31 de març del 2009

MarfantaTV: Bel afirma que el museu de la Setmana Santa ha de ser un element de 'valor afegit' per a Tortosa

Tortosa encarrega el projecte per instal·lar el museu de la Setmana Santa a l'església de Sant Antoni

El centre d'interpretació inclourà una exposició permanent dels passos

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar ahir el pregó de la Setmana Santa per anunciar que ja ha encarregat la redacció del projecte de rehabilitació de l'antiga església de Sant Antoni. L'objectiu és instal·lar-hi el centre d'interpretació de la Setmana Santa, un equipament de caràcter turístic i cultural que inclourà una exposició permanent dels passos de les confraries tortosines. Bel va confirmar que les obres començaran enguany, després de signar un conveni de cessió gratuïta amb el Bisbat.

En realitat, l'anunci de Bel confirma el principi d'acord que l'Ajuntament i el Bisbat de Tortosa van assolir fa més d'un any, i que El Punt va avançar el 26 de febrer del 2008. De fet, la rehabilitació de l'antiga església de Sant Antoni i la futura instal·lació del museu dels passos de Setmana Santa ja va quedar més o menys encarrilada amb la modificació del pla integral del nucli antic (Pincat). El govern de CiU i ERC va desestimar la construcció de la casa de les cultures, prevista per l'anterior govern. El projecte no tenia el vistiplau del bisbat, i els propietaris de les cases adjacents ja les havien rehabilitat, fet que hauria encarit les expropiacions per instal·lar-hi el centre intercultural. A més, a la revisió del Pincat, el centre d'interpretació de la Setmana Santa té un pressupost de 686.612 euros, mentre que el projecte anterior costava més d'1,9 milions d'euros.

Bel va remarcar que els passos de Setmana Santa són «veritables obres d'art», i que el museu és «una reivindicació històrica de l'agrupació de confraries i també de molts tortosins». Així, l'alcalde va anunciar que la setmana passada va signar l'inici de l'expedient per tancar amb el Bisbat un conveni de cessió gratuïta de l'antiga església, destruïda durant la Guerra Civil. Bel va assenyalar que l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) s'encarregarà del projecte i de l'execució de les obres, que començaran enguany perquè el nou espai puga inaugurar-se el 2010. L'alcalde va concloure que el centre d'interpretació donarà «valor afegit» a Tortosa, i va dir que confia en la col·laboració de les confraries per obrir-lo al públic els 365 dies de l'any.

Tret de sortida als actes de la Setmana Santa. El degà de la catedral i delegat del Patrimoni Cultural del Bisbat tortosí, mossèn Josep Maria Tomàs, va ser l'encarregat de pronunciar ahir al vespre el pregó de la Setmana Santa. Tot i que ja s'han fet alguns actes previs, el pregó marca l'inici dels actes organitzats per l'Agrupació de Confraries de Tortosa. Divendres començarà el festival de música sacra, i ja aquest diumenge tindrà lloc la processó de Rams, que és la més tradicional i popular de Tortosa.

El Punt (31-Març-2009)

Més informació:
-Bel afirma que les obres a la plaça de la Cinta estaran a punt diumenge de Rams
-Tortosa modifica el pla integral del nucli antic i ara preveu allargar-lo fins al 2011
-L'Ajuntament de Tortosa rehabilitarà l'antiga església de Sant Antoni per al futur museu de la Setmana Santa

Amics dels Castells insta l'Ajuntament a millorar la senyalització de les obres al nucli antic de Tortosa

El president de l'associació Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, Jordi Jordan, va instar ahir l'Ajuntament i la Generalitat a millorar la senyalització turística, així com la protecció de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat). Jordan va afegir-hi que la manera com s'estan fent les obres al nucli històric demostra quina ha estat, fins ara, la sensibilitat que s'ha tingut pel patrimoni i el turisme a Tortosa. «Els turistes es troben al mig de les obres, quan vénen a veure el patrimoni, sense que ningú els expliqui quines obres s'estan fent», va lamentar Jordan, que va insistir a reclamar «més sensibilitat» per als veïns del nucli antic i per als turistes. «No demanem res de l'altre món, sinó que se senyalitzi degudament el patrimoni, que es posin tanques als perímetres de les zones en rehabilitació, i que es tapin les obres amb lones explicatives, com es fa en altres llocs», va assenyalar. Així, el president d'Amics dels Castells va dir que aquest tipus d'actuacions són les que hauria de recollir el pla local de desenvolupament turístic, una de les propostes del Pacte pel Patrimoni que impulsa l'entitat, i que arribarà dilluns al ple de Tortosa amb l'aval d'un miler de signatures.

El Punt (31-Març-2009)

Més informació:
-El pacte pel patrimoni de Tortosa arribarà a l'Ajuntament amb l'aval de més d'un miler de signatures

30 de març del 2009

Els treballadors de Vidres Guardiola obren un bloc a internet per evitar el tancament de la planta de Tortosa

Els treballadors de Vidres Guardiola han obert avui un bloc a internet, amb l'objectiu d'iniciar les mobilitzacions per evitar el tancament de la planta de Tortosa. En el primer apunt al bloc, recorden que Vidres Guardiola és l'única empresa de l'Estat que fabrica retrovisors per al sector de l'automòbil, i que es troba a les portes del tancament després de 61 anys d'activitat. En aquest sentit, Cristales Guardiola, S.A. va ser fundada l'any 1948 per Jaume Guardiola Osul, amb l'objectiu de subministrar vidres per al sector de la construcció. Després d'anys de creixement i de diversificació, la planta va entrar en el sector dels espill interiors de l'automòbil, gràcies a un sistema de fabricació d'espills prismàtics. A partir del 1994 també va iniciar-se la fabricació d'espills plans, convexes i esfèrics, així com d'epills de cortesia per als cotxes. Al juliol del 2002, l'empresa va integrar-se a la Automotive mirror business unit del grup europeu Glaverbel. Però al juliol del 2006 es va deslocalitzar la planta de fabricació d'espills prismàtics, que va marxar a la República Txeca. (Flabeg Chequia), un fet que va obligar Vidres Guardiola a presentar un expedient de regulació que deixava sense feina 61 treballadors. Després, al juny del 2007, Vidres Guardiola va ser adquirida pel grup inversor ACM, i al març del 2008, l'empresa va obrir una nova secció d'espills parabòlics per al sector de l'energia termosolar del grup Flabeg, que avui en dia representat l'eix principal de la seua activitat econòmica. En aquest sentit, les previsions de treball eren favorables, com a conseqüència de la creixement demanda de consum d'energies renovables i a un contracte que garantia la viabilitat d'aquesta activitat durant cinc anys. Però ara han tornat a aparèixer els fantasmes de la deslocalització, i Vidres Guardiola podria tancar la seua planta de Tortosa definitivament, tot deixant sense feina 91 famílies.

Més informació a El Punt:
-Acristallats Guardiola acomiadarà 39 treballadors i decidirà d'aquí a pocs dies si manté la planta de Tortosa

'Por fabor, no mearze' al nucli antic de Tortosa


 Al carreró de Mercaders, al nucli antic de Tortosa, han penjat dos cartells insòlits. Un està escrit en castellà, amb la llegenda Por fabor, no mearze, i l'altre sembla escrit en àrab, molt possiblement amb el mateix missatge. El primer dels cartells, fet amb cartró i apegat amb cinta adhesiva, es troba a la cantonada amb el carrer del Carme, i l'altre uns passos més endins, al costat d'una finestra. L'estret carrerró de Mercaders, però també altres espais més o menys amagats del nucli antic i d'altres barris de Tortosa, s'ha convertit en un pixador públic i això deu provocar evidents molèsties als veïns. Com a mínim, el cartell demana per favor que la gent no es pixe. Però amb la nova ordenança de civisme de Tortosa, tant el pixador com la persona que penja els cartells a les parets podrien rebre la mateixa sanció. L'ordenança prohibeix fer "necessitats fisiològiques, com ara defecar, orinar, escopir i altres anàlogues" a la via pública, així com "en tot el mobiliari urbà, llevat de les instal·lacions o elements que hi estiguin destinats especialment". L'incompliment d'aquesta norma serà considerada infracció lleu (de 50 euros a 750 euros), però també greu (de 751 euros a 1.500 euros) en funció de la pertorbació causada. Curiosament, l'ordenança preveu les mateixes multes pel fet de penjar els cartells.

Èxit del primer hanami a les Terres de l'Ebre

Avui toca felicitar els organitzadors de la primera festa del hanami a les Terres de l'Ebre, que ahir va aplegar una trentena de persones a Paüls. Nosaltres no vam poder respondre a la convocatòria del blocaire tortosí Jordi Arrufat, però sí que vam buscar durant tot el matí petites mostres de bellesa natural i de l'esclat de la natura al barri de Ferreries. Per tant, aquí us deixem una fotografia que mostra una de les jardineres més boniques d'aquest barri tortosí, just davant d'un dels edificis més emblemàtics de Ferreries, l'antic mercat o Mercadillo, que ara es troba en obres. Una reforma tan esperada i tan celebrada com l'arribada d'aquesta primavera que ens ha portat més pluja. D'altra banda, per això és tan important l'èxit del primer hanami a l'Ebre, ja que el risc de mal temps podia espantar la gent que volia participar en la primera festa literària dels cirerers en flor que va fer-se a Paüls. De fet, ja està pràcticament confirmada la segona edició del hanami ebrenc, que serà el darrer diumenge de març del 2010. Esperem poder assistir-hi. Avui llegim un resum de la jornada al bloc Shinkansen a la Petja, amb una intervenció de Josep Cid carregada de raó: de la mateixa manera els japonesos han importat la festa del Sant Jordi amb roses i llibres, nosaltres també podem importar la festa del hanami.

Més informació:
-Un grup de blocaires de l'Ebre organitza un «hanami» literari a Paüls (El Punt)
-Resum del primer hanami ebrenc a Paüls (Shinkansen a la Petja)
-El meu hanami (Lo gaiter de l'Ebre)
-Cirerer florit (Alego)

Alarma a Deltebre pels robatoris a les parròquies

No es pot parlar d'onada de robatoris a les esglésies del Baix Ebre. Però en pocs dies, s'han registrat almenys tres assalts, un a la parròquia de Sant Blai de Tortosa i dos més a les parròquies de l'Assumpció i de Sant Miquel de Deltebre. En aquest últim municipi, els capellans responsables de les dues parròquies han decidit tancar les portes dels dos temples al públic, a excepció de les hores que tenen lloc actes i oficis religiosos, com a mesura de "precaució", després de patir un assalt i un intent de robatori en només vuit dies. Com podem veure en el següent vídeo de l'Agència Catalana de Notícies, el cas més greu va tenir lloc el passat 11 de març a l'església de l'Assumpció, al nucli de Jesús i Maria, on dos homes van amenaçar amb una navalla al rector. A més, van emportar-se prop de 30 euros, després de rebentar les caixes en què es guarden els diners dels lampadaris. La Policia Local de Deltebre considera que es tracta de fets "aïllats", i descarta que els robatoris siguen obra d'un grup organitzat. La realitat, però, és que aquest tipus de robatoris generen una forta alarma social, ja que els ciutadans tenen la impressió que ja no es respecta ni el més sagrat, i això fa créixer la sensació d'inseguretat.

28 de març del 2009

Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar i Riba-roja d'Ebre, els pobles ebrencs on més aigua es gasta a casa

Ecologistes en Acció adverteix que els consums domèstics són més alts amb un urbanisme dispers

Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar i Riba-roja d'Ebre són els tres municipis ebrencs on el consum domèstic d'aigua és més elevat, segons un estudi d'Ecologistes en Acció. En el cas d'Alfara, les cases gasten uns 280 litres d'aigua per persona i dia, molt per damunt de la mitjana de consums domèstics a les Terres de l'Ebre, que és d'uns 133 litres per persona i dia. La coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, va atribuir-ho a l'existència de xalets i cases disseminades a la zona dels Ports. De fet, va advertir que els consums són més elevats als pobles amb urbanitzacions i allà on predomina l'urbanisme dispers.

Després del registre elevat d'Alfara, també destaquen els casos de l'Ametlla de Mar (270 litres per persona i dia) i Riba-roja d'Ebre (220 litres), així com les dades d'Horta de Sant Joan (190) i l'Ampolla (180). Amb tot, la coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, va matisar ahir que van fer l'estudi a partir de les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de l'any 2004. Un any abans, es calculava que cada català consumia 183 litres diaris. «Són dades anteriors a l'última sequera, i és possible que els consums domèstics també s'hagin reduït», va precisar. Forés també va recordar que a l'Ampolla ja han posat fil a l'agulla, ja que és un dels municipis ebrencs amb què Ecologistes en Acció ha col·laborat amb campanyes per fomentar l'estalvi d'aigua.

En l'actualitat, els càlculs del consum domèstic d'aigua a Catalunya són que en un pis d'un bloc d'habitatges es consumeixen uns 120 litres per persona i dia. La xifra puja fins als 160 litres en els habitatges amb jardins i piscina comunitàries. Però els registres encara són més elevats en les cases unifamiliars amb jardí i piscina, en què el consum domèstic puja fins als 207 litres per persona i dia. Així, la coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció va remarcar que altres factors que influeixen en un consum domèstic més gran són la mida i l'antiguitat dels habitatges, ja que en les cases més velles acostuma a haver-hi més fuites. «El tipus d'ocupació que es fa de les cases també hi influeix força, ja que els consums d'aigua en les segones residències també és sempre més elevat», va explicar Forés. «Durant els caps de setmana i les vacances la gent es relaxa en tots els aspectes, i també pel que fa a l'estalvi d'aigua», va assenyalar. «Es pensen que com que ja paguen el rebut de l'aigua tot l'any, no passa res si durant l'estiu en gasten més», va concloure Forés.

Per la portaveu ecologista, la correcta planificació urbanística és fonamental per evitar consums domèstics abusius. Així, es consumeix més aigua a les urbanitzacions del litoral, però també als pobles amb un urbanisme dispers i en els municipis amb barris d'eixample basats en cases unifamiliars, que molt sovint tenen jardí i piscina. És així com Forés interpreta els registres tan elevats de poblacions com Alfara de Carles, com a conseqüència de la gran quantitat de xalets i cases disseminades de la zona dels Ports, moltes de les quals no tenen comptador. En el costat oposat, destaca el cas de Sant Carles de la Ràpita, població turística i del litoral, amb el mateix registre que Gandesa o Tivenys (130 litres).

Fer campanyes d'estalvi. Elisenda Forés ha participat en les I Jornades Estalviadores que ha organitzat la Casa de l'Aigua de Tortosa. Actualment, Ecologistes en Acció col·labora amb l'Ajuntament de Tortosa i amb el Consell Comarcal del Baix Ebre en la realització d'auditories de consum d'aigua en edificis municipals i en la preparació de diverses campanyes d'estalvi i de conscienciació ciutadana. Forés va remarcar que és clau que les administracions prediquin amb l'exemple, abans d'iniciar qualsevol tipus de campanya adreçada als ciutadans. Les auditories, el control dels consums i les accions demostratives són, per tant, una part important de les campanyes.


CONSUMS DOMÈSTICS
Alfara de Carles
280 litres persona / dia
L'Ametlla de Mar
270 litres persona / dia
Riba-roja d'Ebre
220 litres persona / dia
Horta de Sant Joan
190 litres persona / dia
L'Ampolla
180 litres persona / dia
Móra d'Ebre, Vinebre, Vilalba dels Arcs
160-170 litres
Alcanar, Deltebre, Móra la Nova, El Perelló
140 litres persona / dia
La Sénia
150 litres persona / dia
Benissanet, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, Tivenys, la Galera, Gandesa, Garcia
130 litres persona / dia
Amposta, Tortosa, Camarles, Freginals, Mas de Barberans, Rasquera, Sant Jaume d'Enveja, la Torre de l'Espanyol
120 litres persona / dia
Arnes, Batea, l'Aldea i Godall, la Palma, Prat de Comte, Roquetes, Ulldecona
110 litres persona / dia
Bot, Masdenverge, Miravet, Pinell, Tivissa, Ascó, Benifallet, Caseres, Ginestar
90-100 litres persona / dia

Mitjana total a les Terres de l'Ebre
133 litres persona / dia



El Punt (28-Març-2009)
Foto: Xavier Vázquez a Wikimedia Commons

Concentració contra les obres dels pous de Vinallop

La societat estatal Trasagua ja ha començat les obres dels pous d'emergència de Vinallop, amb els primers moviments de terres i els treballs de la canonada que ha d'unir les noves captacions amb la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Amb un pressupost de més de cinc milions d'euros, els pous s'activaran si es produeix algun incident durant la neteja del pantà de Flix, i han de garantir el subministrament a Tortosa i als municipis i indústries del CAT. Tot i així, el projecte ha generat una forta oposició, ja que a més del centenar de veïns afectats per les obres, la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i el sindicat Unió de Pagesos també hi veuen moltes ombres. En aquest sentit, la PDE i el sindicat agrari han convocat per demà al matí una concentració lúdica i reivindicativa, per denunciar que els pous «no tenen res a veure» amb la descontaminació del pantà de Flix, i que en realitat serviran per subministrar aigua a les noves indústries del polígon Catalunya Sud i per reforçar el minitransvasament. «El dia que entrin les màquines a les finques i comencin a perforar, ens caurà el món al damunt, però encara podem aturar el projecte», va remarcar la portaveu veïnal, Sara Ferrando.

El Punt (28-Març-2009)

Micro Obert 2008 per a la Plataforma en Defensa de l'Ebre

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va rebre dijous al vespre el premi Micro Obert 2008, que atorga la demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes. El guardó reconeix l'accessibilitat del col·lectiu a l'hora de fer la informació. L'encarregat de recollir el Micro Obert 2008 va ser un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello, que va destacar que sense la feina dels professionals de la comunicació del territori no hauria estat possible fer arribar als ciutadans el missatge dels antitransvasament. "Per a nosaltres, sempre tindreu el micro obert", va afirmar Panisello, que durant l'acte va estar acompanyat per una desena de membres de la PDE. Per la seua banda, ningú en representació de l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV) va acceptar la invitació del Col·legi de Periodistes per recollir el premi Micro Tancat 2008, que tot i així se'ls farà arribar igualment. Finalment, el periodista Toni Orensanz va ser l'encarregat de fer la conferència d'enguany, sobre el fet de fer periodisme a comarques. El director dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, va ser l'únic representant de la classe política que va assistir a l'acte. El també regidor del PSC d'Amposta va quedar en tercera posició en la categoria de Micro Obert, empatat amb la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita i just després del coordinador d'Acció Territorial, Antoni Sabaté.

Més informació:
-La Plataforma en Defensa de l'Ebre rep dijous el premi Micro Obert 2008 que atorga el Col·legi de Periodistes

Tortosa amplia la línia 2 de bus i crea una parada al Betània

L'Ajuntament de Tortosa ha ampliat el recorregut de la línia 2 del transport públic urbà i ha creat una nova parada de bus al costat de l'edifici Betània de la URV, on ara s'imparteixen els estudis universitaris d'empresarials, turisme i educació infantil. L'objectiu és donar servei als veïns de la urbanització Parc Nivera, però sobretot als alumnes, professors i personal administratiu de la URV, tot afavorint l'ús del transport públic. La línia 2 surt de l'estació d'autobusos i recorre el centre de Tortosa fins a l'hospital Verge de la Cinta. El nou recorregut es posarà en marxa el 14 d'abril i es mantindrà fins al 30 de juny, amb un autobús cada mitja hora, des de les set del matí fins a dos quarts de nou de la nit.

El Punt (28-Març-2009)

Foto: URV

El casal Panxampla estudia com afrontarà les multes pel fet de penjar cartells a Tortosa

El Casal Popular Panxampla descarta presentar un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Tortosa, després que el govern de CiU i ERC haja desestimat íntegrament les al·legacions del col·lectiu a l'ordenança de civisme. Un portaveu del casal, Jordi Curto, va valorar ahir que el rebuig de l'Ajuntament a les seues al·legacions «entrava dins de les previsions». A més, Curto va lamentar que el text definitiu de l'ordenança haja quedat «com estava», més enllà de l'acceptació d'algunes esmenes d'ICV i de l'associació de restauradors Platigot, i de la correcció d'alguna errada tipogràfica. «Com que no han acceptat les al·legacions, el casal Panxampla seguirà fent el que feia, i haurem de veure com afrontem les possibles sancions per penjar els nostres cartells o les pancartes al pont del tren», va explicar. A més, Curto va recordar que, amb una redacció tan genèrica, l'ordenança no concreta si se sancionarà les empreses que pengen els cartells o els anunciants. El portaveu del Panxampla va afegir-hi que troben a faltar més concreció en aspectes com ara els usos correctes dels espais públics, i va dir que el govern ha demostrat el caràcter «repressor i recaptatori» de l'ordenança.

El Punt (28-Març-2009)

27 de març del 2009

MarfantaTV: ICV considera que es podrien modificar la meitat dels articles de l'ordenança cívica de Tortosa

MarfantaTV: Eduard Ena (PSC) diu que el govern de Tortosa ha empitjorat l'ordenança de civisme

MarfantaTV: Rosa Cid diu que l'ordenança de civisme afavorirà el respecte als espais públics i la convivència

Tortosa podrà aplicar la nova ordenança cívica a l'abril

L'Ajuntament aprova el text definitiu amb esmenes i l'abstenció del PSC i ICV

Tortosa va tancar ahir el debat polític sobre la nova ordenança de civisme, amb l'aprovació d'un text definitiu que entrarà en vigor al llarg del mes d'abril. La regidora de Governació, Rosa Cid, va reiterar que l'ordenança serà una eina més per millorar la convivència al municipi i garantir el «bon ús» dels espais públics. El text definitiu resol algunes llacunes jurídiques i té en compte algunes esmenes d'ICV i de l'associació Platigot, però no les del Casal Popular Panxampla i l'entitat Skatosa.

Després de passar ahir el tràmit de la resolució de les al·legacions i de l'aprovació definitiva, el text de l'ordenança de civisme de Tortosa estarà ara en exposició pública durant 20 dies, abans de la seua entrada en vigor. La regidora de Governació, Rosa Cid (CiU), va remarcar que l'ordenança serà una eina «útil i necessària», que havia estat «molt reclamada pels ciutadans». En la mateixa línia, el segon tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Ricard Forés, va assenyalar que l'aprovació de l'ordenança «només és una mala notícia per a la minoria de la població de Tortosa que és incívica». Segons Forés, el text s'ha fet «amb molta cura» i s'ha millorat amb les aportacions de les entitats i dels altres partits. De fet, l'alcalde, Ferran Bel, va agrair especialment les al·legacions presentades per ICV, a més de les aportacions de l'associació de restauradors Platigot. En aquest sentit, Bel també va destacar l'important procés de reflexió al voltant de l'ordenança que han generat les crítiques del Casal Popular Panxampla i de l'associació Skatosa, tot i que les seues al·legacions han estat desestimades íntegrament. «Hem fet aquesta ordenança amb l'ànim que siga útil, i ara el més important és la seua aplicació», va dir Bel.

Entre els àmbits que es regulen a l'ordenança hi ha el vandalisme contra els elements de l'espai públic; la col·locació de cartells i pancartes en llocs no autoritzats; la mendicitat coactiva; el consum de begudes alcohòliques al carrer si es molesta els veïns; el comerç ambulant no autoritzat, i les molèsties per sorolls –incloses les generades per la música en vehicles, però també la possibilitat de limitar el toc de les campanes a les nits–. També el consum, la tinença i manipulació de drogues; la instal·lació d'antenes i aparells d'aire condicionat a les façanes, i la prohibició de fer publicitat en taules i cadires de les terrasses de bars i restaurants. A més, l'ordenança estableix un règim sancionador per a les infraccions lleus, greus i molt greus, segons les molèsties ocasionades i de la reincidència. Les sancions fixades oscil·len entre els 50 euros i els 750 per a les infraccions lleus; entre els 751 euros i els 1.500 per a les greus, i entre els 1.501 euros i els 3.000 en el cas de les infraccions molt greus. A més, el govern municipal ha previst la creació d'un servei de mediació i la possibilitat de substituir les sancions econòmiques per treballs comunitaris, amb l'objectiu que la penalització siga l'últim recurs. Tot i així, tant el portaveu accidental del PSC, Eduard Ena, com el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, van posar en dubte que el govern de Bel tinga capacitat i un veritable interès per aplicar l'ordenança.

El Punt (27-Març-2009)

L'oposició manté les crítiques a l'ordenança de civisme

El portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, va criticar el govern de Tortosa per les maneres amb què ha acceptat alguna de les seues al·legacions a l'ordenança de civisme. Segons Forcadell, a CiU i ERC «els costa molt reconèixer» que han esmenat gairebé la meitat de l'articulat a partir de les al·legacions d'ICV, tot admetent tres de les 43 esmenes. En aquest punt, Ferran Bel va dir que no tenien cap problema per «reconèixer la paternitat» d'ICV en el redactat final, i Forcadell va acusar-lo d'un «excés de sarcasme». A més, va recordar a l'alcalde que ICV «no comparteix la filosofia de l'ordenança», sinó que ha volgut millorar el text jurídicament. El regidor d'ICV va destacar que s'haja corregit el caràcter retroactiu, i que els pares ja no seran els responsables subsidiaris dels actes incívics dels menors, sinó dels danys. A més, no es posaran multes als menors que exerceixin la mendicitat; l'inici d'un procés penal per una mateixa falta sí que aturarà el procés administratiu, i el fet de pagar una sanció per avançat no implicarà renunciar a la presentació de recurs. D'altra banda, Forcadell va criticar la regulació «massa estricta» dels jocs al carrer i la prohibició de patinar, i que no es regule la neteja viària o que s'hagen mantingut les mateixes fiances d'ocupació de la via pública per a les associacions culturals i entitats sense ànim de lucre que per a les empreses privades. A més, el regidor d'ICV va lamentar que no s'haja suprimit la prohibició d'agafar més de cinc litres d'aigua de les fonts públiques. Per la seua banda, Eduard Ena (PSC), va dir que Tortosa ha perdut dos anys anul·lant l'ordenança aprovada durant el mandat anterior, i que el govern de Bel només l'ha sabuda empitjorar.

El Punt (27-Març-2009)

26 de març del 2009

El pacte pel patrimoni de Tortosa arribarà a l'Ajuntament amb l'aval de més d'un miler de signatures

Amics dels Castells i del Nucli Antic presentarà una moció popular en el proper ple

La campanya ciutadana que l'Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic va iniciar al juliol per implicar les administracions en la recuperació del patrimoni de Tortosa, ja ha assolit el seu primer objectiu. L'entitat ha aplegat més d'un miler de signatures que avalen el seu decàleg de propostes i, després de negociar la viabilitat de les mesures amb totes les forces polítiques de l'Ajuntament, ha preparat una moció popular que serà sotmesa a votació en el proper ple ordinari, el 6 d'abril.

El president d'Amics dels Castells i del Nucli Antic, Jordi Jordan, va confirmar ahir que l'entitat ja ha assolit un principi d'acord sobre el pacte pel patrimoni de Tortosa amb els cinc grups polítics de l'Ajuntament. Segons Jordan, la negociació ha estat «difícil», però és possible que la moció popular es puga aprovar per unanimitat. En aquest sentit, va destacar l'alt nombre de signatures que avalen la iniciativa, que Amics dels Castells ha assolit «d'una manera natural, sense fer una campanya intensiva ni demanar els suports pels carrers». «Hem volgut impulsar un pacte de ciutat, no només per al barri antic o per al patrimoni històric i cultural», va precisar Jordan. «En cas d'aprovar-se la moció, les actuacions del pacte pel patrimoni es farien al llarg dels propers deu anys, i cada any el pressupost municipal hauria de tenir partides per rehabilitar, dignificar i aprofitar turísticament el patrimoni», va dir el president d'Amics dels Castells.

Més enllà del Pincat Jordan va remarcar que el nucli antic, a més del patrimoni històric i cultural de Tortosa, necessita «el consens de tothom», i va dir que cal anar «més enllà» de les actuacions de la llei de barris. Així, Jordan va recordar que el pla integral del nucli antic (Pincat) es basa en projectes urbanístic i programes socials, però que és «només un primer pas» per recuperar la resta del conjunt històric i el patrimoni cultural. En aquesta línia, el president d'Amics dels Castells va detallar que, un cop superada alguna polèmica inicial, tots els grups polítics de l'Ajuntament han acceptat el document de mínims que l'entitat va presentar durant l'última Festa del Renaixement. Així, el pacte reclama la creació d'una regidoria pròpia de patrimoni històric; l'adquisició del castell de Tenasses –l'únic a les mans privades des de la cessió a la ciutat del recinte emmurallat i les fortificacions– per part d'alguna administració; l'especialització de Tortosa en turisme cultural i l'impuls definitiu del pla director de les muralles. A més, el document també reclama algun tipus d'utilitat per al fortí de Tenasses i per a les Avançades de Sant Joan, més enllà de ser un dels escenaris de la Festa del Renaixement. De la mateixa manera, el pacte també proposa la creació d'una brigada de manteniment de les muralles i dels castells, a més de l'adquisició de l'antic col·legi de Sant Josep per evitar la seua degradació i revitalitzar el nucli històric. Finalment, el pacte del patrimoni que ara arribarà al ple en forma de moció també reclama la recuperació del call de Remolins, l'únic barri del nucli antic sense cap actuació prevista, i la contractació d'un arqueòleg municipal.

El Punt (26-Març-2009)

Les jornades sobre estalvi d'aigua de Tortosa inclouen una sortida a la Caramella

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el cap del departament de planificació d'usos de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Jordi Molist, presidiran aquesta tarda la sessió inaugural de les I Jornades Estalviadores, que ha organitzat la Casa de l'Aigua, i que duren fins dissabte. Les conferències tindran lloc a la Cambra de Comerç de Tortosa a partir de les 16,30 hores, i el primer ponent serà un tècnic de l'ACA, Jesús Martínez, amb una xerrada sobre l'estalvi i l'eficiència en l'abastament d'aigua en les xarxes urbanes. Aquesta tarda també hi ha programades dues ponències més: una sobre mecanismes d'estalvi d'aigua en l'àmbit municipal, a càrrec de la coordinadora del grup d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, i una altra sobre plans integrals d'estalvi d'aigua, a càrrec de Laurent Sainctavit, un tècnic de la Fundació Ecologia i Desenvolupament. Les jornades continuaran demà amb una visita guiada i quatre conferències més, i s'acabaran dissabte amb una excursió fins al barranc de la Caramella. La sortida, coordinada per l'entitat Gubiana dels Ports, està oberta al públic en general i començarà a les nou del matí al pàrquing del teatre auditori Felip Pedrell.

El Punt (26-Març-2009)

Foto: Vicent Martínez Sapiña, que també ha penjat el següent vídeo a YouTube...

Tortosa apagarà disssabte al vespre els llums exteriors del mercat amb motiu de «L'hora del planeta»

L'Ajuntament de Tortosa s'ha adherit a la campanya L'hora del planeta, que consisteix a apagar els llums durant una hora com a gest simbòlic contra el canvi climàtic. La iniciativa està promoguda a tot el món i han confirmat la seua adhesió un miler de ciutats de 80 països. L'apagada, a la qual es convoca a participar a particulars, entitats i institucions, es farà el proper dissabte, 28 de març, des de les 20.30 hores fins a les 21.30 hores del vespre. A Tortosa, aquest gest es traduirà en l'apagada de les llums ornamentals exteriors del mercat municipal. En aquest sentit, el regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, va explicar que «no serà una apagada general, sinó la interrupció voluntària de fonts lluminoses que compleixen un paper decoratiu», i ha assenyalat que l'objectiu d'aquesta iniciativa és donar exemple com a institució pública perquè les persones facin petits canvis en les seues vides, que portin cap a un consum més racional. Marín va afegir-hi que aquest gest de l'Ajuntament s'emmarca també en el procés de sensibilització de la societat tortosina que s'ha activat amb el procés de revisió de l'Agenda 21.

El Punt (26-Març-2009)

Foto: Cèsar Bel a Flickr

L'Ebresfera celebra diumenge la festa japonesa del 'hanami' a Paüls, amb un homenatge a Ricard Salvat

L'Ebresfera ha convocat diumenge a Paüls una trobada literària per celebrar per primer cop al territori la festa del hanami, la tradició japonesa que consisteix en observar les flors dels cirerers tot coincidint amb el punt àlgid de la seua floració (sakura). La festa ha estat una iniciativa del blocaire tortosí Jordi Arrufat, que ens ha proposat empeltar aquesta tradició oriental a les Terres de l'Ebre, per celebrar d'una forma original i cultural l'arribada de la primavera. Fins ara, al territori se celebraven dues festes de la cirera, tant a Paüls com a Miravet, però les dues són al final de la collita, no en el moment de la floració. Es tracta, per tant, de celebrar l'esclat de la natura i la bellesa del paisatge de les Terres de l'Ebre. Per això, aquest diumenge a les 16.00 hores s'ha organitzat una trobada literària sota els cireres de la Vall d'en Baiges de Paüls. S’hi arriba desviant-se per un caminet que surt a la dreta, just abans d’arribar a Paüls, que està senyalitzat com a Vall de vinyes. Està a uns 10 minuts en cotxe, a partir de la bifurcació. Els participants hauran de preparar un petit poema, un poema musicat, una cançó o un fragment de narrativa literària, que hauran d'exposar davant la resta dels assistents. El text pot ser de producció pròpia o d’un altre autor, i hauria de parlar sobre la floració dels cirerers, sobre l'arribada de la primavera o el cicle de la vida, sobre la bellesa natural de les Terres de l'Ebre, sobre la cultura japonesa tradicional, o sobre les relacions de l'Ebre i de Catalunya amb el Japó. De fet, ja hi ha almenys tres persones naturals del Japó que haurien confirmat la seua assistència al hanami de l'Ebresfera a Paüls. La iniciativa compta amb la col·laboració de Joana Celma, que és la propietària de l'allotjament rural La Remulla i dels bancals on se celebrarà la festa del hanami. D'altra banda, tenint en compte la trista notícia de la mort de l'escriptor i dramaturg tortosí Ricard Salvat, la lectura de textos començarà amb les primeres pàgines de La Cafetera, un conte per a xiquets que Salvat va publicar en català a principis dels anys seixanta a Barcelona, en plena dictadura. El conte narrava la vida d'una egua salvatge a l'illa de Buda, i dedica les dues primeres pàgines a descriure la bellesa de l'entorn natural d'aquest espai del Delta. Si encara no coneixeu La Cafetera, podeu escoltar el podcast amb un fragment del conte que ahir l'amic Jaume Llambrich va penjar al bloc El basar de les espècies.
Amb tot, si diumenge no podeu assistir personalment al hanami de Paüls, des de l'Ebresfera també fem una invitació general a penjar els vostres textos o fotografies relacionats amb l’arribada de la primavera a les Terres de l’Ebre, també durant el 29 de març, als vostres blocs, fotologs i videoblocs.

'Adéu a Ricard Salvat', article d'Emigdi Subirats

El dia d'ahir, 24 de març, serà de trist record per a les lletres ebrenques a causa del traspàs de Ricard Salvat, tot un homenot de teatre. El dramaturg tortosí ha tingut un paper molt rellevant en el panorama escènic català de les darreres cinc dècades. Va fundar l'escola d'Art dramàtic Adrià Gual, conjuntament amb la Maria Aurèlia Capmany, va dirigir el Festival de teatre de Sitges, i va ser l'autor de memorables adaptacions teatrals de clàssics catalans. La darrera de les seus adaptacions homenatjava Mercè Rodoreda la cèlebre novel·la Mirall trencat, i en la història del teatre català es recordarà per sempre la seua memorable Ronda de mort a Sinera, del poeta Salvador Espriu. Aquests dies podrem llegir nombrosos articles d'elogi d'aquesta gran figura del nostre teatre que ens ha deixat, les quals ens refrescaran la seua biografia.
Tinc per costum escriure sobre la meua relació particular amb els grans autors de la terra de l'Ebre. Tot just durant les darreres setmanes estem preparant un homenatge a un gran literat tortosí i amic seu, Manuel Pérez i Bonfill. La setmana passada vaig redactar el pròleg del recull de narracions del nostre estimat professor que sortirà publicat coincidint amb la 3a Fira literària Joan Cid i Mulet, que porta com a nom Abusos del ritual. El primer recull narratiu que va publicar Pérez Bonfill, Amb algunes branques d'olivera, el va prologar Ricard Salvat. Aquest pròleg i el meu són els dos únics que han tingut les seues obres. Salvat reivindicava que Manuel Pérez hauria pogut ser el gran retratista narratiu de Tortosa, i alguns paràgrafs al respecte els incloc al meu pròleg.
D'altra banda, vaig estudiar la figura de Ricard Salvat en una assignatura literària monogràfica de la universitat. Vaig poder llegir nombroses i històriques entrevistes al dramaturg ebrenc, en què donava fe de la seua gran vocació dramàtica. Era un personatge culte, valent, que fugia de convencionalismes i les típiques capelletes de l'espai cultural nostrat.
L'any 2002 va rebre un homenatge al Centre de Comerç de la seua ciutat natal, en qualitat de membre de l'anomenada Generació de 1952, en complir-se el 50è anviersari de la publicació de la revista Gèminis. El propi Pérez va rebutjar aquesta catalogació perquè considerava que tots ells encara publicaven a un bon ritme i tenien moltes coses a dir en la nostra literarura. A partir de llavors, va publicar durant alguns mesos alguns articles en un setmanari comarcal, en els quals va tornar a donar mostres palpables d'entusiasme i fidelitat a la llengua i la literatura catalana. També li va permetre continuar donant suport a les lletres ebrenques. Durant els darrers anys, de la mà del regidor republicà Lluís Martin Santos, va dirigir a Tortosa el festival EntreCultures, malauradament desaparegut. Desgraciada cultura la nostra que podem permetre'ns prescindir de personatges tan grans!!!
Properament, al programa Lletres Ebrenques li retrem un merescudíssim homenatge, en altres programes ja havíem parlat abastament sobre la seua figura i obra. També el recordarem en el marc del certamen llibresc que se celebrarà a Jesús el tercer cap de setmana d'abril. I ja hem mogut fitxar per pensar altres actes que ens ajudin a mantenir viva la memòria d'un gran homenot del nostre teatre que ens ha deixat.
La vida és teatre i la seua ha baixat el teló. Per sempre més, que Visca que visca Ricard Salvat!!!

Emigdi Subirats és escriptor i blocaire ebrenc.

'En el record de Ricard Salvat', article de Joan Sabaté

Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.
Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.
A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.
Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.

Joan Sabaté és portaveu del PSC a Tortosa i senador.

25 de març del 2009

'Fem justícia amb Salvat', article de Jordi Jordan


Ha mort un artista tortosí i ebrenc reconegut en l’àmbit nacional. Una pèrdua de la cultura catalana i tortosina. Així ho destaquen els experts i mitjans de comunicació nacionals i estatals.
Ricard Salvat també forma part del patrimoni cultural i humà de Tortosa. Cal explicar i difondre la seua cultura i la seua valuosa aportació sobretot en l’àmbit del teatre. Home de lletres que darrerament estigué vinculat a la seua estimada ciutat natal a través del tristament desaparegut Festival Entrecultures. Cal donar-li un nom de carrer de la ciutat. Cal realitzar-li un homenatge digne. Cal publicar la seua obra. Cal que entre tots el fem nostre i esdevingui orgull de ciutat i territori.
Farà pocs dies escrivia un article recordant que enguany és el centenari de la mort d’Agustí Querol, també tortosí, i considerat un dels millors escultors de l’Estat espanyol en el segle XIX i on també recordava que farà pocs mesos moria un altre artista de casa nostra, en aquest cas resident a París, i dedicat a la pintura: Antoni Guansé. En ambdós casos no hi ha previst cap homenatge, cap conferència, cap acte que recordi aquests artistes.
Espero que com a ciutat avançada i oberta reconeguem la figura de Ricard Salvat més enllà de les lamentacions i les paraules de record oficials i institucionals. Hem d’estar a l’alçada -en vida de l’artista segurament no ho vam estar- però ara podem i cal que ho fem. Un poble que no reconeix els seus artistes no es reconeix a ell mateix.
Fem justícia amb Salvat Ricard i el patrimoni que ens ha llegat.

Jordi Jordan és president d'Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa.

Els afectats pels pous d'emergència de Vinallop revelen els intents de compra de les finques

La societat estatal Acuamed està oferint als propietaris dels terrenys afectats per la construcció dels pous d'emergència de Vinallop la possibilitat de comprar-los les finques que ara s'han expropiat temporalment. Així ho va revelar ahir una portaveu del col·lectiu de veïns, Sara Ferrando. De fet, el compromís explícit de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) era que els pous se segellarien en acabar la neteja de l'embassament, i que els propietaris podrien fer constar en les actes la seua voluntat perquè també els retornessen els terrenys. Però amb aquest intent de compra, Acuamed s'asseguraria la titularitat de les finques afectades per la construcció dels pous, i per tant ja no hauria de retornar els terrenys als veïns, quan s'acabe la descontaminació del pantà de Flix.

A més, Ferrando va remarcar que els veïns tenen cada vegada més sospites que els pous no serviran només durant la neteja del pantà de Flix, sinó que l'aigua es destinarà a alimentar les noves empreses que s'implanten al polígon industrial Catalunya Sud, o que servirà per reforçar el minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. La portaveu veïnal va comparèixer acompanyada pel portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, i el coordinador territorial de la Unió de Pagesos, Joan Montesó. De fet, tant la PDE com el sindicat agrari han convocat per diumenge una concentració lúdica i reivindicativa en una de les finques afectades per les obres dels pous de Vinallop. La concentració començarà a les 11.30 del matí i l'entrada a la finca estarà senyalitzada des de l'eix de l'Ebre (C-12). Així, a més de la pintada d'un mural també hi haurà música en directe i diversos parlaments.

La ministra diu que desmantellaran els pous. El senador per Tarragona de l'Entesa Catalana de Progrés, Ramon Aleu, va preguntar ahir a la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, sobre les mesures de seguretat que es prendran durant la neteja del pantà de Flix. Espinosa va constatar la col·laboració «permanent» entre l'Estat i la Generalitat per tirar endavant unes obres que considera «d'interès general, prioritàries i urgents». La ministra va confirmar que les obres dels pous van començar el 4 de març, amb un pressupost global de 5 milions d'euros. Espinosa va afegir-hi que els pous només funcionaran si s'activa el pla d'emergència durant la descontaminació, i va garantir que després seran «desmantellats».

El Punt (25-Març-2009)

L'IES de l'Ebre demana el nou cicle d'emergències i organitza una jornada sobre formació en la branca sanitària

L'IES de l'Ebre i els serveis territorials de Salut han organitzat pel proper 2 d'abril una sessió informativa per donar a conèixer l'oferta de cicles formatius de la branca sanitària que s'imparteixen al centre. Fins ara, dels 800 alumnes que hi ha matriculats en cicles formatius a l'IES de l'Ebre, uns 150 estan cursant cicles de la branca sanitària. Així, l'IES de l'Ebre ofereix els cicles de grau mitjà de farmàcia, cures auxiliars d'infermeria i atenció sociosanitària. A més, també imparteix els cicles de grau superior de dietètica, laboratori de diagnòstic clínic i prevenció de riscos laborals.

A més, el director de l'IES de l'Ebre, Àngel Aznar, va avançar ahir que ja han fet els tràmits per impartir el curs que ve un cicle de grau mitjà de nova creació sobre emergències sanitàries. Aznar va afegir-hi que la jornada informativa no només està adreçada als estudiants, sinó també als professionals que volen reciclar-se o millorar la seua qualificació. D'altra banda, la crisi ha fet que molta gent estiga tornant a la formació professional, i ara mateix hi ha un centenar d'alumnes d'aquests cicles amb més de 28 anys.

El Punt (25-Març-2009)

24 de març del 2009

El tortosí Ricard Salvat ha mort als 75 anys

L'escriptor i director de teatre tortosí Ricard Salvat ha mort a causa d'un vessament cerebral, segons llegim fa pocs minuts al portal 3cat24.cat. El director del Festival Internacional de Teatre EntreCultures, que l'Ajuntament de Tortosa va decidir congelar després de dues edicions amb una molt minsa acceptació de públic, estava considerat una figura clau en la renovació de les arts escèniques catalanes. Al novembre, el dramaturg va rebre el premi Butaca d'Honor, que suposava un reconeixement a la seua trajectòria teatral. Salvat ja havia estat guardonat l'any 1996 amb la Creu de Sant Jordi, i el 1999, amb el Premi Nacional de Teatre. En canvi, a Tortosa ha estat més aviat un geni incomprès, fins al punt que va fracassar la cessió a la ciutat del seu fons documental i la creació de la Fundació Ricard Salvat. A més, des de diferents sectors s'havia acusat Salvat d'haver dirigit un festival excessivament elitista i minoritari per a Tortosa, quan la realitat és que l'última edició de l'EntreCultures, al novembre del 2006, havia fet una aposta clara per acostar el festival als ciutadans, amb una programació més lúdica i popular, en què el teatre fins i tot va arribar a les aules. Ara caldrà veure què farà Tortosa per fer les paus amb la memòria de Salvat, un cop s'ha conegut avui la sobtada mort del dramaturg. Per començar, un reconeixement institucional a títol pòstum no estaria gens malament...

Actualització. L'Ajuntament de Tortosa ha emès el següent comunicat de condol:
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la corporació municipal expressa el seu condol a la família del director teatral Ricard Salvat, després de la seva mort sobtada aquest dimarts. Bel ha lamentat la desaparició del dramaturg tortosí, que deixa un buit molt important en el món de la cultura i del teatre a casa nostra. L'alcalde ha recordat el seu paper en el Festival Entrecultures i ha destacat la seva prolífica producció teatral i la seva contribució a la cultura catalana.

El senienc Joan Todó, a la revista Enderrock

Avui ens hem quedat gratament sorpresos quan hem obert el número de març de la revista Enderrock. L'escriptor senienc Joan Todó (1977), amic nostre, hi participa amb el relat Vi de Bot i faldes escoceses, dins de la secció Crònica viscuda. Todó és l'autor del llibre de poemes Los fòssils (al ras), i ha col·laborat en un volum sobre el riu Sénia i en diverses revistes literàries. Fa uns anys, el duet Túnez & Sesé va musicar el seu poema Digueren al seu tercer àlbum, titulat Sol Blanc. A més, últimament Todó publica narracions a Paper de vidre, una revista cultural de difusió digital. Per exemple, clicant aquí mateix podreu llegir el relat Charlotte Corday revisited. En el cas de Vi de Bot i faldes escoceses, la crònica publicada en l'últim número de l'Enderrock, Todó narra el viatge d'un grup de joves de la Sénia en un tren regional, tot fent el trajecte entre l'estació de l'Aldea i l'estació de Sans de Barcelona. Un retrat perfecte i realment divertit de com és la diàspora ebrenca, cada setmana, als trens que van camí de Tarragona o de Barcelona.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre rep dijous el premi Micro Obert 2008 que atorga el Col·legi de Periodistes

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) rebrà aquest dijous el guardó Micro Obert 2008, que li ha atorgat la demarcació ebrenca del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). L'acte començarà a les vuit del vespre a la nova seu del Col·legi de Periodistes a Tortosa, situada al primer pis del número 7 de la plaça Ramon Cabrera, a pocs metres de la plaça de l'Ajuntament. A més, abans de l'entrega del Micro Obert 2008 també tindrà lloc la conferència Periodisme a comarques, a càrrec del periodista Toni Orensanz, autor del llibre L'òmnibus de la mort: parada Falset, un dels èxits editorials de l'any passat a la demarcació de Tarragona. El guardó Micro Obert té l'objectiu de fer un reconeixement públic i simbòlic a totes aquelles persones o institucions que durant l'any 2008 han fet la feina més fàcil als periodistes, i per tant han permès oferir als ciutadans una informació veraç, millor contrastada i per tant més plural. En canvi, amb el premi Micro Tancat, que el 2008 va recaure en l'Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV), els periodistes han volgut donar un toc d'atenció a totes aquelles persones o institucions que, durant el mateix període, no han destacat per una política comunicativa transparent o cordial. El veredicte es va fer públic el passat 23 de gener, durant el sopar de la festa anual dels periodistes i professionals de la comunicació de les Terres de l'Ebre. Les votacions van fer-se en secret i per correu electrònic. El resultat de les votacions va ser el següent:

MICRO TANCAT
-Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (20)
-Departament de Medi Ambient i Habitatge (11)
-Oficina de premsa dels Mossos d'Esquadra (13)

-Lluís Salvadó, delegat del Goven a l'Ebre (7)
-Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre (7)
-Elies Pujol, cap de premsa de la Diputació de Tarragona (3)
-Erkímia (Ercros) (3)-Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (3)
-Joaquim Paladella, alcalde de Batea i diputat (3)
-Grup 100% Comunicació (3)
-Manel Ferré, alcalde d'Amposta (2)
-Meritxell Roigé, regidora d'Urbanisme de Tortosa (2)
-Unió Esportiva Rapitenca (1)
-Jordi Folqué, regidor de Seguretat i Festes de Tortosa (1)
-Consorci d'Aigües de Tarragona (1)

MICRO OBERT
-Plataforma en Defensa de l'Ebre (29)
-Antoni Sabaté, director d'Acció Territorial a l'Ebre (7)
-Antoni Espanya, director territorial del DAR (6)
-Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita (6)

-Plataforma en defensa de la Terra Alta (4)
-Parc Natural del Delta de l'Ebre (2)
-Daniel Andreu, alcalde de l'Aldea (3)
-Lluís Salvadó, delegat del Govern a l'Ebre (3)
-Artur Gaya, músic (3)
-Ferran Bel, alcalde de Tortosa (2)
-Unió de Pagesos (2)
-Joan Caballol, regidor de Cultura de Tortosa (2)
-Marta Cid, regidora d'Amposta i diputada (2)
-Manel Ferré, alcalde d'Amposta (2)
-Associació de Familiars d'Alzheimer de les Terres de l'Ebre (2)
-Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia (2)
-Francesc Sancho, alcalde de l'Ampolla i diputat (2)
-Oficina de premsa del PSC Terres de l'Ebre (1)
-Josep Casadó, dirigent de CCOO (1)

El PSC tortosí vincula la inseguretat ciutadana i el retard d'obres al nucli antic a la «mala gestió» de Bel

El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va manifestar ahir la seua preocupació per la inseguretat ciutadana al centre comercial i al nucli històric, i també pel retard en l'execució de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat), com ara la plaça de la Cinta. Segons Sabaté, en les últimes setmanes s'ha produït «una onada de robatoris al bell mig de Tortosa» que ha provocat un fort neguit entre els comerciants i els veïns de la zona de vianants del carrer Sant Blai i del voltant del carrer Montcada. Sabaté va precisar que en algun moment s'han arribat a registrar deu robatoris en comerços, però també va voler parlar d'entrades a domicilis particulars i en algun centre religiós, en referència al robatori a la parròquia de Sant Blai de fa unes setmanes. «No sabem on era la policia de barri o la policia local, que només s'ha utilitzat per a determinades operacions de cara a la galeria», va denunciar l'exalcalde. Així, Sabaté va culpar d'aquesta situació tant l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, com el regidor de Seguretat, Jordi Folqué, els quals va acusar d'ocultar la realitat i de «mirar cap a una altra banda». «No volem crear alarma social, però Tortosa és més insegura que fa un any», va dir. D'altra banda, Sabaté també va criticar que l'Ajuntament haja refet ara el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta, mesos després que acabés el termini, per culpa de la «mala gestió» del govern de Bel.

El Punt (24-Març-2009)

Adif elimina els passos incontrolats de l'estació de Tortosa i fa marxa enrere amb l'horari nocturn

La reacció contra la retallada de l'horari nocturn a les estacions de l'Aldea i Tortosa ja ha tingut el seu primer fruit. Així, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ja hauria fet marxa enrere en la seua decisió de tancar les dues estacions a partir de les 21.30 hores, tot deixant els viatgers de quatre trens a les fosques, sense poder anar a la cafeteria o al lavabo, i sense saber per quina via entrarà el tren que han d'agafar o que esperen. La retallada de l'horari nocturn va començar a l'Aldea a l'octubre i va arribar a Tortosa a finals de gener. Segons Adif, el tancament nocturn de les estacions no havia representat cap retallada de personal. D'altra banda, en els últims dies s'han tancat tots els accessos irregulars a l'estació de Tortosa, cosa que obliga els vianants a travessar les vies per la passarel·la. La mesura s'ha pres per evitar riscos, però ha provocat la queixa d'usuaris que escurçaven camí quan anaven a l'estació o volien passar del barri del Temple cap a al raval Sant Llàtzer o a cap a l'eixample, i viceversa.

Més informació a El Punt:
-La Cambra de Comerç reclama millores a l'estació de l'Aldea

Salvadó fa una visita d'obres a la nova residència de la gent gran de Flix

El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, acompanyat de diversos directors dels serveis territorials i representants del món empresarial, universitari i sindical del territori, va fer ahir una visita d'obres a la residència de la gent gran i al nou centre de dia de Flix. En aquest sentit, cal destacar que les obres estan gairebé acabades i que actualment són el projecte més important del Departament d'Acció Social i Ciutadana a les Terres de l'Ebre. El projecte es va adjudicar l'abril del 2007 i les obres tenen un termini d'execució de 16 mesos, amb un pressupost de 6,5 milions. Un dels aspectes més interessants de l'obra és la restauració de la façana principal de les antigues escoles de Flix, projectades el 1915 per l'arquitecte alemany Paul Müller. L'autor de la primitiva colònia alemanya, també coneguda com el barri internacional de Flix, va projectar la integració arquitectònica de les antigues escoles dins del complex de la residència de la planta electroquímica.

El Punt (24-Març-2009)

Foto: Bloc de Pere Muñoz

Nou logotip de la Casa de l'Aigua

El regidor de Medi Ambient de Tortosa, Valentí Marín, i el director de la Casa de l'Aigua, Germán Bastida, van lliurar divendres el premi del concurs de logos de la campanya d'estalvi d'aigua. La guanyadora va ser la dissenyadora Cinta Segarra, de 24 anys.

El Punt (24-Març-2009)

Foto: Ajuntament de Tortosa

23 de març del 2009

Posem una Senyera al pont de l'Estat de Tortosa

Fa uns dies que ens mirem amb una certa curiositat el pal buit del fanal que hi ha a la rampa d'accés del pont de l'Estat de Tortosa. El primer que ens ha vingut al cap és preguntar-nos què podríem penjar per aprofitar aquest pal que abans, quan tenia un punt de llum com el del fanal de la dreta de la imatge, servia per il·luminar el pont vell durant les nits tortosines. Així, lluny de limitar-nos a criticar que l'Ajuntament ni la Generalitat (qui és el propietari ara mateix, del pont de l'Estat?) no han fet res per reposar aquest fanal, avui optem per la crítica constructiva. Per tant, la nostra proposta passa per hissar una bandera catalana de grans dimensions en aquest pal bord de la pujada del pont, perquè la Senyera onege gloriosa per sempre al pont de l'Estat, qui sap si per reclamar un estat propi. Per això, avui hem fet aquest fotomuntatge, perquè vegeu com quedaria la Senyera a la pujada del pont. Amb un govern municipal format per CiU i ERC, materialitzar aquesta idea no hauria de ser una cosa gaire difícil... Per aconseguir-ho, ja hem iniciat una campanya específica a través de Facebook, a la qual us convidem a adherir-vos [cliqueu aquí].

Els veterans del Barça s'enfrontaran als exjugadors del València al pavelló poliesportiu de Tortosa

Els veterans del FC Barcelona i del CF València jugaran el proper divendres, 27 de març (20.30 hores), al pavelló poliesportiu de Tortosa (a l'estadi municipal, a Ferreries) un dels partits oficials de la Lliga de Futbol Indoor. El campionat té nou equips, tots campions en algun moment de la Lliga de Futbol Professional: el Deportivo de A Corunya, Reial Madrid, Athlètic de Bilbao, Atlètic de Madrid, Reial Societat, Betis i Sevilla, a més del Barça i València. En aquesta línia, la Lliga Indoor se celebra del 30 de gener al 5 de juny, amb un sistema de 18 jornades a una volta, tot recorrent diferents seus de l'Estat espanyol. Així, el partit que es disputarà a Tortosa, organitzat per l'Ajuntament, la societat municipal Tortosasport i la col·laboració de la comissió del centenari del CD Tortosa, reunirà a figures recents del panorama futbolístic espanyol. Al llistat habitual de jugadors del Barça hi haurà, entre d'altres, Carlos Busquets, Sergi Barjuan, Lluís Milla, Guillermo Amor, Nadal, Andoni Goicoetxea, Pinilla, Roger, Barbarà, Cuéllar i Angoy. Per la part del València, els jugadors que han entrat a les últimes convocatòries són Bossio, Carboni, Giner, Camarasa, Juan Sánchez, Mendieta, Nando i Djukic. El partit, que es jugarà amb la normativa habitual del torneig i damunt d'un terreny de gespa artificial que s'instal·larà al pavelló de Ferreries especialment per l'ocasió, també serà retransmès en directe per Canal + Futbol (dial 8 de Digital+) i, posteriorment, hi haurà un mínim de quatre reposicions en diferit a través del canal Sportmania i altres canals de Digital+. El preu de l'entrada s'ha fixat en 9 euros, però per gentilesa de l'Ajuntament de Tortosa tots els menors de 16 anys que vagen acompanyats d'un adult tindran l'accés gratuït. També s'anunciaran els llocs de venda anticipada, al preu de 8 euros. D'altra banda, un altre dels al·licients del partit indoor de veterans serà, de manera complementària, l'organització d'un campionat d'infantils en què prendran part un total de 16 equips. El guanyador del torneig infantil de Tortosa passarà a la segona fase, com els de la resta de seus, abans de poder obtenir una plaça a la fase final de la Copa d'Espanya Infantil Indoor, que tindrà lloc a la ciutat de València els dies 6 i 7 de juny.

Foto: Ajuntament de Tortosa

22 de març del 2009

Tortosa dóna suport al tall de l'autovia que Campredó ha convocat el 4 d'abril

L'alcalde no descarta assistir-hi i els regidors Forcadell (ICV) i Faura (PP) diuen que hi participaran

Els veïns de Campredó ja tenen data per a la protesta contra el traçat de la futura autovia de l'interior que projecta el Ministeri de Foment, ja que la nova A-7 trinxaria el poble i separaria el barri de Font de Quinto. La manifestació veïnal serà el 4 d'abril i també implicarà el tall de l'autovia de l'Aldea (C-42) al pas per Campredó, just al punt en què ha de travessar la futura A-7. La protesta té el suport del consell assessor de Campredó, però també del govern de Tortosa i dels diferents grups de l'oposició. De fet, l'alcalde no descarta assistir-hi, i els regidors Jaume Forcadell (ICV) i Antonio Faura (PP) tenen previst participar-hi.

La data del 4 d'abril ha estat escollida després de dues reunions, una assemblea informativa amb els veïns de Campredó i una reunió del consell assessor del poble. Com va explicar l'alcalde pedani, Joan Sanahuja, els veïns de Campredó no van rebre gens bé les últimes notícies que arribaven des de Madrid, i que assenyalaven que el Ministeri de Foment no hauria acceptat les al·legacions presentades per centenars de veïns i pels ajuntaments de Tortosa, Amposta i l'Aldea amb el suport de la Generalitat. En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va tornar a reclamar el suport de tots els partits del territori i del govern català per defensar el traçat alternatiu que havien proposat a les al·legacions, i que es desplaçaria uns 500 metres al sud del traçat projectat per Foment. Així, Bel encara no ha confirmat la seua assistència al tall de carretera que han convocat els veïns de Campredó, però fonts municipals van remarcar que l'alcalde no descarta assistir-hi. De la mateixa manera, el suport del govern de Tortosa a la protesta del 4 d'abril queda més que confirmat. De fet, a més d'alcalde pedani a Campredó, Sanahuja també és el regidor tortosí de l'àrea de Serveis.

Però al marge de les dues forces del govern tortosí (CiU i ERC), els grups de l'oposició també han donat el seu suport directe o indirecte a la convocatòria. El socialista Joan Sabaté va declarar que la protesta dels veïns és «legítima», però hi va afegir que tot i que ell serà fora de Tortosa, hi haurà gent del PSC que sí que participarà en la manifestació. Només Jaume Forcadell (ICV) i Antonio Faura (PP) han confirmat que assistiran personalment a la protesta.

El PSC acusa Bel d'alimentar el conflicte. El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va atribuir l'esclat del conflicte social a Campredó a una «mala gestió» de l'alcalde, Ferran Bel. Segons Sabaté, l'alcalde encara no ha informat la resta de grups municipals de les gestions fetes amb Foment, ni tampoc ha convocat els parlamentaris de la demarcació de Tarragona a Madrid, com va dir que faria, per intentar coordinar una estratègia comuna. «Com a senador, encara no m'ha demanat que faci cap gestió, quan el que hauria de fer és aprofitar tots els recursos», va dir Sabaté, que va acusar Bel d'«alimentar el conflicte social a Campredó» per motius polítics. D'altra banda, l'ara independent Antonio Faura sí que va confirmar la seua assistència a la protesta del 4 d'abril, sempre que el PP no li diga el contrari. «No sóc partidari de protestes que perjudiquen a tercers, però no queda més remei que tallar la carretera si no s'ha aconseguit res per la via del diàleg», va concloure Faura.

"Cal la solidaritat de tot el municpi". El portaveu d'ICV a Tortosa, Jaume Forcadell, va remarcar que no només donarà suport a la protesta dels veïns de Campredó, sinó que hi pensa assistir personalment. Forcadell va lamentar «el tarannà que gasten a Madrid» i va recordar que tant el territori com la Generalitat van deixar clar que la futura autovia no havia de travessar Campredó. «Sembla mentida que encara no s'haja pogut solucionar», hi va afegir. Segons Forcadell, ara el govern català hauria d'assumir el problema com una qüestió «urgent i prioritària», i pressionar Foment perquè accepte les al·legacions i la modificació del traçat. El portaveu d'ICV també va fer una crida a la resta de veïns del municipi de Tortosa, perquè donen suport a la protesta. «Ara cal la solidaritat de tot el municipi, ja que les al·legacions al traçat de Foment van ser aprovades per unanimitat, amb el suport de tots els grups polítics de l'Ajuntament de Tortosa», va precisar.

El Punt (22-Març-2009)

Acord per accelerar les obres a les escales de la catedral

L'Ajuntament de Tortosa, el Bisbat i els serveis territorials de Cultura van arribar divendres a un acord per accelerar les obres de reconstrucció de les escales de la catedral, ensorrades durant un aiguat al maig del 2002. De fet, durant la reunió del Consell Local de Patrimoni Cultural de l'octubre passat, ja van confirmar que calia trobar una solució a la falta d'escales a la façana principal del temple, compatible amb la plaça que s'ha de construir quan s'enderroquin les cases de la façana fluvial. Per tant, ara els tècnics de l'Ajuntament i de Cultura redactaran un projecte que es dividirà en dues fases, segons van explicar fonts municipals.

El Punt (22-Març-2009)

21 de març del 2009

La immigració a l'escola pública de Tortosa satura els centres concertats

El bisbat admet que no podrà atendre la demanda i recorda que la planificació correspon a Educació

Amb l'inici del període de preinscripció, el bisbat de Tortosa va animar ahir les famílies a optar per l'assignatura de religió, que ara cursen el 51,6% dels alumnes dels centres públics de la diòcesi. La mitjana només puja fins al 60% si se sumen els alumnes dels 10 centres concertats de la diòcesi tortosina. El bisbat, però, va admetre que el curs que ve tornaran a haver-hi molts alumnes sense plaça als tres centres concertats de la ciutat de Tortosa. La demanda als col·legis privats s'ha disparat amb la concentració d'alumnes nouvinguts a l'escola pública, una relació que tant Educació com el bisbat prefereixen no reconèixer obertament.

El delegat diocesà d'Ensenyament, mossèn Miquel Garcia Bailach, va negar ahir que puga haver-hi cap relació, entre la concentració d'alumnes nouvinguts als centres públics i l'increment de la demanda que s'ha produït en els últims anys als tres centres concertats de la ciutat de Tortosa: el col·legi Sagrada Família, el col·legi Teresià i La Consolació. La realitat, però, és que en els últims dos anys s'ha produït un excés de preinscripcions als tres col·legis religiosos, fins al punt que el 2007 Educació va denegar la creació d'una classe al Sagrada Família, i una vintena d'alumnes que tenien aquest centre i el col·legi Teresià com a primera opció van quedar sense plaça. També va passar el mateix l'any passat amb una desena de sol·licituds del Sagrada Família, que tenien com a segona opció altres centres concertats o el CEIP El Temple, força saturat. En aquest sentit, també es va produir un excés de preinscripcions als dos col·legis públics de Ferreries, al marge dret del riu, ja que algunes famílies autòctones miren amb recels els altres dos centres públics de Tortosa, tots dos situats al nucli històric i amb un major percentatge de població immigrada.

L'explicació oficial que donen als serveis territorials d'Educació és que les famílies prefereixen matricular els seus fills en uns determinats centres, però que Tortosa és zona única i que criteris com la proximitat no es tenen en compte. Tot i així, l'any passat van detectar-se alguns intents de frau, amb preinscripcions a Ferreries de famílies que en realitat no residien el barri, o que feien servir l'adreça dels avis. Finalment, Educació va estudiar totes les sol·licituds cas per cas, i segons va explicar al setembre la directora dels serveis territorials, Marian Rojas, els alumnes que havien triat el CEIP Ferreries o el CEIP Cinta Curto van poder matricular-se als dos centres. De fet, Educació va anunciar fa un any que estudiava l'avançament de l'ampliació del CEIP Cinta Curto, que passaria a tenir dues línies més. De moment, el curs que ve ja podria tenir una línia nova.

"Haurem de dir que no a molta gent". «La planificació escolar correspon a Educació, però enguany haurem de dir que no a molta gent que voldria entrar a l'escola concertada, ja que l'administració no sempre concedeix als centres l'autorització per incrementar el nombre de places», va dir ahir el delegat d'Ensenyament del bisbat de Tortosa. Segons Miquel Garcia Bailach, els 10 centres de la diòcesi encara podrien rebre més alumnes, i «sap greu no poder atendre totes les famílies que demanen l'ensenyament de l'Església». El responsable diocesà va valorar que Tortosa té ara «un bon servei d'escola concertada», tot i reconèixer els problemes de matriculació al col·legi Sagrada Família. Garcia Bailach va dir que també alumnes d'altres confessions reclamen una plaça als centres concertats catòlics, «per la qualitat de l'ensenyament».

El Punt (21-Març-2009)

Disqus for Marfanta