MarfantaTV: Bel diu que van trobar factures del pavelló per valor de 5 milions d'euros i sense previsió de finançament

Bel destapa les «il·legalitats» de Sabaté en la contractació d'obres i de personal

La publicació d'un estudi econòmic i financer de la gestió municipal els anys 2006 i 2007 escalfa l'ambient a Tortosa

«Irregularitats, totes les del món.» Amb aquesta contundència va resumir ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), les conclusions de l'auditoria externa sobre els dos últims anys del mandat del socialista Joan Sabaté. Així, entre les «il·legalitats» detectades per l'informe hi hauria una trentena de contractacions de personal «a dit», així com desviacions pressupostàries en projectes com ara el pavelló firal de Remolins, factures sense pagar per valor de 6,5 milions d'euros i l'adjudicació d'obres sense respectar els criteris del concurs públic. L'estudi, que va redactar el despatx Faura i Casas, també posa de manifest la manera com s'atorgaven les subvencions, la modificació de crèdit en partides sense autorització i la falta de fiscalització prèvia de la despesa.

Bel va admetre ahir que s'havia equivocat, en contra del que opinaven altres membres del seu govern, quan va decidir no fer públiques les conclusions de l'estudi econòmic i financer. «No vam encarregar l'informe per esbombar-lo ni per embolicar més la situació política, ja que els ciutadans de Tortosa ja van posar els grups del govern anterior a l'oposició», va recordar l'alcalde. De fet, Bel va precisar que «les responsabilitats polítiques per la mala gestió de l'Ajuntament ja van ser purgades en les eleccions municipals del 2007». En aquest sentit, Bel va explicar que no van encarregar l'estudi econòmic i financer amb ànims de revenja contra el govern anterior, sinó per «delimitar responsabilitats» si en el futur era necessari. Així, l'informe pretén ser «una fotografia» de la situació econòmica i financera de l'Ajuntament tortosí en data de 30 de juny del 2007, poc després que Bel va assumir l'alcaldia, però també una anàlisi de la gestió municipal durant els dos últims exercicis de Joan Sabaté, i una sèrie de pautes per redreçar el rumb.

Però la gota que, segons Bel, ha fet vessar la seua paciència va ser que el portaveu del PSC l'acusés dijous d'amagar els resultats de l'informe «perquè avalen la bona gestió econòmica del govern anterior». «Ens sembla un argument kafkià, ja que els socialistes tenen una còpia de l'informe i haurien de ser els primers de veure que no els beneficia en res», va dir. De fet, l'alcalde va afirmar que assumia la responsabilitat de no haver difós l'informe fins ara. A més, Bel va advertir que la publicació de les irregularitats en les adjudicacions de les obres i en la contractació de personal pot derivar en queixes i reclamacions de les empreses i les persones que van quedar fora dels concursos i dels processos de selecció. «Es va contractar gent i es van adjudicar obres a dit, sense tenir en compte els criteris del plec de condicions ni tenir cap borsa de treball», va dir.

La regidora d'Hisenda, Matilde Villarroya, va ser l'encarregada de llegir alguna de les conclusions de l'informe. És el cas de la detecció de 30 contractacions de personal aprovades pel procediment de màxima urgència, que no es considera «motivada», ja que l'Ajuntament «hauria d'haver procedit a la selecció del personal mitjançant una convocatòria pública i pel sistema de concurs». L'estudi també remarca que no van publicar-se les ofertes públiques de places, i que l'Ajuntament no havia establert els mecanismes per recaptar correctament els tributs i millorar els ingressos. La regidora també va enumerar algunes desviacions pressupostàries de més de quatre milions, «amb l'agreujant que no tenien el finançament garantit», en obres com ara el pavelló firal de Remolins, la rotonda de la carretera Simpàtica o l'Espai Sant Domènec. El govern de CiU i ERC també es va trobar al calaix 553 factures pendents de pagar per valor de 6,5 milions d'euros, la majoria de les quals eren dels sis primers mesos del 2007 i sense consignació al pressupost.

El Punt (28-Febrer-2009)

No ho enviaran al fiscal

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va descartar ahir fer arribar l'informe econòmic i financer a la fiscalia, ja que la seua intenció era «passar pàgina i no buscar responsabilitats més enllà de les polítiques». «Si haguéssim trobat que algú s'ha quedat diners, hauríem anat al jutjat, però això simplement ha estat un cúmul de disbarats i d'il·legalitats, un màster en mala gestió econòmica», va remarcar Bel. Per la seua banda, la regidora d'Hisenda va reiterar que l'actual gestió municipal està greument afectada pels «forats» que va deixar el govern anterior, i va recordar que una part del crèdit d'inversions del 2008 (de 3,8 milions) es va destinar a pagar obres pendents, i que una part del crèdit de 5,8 milions del 2009 encara serà per pagar obres com l'obertura del vial de Santa Clara (30.000 euros), la rotonda de la Simpàtica (126.000 euros), l'Espai Sant Domènec (7.700 euros) i una quantitat que encara s'ha de determinar del pavelló firal, ja que continuen arribant factures.

El Punt (28-Febrer-2009)

I dilluns hi ha ple...

La polèmica entre el PSC i el govern de Tortosa per l'endeutament municipal (el 31 de desembre del 2008 l'Ajuntament devia 40,8 milions d'euros, 3,3 milions més que un any abans i 4,6 milions més que el 2006) ha escalfat l'ambient polític, just quan els socialistes tenien pensat començar a endurir la seua oposició. A més, amb l'ambient encara crispat després que Ferran Bel acusés dijous Joan Sabaté de transfuguisme per haver deixat ICV per passar al PSC, dilluns hi haurà un ple ordinari en què poden tornar a enfrontar-se les diferents maneres de veure la gestió municipal. El ple debatrà una proposta d'alcaldia sobre el finançament municipal, ja que enguany l'aportació estatal als ajuntaments ha disminuït un 3,5%. A més, al marge d'encarregar-se diverses obres, com ara la pavimentació del camí de Campredó a Font de Quinto i diversos projectes del pla integral del nucli antic (Pincat), el ple també debatrà la moció del PSC que rebutja el crematori al cementiri de Sant Llàtzer.

El Punt (28-Febrer-2009)

Móra d'Ebre renova el conveni amb l'empresa del parc eòlic de Barbers, a Ascó

El ple de Móra d'Ebre va aprovar dijous al vespre la renovació del conveni amb l'empresa Tàrraco Eòlica, que promou el parc eòlics de Barbers al municipi d'Ascó, tot i que alguns dels aerogeneradors se situaran dins del terme morenc. L'acord recull algunes modificacions respecte als convenis anteriors, com la reducció del nombre de molins, la construcció d'una torre de vigilància forestal, l'ús del parc eòlic com una aula de formació, ja que podrà rebre les visites d'escolars i d'entitats, o la contractació de veïns de la zona per dur a terme les feines de manteniment. En concret, el projecte de Tàrraco Eòlica preveia la construcció de 28 aerogeneradors de 1.300 kW de potència nominal unitària, i una potència nominal total de 31,2 MW, a més de la instal·lació d'una subestació transformadora al terme de Móra d'Ebre, a l'inici del barranc de Sant Jeroni.

Reacció de La Picossa. En aquest sentit, una entitat morenca que ja ha manifestat la seua preocupació per l'impacte del parc eòlic de Barbers és l'Agrupació Excursionista La Picossa. L'entitat ha editat un díptic en què exposa els seus arguments ecològics, socioculturals, econòmics i paisatgístics per oposar-se a un projecte que afecta el massís de la Picossa i els seus voltants, i que considera «un atemptat ecològic i paisatgístic». En un comunicat de la junta directiva, l'entitat excursionista fa una crida a la societat civil per rebutjar el parc eòlic de Barbers.

El Punt (28-Febrer-2009)

Foto: Ajuntament de Móra d'Ebre

L'estació de Tortosa, el que queda de l'Expo de Saragossa, els pollastres del Camerun i les pel·lícules, a MarfantaTV

La programació d'avui de MarfantaTV comença amb aquest vídeo que hem enregistrat a l'estació de trens de Tortosa. També recuperem The train, un dels nostres primers vídeos a YouTube, i seleccionem altres vídeos en què podrem veure com es veu l'estació de l'Aldea des d'un Euromed que no s'atura (ni s'hi aturarà), així com l'arribada d'un tren Alaris a l'estació central de les Terres de l'Ebre. Tot seguit, us oferim un interessant reportatge de l'agència Efe sobre l'aquari fluvial de Saragossa, l'únic recinte de l'Expo del 2008 que ara mateix es pot visitar. Un altre reportatge molt recomanable és el que va emetre fa uns dies Euronews, sobre el drama de les granges de pollastres del Camerun. Per acabar, podreu veure tots els tràilers de totes les estrenes cinematogràfiques del cap de setmana, amb especial atenció a El Che. Guerrilla. De fet, per commemorar aquesta estrena, hem recuperat un vídeo de TVE que recordava la mort d'El Che, així com el discurs del revolucionari argentí davant de la ONU, l'any 1964, i un programa especial de la cadena britànica Sky sobre la conspiració de la CIA per assassinar el líder guerriller.

Bel reclama que l'estació de Tortosa rebi una part de l'esforç inversor de Rodalies

L'alcalde recorda que l'Ajuntament haurà de costejar els 2,2 milions de la reforma per urbanitzar els terrenys de Renfe

Ferran Bel no vol arribar a les vacances de Setmana Santa sense haver desbloquejat el conveni per urbanitzar els terrenys de Renfe i reformar l'estació de Tortosa. L'alcalde tortosí i els responsables de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) han acordat crear una comissió de seguiment per agilitzar els tràmits, ja que les obres s'havien de fer durant el 2009 i només la retirada de les vies i l'adequació dels serveis ferroviaris podria durar entre sis mesos i un any. Paral·lelament, caldrà fer les obres de millora de l'estació de Tortosa, que acumula una greu falta de manteniment. «És evident que l'estació necessita una reforma, però mentre que la xarxa de Rodalies rebrà una inversió de 4.000 milions, Tortosa haurà de fer-la amb fons propis», va lamentar.

L'alcalde de Tortosa ha rebut amb una certa sensació de greuge l'anunci del pla amb què l'Estat s'ha compromès a millorar la xarxa i les estacions de Rodalies amb una inversió de 4.000 milions. «Ara que s'estan anunciant inversions milionàries a l'àrea metropolitana, caldrà veure quants milions es destinen a millorar el servei ferroviari a les Terres de l'Ebre», va remarcar Ferran Bel. En aquest sentit, l'alcalde va recordar que l'Ajuntament haurà de costejar amb 2,2 milions d'euros de la seua butxaca la reforma de l'estació de trens de Tortosa, d'acord amb el conveni signat entre la ciutat i Adif durant el mandat anterior. Tot i així, l'execució del conveni es troba en via morta, i ara l'Ajuntament i Adif han decidit crear una comissió de seguiment per agilitzar els tràmits, que hauria de poder reunir-se a Tortosa abans de Setmana Santa.

De fet, Adif s'ha compromès a executar la seua part de les obres durant el 2009, ja que al marge de reformar l'estació també cal desmantellar les vies i les catenàries en desús, i alçar les andanes, «al setembre i l'octubre es va córrer molt perquè la comissió de Patrimoni aprovés el projecte de reforma de l'estació, i ara es voldria que Adif també fes un esforç», va reiterar l'alcalde. En aquesta línia, Bel va detallar que Adif podria tardar entre sis mesos i un any a retirar totes les infraestructures ferroviàries que no s'utilitzen a l'estació de Tortosa des de l'entrada en funcionament del corredor del Mediterrani, fa més de 10 anys. «Després, caldrà començar el procés de desafecció dels terrenys de Renfe», va afegir-hi l'alcalde: «Però l'Ajuntament aplicarà un procés expropiatori més curt del normal perquè el preu de l'operació ja està pactat.» Segons el conveni que va aprovar-se a l'octubre del 2006, Tortosa havia de pagar un total de 3,9 milions d'euros: 2,6 milions per les obres a l'estació i la reposició dels serveis ferroviaris, i 1,3 milions més per l'expropiació pactada dels terrenys. La previsió de l'Ajuntament és urbanitzar el sector i redissenyar el centre de Tortosa. Bel va explicar que les obres de millora de l'estació seran simultànies als treballs de desmantellament de les vies, i va calcular que la infraestructura actual de l'estació de Tortosa permetrà fer compatibles les diferents obres amb el trànsit ferroviari.

D'estació abandonada a nou centre urbà. L'aprofitament residencial i comercial dels terrenys de Renfe és un dels projectes més ambiciosos de Tortosa, ja que connectarà els dos eixamples i permetrà construir un pàrquing subterrani amb un miler de places. A més, l'operació posarà fi al mal estat de l'estació i també eliminarà el pas subterrani, amb una nova andana a la capçalera. Adif ja ha instal·lat una nova senyalització, però amb les obres es construirà una nova marquesina i es renovarà el mobiliari urbà.

El Punt (27-Febrer-2009)



Més informació a El Punt:
-La retallada d'horaris a les estacions de tren de Tortosa i l'Aldea causa indignació a l'Ebre
-Adif diu que no s'incomplix el Penta a la Ribera d'Ebre
-Calafell reivindica que les futures rodalies del Camp no ignorin la costa del Baix Penedès

Els antics magatzems i l'estació de Campredó

L'Ajuntament de Tortosa ha demanat permís a Adif per enderrocar els antics magatzems de Renfe, un cop ja ha marxat del recinte de l'estació una empresa de materials de la construcció que utilitzava un dels hangars. A més, l'Ajuntament havia detectat que hi ha gent sense sostre que ocupa els magatzems temporalment; però Adif ha contestat que l'enderrocament dels hangars ha de fer-se amb una empresa especialitzada, ja que també cal desmantellar les vies i les catenàries que entren dins dels edificis. D'altra banda, l'alcalde va explicar que també estan renegociant la cessió de l'estació de Campredó, una qüestió que depèn de Patrimoni de Renfe. Ferran Bel va detallar que encara cal pactar el preu del lloguer, i que han sol·licitat poder disposar dels baixos de l'estació, que ara és la sala de màquines. La voluntat de l'Ajuntament és rehabilitar l'estació i fer-hi un equipament per a Campredó, com la seu de la futura EMD i un casal.

El Punt (27-Febrer-2009)

El PSC abandona el ple de Tortosa en què es debatia el nou crèdit d'inversions

Els regidors del PSC van abandonar ahir al matí la sessió extraordinària del ple de Tortosa en què s'estava debatent la contractació del nou crèdit d'inversions, de 5,8 milions d'euros. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU) va cridar a l'ordre el portaveu socialista, Joan Sabaté, que havia acusat el govern municipal d'haver incrementat el deute de l'Ajuntament i d'elevar la càrrega financera un 155%. En concret, el debat es va acabar d'escalfar quan Bel va titllar Sabaté de trànsfuga, ja que el 1999 va començar governant amb ICV, però que va acabar la seua etapa a l'alcaldia a les files del PSC. Segons Sabaté, l'alcalde va tornar a emprar la «prepotència» per evitar un debat que no li estava anant gens bé, «amb insults de molta gravetat i imitant les pràctiques conegudes de determinats grups d'ultradreta, per rebentar el ple». A més, el portaveu del PSC va denunciar que ahir, tot i el contingut econòmic de la sessió, la interventora municipal va tornar a absentar-se del ple, «un fet que ja sol ser habitual i que no s'havia produït durant els anteriors ajuntaments democràtics». De fet, en l'aspecte econòmic, Sabaté va remarcar que en només dos anys de govern de Bel, l'Ajuntament ja s'ha endeutat en 10,7 milions d'euros, gairebé el mateix que durant els vuit anys de la seua etapa a l'alcaldia (11 milions). Sabaté també va advertir del deute que acumula l'empresa municipal d'urbanisme.

El Punt (27-Febrer-2009)

La polèmica de l'A-7, el crematori de Sant Llàtzer i el prímer vídeo dels Contracop, a MarfantaTV

Avui a MarfantaTV us oferim les declaracions de l'alcalde Ferran Bel sobre la desestimació de les al·legacions de l'Ajuntament de Tortosa al traçat de l'autovia A-7 per Campredó i Font de Quinto. També hi ha un vídeo amb les paraules de Joan Sabaté (PSC) sobre la moció que dilluns es debatrà al ple, sobre el projecte d'instal·lar un crematori al nou tanatori municipal del cementiri de Sant Llàtzer. A més, podreu veure el primer videoclip del grup ebrenc Contracop, titulat La Cel·la, així com imatges de la presentació que fa uns dies van fer a la sala Cool de Tortosa. Tot seguit, la programació continua amb un vídeo promocional del Club de Rem de Tortosa; una actuació molt calenta de Muniatto Xou; un reportatge del CSIC sobre l'Observatori de l'Ebre a Roquetes i un vídeo domèstic, també pescat a YouTube, d'uns joves que es deixen caure per unes dunes del Delta. En acabat, recordarem que un grup irlandès que també va triar el Delta per a un dels seus videoclips, els U2, van posar música i dibuixos animats a la pel·lícula Batman Forever. Després, podreu veure un reportatge molt interessant de l'agència Efe que explica per què la xarxa social de Facebook no ha triomfat a la Xina. Finalment, hi ha un vídeo d'una conducció accelerada des dels Reguers a Alfara de Carles (en només un minut i mig!), i el tràiler de la pel·lícula Push, ara mateix als cinemes.

Pavelló firal Verge de la Cinta?

Aquesta imatge no correspon a cap fotomuntatge. És el cartell real que us trobareu entrant a Tortosa per l'eix de l'Ebre (C-12), poc després de passar l'EMD de Jesús. El cartell ens senyalitza que anem bé per accedir a l'autopista AP-7, però el que més crida l'atenció és que bateja el recinte firal i esportiu de Remolins com a "Pavelló firal Verge de la Cinta". Evidentment, es tracta d'un problema de disseny del cartell, que fa que algú que circule per l'eix de l'Ebre puga llegir que s'està apropant a un pavelló firal que es diu igual que l'hospital, i que (pel símbol de la creu roja amb el llit) resulta que potser també ofereix serveis hospitalaris. Només li faltava això, al pavelló de Remolins! Us imagineu que hagués de comptabilitzar els usos firals i poliesportius, pels quals ja està acumulant tants de problemes, amb l'atenció hospitalària? Tant costava fer un cartell ben fet, on posés Pavelló Firal de Remolins i, amb el nom complet, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta? I això, per no dir que potser algú es pensarà que per trobar el pavelló Verge de la Cinta cal anar en direcció a l'AP-7...

Tortosa adverteix que l'Estat ja ha tirat pel dret amb el traçat de la futura A-7

L'alcalde reclama el suport de la Generalitat i de tots els partits per evitar el trinxament de Campredó amb la nova autovia

Cop mortal al consens viari de les Terres de l'Ebre. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va advertir ahir que el Ministeri de Foment ha rebutjat les al·legacions que diversos ajuntaments de l'Ebre i centenars de veïns, amb el suport de la Generalitat, van presentar fa més d'un any a l'estudi informatiu del traçat de la futura autovia A-7. De fet, Bel va remarcar que Foment ni tan sols contestarà a les al·legacions, sinó que les resoldrà internament i seran incorporades a l'expedient del projecte, del qual ara s'encarregarà la declaració d'impacte ambiental. En aquest sentit, el 2007 Tortosa va rebutjar l'estudi de traçat, que ja no havia tingut en compte el consens viari assolit al territori, perquè la nova autovia limitaria el creixement de Campredó i separaria el barri de Font de Quinto.

El Ministeri de Foment ha desestimat les al·legacions que l'Ajuntament de Tortosa, amb altres municipis i centenars de particulars, van presentar a l'estudi informatiu del traçat de la nova autovia de l'interior (A-7). Això és el que va anunciar ahir l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que va recordar que l'Estat ja va menystenir, l'octubre del 2007, el consens viari que s'havia assolit a les Terres de l'Ebre sobre el traçat de l'A-7 i l'impuls al desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12). En aquest sentit, les al·legacions de Tortosa, que estaven consensuades amb la Generalitat i amb els ajuntaments de l'Aldea i d'Amposta, reclamaven que l'Estat respectés l'acord del territori sobre l'A-7. Per tant, calia que Foment desplacés el traçat mig quilòmetre, per evitar l'afectació directa sobre Campredó, el barri de Font de Quinto i el Raval del Pom. Però dilluns, després d'esperar la contestació de les al·legacions, la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i l'alcalde pedani de Campredó, Joan Sanahuja, van corroborar a València quines són les intencions del Ministeri de Foment.

Roigé i Sanahuja van reunir-se amb el cap de la demarcació de Carreteres de València, José Vicente Pedrola, de qui depèn la tramitació de l'estudi de traçat, però no van poder veure l'expedient. Tot i el bon tracte que van rebre, Bel va lamentar ahir que el cap de Carreteres els digués que les al·legacions havien estat rebutjades però que no les contestaran per escrit, sinó que seran resoltes internament i incorporades a l'expedient. De fet, l'Ajuntament només podrà revisar l'expedient del projecte quan s'encarregue la redacció del traçat definitiu. Segons l'alcalde, el responsable de Carreteres va justificar el rebuig a les al·legacions per motius tècnics i mediambientals, però Bel va posar en dubte que dos tècnics de Carreteres de la Generalitat hagin validat la proposta de Foment, així com l'existència d'un hipotètic informe de Cultura que autoritzaria la destrucció de les tombes antropomòrfiques de Campredó. En aquest sentit, l'alcalde va explicar que ja s'havia posat en contacte amb el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, que li va assegurar que no tenia cap coneixement d'aquest tema.

«Empara del govern» De fet, Bel va ser contundent i va reclamar «l'empara del govern català», així com la implicació directa de la Generalitat per evitar que l'autovia de l'interior afecte Campredó. «Volem que l'autovia es faci, perquè és una infraestructura estratègica per al territori; però també reclamem que es faci respectant les nostres al·legacions», va dir l'alcalde, conscient que «com més avance la tramitació del projecte, més difícil serà de redreçar». A més, Bel va anunciar que ja ha demanat una reunió amb la subdelegada del govern de l'Estat a Tarragona, Teresa Pallarès, per informar-la de la situació. Per la seua banda, l'alcalde pedani de Campredó va lamentar la «falta de sensibilitat» de l'administració estatal, i va explicar que convocarà el consell assessor del poble per analitzar els fets. Sanahuja va avançar que la mobilització dels veïns de Campredó podria ser «molt forta».

El Punt (26-Febrer-2009)

Més informació:
-Tortosa esmena el nou pla territorial per l'A-7 i la variant de l'eix de l'Ebre
-Anar contra Tortosa sempre funciona
-Tortosa demana a Foment que el traçat de l'autovia es mogui mig quilòmetre
-Amposta aprova les al·legacions al traçat de l'autovia de l'interior
-Tortosa refà el consens i demanarà que la nova autovia no trenqui Campredó
-L'autovia de l'interior ja té traçat

El tema als blocs:
-Entre Campredó i Font de Quinto, ni parlar-ne (Soldevila)
-Poval d'aigua gelada...i en ple hivern! (Lo Barber)

Nadal manté el suport del govern a les al·legacions del territori al traçat de l'A-7 proposat per Foment

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que ahir era a Tortosa, va recordar que la Generalitat havia donat total suport a les al·legacions presentades per l'Ajuntament tortosí al Ministeri de Foment sobre el traçat de l'autovia A-7. Amb tot, Nadal va preferir no pronunciar-se encara sobre la possibilitat que l'Estat haja desestimat aquestes al·legacions i que finalment el traçat de l'autovia sigui una barrera entre Campredó i Font de Quinto. De fet, segons es preveia en l'estudi informatiu del traçat, l'autovia tindria un talús de fins a 12 metres que separaria el poble de Campredó i el barri de Font de Quinto i el Raval del Pom. «Ja en parlarem quan Foment faci públic quin és el traçat de l'autovia», va dir Nadal. D'altra banda, el conseller va lamentar les insinuacions de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, sobre el fet que la Generalitat haja acceptat el traçat de Foment. «Em sembla de molt mal gust», va indicar Nadal.
Per la seua banda, CiU va informar ahir que el senador ampostí Joan Maria Roig ha presentat una bateria de preguntes a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, sobre les obres de desdoblament previstes en diversos trams de l'AP-7, així com de la futura autovia A-7 al pas per les Terres de l'Ebre.

El Punt (26-Febrer-2009)

El PSC critica Ferran Bel per la polèmica de l'A-7

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va anunciar ahir la seua intenció de convocar «tots els diputats i senadors» de la demarcació de Tarragona, per informar-los de la desestimació de les al·legacions sobre l'A-7 i saber quines gestions s'han fet des de cadascuna de les forces polítiques amb representació a Madrid. Per primer cop des que és alcalde, Bel va demanar «ajuda» a la resta de partits per resoldre «aquesta situació injusta»; però la seua crida no va ser del tot ben rebuda pel portaveu del PSC a Tortosa i senador de l'Entesa, Joan Sabaté. Així, Sabaté va reiterar el suport dels socialistes a la demanda dels veïns de Campredó; però va lamentar que Bel no haja informat la junta de portaveus. «Com a senador, també lamento que Bel mai ens haja demanat cap actuació per defensar els interessos de Tortosa, perquè ell sempre s'ho manega tot», va criticar Sabaté. D'altra banda, l'exalcalde tortosí també va recordar que l'Ajuntament va renunciar a un traçat al nord de Campredó, que hauria acostat més l'autovia a la ciutat, per afavorir el consens territorial. Curiosament, Bel també va detallar ahir que una de les respostes de Foment per justificar el seu traçat va ser que l'Ajuntament havia enviat el 2005 aquesta mateixa proposta. «Això no és cap excusa si després va haver-hi una rectificació». va dir Bel.

El Punt (26-Febrer-2009)

'L'ombra del monument' i un especial de vídeos sobre la Batalla de l'Ebre, a MarfantaTV

Avui, amb motiu de l'estrena del documental La batalla de la memòria al canal 33, també us oferim una altra estrena al nostre canal MarfantaTV. Es tracta del vídeo L'ombra del monument, que mostra que Tortosa i el riu Ebre poden ser igual d'espectaculars i d'atractius sense el monument de la Batalla de l'Ebre, però que ara l'ombra del pinacle franquista s'imposa, de forma inquietant, sobre qualsevol intent d'alterar la història i el seu significat. A més, també hem recuperat el vídeo de la presentació que Mario Pons va fer de la seua pel·lícula a l'Ajuntament de Tortosa, així com el tràiler oficial de La batalla de la memòria. Tot seguit, podreu veure l'àudiovisual Els espais de la Batalla de l'Ebre, conduït per l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que va elaborar el Comebe, i també imatges de la recreació històrica del pas de l'Ebre que va fer l'Associació EDE. A més, també hem seleccionat el fragment d'un documental britànic sobre la Batalla de l'Ebre, i la paròdia que fa uns anys van fer en clau d'humor el duet Cruz y Raya. Per acabar el recull de vídeos sobre la Batalla de l'Ebre, també hem recuperat el videoclip del grup Canallas, amb la versió que van fer de la cançó de trinxera Si me quieres escribir. Finalment, també podeu veure el primer tràiler de la pel·lícula Àgora, el nou film d'Alejandro Amenábar, que ahir vam comentar a Pantalla-Completa, així com el vídeo d'un salt nocturn des del trampolí de la piscina de Tortosa, avui que el projecte de reforma de les piscines ha tornat a ser notícia. Més de 40 minuts de programació que esperem que disfruteu...

'La batalla de la memòria' s'estrena al 33

La batalla de la memòria, l'últim treball del director ebrenc Mario Pons, s'estrena aquesta nit a la televisió dins de l'espai El documental del canal 33 (22.55 hores). De fet, es tracta d'una coproducció entre Mario Pons Produccions Audiovisuals i Televisió de Catalunya, que també té el suport del Memorial Democràtic i de diverses administracions i institucions del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. La pel·lícula ja es va preestrenar el passat 13 de gener a Tarragona amb un notable èxit de públic, i després també s'ha projectat en diferents poblacions de les Terres de l'Ebre, entre les quals cal destacar l'estrena central que va tenir lloc a l'auditori de Tortosa, davant d'uns 700 espectadors. La batalla de la memòria fa una lectura, en clau ebrenca, d'una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola. En aquest sentit, al mateix temps que fa una aproximació molt local a un conflicte civil que va tenir implicacions continentals, La batalla de la memòria és també una reflexió sobre la universalitat de la violència. Com ha destacat Pons al bloc de La batalla de la memòria (on trobareu tot tipus de materials interessants sobre el documental i sobre el rodatge) la seua pel·lícula narra "la història dels nostres avis, soldats de la Guerra Civil Espanyola, i la de les àvies i mares que foren refugiades, però també és la història de totes les generacions que han nascut més tard i que, fins fa ben poc, no han pogut parlar en llibertat ni d'aquest conflicte ni de les seves repercussions". Per tant, és la història d'una batalla però també la història dels homes i les dones que van patir la devastació de la guerra a la reraguarda del front de l'Ebre, i també la història dels silencis que van vindre després de la Guerra Civil, ja que la dictadura i una transició mal resolta han deixat ferides molt profundes que encara perduren al territori. Tot seguit, teniu un excel·lent resum de La batalla de la memòria...



Més informació:
-El 33 estrena aquesta nit un documental que dóna la veu als testimonis de la batalla de l'Ebre (El Punt)
-[La Marfanta TV] El documental 'La Batalla de la Memòria' arriba a Gandesa, Flix i Tortosa

El Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre es torna a reunir després de dos anys perduts

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, té previst presidir avui la reunió del consell rector de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), en què s'aprovarà el pressupost per al 2009 i algunes millores del projecte de navegació fluvial. A la reunió d'avui també es debatrà l'avantprojecte de la revisió del pla territorial de les Terres de l'Ebre. A més, Nadal assistirà a la reunió del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, en què Valentí Faura, anunciarà que plega del càrrec de president. Nadal i Faura van acordar tornar a reunir el Consell Econòmic i Social fa uns dies, amb l'objectiu de reactivar un òrgan consultiu que ja feia dos anys que no es reunia. La intenció de Política Territorial és que el consell puga actuar "com una eina que ajudi a revitalitzar i dinamitzar l’economia de les Terres de l’Ebre, així com aglutinar iniciatives i voluntats que en aquest sentit puguin aportar els agents econòmics i socials de la demarcació per tal d'unificar estratègies que des dels diferents sectors ajudin a impulsar l’economia davant l’actual situació econòmica". El Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre es va constituir l’any 2003 integrat a l'Idece, però no es reunia des del 2007 per l'enfrontament del govern amb Faura, que es resistia a abandonar la presidència tot i que ja havia deixat de ser president de la Cambra de Comerç de Tortosa.

Més informació:
-L'Idece tindrà enguany un pressupost d'1,9 milions d'euros (El Punt)

Foto: Bloc d'Antoni Sabaté

Tortosa afina el projecte de la piscina per evitar els problemes del pavelló

L'Ajuntament canvia el règim jurídic dels terrenys de l'estadi i espera començar les obres a l'octubre

La reforma de les piscines municipals de Tortosa, que transformarà la façana de l'estadi i la fesomia de la plaça Joaquim Bau amb la construcció d'un pàrquing, costarà uns 10 milions d'euros i les obres podrien començar després de l'estiu. La previsió inicial era adjudicar el projecte durant el primer trimestre, però el regidor d'Esports, Pere Panisello, va preferir ahir fixar una data més realista. L'Ajuntament rebrà en pocs dies el projecte bàsic i està consensuant alguns canvis amb la Secretaria General de l'Esport amb l'objectiu d'evitar els problemes tècnics i de funcionament detectats en el pavelló firal i esportiu de Remolins.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va explicar que en pocs dies rebran el projecte bàsic de la reforma integral de les piscines municipals, que està redactant el despatx barceloní Alonso Balaguer y Arquitectos Asociados. De fet, avui fa just cinc mesos que van fer públic l'avantprojecte, en què s'havia dissenyat un complex esportiu, lúdic i de salut que ocuparà uns 8.700 metres quadrats. En aquest sentit, a principi de febrer l'Ajuntament va canviar el règim jurídic d'uns terrenys de 7.438 metres quadrats situats al recinte de l'estadi, que fins ara estaven classificat com a bé de domini públic. Bel va explicar que l'operació ha servit per agrupar les finques del recinte de l'estadi i per reclassificar els terrenys com a bé patrimonial, per poder cedir-los a la societat municipal Tortosasport, que serà l'encarregada de gestionar les obres, les noves piscines i el complex adjunt. Així, a més d'una piscina coberta de 50 metres i de diferents zones d'aigua i de gimnàs per fer-hi activitats d'esport i de salut, al nou complex també hi podrà haver una cafeteria, una ludoteca i una àrea de comerços.

Amb tot, l'alcalde va precisar que l'Ajuntament està esperant rebre el projecte bàsic, per acabar de consensuar una sèrie de retocs amb la Secretaria General de l'Esport. Bel va avançar que els canvis afectaran la zona de l'entrada i els vestidors, però va remarcar que el regidor d'Esports, Pere Panisello, i el gerent de Tortosasport fa setmanes que treballen per acabar de millorar el projecte. En aquest sentit, Panisello va detallar que els canvis són de caràcter tècnic, i que l'objectiu és afinar el projecte per evitar qualsevol tipus de conflicte amb la Secretaria General de l'Esport i per no reproduir els problemes que en els últims mesos s'han detectat al pavelló de Remolins. Així, l'Ajuntament ha corroborat que l'equipament firal no estava ben equipat per funcionar com un poliesportiu, tot i costar més de 10 milions d'euros. Així, va ser necessari instal·lar-hi una pista de parquet i ara s'està revisant la instal·lació d'aigua. En els caps de setmana, durant les franges d'activitat esportiva més intensa, el pavelló de Remolins es queda sovint sense aigua calenta, i arran d'això també s'ha descobert que l'edifici no té la instal·lació adequada per evitar i controlar un possible brot de legionel·losi, quan hi ha un decret de la Generalitat que ho regula des del 2004.

Sobre els canvis que s'hi volen introduir, Panisello va dir que afecten la distribució de l'entrada a l'estadi, la ubicació del nou bar restaurant, i la disposició de les grades de la piscina coberta. Segons el regidor d'Esports, després de rebre el projecte bàsic encara hauran de passar uns dos mesos per tenir el projecte executiu i poder adjudicar les obres, amb la previsió de començar els treballs cap a l'octubre.

Les obres i la fira dels dissabtes Abans de començar les obres de les piscines, l'Ajuntament de Tortosa ha de buscar un altre emplaçament per a la fira que els dissabtes al matí es fa en alguns carrers de Ferreries. La construcció de les noves piscines i del complex annex es farà de manera simultània al pàrquing subterrani de la plaça de Joaquim Bau, tot i que seran dos projectes independents. Això obligarà l'Ajuntament a eliminar les places d'aparcament que hi ha en superfície a la plaça i, per tant, serà necessari mantenir el màxim nombre de places al carrer d'Alcanyís i a l'avinguda de Colom, que els dissabtes al matí es queden sense aparcaments per la instal·lació dels firaires. El president de l'associació de veïns de Ferreries, Manolo Gamundi, va confirmar els problemes de trànsit, de brutícia i de molèsties als veïns que provoca actualment la fira dels dissabtes, i va assenyalar la plaça de Francesc Macià com a emplaçament alternatiu.

El Punt (25-Febrer-2009)

Tortosa renova els cursos del cicle de Formació Alternativa

El regidor de Joventut de Tortosa, Emili Lehmann, va presentar ahir el nou cicle de cursos de Formació Alternativa, una oferta de formació no reglada que proposa una sèrie de cursos monogràfics per aprofundir en el coneixement de matèries relacionades amb el benestar i la salut, la imatge personal, la cuina, les arts o els mitjans informàtics i audiovisuals. Lehmann va recordar «la bona acollida que sempre han tingut aquests cursos, tant per la temàtica com pel professorat que els imparteix». El regidor també va destacar la gran utilitat de la bústia de suggeriments que es va incorporar als cursos de l'any passat, de la qual s'han tret idees per organitzar els nous tallers d'arts plàstiques i de maquillatge. Els cursos d'aquest any són cosmètica natural (28 de març); arts plàstiques (4, 18 i 25 d'abril); maquillatge i imatge personal (7, 14, 21 i 28 d'abril, i 5 i 12 de maig); iniciació als massatges i a l'equilibri manual dels xakres (6, 13, 20 i 27 de maig); edició de vídeos (8, 10, 12, 15 i 17 de juny); cuina per a joves (6, 8, 13, 15 i 17 de juliol); menjar és salut (14, 16, 21, 23, 28 i 30 de setembre); risoteràpia (24 de setembre i 1, 8 i 15 d'octubre), i meditació i constel·lacions familiars (17 d'octubre). El preu públic per assistir a cadascun dels cursos és de només de 7,10 euros per persona.

El Punt (25-Febrer-2009)

Més informació a PuntJove

Els gossos conillers d'Amposta, el pacte pel patrimoni de Tortosa i la dimissió del ministre Bermejo, a MarfantaTV

El canal MarfantaTV ofereix avui el vídeo que un grup d'activistes en defensa dels drets dels animals ha penjat a YouTube. Les activistes denuncien la situació d'uns gossos conillers que viuen tancats en un búnker a Amposta, amb poca llum i poc aire. Les autores del vídeo afirmen que els animals només surten del seu amagatall per caçar unes poques vegades a l'any, i que alguns estan dins de gàbies. A més, expliquen que fa onze mesos que van denunciar la situació a l'Ajuntament d'Amposta i als serveis territorials de Medi Ambient, però que la situació dels gossos no ha millorat. Finalment, donen les coordenades del lloc i insten la gent a escriure una carta de protesta, tant a l'Ajuntament d'Amposta com al Departament de Medi Ambient i Habitatge. El vídeo és el següent:

També sense sortir d'Amposta, us oferim la paròdia d'un reportatge de Callejeros que han enregistrat dos joves a la porta de la discoteca Metro. Evidentment, no podíem deixar de banda el vídeo de la dimissió del ja exministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, així com un altra de les imatges de la setmana: el número musical que van marcar-se Hugh Jackman i Beyoncé a la cerimònia d'entrega dels Oscar. Beyoncé també és la protagonista de la pel·lícula Cadillac Records, ara en cartell, de la qual us oferim el tràiler. També hem trobat molt interessant una entrevista a l'escriptor Roberto Saviano, l'autor de Gomorra, que va emetre el canal internacional Euronews. Avui també podeu veure el curtmetratge El ataque de los robots de Nebulosa-5, de Chema García Ibarra, menció especial del jurat a l'últim festival de Sundance i que ja vam comentar als blocs Pantalla-Completa i Hespèria. D'altra banda, també hem volgut recuperar el vídeo que va editar l'entitat Amics dels Castells i del Nucli Antic, per reclamar un pacte pel patrimoni de Tortosa. Finalment, podreu veure un fragment de la pel·lícula Una noche en la ópera, amb els germans Marx; el videoclip del tema It must be love, dels Madness, i un vídeo en què un jove nord-americà afirma que el rei Joan Carles podria ser l'anticrist.

Els cossos policials amaguen les xifres del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tortosa

Els cossos policials van preferir ahir no fer pública cap de les xifres dels primers mesos del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Tortosa. L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, va presidir al migdia la primera junta de seguretat local des del desplegament dels Mossos, ja acompanyat pel delegat del govern català, Lluís Salvadó, amb qui va fer una valoració molt positiva dels gairebé quatre mesos de la policia catalana al territori. Segons Bel, tant el nombre de denúncies com el nombre de casos que s'han resolt són força alts. Però van preferir mostrar-se «prudents» i no dir cap xifra ni percentatge, a petició dels mateixos comandaments policials i a l'espera d'una valoració oficial que es farà més endavant. En aquest sentit, l'alcalde va declarar-se «molt satisfet» de com s'ha dut a terme el desplegament i de l'alt nivell de col·laboració entre els diferents cossos policials, i va recordar que la policia local ha detectat un major nombre d'interposició de denúncies des de l'arribada dels Mossos d'Esquadra. Una tendència que l'inspector en cap de la policia local, Jesús Fernández, va atribuir la setmana passada a l'increment de les expectatives de seguretat dels ciutadans, com a conseqüència de l'arribada dels Mossos. A més, l'alcalde va negar que s'haja produït un increment significatiu de robatoris i va voler donar «tot el suport» a la policia catalana davant de les crítiques que els Mossos d'Esquadra han rebut en aquests primers mesos a Tortosa, arran d'algun operatiu conjunt als carrers del nucli històric per identificar immigrats.

El Punt (24-Febrer-2009)

El Parlament va rebutjar el 2007 la millora de l'eix de l'Ebre per forçar l'arribada de l'autovia d'Aragó

El Parlament de Catalunya va rebutjar el juny del 2007 una proposta de resolució presentada pel grup de CiU que reclamava el desdoblament de l'N-420, de la C-43 entre Gandesa i Benifallet, i de l'eix de l'Ebre (C-12) fins al port dels Alfacs. El diputat de CiU Francesc Sancho va recordar ahir la situació i va avançar que tornaran a portar la reivindicació territorial sobre l'autovia d'Aragó (A-68) al Parlament català. Fa dos anys, l'objectiu de CiU era aconseguir el compromís del govern català per accelerar la millora de la C-43 i de l'eix de l'Ebre, i així forçar que el Ministeri de Foment escollís l'opció catalana quan projectés la connexió de l'autovia d'Aragó amb el corredor del Mediterrani. Segons deia el text de CiU, la proposta que preveu la sortida a Vinaròs aniria «en detriment de la competitivitat de tot el sud de Catalunya», i calia que «en el temps màxim de dos anys» la Generalitat presentés el projecte constructiu i subhastés les obres del desdoblament de la C-43 i de l'eix de l'Ebre. De la mateixa manera, la proposta de resolució de CiU també instava el govern a fer totes les gestions necessàries davant de Foment, per garantir el desdoblament de l'N-420 i la continuïtat de l'A-68 fins a Reus i Tarragona. De fet, la proposta de CiU es va rebutjar poc després que el conseller Joaquim Nadal contestés, el març del 2007, una pregunta per escrit sobre la posició de la Generalitat. «El govern considera que la millor alternativa és la d'una autovia Alcanyís-Gandesa-Benifallet, que connectés en aquest punt amb l'eix de l'Ebre de titularitat de la Generalitat i que ja es preveu desdoblar», afirma el conseller. A més, Nadal hi afegeix que el govern també defensa la continuïtat del desdoblament de l'N-420, cap a Falset i Reus.

El Punt (24-Febrer-2009)

Més informació:
-L'autovia d'Aragó s'allunya de l'Ebre

Foto: Parlament.cat

Nom i DNI per entrar a l'Ajuntament de Tortosa

A partir d'aquest matí, el guàrdia privat que hi ha a la porta de l'Ajuntament de Tortosa, tot regulant l'accés dels ciutadans, demana la identificació de tothom qui pretén entrar a l'edifici. Fa uns mesos, el govern de CiU i ERC va decidir contractar una empresa privada per vigilar l'accés a l'edifici municipal, arran del trasllat dels agents de la Policia Local a la nova caserna de Remolins. Personalment, ens va sorprendre que cap grup de l'oposició haja preguntat formalment sobre els motius, les condicions i el cost de la contractació d'un servei que representa la privatització de la seguretat de les dependències municipals i de la custòdia dels documents i de les dades dels ciutadans que té l'Ajuntament. En aquest sentit, coincidim en què no era normal que qualsevol pogués entrar i sortir lliurement de l'edifici consistorial, sense que ningú li preguntés vostè on va o què vol, i menys tenint en compte que, per exemple, a falta d'una pinacoteca municipal, als passadissos de l'Ajuntament hi ha veritables obert d'art. Però no ens ha agradat que avui un agent privat (ho podríem entendre si fos un agent de la Policia Local) ens apuntés el nom i el DNI per deixar-nos entrar a l'Ajuntament, quan hi ha hagut altres companys periodistes que han entrat sense cap filtre, i quan ja fa dies que aquests vigilants privats ens veuen entrar i sortir de l'edifici per cobrir les informacions. Com a consol, ens serveix que als regidors també se'ls controlava el pas, ja que quan sortíem de l'Ajuntament hem vist que el vigilant tenia sobre el taulell un dossier amb els noms i unes fotografies enormes amb les cares dels membres del govern i de l'oposició.

Cotxe aparcat dins d'una plaça

La imatge és d'avui a primera hora de la tarda, però és força habitual veure aquesta mateixa escena a la petita plaça que queda entre els blocs d'habitatges del grup Germans Cruells i el casal de gent gran, al barri tortosí de Ferreries. Cotxes aparcats impunement a la placeta, que no són del personal del centre ni de repartidors, sinó de veïns de la zona que no tenen cap tipus de miraments a l'hora d'aparcar. De fet, de vegades tampoc tenen cap problema a l'hora d'accedir fins a la porta de casa, ja que entren a la plaça pel pas de vianants que hi ha a l'avinguda Colom, al costat de la cabina telefònica. Aquesta tarda, a més d'aquest cotxe de color gris, també hi havia estacionat un altre vehicle de color blanc. Un altre dia ja retratarem els desperfectes que el pas dels cotxes ha provocat durant els últims anys en el paviment de la plaça, un espai urbà que s'ha convertit en un cul de sac (tot i que podria ser un lloc molt agradable, tant per als xiquets com per a la gent gran), i que durant molt de temps ha tingut una falta greu de manteniment.

L'alliberament de Tortosa, l'Oscar de Penélope Cruz i els millors vídeos del 23F, al nou canal MarfantaTV

Avui hem començat les emissions regulars del canal MarfantaTV a través de Mogulus, així com la publicació del bloc que us permetrà seguir directament el canal i en què comentarem el millor de la seua programació. a MarfantaTV podreu veure els continguts audiovisual d'aquest bloc, un recull dinàmic dels últims titulars i els millors vídeos de YouTube. Per estrenar-nos, ho fem recuperant un document excepcional: el reportatge que la propaganda franquista va fer després de l'ocupació de Tortosa, aquell 13 de gener de 1939 que encara avui recorda la toponínima oficial de la ciutat. Es tracta d'un Noticiero Español (anterior al No-Do) del Departamento Nacional de Cinematografía, dirigit per Falange, que mostra com va quedar Tortosa després dels bombardejos franquistes, la voladura dels ponts de la ciutat i la retirada republicana. Així, en tant que documental del sistema de propaganda del règim, remarca el caràcter generós de les tropes alliberadores de Franco, tot repartint pa, menjar i altres articles bàsics entre la població famolenca que s'havia quedat en una Tortosa destruïda. És molt copsador veure els ponts enfonsats i les trinxeres ja buides de soldats a la vora del riu, però sobretot el carrer Cervantes ple de gent demanant menjar als voluntaris de Falange. En aquest sentit, cal recordar que els locals de Falange es van instal·lar a l'edifici on avui hi ha Ramoncita Plata, i que a través del seus altaveus els tortosins van assabentar-se de la caiguda de Madrid, el 28 de març de 1939. També podeu veure el vídeo tot seguit...



En aquest primer dia d'emissions regulars de MarfantaTV, també hem volgut recordar el 23F amb alguns dels millors vídeos que recorden el Cop d'Estat, com el reportatge d'Informe Semanal emès per TVE l'any 2006, l'especial de Salvados de La Sexta o la paròdia que van fer al programa Polònia de TV3. A més, també hem afegit la imatge del dia: l'actriu Penélope Cruz rebent el seu Oscar a Hollywood, així com el tràiler de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, produïda amb participació catalana. Completen la selecció de vídeos el tràiler del film Vals con Bashir, una de les pel·lícules que s'han estrenat el passat cap de setmana i que recomanem al bloc Pantalla-Completa; un videoclip de Jarabe de Palo amb el cantautor uruguaià Jorge Drexler, i un tast de cinema mut amb Buster Keaton i els desperfectes domèstics que pot provocar un cop de vent, el fenonem meterològic ebrenc per excel·lència.

Podeu veure MarfantaTV directament al nou bloc que hem creat i al canal propi de Mogulus, així com clicant damunt de la pantalla que trobareu a la barra lateral de La Marfanta. Esperem que us agrade...

L'autovia d'Aragó s'allunya de l'Ebre

Foment trigarà un parell d'anys a optar per un traçat, però el consens entre valencians i aragonesos pot ser determinant

Encara hi ha temps per reaccionar. La classe política de les Terres de l'Ebre ha fet un crit d'alerta davant de la possibilitat que la sortida al mar de la futura autovia d'Aragó (A-68) siga pel nord de Castelló. La majoria dels ajuntaments de la zona d'Alcanyís van manifestar-se dissabte amb empresaris i sindicats per reclamar l'acceleració de les dues autovies projectades a Terol, mentre els partits polítics d'Aragó i del País Valencià han pactat donar suport a l'opció de fer passar l'A-68 per l'actual N-232: per Morella i Vinaròs fins al mar. El Ministeri de Foment encara pot trigar uns dos anys a concloure l'estudi de viabilitat, però la falta de consens al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre sobre el traçat a la demarcació podria tocar de mort qualsevol opció catalana.

L'autovia d'Aragó, també coneguda com a autovia de l'Ebre, podria allunyar-se del seu corredor natural i no desembocar al mar per Catalunya, sinó per Castelló. Fins ara, el traçat conegut de l'A-68 només arriba fins a la població de Valdealgorfa, una mica després d'Alcanyís, des d'on partirà el tram que unirà la vall de l'Ebre amb el corredor del Mediterrani. Al maig del 2007, el Ministeri de Foment va adjudicar la redacció de l'estudi de viabilitat tècnica dels diferents traçats, amb dues opcions principals: a través de la carretera N-420 cap al nord de Tarragona, amb una longitud de 120 quilòmetres, i a través de l'N-232 per Morella i Vinaròs, amb uns 100 quilòmetres. A més, l'estudi també ha de recollir els possibles corredors entre Aragó i el mar, «amb una longitud d'entre 75 i 100 quilòmetres», i és aquí on el Camp i l'Ebre encara tenen un bri d'esperança.

De fet, la diputada del PSC al Congrés dels Diputats, Lluïsa Lizárraga, va dir que fa uns dies van reunir-se a Madrid amb una delegació de la Cambra de Reus, als quals van explicar les gestions fetes. «El compromís del secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, és que estudiaran totes les opcions, i que s'imposarà la que siga més econòmica i tinga menys impacte ambiental», va afegir-hi. La diputada ampostina va valorar que, «sobre el paper, l'opció més competitiva» és la catalana, que proposa una doble sortida tot combinant el desdoblament de l'N-420 fins a Tarragona, que faria l'Estat, amb la millora de la C-43 i el desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12), totes dues a càrrec de la Generalitat. Lizárraga va remarcar que l'acord entre aragonesos i valencians no ha restat opcions a la proposta catalana, i més tenint en compte l'impacte ambiental i el cost econòmic que suposaria fer passar l'autovia per l'N-232 a través de dos ports de muntanya, «que es gelen cada hivern».

Més crític és el diputat de CiU i alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, que acusa el PSC, amb la seua proposta bifurcada, d'haver embolicat el debat al Camp i l'Ebre, tot afavorint el pacte entre els socialistes aragonesos i valencians. Sancho va criticar el PSC pel fet de seguir deliberadament una estratègia que debilita el territori, i de malbaratar la mobilització ciutadana contra el transvasament, «ja que no volen que els passe factura política». Segons Sancho, la tebiesa del PSC és fruit del «desgavell» que hi ha a la Generalitat. Així, el diputat convergent va lamentar que el govern català no s'haja compromès a accelerar el desdoblament de l'eix de l'Ebre, mentre la Generalitat Valenciana està pressionant i «facilitant» l'entesa dels socialistes amb el PP, que també s'ha produït a l'Aragó.

En aquest sentit, el diputat deltebrenc del PP, Joan Bertomeu, també va criticar el paper de la Generalitat. «Falta voluntat política, el govern hauria d'haver-se implicat més», va dir. Segons Bertomeu, al País Valencià hi ha el consens de tots els partits polítics, mentre que a la demarcació de Tarragona els dos territoris estan dividits amb els possibles traçats. «Hauria de ser més fàcil fer vindre l'autovia, ja que els socialistes governen a Barcelona i Madrid, però només se'n recorden de les Terres de l'Ebre quan necessiten aigua, mentre els trens i les autovies passen de llarg», va sentenciar.

Crida a la untitat Tot i això, els socis del PSC al govern consideren que el Camp i l'Ebre encara són a temps de reaccionar. La diputada d'ERC, Marta Cid, va fer una crida a la unitat d'acció de tots els partits i sectors socioeconòmics de la demarcació, ja que s'està imposant un traçat que «deixa de banda Catalunya». També Jaume Forcadell, d'ICV, va apostar per superar la divisió territorial, tot reclamant que la Generalitat accelere el desdoblament de l'eix de l'Ebre. De fet, l'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà –que a l'Ebre ha liderat l'opció per l'N-420–, va recordar que Foment encara trigarà uns dos anys a decidir-se, però que l'Estat només planifica les obres sobre carreteres estatals.

LES FRASES

LLUÏSA LIZÁRRAGA, diputada del PSC a Madrid: «Encara no hi ha res signat. L'opció del PSC és fer una sortida de l'autovia bifurcada, per l'N-420 i per l'eix de l'Ebre. El compromís és que es durà a terme l'opció més barata i amb menys impacte»

FRANCESC SANCHO, diputat de CiU: «Hi ha un pacte entre els socialistes d'Aragó i els valencians. Però el PSC no diu res i debilita el territori. Al Parlament, tornarem a instar el govern a tenir una actuació decisiva sobre l'autovia A-68»

MARTA CID, diputada d'ERC: «Mentre nosaltres discutim, hi ha qui opta per un traçat que deixa de banda Catalunya, i això no ens ho podem permetre. Encara som a temps de rectificar i assolir el consens»

JAUME FORCADELL, ICV terres de l'Ebre: «Cal que la Generalitat es comprometi a fer l'autovia per l'eix de l'Ebre. Fins ara a Catalunya hem sigut molt lents, centrant-nos en el debat territorial, quan la clau del tema és econòmica i ambiental»

JOAN BERTOMEU, diputat del PP: «El Camp i l'Ebre no poden anar durant més temps amb dues propostes de traçat diferents. La Generalitat s'ha d'implicar més, ja que encara no ha convocat els partits. El tema se'ns en va de les mans»

MIQUEL AUBÀ, alcalde de Gandesa: «El territori s'ha equivocat parlant de la C-12, ja que Foment només planifica sobre carreteres de l'Estat. Hi ha qui no ho ha volgut entendre, i hem perdut forces en lloc de reclamar l'opció de l'N-420»


El Punt (23-Febrer-2009)

Les Terres de l'Ebre, a tres clics

El tortosí Joan Salvatella ha creat el primer web turístic i de serveis amb notícies del sector

Joan Salvatella és un jove càmera de televisió que ha deixat temporalment l'ofici per embarcar-se en un projecte amb vocació territorial. Al costat del seu pare, aquest tortosí de 28 anys ha creat el portal digital Viu l'Ebre [www.viulebre.com], el primer web sobre turisme, tradicions i serveis de les Terres de l'Ebre, que a més funciona com un diari electrònic amb notícies específiques del sector. Durant els últims mesos, han estat treballant intensament, tant des del punt de vista de l'enginyeria del web com recollint tot tipus de dades i prenent imatges, amb l'objectiu d'oferir una informació completa, de qualitat i el màxim d'actualitzada possible sobre els 52 municipis de les Terres de l'Ebre, però també sobre les dues entitats municipals descentralitzades que hi ha al territori. «La nostra idea era fer un portal senzill però amb continguts de molta qualitat, en què qualsevol usuari pogués trobar la informació que busca amb només tres clics del ratolí», explica Salvatella. De fet, aquest és el lema amb què Viu l'Ebre ja és present a la xarxa Les Terres de l'Ebre a tres clics...

Salvatella remarca que, després de moltes proves, han dissenyat un web amb la informació molt ben estructurada i organitzada, que els permetrà anar ampliant els continguts sense que el resultat final siga l'abisme caòtic en què cauen altres portals turístics. Viu l'Ebre parteix d'un mapa dinàmic de totes les poblacions de l'Ebre, a partir del qual es pot tenir informació general, però també un directori telefònic i dades més concretes com ara les farmàcies, els serveis sanitaris, els cossos de seguretat o les entitats culturals. Evidentment, no hi poden faltar els paradors, hotels, hostals, fondes, albergs, cases de colònies i cases de turisme rural; ni tampoc els llocs per menjar, des de restaurants (xinesos o d'altres cuines del món) fins a pizzeries. A partir dels convenis que ja s'estan signant amb els diferents ajuntaments i empreses, l'objectiu de Viu l'Ebre és vincular cadascun d'aquests serveis amb els mapes de la població, tot fent servir la tecnologia de Google. En aquest sentit, un dels casos més avançats és el de Vinebre, en què ja és possible localitzar sobre el mapa els edificis d'interès, el jaciment ibèric, les farmàcies o les instal·lacions esportives. De fet, Viu l'Ebre també ofereix els espais georeferenciats, per poder introduir-los al GPS i no perdre's, per exemple, buscant una cala recòndita de l'Ametlla de Mar. En aquesta línia el portal té una secció dedicada a les rutes, a través de la qual tothom podrà conèixer els millors itineraris i els racons més emblemàtics de l'Ebre, i escollir de quina manera vol fer el recorregut.

A més, el web té una potent base de dades amb una relació de les activitats i esdeveniments socials, culturals i lúdics que es programen al llarg de la setmana a les poblacions de l'Ebre. Així mateix, a la pàgina principal hi ha una agenda cultural que ofereix primer els esdeveniments més propers, i que va actualitzant-se a mesura que avança el calendari i van celebrant-se els diferents actes programats. «Hem volgut tenir un agenda el màxim d'actualitzada possible, perquè ningú puga tenir l'excusa que no sabia que es feia tal obra de teatre o tal exposició, al seu poble o al del costat», afirma Salvatella. En aquest sentit, el responsable de Viu l'Ebre assenyala que eren conscients que un portal turístic amb aquesta filosofia s'havia de renovar diàriament amb continguts informatius sobre les festes, fires, jornades gastronòmiques, exposicions, concerts, cursets de formació o conferències que s'organitzen al territori. Per això, han volgut tenir la participació d'una periodista que redacta les notícies del sector que diàriament es renoven a la pàgina principal del web. De la mateixa manera, les imatges de cadascun dels esdeveniments s'integren en la base de dades de cada poble.

El Punt (23-Febrer-2009)

Gandesa impulsa una ordenança de gestió de runes de la construcció i tramita l'abocador

L'Ajuntament de Gandesa ha aprovat inicialment una ordenança de gestió de runes de la construcció, per adequar la normativa municipal a la legislació mediambiental. L'alcalde de Gandesa, l'independent Miquel Aubà, va explicar que l'Ajuntament pretén regular la gestió controlada de terres, enderrocs, runes i residus que es generen en les diferents obres d'enderrocament, construcció i excavació, per evitar el seu abandonament incorrecte. Així, Aubà va precisar que l'ordenança estableix les fiances i avals que hauran de presentar els constructors, així com un règim sancionador amb multes que oscil·len entre els 120 euros, per als casos lleus, i els 6.000 euros, per a les infraccions molt greus. De fet, l'Ajuntament també es reserva el dret de suspendre les obres provisionalment, així com d'ordenar mesures correctores o la reposició dels danys provocats. També podrà denunciar els abocaments davant de la fiscalia, que determinarà si hi ha indicis de delicte mediambiental si l'actuació realitzada per l'infractor representa un risc potencial per a la salut de les persones, per al medi ambient o per als béns.

Paral·lelament, l'Ajuntament ha continuat la tramitació d'un projecte privat per instal·lar a Gandesa un abocador de residus de la construcció. Aubà va assenyalar que l'empresa ja ha presentat la documentació complementària que li havia requerit la comissió territorial d'Urbanisme. D'altra banda, sobre la decisió del Pinell de Brai de mantenir la tramitació del seu projecte d'abocador de runes de la construcció, Aubà va reiterar que la viabilitat econòmica de dos abocadors a la Terra Alta és una qüestió que han de determinar les empreses.

El Punt (22-Febrer-2009)

Foto: Francisco Sánchez a CliCat.

Tortosa no podria evitar els brots de legionel·losi al pavelló firal i esportiu de Remolins

L'edifici no compleix la normativa

El pavelló firal de Remolins no té prou aigua calenta per poder funcionar com un pavelló poliesportiu, sobretot durant els caps de setmana. A més, ara l'Ajuntament ha comprovat que les instal·lacions del pavelló, que Tortosa va estrenar al març del 2007 amb un cost de 10,5 milions d'euros, no podrien evitar un brot de legionel·losi.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va confirmar ahir una altra deficiència del pavelló firal i esportiu de Remolins. Així, Bel va explicar que, amb motiu de l'estudi que l'Ajuntament està fent per solucionar la falta d'aigua calenta al pavelló, han corroborat que les instal·lacions no estan preparades per evitar un possible brot de legionel·losi, una malaltia pulmonar causada per bacteris que té els símptomes molt semblants als de la grip, i que pot tenir conseqüències molt greus. «Això en absolut vol dir que s'haja produït algun cas de legionel·losi, sinó que la instal·lació de l'aigua del pavelló firal no està preparada per evitar-ne algun, si s'arribés a produir», va matisar l'alcalde. En aquest sentit, Bel va remarcar que una mancança d'aquest tipus és habitual en els equipaments públics més antics, però no en un pavelló que va estrenar-se ara fa dos anys. Al juliol del 2004, la Generalitat va aprovar un decret que estableix les condicions per prevenir la legionel·losi en aquelles instal·lacions que puguen tenir un risc associat a l'aparició de la malaltia, amb mesures com ara fer xarxes d'aigua ben aïllades i evitant els estancaments.

Les condicions que afavoreixen el creixement dels bacteris de la legionel·la són les aigües estancades, però també les temperatures d'aigua entre 20 i 45 graus centígrads. Així, les instal·lacions d'alt risc són les torres de refrigeració i l'aigua calenta sanitària amb acumulador i circuit de retorn. El mitjà de transmissió és sempre per via respiratòria, en inhalar gotes molt menudes d'aigua contaminada que passen directament als pulmons. De fet, a menor mida de la gota, més gran és la seua perillositat. En canvi, la malaltia mai es transmet entre persones, i tampoc hi ha risc de contagi de la legionel·losi per beure aigua contaminada.

El pavelló de Remolins va ser el projecte més emblemàtic del segon mandat de Joan Sabaté (PSC), i va ser inaugurat arran de la fira Expoebre, abans de les eleccions municipals, amb un cost de més de 10,5 milions. Dissenyat per l'arquitecte argentí Mario Corea, el pavelló és un edifici contenidor per organitzar fires, grans esdeveniments, concerts i congressos, i es va dividir en quatre pistes poliesportives per descongestionar el pavelló de Ferreries. De fet, aquesta doble optimització firal i esportiva va fer necessari instal·lar-hi un parquet mòbil. En el cas de l'aigua, quan hi ha diversos partits i esports i tota la gent s'ha de dutxar, la instal·lació no té prou temps per recuperar-se i que l'aigua es torne a escalfar.

El Punt (21-Febrer-2009)

Més informació:
-El pavelló firal de Tortosa no té prou aigua calenta per ser també un poliesportiu

Trias visita Tortosa i defensa el transvasament del Roine

El portaveu de CiU a Barcelona, Xavier Trias, va iniciar ahir a Tortosa una tanda de visites a diferents ciutats per copsar la realitat municipal i entrevistar-se amb diversos alcaldes de les Terres de l'Ebre. Trias va anunciar que, si assoleix l'alcaldia en les properes eleccions municipals, Barcelona exercirà una capitalitat «oberta i generosa» amb les ciutats catalanes, amb les quals funcionarà «en xarxa». Trias va evitar parlar de la recuperació del projecte d'interconnexió de xarxes, que havia de portar aigua de l'Ebre a Barcelona, i va declarar-se un «enamorat» del transvasament del Roine. Trias va dir que està disposat a «discutir fins a l'extrem» amb la Generalitat, per evitar que Barcelona torne a passar una situació «tan lamentable» com la de l'últim episodi de sequera.

El Punt (21-Febrer-2009)

Canal TE emetrà la gala benèfica contra l'Alzheimer durant tot el cap de setmana

Tothom ha coincidit en l'èxit que va tenir la gala benèfica celebrada dilluns passat a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa. Si sou dels que encara no heu vist cap imatge i us n'han parlat tan bé que us ha fet pena no haver assistit, encara teniu una oportunitat. El Canal TE ha anunciat que durant el cap de setmana emetrà la gala en favor dels malalts d'Alzhaimer, avui dissabte i demà, diumenge, a partir de les 15.30 hores i a les 21.30 hores. De fet, alguns dels professionals d'aquest canal privat van participar en la realització que va fer possible la seua retransmissió en directe a través d'internet. Per la seua banda, la gala benèfica per la lluita contra l’Alzheimer Aquí estic jo!, organitzada per l'associació Afate, va aconseguir els seus objectius i la recaptació final supera els 20.000 euros, que l'entitat destinarà al funcionament dels tallers d’estimulació congnitiva. La gala benèfica va ser presentada per l’actiu tortosina Belen Fabra i el vicepresident d’Afate, Ignasi Vidal, i va comptar amb les actuacions de diversos artistes ebrencs, com Moniato Xou, Cor Flumine i Jove Cor Flumine, Saragatona, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà, i l’Acadèmic Big Band. A més, van destacar les actuacions de la cantant Nina, acompanyada per l’Acadèmic Big Band, i de Mikel Herzog i la seva família, que van tancar l’espectacle amb la interpretació de la cançó Aquí estoy yo!, amb tots els artistes a l’escenari i amb tot el públic assistent cantant aquest tema que ha esdevingut un himne per la lluita contra l’Alzheimer. Durant la gala també va haver-hi salutacions per vídeo de diverses personalitats del món cultural, social, esportiu i artístic del nostre país, com Pasqual Maragall, Joan Antoni Samaranch, Bojan Krkic, Judit Mascó, Tortell Poltrona, Albert Om, Ferran Corominas ‘Coro’, Emma Vilarasau, Joan Enric Reverté ‘Padre Jony’, Carme Ruscalleda, Bruno Saltor, Gemma Mengual, Ramon Cugat, Imma Colomer, i el Mag Lari. A més, la gala també va incloure un Polonews especial enregistrat per la gent del popular programa de TV3 ‘Polònia’ amb la col·laboració del seu director, Toni Soler.

Foto: Querol Fotògrafs

Nova imatge de La Marfanta i nou widget per posar els titulars al vostre bloc

Com haureu notat, avui hem renovat el disseny del bloc. La imatge de La Marfanta ha hagut de canviar a partir d'aquest matí, ja que la plantilla que havia instal·lat fa cosa d'un any ha començat a donar problemes per visualitzar correctament alguns dels continguts. De fet, alguns potser us heu estranyat quan heu vist que La Marfanta s'havia convertit en un bloc privat, una mesura temporal que hem hagut de prendre per tenir temps de canviar la plantilla i recuperar els elements habituals. Però com que diuen que s'han d'aprofitar les crisis per renovar-se i impulsar els canvis, hem optat per un nou disseny més net i entenedor, que combina el blanc i el roig (colors que ja predominaven en l'anterior disseny), i que sobretot prioritza la imatge i els continguts compartits, en la línia que hauria de seguir qualsevol web 2.0. A més, hem afegit noves eines, com el nou cercador que Blogger encara té en fase beta, i que permet cercar qualsevol paraula dins dels articles de La Marfanta, però també entre els enllaços, a la barra lateral i a la resta d'internet, a través del cercador de Google. Una eina que segur que us serà molt útil.
En aquest sentit, avui també us volia oferir la possibilitat de compartir amb tots vosaltres el nou widget que hem creat per a Netvibes, i que podeu personalitzar i incrustrar al vostre bloc amb total llibertat. De fet, molts de vosaltres m'heu demanat, alguna vegada, si podíeu incorporar els titulars de La Marfanta al vostre bloc personal. Per tant, amb aquesta eina, podeu tenir al vostre bloc els últims titulars de La Marfanta, així com dels blocs Pantalla-Completa, Hespèria i Ebresfera.cat, però també un resum dels últims articles de la blocosfera ebrenca. Esperem que us agrade, però sobretot que l'utilitzeu.

Benach parla del Facebook a Amposta

Dues setmanes després de la seua conferència brillant sobre política 2.0 amb motiu de la tercera edició de l'Ebrebloc, a Tortosa, el president del Parlament de Catalunya visita avui Amposta per oferir una conferència sobre els usos de la xarxa social de Facebook. Amb motiu de la xerrada mensual del cicle Nits a l'Àtic, que organitza l'associació Atictes, aquest vespre Ernest Benach explicarà la seua experiència a internet com a polític i ciutadà, amb una presentació que porta per títol Del Facebook al Twitter. Política i xarxes socials. L'expectació que ha generat la xerrada ha estat tan gran que, tot i que l'acte es farà al Consell Comarcal del Montsià, la gent d'Atictes ha hagut de tancar les inscripcions. Segons expliquen, la conferència de Benach tindrà un marcat caràcter didàctic, i després de la xerrada hi haurà una estona de tertúlia a peu dret , així com una copa de cava gentilesa d'Atictes. Com ja és habitual durant les Nits a l'Àtic, els internautes ampostins obriran diverses vies de seguiment i de participació a la vetallada, a través d'un compte de Twitter, a través d'AtictesTV i a través de Web mòbil.

El PSC rebutja ara el crematori de Tortosa previst en l'anterior mandat

Sabaté presenta una moció que dóna suport als veïns del camí de Sant Jordi

La polèmica veïnal per la futura construcció del nou tanatori municipal amb crematori al cementiri de Sant Llàtzer arribarà al ple de Tortosa. El grup del PSC va anunciar ahir la presentació d'una moció que dóna suport explícit a l'associació de veïns del camí de Sant Jordi, que fa un mes van recollir 473 signatures contra la instal·lació del crematori, tant per la proximitat dels seus habitatges com pels fums «contaminants» que se'n podrien desprendre. Els socialistes proposen un canvi d'emplaçament.

El portaveu del PSC, Joan Sabaté, va reconèixer ahir que no va ser encertat que el nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM), aprovat durant la seua etapa a l'alcaldia, inclogués una ampliació del cementiri de Sant Llàtzer amb la instal·lació del primer crematori de la ciutat. «Que estiga inclòs al POUM no obliga l'Ajuntament a fer-lo, i menys tenint en compte la proximitat dels habitatges i l'oposició que el projecte ha generat entre els veïns de la zona», va precisar. De fet, Sabaté va proposar una modificació puntual del POUM per trobar un emplaçament alternatiu, i va assenyalar que Urbanisme podria facilitar els canvis, per evitar les molèsties als veïns. Segons Sabaté, tirar endavant el crematori seria «una falta de sensibilitat» cap als veïns, ja que fa un mes van entrar al registre de l'Ajuntament una carta amb 473 signatures per evitar la construcció del nou equipament funerari.

Sabaté va admetre que en un principi van pensar que la millor opció seria emplaçar el crematori a les actuals instal·lacions de Sant Llàtzer, i que per això van incloure aquest ús al POUM. L'exalcalde també va assenyalar que els veïns no van presentar al·legacions al pla, perquè potser no se'l van llegir o no van adonar-se de quina era la previsió de l'Ajuntament. «Però un cop vista la demanda dels veïns, potser el govern municipal hauria de replantejar-se el tema i buscar un altre emplaçament», va afegir Sabaté, que va apuntar que en altres ciutats com Tarragona o Amposta els crematoris són en zones industrials. De fet, el portaveu del PSC va recordar que altres vegades les queixes veïnals han frustrat altres intents d'instal·lar crematoris a Tortosa, tant al barri de Remolins com a Ferreries. Però tot i així, el govern anterior no va preveure les queixes dels veïns del cementiri de Sant Llàtzer quan va aprovar el POUM. De fet, els veïns recorden que la normativa estableix que els crematoris no poden fer-se en cementiris vells ni a menys de 2.000 metres de distància de zones habitades, requisits que no té el cementiri de Sant Llàtzer, envoltat d'urbanitzacions i de primeres residències. Els veïns també desconfien dels controls a què se sotmetrà la instal·lació un cop estiga en funcionament.

El contrapunt

La mort a la porta de casa

Tortosa encara no ha tret a concurs el nou tanatori amb crematori, però ja té una plataforma en contra del projecte. Els socialistes pensen que cal pagar Ferran Bel amb la mateixa moneda, ja que acusen CiU d'haver instigat plataformes que van erosionar el PSC. Mentrestant, els veïns que van fer-se les cases al costat d'un cementiri centenari rebutgen el crematori com si fos un mal presagi o una fàbrica contaminant.

El Punt (20-Febrer-2009)