30 de novembre del 2008
Pàrquing en bateria a la plaça del Carrilet
Sánchez Pastor recorda els 'màrtirs' antifeixistes de l'Ebre en l'homenatge pel seu centenari
29 de novembre del 2008
Bel diu que «no té sentit» enderrocar el monument franquista de Tortosa
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar que CiU rebutjarà dilluns la moció del seu soci de govern, en què ERC reclama la retirada del monument de la Batalla de l'Ebre i la seua substitució per una passarel·la de vianants. Amb tot, Bel va evitar les crítiques als republicans i va centrar els seus atacs en l'actitud del PSC i ICV, als quals va acusar d'haver promogut una «falsa polèmica» amb les seues «maniobres de distracció». A més, l'alcalde va insistir que 33 anys després de la mort del dictador no té sentit enderrocar el monument franquista. D'altra banda, Jaume Forcadell (ICV) va reclamar que s'obri un procés participatiu.
Bel va comparèixer ahir per deixar clara quina és la posició del grup de CiU sobre la polèmica del monument franquista de Tortosa. Amb tot, l'alcalde es va cuidar molt d'atacar ERC, el grup que ha presentat la moció que se sotmetrà a votació al ple ordinari de dilluns, i va acusar el PSC i ICV d'alimentar una «falsa polèmica» per desviar l'atenció sobre altres temes. «Si realment volia enderrocar el monument, Joan Sabaté ho tenia molt fàcil durant els vuit anys que va ser alcalde, ja que només al principi va governar amb el PP, la dreta més retrògrada i conservadora», va recordar Bel. L'alcalde va afegir-hi que van ser el PSC i ICV els que van catalogar el monument de bé cultural del patrimoni català, i que va ser el tripartit que governa Catalunya qui va autoritzar-ne la protecció. «Plantejar que és un monument franquista, i que ara l'hem de traure, 33 anys després de la mort del dictador, està fora de lloc i no té cap sentit», va concloure Bel abans de recordar que al setembre ja es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració del monument.
En canvi, sí que va criticar la moció d'ERC el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, que va dir que la proposta dels republicans és «tardana, contradictòria i erràtica». Forcadell es va mostrar «obert» a fusionar les mocions si ERC acceptava parlar de participació i si retirava que Interior assumís el projecte de la passarel·la. Abans, la directora territorial d'Interior, Pilar Andreu, també havia apuntat la necessitat d'obrir un procés de participació ciutadana i de retirar els símbols feixistes per evitar que Tortosa continue donant una imatge de «ciutat franquista». De fet, la moció d'ICV aposta per obrir un procés participatiu i per descatalogar el monument, així com perquè Tortosa complisca la llei de memòria històrica.
El Punt (29-Novembre-2008)
Llum verd al pàrquing del Rastre i sobrecost de les obres del carrer Sant Domènec
El Punt (29-Novembre-2008)
El Gepec emprendrà accions legals per evitar l'arribada de residus metropolitans al Pinell
En aquest sentit, el comunicat del Gepec lamenta que la gerent de l'Agència de Residus, Genoveva Català, negués un dia abans de la signatura del conveni del Pinell que tingués constància que s'hi volia fer un abocador de tipus II, i que acusés un membre de l'entitat ecologista d'estar «molt mal informat». El Gepec recorda que fa temps que els residus dels ecoparcs de Barcelona tenen un destí incert, pel tancament dels abocadors del Garraf i «el fracàs de les polítiques de prevenció de residus impulsades pel govern». També recorda que CiU, al govern del Pinell, va aturar l'abocador de bales en una pedrera de Badalona.
El Punt (29-Novembre-2008)
La nova carretera de Batea amb l'Aragó permet desviar el trànsit del municipi
El Punt (29-Novembre-2008)
28 de novembre del 2008
Lahosa plantejarà la dimissió de Pilar Andreu si hi ha més controls 'indiscriminats' a immigrants
L'espai dels lectors: 'Mossos, ser immigrant no és un delicte', carta de Xavier Rodríguez
Si la convivència entre població immigrant i autòctona,és un dels problemes més greus que té Tortosa, no sembla que les “actuacions mediàtiques” desenvolupades pels Mossos a Tortosa siguen la millor solució (per exemple, dilluns 10 a la plaça del Rastre, contra el col·lectiu gitano i dijous 13, contra el col·lectiu immigrant, al voltant de la plaça de l'Àngel). Criminalitzar públicament un sector de la població, que representa més del 20% dels tortosins i tortosines, pel seu color de pell, no és la millor targeta de presentació. I oblidar que els immigrants treballen, cotitzen a la seguretat social i paguen impostos (per exemple per pagar els sous als Mossos) no és tan amable ni humà. Perquè els immigrants com a éssers humans, amb papers o sense, tenen un dret un fonamental, ser tractats amb respecte, i això no va passar el dijous 13.
Per a comprovar si la gent té papers no cal tenir tres furgons, 6 cotxes patrulla amb les sirenes enceses i prop d'una vintena de Mossos en un dels carrers més cèntrics i comercials de Tortosa, a més de policia local i nacional. Aquesta demostració de força, de marcar el territori, acontentarà la Tortosa més conservadora i racista, però li fa un mal favor a la convivència entre veïns i veïnes. Criminalitzar els immigrants amb aquestes actuacions no és la solució. Tortosa ha rebut una gran quantitat d'immigrants en pocs anys, i això genera problemes, però el que no es pot fer és perseguir-los i tractar-los com a delinqüents, perquè si a més això ho fas públicament, reforces el creixent racisme.
I aquestes actuacions desmesurades tenen dos responsables polítics. Un és el senyor conseller d'Interior que pareix més de dretes que qualsevol antecessor/a. I l'altre, el que més ens hauria de preocupar, és el senyor alcalde. Governar significa defensar els drets de la gent que viu a Tortosa, tinga el color de la pell que tinga. I governar significa crear punts de trobada per millorar la convivència, i no estigmatitzar una part important de la població davant de la resta de la població. Esperem que es reflexione i que els mossos estiguen efectivament, al servei de tots i totes i no d'una part. I que l'ajuntament no siga còmplice d'aquests “shows”.
Xavier Rodríguez és de Tortosa
i membre del Casal Popular Panxampla
Foto: Ajuntament de Tortosa
Wifredo Miró: "Se'm faria molt difícil imaginar Tortosa sense el monument"
El Pinell de Brai s'ofereix per rebre el rebuig dels ecoparcs metropolitans de Barcelona
El ple de l'Ajuntament del Pinell de Brai va aprovar dimecres al vespre un conveni amb una unió temporal d'empreses que projecta rehabilitar una mina d'argila amb el rebuig dels ecoparcs de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'alcalde Pere Martí va confirmar l'interès del govern municipal perquè el projecte puga tirar endavant, però va precisar que l'última paraula serà de la Generalitat. De fet, a canvi d'autoritzar el soterrament de les bales plastificades amb els residus urbans de Barcelona, l'Ajuntament rebrà dos euros per cada tona dipositada a l'argilera. Així, el càlcul és que el Pinell de Brai puga rebre uns 300.000 euros cada any.
«Aquest projecte no és la panacea per al Pinell, però tampoc hi veiem cap perill», va afirmar ahir l'alcalde. Pere Martí (CiU) va assenyalar que no es tracta de fer un abocador, sinó de la restauració mediambiental d'un espai tan degradat com és una pedrera, amb totes les mesures de seguretat i dins de la llei, i sempre que tinga tots els permisos de la Generalitat. Martí va remarcar que «no s'enterrarà res que contamine» el subsòl, i que el govern del Pinell es va emportar una molt bona impressió d'una visita recent a la restauració de la pedrera Elena, a Cerdanyola del Vallès. De fet, una de les tres empreses privades que han signat el conveni amb l'Ajuntament del Pinell de Brai és Puigfel SA, de Cerdanyola del Vallès, que per tirar endavant el projecte ha constituït una unió temporal d'empreses amb Pàndols SA i Suministros de Arcillas SA, les empreses propietàries de les argileres del Pinell.
El conveni entre l'Ajuntament i les tres empreses suposa que, en una primera fase, el consistori rebrà 100.000 euros per a la tramitació dels permisos municipals. Més endavant, el Pinell de Brai ingressarà dos euros per cada tona de rebuig dels ecoparcs que les empreses dipositin a la mina d'argila, fins que la zona estiga completament restaurada i amb l'objectiu de recuperar la morfologia original de la finca, que té una superfície total de 55 hectàrees. Martí va explicar que els càlculs són que l'Ajuntament ingresse uns 300.000 euros anuals, una xifra que suposa que cada any podrien entrar a l'argilera unes 150.000 tones de rebuig dels ecoparcs. Amb tot, l'alcalde va afegir-hi que serà un procés «tranquil» i coordinat amb l'explotació actual de la mina.
També un abocador de runa de la construcció L'argilera del Pinell de Brai també podria ser el destí dels residus de la construcció, si tira endavant un projecte impulsat pel Consell Comarcal i l'Agència de Residus de Catalunya. De fet, el portaveu de PM, Lluís Melich, va recordar que a l'estiu l'Ajuntament va autoritzar l'abocador de residus de contracció de la comarca, però que no té cap tipus de sentit rebre els residus urbans de Barcelona. A més, va dir que l'Agència de Residus encara no sabia res sobre el projecte. De fet, el gerent de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Carles Conill, va explicar ahir a El Punt que també desconeixen el projecte, i que l'acord actual amb Puigfel SA es limita al cobriment de la pedrera Elena de Cerdanyola del Vallès. A més, va dir que la seua prioritat és optar per l'àrea metropolitana per al nou abocador, però que no saben si l'empresa té acords unilaterals amb els gestors dels ecoparcs.
El Punt (28-Novembre-2008)
També pots llegir:
-L'entitat metropolitana planteja la construcció d'una altra incineradora
-El Gepec rebutja que l'abocador del Pinell puga rebre residus metropolitans
-El Pinell de Brai tindrà una planta de reciclatge de residus de la construcció
-L'abocador del Pinell, possible destinació del rebuig dels ecoparcs metropolitans
-L'abocador de runa de Gandesa serà privat
L'oposició del Pinell de Brai rebutja el projecte de l'abocador de residus metropolitans
El Punt (28-Novembre-2008)
El PSC votarà la moció d'ERC per aïllar la dreta defensant el monument franquista de Tortosa
El Punt (28-Novembre-2008)
27 de novembre del 2008
Gerard Quintana se suma a la campanya d'internet per la retirada del monument
Foto: Barcelona2004.org
El monument de Franco [carta d'un lector]
Hi ha mil maneres de “perpetuar el record” de la Batalla de l’Ebre i les fites de Franco, sense haver de recórrer precisament a una obra del mateix dictador! Només cal aixecar la vista i deixar anar la imaginació per trobar propostes totes molt més dignes i educatives que el tros de ferralla que ens va deixar Franco per a que “no l’oblidem”. Diuen que hi ha altres prioritats, però jo no ho veig com una despesa per a superar el passat sinó com a una inversió per al futur. Ara, quan Tortosa està buscant el seu paper per al segle XXI, per què no aprofitem el moment i fem un pas endavant? Tortosa, que vol ser capital, un contrapès a les grans aglomeracions del nord; per què no pot ser capital d’unes terres que intenten no només que no s’oblidi la guerra sinó que no s’oblidi la pau? Tortosa necessita la seva Silicon Valley, la seva marca de distinció que ens porti cap a un futur propi. No cal que això depengui de petroquímiques, o nuclears. Podem buscar un model de futur digne que Tortosa, i les Terres de l'Ebre, es mereixen. Podria aquest model ser un Centre per a la Pau? Comencem amb l’enderrocament del monument, a curt termini construïm un museu i centre d’estudis, que ens porti cap a la realització de congressos i convencions a nivell nacional i internacional. Tot és possible - jugant un paper no només pacífic sinó també actiu en aconseguir la pau. Calen unes decisions valentes i fermes. Val la pena provar-ho tant pel que pot representar com per al futur de Tortosa?
Altres ciutats han trobat fórmules diferents per no perdre la memòria del passat. A Sheffield han convertit el centre de la ciutat en un Jardí per la Pau on hi ha recordatoris diversos, tots ells extraordinaris, pedagògics i emotius al voltant de les diferents guerres d’arreu del món. Fem un cop d’ull a la placa dedicada als Brigadistes que van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre i veurem que hi ha altres maneres de no oblidar.
Brian Cutts és de Tortosa
La URV organitza 'Els escriptors llegeixen al riu", amb Gerard Vergés i altres autors ebrencs
L'oposició veu llacunes jurídiques en l'ordenança de civisme de Tortosa
El ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar ahir inicialment la nova ordenança de civisme, just un any després que el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) decidís suspendre la tramitació del text que s'havia aprovat abans de les eleccions. L'ordenança podria entrar en vigor al gener i té com a objectiu «millorar la convivència», amb la regulació de diferents àmbits per preservar els drets i les llibertats de tots els ciutadans, així com el bon ús de l'espai públic i del mobiliari urbà. Però tot i que el PP va donar suport a l'ordenança, Antonio Faura i la resta de portaveus de l'oposició van posar de manifest algunes «llacunes jurídiques» del text.
La regidora de Governació, Rosa Cid, va haver de defensar la nova ordenança de civisme de Tortosa amb arguments tècnics i jurídics. Els grups de l'oposició (PSC, ICV i PP) van centrar bona part del debat a qüestionar si el consistori té competències per limitar els drets i les llibertats, així com per incloure en una normativa municipal activitats delictives que ja estan incloses al codi penal. Segons Antonio Faura (PP), qüestions com la manipulació i preparació de drogues ja estan castigades des de l'àmbit penal, i el govern tortosí també hauria d'haver deixat fora aquest aspecte, com també va suprimir la sanció per la venda d'estupefaents. De fet, tant Faura com Jaume Forcadell (ICV) van advertir que la nova normativa preveu continuar la tramitació de les sancions administratives, quan la llei diu que s'hauria d'interrompre si ja s'està instruint un procés penal contra la persona infractora per la mateixa causa. «Podem tenir problemes tècnics a l'hora d'aplicar l'ordenança», va dir Faura, jurista de professió. Amb tot, el PP va donar suport al govern.
El regidor d'ICV va votar en contra de la nova ordenança, tot i que va reconèixer que s'havia millorat el text que l'Ajuntament tortosí va aprovar la primavera del 2007. Amb tot, Forcadell va acusar el govern de Bel de tenir una excessiva «ànsia reguladora», i de voler traslladar als ciutadans la «falsa sensació» que l'Ajuntament té la capacitat de regular la convivència, quan en realitat ja hi ha moltes infraccions que estan regulades per unes lleis que no es fan complir. De fet, l'ordenança de civisme va rebre menys suport polític que l'aprovada durant els últims mesos de Joan Sabaté (PSC) a l'alcaldia, ja que el nou text va ser aprovat per 13 dels 21 regidors, mentre que l'ordenança anterior va tenir 16 vots a favor (set del PSC, cinc de CiU, dos del PP i dos independents). En aquest sentit, l'alcalde va lamentar l'abstenció dels socialistes, tot i que el portaveu accidental del PSC, Eduard Ena, havia acusat el govern d'haver perdut un any i d'haver gastat 6.000 euros per acabar aprovant una ordenança de civisme idèntica a l'anterior. Per la seua banda, Ena també va acusar Bel d'haver ignorat els serveis tècnics de l'Ajuntament per a la redacció de l'ordenança, als quals no s'ha demanat cap informe jurídic. A més, el regidor del PSC va lamentar que l'ordenança estiga plena d'imprecisions, i que a l'expedient no s'hagin inclòs les aportacions dels partits i de les entitats. D'altra banda, Forcadell va denunciar que el govern va derogar ahir una ordenança de convivència ciutadana del 1985, que en realitat no existeix a Tortosa, i no l'ordenança del 1995.
Les frases
ROSA CID, regidora de Governació
«L'ordenança serà una eina per garantir la convivència dels ciutadans i el bon ús dels espais públics. Hi haurà altres eines per fomentar la convivència, però la policia de proximitat ens ajudarà a aplicar-la»
ANTONIO FAURA, portaveu del PP
«La preparació i manipulació de drogues també hauria de quedar fora de l'articulat de l'ordenança. Si l'Ajuntament detecta algun tipus de delicte, hauria d'anar directament al jutjat de guàrdia»
JAUME FORCADELL, portaveu d'ICV
«El text de l'ordenança ha millorat, però qualsevol persona que impugne l'ordenança té el judici guanyat. Això no és un full informatiu, sinó una norma jurídica que regula sense competències»
RICARD FORÉS, portaveu d'ERC
«L'ordenança ha millorat i té més garanties per l'aportació d'ERC. A més, la figura del defensor del ciutadà, una reivindicació d'ERC que implantarem properament, serà el contrapunt perfecte»
EDUARD ENA, regidor del PSC
«Bel ja porta quatre crèdits i tres ordenances en un any i mig de govern. Hem esperat un any per tenir una nova ordenança de civisme, quan l'exposició i l'articulat són calcats de la que ja havíem aprovat»
El Punt (27-Novembre-2008)
Periodista centenari de l'Ebre
Només 85 anys separen el naixement de Josep Maria Paulí, considerat el primer periodista tortosí (i tanbé ebrenc), i la vinguda al món de Carles Sánchez Pastor, que dilluns farà 100 anys. Sánchez Pastor ha dedicat bona part de la seua vida al periodisme, i encara avui publica regularment a la revista gratuïta L'Estel. Amb el permís de Carles Sentís, nascut tres anys després del tortosí, Sánchez Pastor és potser el periodista en actiu més veterà de Catalunya. Va nàixer l'1 de desembre del 1908 a la casa del doctor Sabaté, quan aquesta encara estava a la plaça de l'Àngel i no a la clínica que més tard va obrir a la plaça d'Alfons XII. Però quan tenia vuit anys, la fallida del petit negoci d'olis del seu pare va obligar la família a mudar-se a Barcelona. Sánchez Pastor va rebre una educació catòlica i després va estudiar la carrera de perit mercantil; però abans de fer-se periodista encara va treballar en una empresa de productes químics i farmacèutics en què també ho feia el seu pare. De fet, Sánchez Pastor va començar a escriure articles periodístics, amb 15 anys, quan encara era a Barcelona, fent les cròniques dels partits del Barça en una època en què encara no s'havia creat l'actual lliga de futbol professional. Com que els partits començaven a les tres de la tarda, Sánchez Pastor tenia temps d'arribar a casa en tramvia, escriure la crònica del partit i enviar-la a Tortosa amb el tren de la matinada. El resultat apareixia dilluns al periòdic El Heraldo de Tortosa, un dels tres que es publicaven a la ciutat a més d'El Correo de Tortosa (tradicionalista) i El Pueblo (republicà d'esquerres).
També a El Heraldo de Tortosa, un periòdic independent i de tendència dretana, Sánchez Pastor va començar a publicar algun article en català. El seu nacionalisme català «radical» ha aflorat definitivament en els articles de la seua última etapa, en què Sánchez Pastor ha col·laborat regularment en diferents mitjans com el diari El Punt o el setmanari La Veu de l'Ebre. Durant els últims anys, els lectors de la revista quinzenal L'Estel han pogut seguir les reflexions de Sánchez Pastor sobre el procés de redacció, negociació, aprovació i retallada de l'Estatut, però també sobre les glòries i fracassos dels blaugrana. A més, en aquesta revista gratuïta llegim que la primera vegada que Sánchez Pastor va escriure en català, després de la guerra, va ser la necrològica de mossèn Manyà, el 1976, al setmanari La Veu del Baix Ebre.
Abans de l'aixecament feixista, Sánchez Pastor havia col·laborat a Vida tortosina, una revista setmanal que es publicava en català i amb una forta tendència catalanista. Però l'esclat de la Guerra Civil no va interrompre la seua tasca periodística. Així, el 1937, després de presentar-se voluntari amb dos tortosins més a la brigada mixta de l'exèrcit republicà, va iniciar la publicació de Guerra!, un periòdic de front que es va començar a imprimir a Terol d'Andorra. Més endavant, Guerra! va esdevenir l'òrgan de la 30a divisió, l'antiga columna Macià-Companys, amb el nom de Combate. Amb la derrota republicana, Sánchez Pastor va passar poc més de dos anys a l'exili de França, i va poder tornar a Barcelona gràcies a l'aval de la família Mangrané, ja que l'estiu del 36 havia impedit la col·lectivització de l'empresa de productes químics i farmacèutics, «amb un contundent discurs» davant dels revolucionaris. Molts anys després, i després d'una etapa a Cervelló, Sánchez Pastor es va tornar a empadronar a Tortosa l'any 2000, ja amb 92 anys. És just en aquesta època quan el vam conèixer, ja que un incansable Sánchez Pastor venia sovint a la redacció d'El Punt, per portar ell mateix els seus articles sobre l'actualitat catalana i internacional. Ara gairebé no surt de casa, ja que atén la seua dona (també molt gran i malalta d'Alzheimer), i perquè l'estiu passat va patir un atropellament que va deixar-lo amb la mobilitat molt afectada. Amb tot, el periodista Conrad Duran –amic personal del periodista centenari– ens explicava ahir que Sánchez Pastor està molt il·lusionat amb l'homenatge que rebrà aquest dissabte, a partir de dos quarts de sis de la tarda al saló de plens de l'ajuntament de Tortosa, i que ha coorganitzat el Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre.
El Punt (27-Novembre-2008)
Foto: Abraham Sebastià per a El Punt
26 de novembre del 2008
Anna Algueró demana llegir al ple de Tortosa el manifest contra la violència de gènere
Quatre de set al PSC de Tortosa
La nova ordenança de civisme de Tortosa uniformitza les taules i cadires a terrasses
El ple de l'Ajuntament de Tortosa aprovarà avui al migdia la nova ordenança de civisme, just un any després de la suspensió de la tramitació de la que s'havia aprovat en la recta final del mandat anterior. El nou text tindrà, com a mínim, la majoria dels vots del govern (CiU i ERC), i la previsió és que puga entrar en vigor el gener, un cop esgotada la fase d'al·legacions.
La regidora de Governació, Rosa Cid, va ser l'encarregada ahir de presentar la nova ordenança de civisme de Tortosa, que el ple de l'Ajuntament té previst aprovar aquest migdia. Cid va recordar que el govern de Ferran Bel va optar per suspendre la tramitació de l'anterior proposta d'ordenança, tot i que CiU havia votat al costat del PSC, perquè pensava que podia millorar-ne el contingut i també des del punt de vista jurídic. La regidora va reiterar que l'ordenança és només «una eina per millorar la convivència» al municipi, i que l'Ajuntament preferirà la mediació entre els veïns abans d'optar per la imposició de sancions. «Tenim l'obligació de fomentar la cultura cívica», va remarcar Cid, que va assenyalar que Tortosa tindrà ara una ordenança «molt àmplia, que regula una casuística molt extensa, i que té un gran consens social».
Acord amb l'associació Platigot L'alcalde, Ferran Bel, va afegir-hi que s'ha facilitat l'esborrany de l'ordenança als grups polítics i a les entitats que havien presentat al·legacions al text anterior. A més, Bel va precisar que també s'han escoltat les aportacions de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa i d'entitats com Platigot, l'associació d'empresaris de la restauració. Així, Bel va explicar que s'ha negociat amb Platigot la intenció municipal de regular la instal·lació de cadires, taules i tendals a les terrasses de bars i restaurants. Segons Bel, en un període de quatre anys hauran de substituir les taules i cadires de plàstic, i les terrasses no podran exhibir elements publicitaris que no siguen dels mateixos establiments. A més, els bars i restaurants no podran apilar cadires a la via pública fora de temporada. D'altra banda, una aportació que ha estat acceptada pel govern ha estat el fet de permetre el consum de begudes alcohòliques al carrer, sempre que no es moleste els veïns. A més, també s'ha eliminat la venda de drogues de la casuística, ja que és una activitat que ja està castigada penalment.
El Punt (26-Novembre-2008)
ERC destaca la seua aportació a la nova ordenança de civisme de Tortosa
El Punt (26-Novembre-2008)
L'Estat farà més inspeccions per controlar els vessaments a l'Ebre
El Punt (26-Novembre-2008)
25 de novembre del 2008
Belén Fabra reclama la retirada del monument feixista de Tortosa, en una campanya d'internet
D'altra banda, altres personalitats destacades que també s'han afegit al grup de Facebook per la retirada del monument feixista de Tortosa són la diputada del PSC i alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, i el director dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, el republicà Carles Pasqual.
Tortosa ja no guarda silenci contra la violència masclista, als plens de l'Ajuntament
El govern de Tortosa es divideix sobre la retirada del monument franquista
El debat,«sempre polèmic i mal resolt», sobre la necessitat d'enderrocar el monument als caiguts de la batalla de l'Ebre ha provocat la primera divisió al govern de Tortosa. El grup municipal d'ERC va presentar ahir una moció en què insta el Departament d'Interior a fer-se càrrec de la retirada del monument franquista, així com a costejar el projecte per habilitar-hi una passarel·la de vianants. Però el grup de CiU, soci majoritari al govern de Ferran Bel, ja va anunciar ahir que rebutjarà la moció perquè considera que enderrocar el monument no és una prioritat per a l'Ajuntament, i perquè a Tortosa no hi ha una demanda social forta.
L'oferiment del Departament d'Interior per costejar la retirada dels símbols franquistes del monument de la batalla de l'Ebre ja té una repercussió política a l'Ajuntament tortosí. El portaveu d'ERC, Ricard Forés, va presentar ahir la moció que sotmetran a votació en el ple ordinari de dilluns, un text que insta Interior a fer-se càrrec de la retirada del monument franquista, així com a costejar el projecte de la passarel·la de vianants que hauria de construir-se a la pilastra de l'antic pont de la Cinta. Així, Forés va recordar que el pont de la Cinta és un dels tres ponts de Tortosa que van volar-se durant la Guerra Civil, però que després la dictadura franquista no va escoltar la demanda de la societat tortosina, que durant anys va reclamar que es reconstruís aquell pont de peatge. «En el seu lloc, el règim del general Franco va preferir instal·lar un monument d'exaltació del règim totalitari i d'homenatge al bàndol vencedor de la guerra», va dir Forés.
El regidor d'ERC va remarcar que ja han passat 33 anys de la mort del dictador, i va assenyalar que la «maduresa democràtica» de Tortosa és suficient per debatre «amb tranquil·litat» si un monument pensat «des del franquisme» pot continuar ocupant un dels espais més representatius de la ciutat, al mig del riu Ebre. «El monument no pot ser durant més temps la imatge de Tortosa, una ciutat que vol ser oberta, cosmopolita, catalana i culta», va remarcar Forés. A més, el segon tinent d'alcalde va afegir-hi que ERC planteja el tema ara perquè Interior ha confirmat que hi ha una línia d'ajuts per retirar la simbologia franquista, en el marc de l'aplicació de la llei de la memòria històrica, i perquè a Tortosa «ja hi ha tota una generació nascuda en democràcia».
El Punt (25-Novembre-2008)
També pots llegir:
-El règim de Franco també va projectar una passarel·la on avui hi ha el monument
-Boada confirma la voluntat de retirar els símbols franquistes de Tortosa
-L'alcalde recorda que retirar el monument de la Batalla de l'Ebre «no és una prioritat»
-El govern s'ofereix a pagar la retirada del monument franquista de Tortosa
-En record de «‘los caídos'»
-La Generalitat vol retirar la simbologia franquista, però el monument de Tortosa està protegit
- Vídeo de la retirada de les plaques del monument de la Batalla de l'Ebre a Tortosa
-Adéu parcial al franquisme tortosí
-Campanya per fer un monument a Tortosa dedicat a Superman
ERC acceptaria el trasllat del monument a un museu o un centre d'interpretació
El Punt (25-Novembre-2008)
ICV aprova la resolució de l'Ebre sobre la gestió de l'aigua
El Punt (25-Novembre-2008)
24 de novembre del 2008
Ricard Salvat, premi Butaca d'Honor
La Marfanta, bloc del dia al 3cat24.cat
El Tortosa s'enfonsa a la classificació
Foto: CD Tortosa
La PDE reclama un cens de regants del Xerta-Sénia per enterrar l'amença d'un transvasament
Ara el govern socialista ens diu que està a favor dels transvasaments sempre que siguen econòmicament i mediambientalment viables. I nosaltres ens preguntem: serà el canal Xerta - Sénia un transvasament econòmicament i mediambientalment viable? Està clar que serà allò que ells vulguen que siga, en funció dels seus interessos polítics i electorals, menyspreant, com sempre han fet, la gent i el territori de les Terres de l’Ebre.
El Xerta – Sénia diuen que és per regar els camps de conreu, però a hores d’ara ni tenen un cens real dels pagesos que volen regar d’aquest canal, ni saben quants diners els costarà regar, ni si els pagesos tindran ajudes econòmiques de l’administració per fer les infraestructures i l’adequació de les finques que s’hagen de regar. A més, els propietaris dels pous ja existents perdran tots els seu drets i els seus pous passaran a ser propietat de la comunitat del Xerta-Sénia.
Tenim un govern que ha estat incapaç —en tota la legislatura anterior i en el que portem de l’actual— d’aplicar ni una sola de les mesures aprovades per combatre la regressió i salinització del Delta de l’Ebre, ni treballar per garantir el cabal ambiental del riu aprovat per la Comissió de Sostenibilitat i pel Parlament de Catalunya. És un govern que no té cap credibilitat, s’omplin la boca parlant de la fragilitat del Delta, però no hi ha manera que adopten mesures per fer-hi arribar més sediments, i cada dia les extraccions d’aigua del riu augmenten per noves concessions de reg i altres usos que no paren d’aprovar els governs (tant de Madrid com de Catalunya).
La descontaminació del pantà de Flix és una obra prioritària per a tots nosaltres, però no volem que ens passen bou per bèstia grossa. Abans de començar les obres de descontaminació, se n’han de fer altres, com la cinta transportadora i l’abocador dels residus, que encara no saben on ubicar ni tenen resoltes les expropiacions dels terrenys. Ara bé: els pous de Vinallop es poden fer en un o dos mesos i la resta d’obres prèvies a la descontaminació necessiten un any o més per tindre-les acabades. Per què, doncs, el procediment per expropiar és d’URGÈNCIA i d’UTILITAT PÚBLICA?
Estem cansats d’aquesta política de confusió que fan servir amb declaracions i contradeclaracions a les poques hores. Amb això busquen la desafecció de la gent envers la política per continuar fent el que volen en cada moment; sempre, com ja hem dit, en funció dels seus interessos econòmics, partidistes i electorals. PERÒ NO HO ACONSEGUIRAN. La gent de les Terres de l’Ebre hem demostrat sempre la nostra fermesa quan es tracta de defensar el nostre territori i ho continuarem fent governe qui governe.
LO RIU ÉS VIDA, NO ALS TRANSVASAMENTS.
VISCA LES TERRES DE L’EBRE
Tot seguit, també podeu veure un vídeo amb les declaracions del portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, i del coordinador territorial de la Unió de Pagesos, Joan Montesó, que Lluís Comí ha penjat a You Tube...
Valentí Faura 'molesta' al Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre
També pots llegir:
-El Consell Econòmic i Social de l'Ebre fa dos anys que no es reuneix (El Punt)
23 de novembre del 2008
Imagina Ràdio, primer mitjà ebrenc a Facebook
22 de novembre del 2008
Tortosa ordena l'enderroc urgent de la farinera incendiada de Jesús
L'alcalde de Tortosa ha decidit ordenar l'enderrocament immediat de l'antiga farinera de Jesús, el complex en desús que va incendiar-se al febrer del 2006 i que està amenaçat de runa. El cost dels treballs d'enderroc i de neteja de la zona és d'uns 66.500 euros, que l'Ajuntament assumirà de manera subsidiària, ja que els propietaris de La Jesusa no han contestat els diferents requeriments municipals. Si després continuen sense pagar les obres, la propietat quedarà inscrita al nou registre de solars.
La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va confirmar que els propietaris del complex abandonat, conegut com La Jesusa, tenen un període d'uns deu dies per al·legar contra el decret d'alcaldia que ordena l'enderrocament urgent de l'antiga farinera de Jesús. Segons Roigé, l'Ajuntament ha arribat a prendre aquesta decisió després de l'incendi que va arrasar La Jesusa fa més de dos anys, però sobretot després dels diferents requeriments als propietaris, perquè executessen l'enderroc del complex i la neteja del solar. «Els tècnics diuen que les estructures que van quedar dempeus s'han de tombar, i al govern també pensem que s'ha d'actuar», va dir la regidora. De fet, Roigé va recordar que l'any passat ja van tapiar les obertures de la façana, per l'amenaça de ruïna i per tant per impedir que la gent pogués entrar a La Jesusa.
El complex és un conjunt industrial del segle XIX, inscrit com a Casa Sanabra al catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric del nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), que protegia el seu volum i proposava la seua rehabilitació. Es troba al costat de l'eix de l'Ebre, just a l'entrada del poble de Jesús. Roigé va assenyalar que l'EMD de Jesús també havia sol·licitat a l'Ajuntament una actuació urgent. El complex és propietat de la societat mercantil La Jesusa SA, que després de l'enderrocament tindrà un termini de dos anys per retornar a l'Ajuntament els 66.500 euros que costaran els treballs. La propietat quedarà inscrita al nou registre de solars, i la càrrega, al registre de la propietat. A més, l'Ajuntament podrà iniciar un procés expropiatori o vendre la propietat en subhasta pública.
Un incendi envoltat de misteri La tarda del 5 de febrer del 2006, els conductors que circulaven per l'eix de l'Ebre van quedar sorpresos per l'espectacularitat de les flames que estaven engolint l'antiga farinera de Jesús. La Jesusa cremava com una torxa i la proximitat del parc de bombers de Tortosa no va evitar que quedés pràcticament calcinada, ja que l'estructura era de fusta i el foc es va estendre amb molta rapidesa. De fet, vuit dotacions dels Bombers van treballar fins ben entrada la nit, i les cases properes van haver de ser desallotjades per precaució. Al cap de pocs dies, la policia va detenir quatre menors, tres de Roquetes i un del barri tortosí de Ferreries, perquè la mateixa tarda de l'incendi se'ls havia vist entrar i sortir de La Jesusa. Els joves van reconèixer que havien calat foc a un matalàs que hi havia dins de l'edifici, però hi havia dubtes perquè els bombers van detectar que s'havia utilitzat algun producte per alimentar les flames. Fonts del sector immobiliari van assegurar que l'incendi a La Jesusa va ser pocs dies després de fracassar una operació de compra, per instal·lar-hi un hotel.
Els veïns rebutgen ser els culpables del retard de la futura variant de Tortosa
El Punt (22-Novembre-2008)
21 de novembre del 2008
Àrabs i xinesos fan ofertes per Fadesa
Pàrquing espontani a la plaça dels Dolors
Les obres que s'estan fent en diferents carrers del nucli antic de Tortosa han provocat la creació espontània d'un aparcament en superfície a la plaça dels Dolors. Fins fa poques setmanes, allò que era habitual i socialment acceptat és que hi hagués estacionat el vehicle d'algun dels membres de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, tenint en compte la proximitat del Palau Abària i la falta de places reservades per a cotxes oficials en aquesta zona. Però ara el fenomen s'ha generalitzat des de l'inici, a la vegada, de diferents obres incloses al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat). Així, ara és cada dia, que hi ha una desena de cotxes aparcats al damunt de la plaça, que també s'ha convertit en una zona d'apilament de materials de la construcció, així com de terres i runes. Les obres són necessàries i molt esperades, però hem de tenir en compte que la plaça dels Dolors és una plaça nova de trinca, acabada al març del 2007, després de més de set anys de treballs i d'una inversió de 2,7 milions d'euros. Caldrà veure en quin estat queda la plaça dels Dolors quan acaben les obres del carrer Gil de Frederich i d'altres espais del nucli històric. I també preguntar per què no se sanciona els conductors que pugen els seus vehicles al damunt de la plaça.