31 de març del 2009
Tortosa encarrega el projecte per instal·lar el museu de la Setmana Santa a l'església de Sant Antoni
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va aprofitar ahir el pregó de la Setmana Santa per anunciar que ja ha encarregat la redacció del projecte de rehabilitació de l'antiga església de Sant Antoni. L'objectiu és instal·lar-hi el centre d'interpretació de la Setmana Santa, un equipament de caràcter turístic i cultural que inclourà una exposició permanent dels passos de les confraries tortosines. Bel va confirmar que les obres començaran enguany, després de signar un conveni de cessió gratuïta amb el Bisbat.
En realitat, l'anunci de Bel confirma el principi d'acord que l'Ajuntament i el Bisbat de Tortosa van assolir fa més d'un any, i que El Punt va avançar el 26 de febrer del 2008. De fet, la rehabilitació de l'antiga església de Sant Antoni i la futura instal·lació del museu dels passos de Setmana Santa ja va quedar més o menys encarrilada amb la modificació del pla integral del nucli antic (Pincat). El govern de CiU i ERC va desestimar la construcció de la casa de les cultures, prevista per l'anterior govern. El projecte no tenia el vistiplau del bisbat, i els propietaris de les cases adjacents ja les havien rehabilitat, fet que hauria encarit les expropiacions per instal·lar-hi el centre intercultural. A més, a la revisió del Pincat, el centre d'interpretació de la Setmana Santa té un pressupost de 686.612 euros, mentre que el projecte anterior costava més d'1,9 milions d'euros.
Bel va remarcar que els passos de Setmana Santa són «veritables obres d'art», i que el museu és «una reivindicació històrica de l'agrupació de confraries i també de molts tortosins». Així, l'alcalde va anunciar que la setmana passada va signar l'inici de l'expedient per tancar amb el Bisbat un conveni de cessió gratuïta de l'antiga església, destruïda durant la Guerra Civil. Bel va assenyalar que l'empresa municipal de gestió urbanística (Gumtsa) s'encarregarà del projecte i de l'execució de les obres, que començaran enguany perquè el nou espai puga inaugurar-se el 2010. L'alcalde va concloure que el centre d'interpretació donarà «valor afegit» a Tortosa, i va dir que confia en la col·laboració de les confraries per obrir-lo al públic els 365 dies de l'any.
Tret de sortida als actes de la Setmana Santa. El degà de la catedral i delegat del Patrimoni Cultural del Bisbat tortosí, mossèn Josep Maria Tomàs, va ser l'encarregat de pronunciar ahir al vespre el pregó de la Setmana Santa. Tot i que ja s'han fet alguns actes previs, el pregó marca l'inici dels actes organitzats per l'Agrupació de Confraries de Tortosa. Divendres començarà el festival de música sacra, i ja aquest diumenge tindrà lloc la processó de Rams, que és la més tradicional i popular de Tortosa.
El Punt (31-Març-2009)
Més informació:
-Bel afirma que les obres a la plaça de la Cinta estaran a punt diumenge de Rams
-Tortosa modifica el pla integral del nucli antic i ara preveu allargar-lo fins al 2011
-L'Ajuntament de Tortosa rehabilitarà l'antiga església de Sant Antoni per al futur museu de la Setmana Santa
Amics dels Castells insta l'Ajuntament a millorar la senyalització de les obres al nucli antic de Tortosa
El Punt (31-Març-2009)
Més informació:
-El pacte pel patrimoni de Tortosa arribarà a l'Ajuntament amb l'aval de més d'un miler de signatures
30 de març del 2009
Els treballadors de Vidres Guardiola obren un bloc a internet per evitar el tancament de la planta de Tortosa
Més informació a El Punt:
-Acristallats Guardiola acomiadarà 39 treballadors i decidirà d'aquí a pocs dies si manté la planta de Tortosa
'Por fabor, no mearze' al nucli antic de Tortosa
Èxit del primer hanami a les Terres de l'Ebre
Més informació:
-Un grup de blocaires de l'Ebre organitza un «hanami» literari a Paüls (El Punt)
-Resum del primer hanami ebrenc a Paüls (Shinkansen a la Petja)
-El meu hanami (Lo gaiter de l'Ebre)
-Cirerer florit (Alego)
Alarma a Deltebre pels robatoris a les parròquies
28 de març del 2009
Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar i Riba-roja d'Ebre, els pobles ebrencs on més aigua es gasta a casa
Alfara de Carles, l'Ametlla de Mar i Riba-roja d'Ebre són els tres municipis ebrencs on el consum domèstic d'aigua és més elevat, segons un estudi d'Ecologistes en Acció. En el cas d'Alfara, les cases gasten uns 280 litres d'aigua per persona i dia, molt per damunt de la mitjana de consums domèstics a les Terres de l'Ebre, que és d'uns 133 litres per persona i dia. La coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, va atribuir-ho a l'existència de xalets i cases disseminades a la zona dels Ports. De fet, va advertir que els consums són més elevats als pobles amb urbanitzacions i allà on predomina l'urbanisme dispers.
Després del registre elevat d'Alfara, també destaquen els casos de l'Ametlla de Mar (270 litres per persona i dia) i Riba-roja d'Ebre (220 litres), així com les dades d'Horta de Sant Joan (190) i l'Ampolla (180). Amb tot, la coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, va matisar ahir que van fer l'estudi a partir de les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de l'any 2004. Un any abans, es calculava que cada català consumia 183 litres diaris. «Són dades anteriors a l'última sequera, i és possible que els consums domèstics també s'hagin reduït», va precisar. Forés també va recordar que a l'Ampolla ja han posat fil a l'agulla, ja que és un dels municipis ebrencs amb què Ecologistes en Acció ha col·laborat amb campanyes per fomentar l'estalvi d'aigua.
En l'actualitat, els càlculs del consum domèstic d'aigua a Catalunya són que en un pis d'un bloc d'habitatges es consumeixen uns 120 litres per persona i dia. La xifra puja fins als 160 litres en els habitatges amb jardins i piscina comunitàries. Però els registres encara són més elevats en les cases unifamiliars amb jardí i piscina, en què el consum domèstic puja fins als 207 litres per persona i dia. Així, la coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció va remarcar que altres factors que influeixen en un consum domèstic més gran són la mida i l'antiguitat dels habitatges, ja que en les cases més velles acostuma a haver-hi més fuites. «El tipus d'ocupació que es fa de les cases també hi influeix força, ja que els consums d'aigua en les segones residències també és sempre més elevat», va explicar Forés. «Durant els caps de setmana i les vacances la gent es relaxa en tots els aspectes, i també pel que fa a l'estalvi d'aigua», va assenyalar. «Es pensen que com que ja paguen el rebut de l'aigua tot l'any, no passa res si durant l'estiu en gasten més», va concloure Forés.
Per la portaveu ecologista, la correcta planificació urbanística és fonamental per evitar consums domèstics abusius. Així, es consumeix més aigua a les urbanitzacions del litoral, però també als pobles amb un urbanisme dispers i en els municipis amb barris d'eixample basats en cases unifamiliars, que molt sovint tenen jardí i piscina. És així com Forés interpreta els registres tan elevats de poblacions com Alfara de Carles, com a conseqüència de la gran quantitat de xalets i cases disseminades de la zona dels Ports, moltes de les quals no tenen comptador. En el costat oposat, destaca el cas de Sant Carles de la Ràpita, població turística i del litoral, amb el mateix registre que Gandesa o Tivenys (130 litres).
Fer campanyes d'estalvi. Elisenda Forés ha participat en les I Jornades Estalviadores que ha organitzat la Casa de l'Aigua de Tortosa. Actualment, Ecologistes en Acció col·labora amb l'Ajuntament de Tortosa i amb el Consell Comarcal del Baix Ebre en la realització d'auditories de consum d'aigua en edificis municipals i en la preparació de diverses campanyes d'estalvi i de conscienciació ciutadana. Forés va remarcar que és clau que les administracions prediquin amb l'exemple, abans d'iniciar qualsevol tipus de campanya adreçada als ciutadans. Les auditories, el control dels consums i les accions demostratives són, per tant, una part important de les campanyes.
CONSUMS DOMÈSTICS
Alfara de Carles
280 litres persona / dia
L'Ametlla de Mar
270 litres persona / dia
Riba-roja d'Ebre
220 litres persona / dia
Horta de Sant Joan
190 litres persona / dia
L'Ampolla
180 litres persona / dia
Móra d'Ebre, Vinebre, Vilalba dels Arcs
160-170 litres
Alcanar, Deltebre, Móra la Nova, El Perelló
140 litres persona / dia
La Sénia
150 litres persona / dia
Benissanet, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, Tivenys, la Galera, Gandesa, Garcia
130 litres persona / dia
Amposta, Tortosa, Camarles, Freginals, Mas de Barberans, Rasquera, Sant Jaume d'Enveja, la Torre de l'Espanyol
120 litres persona / dia
Arnes, Batea, l'Aldea i Godall, la Palma, Prat de Comte, Roquetes, Ulldecona
110 litres persona / dia
Bot, Masdenverge, Miravet, Pinell, Tivissa, Ascó, Benifallet, Caseres, Ginestar
90-100 litres persona / diaMitjana total a les Terres de l'Ebre
133 litres persona / dia
El Punt (28-Març-2009)
Foto: Xavier Vázquez a Wikimedia Commons
Concentració contra les obres dels pous de Vinallop
El Punt (28-Març-2009)
Micro Obert 2008 per a la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Més informació:
-La Plataforma en Defensa de l'Ebre rep dijous el premi Micro Obert 2008 que atorga el Col·legi de Periodistes
Tortosa amplia la línia 2 de bus i crea una parada al Betània
El Punt (28-Març-2009)
Foto: URV
El casal Panxampla estudia com afrontarà les multes pel fet de penjar cartells a Tortosa
El Punt (28-Març-2009)
27 de març del 2009
Tortosa podrà aplicar la nova ordenança cívica a l'abril
Tortosa va tancar ahir el debat polític sobre la nova ordenança de civisme, amb l'aprovació d'un text definitiu que entrarà en vigor al llarg del mes d'abril. La regidora de Governació, Rosa Cid, va reiterar que l'ordenança serà una eina més per millorar la convivència al municipi i garantir el «bon ús» dels espais públics. El text definitiu resol algunes llacunes jurídiques i té en compte algunes esmenes d'ICV i de l'associació Platigot, però no les del Casal Popular Panxampla i l'entitat Skatosa.
Després de passar ahir el tràmit de la resolució de les al·legacions i de l'aprovació definitiva, el text de l'ordenança de civisme de Tortosa estarà ara en exposició pública durant 20 dies, abans de la seua entrada en vigor. La regidora de Governació, Rosa Cid (CiU), va remarcar que l'ordenança serà una eina «útil i necessària», que havia estat «molt reclamada pels ciutadans». En la mateixa línia, el segon tinent d'alcalde i portaveu d'ERC, Ricard Forés, va assenyalar que l'aprovació de l'ordenança «només és una mala notícia per a la minoria de la població de Tortosa que és incívica». Segons Forés, el text s'ha fet «amb molta cura» i s'ha millorat amb les aportacions de les entitats i dels altres partits. De fet, l'alcalde, Ferran Bel, va agrair especialment les al·legacions presentades per ICV, a més de les aportacions de l'associació de restauradors Platigot. En aquest sentit, Bel també va destacar l'important procés de reflexió al voltant de l'ordenança que han generat les crítiques del Casal Popular Panxampla i de l'associació Skatosa, tot i que les seues al·legacions han estat desestimades íntegrament. «Hem fet aquesta ordenança amb l'ànim que siga útil, i ara el més important és la seua aplicació», va dir Bel.
Entre els àmbits que es regulen a l'ordenança hi ha el vandalisme contra els elements de l'espai públic; la col·locació de cartells i pancartes en llocs no autoritzats; la mendicitat coactiva; el consum de begudes alcohòliques al carrer si es molesta els veïns; el comerç ambulant no autoritzat, i les molèsties per sorolls –incloses les generades per la música en vehicles, però també la possibilitat de limitar el toc de les campanes a les nits–. També el consum, la tinença i manipulació de drogues; la instal·lació d'antenes i aparells d'aire condicionat a les façanes, i la prohibició de fer publicitat en taules i cadires de les terrasses de bars i restaurants. A més, l'ordenança estableix un règim sancionador per a les infraccions lleus, greus i molt greus, segons les molèsties ocasionades i de la reincidència. Les sancions fixades oscil·len entre els 50 euros i els 750 per a les infraccions lleus; entre els 751 euros i els 1.500 per a les greus, i entre els 1.501 euros i els 3.000 en el cas de les infraccions molt greus. A més, el govern municipal ha previst la creació d'un servei de mediació i la possibilitat de substituir les sancions econòmiques per treballs comunitaris, amb l'objectiu que la penalització siga l'últim recurs. Tot i així, tant el portaveu accidental del PSC, Eduard Ena, com el portaveu d'ICV, Jaume Forcadell, van posar en dubte que el govern de Bel tinga capacitat i un veritable interès per aplicar l'ordenança.
El Punt (27-Març-2009)
L'oposició manté les crítiques a l'ordenança de civisme
El Punt (27-Març-2009)
26 de març del 2009
El pacte pel patrimoni de Tortosa arribarà a l'Ajuntament amb l'aval de més d'un miler de signatures
La campanya ciutadana que l'Associació Amics dels Castells i del Nucli Antic va iniciar al juliol per implicar les administracions en la recuperació del patrimoni de Tortosa, ja ha assolit el seu primer objectiu. L'entitat ha aplegat més d'un miler de signatures que avalen el seu decàleg de propostes i, després de negociar la viabilitat de les mesures amb totes les forces polítiques de l'Ajuntament, ha preparat una moció popular que serà sotmesa a votació en el proper ple ordinari, el 6 d'abril.
El president d'Amics dels Castells i del Nucli Antic, Jordi Jordan, va confirmar ahir que l'entitat ja ha assolit un principi d'acord sobre el pacte pel patrimoni de Tortosa amb els cinc grups polítics de l'Ajuntament. Segons Jordan, la negociació ha estat «difícil», però és possible que la moció popular es puga aprovar per unanimitat. En aquest sentit, va destacar l'alt nombre de signatures que avalen la iniciativa, que Amics dels Castells ha assolit «d'una manera natural, sense fer una campanya intensiva ni demanar els suports pels carrers». «Hem volgut impulsar un pacte de ciutat, no només per al barri antic o per al patrimoni històric i cultural», va precisar Jordan. «En cas d'aprovar-se la moció, les actuacions del pacte pel patrimoni es farien al llarg dels propers deu anys, i cada any el pressupost municipal hauria de tenir partides per rehabilitar, dignificar i aprofitar turísticament el patrimoni», va dir el president d'Amics dels Castells.
Més enllà del Pincat Jordan va remarcar que el nucli antic, a més del patrimoni històric i cultural de Tortosa, necessita «el consens de tothom», i va dir que cal anar «més enllà» de les actuacions de la llei de barris. Així, Jordan va recordar que el pla integral del nucli antic (Pincat) es basa en projectes urbanístic i programes socials, però que és «només un primer pas» per recuperar la resta del conjunt històric i el patrimoni cultural. En aquesta línia, el president d'Amics dels Castells va detallar que, un cop superada alguna polèmica inicial, tots els grups polítics de l'Ajuntament han acceptat el document de mínims que l'entitat va presentar durant l'última Festa del Renaixement. Així, el pacte reclama la creació d'una regidoria pròpia de patrimoni històric; l'adquisició del castell de Tenasses –l'únic a les mans privades des de la cessió a la ciutat del recinte emmurallat i les fortificacions– per part d'alguna administració; l'especialització de Tortosa en turisme cultural i l'impuls definitiu del pla director de les muralles. A més, el document també reclama algun tipus d'utilitat per al fortí de Tenasses i per a les Avançades de Sant Joan, més enllà de ser un dels escenaris de la Festa del Renaixement. De la mateixa manera, el pacte també proposa la creació d'una brigada de manteniment de les muralles i dels castells, a més de l'adquisició de l'antic col·legi de Sant Josep per evitar la seua degradació i revitalitzar el nucli històric. Finalment, el pacte del patrimoni que ara arribarà al ple en forma de moció també reclama la recuperació del call de Remolins, l'únic barri del nucli antic sense cap actuació prevista, i la contractació d'un arqueòleg municipal.
El Punt (26-Març-2009)
Les jornades sobre estalvi d'aigua de Tortosa inclouen una sortida a la Caramella
El Punt (26-Març-2009)
Foto: Vicent Martínez Sapiña, que també ha penjat el següent vídeo a YouTube...
Tortosa apagarà disssabte al vespre els llums exteriors del mercat amb motiu de «L'hora del planeta»
El Punt (26-Març-2009)
Foto: Cèsar Bel a Flickr
L'Ebresfera celebra diumenge la festa japonesa del 'hanami' a Paüls, amb un homenatge a Ricard Salvat
Amb tot, si diumenge no podeu assistir personalment al hanami de Paüls, des de l'Ebresfera també fem una invitació general a penjar els vostres textos o fotografies relacionats amb l’arribada de la primavera a les Terres de l’Ebre, també durant el 29 de març, als vostres blocs, fotologs i videoblocs.
'Adéu a Ricard Salvat', article d'Emigdi Subirats
El dia d'ahir, 24 de març, serà de trist record per a les lletres ebrenques a causa del traspàs de Ricard Salvat, tot un homenot de teatre. El dramaturg tortosí ha tingut un paper molt rellevant en el panorama escènic català de les darreres cinc dècades. Va fundar l'escola d'Art dramàtic Adrià Gual, conjuntament amb la Maria Aurèlia Capmany, va dirigir el Festival de teatre de Sitges, i va ser l'autor de memorables adaptacions teatrals de clàssics catalans. La darrera de les seus adaptacions homenatjava Mercè Rodoreda la cèlebre novel·la Mirall trencat, i en la història del teatre català es recordarà per sempre la seua memorable Ronda de mort a Sinera, del poeta Salvador Espriu. Aquests dies podrem llegir nombrosos articles d'elogi d'aquesta gran figura del nostre teatre que ens ha deixat, les quals ens refrescaran la seua biografia.
Tinc per costum escriure sobre la meua relació particular amb els grans autors de la terra de l'Ebre. Tot just durant les darreres setmanes estem preparant un homenatge a un gran literat tortosí i amic seu, Manuel Pérez i Bonfill. La setmana passada vaig redactar el pròleg del recull de narracions del nostre estimat professor que sortirà publicat coincidint amb la 3a Fira literària Joan Cid i Mulet, que porta com a nom Abusos del ritual. El primer recull narratiu que va publicar Pérez Bonfill, Amb algunes branques d'olivera, el va prologar Ricard Salvat. Aquest pròleg i el meu són els dos únics que han tingut les seues obres. Salvat reivindicava que Manuel Pérez hauria pogut ser el gran retratista narratiu de Tortosa, i alguns paràgrafs al respecte els incloc al meu pròleg.
D'altra banda, vaig estudiar la figura de Ricard Salvat en una assignatura literària monogràfica de la universitat. Vaig poder llegir nombroses i històriques entrevistes al dramaturg ebrenc, en què donava fe de la seua gran vocació dramàtica. Era un personatge culte, valent, que fugia de convencionalismes i les típiques capelletes de l'espai cultural nostrat.
L'any 2002 va rebre un homenatge al Centre de Comerç de la seua ciutat natal, en qualitat de membre de l'anomenada Generació de 1952, en complir-se el 50è anviersari de la publicació de la revista Gèminis. El propi Pérez va rebutjar aquesta catalogació perquè considerava que tots ells encara publicaven a un bon ritme i tenien moltes coses a dir en la nostra literarura. A partir de llavors, va publicar durant alguns mesos alguns articles en un setmanari comarcal, en els quals va tornar a donar mostres palpables d'entusiasme i fidelitat a la llengua i la literatura catalana. També li va permetre continuar donant suport a les lletres ebrenques. Durant els darrers anys, de la mà del regidor republicà Lluís Martin Santos, va dirigir a Tortosa el festival EntreCultures, malauradament desaparegut. Desgraciada cultura la nostra que podem permetre'ns prescindir de personatges tan grans!!!
Properament, al programa Lletres Ebrenques li retrem un merescudíssim homenatge, en altres programes ja havíem parlat abastament sobre la seua figura i obra. També el recordarem en el marc del certamen llibresc que se celebrarà a Jesús el tercer cap de setmana d'abril. I ja hem mogut fitxar per pensar altres actes que ens ajudin a mantenir viva la memòria d'un gran homenot del nostre teatre que ens ha deixat.
La vida és teatre i la seua ha baixat el teló. Per sempre més, que Visca que visca Ricard Salvat!!!Emigdi Subirats és escriptor i blocaire ebrenc.
'En el record de Ricard Salvat', article de Joan Sabaté
Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.
Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.
A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.
Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.Joan Sabaté és portaveu del PSC a Tortosa i senador.
25 de març del 2009
'Fem justícia amb Salvat', article de Jordi Jordan
Ha mort un artista tortosí i ebrenc reconegut en l’àmbit nacional. Una pèrdua de la cultura catalana i tortosina. Així ho destaquen els experts i mitjans de comunicació nacionals i estatals.
Ricard Salvat també forma part del patrimoni cultural i humà de Tortosa. Cal explicar i difondre la seua cultura i la seua valuosa aportació sobretot en l’àmbit del teatre. Home de lletres que darrerament estigué vinculat a la seua estimada ciutat natal a través del tristament desaparegut Festival Entrecultures. Cal donar-li un nom de carrer de la ciutat. Cal realitzar-li un homenatge digne. Cal publicar la seua obra. Cal que entre tots el fem nostre i esdevingui orgull de ciutat i territori.
Farà pocs dies escrivia un article recordant que enguany és el centenari de la mort d’Agustí Querol, també tortosí, i considerat un dels millors escultors de l’Estat espanyol en el segle XIX i on també recordava que farà pocs mesos moria un altre artista de casa nostra, en aquest cas resident a París, i dedicat a la pintura: Antoni Guansé. En ambdós casos no hi ha previst cap homenatge, cap conferència, cap acte que recordi aquests artistes.
Espero que com a ciutat avançada i oberta reconeguem la figura de Ricard Salvat més enllà de les lamentacions i les paraules de record oficials i institucionals. Hem d’estar a l’alçada -en vida de l’artista segurament no ho vam estar- però ara podem i cal que ho fem. Un poble que no reconeix els seus artistes no es reconeix a ell mateix.
Fem justícia amb Salvat Ricard i el patrimoni que ens ha llegat.
Jordi Jordan és president d'Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa.
Els afectats pels pous d'emergència de Vinallop revelen els intents de compra de les finques
A més, Ferrando va remarcar que els veïns tenen cada vegada més sospites que els pous no serviran només durant la neteja del pantà de Flix, sinó que l'aigua es destinarà a alimentar les noves empreses que s'implanten al polígon industrial Catalunya Sud, o que servirà per reforçar el minitransvasament de l'Ebre a Tarragona. La portaveu veïnal va comparèixer acompanyada pel portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, i el coordinador territorial de la Unió de Pagesos, Joan Montesó. De fet, tant la PDE com el sindicat agrari han convocat per diumenge una concentració lúdica i reivindicativa en una de les finques afectades per les obres dels pous de Vinallop. La concentració començarà a les 11.30 del matí i l'entrada a la finca estarà senyalitzada des de l'eix de l'Ebre (C-12). Així, a més de la pintada d'un mural també hi haurà música en directe i diversos parlaments.
La ministra diu que desmantellaran els pous. El senador per Tarragona de l'Entesa Catalana de Progrés, Ramon Aleu, va preguntar ahir a la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, sobre les mesures de seguretat que es prendran durant la neteja del pantà de Flix. Espinosa va constatar la col·laboració «permanent» entre l'Estat i la Generalitat per tirar endavant unes obres que considera «d'interès general, prioritàries i urgents». La ministra va confirmar que les obres dels pous van començar el 4 de març, amb un pressupost global de 5 milions d'euros. Espinosa va afegir-hi que els pous només funcionaran si s'activa el pla d'emergència durant la descontaminació, i va garantir que després seran «desmantellats».
El Punt (25-Març-2009)
L'IES de l'Ebre demana el nou cicle d'emergències i organitza una jornada sobre formació en la branca sanitària
A més, el director de l'IES de l'Ebre, Àngel Aznar, va avançar ahir que ja han fet els tràmits per impartir el curs que ve un cicle de grau mitjà de nova creació sobre emergències sanitàries. Aznar va afegir-hi que la jornada informativa no només està adreçada als estudiants, sinó també als professionals que volen reciclar-se o millorar la seua qualificació. D'altra banda, la crisi ha fet que molta gent estiga tornant a la formació professional, i ara mateix hi ha un centenar d'alumnes d'aquests cicles amb més de 28 anys.
El Punt (25-Març-2009)
24 de març del 2009
El tortosí Ricard Salvat ha mort als 75 anys
Actualització. L'Ajuntament de Tortosa ha emès el següent comunicat de condol:
L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i la corporació municipal expressa el seu condol a la família del director teatral Ricard Salvat, després de la seva mort sobtada aquest dimarts. Bel ha lamentat la desaparició del dramaturg tortosí, que deixa un buit molt important en el món de la cultura i del teatre a casa nostra. L'alcalde ha recordat el seu paper en el Festival Entrecultures i ha destacat la seva prolífica producció teatral i la seva contribució a la cultura catalana.
El senienc Joan Todó, a la revista Enderrock
La Plataforma en Defensa de l'Ebre rep dijous el premi Micro Obert 2008 que atorga el Col·legi de Periodistes
MICRO TANCAT
-Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (20)
-Departament de Medi Ambient i Habitatge (11)
-Oficina de premsa dels Mossos d'Esquadra (13)
-Lluís Salvadó, delegat del Goven a l'Ebre (7)
-Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre (7)
-Elies Pujol, cap de premsa de la Diputació de Tarragona (3)
-Erkímia (Ercros) (3)-Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (3)
-Joaquim Paladella, alcalde de Batea i diputat (3)
-Grup 100% Comunicació (3)
-Manel Ferré, alcalde d'Amposta (2)
-Meritxell Roigé, regidora d'Urbanisme de Tortosa (2)
-Unió Esportiva Rapitenca (1)
-Jordi Folqué, regidor de Seguretat i Festes de Tortosa (1)
-Consorci d'Aigües de Tarragona (1)
MICRO OBERT
-Plataforma en Defensa de l'Ebre (29)
-Antoni Sabaté, director d'Acció Territorial a l'Ebre (7)
-Antoni Espanya, director territorial del DAR (6)
-Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita (6)
-Plataforma en defensa de la Terra Alta (4)
-Parc Natural del Delta de l'Ebre (2)
-Daniel Andreu, alcalde de l'Aldea (3)
-Lluís Salvadó, delegat del Govern a l'Ebre (3)
-Artur Gaya, músic (3)
-Ferran Bel, alcalde de Tortosa (2)
-Unió de Pagesos (2)
-Joan Caballol, regidor de Cultura de Tortosa (2)
-Marta Cid, regidora d'Amposta i diputada (2)
-Manel Ferré, alcalde d'Amposta (2)
-Associació de Familiars d'Alzheimer de les Terres de l'Ebre (2)
-Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia (2)
-Francesc Sancho, alcalde de l'Ampolla i diputat (2)
-Oficina de premsa del PSC Terres de l'Ebre (1)
-Josep Casadó, dirigent de CCOO (1)
El PSC tortosí vincula la inseguretat ciutadana i el retard d'obres al nucli antic a la «mala gestió» de Bel
El Punt (24-Març-2009)
Adif elimina els passos incontrolats de l'estació de Tortosa i fa marxa enrere amb l'horari nocturn
Més informació a El Punt:
-La Cambra de Comerç reclama millores a l'estació de l'Aldea
Salvadó fa una visita d'obres a la nova residència de la gent gran de Flix
El Punt (24-Març-2009)
Foto: Bloc de Pere Muñoz
Nou logotip de la Casa de l'Aigua
El Punt (24-Març-2009)
Foto: Ajuntament de Tortosa
23 de març del 2009
Posem una Senyera al pont de l'Estat de Tortosa
Els veterans del Barça s'enfrontaran als exjugadors del València al pavelló poliesportiu de Tortosa
Foto: Ajuntament de Tortosa
22 de març del 2009
Tortosa dóna suport al tall de l'autovia que Campredó ha convocat el 4 d'abril
Els veïns de Campredó ja tenen data per a la protesta contra el traçat de la futura autovia de l'interior que projecta el Ministeri de Foment, ja que la nova A-7 trinxaria el poble i separaria el barri de Font de Quinto. La manifestació veïnal serà el 4 d'abril i també implicarà el tall de l'autovia de l'Aldea (C-42) al pas per Campredó, just al punt en què ha de travessar la futura A-7. La protesta té el suport del consell assessor de Campredó, però també del govern de Tortosa i dels diferents grups de l'oposició. De fet, l'alcalde no descarta assistir-hi, i els regidors Jaume Forcadell (ICV) i Antonio Faura (PP) tenen previst participar-hi.
La data del 4 d'abril ha estat escollida després de dues reunions, una assemblea informativa amb els veïns de Campredó i una reunió del consell assessor del poble. Com va explicar l'alcalde pedani, Joan Sanahuja, els veïns de Campredó no van rebre gens bé les últimes notícies que arribaven des de Madrid, i que assenyalaven que el Ministeri de Foment no hauria acceptat les al·legacions presentades per centenars de veïns i pels ajuntaments de Tortosa, Amposta i l'Aldea amb el suport de la Generalitat. En aquest sentit, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va tornar a reclamar el suport de tots els partits del territori i del govern català per defensar el traçat alternatiu que havien proposat a les al·legacions, i que es desplaçaria uns 500 metres al sud del traçat projectat per Foment. Així, Bel encara no ha confirmat la seua assistència al tall de carretera que han convocat els veïns de Campredó, però fonts municipals van remarcar que l'alcalde no descarta assistir-hi. De la mateixa manera, el suport del govern de Tortosa a la protesta del 4 d'abril queda més que confirmat. De fet, a més d'alcalde pedani a Campredó, Sanahuja també és el regidor tortosí de l'àrea de Serveis.
Però al marge de les dues forces del govern tortosí (CiU i ERC), els grups de l'oposició també han donat el seu suport directe o indirecte a la convocatòria. El socialista Joan Sabaté va declarar que la protesta dels veïns és «legítima», però hi va afegir que tot i que ell serà fora de Tortosa, hi haurà gent del PSC que sí que participarà en la manifestació. Només Jaume Forcadell (ICV) i Antonio Faura (PP) han confirmat que assistiran personalment a la protesta.
El PSC acusa Bel d'alimentar el conflicte. El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va atribuir l'esclat del conflicte social a Campredó a una «mala gestió» de l'alcalde, Ferran Bel. Segons Sabaté, l'alcalde encara no ha informat la resta de grups municipals de les gestions fetes amb Foment, ni tampoc ha convocat els parlamentaris de la demarcació de Tarragona a Madrid, com va dir que faria, per intentar coordinar una estratègia comuna. «Com a senador, encara no m'ha demanat que faci cap gestió, quan el que hauria de fer és aprofitar tots els recursos», va dir Sabaté, que va acusar Bel d'«alimentar el conflicte social a Campredó» per motius polítics. D'altra banda, l'ara independent Antonio Faura sí que va confirmar la seua assistència a la protesta del 4 d'abril, sempre que el PP no li diga el contrari. «No sóc partidari de protestes que perjudiquen a tercers, però no queda més remei que tallar la carretera si no s'ha aconseguit res per la via del diàleg», va concloure Faura.
"Cal la solidaritat de tot el municpi". El portaveu d'ICV a Tortosa, Jaume Forcadell, va remarcar que no només donarà suport a la protesta dels veïns de Campredó, sinó que hi pensa assistir personalment. Forcadell va lamentar «el tarannà que gasten a Madrid» i va recordar que tant el territori com la Generalitat van deixar clar que la futura autovia no havia de travessar Campredó. «Sembla mentida que encara no s'haja pogut solucionar», hi va afegir. Segons Forcadell, ara el govern català hauria d'assumir el problema com una qüestió «urgent i prioritària», i pressionar Foment perquè accepte les al·legacions i la modificació del traçat. El portaveu d'ICV també va fer una crida a la resta de veïns del municipi de Tortosa, perquè donen suport a la protesta. «Ara cal la solidaritat de tot el municipi, ja que les al·legacions al traçat de Foment van ser aprovades per unanimitat, amb el suport de tots els grups polítics de l'Ajuntament de Tortosa», va precisar.
El Punt (22-Març-2009)
Acord per accelerar les obres a les escales de la catedral
El Punt (22-Març-2009)
21 de març del 2009
La immigració a l'escola pública de Tortosa satura els centres concertats
Amb l'inici del període de preinscripció, el bisbat de Tortosa va animar ahir les famílies a optar per l'assignatura de religió, que ara cursen el 51,6% dels alumnes dels centres públics de la diòcesi. La mitjana només puja fins al 60% si se sumen els alumnes dels 10 centres concertats de la diòcesi tortosina. El bisbat, però, va admetre que el curs que ve tornaran a haver-hi molts alumnes sense plaça als tres centres concertats de la ciutat de Tortosa. La demanda als col·legis privats s'ha disparat amb la concentració d'alumnes nouvinguts a l'escola pública, una relació que tant Educació com el bisbat prefereixen no reconèixer obertament.
El delegat diocesà d'Ensenyament, mossèn Miquel Garcia Bailach, va negar ahir que puga haver-hi cap relació, entre la concentració d'alumnes nouvinguts als centres públics i l'increment de la demanda que s'ha produït en els últims anys als tres centres concertats de la ciutat de Tortosa: el col·legi Sagrada Família, el col·legi Teresià i La Consolació. La realitat, però, és que en els últims dos anys s'ha produït un excés de preinscripcions als tres col·legis religiosos, fins al punt que el 2007 Educació va denegar la creació d'una classe al Sagrada Família, i una vintena d'alumnes que tenien aquest centre i el col·legi Teresià com a primera opció van quedar sense plaça. També va passar el mateix l'any passat amb una desena de sol·licituds del Sagrada Família, que tenien com a segona opció altres centres concertats o el CEIP El Temple, força saturat. En aquest sentit, també es va produir un excés de preinscripcions als dos col·legis públics de Ferreries, al marge dret del riu, ja que algunes famílies autòctones miren amb recels els altres dos centres públics de Tortosa, tots dos situats al nucli històric i amb un major percentatge de població immigrada.
L'explicació oficial que donen als serveis territorials d'Educació és que les famílies prefereixen matricular els seus fills en uns determinats centres, però que Tortosa és zona única i que criteris com la proximitat no es tenen en compte. Tot i així, l'any passat van detectar-se alguns intents de frau, amb preinscripcions a Ferreries de famílies que en realitat no residien el barri, o que feien servir l'adreça dels avis. Finalment, Educació va estudiar totes les sol·licituds cas per cas, i segons va explicar al setembre la directora dels serveis territorials, Marian Rojas, els alumnes que havien triat el CEIP Ferreries o el CEIP Cinta Curto van poder matricular-se als dos centres. De fet, Educació va anunciar fa un any que estudiava l'avançament de l'ampliació del CEIP Cinta Curto, que passaria a tenir dues línies més. De moment, el curs que ve ja podria tenir una línia nova.
"Haurem de dir que no a molta gent". «La planificació escolar correspon a Educació, però enguany haurem de dir que no a molta gent que voldria entrar a l'escola concertada, ja que l'administració no sempre concedeix als centres l'autorització per incrementar el nombre de places», va dir ahir el delegat d'Ensenyament del bisbat de Tortosa. Segons Miquel Garcia Bailach, els 10 centres de la diòcesi encara podrien rebre més alumnes, i «sap greu no poder atendre totes les famílies que demanen l'ensenyament de l'Església». El responsable diocesà va valorar que Tortosa té ara «un bon servei d'escola concertada», tot i reconèixer els problemes de matriculació al col·legi Sagrada Família. Garcia Bailach va dir que també alumnes d'altres confessions reclamen una plaça als centres concertats catòlics, «per la qualitat de l'ensenyament».
El Punt (21-Març-2009)