La Marfanta compleix avui tres anys, igual que la infanta Leonor de Borbó, de qui sempre ens recordem quan arriba el 31 d'octubre. Altres personatges coneguts que avui fan anys són el director de cinema Peter Jackson (47) i el mític actor Bud Spencer (79). Tal dia com avui, però del 1512, es van inaugurar al Vaticà els frescos que Miquel Àngel va pintar a la Capella Sixtina. I avui fa 24 que la primera ministra índia, Indira Gandhi, va morir assassinada. Al costat d'això, el tercer aniversari de La Marfanta no és res. De fet, tres anys és una vida curta per a un mitjà de comunicació convencional. Però pensem que ja és una edat que comença a ser important, tractant-se d'un bloc d'internet. Durant tot aquest temps, hem compartit i comentat moltes notícies, tot consolidant aquest espai com un dels webs més llegits de Tortosa i les Terres de l'Ebre, amb un arxiu que ja ha assolit els 3.700 articles. Per nosaltres és una veritable satisfacció haver assolit enguany una mitjana mensual de 28.600 pàgines vistes i de 20.100 visites úniques. Però encara és més important el fet d'haver contribuït, amb aquest gra de sorra, a fer més plural l'opinió pública del territori. També hem dinamitzat la blocosfera ebrenca, amb projectes blocaires paral·lels com Hespèria, EbreAgenda, Cinema-Classics, La Voz Telúrica i el bloc de l'entitat Blocaires Ebrencs, l'Ebresfera.
31 d’octubre del 2008
La Marfanta: tres anys i 3.700 articles
La Marfanta compleix avui tres anys, igual que la infanta Leonor de Borbó, de qui sempre ens recordem quan arriba el 31 d'octubre. Altres personatges coneguts que avui fan anys són el director de cinema Peter Jackson (47) i el mític actor Bud Spencer (79). Tal dia com avui, però del 1512, es van inaugurar al Vaticà els frescos que Miquel Àngel va pintar a la Capella Sixtina. I avui fa 24 que la primera ministra índia, Indira Gandhi, va morir assassinada. Al costat d'això, el tercer aniversari de La Marfanta no és res. De fet, tres anys és una vida curta per a un mitjà de comunicació convencional. Però pensem que ja és una edat que comença a ser important, tractant-se d'un bloc d'internet. Durant tot aquest temps, hem compartit i comentat moltes notícies, tot consolidant aquest espai com un dels webs més llegits de Tortosa i les Terres de l'Ebre, amb un arxiu que ja ha assolit els 3.700 articles. Per nosaltres és una veritable satisfacció haver assolit enguany una mitjana mensual de 28.600 pàgines vistes i de 20.100 visites úniques. Però encara és més important el fet d'haver contribuït, amb aquest gra de sorra, a fer més plural l'opinió pública del territori. També hem dinamitzat la blocosfera ebrenca, amb projectes blocaires paral·lels com Hespèria, EbreAgenda, Cinema-Classics, La Voz Telúrica i el bloc de l'entitat Blocaires Ebrencs, l'Ebresfera.
L'alcalde recorda que retirar el monument de la Batalla de l'Ebre «no és una prioritat»
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va fer ahir una primera valoració, visiblement escèptica, de l'oferiment de la Generalitat per costejar la retirada dels símbols franquistes que encara puguin quedar al monument de la Batalla de l'Ebre. «En un país seriós, amb un govern seriós i amb un ajuntament seriós, els oferiments no es fan a través dels mitjans de comunicació, si no és per crear falses polèmiques que en realitat busquen desviar l'atenció sobre altres temes», va dir Bel sobre la proposta del govern català, que ahir avançava El Punt. Amb tot, l'alcalde va afirmar que el govern de Tortosa valorarà «amb tranquil·litat» l'oferiment del Departament d'Interior, si finalment es produeix, «però seguint un procediment més seriós».Bel va remarcar que «tot és interpretable», i que totes les opinions són «respectables» sobre si encara queden símbols franquistes al monument dissenyat per l'escultor Lluís Saumells, i que el dictador va inaugurar al juny del 1966. «Però és un tema que ja està superat a Tortosa, perquè s'han anat traient tots aquells elements que generaven malestar», va dir Bel. Amb tot, l'alcalde va afegir-hi que tindran en compte altres opinions, si finalment hi ha una iniciativa ciutadana que proposa la transformació del pinacle franquista en un monument a la pau. «Però ara no és una prioritat per a l'Ajuntament, perquè a Tortosa tenim 35.000 prioritats més», va dir Bel. Segons l'alcalde, és «incomprensible» que algú obri una polèmica com aquesta tenint en compte la crisi econòmica actual. Bel va dir que els interessa més les obres de la comissaria regional dels Mossos, el campus de la URV o l'edifici de les delegacions.
El Punt (31-Octubre-2008)
Medi Ambient cedeix a la pressió de l'Ajuntament i obre el vedat de Tortosa
El Departament de Medi Ambient i Habitatge va confirmar ahir la suspensió del tancament del vedat de caça de Tortosa, que havia d'estar tancat durant dos anys arran d'una denúncia dels Cos d'Agents Rurals contra dos caçadors que havien posat esquers amb verí en una zona protegida de la serra de Boix-Cardó. En concret, els dos caçadors acusats d'utilitzar el verí en el vedat eren el president de la Societat de Caçadors i el guarda de camp. Per això, l'alcalde de Tortosa va reclamar la setmana passada que es revoqués el tancament, perquè no es castigués un col·lectiu d'un miler de caçadors per la pràctica il·legal que només haurien comès dues persones. «Això és el que havíem demanat», va valorar ahir Ferran Bel, que va destacar que la mesura suposa la reobertura del vedat.
«Potser no s'hauria d'haver allargat tant el temps, però el més important és que la suspensió ha arribat», va assenyalar Bel. L'alcalde va remarcar que el procediment hauria de limitar-se a una sanció a les persones que haurien utilitzat el verí en el vedat, i no a tots els caçadors del vedat de Tortosa. A més, Bel va recordar que la societat va actuar de manera immediata i contundent, tot destituint els antics responsables.
El Punt (31-Octubre-2008)
«Potser no s'hauria d'haver allargat tant el temps, però el més important és que la suspensió ha arribat», va assenyalar Bel. L'alcalde va remarcar que el procediment hauria de limitar-se a una sanció a les persones que haurien utilitzat el verí en el vedat, i no a tots els caçadors del vedat de Tortosa. A més, Bel va recordar que la societat va actuar de manera immediata i contundent, tot destituint els antics responsables.
El Punt (31-Octubre-2008)
30 d’octubre del 2008
La ràdio de Santa Bàrbara engega un programa fet per persones amb malalties mentals
Fa un parell de setmanes que va arribar a les ones hertzianes del nostre territori, però també a internet, el programa Efecte Dopamina. Es tracta d'un nou espai de l'emissora municipal de Santa Bàrbara, La Plana Ràdio (100.6 FM), creat i protagonitzat per persones amb malalties mentals severes. Amb la col·laboració del periodista Dani Gutiérrez i d'un terapeuta ocupacional, Pedro Cabanes, aquest nou espai, pioner a les Terres del 'Ebre, neix amb la voluntat de donar veu a un sector de la població incomprès i estigmatitzat. Amb tot, les malaties mentals són un fenomen en augment, més important del que podria semblar a simple vista. De fet, l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l'Ebre calcula que més del 3% de la població del territori podria tenir algun tipus de malaltia mental, però que la xifra podria superar les 6.000 persones perquè encara hi ha casos per diagnosticar i els trastorns mentals són un fenomen que augmenta. Seguint el camí endegat per col·lectius com Radio La Colifata (Argentina) o Ràdio Nikosia (Barcelona), Efecte Dopamina barreja la serietat amb l'humor per endinsar l’oient en realitats "diferents" que caminen per la fina corda que separa la bogeria de la "normalitat". Efecte Dopamina és una aposta per descobrir una part d’aquest món a través de la creativitat, els sentiments i les percepcions d’unes persones molt especials. El programa va estrenar-se fa unes setmanes, però també el podeu escoltar al bloc d'Efecte Dopamina . L'espai Efecte Dopamina s'emet els dijous a partir de les set del vespre en directe, i els dissabtes a partir de les quatre de la tarda en diferit.
El govern s'ofereix a pagar la retirada del monument franquista de Tortosa
La Generalitat costejarà els treballs si l'Ajuntament ho demana i desprotegeix l'obra de SaumellsEl govern català està disposat a costejar la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa, o només dels símbols franquistes que encara conserva, si l'Ajuntament ho demana. De fet, el consistori també hauria de desprotegir el monument, obra de l'escultor Lluís Saumells. La directora dels serveis territorials d'Interior, Pilar Andreu, va confirmar ahir la predisposició de la Generalitat per contribuir a la retirada de la simbologia que exalta la dictadura, a través d'una línia d'ajuts del Memorial Democràtic. El tema ja forma part de l'agenda de treball del conseller Joan Saura, que demà serà a Tortosa pel desplegament dels Mossos.
«El monument de Tortosa potser és emblemàtic, però hi ha ajuts per enderrocar tots aquells símbols que recordin o exaltin la dictadura, i que estiguin en espais públics», va assenyalar ahir la directora dels serveis d'Interior a les Terres de l'Ebre. Segons Pilar Andreu, ja s'han produït els primers contactes entre un grup de persones del territori i la directora general de la Memòria Democràtica. Així, Maria Jesús Bono ja ha compromès la col·laboració de l'organisme, per poder reconvertir el monument de la Batalla de l'Ebre, inaugurat l'any 1966 pel general Franco. De fet, altres fonts van explicar que s'està impulsant una iniciativa ciutadana per transformar l'actual monument de la Batalla de l'Ebre en un monument a la pau. Andreu va assenyalar que primer caldria fer un estudi per saber quins són els elements feixistes que haurien de retirar-se, així com definir clarament què es farà després, quan el monument estiga realment despullat de tota la simbologia franquista.
La nova llei estatal de memòria històrica insta les administracions públiques a «prendre mesures» per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. És el cas de l'àguila que encara presideix el monument de Tortosa, tot i que el 1986 l'Ajuntament ja va retirar altres símbols del règim com el víctor, l'emblema personal de Franco. D'altra banda, fa menys de dos mesos, el govern de Tortosa (CiU i ERC) va ordenar a la brigada municipal que retirés les plaques sobre unes làpides de granit que commemoraven la visita de Franco per batejar el monument. «Ara la pilota és al terrat de l'Ajuntament, que hauria de pronunciar-se sobre què vol fer amb el monument», va remarcar Andreu. De fet, la directora dels serveis d'Interior va precisar que tots els ajuntaments que s'han interessat per treure els elements franquistes ja han anat rebent els ajuts.
El Punt (30-Octubre-2008)
En record de «‘los caídos'»
El monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa és una obra de l'escultor Lluís Saumells, i està protegit al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM) com a bé integrant del patrimoni cultural català. Durant anys va ser conegut com el monument «a los Caídos». Va ser aixecat a la pilastra de l'antic pont de la Cinta, volat el 1938 per evitar el pas de les tropes de Franco. A la base encara es llegeix «A los combatientes que hayaron gloria en la Batalla del Ebro». Curiosament, ahir era 29 d'octubre, el dia que el règim de Franco també dedicava a la memòria de «los caídos», i que també recordava la fundació de Falange. Entre el bàndol franquista, l'expressió tenia un significat inequívoc. De fet, el 29 d'octubre de 1940 va fer-se a la catedral un funeral per l'arribada de les despulles d'onze tortosins afusellats pels republicans, tot cantant el Cara al sol a la sortida, i després una desfilada fins al parc.El Punt (30-Octubre-2008)
Més informació i foto: Bloc sobre Lluís M. Saumells
29 d’octubre del 2008
Primera nevada de la temporada als Ports
Avui ens hem despertat amb un temps gèlid i amb el massís dels Ports que ens oferia la seua primera estampa nevada, tot i que fa pocs dies que hem començat la tardor. Aquest matí ha deixat de ploure a Tortosa, on ha estat plovent gairebé tota la nit. A la ciutat, la temperatura mínima s'ha registrat pocs minuts abans de les tres de la matinada, amb 6,7 ºC. Avui des de Tortosa també es veuen lleugerament emblanquinats els cims més alts de la serra de Cardó. Al parc natural dels Ports, a Roquetes, aquest matí a les vuit els termòmetres encara estaven sota de zero, amb un impressionant -1,3 ºC. A la mateixa hora, la temperatura a l'Aldea era de 6,3 ºC, i a la punta del Fangar, de 8,3 ºC. Pel que fa a la previsió del temps, avui s'espera que a la vall de l'Ebre bufin el vent de dalt i el mestral, entre moderats i forts. A la resta del país, s'esperen precipitacions d'intensitat entre feble i moderada a qualsevol punt, si bé minvaran d'oest a est i, a partir de migdia, s'aniran restringint al litoral i Prelitoral central, al sud de la Costa Brava i a l'interior de les comarques de Girona. Al vesssant nord del Pirineu s'esperen precipitacions febles, que seran en forma de neu a qualsevol cota. A la resta del Pirineu, la cota de neu estarà al voltant dels 700 metres, mentre que a la resta del país voltarà els 900 metres.
Fonts: MeteoTortosa i Meteo.cat
L'oposició social als pous de Vinallop atura el primer cop però manté l'alerta
La CHE envia telegrames als propietaris afectats per garantir-los que deixa «sense efecte» les expropiacions obertesUna seixantena de propietaris afectats per la construcció dels pous d'emergència de Vinallop, amb el suport de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i de la Unió de Pagesos, van ocupar ahir al matí al vestíbul de l'ajuntament de Tortosa. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) havia citat els veïns per signar les actes prèvies d'ocupació de les finques, però després que la subdelegada del govern a Tarragona anunciés que el procés quedava ajornat, l'arribada d'uns telegrames va servir per garantir-los que les expropiacions quedaven «sense efecte» per «dificultats tècniques». Amb tot, els contraris als pous van demanar explicacions als tècnics de l'empresa Acuamed que s'havien desplaçat ahir a Tortosa, i van assenyalar que mantindran la mobilització.
Un funcionari de Correus va ser l'encarregat d'entregar els telegrames als propietaris que ahir havien estat citats a l'ajuntament de Tortosa, just quan els opositors als pous de Vinallop començaven la seua concentració de protesta. Segons els telegrames, el president de la CHE deixava «sense efecte» la signatura de les actes prèvies d'ocupació de les finques, tot adduint unes «dificultats tècniques» que la PDE va interpretar com un èxit de la pressió social. «Hem fet saltar pels aires la falta de transparència amb què estava actuant l'administració, perquè volien fer els pous de Vinallop amb nocturnitat i prepotència», va afirmar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Minuts abans, tant Tomàs com el coordinador de la Unió de Pagesos (UP) a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó, van fer costat als veïns de Vinallop afectats per les obres de la dotzena de pous que garantirien el subministrament d'aigua en cas de contaminació del riu durant la neteja del pantà de Flix. Com que l'alcalde es trobava fora de la ciutat, una comissió va reunir-se al saló de plens amb els tècnics d'Acuamed que s'havien desplaçat a Tortosa; l'objectiu era deixar clar que els veïns que no haguessin rebut les cartes no havien de patir per figurar com a «no compareguts» en l'expedient de les expropiacions. «Si algú no ha rebut la carta és culpa de Correus, però no passa res perquè el procés ha quedat anul·lat», van dir els tècnics. Per la seua banda, el portaveu dels veïns, Àngel Martí, va destacar l'«èxit puntual» dels afectats, però va remarcar que no baixaran la guàrdia. «Ja buscaran els mecanismes per reactivar les expropiacions», va dir.
El Punt (29-Octubre-2008)
Més informació a El Punt:
-La mobilització continuarà el 8 de novembre
-«Volen buidar l'aqüífer amb l'excusa de Flix»
Acuamed adjudica les obres de la depuradora de Sant Jaume d'Enveja
El consell d'administració de l'empresa pública Acuamed ha donat llum verd a la realització de diferents projectes per millorar la depuració d'aigües residuals a Catalunya, entre els quals destaca l'adjudicació de les obres de la nova estació depuradora de Sant Jaume d'Enveja. El projecte ha estat adjudicat a la unió temporal d'empreses formada per Concisa SA i Passavant España SA, amb un pressupost de 4 milions d'euros. L'objecte del contracte és construir una xarxa de col·lectors i una depuradora per al tractament de les aigües residuals de la població, que s'ha dimensionat perquè també puga donar resposta a les necessitats de Sant Jaume d'Enveja a mitjà termini.
El Punt (29-Octubre-2008)
El Punt (29-Octubre-2008)
Tortosa incrementa la seua aportació anual a l'Observatori de l'Ebre
El regidor d'Universitats de Tortosa, Ricard Forés, i la rectora de la Universitat Ramon Llull, Esther Giménez-Salinas i Colomer, van signar ahir un nou conveni de col·laboració que amplia el que ja existia entre l'Ajuntament i l'Observatori de l'Ebre. Segons Forés, el conveni referma la voluntat del consistori de continuar donant suport a l'entitat en la seua tasca científica, acadèmica i de recerca. El regidor va explicar que el conveni s'ha millorat amb un augment del 15% en l'aportació econòmica de l'Ajuntament, que ha passat de 14.820 a 17.043 euros anuals. A més, la vigència de l'acord serà de quatre anys, i estarà vinculat a un programa d'activitats més ampli que l'actual. Per la seua banda, el director de l'Observatori de l'Ebre, Joan Torta, va precisar que la millora dels convenis amb les institucions ha permès que el centre disposi d'un nou investigador que treballa en la recerca sobre canvi climàtic i hidrologia. El tècnic, que ha estat treballant al servei Météo France a Tolosa de Llenguadoc, elaborarà un pronòstic en models a escala regional, per preveure com afectarà el canvi climàtic en els recursos hídrics de la conca de l'Ebre i en particular al delta.
El Punt (29-Octubre-2008)
El Punt (29-Octubre-2008)
Tortosa pavimenta camins rurals de Sant Llàtzer, Campredó i Sant Vicent
L'Ajuntament de Tortosa va informar ahir que l'àrea de Serveis ha fet diferents actuacions de pavimentació de camins rurals durant el mes d'octubre, amb uns arranjaments que s'han dut a terme al raval de Sant Llàtzer, al poble de Campredó i a la partida de Sant Vicent. En total, l'import de les actuacions ha estat de 73.231 euros. A la zona de Sant Llàtzer i Campredó, el camí rural arranjat és el camí de Soldevila, en què han aplicat una pavimentació asfàltica amb doble tractament superficial. Al camí del Coll de Santa Catalina, al raval de Sant Llàtzer, s'ha fet el mateix tipus de millora. Finalment, al camí del Pont, a la partida Sant Vicent, s'ha fet una pavimentació granular.
El Punt (29-Octubre-2008)
El Punt (29-Octubre-2008)
28 d’octubre del 2008
Tortosa decideix habilitar un accés a la catedral compatible amb la futura plaça
El Consell Local de Patrimoni Cultural també anuncia el desbloqueig del pla director de les muralles i l'ampliació de l'arxiuL'Ajuntament de Tortosa i el Departament de Cultura van anunciar ahir l'enèsim acord per trobar una solució a la falta d'escales de la façana principal de la catedral. Més de sis anys després del seu ensorrament per la pluja, el Consell Local de Patrimoni Cultural va confirmar ahir que l'Ajuntament optarà per habilitar un nou accés, que hauria d'integrar-se al projecte definitiu de la plaça de la Catedral que podrà urbanitzar-se quan s'enderroquin les cases de la façana fluvial. De fet, l'accés no hauria de ser necessàriament una nova escalinata, i també haurà de ser compatible amb la conservació de les restes arqueològiques que apareguin a la zona. El Consell Local de Patrimoni també va anunciar el desbloqueig del pla director de les muralles i l'ampliació de l'arxiu històric.
L'alcalde Ferran Bel i el director general de Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, van presidir ahir la segona reunió del Consell Local de Patrimoni Cultural de Tortosa, en què van repassar l'estat de les principals actuacions que l'Ajuntament i la Generalitat estan fent a la ciutat en l'àmbit del patrimoni cultural. A l'agenda de la reunió hi havia la necessitat de trobar una solució definitiva a les escales de la catedral, que van ensorrar-se per un temporal de pluja al maig del 2002. De fet, fins ara han fracassat tot els intents per reconstruir les escales, un projecte que fins al novembre del 2005 no va vincular-se a l'enderrocament de les cases de la catedral. Al gener d'enguany, amb motiu de la presentació del pla d'acció municipal (PAM), el govern de Bel ja va ajornar la construcció de la plaça i l'obertura de la catedral al riu fins als anys 2009 i 2010, però tot avançant al 2008 una solució «intermèdia», que significava la construcció d'un accés a la façana principal.
Així, el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, va assenyalar que finalment han optat per un plantejament «realista». Segons Vega, el nou accés haurà de donar servei al temple, però tot integrant-se al projecte de la plaça de la Catedral. En aquest sentit, l'alcalde va explicar que no poden esperar la resolució dels dos fronts oberts que té l'Ajuntament. D'una banda, un recurs al pla d'ordenació urbana municipal (POUM), amb què el consistori voldria iniciar un altre cop el procés expropiatori de les cases de davant de la catedral; i de l'altra, un altre recurs a la sentència judicial que donava la raó als veïns, i que abans obligaria l'Ajuntament a redactar un pla especial de protecció del nucli històric. «L'alternativa que hem plantejat és dividir el projecte de la plaça en diferents fases, per donar un accés a la catedral que després es puga reflectir al projecte de la plaça», va remarcar Bel. De fet, l'alcalde va afegir-hi que ja han fet l'encàrrec a l'arquitecte que al desembre del 2006 va guanyar el concurs d'idees de la plaça de la Catedral, Josep Lluís Ginovart, perquè a més del nou accés també faci compatible la conservació de les restes arqueològiques que apareguin al sector del carrer Croera. «No volem renunciar a res, i per tant tampoc a enderrocar les cases i construir-hi una plaça», va concloure Bel. En la mateixa línia, l'alcalde va anunciar que han encarregat un nou projecte de reforma dels carrers Croera i Ciutat, que quedaran connectats a la futura plaça de la Catedral.
Per la seua banda, Carreté va defensar la necessitat de dissenyar un accés compatible amb el projecte definitiu de la plaça, per fer «un bon ús dels recursos públics, en un període d'austeritat econòmica». Amb tot, va advertir que no serà «gens senzill, des del punt de vista tècnic», i com Bel també va avisar que el resultat de les excavacions arqueològiques, que encara no tenen data d'inici, també podria retardar el projecte. La previsió és que les obres puguin iniciar-se el 2009, però Bel i Carreté van preferir no mullar-se i no van avançar cap calendari.
El Punt (28-Octubre-2008)
El pla director de les muralles de Tortosa tira endavant amb l'aixecament topogràfic
El delegat de Cultura, Xavier Vega, va explicar que la Generalitat ja ha rebut l'aixecament topogràfic de les muralles de Tortosa, tres anys després d'haver fet l'encàrrec. Segons Vega, el retard està justificat per la complexitat del projecte, que ha hagut d'identificar els sis quilòmetres de muralles, com a pas previ a l'encàrrec de l'esperat pla director de les muralles. Amb tot, Vega va precisar que les actuacions a la muralla no s'aturaran, i que a més del projecte per restaurar la torre del Célio i un tram de la muralla de Remolins també han acordat amb l'Ajuntament la rehabilitació del fortí del Bonet. D'altra banda, Vega va anunciar la propera inauguració de la recuperació de les torres de Campredó, així com l'atorgament d'una subvenció d'un milió d'euros al bisbat de Tortosa, per adequar els espais de l'exposició permanent de la catedral. Al mateix temps, se signarà un conveni per gestionar els Reials Col·legis, que també permetrà ampliar l'arxiu històric amb un dipòsit nou a Campredó.
El Punt (28-Octubre-2008)
El Punt (28-Octubre-2008)
Geografia tortosina de l'entrepà
Tortosa amplia l'oferta de menjar ràpid amb un Viena i ja projecta un McDonald'sSi hi ha un entrepà tradicional a Tortosa, més enllà de l'identitari pa amb tomata i pernil, és l'entrepà de baldana amb allioli. La setmana passada va obrir les portes el nou restaurant de menjar ràpid de la cadena Viena, que ha aprofitat la rehabilitació de l'antic mercat del Peix, però encara no és possible demanar un entrepà de baldana amb allioli, tot i que té una carta amb més de 50 varietats d'entrepans i amanides. Suposem que és qüestió de temps, ja que aquest tipus de cadenes de menjar ràpid acostumen a tenir en compte les peculiaritats de la gastronomia local. Un primer gest de complicitat de Viena amb la nova clientela tortosina ha estat penjar al local dues fotografies de grans dimensions que recorden com era el mercat municipal fa 70 anys i l'avarada del vapor Anita. També hi ha un panell explicatiu amb la història i el procés de restauració del mercat del Peix, una joia de l'estil racionalista.
Dissabte al matí, mentre s'enllestien els últims detalls de la inauguració de la plaça dels Mercats [o quedarà aquest nou espai urbà amb el nom anterior a les obres, que era plaça de Barcelona?], els bars del mercat Central eren plens de gent que esmorzava, i es va poder veure algun entrepà de baldana que regalimava allioli. La sensació, almenys d'entrada, és que la gent que esmorzava al mercat, sobretot a primeríssima hora del dia, ho continuarà fent, i que el Viena de l'antic mercat del Peix atraurà un altre tipus de públic. Només al mercat es pot degustar una baldana, de ceba o d'arròs, acabada de fer, o uns saborosos calamars a la romana, també amb el seu corresponent allioli. Esmorzar al mercat municipal, entre les parades de fruita i verdura i els tradicionals venedors d'abadejo, té un encant molt diferent al fet de matar la gana en una cafeteria qualsevol, o en un local de menjar ràpid.
Amb tot, també és just reconèixer que el Viena del mercat del Peix, en el seu primer cap de setmana, ja ha demostrat que suposa una dinamització impressionant del centre comercial. Una zona fins ara molt degradada, i que durant els últims vint anys mostrava les vergonyes d'una Tortosa decadent. La inauguració de dissabte ja va ser una demostració d'orgull i de vocació per recuperar l'atractiu com a capital comercial d'un territori que inclou les Terres de l'Ebre, el Baix Maestrat i el Matarranya, amb cinc bandes de música d'Amposta, l'Ametlla de Mar, Rasquera, Vinaròs i Alcanyís. Les cinc bandes van sortir des de diferents places de Tortosa i van actuar successivament davant del mercat del Peix. La més aplaudida va ser la Unió Filharmònica d'Amposta, que va cloure la seua actuació amb una peça que sempre triomfa: el pasdoble de Tortosa. D'altra banda, també és de justícia repassar altres cims de la geografia tortosina de l'entrepà, ara que sabem que divendres va signar-se un acord per instal·lar un establiment McDonald's a l'entrada de Tortosa, just al costat del centre comercial Carrefour Express. Així, cal recomanar la variada carta d'entrepans del Minibar, a la unió del carrer Sant Blai amb el carrer Cervantes; així com l'entrepà de llonganissa del bar Mundial, que trobareu baixant pel carrer Teodor González a mà dreta. Una gran pèrdua per als amants de l'entrepà, sens dubte, va ser el tancament de la cerveseria Tirol. Per sort, ens queda l'especial Lo Pont del Paiolet (amb baldana i llonganissa), així com qualsevol mos de ressopó a la Barra Tortosina, per festes de la Cinta o fires.
El Punt (28-Octubre-2008)
La II Fira del Rovelló dels Reguers tindrà un total de 45 expositors
La representant de l'alcalde de Tortosa al poble dels Reguers, Ester Vidal, va presentar ahir la segona edició de la Fira del Rovelló, que tindrà lloc aquest cap de setmana, l'1 i el 2 de novembre. Una de les novetats d'enguany és la incorporació d'activitats gastronòmiques, com les degustacions de rovellons i un dinar, que es farà al restaurant Pous de la Neu. També hi haurà activitats de caràcter lúdic i cultural, com l'exposició La societat tradicional a través dels vestits, l'artesania de la pauma a càrrec de les llatadores dels Regueres, Mas de Barberans i Rasquera, o bé el taller infantil On fem la fira del rovelló? Als Reguers. Vidal va recordar que la Fira del Rovelló va nàixer de manera espontània l'any passat, sense que els organitzadors s'esperessin l'allau de visitants que van tenir. L'alcaldessa pedània dels Reguers també va remarcar la importància del rovelló en la promoció econòmica de la població, des del punt de vista turístic, juntament amb la fabricació de cabassos. Enguany, la II Fira del Rovelló tindrà un total de 45 expositors, amb 30 parades dels Reguers i 15 de fora del poble.
El Punt (28-Octubre-2008)
El Punt (28-Octubre-2008)
Tortosa organitza la 56a Festa de la Bicicleta, que arribarà fins a Bítem
El regidor d'Esports, Pere Panisello, i el president de la Penya ciclista Tortosa-Baix Ebre Ja Arribarem, Raül Querol, van presentar ahir la 56a Festa de la Bicicleta, que es farà el 9 de novembre entre la plaça de l'Ajuntament i el poble de Bítem. L'objectiu dels organitzadors és superar l'èxit de participació de l'edició de l'any passat, en què es van inscriure gairebé 800 ciclistes. El programa d'enguany incorpora un esmorzar popular i diferents premis per al participant més jove, per al de més edat, i per al que porti la bicicleta més antiga, així com el sorteig d'una bicicleta elèctrica.
El Punt (28-Octubre-2008)
El Punt (28-Octubre-2008)
27 d’octubre del 2008
Vinallop, urgència o xantatge?
Els afectats per la construcció dels pous d'emergència de la descontaminació de Flix se senten indefensos i coaccionats per l'administracióEls veïns afectats per les obres dels pous d'emergència de la zona de Vinallop se senten entre l'espasa i la paret, perquè de la seua desgràcia depèn ara que puga tirar endavant la descontaminació del pantà de Flix. Retinguts a l'embassament, hi ha centenars de milers de tones de sediments contaminats amb residus tòxics i radioactius, com a conseqüència de l'activitat centenària de la fàbrica d'Erkimia. El projecte per netejar el pantà ja acumula molts mesos de retard, i ara la previsió és que les obres d'extracció i inertització dels residus no comencin fins al gener del 2009; és a dir, un cop fets i en funcionament els pous, que serviran per subministrar aigua a Tortosa i al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) en cas de produir-se una fuita al pantà de Flix i una avinguda tòxica Ebre avall.
«Això és un xantatge al territori, ja que ens ho estan venent dient-nos que no faran la descontaminació del pantà de Flix fins que estiguin fets els pous», assenyala un portaveu del col·lectiu de veïns afectats, Àngel Martí. «Després, els pous ja estaran fets i els podran utilitzar per portar l'aigua on vulguin», adverteix Martí. «Però la situació és tan rocambolesca que no han previst construir cap pou d'emergència com els de Vinallop als pobles de la Ribera d'Ebre, que són els primers que rebrien la contaminació», remarca. «Una vegada més, al territori ens volen donar gat per llebre, i els propietaris no volem ser els còmplices d'una situació així», afirma el portaveu veïnal.
La majoria dels veïns afectats per les expropiacions s'han constituït en un col·lectiu que la setmana passada ja agrupava el 61% dels propietaris que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) vol expropiar. Així, tot i que l'empresa pública Acuamed ha projectat la construcció d'un màxim de dotze pous, els propietaris afectats són un centenar, ja que la franja de terrenys afectada comprèn el sector entre l'Ebre i el canal de la Dreta, i entre la desembocadura del barranc de Sant Antoni i el final del barranc de la Galera. Així, no només seran expropiats els propietaris de les finques on es faran els pous, sinó també els dels terrenys que travessaran les diferents canonades, i els que hauran de ser ocupats durant les obres, tant per permetre el pas de la maquinària pesada com per aplegar la terra extreta i els materials.
El Punt (27-Octubre-2008)
Acuamed vol minimitzar l'afectació de les obres
Els tècnics d'Acuamed que dimarts van visitar Tortosa, amb l'objectiu de presentar el projecte de descontaminació de Flix als veïns afectats per les obres dels pous de Vinallop, van anunciar que la seua intenció era ocupar les finques els últims dies d'octubre, i per tant poder començar les obres durant el mes de novembre. Així, van explicar que encara no sabien quants pous caldria fer, però que potser «tenen sort» i només cal fer la meitat dels dotze pous previstos, si assoleixen un rendiment de 1.200 litres per segon. Sobre l'afectació a les finques, van dir que hi haurà una franja de 12 metres de superfície d'ocupació temporal, però que l'accés a les finques es mantindrà per als veïns durant els horaris de treball. De fet, les obres s'executaran en trams d'entre 200 i 300 metres, per evitar restriccions greus en el trànsit dels camins rurals i de la carretera de la Carrova, que també resultarà afectada per les obres. Els tècnics van afegir-hi que els pous no funcionaran més de tres o quatre dies en cas d'emergència, i que, per tant, no afectaran negativament el ric aqüífer que hi ha a la zona. A més, van dir que els pous es clausuraran quan acabi la neteja del pantà de Flix,i que es repararan tots els desperfectes a les finques.El Punt (27-Octubre-2008)
Expropiació ajornada dels terrenys de Vinallop afectats pels pous d'emergència
La CHE havia convocat els veïns, els dies 28, 29 i 30 d'octubre, a l'Ajuntament de Tortosa perquè signessin les actes d'expropiació forçosa i urgent dels seus terrenys. El col·lectiu de propietaris, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i la Unió de Pagesos havien reclamat l'ajornament del procés, tenint en compte la «indefensió» dels afectats, ja que volen més informació i sospiten que els pous s'utilitzaran per fer un transvasament. L'alcalde de Tortosa va dir divendres que ningú de l'Ajuntament aixecaria les actes, i la subdelegada del govern de l'Estat a Tarragona va anunciar que el procés quedava ajornat. Amb tot, la PDE i la Unió de Pagesos han decidit mantenir la convocatòria de l'acte de protesta en suport als veïns de Vinallop, previst per dimarts a les nou del matí a la plaça d'Espanya.
El Punt (27-Octubre-2008)
El Punt (27-Octubre-2008)
Protagonistes d'una mala pel·lícula [article d'Àngel Martí, portaveu dels veïns de Vinallop]
Assistim a una versió nova de la mateixa pel·lícula, de la mateixa mala pel·lícula que podríem batejar El negoci de l'aigua. Els propietaris de les parcel·les de Vinallop som, sense voler-ho, els artistes invitats. Alguns formen part de la pel·lícula sense saber-ho: faran d'extres accidentals. El cas és que aquesta vegada s'aprofita una nova crisi, com la recent sequera a Catalunya, ara sota la denominació eliminació de fangs tòxics de l'embassament de Flix per tornar a la mateixa història: interconnexió de xarxes i mercadeig de l'aigua.Els propietaris de les parcel·les de Vinallop, on s'ubiquen els pous que han de servir per interconnectar al CAT, hem fet un curs accelerat sobre demagògia ecològica i política. Ens volen fer empassar mentides o mitges veritats. Sabem perfectament que els residus tòxics de Flix són un risc greu, però no d'avui, sinó des de fa molt de temps. Sembla que ara els ha agafat pressa per descontaminar, fins al punt que molts propietaris encara no tenen comunicat oficial sobre l'expropiació imminent.
També les versions sobre la utilitat dels pous són diferents segons qui dóna la informació. Tant et diuen que són pous per resoldre una emergència en cas d'un episodi de contaminació del riu, com que podran servir per alimentar d'aigua el polígon Catalunya Sud. Sentim que els responsables de l'empresa Acuamed diuen que un cop feta la neteja de Flix es clausuren els pous, com a rengle seguit sentim que ja fets els pous, no convé clausurar-los per si hi ha algun altre tipus d'emergència o es necessita aigua per usos puntuals. Queda també molt clar que la propietat dels pous fets és una presa disputada, és un bon mos que ningú vol deixar escapar. Tot plegat, ens trobem els propietaris com a protagonistes, encara que no còmplices, d'una nova versió especuladora i mercantil de l'aigua, disfressada de mesura d'emergència. Els propietaris ens sentim utilitzats, desinformats, indefensos. Veiem que el problema és molt més seriós del que sembla, que no afecta només un centenar de propietaris sinó tot un territori. El dubte més gran, encara no resolt, després de tantes reunions, és què passarà riu amunt si l'aigua està contaminada i els pous queden contaminats, i com es podran regar els camps, i què passarà quan l'aigua tòxica arribi al Delta. Creiem que els ciutadans de les Terres de l'Ebre haurien de tenir informació més transparent.
25 d’octubre del 2008
Gandesa construirà una llar d'infants municipal amb 72 places pel curs 2009-2010
L'alcalde Miquel Aubà va explicar ahir que ja han aprovat el projecte inicial de la primera llar d'infants municipal de Gandesa. El projecte té un pressupost de poc més de 375.000 euros, i ha estat redactat per l'arquitecte Carles Brull. Segons Aubà, la previsió de l'Ajuntament és posar en concurs les obres abans de quinze dies, i que la llar d'infants estiga construïda en vuit mesos, perquè puga entrar en funcionament el curs 2009-2010. L'alcalde va detallar que la llar d'infants es construirà en uns terrenys que l'Ajuntament va adquirir al costat de la nova biblioteca de Gandesa i davant del col·legi, en una zona d'equipaments que el consistori ha dissenyat a partir de diferents solars comprats.
A més, Aubà va avançar que la llar d'infants tindrà 72 places, però que encara no han decidit el model de gestió del centre per a alumnes de zero a tres anys. Així, l'Ajuntament determinarà més endavant si gestiona directament les places o si externalitza la gestió de la llar d'infants. Fins ara, l'única llar d'infants privada de Gandesa no cobria tota la demanda. Segons Aubà, el nou equipament donarà resposta a la falta de places que hi ha en els últims anys, com a conseqüència de l'increment de la població infantil.
El Punt (25-Octubre-2008)
A més, Aubà va avançar que la llar d'infants tindrà 72 places, però que encara no han decidit el model de gestió del centre per a alumnes de zero a tres anys. Així, l'Ajuntament determinarà més endavant si gestiona directament les places o si externalitza la gestió de la llar d'infants. Fins ara, l'única llar d'infants privada de Gandesa no cobria tota la demanda. Segons Aubà, el nou equipament donarà resposta a la falta de places que hi ha en els últims anys, com a conseqüència de l'increment de la població infantil.
El Punt (25-Octubre-2008)
L'alcalde reclama la reobertura del vedat de caça de Tortosa, tancat dos anys per l'ús de verí
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va demanar ahir al Departament de Medi Ambient de la Generalitat que reobri de forma immediata el vedat de caça per entendre que "no és legalment ni administrativament acceptable la seva clausura durant dos anys", per uns fets que van cometre dues persones, però que culpabilitzen tot el col·lectiu de caçadors. Bel va titllar la situació d'"incomprensible", i va assenyalar que li consta "la bona voluntat" del delegat. "Però ara li demano que resolgui aquesta situació al més aviat possible", va remarcar l'alcalde de Tortosa. La sanció va ser la conseqüència d'una denúncia realitzada pel Cost d'Agents Rurals contra dos caçadors per posar esquers amb verí en una zona protegida de la Serra de Boix-Cardó.En concret, els dos caçadors acusats d'utilitzar el verí en el vedat [una pràctica il·legal que pot comportar multes i penes de presó d'entre 4 mesos i 2 anys, però també la inhabilitació per caçar durant tres anys i la prohibició temporal de l'activitat cinegètica en les àres de caça] eren el president de la Societat de Caçadors de Tortosa i el guarda de camp. L'operació dels agents rurals s'emmarcava en una investigació que va iniciar-se formalment el 2005, tot i que les denúncies per l'enverinament de gossos i gats domèstics a la serra del Boix-Cardó van començar com a mínim dos anys abans. En aquest sentit, els fets també van relacionar-se amb la desaparició de desenes d'animals domèstics de les cases rurals de la zona. És per això que els fets poden comportar el tancament temporal del vedat, com a mesura per recuperar la fauna afectada pels esquers emmetzinats. De fet, el verí era tan letal que els gossos que van ser trobats morts no tenien cucs, ja que les mosques també morien en picar la carn. Tant la Federació de Caça de les Terres de l'Ebre com la federació estatal de guardes de camp van condemnar l'ús del verí al vedat de caça de Tortosa.
Més informació:
24 d’octubre del 2008
La PDE i la Unió de Pagesos es manifestaran al costat dels veïns expropiats de Vinallop
Insten l'alcalde de Tortosa a no obrir l'ajuntament dimartsLa Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i la Unió de Pagesos van confirmar ahir que donen ple suport als afectats per la construcció dels pous d'emergència de Vinallop, i que es manifestaran dimarts a Tortosa per evitar la signatura de les actes d'expropiació. A més, van reclamar més garanties per als pobles de l'Ebre i transparència en la neteja del pantà de Flix.
«Ens solidaritzem amb els propietaris afectats per la construcció dels pous de Vinallop, perquè el seu problema particular també perjudica el conjunt de les Terres de l'Ebre», va assegurar ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. De fet, Tomàs va advertir que no acceptaran que s'utilitze la descontaminació de l'embassament de Flix com a excusa per fer una bateria de pous que fa temps que les administracions volen construir, primer per reforçar el minitransvasament a Tarragona, i ara per poder subministrar aigua al polígon industrial Catalunya Sud. «Això és un insult a la gent del territori, i fem una crida a la protesta de la societat ebrenca», va afegir-hi Tomàs. Així, la concentració tindrà lloc dimarts a les nou del matí a la plaça de l'Ajuntament, tot coincidint amb el moment en què els primers propietaris estan citats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per signar les actes d'expropiació forçosa i urgent de les finques.
Renunciar als pous de Vinallop De fet, el col·lectiu que ja formen el 61% del centenar de propietaris afectats han decidit que es negaran, en bloc, a signar les actes d'expropiació, com havia recomanat la PDE. Però ahir encara va anar més enllà, i Tomàs va explicar que també han demanat a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que dimarts al matí l'ajuntament estiga tancat, per evitar l'aixecament de les actes d'expropiació. De la mateixa manera, la PDE també va rebutjar ahir que Bel estiga plantejant la possibilitat de reclamar la titularitat dels pous de Vinallop per poder aprofitar-los per al municipi, un cop enllestits els treballs de descontaminació del pantà de Flix. «Ja hem dit a l'alcalde que renuncie a la titularitat dels pous, encara que Tortosa tinga problemes per subministrar aigua al polígon Catalunya Sud», va dir Tomàs. El portaveu va advertir que «si es fan, els pous de Vinallop s'han de clausurar quan acaben les obres de neteja de l'embassament de Flix». Segons Tomàs, no cal recórrer a l'aqüífer per solucionar els problemes d'aigua del Catalunya Sud, ja que uns pous connectats a la xarxa del minitransvasament «acabaran sent gestionats pel Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), amb tot el que això suposa». «Estan utilitzant la neteja del pantà de Flix per imposar, com a fets consumats, unes obres hidràuliques que no tenen res a veure amb la descontaminació», va alertar Tomàs, que va afegir-hi que els pous no serviran per abastir la població en cas d'una avinguda tòxica a l'Ebre.
El Punt (24-Octubre-2008)
El greuge dels camions cisterna
El coordinador de la Unió de Pagesos a les Terres de l'Ebre, Joan Montesó, va lamentar ahir la «irresponsabilitat dels governants», per la «poca informació i la falta de transparència» respecte al procés de descontaminació del pantà de Flix. Segons Montesó, «cada polític diu una cosa diferent sobre què passarà amb l'aqüífer si es construeixen els pous, i tampoc se sap qui els gestionarà». A més, Montesó va advertir que el territori quedaria «greument perjudicat» si durant la neteja del pantà es produís una avinguda dels residus tòxics que s'acumulen a Flix. «No sabem què passarà amb els nostres pous ni amb els nostres conreus», va dir Montesó, que també va contradir els tècnics de l'empresa pública Acuamed. «Diuen que els pous de la dreta de l'Ebre es contaminaran més tard que els del marge esquerre, quan tots sabem que quan puja el riu també puja el nivell dels pous de Roquetes», va afegir-hi. En la mateixa línia, un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, va remarcar que la descontaminació del pantà de Flix ha de fer-se amb totes les garanties i mesures de seguretat, i que els pobles entre Flix i Tortosa també tenen dret a un subministrament d'emergència. «És un greuge que només s'haja pensat en Tortosa i el CAT, mentre que els altres pobles hauran de fer pous propis i, els més petits, abastir-se amb camions cisterna», va advertir.
El Punt (24-Octubre-2008)
El Punt (24-Octubre-2008)
Ràdio Tortosa estrena 'La Pèrgola' i recupera els partits del CD Tortosa
Ràdio Tortosa estrena aquesta setmana el nou programa La Pèrgola, dirigit i presentat per Albert Melero. Es tracta d’un magazín setmanal que pretén donar veu al poble de Jesús. El programa, de dues hores de durada, serà una eina per difondre les activitats socials, cíviques, culturals, esportives i d’actualitat que es generen a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Jesús. L’equip de La Pérgola està format per Albert Melero com a director i presentador, Ester Besolí, Eusebi Morcillo, Jesús Cid, Pere Panisello Tafalla i David Rodríguez. A més, el programa comptarà amb altres col·laboradors, com Èric Vinaixa, que ha composat alguns temes musicals per al programa.L’espai es grava setmanalment a Jesús i s’emetrà per Radio Tortosa (103.3 FM) els divendres de 12,00 a 14,00 hores, però es repetirà el mateix divendres de 21,00 a 23,00 hores, i els dissabtes de 10,00 a 12,00 hores. La Pèrgola, que té el suport de l'EMD de Jesús, també compta amb un bloc a internet.
Torna el futbol D'altra banda, Ràdio Tortosa reprèn aquest cap de setmana les retransmissions en directe dels partits que juga el CD Tortosa, amb el programa Diumenges en Roig-i-blanc. L’equip del programa el formen enguany Marc Pelejà, que retransmetrà els partits des del camp, i Sebastià Porres, que estarà al control de so des dels estudis de Ràdio Tortosa. D’aquesta manera es recupera aquest programa, molt seguit pels aficionats al futbol en general i al CD Tortosa en particular. Aquest dissabte, l’equip dels Diumenges en Roig-i-blanc transmetrà en directe el partit que el CD Tortosa jugarà al camp del líder de primera catalana, el C.F. Llagostera, a les 16,00 hores. La retransmissió s’iniciarà a les 15,45 h. Aquesta serà la quarta temporada que Ràdio Tortosa transmet en directe els partits de l’equip roig-i-blanc, gràcies a l’estreta col.laboració amb la junta directiva del CD Tortosa.
23 d’octubre del 2008
El futur de l'Ebre passa per la indústria i el transport de mercaderies, segons Tremosa
En alguna ocasió hem llegit que Winston Churchill va dir que la pel·lícula La senyora Miniver va ajudar més la Gran Bretanya i va ser més vital per a la nació, a l'hora de combatre l'Alemanya nazi, que una flota de destructors. De la mateixa manera, hi ha articles a la premsa que ajuden més un territori o una empresa que la campanya més cara de comunicació. Això és el que hem pensat aquest matí, després de llegir l'article que Ramon Tremosa publica al diari Avui, amb el títol Ebre emergent. A l'article, el conegut professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) comença parlar del viatge que la Cambra de Comerç de Tortosa va organitzar al juliol al delta del Po, per conèixer de primera mà la navegació fluvial per canals artificials. Després, Tremosa fa una breu pinzellada de la seua visita recent a les Terres de l'Ebre i recorda que Sant Carles de la Ràpita té uns nous molls flotants per fomentar la navegació esportiva, "una inversió de capital britànic que generarà turisme d'alt poder adquisitiu". Així, just després de repassar la importància estratègica del port dels Alfacs i d'afirmar que al triangle format entre Tortosa, l'Aldea i Camarles hi ha "el petroli del segle XXI", ja que hi haurà el polígon logístic Catalunya Sud (" el qual es pot ampliar en 730 noves hectàrees industrials i logístiques") i el futur aeroport de Roquetes, Tremosa proposa que les Terres de l'Ebre s'especialitzin en una indústria lligada al transport intercontinental de mercaderies. Segons el professor, Catalunya necessita obrir un nou port de mercaderies, i el port de la cimentera d'Alcanar és una "opció excel·lent per no deixar escapar la riquesa que truca a la porta", ja que "la logística a la Catalunya al segle XXI no serà un simple pas de contenidors, sinó que pot arrelar i renovar la indústria que ja tenim des del segle XIX". Finalment, Tremosa recorda que l'Ebre va quedar fora de la revolució industrial del segle XIX, però ara pot fer que "en les seves terres, ròtula entre València i Barcelona i prova vivent de la unitat de la llengua, hi qualli una indústria lligada al comerç marítim intercontinental (que serà, per tant, de mitjà i alt valor afegit)". En aquest sentit, podem estar d'acord o no amb Tremosa, però el més important és que avui aquest article, que obre la secció Diàleg del diari Avui, parla amb un to molt optimista de les possibilitats de desenvolupament de les Terres de l'Ebre, i això ja és molt, tenint en compte els temps que corren...Més informació:
-L'Ebre emergent, article de Ramon Tremosa
-Entrevista a Ramon Tremosa a La Veu de l'Ebre
Tortosa estudia reclamar la propietat dels pous d'emergència de Vinallop
El col·lectiu de veïns afectats acorda no signar les expropiacions i fer una concentració de protestaLa visita dels tècnics de l'empresa Acuamed per explicar el projecte dels pous d'emergència que s'han de construir a Vinallop, amb motiu del procés de descontaminació del pantà de Flix, no ha servit per apaivagar els ànims a Tortosa. Els propietaris afectats, que al vespre s'havien reunit amb el delegat de la Generalitat a l'Ebre, van fer després una assemblea per acordar que no signaran les actes d'expropiació, i que dimarts es manifestaran amb el suport de la Unió de Pagesos i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Mentrestant, el govern de Tortosa estudia reclamar la titularitat dels pous per poder aprofitar-los per al munipi.
L'assemblea del col·lectiu de veïns afectats va fer-se al saló de plens de l'ajuntament, només una hora després de la reunió entre una comissió dels propietaris, la PDE, la Unió de Pagesos i el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. Però la trobada amb Lluís Salvadó no va servir per esvair els dubtes de la PDE, i va propiciar que veïns i pagesos acordessin no signar les actes d'expropiació. Així, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va remarcar que les sospites del col·lectiu s'han «corregit i augmentat», ja que ningú els ha aclarit qui gestionarà els pous ni per què no es construeixen en un altre lloc, per garantir també el subministrament de les poblacions entre Flix i Tortosa. Per la seua banda, un dels veïns afectats, Àngel Martí, va explicar que el col·lectiu ja ha demanat assessorament legal per evitar les expropiacions, i que ja són el 61% dels propietaris. A més, va lamentar que els tècnics d'Acuamed i Salvadó els donessen «informacions contradictòries» sobre els pous, que també podrien utilitzar-se per a finalitats alienes a la neteja del pantà de Flix.
Evitar la «indefensió» dels propietaris Amb tot, el portaveu de la PDE va avançar que havien sol·licitat a Salvadó que gestionés una reunió amb l'alcalde de Tortosa i la subdelegada del Govern a Tarragona, per retardar la signatura de les actes d'expropiació i així evitar la «indefensió» del centenar de propietaris afectats per les obres dels pous. Segons Tomàs, els veïns de Vinallop encara no tenen prou informació per decidir si han de cedir les seues finques a la CHE, ja que no s'ha posat una data per a la finalització de les obres (el termini de la descontaminació de Flix és de 42 mesos), ni tampoc han trobat cap document per garantir la temporalitat i el caràcter reversible de les expropiacions. De fet, tant la PDE com la Unió de Pagesos reclamen que els propietaris siguen indemnitzats pels desperfectes i també pel període que no podran conrear les finques. També demanen que els pous deixin de ser de la CHE per evitar la temptació dels que vulguen utilitzar-los, en el futur, per reforçar o substituir la captació del minitransvasament a Tarragona, que ara es fa des dels canals del Delta.
El risc d'un transvasament L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, també ha lamentat la «falta d'informació» que envolta el procés, i que ha provocat la «desconfiança» dels afectats i de la gent del territori. A més, Bel ha exigit el «compromís polític» de la Generalitat i del govern de l'Estat per garantir que l'aigua dels pous de Vinallop no s'enviarà a altres llocs del país, ja que l'aigua és una qüestió «molt sensible» a les Terres de l'Ebre. De fet, l'alcalde va apuntar, durant la trobada amb els tècnics d'Acuamed, que Tortosa podria renunciar a reclamar la titularitat dels pous de Vinallop després de la neteja del pantà de Flix, si finalment s'opta pel seu segellament per evitar qualsevol suspicàcia. Amb tot, Bel va precisar que és una qüestió que encara no havia plantejat a la resta de regidors de l'Ajuntament, i que es debatrà internament, ja que Tortosa fa temps que vol fer pous a Vinallop i voldria aprofitar aquests per al municipi.
El Punt (23-Octubre-2008)
Més informació:
-Tortosa no tindrà prou aigua amb els pous de Vinallop si hi ha una emergència a Flix
-La PDE insta els afectats pels pous de Vinallop a no signar les expropiacions
-Revolta veïnal pels pous de Vinallop vinculats a la neteja del pantà de Flix
-Satisfacció a Flix, preocupació a la Ribera
- Salvadó adverteix de la massificació eòlica i de les obres per reforçar el CAT
-Tomàs (PDE) vincula els pous de Campredó als projectes del CAT i de gestió hídrica a l'Ebre
-Els pous que projecten a Campredó faran possible el minitransvasament de l'aqüífer
La Fatarella aprova el pla parcial del polígon industrial del sector de Camposines
L'Ajuntament de la Fatarella ja ha aprovat inicialment el pla parcial que servirà per desenvolupar el nou sector d'activitats econòmiques de la Fatarella, amb una superfície d'unes 50 hectàrees que donarà servei a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Segons el calendari previst, les obres d'urbanització del polígon de Camposines haurien de començar abans del 2009, i tindran un pressupost de més de16 milions d'euros. El consorci que desenvolupa l'actuació està integrat al 50% per l'Incasol i pels ajuntaments de la Fatarella, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, Gandesa, Vilalba dels Arcs i Móra d'Ebre. De fet, l'Incasol presentarà el nou sector d'activitats econòmiques de les Camposines, així com altres actuacions, en el marc de Fira 2008, que avui obre les portes a Móra la Nova.
177a Fira a Móra la Nova El vicepresident del Congrés dels Diputats, Jordi Jané, serà aquest vespre l'encarregat de pronunciar el pregó inaugural de la 177a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. La fira durarà fins diumenge, amb una superfície de 10.000 metres quadrats i uns 170 expositors, amb l'objectiu de rebre uns 50.000 visitants.
El Punt (23-Octubre-2008)
177a Fira a Móra la Nova El vicepresident del Congrés dels Diputats, Jordi Jané, serà aquest vespre l'encarregat de pronunciar el pregó inaugural de la 177a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova. La fira durarà fins diumenge, amb una superfície de 10.000 metres quadrats i uns 170 expositors, amb l'objectiu de rebre uns 50.000 visitants.
El Punt (23-Octubre-2008)
Nova ordenança d'animals a Tortosa, amb multes de 100 euros per no recollir els excrements
Dimarts va entrar en vigor a Tortosa la nova ordenança reguladora de la tinença d'animals de companyia. El text incorpora un procediment sancionador de caràcter lleu i dues noves infraccions, per l'embrutament de la via pública amb les deposicions fecals dels animals de companyia i per molèsties als veïns sense prendre mesures per evitar-ho. Així, l'ordenança estableix multes de 100 euros per als propietaris que no recullin els excrements dels animals, i que la policia local començarà a formalitzar després d'uns primers dies en què es netejaran i se senyalitzaran els espais més afectats fins ara per les defecacions.
El Punt (23-Octubre-2008)
El Punt (23-Octubre-2008)
22 d’octubre del 2008
Tortosa no tindrà prou aigua amb els pous de Vinallop si hi ha una emergència a Flix
Tornen a ajornar la descontaminació, ara fins al generTortosa no tindrà prou aigua amb els pous que s'han de fer a la zona de Vinallop. Amb tot, l'objectiu dels pous és garantir l'aigua a Tortosa i la resta de poblacions connectades al minitransvasament a Tarragona, si hi hagués algun episodi de contaminació durant la neteja del pantà de Flix. Les obres, que havien de començar a l'octubre, s'han ajornat ara fins al gener.
El saló de plens de l'Ajuntament de Tortosa va ser ahir al vespre l'escenari d'una reunió entre tècnics d'Acuamed i l'alcalde, en què també van participar desenes del centenar de propietaris afectats per les expropiacions de Vinallop, així com la Plataforma en Defensa de l'Ebre i la Unió de Pagesos. Els tècnics de l'empresa estatal van explicar-los el projecte per descontaminar el pantà de Flix i les característiques dels pous que es construiran per garantir el subministrament en cas que es produeixi una emergència, tant a la ciutat de Tortosa com al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Així, van anunciar que només es construiran cinc o sis dels 12 pous previstos, si poden assolir un rendiment de 1.200 litres per segon, que és el que exigeix el pla de Protecció Civil. Però Bel va advertir que la mesura només garanteix la tercera part de la concessió del minitransvasament. D'altra banda, els tècnics van dir que els pous es faran en un aqüífer independent del riu que està a uns 70 metres, i amb una fondària suficient per evitar una possible contaminació de l'Ebre.
El Punt (22-Octubre-2008)
L'EMD de Campredó, pendent del conveni econòmic amb Tortosa
Els veïns de Campredó encara hauran d'esperar uns mesos, abans de poder constituir-se en la segona entitat municipal descentralitzada (EMD) de Tortosa. La previsió del govern de Ferran Bel (CiU i ERC) era convocar un referèndum als pobles de Campredó i Bítem a principi del 2008, però després de constituir-se la comissió mixta al gener el procés va acabar-se refredant. Així, l'alcalde pedani de Campredó i regidor de l'Ajuntament tortosí, Joan Sanahuja, va confirmar ahir que ja han enllestit el document que defineix les competències de la futura EMD, i que també ja hi ha acord sobre la seua delimitació territorial. En canvi, el que està retardant el procés és el conveni amb l'Ajuntament, una situació que s'ha complicat per l'actual crisi econòmica, ja que han hagut de replantejar-se «alguns aspectes» del finançament de la nova EMD de Campredó. Amb tot, Sanahuja va dir que confia que el referèndum es puga convocar abans de final d'any. El grup de suport d'ERC a Campredó ja ha criticat el retard que ha acumulat el procés, i ha anunciat que farà una campanya activa en favor del sí al referèndum.
El Punt (22-Octubre-2008)
El tema a l'ebresfera:
-L'EMD de Campredó, per quan? (Bloc d'Emigdi Subirats)
El Punt (22-Octubre-2008)
El tema a l'ebresfera:
-L'EMD de Campredó, per quan? (Bloc d'Emigdi Subirats)
Tortosa vol mantenir l'aposta pel manteniment sense recórrer a l'externalització de la brigada
El regidor de Serveis, Joan Sanahuja, va confirmar ahir la intenció del govern tortosí d'aprofundir en la millora de la via pública durant el 2009. Sanahuja va dir que el manteniment de carrers i camins rurals de Tortosa serà una de les prioritats de l'Ajuntament l'any que ve, tot i la crisi econòmica. Així, Sanahuja va assenyalar que encara estan redactant el pressupost, però que el manteniment serà «un dels capítols més importants» de l'àrea de Serveis. Amb tot, el regidor va aclarir que no preveuen externalitzar el manteniment de la via pública o una part del servei de la brigada municipal, tot i que va afegir-hi que és un tema que el govern sí que ha debatut en clau interna. Sanahuja va precisar que les obres de manteniment que s'estan fent a Ferreries, a càrrec d'una empresa privada, són una actuació puntual que ha subcontractat Urbanisme.El Punt (22-Octubre-2008)
21 d’octubre del 2008
La jornada Gresol i el 'síndrome Guardiola'
En les últimes hores hem assistit a un imparable desinflament dels conferenciats confirmats a la VII Jornada Gresol, el congrés sobre economia i gestió del talent en temps de crisi que es farà aquest divendres al pavelló firal de Tortosa. Així, tot i que en un primer moment havien anunciat l'assistència del president de la Generalitat, que havia de participar en l'acte inaugural de la jornada Gresol, finalment José Montilla no vindrà. De la mateixa manera, tampoc hi seran la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ni la secretària d'Estat de Comerç, Silvia Iranzo, dues ponents que seran substituïdes pel responsable d'economia del PP, Cristóbal Montoro, i pel secretari general de Comerç Exterior, Alfredo Bonet. Inevitablement, aquestes baixes d'última hora resten atractiu a una jornada en què també són molt esperades les aportacions del president de Freixenet, José Luis Bonet, el catedràtic d'Economia Aplicada de la UB, el canareu Germà Bel, o el president de Vueling, Josep Piqué. Des del punt de vista professional, també ens interessa veure en directe el periodista Josep Cuní, que moderarà el dinar col·loqui amb Montoro. Però no podem deixar de lamentar la rebaixa en el programa de participants, que d'alguna manera recorda el greuge del FC Barcelona al poble de Sant Carles de la Ràpita, durant la disputa de les semifinals de la Copa Catalunya. En aquest sentit, sembla que és més fàcil fer saltar un compromís de l'agenda d'algú, quan la jornada té lloc a Tortosa que en altres llocs. Què ha de fer Montilla divendres, que siga més important que analitzar amb gent de diferents sectors i experts de primer nivell, la situació econòmica del país, tenint en compte el context actual? En la primera jornada Gresol, celebrada el 2001 al monestir de Santa Maria de Poblet, va assistir-hi el president del govern estatal, José Maria Aznar. A la segona, celebrada a Montblanc, la màxima representació institucional va recaure en Rodrigo Rato, aleshores vicepresident del govern i ministre d'Economia. I a la tercera, a la ciutat de Reus, el convidat estel·lar va ser ni més ni menys que l'expresident soviètic Mijail Gorbachov. Per tant, sembla que quan han de vindre a les Terres de l'Ebre, a tothom li agafa el síndrome Guardiola, perquè ens acaben enviant els reserves dels reserves.
Viena completa la renovació de l'antic mercat del Peix amb el seu primer local a les Terres de l'Ebre
La cadena d'entrepans obre avui les portes a TortosaL'empresa Establiments Viena va presentar ahir en societat el seu primer restaurant a les Terres de l'Ebre, que ha representat la recuperació de l'antic mercat del Peix de Tortosa. L'obertura del local de la cadena d'entrepans posa el punt final a una polèmica que durant vint anys ha enfrontat a Tortosa els partidaris de l'enderrocament amb els defensors de l'edifici.
El restaurant Viena completa l'oferta comercial i de restauració del conjunt de l'antic mercat del Peix de Tortosa, després que al desembre passat obrís la franquícia de roba femenina Friday's Project, i que al febrer s'instal·lés la botiga de regals Natura, als baixos de l'edifici annex. En aquest sentit, Viena ocupa la totalitat de l'edifici original, que va ser rehabilitat per un grup d'empresaris de la ciutat que havien aconseguit la concessió administrativa. Infraestructures Comercials de Tortosa SL va invertir-hi uns 2,2 milions d'euros en les obres de rehabilitació de l'antiga peixateria municipal. Després, la societat va tancar un acord amb Establiments Viena (El Punt va avançar-ho el 26 d'abril del 2007), que finalment ha destinat 1,5 milions més per condicionar l'edifici d'estil racionalista com a restaurant. De fet, ha hagut de respectar les rígides condicions de la comissió de Patrimoni de les Terres de l'Ebre, que va autoritzar el projecte a finals de març, després de mesos de negociacions.
Així, després de més de cinc mesos d'obres, Viena obrirà les portes al públic aquest matí, tot i que ahir ja va fer una presentació del nou local en societat. El president i conseller delegat d'Establiments Viena, Silvestre Siscart, va explicar que el local de l'antic mercat del Peix té més de 550 metres quadrats i una capacitat per a 224 comensals, així com una plantilla formada per 35 treballadors. Fins i tot l'encarregat del local és una persona de les Terres de l'Ebre, tot i que ja feia vuit anys que treballava per a Viena en altres locals que l'empresa té a Barcelona i Girona. Actualment, Viena té uns 1.500 treballadors en 31 establiments d'arreu de Catalunya i Andorra. El restaurant del mercat del Peix de Tortosa és el sisè local que Viena té a la demarcació de Tarragona, després dels dos locals que la cadena ja té a Reus i els tres de Tarragona. A més, Siscart també va anunciar l'obertura d'un local amb el servei anomenat Autoviena, al futur Tecnoparc de Reus.
El Viena de l'antic mercat del Peix de Tortosa, segons Siscart, obrirà els 365 dies de l'any, des de les vuit del matí fins a dos quarts de dotze de la nit, si bé els divendres i els dissabtes a la nit encara tancarà una hora més tard, a dos quarts d'una de la matinada. «Hem procurat fer una decoració acurada i molt càlida, perquè la gent se senti a gust», va assenyalar Siscart, que va destacar que Viena, amb seu central a Sabadell, també controla tot el procés de fabricació dels seus productes, des de la selecció de les matèries primeres fins a l'elaboració dels productes carnis, els embotits i el pa, amb una fórmula artesana que és una de les característiques dels seus entrepans. El president de Viena va detallar que tenen més de 50 varietats d'entrepans freds i calents que es fan al moment, així com una extensa varietat d'amanides, croissanteria i cafeteria. A més, des del gener d'enguany tots els establiments tenen una trentena d'entrepans que es poden preparar amb pa sense gluten i productes especials per a celíacs, així com un entrepà «sense pa», que es prepara embolicat en una fulla de soja.
El Punt (21-Octubre-2008)
Adéu a 20 anys de polèmica del mercat del Peix
La inauguració del restaurant de la cadena Viena, després de la rehabilitació de l'antic mercat del Peix de Tortosa, tanca 20 anys de polèmica política i ciutadana sobre l'edifici, construït el 1933 a partir d'un projecte de l'arquitecte municipal Agustí Barlett. Els bombardejos de la Guerra Civil havien malmès molt l'antiga peixateria municipal, d'estil racionalista, que va ser reconstruïda l'any 1994 amb materials de mala qualitat i tot conservant l'escut de l'Ajuntament republicà a la façana principal. Als anys vuitanta, just després de ser declarat bé cultural d'interès local el 1982, encara es van fer algunes obres per resoldre problemes estructurals de l'edifici. Però l'antic mercat del Peix semblava tocat de mort quan les peixateries van traslladar-se al mercat Central, primer de manera provisional, i l'edifici va entrar en un procés de degradació implacable que també va afectar la plaça de Barcelona. L'any 1991, la Cambra de Comerç de Tortosa va descartar emplaçar-hi la seua nova seu, i el govern del convergent Marià Curto (1995-1999) va apostar per enderrocar-lo per fer-hi una plaça i un pàrquing. La societat civil va mobilitzar-se al voltant de l'entitat SOS Monuments, i el socialista Joan Sabaté va indultar l'edifici, si bé no va desbloquejar la rehabilitació de l'antic mercat del Peix fins al final del seu segon mandat, tot cedint-lo a la iniciativa privada.El Punt (21-Octubre-2008)
La Diputació posa en concurs la carretera de Tortosa a Roquetes
La Diputació de Tarragona ja ha posat en concurs les obres de desdoblament de la carretera T-341, en el tram comprès entre Tortosa i Roquetes, amb un pressupost d'1,7 milions d'euros. «Aquesta era una assignatura pendent que no podia esperar més temps», va assenyalar ahir l'alcalde Ferran Bel, que va afegir-hi que la nova carretera dignificarà un dels accessos a Tortosa més transitats. A l'octubre passat, la Diputació va reparar provisionalment el ferm, ja que la carretera de Roquetes, amb un trànsit de 3.799 vehicles diaris, estava molt malmesa. Al febrer, el projecte ja estava redactat i havia de subhastar-se en poques setmanes. Però els tècnics han hagut d'adequar el projecte inicial per introduir millores per als vianants, segons va destacar el vicepresident de la Diputació, Pere Panisello. El resultat és un tram d'uns 400 metres amb quatre carrils, dos per sentit, i una mitjana que incorpora il·luminació de tot el vial. La vorera dreta tindrà un carril bici i arbrat, a banda i banda, i el tram acabarà a Roquetes amb una rotonda. Les obres haurien de començar al desembre, amb un termini d'execució de cinc mesos.El Punt (21-Octubre-2008)
20 d’octubre del 2008
El consorci Tortosa-Amposta-Reus: un assaig de sociovergència al territori?
Les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida a favor d'un govern de CiU amb el PSC han fet que una altra vegada es torne a parlar de l'anomenada sociovergència. Sens dubte, el més beneficiat de la renovació d'aquesta polèmica política, que ha provocat el president d'Unió Democràtica de Catalunya, són els socialistes, que veuen com es debiliten les tesis d'Artur Mas i de retruc també fan entendre ERC i ICV que no els necessiten per seguir al govern de la Generalitat. Un altre tema és si ara Catalunya necessita o es pot permetre unes eleccions anticipades, i si realment un Mas amb opcions de ser president preferiria el PSC, abans d'un pacte amb ERC.En clau territorial, fa dies que el nou Consorci d'Inversions Públiques (CIP), que l'Ajuntament de Tortosa ha constituït al costat dels ajuntaments d'Amposta i Reus, s'interpreta en alguns àmbits com un interessant assaig de sociovergència pràctica. Tant Tortosa com Amposta estan governades per CiU (tot i que a Tortosa també governa ERC, no ho oblidem), mentre que Reus és un veritable feu socialista, en què Lluís Miquel Pérez fa anys que governa amb republicans i ecosocialistes. Reus, Amposta i Tortosa s'han unit per afrontar la crisi i ajudar les administracions superiors a finançar algunes inversions, com el nou CAP d'Amposta o el nou hospital de les Terres de l'Ebre, que s'ha de construir al pla parcial de la Farinera de Tortosa. Sens dubte és un gest de responsabilitat dels tres ajuntaments, que estan demostrant més coherència i lleialtat institucional que els governs de l'Estat i de la Generalitat. Segons el conveni signat entre Ferran Bel i la consellera de Salut, Marina Geli, al febrer d'enguany, les obres del nou hospital havien de començar el 2009, amb l'objectiu de tenir el nou centre hospitalari finalitzat en un termini no superior a tres o quatre anys. Però el projecte, que tenia un cost aproximat de 166 milions d'euros, sembla avui més lluny que fa només vuit mesos enrera, quan hauríem de sentir el contrari. En aquest sentit, aquesta sociovergència pràctica, gairebé virtual, és bona perquè fa avançar el país i més concretament les Terres de l'Ebre. Una altra cosa és que políticament siga viable plantejar una sociovergència real en poblacions com Tortosa i Amposta, en què ara les posicions de CiU i el PSC estan tan allunyades...
Foto: Ajuntament de Tortosa
Les Terres de l'Ebre, "per dir un lloc lluny de Catalunya"
Aquest matí estàvem escoltant la tertúlia del programa El món a Rac1 i un dels convidats ha dit una frase que ens ha tret la son de cop. De fet, tant Jordi Basté com Màrius Carol, Santi Nolla i Oriol Junqueras han degut fer un bot a la cadira, quan Vicenç Villatoro ha volgut posar un exemple i parlar de les Terres de l'Ebre "per dir un lloc lluny de Catalunya". Eeeeeep!, han cridat tots i també nosaltres, fent un salt del llit... Evidentment, Villatoro ha entès que acabava de dir una bestiesa i ha rectificat el lapsus, per aclarir que volia dir "les Terres de l'Ebre, per dir un lloc lluny de Barcelona". En qualsevol dels casos, el lapsus de Villatoro (un dels nostres professors més ben valorats a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB) representa, com a mínim, dues coses: que les Terres de l'Ebre som vistos des de Barcelona com un lloc allunyat i molt llunyà, i que molt sovint a la capital del país identifiquen Catalunya exclusivament amb Barcelona. Quantes vegades hem escoltat, a la ràdio o a la televisió, que avui a Catalunya fa un sol brillant, quan a Tortosa plovia com en el vuitè dia del diluvi? Però de totes maneres, quin és el concepte que té algú com Villatoro de la proximitat i de la llunyanyia? Encara que Catalunya s'acabés a la part de dalt del Coll de Balaguer (cosa que molts de nosaltres hem pensat en algun moment), no serien les Terres de l'Ebre un lloc proper? Ara mateix, el Baix Maestrat és un lloc proper a Catalunya, i per això TV3 va enviar el seu corresponal a les Terres de l'Ebre a cobrir les inundacions d'aquest cap de setmana a Càlig, de la mateixa manera que Canal 9 ve a Tortosa quan hi ha una riuada a l'Ebre. El Baix Maestrat està prop de Catalunya i el Baix Vinalopó molt més lluny. Només si es fes un transvasament cap al sud podríem dir que l'Ebre queda lluny de Catalunya. Però trobem que ens estem embolicant molt i això ja seria una altra història...
El Viena obre les portes a l'antic mercat del peix
Vint anys després del seu tancament i d'una polèmica ciutadana que ha enfrontat els defensors de la seua rehabilitació i els partidaris del seu enderrocament, l'antic mercat del peix de Tortosa obrirà avui les portes. El restaurant Viena culmina molts mesos d'obres, però sobretot representa la materialització de l'anhel tortosí de saber aprofitar el patrimoni cultural i arquitectònic per dinamitzar la ciutat. Els periodistes ja hem pogut veure aquest matí el resultat de cinc mesos d'obres i d'una inversió d'1,5 milions d'euros que Viena ha destinat en l'antic mercat del peix, per adaptar un edifici que prèviament havia estat rehabilitat per la societat Infraestructures Comercials de Tortosa SL. També hem tastat els primers esmorzars, i més concretament l'entrepà de pernil ibèric amb pa amb tomata (excel·lent, certament) que el crític gastronòmic del diari The New York Times va titllar com "el millor entrepà del món". La presentació a les autoritats serà aquest vespre a les 19.30 hores, i el restaurant Viena de l'antic mercat del peix obrirà pel gran públic a partir de demà, dimarts, a les vuit del matí, i fins les 23.30 hores de la nit. De fet, la gran amplitud d'horaris serà un dels atractius del Viena, en una ciutat com Tortosa en què fins ara costava moltíssim, trobar llocs oberts segons l'hora del dia o el dia de la setmana... Aquest nou local de restauració afirma que obrirà els 365 dies de l'any, i que els divendres i dissabtes ho farà fins a les 00.30 hores de la mitjanit. Es pot estar d'acord o en contra d'haver destinat l'antic mercat del peix a un restaurant d'entrepans, però el més important és que només cal recordar l'estat de degradació extrema que patia l'edifici per valorar el resultat final, i que aquesta actuació garanteix un dinamisme al centre de Tortosa que trigarem molts pocs dies en notar.
18 d’octubre del 2008
L'ordenança de civisme de Tortosa es completarà amb un servei de mediació
El Casal Popular Panxampla organitza una taula rodona en què demana la retirada de l'esborranyLa nova ordenança de civisme de Tortosa pretén ser «una eina» per garantir la correcta convivència entre els ciutadans, que també es completarà amb polítiques «educatives i socials», que buscaran que les sancions siguen l'últim recurs. Així ho va confirmar ahir al vespre la regidora de Governació, Rosa Cid, que va anunciar la creació d'un servei de mediació comunitària, que estarà integrat pels policies de barri i pel regidor de barri de cada zona de la ciutat. Cid va participar en una taula rodona sobre l'ordenança de civisme, que havia convocat el Casal Popular Panxampla, una de les entitats que ja han reclamat la retirada de l'esborrany.
El nou servei de mediació comunitària de l'Ajuntament de Tortosa estarà format per la policia de barri i pels regidors de barri de les diferents zones de la ciutat, entre altres representants. En aquest sentit, la regidora de Governació, Rosa Cid, va confirmar ahir que la creació del servei de mediació serà una de les mesures «socials i educatives» complementàries a l'aprovació i aplicació de la nova ordenança pel bon ús de la via pública. «Amb aquest servei volem intentar que la majoria de les situacions que generen problemes de convivència no necessitin l'obertura d'un expedient sancionador», va remarcar. En la mateixa línia, el tècnic municipal Ernest Valls, que també va participar en la taula rodona organitzada pel Casal Panxampla, va precisar que la mediació comunitària és un servei «molt ambiciós» que està plantejant l'àrea d'Acció Social.
La taula rodona es va fer a la sala d'actes de la biblioteca Marcel·lí Domingo, unes setmanes després de la presentació de l'esborrany de la nova ordenança als grups municipals i també a les entitats que van presentar al·legacions al text de l'antiga ordenança, derogada pel govern de Ferran Bel (CiU i ERC) al novembre. El Casal Panxampla ja ha demanat la retirada de l'esborrany i l'obertura d'un procés participatiu sobre el model de convivència a la ciutat. Amb l'objectiu d'obrir el debat, el col·lectiu juvenil va convidar la regidora Rosa Cid i el tècnic de l'àrea de Governació, a més de dos invitats forans: el regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a l'Ajuntament de Berga, Ignasi Romero, i l'advocat Jaume Asens, president de la comissió de defensa dels drets de la persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Asens va recordar que l'ordenança de civisme de Barcelona va ser «l'avantguarda de la febre» que després va contagiar molts ajuntaments. catalans. Segons va dir, al desembre es resoldrà el recurs presentat contra l'ordenança de Barcelona.
El Punt (18-Octubre-2008)
Tortosa tindrà cartelleres públiques i es podrà estendre la roba al carrer
La regidora de Governació, Rosa Cid, també va avançar que ja han encarregat unes cartelleres, de forma cilíndrica, que seran d'ús públic i que serviran per donar una bona imatge de la ciutat. De fet, la falta de cartelleres va ser una de les queixes del casal Panxampla en les al·legacions de l'ordenança anterior, que prohibia penjar pancartes i cartells a la via pública. De la mateixa manera, un altre canvi és la no prohibició d'estendre la roba al balcó, cosa que sí feia l'ordenança aprovada a finals del mandat anterior. Amb tot, tant els convidats forans com els membres del Casal Panxampla van advertir que la nova ordenança continua sent massa restrictiva de les llibertats individuals, i arbitrària en qüestions com el consum de begudes alcohòliques al carrer.
El Punt (18-Octubre-2008)
El Punt (18-Octubre-2008)
La CHE crea el comitè d'autoritats per redactar el nou pla de la conca de l'Ebre
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va constituir ahir el nou Comitè d'Autoritats Competents de la Demarcació de l'Ebre, l'organisme que haurà de coordinar les diferents administracions en la protecció de les aigües, però sobretot en la redacció i execució del nou pla hidrològic de la conca. El comitè és un òrgan independent de la CHE, encara que aquesta li donarà suport tècnic i administratiu, amb l'objectiu que el pla de la conca de l'Ebre estiga aprovat abans del desembre del 2009, que és el termini fixat per la directiva marc de l'aigua.Segons la CHE, aquesta coordinació entre el govern de l'Estat, els diferents governs autonòmics i l'administració local ja ha estat «la clau» i «un continu» en la redacció dels primers documents del pla, especialment en el procés de participació. Així, les previsions del govern de l'Estat són que el nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre siga «un pla de plans», en què s'integraran els compromisos institucionals per assolir «el bon estat de les masses d'aigua i la satisfacció sostenible de les demandes» en l'horitzó de l'any 2015. La directiva europea també remarca que els plans de conca han de vetllar pel bon estat dels rius i la protecció del domini públic hidràulic, i també per un bon ús dels recursos.
El comitè haurà de permetre que les comunitats autònomes de la conca de l'Ebre i els municipis tinguin un paper «preponderant en el procés, tot coordinant les propostes i plans sectorials que existeixen. De fet, una de les qüestions que haurien de posar-se damunt de la taula és l'acceptació del nou règim hídric i el cabal ecològic per al tram final del riu, aprovat al març del 2007 per la comissió per a la sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. Així, la proposta de cabal ambiental proposada per la comissió seria, segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre, «tècnicament assumible», ja que es podria complir en un 75% dels anys sense haver d'executar obres addicionals. En aquest sentit, la proposta d'aquest cabal ambiental per a l'Ebre se situa dintre d'una forquilla entre 7.305 i 12.783 hectòmetres cúbics a l'any, en funció de les variacions del règim hidrològic i del règim de pluges.
Nou any hidrològic La CHE va difondre ahir les dades de l'inici del nou any hidrològic, amb normalitat en les reserves excepte a les conques de l'Ésser i Noguera-Ribagorçana. Així, el conjunt de la conca de l'Ebre se situa ara al 54,4% de la seua capacitat, i els sistemes sense regulació ja noten la falta de pluja de l'estiu.
El Punt (18-Octubre-2008)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)