30 de juny del 2008
Tortosa recordarà el setge de la Guerra de Successió amb diferents actes
Segons llegim al portal Cultura21.cat, la ciutat de Tortosa serà l'escenari de diverses activitats que començaran a les dotze del migdia amb la descoberta d’una placa commemorativa a la plaça del Mercat del Peix, i finalitzarà al vespre amb l’actuació del grup Aramateix a la plaça de l'Ajuntament. Els actes formen part de la campanya 300 anys. Caminant cap al futur. 1707-1714/2007-2014, que va començar el 2007 coincidint amb el tercer centanari de la batalla d'Almansa. De fet, la campanya recorre diferents poblacions dels Països Catalans, ja que després d'haver passat per Lleida (2007) i Tortosa (2008) també anirà a Alacant (2009), València (2010), Girona (2011), Mallorca (2012), Vic (2013) i Barcelona (2014).
Foto: Mapa de Tortosa, l'any 1773.
L'eufòria espanyola també es desferma a Tortosa
En certa manera, és lògic que des de Catalunya s'estiga reivindicant la catalanitat d'aquesta selecció espanyola que ha guanyat una Eurocopa després de 44 anys. Sis dels 23 futbolistes són catalans (Puyol, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Joan Capdevila, Sergio García i Fernando Navarro), als quals caldria afegir altres catalans d'adopció com Pepe Reina i Iniesta, i altres jugadors dels Països Catalans com Palop o Albiol, i fins i tot Dani Güiza i Marcos Senna, futbolistes del Mallorca i del Vila-real. En aquest sentit, la nostra contribució a la catalanització de la selecció espanyola és aquesta franja groga de més que li hem posat a la samarreta de Puyol, i que fa que la Senyera puga lluir orgullosa al braç del que sens dubte seria el capità de la selecció de Catalunya.
Fotomuntatge: La Marfanta a partir d'una imatge de Reuters
Esquerra de Tortosa demana més inversions a les Terres de l'Ebre amb un power point
29 de juny del 2008
'La caja de Pandora', impressionant novetat a la blocosfera ebrenca
L'oposició ciutadana al projecte Castor es fa sentir durant les festes de Vinaròs
Més informació:
-Más de 600 personas acuden a Vinaròs a manifestarse en contra del proyecto Castor (Vinaròs News)
-Més de 1.500 persones es manifesten en contra del projecte Castor (El Punt)
Foto i vídeo: Lluís Comí
28 de juny del 2008
Tortosa aixoreja les factures
La despesa extrapressupostària era una de les polèmiques que de manera inevitable havia d'esquitxar la política tortosina, després del canvi a l'alcaldia. Les factures fora del pressupost van ser un dels cavalls de batalla de Ferran Bel (CiU) quan encara era a l'oposició, i després d'un any al govern hi havia una certa expectació, per quin seria el volum de factures pendents que es trobaria al fons del calaix. De fet, el seu predecessor, Joan Sabaté (PSC), va lamentar el 12 de juny el retard «intencionat» amb què el govern tortosí estava afrontant el reconeixement del pressupost extrajudicial de l'any 2007. «Els principals perjudicats de tot això estan sent els proveïdors de l'Ajuntament, que van pels passadissos de la casa com ànimes en pena, amb les factures impagades a la mà», va rematar Sabaté.
Així, el portaveu del grup del PSC va recordar que el seu govern va aprovar l'extrajudicial anterior al març del 2007, i que les factures van ser per valor d'1,6 milions d'euros. Una xifra molt semblant als 1,5 milions de la despesa extrapressupostària del 2006, si bé aquell pressupost extrajudicial també va aprovar-se força tard, ni més ni menys que el 3 de juliol. Però el que ha permès a Sabaté defensar-se és que només vol assumir la responsabilitat de les factures del primer semestre del 2007, i que l'extrajudicial ha estat de 2,6 milions. «El govern de Bel ha incrementat la despesa en un milió d'euros més, però el més intolerable és que han esperat sis mesos per pagar les factures, quan haurien pogut carregar aquestes despeses a les partides d'enguany», va dir Sabaté. De fet, el socialista va valorar que Bel també hauria pogut modificar el pressupost del 2007, si no li servia per prioritzar les primeres obres i actuacions del nou govern. «El pressupost és una previsió i per tant és modificable, ja que el més important és tenir recursos, i quan el PSC va deixar l'alcaldia hi havia molts diners a la caixa de l'Ajuntament», va remarcar. Sabaté també va recriminar que Bel sí haja fet fins a 23 modificacions del pressupost, i que anul·lés un decret seu que havia de servir per pagar factures pendents. De fet, Sabaté va acusar el govern de CiU i ERC d'utilitzar els diners d'altres partides del pressupost per apujar els sous de l'alcalde i dels regidors, així com per contractar nou personal de confiança. Segons l'exalcalde, no és cert que el 90% de la despesa extraordinària siga del govern anterior, ja que només accepten el 28%.
>Malbaratament i alteració de xifres
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va acusar el PSC de defugir la polèmica de l'extrajudicial al ple, per evitar la divulgació dels «excessos» fets durant el mandat de Sabaté, i sobretot el «malbaratament de recursos» comès abans de les municipals del 2007». Així, la regidora d'Hisenda, Matilde Vilarroya, ha dit que el PSC «falseja» els percentatges, ja que el 15% de l'extrajudicial provenia del gabinet d'alcaldia, i un 23,8%, d'obres fora del pressupost. El PSC, que ha detectat el possible encàrrec d'una auditoria per part del govern de Bel, també ha denunciat despeses de representació «que s'haurien pogut evitar», com ara factures en restaurants o «contractes de publicitat i propaganda, amb una empresa de la construcció que té suspesa la seua activitat al registre».
El Punt (28-Juny-2008)
Tortosa assaja les millores socials al nucli antic amb el programa Treball als Barris
En aquest sentit, Bel ha destacat la importància del programa Treball als Barris i la bona rebuda amb què l'han acollit els veïns. De fet, l'alcalde va afegir que l'empresa municipal Gumtsa mantindrà la brigada de manteniment durant unes setmanes més, per continuar fent treballs al carrer Montcada i al barri de Santa Clara. A més, va confirmar la continuïtat de l'Oficina d'Acollida, després dels bons resultats de les iniciatives amb els diferents col·lectius d'immigrats i d'ètnia gitana per afavorir la cohesió social.
El Punt (28-Juny-2008)
Foto: Ajuntament de Tortosa
27 de juny del 2008
Federico Mayor Zaragoza estrena nou càrrec
Sabaté replica que el 56% del deute és fruit de la «mala gestió» de l'actual govern de Tortosa
Sabaté va afirmar que ja «comença a estar gastada, l'excusa fàcil i pueril» que tot allò que funciona malament a Tortosa és per culpa de l'herència del PSC. A més, el portaveu socialista va recordar que el seu govern només va gestionar cinc mesos i mig del 2007, i que només es responsabilitza del 28,45% dels 2,6 milions d'euros de pressupost extrajudicial, que el ple de l'Ajuntament va reconèixer al ple de dimecres. En canvi, Sabaté va remarcar que el 56,27% de la despesa fora del pressupost és responsabilitat exclusiva del govern actual; mentre que hi ha un 15,2% la procedència del qual encara estaria per determinar. «Hem repassat les factures una per una i aquestes són les dades, encara que el govern de Bel pot mentir i dir el que vulga», va lamentar. Així, Sabaté va aclarir que els percentatges calculats pel PSC es corresponen amb els diners gastats fora del pressupost, i no amb el nombre de factures. Sobre l'existència de partides esgotades, Sabaté va advertir que l'actual govern podria haver fet més modificacions pressupostàries. «Diuen que no van trobar diners a la caixa, però la veritat és que l'anterior govern vam deixar l'Ajuntament amb més capacitat d'ingressos i amb menys ràtio d'endeutament», va afegir-hi.
De fet, Sabaté va valorar que el govern de Bel hauria pogut fer totes les modificacions del pressupost que hagués volgut, si realment volia pagar els proveïdors. Segons Sabaté, el govern tortosí ha fet 23 modificacions del pressupost, com la que va servir per «augmentar els sous de l'alcalde i dels regidors». «En canvi, van preferir tirar de veta i fer més obres i posar més papereres, perquè semblés que ja estaven fent més que el PSC, tot i que perjudicaven els proveïdors de l'Ajuntament», va concloure Sabaté.
Tortosa sortejarà nou pisos públics al barri de Remolins
El Punt (27-Juny-2008)
26 de juny del 2008
La celebració per la victòria espanyola a l'Eurocopa es torna a fer sentir a Tortosa
Entrevista sobre blocs i periodisme a Interacción
Faura afirma que Aznar "ja és història" al PP
El portaveu del PP a l'Ajuntament de Tortosa, Antonio Faura, ha afirmat aquest migdia que José Maria Aznar "ja és història" al partit. Durant una tertúlia a Ràdio Ebre amb els portaveus dels grups municipals, Faura ha dit que Aznar ja no té gaire poder dintre del PP, i ha recordat que una de les persones més valorades per l'expresident del govern de l'Estat és Ángel Acebes, tot i que en realitat no procedia de la dreta més radical sinó del centrisme espanyol. Faura ha aprofitat la presència de la regidora Meritxell Roigé per advertir que CiU també pot tenir problemes interns d'aquí a dos anys. A més, Ricard Forés també ha hagut d'intervenir per defensar el paper d'Esquerra al tripartit, ja que el portaveu del PP havia assenyalat que la batalla pel poder a ERC encara pot desestabilitzar el govern d'entesa. Per la seua banda, Jaume Forcadell (ICV) ha dit que desconfia de la moderació del PP, ja que els pactes entre el PSOE i el PP no els fa ser gaire optimistes, sobretot quant a una millora de la relació de l'Estat amb Catalunya. Finalment, Faura ha sentenciat que l'actual govern de Catalunya és "políticament roig, però intel·lectualment gris", i gairebé ha descartat un pacte entre CiU i ERC a la Generalitat. Una coalició que Roigé sí ha avalat, des del sector "més sobiranista" de la federació.
Tortosa o Sevilla?
Salvadó confirma que la vegueria de l'Ebre serà una realitat d'aquí a tres anys
El delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, va confirmar ahir que el territori es troba «en la recta final del llarg procés històric» que ha de culminar en el reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre. Salvadó va anunciar una propera visita del conseller Jordi Ausàs per explicar els detalls del document de bases de la nova llei de governs locals. A més, va avançar la voluntat de la Generalitat d'agilitzar la creació de la vegueria de l'Ebre, que serà una realitat després de les eleccions municipals del 2011. Salvadó va declarar el seu «optimisme» pel procés, però no va concretar si els consells comarcals s'integraran a les noves vegueries.
Salvadó va anunciar ahir que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, té previst visitar el territori per presentar el document de bases de la nova llei de governs locals de Catalunya, que ha de permetre la constitució de la vegueria de les Terres de l'Ebre. Encara no hi ha data per a la visita d'Ausàs, però Salvadó va voler comparèixer per valorar les últimes declaracions del conseller, que va parlar de la creació de les vegueries en una entrevista que El Punt publicava en l'edició de diumenge. «Ens trobem a la recta final d'un llarg procés històric, que ens ha de portar al reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre», va afirmar el delegat. En la mateixa línia, Salvadó va manifestar el seu «optimisme» per la constatació que el document de bases de la nova llei de governs locals serà aprovat per la Generalitat al juliol. A més, Salvadó també va remarcar que hi ha un calendari de desplegament per a les diferents vegueries, així com la voluntat de la Generalitat per aplicar un «ritme diferent» en el cas de l'Ebre.
El delegat va recordar que la creació de les vegueries serà la culminació d'un procés «llarg i complex», que va desbloquejar-se políticament amb l'aprovació de l'Estatut. Segons va dir Salvadó, en els propers tres anys s'ha de completar el cicle que suposarà la constitució de la vegueria de l'Ebre, amb el desplegament del marc legislatiu previst a l'Estatut, i que preveu el desenvolupament de cinc lleis catalanes i la modificació de dues lleis estatals. Per exemple, Salvadó va recordar que s'ha d'aprovar una llei de migració de les diputacions a les vegueries. El procés serà més senzill en el cas de l'Ebre, ja que la creació de la vegueria només afecta la divisió de l'actual Diputació de Tarragona. Finalment, Salvadó va avançar que el document de bases de la llei no estableix el nombre de vegueries que hi haurà a Catalunya, però no va arribar a concretar si els actuals consells comarcals hauran de desaparèixer.
El Punt (26-Juny-2008)
El govern accepta el solar del carrer Montcada
El Punt (26-Juny-2008)
El ple de Tortosa repara el forat de 2,6 milions d'euros al pressupost del 2007
El Punt (26-Juny-2008)
El periodista Dani Gutiérrez obre des d'Amèrica el primer bloc de viatges de l'ebresfera
25 de juny del 2008
Wifredo Miró considera "un insult" el doble preu de la vetllada ciclista a les festes de Ferreries
Forcadell pot anar als Jocs Olímpics
Foto: Federació Catalana d'Atletisme
Salvadó confirma que hauria dimitit si s'hagués fet el transvasament
El bisbe de Salinas, premi 'Un riu d'Opressió'
24 de juny del 2008
El govern de Tortosa prepara un pla financer per pagar 2,6 milions en factures fora del pressupost
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va revelar ahir que les factures que l'Ajuntament ha acumulat fora del pressupost municipal superen els 2,6 milions d'euros. Segons va precisar la regidora d'Hisenda, la majoria són anteriors al juny del 2007, tot i que també hi ha factures que corresponen a partides infradotades, i d'altres més antigues, de fins i tot fa quatre anys. Ara el govern municipal prepara un pla de xoc per resoldre el desgavell financer de l'Ajuntament, que voldria presentar en una setmana.
El ple de l'Ajuntament de Tortosa ha d'aprovar demà, en una sessió extraordinària, el reconeixement del pressupost extrajudicial del 2007, que supera els 2,6 milions d'euros. La regidora d'Hisenda, Matilde Vilarroya, va detallar ahir que el govern ha trobat factures de despeses corrents per valor d'1,9 milions d'euros, mentre que les factures de despeses per fer inversions superaven els 659.700 euros. «En condicions normals, el pressupost extrajudicial no s'hauria de generar fins a final d'any, però vam trobar que hi havia partides que al març del 2007 ja estaven esgotades», va dir Vilarroya. És el cas de la partida del pressupost destinada a costejar el consum elèctric, ja que el consistori encara deu uns 500.000 euros a la companyia Fecsa Endesa. «Hem intentat agilitzar tots els pagaments del 2008 a Fecsa, que després d'algunes reunions ja coneix la voluntat que té l'Ajuntament perquè això no torne a passar més», va remarcar Bel. De fet, sense el reconeixement del pressupost extrajudicial que es farà demà, Tortosa hauria tingut problemes per pagar l'electricitat a partir del juliol.
En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa va agrair la comprensió de Fecsa Endesa i de la resta de proveïdors del consistori, ja que han demostrat «una gran capacitat de sofriment». Bel també va dir que en l'exercici anterior, coincidint amb el fet que era any electoral, hi havia moltes factures sense partida a l'àrea de Presidència, tot i que el gruix de les factures impagades són de l'àrea de Serveis, Urbanisme i Festes. «No es tracta de responsabilitzar els regidors que hi havia abans, sinó de tenir en compte una visió global de la gestió conjunta que es feia a l'Ajuntament», va matisar Bel. L'alcalde va evitar valorar si els regidors amb més força dins del govern de Joan Sabaté (PSC) eren els que tenien més capacitat per generar factures fora de pressupost, tot i que sovint també tenien les partides més ben dotades. «El que passa és que quan entres en una dinàmica, tothom s'anima a tirar de veta», va lamentar. De fet, Bel va remarcar que «la solució global» que ara vol aplicar el govern pretén que «tots els regidors i el mateix alcalde» es comprometin a respectar el pressupost, i que «no es gasten més diners que els que tenen assignats en cada departament».
>Forats al pavelló firal de Remolins i en els serveis
Fa pocs dies hem hagut de pagar una factura de 3 milions d'euros del pavelló firal», va explicar ahir l'alcalde de Tortosa. Segons Ferran Bel, el sobrecost del pavelló de Remolins encara no es pagarà enguany, ja que l'obra és «un pou sense fons» i encara hi ha algunes millores a fer per part de la constructora, que podrien costar uns 200.000 euros més. «L'altra obra que encara no sabem si està liquidada és la rotonda de la Simpàtica», va dir Bel, que també va preferir «no parlar» del sobrecost de l'Espai Sant Domènec. D'altra banda, sobre els terminis de pagaments als diferents proveïdors, Bel va detallar que ara és d'entre 90 i 100 dies, tot i que encara hi ha factures de maig del 2007 que no s'han pogut pagar perquè formen part del paquet de factures fora del pressupost. Amb tot, la regidora d'Hisenda va precisar que hi ha factures de fins al 2006, i que fins i tot n'han detectat alguna del 2004. La majoria d'aquestes factures són de proveïdors que han subministrat serveis a l'Ajuntament.
El Punt (24-Juny-2008)
23 de juny del 2008
El tortosí Daniel Arasa carrega contra els culebrots de TV3 pels seus valors
Foto: Hazteoír.org
Tortosa també va animar 'La Roja' i va celebrar la victòria espanyola als carrers
A més, avui hem sabut que al sopar de germanor que celebraven els veïns de Ferreries, al passeig de l'Ebre, s'estava seguint el partit per televisió, i que a més van connectar a la megafonia del recinte de festes la narració que la cadena Ser estava fent del partit. Queixalada de bou estofat i gol d'Espanya... L'èxtasi total va arribar quan el català Cesc Fàbregas va marcar el penal definitiu, que feia que Espanya puga jugar una de les semifinals contra Rússia. Algú s'imagina què hagués passat si un català, que a més a més s'ha negat a fitxar pel Real Madrid, arriba a fallar el penal decisiu?
Foto: EFE
La variant de l'eix de l'Ebre
Presència (22-Juny-2008)
Tortosa vol més pisos protegits per fer un complex «menys elitista» a Vinallop
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha confirmat que han demanat un percentatge més alt d'habitatges protegits al complex turístic que l'empresa Tortosa Golf Resort té previst construir a la pedania de Vinallop. Segons el conveni signat ara fa dos anys entre el mateix Ajuntament i la promotora, la urbanització de 1.130 habitatges només havia de reservar-ne el 10% per posar-los a la venda amb alguna mena de protecció pública. El conveni establia que una part dels habitatges protegits es farien al nucli de Vinallop, però l'actual govern municipal vol que es facin a la mateixa urbanització, per deixar clar que no serà un complex «elitista». Amb aquestes millores, Bel vol aconseguir el consens polític amb el seu soci de govern, que havia votat en contra l'antic projecte.
«Hem demanat a l'empresa que incrementi el percentatge d'habitatges protegits, i també que construeixi tots aquests pisos al mateix sector», va explicar Ferran Bel. Així, l'alcalde va recordar que el conveni que van firmar l'Ajuntament i la promotora Tortosa Golf Resort establia que el 10% dels 1.130 habitatges de la urbanització es posarien al mercat amb algun tipus de protecció pública. De fet, el juliol del 2006, l'Ajuntament va informar que el conveni –signat amb l'empresa en una reunió a porta tancada– definia que un centenar de les cases que s'havien de construir estarien en «algun tipus de règim de protecció pública»; i també que una part dels habitatges protegits es construirien al mateix nucli de Vinallop, fora del sector requalificat per fer la urbanització.
Fa dos anys, l'Ajuntament va vendre la mesura de construir una part de l'habitatge públic a l'actual nucli urbà de Vinallop com una manera de potenciar el creixement urbanístic de la pedania, on actualment viuen unes 400 persones. Però el govern actual, format per CiU i ERC, ha interpretat aquest compromís d'una manera diferent. El govern de Ferran Bel ha valorat que és millor que tot l'habitatge protegit es concentri a la urbanització, amb un percentatge més alt que el 10% previst en el conveni. L'objectiu és atraure més compradors potencials i «deixar clar» que no es tracta d'un complex «aïllat i elitista», sinó d'una urbanització «sostenible en tots els aspectes». Tot i això, l'alcalde va precisar que l'Ajuntament encara no ha tancat l'acord amb la promotora, si bé considera que l'empresa serà receptiva amb els canvis de criteri del govern actual.
>Informe de sostenibilitat
El projecte de Tortosa Golf Resort va rebre un fort sotrac la tardor passada. L'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental, que depèn dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va rebutjar l'informe de sostenibilitat ambiental (ISA) de la modificació del pla d'ordenació urbana municipal (POUM) que havia de permetre la requalificació urbanística. En concret, es tracta de convertir 127 hectàrees de sòl no urbanitzable en sòl urbanitzable delimitat, per construir-hi la urbanització amb un miler d'habitatges, un camp de golf amb 18 forats i una escola de golf, un hotel i un port fluvial. Bel va explicar que l'empresa ja té molt avançat el nou informe de sostenibilitat, i que està incorporant una sèrie de millores ambientals al projecte per convèncer el govern de la Generalitat.
>Consens polític
Ara mateix, l'altre repte és ampliar el consens polític sobre la urbanització i el camp de golf de Vinallop. ERC, el soci de govern de CiU, va votar en contra del projecte en l'anterior mandat. Però la diferència és que cap dels dos regidors actuals formava part de l'anterior consistori, i que el republicà Ricard Forés va evitar polemitzar sobre el projecte durant les passades eleccions municipals. En qualsevol cas, Bel creu que amb els canvis que s'estan introduint al projecte n'hi haurà prou per acabar de convèncer ERC, però també per ampliar el consens polític. «És un projecte profitós i de futur per a la ciutat, i per això estem intentant millorar-lo», va dir Bel. Només Jaume Forcadell (ICV), que lamenta que no s'haja tractat a la comissió d'Urbanisme, és contrari al projecte, ja que PSC i PP hi donen suport.
El Punt (23-Juny-2008)
22 de juny del 2008
«Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)» passa del bloc al paper i es presenta a Tortosa
El bloc va deixar d'actualitzar-se amb noves històries ara farà un any, el 25 de juny de l'any passat, però Manel Riu i Mir Roy van continuar molt actius a internet, a través d'un compte al servei d'internet Twitter. A més, tant Riu com Roy van participar el febrer d'enguany en el dinar de germanor de la segona edició de l'Ebrebloc, i és per això que l'entitat Blocaires Ebrencs van decidir convidar-los ahir a presentar el seu llibre. Mireia Galindo també va tenir una rèplica al territori, el bloc Diari sexual d'una ebrenca a la ciutat, que fa pocs dies ha deixat de publicar.
El Punt (22-Juny-2008)
Diari de Tarragona fa el salt a la web 2.0
21 de juny del 2008
La PDE encara té «molts dubtes» que l'Estat haja derogat el transvasament
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) encara té «dubtes molt seriosos» que el reial decret llei 3/2008 del 21 d'abril, que autoritzava el transvasament urgent a l'àrea metropolitana de Barcelona, haja quedat derogat pel govern de l'Estat. El portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, va explicar ahir que un dels advocats del moviment social els ha advertit que el Consell de Ministres del 6 de juny no va derogar el decret amb un altre reial decret llei, sinó que es va limitar a deixar «sense vigència» les mesures previstes. «Ho estem estudiant a fons, perquè hem comprovat que en cap moment es parla de derogació del decret», va afegir-hi Panisello. El portaveu va assenyalar que aquesta indefinició provoca un cert neguit a la PDE, que dimecres a la nit va tractar de la situació, durant la reunió de la intercomarcal. «Si aquest decret no es deroga completament, es podria tornar a activar en qualsevol moment, si el govern de l'Estat considera que es repeteixen les circumstàncies que van justificar-lo», va interpretar. Així, Panisello va instar algun representant del govern català o de l'Estat a aclarir la situació legal del transvasament, així com de les expropiacions de les finques afectades per la construcció de la canonada. La PDE també va confirmar que la festa del 12 de juliol per celebrar l'aturada del transvasament no es farà a la plaça dels Mercats, sinó al passeig central del parc de Tortosa.
El Punt (21-Juny-2008)
L'Orfeó Tortosí rep la medalla d'or de la ciutat
El Punt (21-Juny-2008)
Ferreries obre les festes dels barris de Tortosa amb correfoc i ciclisme
Les festes de Ferreries continuen avui amb el repartiment de panoli, un concurs de pesca al riu i la recuperació del concurs de guinyot. A la nit hi haurà el ball en honor de les pubilles Mireia Rojas, Paula Anguera i Alejandra Andrea Cassini. La música anirà a càrrec de l'orquestra Bambú. Demà a la nit es farà un sopar de germanor, amb bou estofat i el duet Elegance, però l'acte més destacat de les festes serà la tradicional revetlla de Sant Joan, dilluns, amb el quartet Lazaro's Show.
El Punt (21-Juny-2008)
Ecologistes en Acció critica el pla d'actuacions de la central nuclear d'Ascó I
El Punt (21-Juny-2008)
Detinguts prop de Sagunt els dos presumptes autors del doble crim de Tortosa
Més informació a El Punt:
-Detenen al País Valencià els dos germans acusats del doble crim de Tortosa
20 de juny del 2008
Maten una mare i el seu fill en una baralla per drogues al nucli antic de Tortosa
Un jove de divuit anys era ahir a la nit l'únic detingut relacionat amb el doble crim ocorregut dimecres a Tortosa, en què van morir un noi i la seua mare durant una disputa per drogues. Els fets van produir-se poc després de les deu del vespre al número 23 del carrer Costa de Capellans, un dels més degradats del nucli antic. Tot sembla indicar que compradors i venedors, que podrien ser família, no es van posar d'acord en la transacció, i els agressors van marxar i van tornar poc després armats amb una escopeta i una navalla. Els acusats, que la policia ja ha pogut identificar, van disparar amb una escopeta amb els canons retallats a l'home, José Manuel Salvadó Gabarri, de 28 anys, i després van apunyalar mortalment la mare, Concepción Gabarri Gabarri, de 54.
Tot i que del lloc dels fets van fugir quatre persones, la Policía Nacional buscava ahir dos germans que podrien ser de la mateixa família de les víctimes com a principals responsables d'haver disparat dos trets al pit amb una escopeta de canons retallats al noi, així com també d'haver clavat dues punyalades a la seva mare. Els acusats haurien comès el crim després de mantenir una disputa per un desacord en el preu de la venda de droga amb les víctimes (de les quals ara per ara es desconeix si pertanyien a un clan rival dels suposats agressors). En aquest sentit, tant José Manuel Salvadó Gabarri com la seua mare, Concepción Gabarri Gabarri, són membres d'una de les famílies gitanes més antigues i conegudes de Tortosa. L'home, a banda, feia només un parell de setmanes que havia sortit de la presó, i li constaven disset detencions per diversos delictes contra la propietat privada.
Els agents van dur a terme un escorcoll d'una casa del mateix carrer, ja que un dels acusats s'hi va amagar just després dels fets. En no trobar-lo, es van dirigir al domicili de la seva mare, que també està en una de les places pròximes, tot i que aquest segon intent també va ser frustrat. A banda, a causa de la gravetat del succés, ahir els pocs veïns del carrer Costa de Capellans eren reticents a parlar del que sabien o havien escoltat. Amb tot, un d'ells va explicar que al número 23 només hi vivia una noia amb el seu fill d'un any, que podria ser la dona de Salvadó Gabarri. De fet, pel forat –aparentment de bala– que hi havia a la porta de l'habitatge es podia veure un bressol, una taula parada per al sopar, un biberó i una capsa de galetes. Al damunt d'un petit armari també hi havia alguns marcs amb fotografies del nadó. Però segons el mateix home, el forat de la porta no era de dijous a la nit, sinó d'algun altre episodi anterior. La noia vivia sola i feia pocs dies que havia tornat el seu marit, que no sortia «gairebé mai». De vegades rebien visites curtes de la mare del noi, d'una altra noia jove i de diversos familiars, però «res feia pensar» que la casa fos un punt de venda de droga.
>Un antic mercat de la droga
La Costa de Capellans és un dels carrers que uneixen la plaça de l'Absis de la Catedral amb el castell de la Suda, on hi ha un parador de turisme de quatre estrelles. Però el carrer és un dels més degradats i conflictius del nucli antic de Tortosa. Fa uns anys, les famílies gitanes de clans rivals havien traçat una ratlla al mig del carrer, i si algú gosava travessar-la sabia que s'arriscava a rebre un cop de pedra des d'algun balcó. «Ara el carrer ha millorat una mica», va assegurar ahir un veí, ja que s'han enderrocat algunes de les cases on es venia la droga i s'han netejat molts solars. De fet, la previsió de l'Ajuntament és fer una reforma integral de tot el barri del Castell. «Però quan hi ha soroll, avisem la policia i moltes vegades ni es molesten a vindre, perquè ja saben què s'hi trobaran», va afegir. Aquest mateix ciutadà, a més, va recordar que potser va sentir els trets, però que els va confondre amb els petards que els xiquets han començat a tirar pel barri, com cada any poc abans de Sant Joan.
El Punt (20-Juny-2008)
19 de juny del 2008
Tortosa traslladarà part de la Festa del Renaixement per les obres al nucli antic
Les obres que ja s'estan fent en alguns carrers del nucli antic de Tortosa han obligat l'organització de la Festa del Renaixement, que enguany se celebrarà del 24 al 27 de juliol, a adaptar-se i trobar nous espais. La principal novetat és que el recinte fortificat de les avançades de Sant Joan es convertirà en un espai central i permanent de la festa, després que s'hagin fet actuacions puntuals en edicions passades. En la mateixa línia, el mercat d'època també s'instal·larà al llarg del passeig de Ronda, i la mostra d'oficis, a la pujada del castell, de manera que els visitants de la festa es trobaran, gairebé sense adonar-se'n, a un pas de les avançades de Sant Joan. Ahir van presentar un avanç del programa oficial de la XIII Festa del Renaixement, que tindrà un pressupost de 400.000 euros.
«Una part de la programació també està pensada perquè la gent es trobe, caminant i sense pensar-ho, a un pas de les avançades de Sant Joan», va explicar ahir el director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs. El nou responsable de l'organització va comparèixer al costat de l'alcalde, Ferran Bel, i del regidor de Festes, Jordi Folqué, al pati dels Reials Col·legis (que enguany es torna a incorporar als espais de la festa, després del parèntesi de l'any passat per les obres al carrer Sant Domènec). Tomàs va poder avançar bona part del programa oficial d'actes, i Bel va destacar que el programa de la XIII Festa del Renaixement s'ha pogut «complementar millor que en altres edicions», i que el fet que hi hagi obres al nucli antic s'ha de veure com «una oportunitat» per descobrir nous espais del nucli històric. De fet, l'alcalde va dir que l'edició d'enguany es recordarà per haver consolidat les avançades de Sant Joan com un espai estable de la Festa del Renaixement.
Així, Tomàs va avançar que al recinte fortificat es podrà veure un dels muntatges més emblemàtics de la Festa del Renaixement. És el cas de l'espectacle La taverna d'Enrico, del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que enguany no podrà representar-se al Casal Tortosí per unes obres que es faran a la plaça de Sant Joan. En canvi, al nou espai de les avançades s'habilitarà un escenari que tindrà el doble d'aforament que l'antic convent de Sant Joan.
A més, al mateix recinte fortificat també es tornarà a fer, les nits de divendres i dissabte, l'espectacle de gran format El despertar de les avançades, i serà l'escenari del campament de Bretten, amb sortida i arribada de diferents grups itinerants. «La novetat amb relació a altres anys és que les avançades de Sant Joan seran un lloc d'activitat permanent, en què hi haurà coses des de les nou del matí fins a les tres de la matinada», va voler remarcar l'alcalde. De fet, les avançades també seran l'escenari de la Taverna del Pou, una de les més populars de la Festa del Renaixement, que enguany no podrà ocupar la plaça de Sant Joan per les obres que s'hi han de fer.
En aquest sentit, Bel va confirmar que enguany hi ha 22 sol·licituds per instal·lar tavernes de la Ruta de la Saboga, una xifra «rècord», i el director de la Festa del Renaixement va assenyalar que finalment potser en seran més. Així, tant Bel com el regidor de Festes, Jordi Folqué, també van destacar la implicació dels comerciants, dels voluntaris i de les entitats locals dedicades a la cultura popular i tradicional. «La festa continua tenint un gran component de projecció internacional; però és el primer cop que totes les entitats de Tortosa participen amb actes i espectacles d'una gran qualitat, molts dels quals seran exportables», va dir Bel.
>Tornen les «Gàrgoles» i arriben noves propostes
El nou director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, va explicar que enguany hi haurà una seixantena d'espectacles, amb més de 600 actors de fins a 45 companyies i entitats diferents, que faran més de 300 funcions. Una de les novetats més importants serà la Marxa dels Trasts, dissabte a la nit, quan un seguici amb torxes recorrerà la ciutat per recordar els diferents gremis i barris que defensaven la Tortosa del segle XVI. Altres novetats seran l'estrena de l'obra teatral Molt soroll per no res, del grup Tamquam, així com La juguesca dels Déus, la nova proposta del cor Tyrichae. El concert de gran format de dissabte serà a càrrec de la Lira Ampostina, que interpretarà un repertori inspirat en les novel·les de cavalleries. A més, enguany tornaran les gàrgoles humanes de la Compagnie du Chaland, un dels espectacles més aplaudits en passades edicions. Altres novetats seran el campament històric d'Avinyó i el Pregoneret i els Abanderats de la Festa, amb la participació d'actors infantils.
El Punt (19-Juny-2008)
«La filosofia no cura, però ens ajuda»
-Però en què consisteix l'assessorament filosòfic?
-«És un pràctica professional que es basa en una relació d'ajuda per poder afrontar certs tipus de problemes i de patiments, però amb les eines de la filosofia. En realitat, s'han utilitzat des de fa més de 2.000 anys per resoldre problemes humans, però ara s'usen amb un propòsit més específic i per solucionar algun problema concret que la persona consultant vulga aclarir.»
-Però com s'aplica la filosofia, que habitualment tracta de problemes generals, per solucionar qüestions personals i de cada individu?
-«La filosofia treballa en qüestions generals, però sempre amb la voluntat d'aplicar-les a realitats concretes. De fet, l'ètica és la filosofia pràctica, perquè respon a la pregunta què he de fer? La resposta, des del punt de vista acadèmic, és molt fàcil, ja que sempre s'ha de fer allò que és bo. Però a la vida no saps quina decisió triar, i moltes vegades és aquesta sensació de bloqueig el que ens fa patir. Òbviament, no dic la decisió que el consultant ha de prendre, però sé com fer-li veure les implicacions i les conseqüències que pot tenir la seua decisió, així com els pressupòsits que l'estan fent actuar d'una determinada manera. Poso tots els elements al damunt de la taula, i l'ajudo a prendre la decisió.»
-Quin tipus de consultes atén?
-«L'assessorament filosòfic pot servir per resoldre problemes personals, però també per a empreses i institucions que vulguen aclarir objectius i desenvolupar la seua responsabilitat social corporativa. Ara he començat a donar-me a conèixer, tinc una pàgina web [http://www.filo.cat/], i bàsicament atenc qüestions personals i de propòsit de la vida. Sobretot, són consultes molt lligades a les relacions i a la soledat. També he estat treballant amb gent que té càncer, i que necessiten parlar dels valors vitals. El filòsofs estoics deien que no manem en allò que ens passa, però sí en les respostes a les coses que ens passen. Moltes vegades confonem els conceptes i ens veiem com a víctimes de les circumstàncies, i ens fem un relat i un discurs molt negatiu de la nostra realitat. Per exemple, no és el mateix dir que la vida és molt cara que dir no guanyo prou diners. El llenguatge és menys abstracte del que ens pensem. De fet, la filosofia no cura, però ens pot ajudar a afrontar millor la vida.»
-Potser és simplificar-ho, però amb això ens vol dir que la gent s'hauria de tornar a prendre la vida amb filosofia?
-«No se m'havia acudit, però potser sí, perquè no es tracta d'una cosa acadèmica. De vegades, utilitzo filòsofs com Plató, Kant i Nietzsche, però això potser al consultant no li interessa. Kant va parlar dels conflictes de deures, i sobre el tema de la felicitat sé el que deia Aristòtil, però a les consultes no els uso directament. Agafar-se la vida amb filosofia vol dir prendre-se-la amb racionalitat; però això no implica evitar les emocions, que també es poden educar i anar treballant-hi. Molts de patiments ens vénen per emocions que ens sobrepassen, o potser perquè la nostra visió del món no està ben construïda.»
-En temps de crisi com l'actual, la filosofia ens dóna les respostes?
-«Crec que sí, però no m'atreviria a donar receptes per a tothom. Amb tot, estic convençut que la filosofia és una eina molt útil per viure. Al llarg de la història sempre hi ha hagut crisis, i cada època ha buscat les seues respostes. En realitat, la filosofia és tan mil·lenària com aquestes teràpies que per tenir més èxit s'anuncien amb l'etiqueta de mil·lenàries... Però la diferència és que la filosofia se'n surt de la tendència que tenim, i més a la nostra època, d'intentar patologitzar-ho tot. Ara tot es medicalitza i sempre hi ha algú que em curarà del que tinc. La filosofia és més útil perquè parteix de la responsabilització de qui busca una llum per resoldre situacions concretes. De vegades intentem delegar en algú les conseqüències del nostre patiment, però la filosofia ens posa al davant totes les peces del puzle, perquè adquirim més consciència de la nostra vida.»
-Els psiquiatres i psicòlegs no l'acusaran d'intrusisme professional?
-«No, perquè l'assessorament filosòfic no és contrari o substitut del tractament psicològic o psiquiàtric. De vegades pot ser complementari. No hem de curar ningú, ni tampoc pretenc tractar cap patologia. La nostra missió és tractar amb persones racionals, que són capaces d'assumir responsabilitats sobre la pròpia vida, i també actuar sobre la seua incoherència».
El Punt (19-Juny-2008)