Tortosa activa les obres del centre cívic a l'antic mercat de Ferreries

L'Ajuntament també inicia dilluns les obres dels portals de ciutat Centre i Nord

Tortosa començarà en pocs dies les obres de dos dels projectes més importants del mandat: la urbanització dels plans parcials Portal Nord i Centre, i la rehabilitació de l'antic mercat de Ferreries, per instal·lar-hi un centre cívic i un viver d'entitats. La urbanització dels portals té un pressupost de 8,2 milions d'euros i permetrà implantar més indústria aparador al costat de l'autovia de l'Aldea, mentre que les obres al mercat de Ferreries costaran 1,2 milions i inclouen la millora de tot l'entorn.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar que dilluns signaran les actes de replanteig de les obres de l'antic mercat de Ferreries i dels portals de ciutat Nord i Centre, al costat de l'autovia de l'Aldea. Bel va destacar que la rehabilitació del mercat de barri de Ferreries ha estat adjudicada a Tau i Cesa, la mateixa empresa que va fer les obres de la nova caserna de la policia local, amb un termini d'execució de 12 mesos i amb un pressupost d'uns 1,2 milions d'euros. L'alcalde va explicar que la recuperació de l'antic mercat permetrà implantar un centre cívic a Ferreries, i que el projecte també preveu la reforma total de la plaça Mestre Monclús i millores als carrers Alfara de Carles i Hernán Cortés. A més, va anunciar que a la part de la plaça també es construirà un edifici annex amb tres plantes, en què hi haurà una sèrie de despatxos per a les diferents entitats que necessiten tenir una seu o bé un lloc per poder fer les reunions.

Segons Bel, el nou centre cívic de Ferreries serà un equipament de referència al barri, ja que tindrà una sala polivalent que permetrà organitzar-hi exposicions, cursets, conferències i tot tipus d'actes. En aquest sentit, Bel va recordar que el govern municipal ja ha iniciat la millora de les instal·lacions esportives de l'estadi municipal, i que en poques setmanes també començarà la reforma integral del carrer Llarg de Sant Vicent. Aquest projecte, també a Ferreries, té un pressupost d'1,3 milions d'euros i serà a càrrec del fons estatal d'inversió local. L'alcalde va precisar que aquestes i altres actuacions menors, com la millora del carrer Pina, tindran un «efecte dinamitzador» sobre Ferreries, un barri en què viuen 8.000 persones, i que l'Ajuntament havia desatès durant anys, «com altres barris».

Per altra banda, la setmana que ve també han de començar les obres dels plans parcials Portal Nord i Centre, que l'Ajuntament tirarà endavant en cooperació amb els propietaris dels terrenys. De fet, els dos portals s'urbanitzaran conjuntament per reduir el cost de les obres fins a un 17%. Així, el pressupost de l'operació és d'uns 8,2 milions d'euros, i el termini d'execució, de 13 mesos. La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va valorar que el desenvolupament d'aquest sector, que ocupa més de 150.000 metres quadrats al sud del nucli urbà permet autoritzar la instal·lació de noves empreses al costat de l'autovia de l'Aldea, així com crear un nou accés al centre del municipi, a través del nou pla parcial Temple Sud. De fet, es crearà un passeig de set metres per la vora del canal de l'Esquerra, amb un vial de dos carrils, vorera i un carril per a ciclistes. Bel va recordar que l'ordenació urbanística del sector atraurà nous equipaments comercials i de serveis, i que en aquesta zona es construirà el Centre d'Acollida Turística (CAT).

La futura Casa de la Música. Les obres de la urbanització dels sectors Portal Nord i Centre han estat adjudicades a la unió temporal d'empreses formada per Hidrocanal, Contregisa i Vicsan. El projecte és una de les prioritats pel 2009 de la societat municipal de gestió urbanística (Gumtsa), que al ple de dilluns també rebrà l'encàrrec de redactar alguns projectes per fer actuacions que l'Ajuntament de Tortosa vol finançar amb el fons estatal d'inversió local. És el cas dels vestidors a les instal·lacions esportives de Bítem (65.000 euros), de la millora dels carrers Major i Portal de Remolins (490.000 euros), i de la futura Casa de la Música, que s'aixecarà en un solar municipal del barri del Temple (800.000 euros). Aquestes obres, però, no es gestionaran a través de la Gumtsa, sinó des del mateix Ajuntament.

El Punt (31-Gener-2009)

Bel encara no ha rebut totes les garanties dels pous de Vinallop

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir que l'Ajuntament encara no ha rebut per escrit les garanties que va demanar a la reunió de Lleida sobre el procés de descontaminació del pantà de Flix i els pous d'emergència de Vinallop. Dimarts és el primer dia en què els veïns han estat citats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per signar les actes d'ocupació prèvia de les finques, i el compromís era que l'Ajuntament faria el tràmit si tenia tota la documentació abans del mateix 3 de febrer. «No vull crear polèmica perquè encara estem dins de termini», va aclarir l'alcalde, que va assenyalar que havia fet «gestions telefòniques» per preguntar si podia tenir totes les garanties tècniques i jurídiques. L'alcalde de Tortosa reclama que la ciutat també quedi connectada a la xarxa que portarà l'aigua dels pous al Camp de Tarragona, en cas d'una emergència. A més, vol rebre l'informe que ara diu que el pou de Jesús no es contaminarà i que ja no caldrà abastir el poble ni l'hospital amb camions cisterna, i que les indústries locals tindran les mateixes restriccions que les del Camp de Tarragona.

El Punt (31-Gener-2009)

Neguit a Tortosa perquè Renfe avança el tancament de l'estació a la nit

Els canvis d'horaris en el servei de l'estació de trens de Tortosa formarà part de l'agenda de la reunió que l'alcalde Ferran Bel mantindrà d'aquí a dues setmanes a Madrid, amb responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif). De fet, Bel va manifestar ahir que ni Renfe ni Adif havien comunicat a l'Ajuntament la seua intenció d'avançar dues hores el tancament de l'estació a la nit, un fet que ha provocat que els viatgers de l'últim tren que arriba a Tortosa, el regional procedent de Barcelona de les 23.16 hores, ho facen amb l'estació tancada i a les foques. L'alcalde va remarcar que amb Adif també han de parlar de les obres de l'estació i del pla urbanístic dels actuals terrenys de Renfe. El cas, però, és que l'estació de l'Aldea es troba en una situació idèntica des del 15 d'octubre. Així, l'estació central de les Terres de l'Ebre tanca a partir de les 21.50 hores, i no torna a prestar servei fins a les 6.10 hores del dia següent. Això fa que els usuaris de quatre trens, amb destinació a Vinaròs (22.07), Barcelona (22.19) i Tortosa (22.21 i 23.06), es troben l'estació a les fosques i sense megafonia, i per tant sense saber a quina de les andanes hauran d'esperar el seu tren.

El Punt (31-Gener-2009)

Tortosa i el Baix Ebre unifiquen la informació i l'atenció a les dones

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, i l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, van presentar ahir l'acord que permet unificar l'oficina comarcal d'atenció a la dona i el Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) de Tortosa, amb el suport de l'Institut Català de les Dones. En aquest sentit, la finalitat del nou SIAD Baix Ebre, que s'instal·larà al número 7 del carrer Doctor Ferran fins que s'acaben les obres de rehabilitació de l'edifici Montcada 27, és oferir informació, orientació i assessorament a les dones de tota la comarca del Baix Ebre en l'àmbit laboral, social, personal, familiar i cultural, fent una especial atenció a la detecció de la violència domèstica. Amb la signatura del conveni, el Consell Comarcal i l'Ajuntament posen en comú el personal i els recursos econòmics, amb l'objectiu que el SIAD Baix Ebre comence a funcionar a partir del febrer amb un equip de professionals format per una treballadora social, una psicòloga, una advocada, una orientadora laboral i una auxiliar administrativa. En aquest sentit, la regidora d'Acció Social, Anna Algueró, va explicar que l'activitat de l'equip del SIAD Baix Ebre també serà itinerant per tota la comarca, per atendre les demandes i les consultes de les diferents entitats de dones del Baix Ebre.

El Punt (31-Gener-2009)

Foto: Ajuntament de Tortosa

Protecció Civil avisa que l'Ebre es podria desbordar avui o demà a Aragó

La direcció general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior ha alertat del risc que l'Ebre es desborde durant aquest cap de setmana a Aragó, a la província de Saragossa. En cas que es produís un desbordament, si plogués molt i calgués obrir les comportes dels embassaments, la pujada del cabal podria arribar a Catalunya en quatre dies, segons van informar els Bombers de la Generalitat. De fet, als pantans de Mequinensa i Riba-roja d'Ebre ja es va iniciar dimarts un desembassament controlat, que feia que ahir a Tortosa encara hi hagués un cabal força elevat, de 750 a 800 metres cúbics per segon al llarg del dia. Amb tot, caldria que el riu assolís uns 1.800 metres cúbics per segon a Tortosa perquè comencés a haver-hi inundacions en el tram inferior del riu, però sobretot en poblacions riberenques com ara Miravet, Benissanet i Aldover. Protecció Civil també ha avisat del risc de pluges a Catalunya.

El Punt (31-Gener-2009)

Els musulmans de Tortosa resen davant del PSC

La comunitat musulmana de Tortosa fa temps que és conscient que necessita trobar un altre local per instal·lar el seu centre de culte, ja que la mesquita de la plaça dels Farols ha quedat massa menuda i no reuneix les condicions mínimes de seguretat. El problema, també és veritat, és que poca gent els vol llogar un local, i que una vegada que van trobar-ne un altre els veïns de la zona també van rebutjar la instal·lació de la mesquita. Aquest migdia, com cada divendres, desenes de fidels han hagut de resar les oracions al carrer, tot ocupant part de la plaça Montserrat, tota la travessia del Vall i la meitat del carrer Gil de Frederich, que tot i que ara és zona de vianants encara manté el trànsit dels vehicles que entren i surten d'un pàrquing privat.

De fet, de vegades els conductors han de fer mans i mànigues per poder passar amb els seus vehicles sense molestar la gent que està resant, tot i que en realitat són els que estan provocant una molèstia setmanal als veïns. En aquesta línia, cal destacar que la filera de fidels arribava avui fins davant mateix de la porta d'accés a la seu del PSC de Tortosa, com si estiguessen lloant els socialistes, que no ens consta que s'hagen queixat pel desbordament de la mesquita. Una qüestió que afecta la convivència al barri, però que no surt expressament a la nova ordenança pel bon ús de la via pública, també anomenada ordenança de civisme. De fet, ja fa temps que els veïns del nucli històric reclamen un altre emplaçament per al centre de culte, més enllà de situacions transitòries com la cessió d'un pavelló de l'antic escorxador en època de ramadà. Però els veïns afirmen que no se'n surten, ni amb l'anterior alcalde del PSC ni amb l'alcalde actual.

La boira amaga el monument franquista

Ni el fort temporal de vent ni la riuada dels últims dies han aconseguit doblegar el monument de la Batalla de l'Ebre, a l'ull de l'huracà de la polèmica sobre la retirada dels símbols franquistes a la ciutat. Alguns deien aquestes setmanes que no calia que Tortosa o la Generalitat es gastessen ni un euro en retirar el monument, ja que algun dia ja caurà tot sol amb el vent, però no ha estat així... Com a mínim, la boira tan espessa que hi havia aquest matí a Tortosa feia que la gent que travessava el pont de l'Estat deixessen de veure el monument que Franco va inaugurar al juny del 1966. Era com si el monument, i amb el monument la polèmica, s'haguessen esfumat. De fet, el monument als Caiguts només desapareix del paisatge urbà i fluvial de Tortosa en els fotomuntatges reivindicatius, als opuscles turístics institucionals i quan fa molta boira, com ha passat avui. També és poc visible a les nits, tot i que a la ciutat també hi ha gent que apostaria per rehabilitar-lo i tornar-lo a il·luminar, perquè recupere el seu aspecte original. Curiosament, són molts dels que, segons com bufa el vent, també clamen al cel perquè Tortosa té altres prioritats, quan algú els parla de retirar la ferralla franquista del mig del riu. També és curiós el cas dels que, sense sospitosos de ser nostàlgics de la dictadura, argumenten que cal mantenir el monument perquè ens ajuda a recordar uns fets que no haurien de tornar a passar. I és que la boira de la memòria és encara més espessa que la de veritat, ja que provoca que la gent recorde el significat de les coses a la seua manera...

Els veïns de Vinallop reben el suport de la PDE i dels pagesos per mobilitzar-se

Els expropiats fan una crida a la societat civil de l'Ebre per protestar contra els pous d'emergència

Els veïns afectats per la construcció dels pous d'emergència de Vinallop van tornar a rebre ahir el suport explícit de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i del sindicat Unió de Pagesos, davant la convocatòria de l'acte per signar les expropiacions forçoses dels terrenys. En la mateixa línia, un dels portaveus dels veïns, Àngel Martí, ha fet una crida al conjunt de la gent de les Terres de l'Ebre, perquè també es mobilitzin contra la necessitat de construir els pous d'emergència del pla de descontaminació del pantà de Flix a la pedania tortosina. Els afectats han convocat una concentració el 3 de febrer, a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa.

No volen quedar sols defensant una causa particular, sinó implicar el conjunt del territori en la mobilització contra la construcció dels pous d'emergència del procés de neteja de l'embassament de Flix. De moment, el centenar de veïns afectats per les expropiacions que ha previst la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ja han tornat a rebre el suport explícit de la PDE i de la Unió de Pagesos, que ahir van difondre un comunicat conjunt per fer una crida «als ciutadans de les Terres de l'Ebre». Dimarts, a les vuit del matí, els veïns han estat convocats una altra vegada per la CHE, que ja va suspendre el procés expropiatori a finals d'octubre per «dificultats tècniques». L'objectiu de la citació és que els veïns signen les actes prèvies d'ocupació forçosa de les finques. I per manifestar el seu suport als afectats, la PDE i el sindicat agrari han convocat una concentració a la mateixa hora a la plaça de l'Ajuntament.

Les dues entitats han reclamat reiteradament que els terrenys han de tornar als seus propietaris actuals, quan hagin acabat els treballs de descontaminació del pantà de Flix, cosa que la CHE només ha garantit després de la reunió que la setmana passada van mantenir a Saragossa una delegació de la PDE i el president de la confederació, Rafael Romeo. A més, la plataforma i el sindicat continuen demanant més transparència «tècnica i política» sobre la neteja del pantà.

«No« a «signar i callar» De fet, els veïns afectats consideren que encara no s'han resolt els interrogants que envolten el projecte, que veuen com una «depredació del territori» sota l'excusa de la descontaminació. Les principals incògnites són qui serà el titular dels pous; si es retornaran els terrenys als propietaris; si té sentit construir uns pous que només resistirien dos dies un episodi de contaminació al riu, i si totes les poblacions de l'Ebre tenen garantit un subministrament d'emergència. El portaveu Àngel Martí va assenyalar que els veïns i la gent de les Terres de l'Ebre no poden acceptar la política del «signar i callar», ja que considera que els pous són «la ruïna» per als propietaris de les finques i «l'espoliació» del territori. Martí va lamentar que l'alcalde de Tortosa encara no els haja informat del que es va acordar a la reunió de Lleida, i va vincular els pous de Vinallop a altres projectes com el canal Xerta-Sénia, la interconnexió de xarxes o els nous dipòsits del Consorci d'Aigües de Tarragona, a l'Ampolla.

El Punt (30-Gener-2009)

Ercros abocarà mercuri a l'Ebre dos anys més

L'associació estatal de la indústria electroquímica (ANE) i l'empresa Ercros, titular de la planta de Flix, van informar ahir de la signatura voluntària d'un acord avalat per la Comissió Europea. La indústria europea del clor, representada per Euro Chlor, afirma que a partir del març del 2011 faran un emmagatzematge segur del mercuri procedent de les seues instal·lacions. Això vol dir que la planta electroquímica de Flix continuarà vessant mercuri al riu Ebre un mínim de dos anys més, dins dels paràmetres permesos per la legislació. L'any 2006, la Comissió Europea va prohibir l'exportació de mercuri, i va obligar a dipositar de manera segura el que no es necessités. Ercros és una de les 26 empreses que utilitzen el mercuri en la producció del clor, i que han signat l'acord voluntari per confinar-lo en contenidors d'acer, a mines de sal geològicament estables, o bé en llocs degudament classificats i autoritzats. Segons el director executiu d'Euro Chlor, Alistair Steel, la indústria europea del clor «té la convicció que cal ser responsable, a l'hora d'abordar les qüestions mediambientals». Segons estudis científics, al pantà de Flix s'hi acumulen centenars de milers de tones de fangs contaminats amb metalls pesants com el mercuri, compostos organoclorats i altres elements tòxics i radioactius que han contaminat els sediments fluvials retinguts a la presa.

El Punt (30-Gener-2009)

Palmada confirma que la URV impartirà el grau de mestre d'educació primària al campus de l'Ebre

La comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va anunciar ahir a Tortosa que la Universitat Rovira i Virgili (URV) impartirà el curs que ve el nou títol de grau de mestre d'educació primària al campus de les Terres de l'Ebre, tal com ja havia anunciat el seu rector, Xavier Grau. Palmada va visitar els terrenys del parc de Remolins on s'ha de construir l'edifici del campus, la mateixa setmana que el govern de la Generalitat ha garantit els quinze milions d'euros necessaris per al projecte. Segons Blanca Palmada, els estudis tindran una oferta total de quaranta places. La nova titulació, que la URV només impartia fins ara a Tarragona, s'afegirà a l'ensenyament de mestre en educació infantil, que el campus de l'Ebre va començar a impartir el curs passat amb quaranta places de primer. De moment, i fins que l'edifici del campus no estiga acabat, els estudis que la URV imparteix a les Terres de l'Ebre continuaran fent-se en les ubicacions actuals. Els estudis d'infermeria es faran en un edifici annex a l'hospital Verge de la Cinta, i els ensenyaments d'empresarials, turisme i mestre en educació infantil, així com el nou títol de primària, es faran a l'edifici Nou Betània. De fet, la previsió de la Generalitat és que el campus puga entrar en funcionament el curs 2011/2012. Actualment, un total de cent quaranta alumnes estudien empresarials, setanta fan turisme i uns dos-cents cinquanta més, infermeria. L'objectiu és que el nou campus permeti duplicar el nombre d'estudiants i poder arribar fins al miler d'alumnes. Palmada també es va mostrar partidària d'ampliar les places dels estudis d'infermeria en un futur, així com d'avançar en l'àmbit de la recerca aprofitant la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics (UEA) de l'IRTA, a la Ràpita, i l'observatori de l'Ebre.

El Punt (30-Gener-2009)

Foto: CESCA

Tortosa tindrà una nova ordenança per fomentar l’estalvi d’aigua (La Marfanta TV]

L’Ajuntament i la Casa de l’Aigua impulsen un projecte que preveu noves tarifes

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va presentar ahir el projecte d’estalvi d’aigua al municipi, que l’Ajuntament tirarà endavant a partir d’un encàrrec a la Casa de l’Aigua. El programa durarà un any i preveu actuacions com ara l’anàlisi de la xarxa d’abastament o la realització d’una auditoria del consum d’aigua als edificis municipals, però també fomentarà l’estalvi domèstic. De fet, Bel va anunciar la redacció d’una ordenança específica sobre estalvi d’aigua, així com d’un nou sistema tarifari.

Bel va recordar que el projecte té una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que costejarà la meitat d’un pressupost total de 163.500 euros. «A Tortosa ja hem anat fent molts esforços per estalviar, reaprofitar i depurar l’aigua, però encara queda molt de camí per recórrer», va afegir-hi. L’alcalde va destacar que l’objectiu és que els ciutadans facin seu el projecte, i va voler tranquil·litzar la població sobre el nou sistema tarifari. «Primer, caldrà veure la proposta que ens fa la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i aplicar les noves tarifes amb altres variables, per garantir la viabilitat de l’Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) i tenint en compte la situació econòmica actual», va assenyalar. «Per tant, ningú ha de patir per un increment desorbitat de les tarifes, ja que la proposta s’estudiarà i qui prendrà la decisió serà el consell d’administració de l’EMSP amb l’aval del ple municipal», va insistir.

Un descontrol del 40%. D’altra banda, Bel va justificar la necessitat de tenir una ordenança específica d’estalvi. «Hem millorat el control de l’aigua que entra i surt de la xarxa, però hem de fer un pas endavant, ja que l’EMSP necessita un nou suport jurídic, que es farà amb caràcter positiu», va precisar. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, va explicar que ara l’Ajuntament no controla el 40% de l’aigua que circula per la xarxa, tant per les fuites a les canonades com per la inexistència de comptadors. Tot i això, Marín va recordar que és una xifra que millora el 60% d’aigua incontrolada que hi havia a la xarxa de Tortosa fa només dos anys. De fet, l’EMSP està renovant la xarxa a totes les obres que es fan al nucli antic, que era on hi havia més pèrdues. A més, també es van preveure canonades noves a les obres de l’avinguda Felip Pedrell, i ara també es renovarà la xarxa a la carretera de Roquetes, al carrer Llarg de Sant Vicent, al carrer Major de Remolins i al barri de Santa Clara. A més, sobre la inexistència de comptadors en moltes cases, Bel va aclarir que no es tracta d’un problema exclusiu del nucli històric, ja que també hi ha comunitats de veïns amb un sol comptador i edificis municipals que fins ara no sabien quanta aigua consumien. «Quan algú sap el que gasta, és més senzill reduir el consum», va dir.

Per la seua banda, el director de la Casa de l’Aigua, Germán Bastida, i la tècnica Elisabet Bonfill van destacar la importància d’aconseguir la implicació dels ciutadans en el projecte. El primer pas ha estat la convocatòria d’un concurs per dissenyar el logotip del projecte, i també es faran enquestes per fer una diagnosi de la situació i del nivell de conscienciació ciutadana. En la segona fase, s’elaboraran plans d’acció i la nova ordenança, i en la tercera, es potenciarà l’educació ambiental i es buscarà la complicitat dels professionals per instal·lar diferents mecanismes estalviadors.

El Punt (29-Gener-2009)

Desembassament controlat a l'Ebre

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va anunciar ahir una crescuda del cabal del riu. Els pantans de Mequinensa i Riba-roja van començar un desembassament controlat que va fer que l’aforament de Tortosa registrés uns 950 m³ per segon a dos quarts de vuit del vespre. Fins ara, la mitjana del gener a Tortosa era de 225,3 m³ per segon.

El Punt (29-Gener-2009)

ICV detecta que Tortosa ha deixat de fer la meitat de les actuacions del PAM [La Marfanta TV]

El grup d’ICV va repassar ahir les obres i actuacions previstes pel 2008 en el pla d’acció municipal (PAM) del govern de Tortosa, en el qual ha detectat un mínim de 63 compromisos incomplerts. «Hi ha alguns incompliments molt greus i reiterats, ja que no s’ha creat l’oficina del defensor del ciutadà, i no s’ha fet la cessió dels terrenys per a l’IES del Temple, ni el dispensari de Campredó, ni l’adquisició dels terrenys per fer la pista d’atletisme a Jesús», va valorar el portaveu d’ICV, Jaume Forcadell. A més, Forcadell va denunciar el retard en la majoria de les obres compromeses pel 2008 en el pla integral del nucli antic (Pincat), i va lamentar –sobre el terreny– l’acumulació d’enderrocs, material d’obra i brutícia al solar del carrer de la Mercè en què s’ha de construir el nou edifici judicial. «El govern de Ferran Bel ens havia venut que eren uns grans gestors, tot desacreditant el govern anterior, però no ha complert les expectatives i queda demostrat que en realitat són absolutament mediocres», va criticar. A més, Forcadell va assenyalar que CiU i ERC no han tirat endavant les noves entitats municipals descentralitzades, ni han iniciat els tràmits per redactar el pla estratègic de ciutat.

El Punt (29-Gener-2009)

El PSC de Tortosa adverteix del risc de fer massa pisos als Josepets

El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va advertir ahir del risc de construir massa pisos a l’antic col·legi Sant Josep. Sabaté va dir que el Rastre «no necessita més densitat de població, sinó augmentar la qualitat de vida dels veïns i fer equipaments que dinamitzen aquest barri tan castigat del nucli antic». Sabaté valorava així el projecte del govern de Ferran Bel, que preveu adquirir els Josepets i fer una requalificació de la zona d’equipaments per poder construir-hi més de 150 pisos. D’altra banda, el PSC ha entrat una moció al ple de dilluns, per atorgar la medalla d’or al Club Deportiu Tortosa, amb motiu del seu centenari.

El Punt (29-Gener-2009)

La posició d'ICV sobre el traçat de l'autovia de l'Aragó és una incògnita

Una de les incògnites més interessants de l'actualitat política tortosina és saber què votarà el grup d'ICV al ple de dilluns, en la moció que ha presentat el PSC de Joan Sabaté sobre la necessitat que el traçat de la futura autovia de l'Aragó (A-68) desemboque al corredor del Mediterrani a través de l'eix viari que formen l'N-420, la carretera de Gandesa (C-43) i l'eix de l'Ebre (C-12), desdoblada fins al port dels Alfacs. A les comarques de Castelló, Iniciativa està fent una intensa campanya política en favor d'una de les altres dues opcions, la que faria anar l'autovia per l'actual N-232, és a dir, per Morella i Vinaròs. Així, Iniciativa per Castelló ha denunciat el silenci del govern de l'Estat a l'hora de contestar una sèrie de qüestions presentades pel diputat d'ICV a Madrid, Joan Herrera, que "havia preguntat sobre el traçat que es preveu per a la futura autovia A-68, on una de les opcions és aprofitar l’actual traçat de l'N-232".

Des d’Iniciativa a les comarques de Castelló s’ha defensat aquesta darrera opció per davant dels dos traçats catalans (per la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià; o bé per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, cap al Camp de Tarragona), i s’ha demanat que es prenga com a prioritària la inversió pública en l'N-232, "via de vital necessitat per connectar tant les comarques litorals ( Baix Maestrat), com l’interior (Els Ports), al centre i Nord de l’Estat ( Aragó, Navarra, País Basc), fonamental per turisme estatal, i per revitalitzar les comarques més interiors". Mentrestant, el regidor tortosí Jaume Forcadell admetia avui que encara s'han de mirar què votaran, ja que fer baixar l'autovia per Benifallet podria tenir força impacte, i es manifestava estranyat davant la possibilitat que Herrera hagués defensat a Madrid l'opció del traçat pel nord de Castelló. En aquest sentit, el tercer protagonista en discòrdia seria el reusenc Daniel Pi, que no cal ser molt viu per endevenir que davant de la direcció nacional d'ICV defensarà un traçat de l'A-68 per Gandesa, Móra d'Ebre, Falset i Reus, fins al port de Tarragona. Per tant, en la mesura del possible, Forcadell hauria d'actuar de forma que no semblés que cedeix un pam de terreny davant del seu company de partit al Camp de Tarragona, i al mateix temps deixar clar a Herrera que va ser diputat amb els vots de Catalunya, i no del nord de Castelló.

Per saber més:
-Iniciativa recorda que el Govern Central guarda silenci sobre el traçat de la futura A-68, que els ecosocialistes reclamen per Castelló (Bloc d'Iniciativa per Castelló)
-El PSC reobre la reivindicació de Tortosa a favor de l'autovia d'Aragó

Tortosa habilita una zona de descàrrega i dues places per minusvàlids al Llarg de Sant Vicent

L'Ajuntament de Tortosa ja ha habilitat l'àrea de càrrega i descàrrega del carrer Llarg de Sant Vicent, al barri de Ferreries, en el marc del projecte per millorar la mobilitat als accesos del pont de l'Estat amb la renovació de les voreres i la instal·lació de pilons. Ja vam explicar fa uns dies que els pilons que l'Ajuntament havia instal·lat a la vorera de la dreta eren poc efectius, ja que els conductors incívics continuaven aparcant els cotxes a l'altra banda del carrer, damunt de l'altra vorera. Una situació perillosa per a la seguretat del trànsit, ja que els cotxes estacionats a la vorera esquerra representaven un obstacle perillós per als vehicles que feien el gir. Així, l'altre dia es van reprendre les obres del carrer, que segons fonts veïnals es completarien amb més pilons i una àrea de càrrega i descàrrega, just abans d'arribar al pas de vianants. De fet, a més d'aquesta zona per facilitar la feina als transportistes que han de subministrar el gènere als comerços del voltant, també s'han habilitat dues places de pàrquing per a minusvàlids, degudament senyalitzades. Unes places que d'alguna manera vénen a substituir la que recentment s'havia eliminat al carrer Castelló, paral·lel al mateix Llarg de Sant Vicent. O això semblava, ja que tothom aparcava encara que només havia desaparegut la senyalització vertical, però no s'havia despintat (del tot) la senyalització horitzontal...

Per saber més:
-Tortosa instal·larà més pilons i farà una zona de càrrega i descàrrega al carrer Llarg de Sant Vicent
-La Marfanta TV: Els nous pilons de Ferreries no eviten els estacionaments incorrectes

Bel demana que s'accelerin les obres del nou campus de la URV a les Terres de l'Ebre

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va fer ahir una valoració molt positiva de l'aprovació del projecte del campus de la URV de les Terres de l'Ebre, a càrrec del consell executiu de la Generalitat. «Tots hauríem volgut que l'aprovació hagués estat abans, però hem de mirar cap al futur i desitjar que les obres comencin aviat i s'acabin com més aviat millor», va afirmar Bel. En aquesta línia, l'alcalde va apostar per intentar que el nou edifici que s'ha de construir al parc de Remolins siga operatiu la segona meitat del curs 2010/2011, abans del que preveu la Generalitat, el curs 2011/2012. Bel va afegir-hi que les obres no afectaran la zona de Remolins des del punt de vista urbanístic i que no caldrà obrir nous carrers, ja que l'accés principal serà un passeig enjardinat i el campus aprofitarà el pàrquing del pavelló firal.

El Punt (28-Gener-2009)

Per saber més:

-La Generalitat garanteix els 15 milions i avui aprova el nou campus de l'Ebre

-Josep Monclús lliga el Campus Universitari de Tortosa-Ebre (Vent de Dalt)

El vent va trencar la barana del riu a Tortosa

En el cas de Tortosa, els incidents més importants pel temporal de vent dels últims dies van registrar-se divendres i dissabte. El vent va trencar la barana del riu a l'avinguda Felip Pedrell, a l'alçada del palau episcopal, i la brigada municipal ha hagut de posar-hi una tanca de seguretat. Però el desperfecte més greu es va produir al pavelló firal i esportiu de Remolins, ja que el vent va arrencar de soca-rel dues portes grans de vidre i alumini, mentre que una tercera porta va quedar força malmesa. També va trencar-se una màmpara interior i els laterals de vidre de la terrassa de dalt del pavelló. El regidor de Serveis, Joan Sanahuja, va explicar ahir que la brigada municipal va actuar de forma ràpida, i que el temporal de vent no va ser obstacle perquè a l'interior del pavelló se celebrés el Campionat d'Espanya de Remergòmetre, ni tan sols quan va marxar la llum, ja que es va activar un dispositiu aurxiliar. Sanahuja també va detallar que altres desperfectes menors van ser la caiguda d'arbres a la carretera de Roquetes i a la zona de l'auditori Felip Pedrell, però que també es van trencar algunes branques en altres punts del municipi. En previsió, l'Ajuntament va posar en marxa un dispositiu especial amb 10 treballadors de la brigada municipal i personal de les empreses concessionàries de les empreses d'enjardinament i de neteja, que en casos puntuals també van rebre el suport dels bombers. Altres incidents a la via pública han estat desperfectes als semàfors i a la senyalització vertical, que l'Ajuntament de Tortosa té previst anar reparant en els propers dies.

D'altra banda, el vent també va provocar força desperfectes en algunes poblacions de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Així, a Móra la Nova van haver equipaments municipals danyats, així com arbres que obstaculitzaven algunes vies urbanes. A Rasquera es van produir danys severs a les piscines, i a la Fatarella el vent va arrencar una part de la teulada de les escoles i va fer caure un marge del cementiri, precisament en procés de rehabilitació. Finalment, a Vilalba dels Arcs van haver danys en teulades municipals i en vidres, mentre que a Bot es van produir desperfectes al mobiliari urbà.

Per saber més:
-Vidres trencats al pavelló firal de Remolins

[La Marfanta TV] CiU amenaça amb derogar el nou pla territorial de l'Ebre quan arribe al Govern

Per saber més:
- CiU reclama la retirada del pla territorial de l'Ebre i acusa el govern de Bot de falta de transparència

Avui ha nascut el bloc Pantalla-Completa

El bloc Pantalla-Completa és una nova iniciativa blocaire que estrenem avui, conseqüència de la renovació completa de l'antic bloc Ebremedia, que va nàixer l'1 de desembre del 2006 i feia temps que necessitava una rentada de cara. Però el naixement de Pantalla-Completa va més enllà d'un simple canvi formal, ja que també implica un canvi de filosofia. Evidentment, conservarà l'arxiu dels anteriors blocs Freak-Ebre! i Ebremedia, els seus predecessors, però amb això no n'hi ha prou, sinó que Pantalla-Completa intentarà repassar des del nostre punt de vista el més interessant de l'actualitat de la televisió, del cinema, de la ràdio, de la publicitat, de la música, dels llibres i dels còmics, i d'internet. De la mateixa manera, Pantalla-Completa mantindrà la seua vinculació als blocs col·lectius Hespèria i Cinema-Clàssics. Com podreu veure si cliqueu aquí, hem optat per un disseny molt més visual, amb una plantilla, pel nostre gust, espectacular, que dóna molta més importància a la imatge, i que després permet llegir tots els articles a pantalla completa. Precisament, el nom del bloc ve d'aquí, del fet de poder veure ampliades totes les notícies, crítiques i comentaris, just en un moment en què la televisió, les pel·lícules, la música, els mitjans digitals, la publicitat i fins i tot els còmics i la resta de llibres ens poden arribar a través d'una sola pantalla. Des de La Marfanta us convidem a entrar-hi i deixar els vostres comentaris sempre que vulgueu.

La Generalitat garanteix els 15 milions i avui aprova el nou campus de l'Ebre

La comissionada d'Universitats visita dijous els terrenys de Remolins i podria anunciar ampliacions

El campus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a les Terres de l'Ebre rebrà avui l'aprovació definitiva de la Generalitat, ja que el consell executiu donarà llum verd al projecte constructiu i a l'inici de les obres. La comissionada d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada, va confirmar que l'aspecte econòmic està «totalment resolt», i va destacar que el govern habilitarà en una sola fase els 15 milions d'euros que requereix la construcció del campus de Remolins. Mig any després de la cessió dels terrenys per part de l'Ajuntament de Tortosa, la URV ja podrà encarregar l'obra, amb l'objectiu que el nou edifici siga operatiu en el curs 2011/2012.

Més de sis mesos després de la cessió dels terrenys del parc de Remolins a la URV, el consell executiu de la Generalitat aprovarà en la reunió d'avui el projecte del campus de les Terres de l'Ebre, amb una inversió d'uns 15 milions d'euros. Així ho va confirmar ahir la comissionada d'Universitats i Recerca, Blanca Palmada, que dijous visitarà Tortosa amb motiu de diferents reunions, però sobretot per «veure sobre el terreny les necessitats i les possibilitats de creixement del nou campus». Palmada va assenyalar que estarà acompanya pel director general d'Universitats i pel de Recerca, i que valora «molt positivament» com els estudis universitaris que es feien a Tortosa s'han integrat en l'actual campus de l'Ebre. «Pensem que podem fer algun anunci», va precisar Palmada sobre el futur més immediat del campus de Remolins. Segons Palmada, la previsió és que el nou edifici estiga plenament operatiu per el curs 2011/2012, un any més tard del que es va preveure quan l'agost passat l'Ajuntament va cedir els terrenys a la URV.

De moment, el consell executiu de la Generalitat donarà llum verd avui a les obres de l'edifici, i la mateixa URV s'encarregarà de traure-les a concurs públic, amb l'objectiu d'intentar agilitzar el projecte al màxim possible. «Ja està tot molt lligat», va insistir la comissionada d'Universitats i Recerca, que va destacar la importància d'una inversió que la Generalitat farà d'una sola tacada, i no per mòduls. «Es comprometen els 15 milions d'euros, una quantitat que cobreix el projecte arquitectònic que va fer la URV i també l'equipament del campus», va afegir-hi. En aquest sentit, Palmada va detallar que 13,3 milions d'euros seran per finançar el cost de les obres, mentre que els 1,7 milions restants seran per equipar les aules i els diferents serveis administratius i docents del campus. «El tema econòmic està completament resolt», va remarcar la comissionada, conscient de la polèmica generada al territori quan fa dos anys el conseller Josep Huguet va advertir que el finançament del nou campus de les Terres de l'Ebre no estava garantit.

Ara aquest finançament no només sembla garantit, sinó que Palmada va asseverar que després de visitar dijous els terrenys de Remolins, encara es podria fer una proposta més ambiciosa d'usos del campus. L'aprovació del projecte per part del consell executiu de la Generalitat també tancarà definitivament el principi de polèmica entre l'alcalde de Tortosa i el delegat Lluís Salvadó, després que Ferran Bel va lamentar fa dos mesos la lentitud del govern a l'hora d'autoritzar el nou campus de l'Ebre.

Un edifici representatiu a la vora del riu. Els terrenys cedits per l'Ajuntament de Tortosa a la URV tenen una superfície de 3.261 metres quadrats, i es troben a la zona del parc de la Fira, just al costat del pavelló de Remolins i al lloc que fins ara ocupava la zona lúdica de Les Carpes del Riu. Quan comencin les obres, tindran un termini d'execució de 18 a 24 mesos. El nou edifici tindrà capacitat per a un miler d'alumnes en una primera fase, amb un sostre construït d'11.000 metres quadrats i tres plantes. En aquest sentit, el nou edifici del campus tindrà forma de creu per simbolitzar un riu i un pont que el travessa. La previsió de la URV era que l'obra estigués acabada el 2010, però la tramitació de l'expedient per part de la Generalitat ha fet que el projecte acumule un any de retard. A la planta baixa s'emplaçaran els serveis de gestió acadèmica, el bar i el centre de recursos per a l'aprenentatge i la innovació (la biblioteca del futur). A la primera planta hi haurà 25 aules, i la segona es destinarà a àrees de consulta i als despatxos dels professors. Finalment, a la tercera planta hi haurà el centre de recerca en clima i la direcció del campus.

El Punt (27-Gener-2009)

CiU reclama la retirada del pla territorial de l'Ebre i acusa el govern de Bot de falta de transparència

La federació de CiU a les Terres de l'Ebre va reclamar ahir la retirada de la proposta de nou pla territorial que ha presentat el govern català. El diputat Francesc Sancho va afirmar que no té cap sentit tirar-lo endavant, tenint en compte que hi ha obres del pla anterior que no s'han executat, així com el gran nombre d'esmenes que estan presentant els ajuntaments. El també alcalde de l'Ampolla va criticar la protecció «excessiva» de la zona del Delta i també dels pobles de l'interior, perquè el nou pla «ni tan sols deixarà fer les típiques cases de camp». «És una protecció fictícia, ja que no suposa cap inversió ni cap mesura per resoldre els problemes mediambientals del Delta», va dir. Així, Sancho va assenyalar que el nou pla «no té en compte la realitat i la voluntat de creixement del territori». De fet, Sancho va voler anunciar que CiU derogarà el nou pla territorial quan arribe al govern de la Generalitat.

D'altra banda, CiU també va acusar el govern de Bot (PSC i ERC) de falta de transparència, després que l'exalcalde convergent Andreu Martínez preguntés pels motius que han fet que l'Ajuntament haja ampliat la partida d'interessos dels crèdits municipals. De la mateixa manera, també va denunciar la contractació recent de dos treballadors, un dels quals és «el cap del PSC al Pinell de Brai». Martínez va explicar que van sol·licitar celebrar un ple extraordinari, però que ja ha passat el termini legal de quinze dies i l'alcalde Lluís Agut no l'ha convocat. De fet, tampoc ho ha fet el secretari municipal, Eduard Ena, regidor socialista a l'Ajuntament de Tortosa, que tenia deu dies per convocar el ple d'ofici. Per aquest motiu, el portaveu de CiU va dir que han enviat dues queixes oficials al conseller de Governació i al Síndic de Greuges.

El Punt (27-Gener-2009)

Tortosa negocia amb la Generalitat l'aprofitament urbanístic dels Josepets

L'Ajuntament projecta construir més dels 150 pisos anunciats i conservar el volum del complex

El govern de Tortosa manté oberta la negociació amb la germandat dels sacerdots operaris per comprar l'antic col·legi Sant Josep, just un any després de recuperar els antics contactes, per fer-hi equipaments i més de 150 pisos nous. Amb tot, l'alcalde Ferran Bel va assenyalar que encara és complicat posar una data a l'acord, ja que l'Ajuntament també negocia amb la Generalitat quin tipus d'aprofitament urbanístic pot fer en aquest sector del nucli antic, pel qual li caldrà fer una requalificació. Segons Bel, el govern català té bona predisposició, però encara cal concretar els criteris urbanístics per poder cofinançar tota l'operació.

Fa just un any, l'alcalde de Tortosa ja va anunciar que l'Ajuntament havia recuperat les converses que l'anterior govern municipal havia començat amb els sacerdots operaris, per intentar comprar el complex dels Josepets. De fet, la decisió de la Universitat Rovira i Virgili (URV) d'instal·lar el campus de les Terres de l'Ebre al parc de Remolins, i no a l'antic col·legi Sant Josep, com pretenia l'exalcalde Joan Sabaté, havia deixat la porta oberta al compromís electoral de Bel, que ja un any abans de les municipals del 2007 havia proposat l'aprofitament dels Josepets per fer-hi pisos nous i algun equipament públic o privat. Així, és en aquesta línia que el govern de Bel ha treballat durant l'últim any, en trobades periòdiques amb els propietaris del complex i també amb els serveis d'Urbanisme de la Generalitat.

En aquest sentit, Bel ha recordat que caldrà tirar endavant una requalificació urbanística per poder fer un aprofitament residencial en aquest sector, a través d'una modificació puntual del pla d'ordenació urbana municipal (POUM). Segons l'alcalde, l'Ajuntament ja ha comunicat al govern català la seua intenció d'afectar la part dels Josepets més propera a la plaça del Rastre i al carrer Callao, «que és la que potser té menys valor patrimonial». De fet, caldria requalificar una part de l'actual zona d'usos educatius en una zona edificable, i la previsió inicial era enderrocar els antics magatzems, el gimnàs i la cuina dels Josepets. «Encara hem de redactar una proposta d'actuació, per veure què n'opina la Generalitat, però la nostra intenció és fer-ho sense consumir més volumetria», va assegurar l'alcalde.

D'altra banda, Bel va confirmar que el govern municipal espera construir més dels 150 pisos anunciats, però va advertir que és prematur anunciar-ne el nombre i el tipus d'equipament públic que es podria instal·lar. De fet, els criteris urbanístics i els usos que es vulguen donar a la resta dels Josepets com a equipament també condicionaran si cal reformar o enderrocar els diferents edificis del complex. Així, Bel va valorar que es podrien posar molts equipament que el barri del Rastre i la ciutat de Tortosa necessiten, «però primer cal resoldre el tema urbanístic». En part, també per saber el cost de l'operació de compra, ja que «els números que es fan encara són hipotètics», i Bel és conscient que els Josepets «no valen el mateix si s'ha de fer un aprofitament o un altre».

El març del 2006, Bel ja calculava que amb una requalificació dels Josepets i les plusvàlues urbanístiques es podria restaurar algun dels edificis del complex, tancat des del 2000 per la fusió de l'antic col·legi Sant Josep amb el col·legi diocesà Sagrada Família. La seua intenció era instal·lar-hi diferents serveis de l'Ajuntament o d'«altres administracions superiors». Per la seua banda, l'actual soci de govern de Bel, Ricard Forés (ERC), apostava en campanya electoral per fer als Josepets una residència d'estudiants, per seguir el model universitari de Vic.

El Punt (26-Gener-2009)

També pots veure:
-Bloc d'Exalumnes del Col·legi Sant Josep de Tortosa

La plaça de Tetuan a Tortosa

El nom de la plaça del Rastre ha variat força al llarg dels anys, sense arribar a consolidar-se

A Tortosa, poca gent recorda que, abans d'anomenar-se oficialment plaça de Mossèn Sol, la plaça del Rastre es deia plaça de Tetuan. De manera col·loquial, aquesta plaça pública ha assimilat el nom del barri del Rastre i del barranc que fins ben entrat el segle XIX va provocar gravíssimes inundacions. De fet, el barranc del Rastre era un element tan conflictiu, que va afectar durant segles el desenvolupament urbanístic del barri, amb fortes barrancades que arrossegaven des de les muntanyes pedres de fins a dotze quilos. És que potser el topònim Rastre ve d'una catalanització del castellà arrastre? Segons Ramon Miravall, va ser la gallina abans que l'ou, ja que l'original era el barranc del Vall, i la construcció del barri del Rastre, en la dècada de 1860, va propiciar la variació del topònim. Amb tot, les obres de canalització subterrània que Tortosa ja havia fet al Vall –el segle XIV va fer-se una volta de pedra picada, coneguda popularment com la Bollonera– no van servir per solucionar un problema que l'antiga muralla del Rastre també agreujava, ja que retenia l'aigua i feia els desbordaments més perillosos.

Així, el 5 de novembre de 1874 va haver-hi una barrancada que va ensorrar la muralla, tres cases al carrer Montcada i dues més al carrer Canvis. Dues dones van morir ofegades. El després alcalde Teodoro González va conspirar amb els operaris que treballaven en la reconstrucció de la muralla, i va instigar un motí amb els veïns. L'autoritat militar de Tortosa va ordenar-ne la detenció i processament, i González va amagar-se a casa d'un amic fins al gener del 1875. Dos anys després, ja com a regidor, González va decidir enderrocar definitivament la muralla.

Per alguna raó, no ha reeixit socialment cap dels noms oficials de la plaça. A la dècada de 1860 es va autoritzar i projectar l'eixample del Rastre, amb mitja dotzena d'illes de cases, situades totes menys una al llarg del barranc i destinades a habitatges populars. Al plànol de 1871 ja apareix dibuixat el nou barri, però amb la plaça sense nom i el barranc domesticat. Després, al plànol «industrial i comercial» de 1890, de Víctor Beltri, ja apareix la plaça, en realitat anomenada del Duque de Tetuán. Aquest no era cap altre que Leopoldo O'Donell, un militar espanyol que el febrer de 1860 havia guanyat la famosa batalla de Tetuan, a la guerra del Marroc. Per tant, s'ha de suposar que la plaça del Rastre es digués de Tetuan com a mínim a partir del 1867, any de la mort del polític i militar espanyol. Curiosament també va morir un 5 de novembre, però just sis anys abans de la tràgica barrancada del Rastre.

Quan el 1909 va morir mossèn Manuel Domingo Sol, mestre dels operaris diocesans (els Josepets), Tortosa va acordar erigir un monument davant del col·legi, situat a la plaça del Rastre (o de Tetuan). Això va fer que la plaça canviés de nom oficial, ja que avui encara es diu plaça de Mossèn Sol. Ara, quan s'acaben de complir els 100 anys de la mort del beat, l'Ajuntament ha projectat fer-hi un aparcament subterrani amb 249 places que podria tenir afectacions sobre l'últim tram de la muralla del Rastre. Però de moment ningú no ha plantejat cap altre canvi de nom... D'altra banda, altres places tortosines que han mudat de nom són la plaça del Pou (ara Pius XII), la plaça de l'Hospital (després del Canonge O'Callaghan i ara dels Estudis), la plaça Nova (ara carrer Bisbe Aznar) o la plaça de la Font (ara d'Agustí Querol). La de la Constitució conserva el nom, però no el seu perímetre porxat.

Un cas a banda és la situació de les oficials plaça d'Espanya (de l'Ajuntament) i de Joaquim Bau ( de l'Estadi), i els canvis de nom de la plaça Alfons XII (primer la famosa Barbacana i, entre dictadura i dictadura, de la República), o de la plaça de la Immaculada (abans l'Esplanada), la popular plaça de Remolins. Al llarg del temps, la ciutat i els ciutadans canvien el nom dels espais públics, i per això no s'entén la reacció municipal de canviar el nom del barri 13 de Gener, data que commemorava l'ocupació franquista de Tortosa. Però el cas més extrem és el de l'actual plaça de Montserrat, que al plànol del 1890 ja es deia plaça dels Farols, com molta gent en diu encara avui. Una plaça que molts veïns del nucli antic han rebatejat com de Tetuan, ja que hi ha la mesquita i molts comerços d'immigrats magribins.

El Punt (26-Gener-2009)

La PDE obre una via de diàleg amb la confederació pels pous de Vinallop

La CHE diu que segellarà els pous i retornarà els terrenys quan acabe la neteja del pantà de Flix

Una delegació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va reunir-se dijous al vespre a Saragossa amb el nou president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), amb l'objectiu d'iniciar una línia de diàleg sobre els pous d'emergència de Vinallop i d'acostar posicions sobre la revisió del pla hidrològic de la conca. La trobada amb Rafael Romeo va ser «transparent i molt amigable», però no va servir per variar la posició de la PDE. Amb tot, el portaveu, Manolo Tomàs, va destacar ahir que la CHE s'haja compromès per primer cop a segellar els pous de Vinallop un cop acabada la descontaminació de l'embassament de Flix.

L'entrevista entre Romeo i quatre membres de la PDE va tenir lloc dijous al vespre al despatx del president de la CHE, que havia convocat el moviment social a la seu de Saragossa. La reunió va ser «llarga i profitosa», segons el portaveu Manolo Tomàs, que va admetre que la PDE havia detectat una «molt bona actitud de transparència i la voluntat d'aclarir molts conceptes» sobre els pous de Vinallop i el nou pla hidrològic de conca. Així, Tomàs va recordar que la PDE no qüestiona el projecte de descontaminació del pantà de Flix, sinó la necessitat de construir uns pous d'emergència a la pedania tortosina de Vinallop. «El més positiu és que, en lloc d'ajornar la resposta als nostres dubtes, el president de la CHE va trucar amb un telèfon amb mans lliures a diversos responsables tècnics i jurídics de la Confederació i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), amb qui nosaltres també vam poder debatre», va revelar.

En aquest sentit, la PDE va poder confirmar en primera persona que la confederació es compromet a construir i també a gestionar els pous de Vinallop, un punt que fins ara no havia quedat clar. De fet, el president de la CHE també es va comprometre per primera vegada a segellar els pous de Vinallop quan acabe la descontaminació del pantà de Flix, ja que la delegació de la Generalitat a l'Ebre havia demanat poder aprofitar-los després per al polígon industrial Catalunya Sud, possibilitat que no satisfeia gens la PDE. A més, Romeo també va assegurar que els terrenys expropiats per construir-hi els pous es retornaran als propietaris actuals. «Romeo està molt interessat a aconseguir la pau social a les Terres de l'Ebre, i per això abans del 3 de febrer intentarà trobar una fórmula jurídica per garantir amb un document que els pous seran segellats, i que els terrenys tornaran als propietaris», va destacar el portaveu de la PDE. El 3 de febrer és el primer dels quatre dies en què la CHE ha tornat a convocar els propietaris de les finques de Vinallop a l'Ajuntament tortosí, amb l'objectiu de signar les actes d'ocupació forçosa dels terrenys.

Al costat dels veïns. Amb tot, Tomàs va voler advertir el president de la CHE que la plataforma continuarà al costat del centenar de veïns afectats per les expropiacions. De fet, aquest mateix matí tindrà lloc una reunió entre la PDE i la plataforma de veïns afectats pel projecte per coordinar l'estratègia que seguiran i iniciar l'elaboració de pancartes i cartells informatius. Així, Tomàs va dir que encara hi ha «alguns dubtes» que caldria esvair, ja que el fet que la neteja del pantà de Flix siga una obra d'interès general faria que els terrenys no siguen revertits després als seus propietaris. «Per tant, cal un document per garantir que l'administració complirà la seua paraula, ja que les obres de neteja de l'embassament poden durar de quatre a sis anys, i en aquest temps hi pot haver canvis polítics, en el projecte o de persones», va asseverar el portaveu. «Seguirem aquesta proposta de diàleg que ens ha fet la CHE, per trobar una solució acceptable i que també puga satisfer els propietaris dels terrenys i el sindicat Unió de Pagesos», va concloure Tomàs.

La plataforma proposa reduir o descartar els pous projectats. La reunió de Saragossa va servir a la PDE per constatar que els pous de Vinallop no resistirien més de tres dies de contaminació al riu, però que la CHE calcula que podria controlar la fuita tòxica molt abans. A més, en només dos dies l'aqüífer de la Galera no quedaria afectat pel funcionament dels pous, tot i que un dels responsables tècnics consultats durant la reunió hauria dit que dos dels dotze pous previstos sí que podrien perjudicar-lo. En aquest sentit, la PDE considera que es podia reduir el nombre de pous projectats, i més després de l'oferiment dels alcaldes de Tarragona i Reus de posar «simultàniament» en marxa els seus pous. «De fet, també caldria valorar si fa falta construir els pous de Vinallop», va alertar el portaveu Joan Antoni Panisello. «Potser és un foc d'encenalls dels alcaldes de Tarragona i Reus, però per primera vegada en vint anys hi ha un gest de solidaritat cap a les Terres de l'Ebre», va dir. «Ara ja no té justificació fer els dotze pous, i caldria començar a parlar de reduir la concessió del minitransvasament», va recordar.

El Punt (24-Gener-2009)

Ausàs visita el Perelló i inaugura la Fira de l'Oli de Móra la Nova

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, té previst inaugurar aquest migdia les obres d'urbanització de la plaça de la Constitució del Perelló. Ausàs estarà acompanyat pel delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, i pel director dels serveis territorials de Governació, Carles Pasqual, així com per l'alcaldessa del Perelló, Genoveva Margalef. Les obres de la plaça de la Constitució i la primera fase d'adequació de l'entorn han costat 522.025 euros, i han estat subvencionades pel Departament de Governació amb 327.170 euros del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Les obres han suposat la pavimentació de la plaça i l'habilitació de places d'aparcament. A més, s'han hagut de crear dos espais, un per encabir-hi una vela i l'altre per emplaçar les casetes de fires. D'altra banda, el conseller de Governació també té previst inaugurar la setena edició de la Fira Intercomarcal de l'Oli de Móra la Nova, ja a la tarda. La fira es podrà visitar al pavelló firal de Móra la Nova fins diumenge.

El Punt (24-Gener-2009)

Educació atorga una subvenció a la llar d'infants de Móra d'Ebre

L'Ajuntament de Móra d'Ebre va informar ahir que el Departament d'Educació de la Generalitat li ha concedit una subvenció per a l'escolarització de xiquets i xiquetes de la població, les famílies dels quals es trobin en situacions econòmiques desfavorides. En concret, la subvenció és per un import de 15.015 euros i per al curs present, a l'escola bressol municipal La Morera. Segons l'Ajuntament, en total hi ha 13 famílies que es podrien acollir a la nova subvenció, per la qual els quedarà coberta el 100% de la quota del servei educatiu de matí i tarda.

El Punt (24-Gener-2009)

[La Marfanta TV] El documental 'La Batalla de la Memòria' arriba a Gandesa, Flix i Tortosa

El documental La Batalla de la Memòria, dirigit pel realitzador ebrenc Mario Pons, arriba aquest cap de setmana a les Terres de l'Ebre, després de la seua exitosa preestrena al Palau de Congressos de Tarragona, el passat 13 de gener. Més que com un projecte de recuperació de la memòria històrica de la Batalla de l'Ebre, Pons ha descrit el seu tercer treball cinematogràfic -abans havia dirigit els documentals Aigua i Contracorrent-, com un projecte de recuperació de silencis familiars i col·lectius sobre el patiment de les víctimes dels dos bàndols. "Tenim una història fonamentada en els silencis, més que en la memòria", va assenyalar el director, que va començar a preparar La Batalla de la Memòria a principis del 2006. El resultat ha estat una pel·lícula que el director dels serveis territorials de Cultura, Xavier Vega, ha definit com "una obra d'art", i "el documental definitiu sobre la Batalla de l'Ebre", ja que presentarà el nostre territori a la resta de Catalunya i a d'altres països, pels festivals i premis als quals puga concórrer. "Posa tres generacions davant de la tragèdia de la Guerra Civil, però sobretot posa el territori en pau amb si mateix", va sentenciar Vega. En aquest sentit, l'acalde de Gandesa, Miquel Aubà, va dir que el rodatge del documental ha servit perquè gent de la Terra Alta que no es parlava acabessen menjant junts en una mateixa taula. "El documental és un retrat magnífic del paisatge ebrenc en tots els sentits", va concloure l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, que va afegir-hi que La Batalla de la Memòria és "l'obra que ens feia falta per donar una projecció internacional dels espais de la Batalla de l'Ebre i del territori".

El documental es podrà veure aquesta tarda al Cinema de la Unió Social de Flix, a partir de les 19.00 hores. Demà, també a la mateixa hora, es projectarà al cinema de la Unió Social Gandesana, i diumenge, 25 de gener, també a les set del vespre, a la sala gran del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. La Batalla de la Memòria, la banda sonora del qual ha anat a càrrec de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, també es podrà veure per Televisió de Catalunya, en una data encara per confirmar del mes de febrer.

Tarragona i Reus cediran l'aigua dels seus pous si la de l'Ebre es contamina

Recorrerien a l'aqüífer «simultàniament» als pous de Vinallop, durant la neteja del pantà de Flix

Reus i Tarragona posaran l'aigua dels seus pous a disposició del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre si hi hagués un episodi de contaminació al riu durant la neteja del pantà de Flix. Així ho van anunciar ahir els dos alcaldes, Lluís Miquel Pérez i Josep Fèlix Ballesteros, que van emetre una declaració institucional conjunta. Concretament, els ajuntaments de Tarragona i Reus activarien els seus pous «simultàniament» als polèmics pous que s'han de fer a la pedania tortosina de Vinallop, i que han de servir per garantir el subministrament d'aigua a Tortosa i als municipis i indústries del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT).

L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va remarcar que els pous que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha de construir a Vinallop quedaran segellats després de la descontaminació del pantà de Flix, i va definir la cessió de l'aigua com «el retorn de la solidaritat pel minitransvasament». A més, va afegir-hi que gràcies als treballs de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) durant l'últim episodi de sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona, els pous de Tarragona i Reus estan a punt. «En cas que hi hagués una emergència, obriríem l'aixeta», va sentenciar Pérez. Per la seua banda, Josep Fèlix Ballesteros va assegurar que Tarragona no aprofita ara l'aigua dels pous, i que «l'aigua restarà a disposició de tota la gent del Camp i les Terres de l'Ebre». Amb tot, cal tenir en compte que ara el CAT només pot impulsar l'aigua de sud cap a nord, ja que la canonada actual no és bidireccional. A més, la declaració dels dos alcaldes parla d'activar els pous de Tarragona i Reus «simultàniament» als pous de Vinallop, i en cap cas de substituir una mesura per una altra, sempre «sota les indicacions de l'ACA i en coordinació amb el pla d'emergència».

En aquest sentit, el pla d'emergència de la descontaminació de l'embassament de Flix ha rebut les crítiques d'alguns ajuntaments riberencs i de col·lectius com ara la Plataforma en Defensa de l'Ebre, ja que inicialment només es preveia que els pous (primer projectats a Campredó, després a Vinallop) garantissin el subministrament d'aigua als municipis del CAT. La resta de poblacions havien de buscar abastaments alternatius per afrontar una possible emergència, construint pous propis o amb camions cisterna. Així, no va ser fins a l'octubre que la societat estatal Acuamed va dir que els pous també abastirien Tortosa.

El Punt (23-Gener-2009)

Foto: Socialistes.cat

Bel qüestiona el nombre de pous de Vinallop, després de l'oferiment de Tarragona i Reus

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va agrair ahir «sincerament» l'oferiment que van fer els alcaldes de Tarragona i Reus. Bel va valorar que la disponibilitat de l'aqüífer del Camp de Tarragona permetrà «atendre millor» una hipotètica emergència durant la neteja del pantà de Flix, amb un episodi de contaminació del riu i, per tant, de l'aigua del minitransvasament. «Ara qui hauria de decidir si aquesta mesura implica canvis en el pla d'emergència és la CHE i l'ACA, ja que potser no cal fer els dotze pous de Vinallop», va qüestionar Bel. Amb aquestes declaracions, l'alcalde tortosí recordava que la previsió de la societat estatal Acuamed és construir un màxim de dotze pous, tot i que potser només caldrà fer-ne la meitat si s'assoleix un rendiment de 1.200 litres per segon (i no de 1.800 litres per segon, com erròniament indicava la declaració conjunta dels alcaldes de Tarragona i Reus). En qualsevol cas, Bel va advertir que la possibilitat d'utilitzar l'aqüífer regenerat del Camp de Tarragona és una opció que «s'hauria pogut valorar molt abans». De fet, va recordar que el pla ja ha tingut altres canvis, com ara la previsió inicial que els pous de Jesús i del poble de Vinallop es contaminarien, una cosa que segons els últims informes ja no passarà. D'altra banda, l'oferiment de Reus i Tarragona dóna en part la raó a la PDE, que rebutja els pous de Vinallop i recorda que a l'aqüífer del Camp hi havia prou aigua per vendre-la a Barcelona.

El Punt (23-Gener-2009)

[La Marfanta TV] ICV avisa que l'ordenança cívica de Tortosa és un «desgavell»

Forcadell adverteix que la normativa encara té greus mancances jurídiques

El grup d'ICV de Tortosa va presentar ahir les seues al·legacions a la nova ordenança del bon ús de la via pública, com ja va fer amb l'ordenança de civisme aprovada a finals del mandat anterior i que el govern de CiU i ERC va derogar. En aquest cas, el regidor Jaume Forcadell va argumentar la seua oposició política, però també les «greus mancances jurídiques» del text. Així, una quinzena de les 40 al·legacions que ha presentat ICV són per conductes que ja regulen diferents lleis i el Codi Penal.

«Ja vam demanar que el procés comencés des de zero, i que es fes una ordenança més ajustada a la realitat de Tortosa», va recordar ahir Forcadell. Així, va criticar el govern de Ferran Bel per haver aprovat en pocs mesos una ordenança específica de locutoris, una altra de tinença d'animals i la de civisme. També per haver pretès derogar una ordenança del 1985 que en realitat és del 1995, «cosa que faria que Tortosa tingués dos ordenances del bon ús de la via pública». En canvi, va lamentar que no s'haja impulsat l'ordenança d'usos i activitats que preveu el pla d'urbanisme, i que podria englobar la regulació dels locutoris i de les antenes de telefonia mòbil. Forcadell va advertir que a l'ordenança s'han inclòs qüestions mediambientals com ara la contaminació acústica, però no la neteja, i va denunciar el «desgavell» per la falta de planificació, ja que hi ha conductes que l'Ajuntament pretén regular «per duplicat o per triplicat, com ara la tinença d'animals, el consum de drogues i l'abandonament de xeringues al carrer».

D'altra banda, ICV no troba bé que es vulguen imposar fiances per fer actes públics, sense distingir entre empreses privades i entitats sense ànim de lucre; de la mateixa manera, l'ordenança també barreja la publicitat amb els cartells d'expressió ciutadana. «Un altre disbarat és la regulació que es fa de les fonts públiques, ja que el govern pretén impedir als ciutadans que agafen més de cinc litres d'aigua, quan el que hauria de prohibir és l'extracció massiva amb mànegues o camions cisterna», va dir Forcadell.



Llacunes jurídiques. «Però en l'aspecte jurídic, encara es nota més que l'ordenança està molt mal feta», va afegir-hi. De fet, Forcadell va admetre que estava molt estranyat des del principi, ja que un text amb l'aval de la URV no preveia sancions a persones jurídiques. A més, va remarcar que l'ordenança «es carrega tot l'ordenament jurídic, ja que preveu una retroactivitat expressament prohibida per la Constitució Espanyola i per tota la legislació administrativa». Segons ICV, no es podrà saber si una antena s'ha instal·lat abans o després de l'entrada en vigor, i l'ordenança no serà efectiva. De la mateixa manera, Forcadell va dir que l'extensió de la responsabilitat administrativa als pares «està fora de la llei», i que encara és «més greu» voler sancionar les persones discapacitades. En un altre apartat, ICV també considera que la mendicitat amb menors requereix l'atenció dels assistents socials, i que l'explotació dels infants és un delicte que ja està regulat al Codi Penal. Forcadell va afegir-hi que el pagament de la sanció amb reducció en cap cas pot suposar la renúncia a formular al·legacions o impugnar una resolució, ja que el pagament no implica reconeixement de responsabilitat.

El Punt (23-Gener-2009)

Els gais i lesbianes rebutgen l'homenatge del Col·legi de Periodistes al tortosí Daniel Arasa

L'Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes ha emès un comunicat en què lamenta que es face un homenatge a Daniel Arasa, "periodista tortosí homòfob", quan encara no ha recollit el 3er Premi Un riu d'opressió que l'entitat de defensa de gais i lesbianes li va atorgar el passat 21 de juny en motiu de les I Jornades Antihomofòbia Un Riu de Llibertat que van celebrar-se a Sant Carles de la Ràpita i Tortosa. Aquesta nit, un restaurant de Jesús serà l'escenari del sopar de la premsa de les Terres de l'Ebre, en què la demarcació de l'Ebre del Col·legi de Periodistes farà públic el veredicte dels premis Micro Obert i Micro Tancat 2008, així com un petit reconeixement als periodistes Antonio Daza, Josep Àngel Òdena i Daniel Arasa per la seua trajectòria professional, i un recordatori pòstum al fotoperiodista Josep Ramos.

Però des de l'Associació per la Igualtat de Gais i Lesbianes lamenten que "en ple segle XXI s'homenatgi a una persona que ha lluitat fervorosament en contra de la igualtat de drets humans, que representen entre el 10 i 15 % de la població, fent apologia de l'homofòbia, en contra de matrimoni gai i apropiant-se del terme "família", deixant de banda totes les noves realitats socials com divorcis, monoparentals, de gais i lesbianes, entre altres". En aquest sentit, el president de l'entitat,Frederich Sancho, ha dit: "No entenem com en un mateix homenatge s'exaltin a figures com Pepe Ramos i Daniel Arasa, quan el primer ha lluitat sempre en defensa de la democràcia i les llibertats, mentre que el segon és reconegut a Catalunya com un referent en contra dels drets humans, bàsicament per la marginació per motiu d'orientació sexual". De fet, cal recordar que Arasa va rebre un premi per part dels votants en el marc de les Primeres Jornades Antihomofòbia, concretament, el tercer Un riu d'opressió per ser un gran impulsor i promotor de les manifestacions en contra del matrimoni gai, el qual "no ha passat ha recollir ni a donar la cara", com recorda Sancho.

Per saber més:
-Lamentable homenatge al periodista homofob Daniel Arasa (Marc Ferreres i Porres)
-El bisbe de Salinas, premi 'Un riu d'Opressió'
-El tortosí Daniel Arasa carrega contra els culebrots de TV3 pels seus valors

Foto: Hazteoír.org

A la venda les entrades de la gala benèfica per la lluita contra l'Alzheimer, "Aquí estic jo!"

Avui dijous ha començat la venda de les entrades per la gala benèfica contra l'Alzheimer Aquí estic jo!, que ha organitzat l'Associació de Familiarsd'Alzheimer de les Terres de l'Ebre (AFATE). Les entrades es poden adquirir en l’horari d’oficina de la Cambra de Comerç de Tortosa, d’AFATE, d’Acadèmic, i a les oficines de l’agència de viatges Hifetours. La gala benèfica tindrà lloc el proper 16 de febrer, a partir de les 22.00 hores al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. AFATE té la col·laboració d'Acadèmic, de la Cambra de Comerç de Tortosa i de l'empresa Hife, amb el suport de la Delegació Territorial del Govern a les Terres de l’Ebre. Les entrades seran numerades a la platea, al preu de 20 euros, i no numerades a l’amfiteatre, al preu de 15 euros. A més, els organitzadors també han previst una fila zero, amb un donatiu de 60 euros.

La gala Aquí estic jo! comptarà amb les actuacions de diversos artistes ebrencs, com Moniato Xou, Cor Flumine, Saragatona, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà, l’Acadèmic Big Band, i Nico i Masha. En aquest sentit, també cal destacar les actuacions de Mikel Herzog i de la cantant Nina. Durant la gala també hi haurà salutacions per vídeo de diverses persones del món cultural, social, esportiu i artístic del nostre país, com l'expresident Pasqual Maragall, que fa uns mesos va revelar que també pateix aquesta malaltia. A banda, la gala es podrà seguir en directe a través de la televisió per internet Teveon. Aquest esdeveniment és molt important per AFATE, tant per la captació d’ingressos que permetin desenvolupar les seues tasques (sobretot, l'atenció domiciliària i els tallers d'estimulació cognitiva), com per la repercussió que té a l’hora de donar a conèixer les possibles maneres d’afrontar la malaltia de l’Alzheimer. Per la seua banda, La Marfanta és un dels blocs ebrencs que s'ha compromès en la difusió de totes les informacions relacionades amb la gala.

Tortosa instal·larà més pilons i farà una zona de càrrega i descàrrega al carrer Llarg de Sant Vicent

Fa uns dies vam denunciar que els pilons que l'Ajuntament de Tortosa ha instal·latal carrer Llarg de Sant Vicent, al barri de Ferreries, encara no són prou efectius, ja que els conductors incívics aparquen els cotxes a l'altra banda del carrer, a la vorera en què hi ha la farmàcia Gamundi i la peixateria de Pesca Ràpita. L'Ajuntament va reparar les dues voreres d'aquest tram del Llarg de Sant Vicent, però només havia instal·lat pilons a una banda, mentre que a l'altra fins ara només hi havia dos pilons custodiant el pas de vianants. Una situació perillosa per a la seguretat del trànsit, ja que els cotxes estacionats a la vorera esquerra, de vegades, representen un obstacle perillós per als vehicles que fan el gir. En aquesta línia, just ahir es van reprendre les obres per instal·lar els pilons a l'altra banda del carrer, segons van explicar fonts veïnals. A més, la previsió és que l'Ajuntament també habilite una àrea de càrrega i descàrrega, just abans d'arribar al pas de vianants, per facilitar la feina als transportistes que han de deixar algun producte als comerços de la zona.

Tortosa també és fosca perquè alguns fanals estan massa bruts i no deixen passar la llum

Un dels projectes que l'Ajuntament de Tortosa ha decidit tirar endavant amb els 6,1 milions d'euros del fons estatal d'inversió local és la millora de l'enllumenat públic de tota l'avinguda de la Generalitat, entre la plaça del Bimil·lenari i la plaça de la Constitució, a l'accés del pont de l'Estat. En concret, el govern de Ferran Bel ha decidit destinar-hi 355.000 euros, perquè la veritat és que la il·luminació de la principal artèria viària deixa molt que desitjar, tot i que també cal ser justos i reconèxier que les accions puntuals que s'han fet en els últims mesos han servit per millorar força la situació. De fet, de vegades és suficient fer una actuació puntual per obtenir una millora general. Per exemple, més enllà de l'estat i de l'antiguitat del cablejat i de les instal·lacions dels fanals públics, a l'Ajuntament només li caldria netejar alguns fanals pels que fa anys que ningú ha passat un drap. És el cas de la majoria dels fanals de l'avinguda Colom, al barri de Ferreries, que presenten l'aspecte del punt de llum que podeu veure en aquesta fotografia. El fanal no només té molta pols, sinó que a més té un niu de teranyines. La part de dalt està més neta per l'acció de la pluja, però la part de baix fa fàstic i deixa passar molt poca llum. I precisament, el que interessa per qüestions d'eficiència energètica i per evitar la contaminació lluminosa, és que els fanals facen llum cap a baix, i no cap a dalt.

Sabaté compara l'alcalde de Tortosa amb el Guerrero del Antifaz pels pous de Vinallop

El portaveu del PSC a Tortosa, Joan Sabaté, va sorprendre ahir els periodistes quan va comparar l'alcalde Ferran Bel amb el Guerrero del Antifaz, un personatge de còmic creat l'any 1944 pel dibuixant i guionista Manuel Gago García. Segons Sabaté, l'alcalde ha amagat les seues veritables intencions quan va oposar-se a la construcció dels pous d'emergència de Vinallop, i ha actuat "com el Guerro del Antifaz, davant dels enemics de la pàtria tortosina", tot i que finalment "sembla que ha vist la llum" i ha acceptat els arguments que li han donat els responsables de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), sobre les garanties de subministrament que tindrà Tortosa en cas d'una emergència durant la neteja del pantà de Flix.

En aquest sentit, a primera vista pot semblar que Sabaté necessita renovar urgentment la seua col·lecció de tebeos, però la comparació amb el Guerrero del Antifaz podria ser menys innocent del que sembla. El primer regidor dels socialistes sempre ha volgut que la gent de Tortosa comence a identificar Bel amb la dreta més dretana, i cal tenir en compte que el Guerrero del Antifaz va ser molt qüestionat pels crítics de còmic a partir dels anys seixanta, ja que van considerar el personatge com un dels vehicles més rancis dels valors de la ideologia franquista. En la seua defensa, cal destacar que amb la recuperació de la democràcia, a partir del 1978, el guionista d'El Guerrero del Antifaz va desmarcar-lo dels valors nacionalcatòlics (les històries d'aquest rival editorial d'El Capitán Trueno passaven en l'època dels Reis Catòlics, que Franco veia com els unificadors d'Espanya), i el personatge fins i tot va tenir problemes amb la Santa Inquisició i va acabar renegant de la monarquia, just quan Espanya havia recuperat aquesta institució. Per la seua banda, Bel va contestar les declaracions de Sabaté a la tarda, a través d'un comunicat, però al document no hem sabut trobar cap referència a personatges de còmic, en relació a Joan Sabaté.

El PSC reobre la reivindicació de Tortosa a favor de l'autovia d'Aragó

El grup del PSC ha presentat una moció a l'Ajuntament perquè Tortosa torne a demanar que la futura autovia d'Aragó (A-68) quede connectada amb el corredor del Mediterrani a través del desdoblament de l'N-420, i des de Gandesa, per la C-43 i l'eix de l'Ebre (C-12) fins al port dels Alfacs. El socialista Joan Sabaté va assenyalar ahir que el PSC vol revifar el debat a la ciutat i les Terres de l'Ebre, perquè el PP ja s'ha posat a treballar tant a Aragó com al País Valencià perquè l'A-68 arribe al mar per Morella i Vinaròs. «El Ministeri de Foment encara està estudiant les diferents alternatives de traçat, però és important que es torne a sentir la veu de Tortosa», va remarcar el regidor del PSC. A més, Sabaté va recordar que fer passar l'autovia d'Aragó per l'eix viari que formen l'N-420, la C-43 i la C-12 serviria per recuperar la comunicació històrica de la vall de l'Ebre amb l'interior de la península. Segons el senador tortosí, és legítim que altres partits i territoris defensen el traçat pel nord de Castelló, però va dir que l'opció ebrenca és «la més econòmica i la més sostenible des del punt de vista mediambiental». Sabaté va afegir-hi que perllongar l'A-68 des de Gandesa fins al port de Tarragona, com ha demanat l'alcalde gandesà, Miquel Aubà, suposaria fer més quilòmetres i sobretot desviar el transport de viatgers i mercaderies cap a Reus i Tarragona. Sabaté va evitar polemitzar amb Aubà, i va afirmar que el PSC també aposta pel desdoblament de l'N-420. Amb tot, Sabaté va concloure que l'alcalde de Gandesa «hauria de practicar la mateixa solidaritat que demana» i defensar els dos projectes.

Picabaralla pels pous. Joan Sabaté va acusar ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), de posar-se al costat dels afectats per les expropiacions dels pous d'emergència de Vinallop per «erosionar l'acció de govern» dels socialistes a Catalunya i de l'Estat. Segons Sabaté, Bel tenia l'obligació de saber que l'aqüífer de Jesús és independent i no es contaminaria en cas d'un incident durant la neteja del pantà de Flix. «Ara Bel ha anat a la reunió de Saragossa i ha vist la llum», va dir. A la tarda, Bel va emetre un comunicat en què va acusar Sabaté d'haver deixat l'alcaldia sense resoldre les garanties de subministrament a Tortosa i d'haver practicat un silenci «servil» sobre el tema.


El Punt (22-Gener-2009)