alcalde, Ferran Bel, va destacar que es tracta d'una de les primeres unitats canines de Catalunya. Així, Bel va recordar que les unitats canines que han funcionat més bé són aquelles en què els animals poden conviure amb els agents. «Hem tingut aquesta disponibilitat, i això ens ha encoratjat a tirar endavant el projecte, que ens ajudarà a prestar un servei més eficient als ciutadans», va concloure Bel. La presentació de la unitat canina, ahir al matí a la plaça d'Espanya, va captar l'atenció de molts curiosos. El gos va fer una demostració de les seues habilitats, com ara la localització d'una pastilla d'haixix amagada en un vehicle o la defensa davant d'un hipotètic agressor que pretenia atacar el policia amb un pal, amb una pistola i per l'esquena.
En aquest sentit, l'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández, va detallar que l'agent i el gos donaran suport a la policia de proximitat, i que acudiran a tots els barris. D'altra banda, la unitat canina també farà tasques de vigilància ordinària en altres llocs, així com patrulles al voltant dels centres educatius per prevenir el consum de drogues, i de recerca de persones desaparegudes al municipi. En tot moment, el gos Arco anirà acompanyat pel mateix agent, amb qui ja conviu des de fa un parell de setmanes, per continuar la seua formació i millorar la compenetració. «De moment, el gos treballa molt bé, i estem fent un ensinistrament diari perquè l'animal ha d'anar practicant tot allò que ja sap fer», va dir l'agent Andreu Aixendri, el policia que acompanyarà Arco. Si l'experiència funciona, la previsió de la policia de Tortosa és incrementar la unitat canina amb dos gossos més, que s'assignaran a dos agents més del cos. Segons Bel, la incorporació d'Arco a la plantilla, inclosa la fase d'ensinistrament de l'animal, ha tingut un pressupost d'uns 7.000 euros.

>La nova caserna de Remolins, abans de l'estiu

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir el bon ritme de les obres de la nova caserna de la policia local, que s'està construint al barri de Remolins. Segons Bel, la caserna es podrà inaugurar més aviat del que s'havia previst, i va recordar que l'entrega de les obres estava prevista pel novembre. El projecte consisteix en la reforma de l'antiga cooperativa de Sant Jaume, un edifici característic situat a la plaça de la Immaculada. Les obres van començar el juliol passat, amb un pressupost d'uns 860.000 euros, i segons Bel ja estan a punt de ser enllestides. L'alcalde només va avançar que durant el juny, «abans de l'estiu», podrà fer-se la inauguració. Bel va precisar que estan acabant els aparcaments i que les dependències de la caserna ja s'estan equipant.

El Punt (22-Maig-2008)

Disqus for Marfanta