30 de juliol del 2008
Gran concert de la Lira Ampostina a la Festa del Renaixement de Tortosa
Una de les coses que més ens han agradat enguany de la Festa del Renaixement va ser el concert que La Lira Ampostina va oferir dissabte a la nit a la plaça de l'Ajuntament. Només veure els músics amb els instruments, tots vestits elegantment de negre i pujant a l'escenari, se'ns va posar la carn de gallina. Però el millor encara estava per vindre. La batuta d'Octavi Ruiz va dirigir amb excel·lència un repertori titulat Entreteniments al Renaixement, danses i llibres de cavalleries, que el públic assistent vam aplaudir amb entusiasme. L'execució dels temes va ser tan brillant que en alguns moments semblava que estàvem escoltant un disc, relaxats i tranquils al saló de casa. Ningú ho va enregistrar per a la posteritat? Alguns podrien pensar que les paraules de benvinguda que va pronunciar l'alcalde de Tortosa, just després del primer tema de la nit, van ser un excés de protagonsime per part de Ferran Bel; però la veritat és que Octavi Ruiz i els joves que l'altra nit formaven la Lira Ampostina es mereixien tot el reconeixement de Tortosa. En primer lloc, perquè amb la seua actuació van contribuir a fer més gran la Festa del Renaixement, però també perquè aquest tipus de col·laboracions són les que fan més gran el territori. Per què no poden actuar cada any la Lira Ampostina o la Filha, bé a les festes de la Cinta o pel Renaixement? Per què ens costa tant reconèixer i promocionar les coses bones que tenim, a les Terres de l'Ebre?
Els parcs eòlics de la Terra Alta també sostoven la memòria de la Batalla de l'Ebre
Foto: Elies115
28 de juliol del 2008
El desterrament de 'La taverna d'Enrico' a les avançades de Sant Joan
Tot seguit, podeu veure un vídeo amb els moments més interessants...
Neguit a Tortosa per la violència juvenil les nits dels caps de setmana
Baralles multitudinàries, aldarulls, contenidors bolcats, agressions gratuïtes i petits robatoris són algunes de les accions registrades durant els últims caps de setmana que provoquen un estat d'alarma al centre de Tortosa. Diversos testimonis parlen, fins i tot, de la formació de bandes de joves de diferents nacionalitats, capaços de cometre tota mena d'actes vandàlics, tot i que l'Ajuntament només té constància d'una banda juvenil que fa uns mesos va intimidar i robar als alumnes de l'IES Joaquim Bau. Alguns locals d'oci nocturn ja han denunciat la situació, que també preocupa l'Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric.
El regidor de Seguretat, Jordi Folqué, va confirmar que la policia local té localitzada almenys una de les bandes juvenils, que podria ser la mateixa que fa uns mesos va protagonitzar actes vandàlics, intimidacions i petits robatoris al voltant de l'IES Joaquim Bau. Segons va detallar Folqué, es tracta de joves que contacten a través d'internet per organitzar millor les seues accions. Tot i això, el regidor de Seguretat va concretar que la policia local no té denúncies per agressions, baralles o robatoris protagonitzats per bandes en els últims caps de setmana, però que això no vol dir que no s'hagin produït. En la mateixa línia, Folqué va descartar «en un percentatge molt elevat» que alguna d'aquestes bandes juvenils siga la responsable de la crema intencionada de 13 contenidors en diferents punts de Tortosa i Roquetes, la matinada del 14 de juliol. De fet, Folqué va dir que la Policía Nacional ja té identificat el presumpte piròman.
Fonts del sector de l'oci nocturn van explicar que les bandes juvenils han protagonitzat baralles al carrer, i que en algun cas portaven ganivets i navalles. De la mateixa manera, sembla que les bandes han comès agressions gratuïtes a altres joves (la més recent, a la plaça d'Alfons XII), i petits robatoris a la zona de vianants del carrer Sant Blai. Les mateixes fonts van lamentar la degradació de l'ambient nocturn a la ciutat, que també perjudica els negocis, així com la tardança de la policia per acudir al lloc dels fets. «Fa poc vam denunciar una baralla al carrer i ens van contestar que no podien venir perquè només tenien un cotxe patrulla, perquè eren festes a Roquetes», van dir.
>Molèsties als veïns i vandalisme
La presidenta de l'Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric, Caritat Garcia Celma, va confirmar que els veïns de la zona han manifestat el seu malestar pels aldarulls que es produeixen quan tanquen els bars, així com pel soroll que provoquen alguns joves quan baixen pel carrer Sant Blai. Garcia Celma va explicar que molts veïns s'han queixat pels crits i els cops de peu que els joves donen a les portes, pel trencament de mobiliari urbà i pel soroll de les motos. El carrer Sant Blai és una zona exclusiva de vianants des del setembre de l'any passat, i el fet que l'Ajuntament no abaixi els pilons a les nits facilita que alguns joves aprofitin que no hi ha trànsit per passar pel carrer amb les motos. En aquest sentit, l'associació veïnal ha reclamat que la policia local abaixi els pilons fora de l'horari comercial, per guanyar seguretat i per facilitar l'accés als aparcaments privats que hi ha a la zona. A més, alerten que ara les ambulàncies i els bombers tenen problemes per arribar-hi.
26 de juliol del 2008
La Festa del Renaixement de Tortosa assoleix avui el clímax amb més de 130 actes
La directora general de Comerç, Gemma Puig, va inaugurar ahir Lo Taulell al Carrer, l'activitat en què els comerciants de Tortosa engalanen els aparadors, es vesteixen amb roba del Renaixement i trauen els seus articles al carrer, per convertir la ciutat en un gran mercat d'època. Avui, la Festa del Renaixement afrontarà el seu dia més fort, amb més de 130 actes.
Com ja és tradició, la Festa del Renaixement va dedicar la seua segona jornada al comerç. Al matí va obrir les portes el mercat d'època i la mostra d'oficis, que enguany s'han traslladat al passeig de Ronda i a la pujada del Castell. Ja al vespre, va fer-se la inauguració oficial de Lo Taulell del Carrer, a càrrec de la Gemma Puig. A més, el seguici de procuradors va estar acompanyat pel grup d'Abanderats de la Colla Jove de Dolçainers, així com pel director dels serveis territorials del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús. L'alcalde de Tortosa i procurador en cap de la Festa del Renaixement, Ferran Bel, va aprofitar els seus parlaments per recordar que l'èxit de festa ha estat gràcies a la implicació de la societat civil tortosina. «Molts de vosaltres hi participeu activament, però sobretot treballeu al llarg de tot l'any per poder organitzar la festa», va dir Bel dirigint-se als comerciants. De fet, l'alcalde va destacar la «implicació» del comerç de Tortosa des dels orígens de la Festa del Renaixement, enguany fa tretze anys. Com a mostra de reconeixement, Bel va recordar que en aquesta edició les associacions de comerciants de Tortosa han rebut l'estendard de la Festa del Renaixement. Va ser durant la cerimònia inaugural, quan l'associació de restauradors Platigot van cedir l'estendard als representants de les entitats de comerciants.
D'altra banda, el director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, va fer ahir una primera valoració molt positiva de les primeres hores de la festa. Tomàs va destacar l'èxit de la nova posada en escena de la cerimònia inaugural, així com l'ambient que hi havia a les tavernes des de primera hora. A més, el director va remarcar la bona acceptació que ha tingut el nou espai festiu habilitat al recinte de les Avançades de Sant Joan.
El Punt (26-Juliol-2008)
>>Consulta clicant aquí tot el programa d'actes d'avui.
El Renaixement, segons la Lira Ampostina
El Punt (26-Juliol-2008)
Saura diu que proposarà desenvolupar l'Estatut perquè el govern participi en la seguretat nuclear
En aquest sentit, Saura va remarcar que la Generalitat vol millorar la «falta de comunicació» en els incidents com la fuita radioactiva d'Ascó. Segons el conseller, el protocol que s'ha de signar amb el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) estableix que s'han de comunicar totes les incidències, que també s'haurà d'informar la Generalitat, i que han de fer-ho de manera ràpida. A més, Saura va insistir que l'Estatut preveu que tots els plans de protecció civil siguen competència de la Generalitat, mentre que fins ara hi ha hagut una «disfunció», ja que el govern català encara no té competències en matèria de seguretat nuclear. De fet, Saura va recordar que la direcció del pla d'emergències es fa des de Madrid, mentre que els operatius que treballarien en cas d'activar-se el pla Penta depenen de la Generalitat, sense que el govern català participe directament en la direcció del pla. En aquest context, Saura va garantir que en la reunió de dimarts vinent de la comissió bilateral Estat-Generalitat demanaran la creació d'un grup de treball bilateral, que garantisca el ple desenvolupament de l'article 132.4 de l'Estatut. Aquest article fixa la participació de la Generalitat en l'execució de les mesures de seguretat nuclear.
>Plans locals per a la neteja del pantà de Flix
El pla d'emergències per episodis de contaminació a l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix va aprovar-se el passat mes d'abril, però la reunió entre el conseller d'Interior i els alcaldes no va fer-se fins ahir, gairebé quatre mesos després. Un retard que, en realitat, no ha posat en perill la seguretat dels municipis, ja que els treballs de descontaminació del pantà s'han tornat a ajornar, aquesta vegada fins després de la tardor. El primer document del pla s'havia presentat al territori al setembre del 2007, i ja establia l'operatiu per afrontar qualsevol tipus d'incident que hi hagués durant la neteja del pantà. També fixava que els ajuntaments que no tinguen un pla de protecció civil han de redactar un pla local d'emergències. Saura va recordar ahir que el govern ha ofert 90.000 euros perquè els 62 municipis afectats redactin el seu pla local. El conseller va constatar que la principal demanda dels alcaldes és que caldria tenir més personal per fer l'assessorament tècnic als ajuntaments.
El Punt (26-Juliol-2008)
Foto: Generalitat de Catalunya
Vídeo de la inauguració de la XIII Festa del Renaixement de Tortosa
25 de juliol del 2008
Tortosa retorna al Renaixement amb un crit clar a favor de la vegueria de l'Ebre
«Visca la Festa del Renaixement i visca la vegueria de Tortosa» va ser el crit més celebrat i que més va repetir-se ahir al vespre, durant els diferents actes inaugurals de la XIII Festa del Renaixement. Així, tenint present el reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre en l'horitzó del 2011, Tortosa s'ha submergit un any més en la seua festa de recreació històrica. Fins diumenge, un intens programa d'actes farà retornar la ciutat a l'esplendor del segle XVI, ja que hi haurà més de 3.000 veïns i comerciants vestits d'època, tavernes, artesans, campaments i mercats. A més, 600 actors de 45 companyies diferents, amb una seixantena d'espectacles, la gran majoria gratuïts i itinerants, portaran l'esperit del Renaixement al castell, a les muralles i als carrers del nucli antic.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va ser ahir al vespre el pregoner de la XIII Festa del Renaixement. Tresserras, que va confessar que la seua assistència a la festa havia estat una experiència «inicial i iniciàtica», va destacar que Tortosa celebra una època esplendorosa, de quan era «a mig camí entre una València emergent i una Barcelona més apagada». Així, el pregoner d'enguany va animar els tortosins a impulsar «un veritable renaixement», per situar la ciutat «en les xarxes globals». Segons Tresserras, la nova «Catalunya en xarxa» necessita ciutats com Tortosa, que equilibrin el pes i l'atracció de Barcelona. Per tant, el conseller va reclamar una Tortosa «forta, sòlida, ambiciosa i segura», ja que només una Tortosa «en òrbita» farà que Catalunya siga «una veritable nació global».
El pregó va fer-se al renovat carrer de Sant Domènec, després d'una cerimònia inaugural a la plaça de l'Ajuntament, en què va destacar la nova posada en escena. També va impactar el públic l'aparició de sorpresa de les gàrgoles humanes de la Compagnie du Chaland, que van onejar les banderes de Tortosa i de la vegueria, a més de l'actuació dels Gaiters de l'Aguilot i de la Colla Jove de Dolçainers, que estrenaven nou vestuari. Per la seua banda, el procurador en cap de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar el seu discurs per recordar que enguany han adaptat la festa a les obres de millora del nucli antic, que ja estan en marxa. Amb tot, Bel va dir que això també és una oportunitat per «explorar nous espais», com el recinte de les Avançades de Sant Joan. Segons l'alcalde, el nou espai a les muralles donarà «una imatge inèdita» de Tortosa, i també farà «encara més gran» la Festa del Renaixement.
El Punt (25-Juliol-2008)
>>Consulta clicant aquí tot el programa d'actes d'avui
Gàrgoles, Enrico i Shakespeare
Menys restriccions en el trànsit durant la festa
El Punt (25-Juliol-2008)
Tavernes plenes des del primer dia
>La vida als campaments
Els campaments són un dels molts atractius de la festa perquè mostren com era la vida quotidiana al segle XVI. Enguany hi ha el campament de les Quincalles (plaça dels Dolors), de les Cavalleries (parc de l'Escorxador), dels Mercenaris de Le Puy (carrer de la Mercè, a la imatge), de la Cour Pontificale d'Avinyó (plaça de Sant Jaume) i de Bretten (a les Avançades).
>El Portal del Romeu era a punt
Les obres al carrer de la Rosa van fer perillar la cerimònia d'obertura de portes al Portal del Romeu, un dels actes més solemnes de la Festa del Renaixement. Finalment, els operaris van ser a temps d'adequar l'entorn, i el seguici de procuradors, nobles i ciutadans va poder passar per les portes del Romeu, amb les banderes de Tortosa i la vegueria.
El Punt (25-Juliol-2008)
Domingo Tomàs: «Encara ens cal estudiar quin és l'impacte econòmic de la Festa del Renaixement»
Domingo Tomàs és, des de l'abril, el nou director de la Festa del Renaixement de Tortosa. Molt vinculat a la cultura popular i als actes festius, ja va organitzar la cavalcada de Reis. Abans, Tomàs ja havia col·laborat estretament en la festa, com a voluntari i amb la creació del grup d'Abanderats de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa. A més, també havia dissenyat i dirigit alguna cerimònia inaugural.
-Com ha afrontat el repte de ser enguany el director de la Festa del Renaixement?
-«Amb un compromís molt important, i també amb orgull i satisfacció personal. La gent que hem posat tants esforços, ara hem vist recompensada una part del treball. També amb molta tranquil·litat, perquè més enllà de ser el director de la Festa del Renaixement, em considero un privilegiat pel fet de tenir aquest lloc de responsabilitat. Sé d'on vinc, on estic i també qui sóc.»
-En edicions anteriors ja havia format part de l'organització. Se sent més pressionat, pel fet de dirigir la Festa del Renaixement?
-«Tothom té la seua visió particular i una opinió formada sobre com caldria organitzar la festa. És un càrrec que està al punt de mira de la gent, ja que el Renaixement forma part del debat a la ciutat. Però acceptem totes les opinions, sempre que siguen respectuoses, perquè el director és una figura pública i representativa. Fins i tot hi ha valoracions que poden servir-nos per millorar la festa en futures edicions. Ser director de la Festa del Renaixement és com entrenar el Barça.»
-Per tant, vostè seria com Guardiola, no? Ha estat una peça important en l'equip de la festa i ara l'està dirigint...
-«Potser sí. He repartit joc a la Festa del Renaixement, he assolit títols i ara tinc l'encàrrec de dirigir l'equip. El símil amb la figura de Guardiola és correcte i es pot acceptar, ja que també sóc una persona de casa, de la ciutat. La diferència és que no tenim cap Ronaldinho ni cap Eto'o, sinó un grup de Puyols, molt compromesos.»
-També ha hagut de corregir algun vici?
-«Pel fet d'estar molt relacionat amb el públic, tenia una visió una mica diferent d'alguns aspectes. Per exemple, pensava que algunes actuacions artístiques calia preparar-les millor. A més, tot l'equip s'ha hagut d'adaptar a una direcció externa i a un canvi d'emplaçament físic del departament de festes. Això ha complicat les coses, en algun moment.»
-Quin creu que és el repte més important per a l'edició d'enguany?
-«La consolidació del recinte de les Avançades de Sant Joan com un espai permanent, però també la revaloració del mercat d'època, en un lloc tan entranyable com el passeig de Ronda. I tot plegat, sense descuidar la importància dels actes propis.»
-Creu que la Festa del Renaixement pot créixer encara més?
-«La festa encara no ha trobat el seu sostre. L'únic aturador de l'organització és el pressupost. En la mesura que aconseguim més recursos externs, les possibilitats de creixement són considerables. Per exemple, podríem plantejar dos mercats d'època, més espectacles a les Avançades de Sant Joan o l'aprofitament del fortí d'Orleans.»
-De quina manera han previst aconseguir més finançament?
-«D'entrada, amb una major implicació de la Generalitat, a l'alçada o equivalent de la que ja tenen la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega o la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa. També podríem aconseguir el patrocini de grans marques comercials d'impacte mediàtic. Però abans caldria encarregar un estudi sobre l'impacte econòmic que té la Festa del Renaixement sobre la ciutat de Tortosa i el conjunt del territori. És a dir, sobre el volum de negoci que es genera en tots els sectors, ja que l'activitat econòmica es multiplica quan encara falten algunes setmanes per a la festa. De fet, es calcula que unes 200.000 persones visiten Tortosa durant la Festa del Renaixement. Amb dades com aquestes a la mà, seria més fàcil trucar a la porta dels patrocinadors i diversificar el finançament.»
-L'aigua oficial de la Festa del Renaixement, amb etiqueta pròpia, ha obert un camí a seguir?
-«L'etiquetatge de l'aigua ens dóna un punt més de qualitat, ja que la Festa del Renaixement ja és avui per avui una gran marca. No és casualitat que una empresa com és Font Selva haja volgut implicar-se en la promoció de la Festa del Renaixement, per fer publicitat. A més, l'etiquetatge de l'aigua no ha representat cap cost econòmic per a l'Ajuntament. Estem segurs que obrirà les portes a més col·laboracions comercials, d'aquestes o d'altres característiques.»
-És factible que Tortosa puga aprofitar l'embranzida del Renaixement, més enllà dels quatre dies de festa?
-«Pensem que això començarà a fer-se realitat amb l'obertura del nou centre d'interpretació del Renaixement. Però l'organització també hem de ser capaços de fer activitats complementàries al llarg de l'any, i d'exportar els nostres espectacles arreu del país i d'Europa, aprofitant que som membres de l'associació Euro XVI.»
El Punt (25-Juliol-2008)
Tortosa cedeix els terrenys a la URV per construir l'edifici del campus de l'Ebre
El director del campus, Azael Fabregat, va assistir com a públic al ple d'ahir. Fabregat va anunciar al maig, durant la presentació del campus a la fira Expoebre, que esperen posar la primera pedra al setembre. El nou campus de la URV a les Terres de l'Ebre serà un edifici de 10.000 metres quadrats i tres plantes que es construirà a la vora de l'Ebre. Tindrà forma de creu per simbolitzar un riu i un pont que el creua. La previsió és que l'obra, amb un pressupost de 15 milions d'euros, estiga acabada l'any 2010. A la planta baixa s'emplaçaran els serveis de gestió acadèmica, el bar i el centre de recursos per a l'aprenentatge i la innovació (la biblioteca del futur). A la primera planta hi haurà 25 aules, i la segona es destinarà a àrees de consulta i als despatxos dels professors. A la tercera planta hi haurà el centre de recerca en clima i la direcció del campus.
>Arquitectura financera
En el mateix ple extraordinari d'ahir, l'Ajuntament tortosí també va adjudicar al Banc Espanyol de Crèdit Local un préstec a llarg termini per un import de 2,3 milions d'euros. El crèdit està vinculat al pla de sanejament financer que l'Ajuntament va aprovar a principi de juliol, i que estarà tutelat pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat. L'objectiu del pla de sanejament és eixugar la despesa fora del pressupost, ja que el govern va presentar-lo després de revelar que el pressupost extrajudicial del 2007 va assolir els 2,6 milions d'euros. Així, el pla pretén «sanejar» les finances municipals en un horitzó de quatre anys.
El Punt (25-Juliol-2008)
24 de juliol del 2008
Tortosa activa la reforma de l'estadi
Les màquines ja treballen al camp de terra de l'estadi municipal de Tortosa, on s'habilitarà el segon camp de gespa artificial i una pista d'atletisme d'entrenament, que també permetrà fer-hi activitats i competicions escolars. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir l'inici de les obres al costat dels presidents del Club Deportiu Tortosa i del Club d'Atletisme de les Terres de l'Ebre, les dues entitats que han adjudicat i executen la millora i han avançat els 760.000 euros que costarà. Amb tot, l'Ajuntament finançarà el cost de les obres, que s'emmarca en el projecte de reforma integral de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal.
Les obres ja han començat i tindran un termini d'execució de tres mesos. L'alcalde de Tortosa va agrair «l'esforç i la paciència» dels dos clubs, que també avançaran els diners de la inversió, tot i que l'Ajuntament els anirà tornant els 760.000 euros en els propers anys. Segons Ferran Bel, és una fórmula que ja va utilitzar-se per a la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol del Remolins-Bítem, però que el govern actual no té previst repetir en el futur. «No tindria sentit mantenir aquest sistema quan ja siga operativa Tortosasport, la nova societat mercantil que gestionarà les instal·lacions esportives», va aclarir Bel.
El regidor d'Esports, Pere Panisello, va explicar que la pista d'atletisme tindrà una corda de 366 metres, amb sis carrils per fer els 100 metres llisos i els 110 metres tanques. Panisello va afegir-hi que la pista tindrà un paviment sintètic prefabricat de 10 milímetres de gruix, de color roig, així com un fossat per fer salts de llargada i un altre per al llançament de pes. Segons el regidor, a la pista es podran fer competicions escolars i entrenaments, però no competicions oficials, que hauran de fer-se a la nova pista d'atletisme, que l'Ajuntament vol construir en els terrenys de la carretera de Roquetes a Jesús. En la mateixa línia, Panisello també va destacar l'alt rendiment que tindrà el nou camp de gespa artificial, que podran utilitzar tots els clubs de futbol de la ciutat. A més, el regidor d'Esports va explicar que tindrà un marcador electrònic, i que el camp podrà dividir-se en dos camps de futbol 7 transversals, ja que les instal·lacions també tindran dos jocs de porteries retràctils.
PARQUET AL PAVELLÓ. A més, Panisello va anunciar la instal·lació d'una pista de parquet al nou pavelló de Remolins, que serà mòbil per poder treure-la quan s'hagin de fer fires. El regidor va recordar que van haver de retirar la pista de cautxú perquè era «impracticable» i incompatible amb l'esport. «Hem decidit posar-hi parquet, i esperem que al mes de setembre ja estiga instal·lat», va dir. «Amb la nova pista també solucionarem els problemes d'horaris que teníem amb els clubs», va concloure Panisello.
>«És un somni fet realitat»
El president del Club d'Atletisme de les Terres de l'Ebre, Xavier Guarner, no va amagar ahir la seua satisfacció per l'inici de les obres. «És un somni fet realitat», va dir. A més, Guarner va agrair la «generositat» del Club Deportiu Tortosa, ja que el camp de gespa artificial s'ha retardat un any i mig per fer que els dos projectes i les obres fossin compatibles. El president del Club Deportiu Tortosa, Santi Pelejà, també va manifestar la seua satisfacció per l'inici de les obres i va animar l'Ajuntament a continuar la col·laboració amb els clubs. De fet, a l'octubre del 2006 l'anterior govern ja es va comprometre amb el club d'atletisme, per incloure una pista d'entrenament al voltant del nou camp de gespa artificial. Així, al febrer del 2007 ja van presentar un projecte, que preveia una pista més petita, de 265 metres. Amb tot, en aquell projecte les obres costaven 600.000 euros i havien d'estar acabades abans del 2008.
El Punt (24-Juliol-2008)
Tot a punt a Tortosa per començar avui la XIII Festa del Renaixement
L'alcalde de Tortosa descarta crear ara una regidoria de patrimoni
El Punt (24-Juliol-2008)
23 de juliol del 2008
Campanya d'Amics dels Castells per salvar el patrimoni històric de Tortosa
L'entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa va presentar ahir la campanya ciutadana que posarà en marxa durant la Festa del Renaixement per salvar el patrimoni històric, amb una recollida de signatures, la projecció d'un documental i una exposició de fotografies. L'objectiu és assolir un acord polític a l'Ajuntament, a més del compromís de la Generalitat i del govern de l'Estat per promoure la recuperació, la conservació i l'aprofitament del patrimoni històric de Tortosa. L'entitat ha redactat un document «de mínims» amb deu propostes, com la creació de la regidoria de Patrimoni o l'adquisició del castell de Tenasses.
El president d'Amics dels Castells i del Nucli Antic, Jordi Jordan, va explicar ahir que un dels objectius de la campanya és presentar una moció popular a l'Ajuntament per aconseguir el suport dels 21 regidors al pacte pel patrimoni històric de Tortosa. De fet, Jordan va remarcar que es tracta d'un document «de mínims», en què no s'han inclòs altres reivindicacions històriques de l'entitat, com la conservació de les cases de davant de la catedral, ja que el consens polític no hauria estat possible. En aquest sentit, la campanya ciutadana també buscarà el compromís de la Generalitat i del govern de l'Estat, i és per això que l'entitat també ha previst presentar el document al delegat Lluís Salvadó i a la nova subdelegada del govern estatal a Tarragona, Teresa Pallarès.
«Volem que es posin les piles i que comencin a treballar d'una vegada, ja que les deu propostes és el mínim que haurien de fer, si realment creuen en el patrimoni de Tortosa», va remarcar Jordan. El president d'Amics dels Castells va detallar que el pacte reclama la creació d'una regidoria pròpia de Patrimoni Històric, l'adquisició del castell de Tenasses per part d'alguna administració, l'especialització de Tortosa en turisme cultural i l'impuls definitiu al pla director de les muralles. Jordan va dir que és «ridícul» que una ciutat amb tant de patrimoni i més de 2.000 anys d'història no haja tingut mai una regidoria de Patrimoni, i que és un «escàndol» la degradació del castell de Tenasses, l'únic en mans privades des de la cessió a la ciutat del recinte emmurallat i les fortificacions. A més, el document també reclama algun tipus d'utilitat per al fortí de Tenasses i per a les Avançades de Sant Joan, més enllà de ser un dels escenari de la Festa del Renaixement. El pacte proposa la creació d'una brigada de manteniment de les muralles i dels castells, i també l'adquisició de l'antic col·legi de Sant Josep per evitar la seua degradació i revitalitzar el nucli històric. Finalment, també reclama la recuperació del call de Remolins, l'únic barri del nucli antic sense cap actuació prevista, i la contractació d'un arqueòleg municipal.
El Punt (23-Juliol-2008)
Més informació:
-Pots llegir el text complet del document al bloc d'Amics dels Castells
-També podeu veure el vídeo que es projectarà durant la Festa del Renaixement...
Tortosa redueix els col·loquis de la Festa del Renaixement a una única conferència
El Punt (23-Juliol-2008)
22 de juliol del 2008
Tortosa descarta obrir Les Carpes del Riu per facilitar les obres del campus
La zona lúdica de Les Carpes del Riu hauria celebrat enguany el desè aniversari, però l'Ajuntament de Tortosa ha decidit que aquest estiu ja no obrirà les portes. El principal motiu és la imminent cessió de terrenys a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que té previst construir el campus de les Terres de l'Ebre en aquests terrenys del parc de Remolins. La cessió definitiva del solar es farà aquest mateix dijous, amb motiu d'un ple extraordinari que ja ha estat convocat per l'alcalde. Ferran Bel va explicar ahir que la URV s'encarregarà de l'enderroc de les estructures, i que encara treballen per fer una altra zona lúdica a Tortosa.
Bel va confirmar ahir que enguany ja no obriran la zona lúdica Les Carpes del Riu, ja que aquest dijous faran la cessió definitiva a la URV dels terrenys en què s'ha de construir el campus. «Ja no hi havia cap intenció perquè obrissin, i a més no complien la normativa», va aclarir Bel, que va afegir-hi que l'any passat Les Carpes del Riu sí van obrir les portes perquè hi havia un acord entre els empresaris i l'anterior equip de govern. L'alcalde també va assenyalar que els treballs per desmantellar les instal·lacions podrien començar de manera imminent, ja que la intenció de la URV és iniciar les obres del campus d'aquí a un parell de mesos. De fet, el director del campus, Azael Fabregat, va anunciar durant la fira Expoebre que la primera pedra del campus es posarà al setembre. Però enguany no hi haurà res semblant a Les Carpes del Riu, tot i que l'Ajuntament buscava, des del març del 2006, uns altres terrenys per instal·lar-hi la nova zona d'oci nocturn de Tortosa. De fet, la realitat és que Les Carpes del Riu també es desmantellaran amb un any de retard sobre el calendari previst. L'anterior govern va estudiar instal·lar la nova zona d'oci a l'altra banda del pavelló firal, a l'horta del Pimpí, però encara no tenia prou terrenys a Remolins, i després també va descartar el barri de Ferreries, per la futura construcció de l'hospital al pla parcial de la Farinera. Per això, el govern tortosí també va pensar en un solar al sector del 13 de Gener, per no allunyar gaire la zona lúdica del nucli urbà.
>Sense cap alternativa clara
L'alcalde de Tortosa va explicar ahir que estan treballant per instal·lar una nova zona lúdica a la ciutat, però que fins ara només hi ha hagut contactes informals amb empresaris del sector. Bel va afegir-hi, sense voler concretar el projecte, que hi ha uns terrenys que aportarien una solució transitòria, però que potser caldria trobar un emplaçament definitiu. De fet, va dir que el desbloqueig dels quatre plans parcials ara suspesos per la inundabilitat dels terrenys permetria que l'Ajuntament tingués més opcions. Les Carpes del Riu van obrir portes el juliol del 1998, amb una inversió municipal d'uns 300.000 euros. Primer van ser explotades per l'empresa Gurguis SL, que també gestionava l'antiga discoteca Karibú; però a partir del juny del 2006 van ser adjudicades a una societat formada pels propietaris de cinc bars musicals de la ciutat.
El Punt (22-Juliol-2008)
Segon tractament del Code contra les larves dels mosquits del Delta
El Punt (22-Juliol-2008)
Col·lapse de trànsit per un camió bloquejat als carrers de l'Eixample de Tortosa
Un camió de grans dimensions, que transportava fruita d'una cooperativa de Lleida, va quedar bloquejat ahir al matí a la cantonada dels carrers Despuig i Teodor González de Tortosa. En aquest sentit, el camioner encara tenia menys capacitat de maniobra perquè hi havia estacionat un vehicle tot terreny just a la cantonada dels dos carrers, davant de l'antic cinema Fèmina. L'incident va provocar un monumental col·lapse de trànsit als carrers de l'Eixample, i especialment en els són perpendiculars al carrer Cervantes. De fet, la policia local va haver de desviar el trànsit pel tram inicial del carrer Cervantes, en el sentit contrari a l'habitual, fins que el conductor del camió va aconseguir maniobrar. A la fotografia, el camió just quan havia aconseguit reiniciar el seu recorregut pel carrer Teodor González, una vegada ja havien retirat el vehicle que impedia el gir.
El Punt (22-Juliol-2008)
21 de juliol del 2008
En dubte la seguretat dels canals de l'Ebre, per la mort d'un xiquet de set anys a Tortosa
Abans, quan un xiquet s'ofegava al riu, a Tortosa deien que s'havia negat un xiquet. Avui, Tortosa ha de lamentar la mort accidental d'un xiquet de només set anys, que diumenge al migdia va caure al canal de l'Esquerra de l'Ebre. El xiquet va caure a la zona de Sant Llàtzer, quan jugava amb dos xiquets més tirant pedres al mateix canal. Després de pujar a un pont d'uns tres metres d'altura, va perdre l'equilibri i es va precipitar a l'aigua. A més de lamentar la mort de la criatura, que pel que sembla no sabia nedar gaire, la realitat és que es tracta de la segona persona que mor en un canal de reg de l'Ebre aquest estiu, ja que fa només vint dies també va morir un jove pakistanès al canal d'Amposta. A més, és el tercer xiquet que cau dins d'un canal, després dels dos xiquets de 8 i 12 anys que els Mossos d'Esquadra van salvar fa uns dies, també a la capital del Montsià.
Davant d'això, només ens queda preguntar-nos si els canals tenen prou mesures de seguretat per evitar l'accés de les persones alienes a les comunitats de regants, ja que sovint es converteixen en zona de jocs per als xiquets, però també en camins per als que busquen una drecera ràpida, amb el perill que tot això comporta. De fet, les instal·lacions no sempre estan protegides, i ni tan sols tenen cartells dissuasoris com el que veiem en aquesta fotografia del canal de la Dreta, al seu pas pel poble de Jesús. No es tracta de tancar els canals en tot el seu recorregut, però potser sí que caldria restringir l'accés en els seus trams urbans, o a les zones d'una major afluència de vianants. Potser, també, en aquelles en què s'han detectat xiquets jugant o banyant-se. Amb tot, no es tracta només de prohibir, sinó també d'adequar les instal·lacions per ajudar les persones que tinguen problemes per sortir, en cas de caure-hi. De vegades, les parets dels canals rellisquen tant que fins i tot els professionals tenen problemes per fer les tasques de salvament. Però el pitjor de tot és que ja han hagut de morir dos persones en el que portem d'estiu, perquè comencem a parlar del tema...
Menjar a Tortosa com el cavaller Despuig
La Festa del Renaixement és molt més que una festa de recreació històrica. Entre altres motius perquè és possible menjar el mateix que menjaven gent com el cavaller Cristòfor Despuig, l'autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Els restauradors tortosins, agrupats en l'associació Plat i Got, fa anys que treballen per adaptar a la cuina local els plats més significatius del segle XVI. Fruit d'aquest compromís amb el rigor històric de la Festa del Renaixement, els restaurants organitzen les jornades gastronòmiques Mengeu de Festa, del 24 al 27 de juliol, i tindran com a plat comú l'abadejo dessalat amb taperots i salsa de julivert, molt usada per acompanyar els rostits de carn. Ara, però, la faran servir per amanir l'abadejo, producte típic de la cuina tortosina.
La salsa de julivert només comparteix aquest ingredient i el color verd amb l'actual salsa verda, ja que porta altres herbes aromàtiques fresques, fruits secs i mel. Els cuiners de l'associació Plat i Got saben que a l'època del Renaixement era molt utilitzada per acompanyar rostits de carn. Però és una salsa que durant els dies de la festa faran servir per amanir l'abadejo esqueixat i convertir-lo en un entrant molt refrescant. De fet, aquest no és l'únic producte tradicional de la cuina tortosina que enguany s'ha inclòs al plat comú de les jornades gastronòmiques de la Festa del Renaixement. El bacallà dessalat i la salsa de julivert se serviran amb taperots, en homenatge a les tapereres que creixen al turó del castell de la Suda i al recinte emmurallat de les Avançades de Sant Joan, que enguany passaran a ser un dels escenaris centrals de la festa.
El Renaixement no només va suposar una renovació en el món de les arts i la política, sinó que també va ser un període clau per canviar allò que es menjava, les tècniques i formes de cuinar, i fins i tot els hàbits a la taula. Els productes autòctons que fins aleshores havien tingut una funció més ornamental, com les verdures i les hortalisses, el meló o la taronja amarga, van passar a tenir un pes important a les cuines i a les taules més selectes d'Europa, just abans que s'assimilessen els productes arribats d'Amèrica. A Catalunya, com a conseqüència de la seua relació directa amb els territoris d'Itàlia, les innovacions culinàries del Renaixement van ser assumides abans que en altres regnes de la Península. Així, no només s'implanta la moda de menjar a taula i asseguts en cadires, emprant coberts i cadascú amb un plat (els castellans continuaven menjant asseguts en coixins al terra, amb una escudella per tothom), sinó que també s'editen receptaris com l'anomenat Llibre del Coch del Mestre Robert (1525). De fet, és un llibre de referència que ara ha servit de font d'inspiració als cuiners tortosins, i en especial als membres de Plat i Got, a l'hora de preparar els menús del Renaixement. Amb tot, ha estat necessari adaptar moltes de les receptes del segle XVI als paladars i als estómacs del segle XXI.
>La cuina del Renaixement també s'aprèn
Els cursos de cuina del Renaixement són una de les activitats prèvies a la Festa del Renaixement. La restauradora Margaret Nofre, del restaurant Sant Carles, és una de les cuineres que més s'ha implicat en la recuperació de les receptes del Renaixement, i al juny va impartir un taller en què van participar cuiners professionals dels restaurants La Torreta, El Riu, La Fusteria, Paiolet i L'Estudi. Nofre va guiar-los en la preparació de receptes adaptades al paladar actual, i utilitzant com a principals ingredients l'abadejo, el corder, el salmó i la mel, així com algunes herbes com la sàlvia, la menta, la sajolida, la ruda, el julivert o el fonoll. Per la seua banda, Joan Forcadell, del restaurant Rosa Pinyol, va impartir un curs enfocat a particulars. Forcadell va explicar que aquests cursos també serveixen per intercanviar experiències i per saber quines receptes funcionen i quines no. Sobretot, en un tipus de cuina condicionada per l'estacionalitat dels productes i per la dificultat de trobar-ne alguns, com les ortigues.
El Punt (21-Juliol-2008)
Foto: Ajuntament de Tortosa
El trasllat de la desfilada afavoreix els restaurants
El Punt (21-Juliol-2008)
Menús per a tots els gustos i per a totes les butxaques a la Festa del Renaixement
D'altra banda, el restaurant Rosa Pinyol proposa enguany un menú més curt que en altres edicions, ja que el fet d'estar al barri de Ferreries li ha restat impacte en la Festa del Renaixement, des que l'organització va decidir tallar el pont de l'Estat al trànsit de vehicles. Algunes de les propostes del cuiner Joan Forcadell són la bavorada de peix, l'abadejo amb mel i borraines, o la ginesta amb xarrup de taronja sanguina. També al barri de Ferreries, el restaurant Lo Llaüt té una carta renaixentista amb plats com les albergínies farcides amb carns, el potatge amb espinacs i cansalada amb llet de cabra, l'ànec cuit amb bones herbes, o el lluç amb porros i crosta d'allioli. D'altra banda, el restaurant Paiolet ha adaptat el seu habitual menú de pitança, tot prescindint de productes d'Amèrica com el pimentó i la tomata, i també ha preparat un menú de platillos amb propostes com les llesques de porc, les resoles de peix, o l'enciamada de verdolagues i salsa verda. Els altres restaurants que participen en les jornades són La Torreta, El Riu, La Caldereta, La Fusteria, La Piràmide, L'Estudi, La Tertúlia, Nolla, Xampú Xampany, Omar, el Parador, Renaixement, Sabogabar, Sant Carles, i l'Amets, que també han inclòs una selecta carta de postres renaixentistes als seus menús.
Menjar d'autor o de casa?
Marc Duran forma part de la nova fornada de cuiners tortosins, i el seu restaurant, La Torreta de Remolins, és un dels que han protagonitzat l'esclat del sector de la restauració a la ciutat. En només deu anys, Tortosa ha passat de tenir una trentena de restaurants a tenir-ne més de setanta al registre de Plat i Got, entitat que presideix Duran. Format a l'escola d'hoteleria de Cambrils, Duran és ara professor a la nova escola de Tortosa. Abans d'obrir el seu negoci al barri de Remolins, Duran va estar treballant a Suïssa i Anglaterra, així com a la clínica Teknon de Barcelona, on s'encarregava del menú dels directius i de pacients especials. Després, l'obertura de La Torreta de Remolins va coincidir, fa set anys, amb l'embranzida de la Festa del Renaixement i el procés de recuperació d'aquest barri del nucli antic. Primer va apostar per una cuina casolana i fàcil, que combinava amb plats més elaborats de la cuina de mercat. Ara ofereix un menú per 12 euros, a triar entre 10 primers i 10 segons plats, i posa la cuina d'autor en un pla més secundari. «El que vull és que els plats siguin bons, amb productes bons i que no siguin cars, en un ambient familiar», comenta. Després d'unes reformes per ampliar el local, Duran ha decidit que també oferirà l'organització de banquets i grans celebracions amb bons productes, menús atractius i preus assequibles. Entre els seus plats més coneguts hi ha l'abadejo amb salsa de set bolets i els daus de pernil ibèric amb reducció de pedro ximenes, un vi dolç.
El Punt (21-Juliol-2008)
Cuina «elaborada i d'aquí»
Si avui en dia té mèrit obrir un negoci al nucli antic de Tortosa, fa set anys encara en tenia més. La cuinera Clara Segarra és la propietària del restaurant Paiolet des del 2001, però fa uns mesos va associar-se amb Cinta Curto, que havia regentat el restaurant Montcaro durant 13 anys. Abans ja havien col·laborat en uns quants projectes com ara un llibre amb receptes de cuina tradicional, i van acordar unir esforços perquè «l'ofici és dur». A més, tenien l'objectiu d'obrir cada dia de la setmana i tots els festius de l'any, des de les nou del matí fins a les dotze de la nit. «Només vam tancar el dia de la manifestació a Amposta contra el transvasament», recorda Segarra. D'altra banda, des del 23 d'abril tenen una terrassa d'estiu al carrer Canvis, que ha estat un èxit.
Segarra, formada a l'escola de Cambrils, va fer pràctiques al País Basc, a França i Suïssa. La seua proposta gastronòmica es basa en una cuina «elaborada i d'aquí», amb productes del territori. Així, Segarra reivindica productes com ara l'albergínia i la galera, que al Paiolet podem trobar que acompanyen un risotto. Amb tot, el plat estel·lar és l'arròs caldós del menú de pitança, que és un arròs caldós amb peix de la mar de l'Ebre, fet i servit amb cassola de terra. En l'aposta per renovar la cuina regional, Segarra també reivindica la sopa de frígola, «un plat dels de tota la vida» que inclou en la seua carta sense complexos. A més, Curto explica que a finals d'estiu oferiran un menú vegetarià, aprofitant la qualitat de les verdures de l'Ebre, i que després faran els menús eròtics i els cursos de cuina per a no professionals.
El Punt (21-Juliol-2008)
Peix de l'Ebre a la japonesa
Jordi Bonfill i Laia Ferrer tenen des de fa dos anys la concessió del bar restaurant El Parc. Així, després d'un any d'obres i d'una «reforma total» de l'edifici situat al parc municipal, Bonfill i Ferrer van posar en marxa un equip de 16 persones, amb l'objectiu d'oferir una carta basada en els productes del territori i de temporada. De fet, la gran aposta era el peix i el marisc, i així «evitar que la gent hagués de marxar a la costa per poder menjar bon peix», explica Bonfill. «Aquí tenim la sort que en només 30 minuts podem posar un peix del mar a la cuina», comenta Ferrer, que abans d'El Parc també havia regentat un restaurant a l'Ampolla. «Volem que la gent es mengi el peix tan fresc com sigui possible», hi afegeix. En aquesta línia, també han instal·lat una peixera, que els permet que els clients puguen veure i demanar el marisc, ja que «el menjar també entra pels ulls». Ferrer, que va estudiar a Cambrils i a l'escola de Luis Irízar de Sant Sebastià, va treballar als restaurant Via Veneto i L'Atalaia, de Barcelona, i al càtering d'El Bulli, el restaurant de Ferran Adrià. A més, va ser una de les primeres dones que va entrar a la cuina del japonès Hello Sushi. «Volia adquirir coneixements de la cuina del sushi, per poder fer-la amb el peix i el marisc d'aquí», recorda Ferrer. De fet, fruit d'aquella experiència, ha introduït la cuina japonesa a la carta del restaurant El Parc. A més, ara ha pogut comptar amb una altra cuinera, Toshiko Taura, per organitzar unes jornades de cuina japonesa que duraran fins al setembre.
El Punt (21-Juliol-2008)
L'art de tenir els productes
El cuiner Joan Forcadell, que amb la seua dona, Gemma Monllaó, regenta el restaurant Rosa Pinyol, és un dels noms més reconeguts de la nova cuina tortosina. De formació autodidacta, va fer de pastor, de llenyataire i de molts altres oficis per evitar treballar a casa. Els seus pares tenien un restaurant a Tortosa des dels anys seixanta, quan van deixar de regentar el balneari de la Fontcalda pel tancament de l'antiga línia de tren de la Vall de Safan. Forcadell va aprendre la «ciència de la cocteleria» treballant de bàrman durant dos anys. «Això et dóna una certa noció de les quantitats i dels gustos dels clients, ja que entres en el món de saber mesclar de forma agradable, però sense perdre l'essència del que fas», explica. Així, Forcadell diu que basa la seua cuina en el coneixement dels productes del territori, molts dels quals compra a proveïdors privats. És un gran coneixedor dels bolets, de les herbes dels Ports i de productes menys comuns, com l'albergínia blanca de Tivenys i Prat de Comte, que «gairebé mai pica i té molt de sabor». De fet, la carta de vins del Rosa Pinyol és una de les més extenses de les Terres de l'Ebre. «Abans cuinar era un art, ara ho és reconèixer els bons productes.» Forcadell es declara un defensor de la cuina regional i de la veritable dieta mediterrània, «la que cuinaven les àvies». «Fer unes gambes roges saltades amb oli d'oliva arbequina no és fer cuina creativa, sinó canviar la planxa per la paella», comenta. Un dels seus millors plats és el llom de bacallà al vapor de porros i espàrrecs bladers, que canvia per borraines quan no hi ha espàrrecs.
El Punt (21-Juliol-2008)
20 de juliol del 2008
Picasso tornarà a Horta el 2009
El congrés del PSC aprova la interconnexió de xarxes i l'acord d'afiliació amb la UPTA
D'altra banda, cal dir que un blocaire ebrenc, Toni Gallardo, ha seguit com a blocaire convidat a l'onzè congrés del PSC. Us convidem a llegir el seu bloc.
Foto: PSC
19 de juliol del 2008
Tortosa converteix el carrer Bonaire de doble sentit per garantir l'accés a pàrquings privats
D'altra banda, el regidor de Mobilitat va anunciar que la conversió del carrer Bonaire en un vial de doble sentit suposarà l'eliminació dels aparcaments, que eren de zona blava. En canvi, la nova ordenació del trànsit no afecta els aparcaments de la plaça del Farols. Marín va remarcar que el doble sentit del carrer Bonaire continuarà, com a mínim, fins que s'hagin fet les obres del carrer Montcada.
El Punt (19-Juliol-2008)Reordenació del trànsit a Deltebre
El Punt (19-Juliol-2008)
18 de juliol del 2008
La carta d'una ebrenca a Antoni Bassas
Avui que Antoni Bassas s'ha acomiadat de la seua audiència amb un programa emotiu que passarà a la història, no he pogut evitar tenir algunes sensacions contradictòries. Per una banda, m'ha sabut greu la forma amb què s'ha prescindit d'un company que al llarg dels anys ha demostrat ser un professional molt solvent, però també que Bassas esdevingués, ell mateix, el subjecte d'una notícia. De fet, no he pogut evitar fer un somriure escèptic, quan he sentit que Bassas havia dit que el país necessita uns mitjans públics "plurals i independents". Podem estar d'acord en aquesta frase, però a l'Ebre encara coincidiríem més amb ell, si Bassas ens hagués demostrat aquesta pluralitat i aquesta independència més sovint, durant la recent polèmica pel transvasament a Barcelona. De fet, al correu encara guardo una carta que una ebrenca, seguidora d'El Matí de Catalunya de Ràdio, va escriure al programa durant la forta ofensiva política i mediàtica per la crisi de la sequera. Bassas li havia "fallat" i li anunciava que passava a escoltar Rac 1. Pel que van dir-me després, el mateix Bassas va parlar amb ella per telèfon, i van quedar que tornarien a parlar-se per intentar acostar posicions. Crec que ara no val la pena fer sang i reproduir íntegrament aquella carta, però com a mínim el cas serveix per recordar que Bassas i els seus tertulians, que avui tant ha defensat, no van fer un tractament òptim de la crisi de la sequera i de la polèmica del transvasament. En dies com avui, en què la política eleva els superperiodistes a la categoria de màrtirs, també cal tenir el cap fred i dir les coses que no ens han agradat, de la feina recent d'Antoni Bassas. Això no treu, però, que ens solidaritzem amb ell i que li desitgem molta sort.
També a l'ebresfera:
-Bassas i la llibertat d'expressió (Manel Zaera)
-El PSOE s'ha carregat en Bassas (Emigdi Subirats)
Foto: Comunicació 21
Polèmica entre Tortosa i la Generalitat per la instal·lació dels Mossos en barracons provisionals
Foto: El Punt (EFE)