La Cambra celebra l'acabament de la carretera d'Horta i reclama l'eix de l'Ebre

[Nota de premsa] Desprès de tres anys i mig d’obres i de talls, finalment s’ha inaugurat la nova carretera d’Horta de Sant Joan-Xerta. Aquesta nova via retalla la distància entre les dues poblacions, redueix la durada del trajecte i, sobre tot, facilita les comunicacions de les poblacions de la Terra Alta amb els municipis del Baix Ebre i Montsià. La millora d’aquesta carretera era imprescindible per apropar-nos a l’Aragò. Durant massa anys, els usuaris d’aquesta carretera han estat patint unes deficiències que es feien més patents quan aquesta via establia la connexió amb la comunitat aragonesa. Felicitem al govern de la Generalitat per la determinació d’escometre aquesta obra amb una inversió de prop de 42 milions d’euros.

A la vegada que fem constar la nostra felicitació al Govern de la Generalitat per aquesta nova via, li demanem l’acceleració dels estudis necessaris per executar el desdoblament de la C-12 en tot el seu traçat i, especialment en el tram que transcorre per les Terres de l’Ebre. Si volem ser competitius, hem de tenir les infraestructures adients per afavorir-ho.

El desdoblament de l’Eix de l’Ebre és una de les sis infraestructures prioritàries que el conjunt de les cambres catalanes varen establir i presentar al Departament d’Obres públiques de la Generalitat. Això vol dir que aquest desdoblament es converteix en una infraestructura bàsica i d’interès general no només per la Cambra de Tortosa, sinó per al conjunt de les cambres catalanes. Es tracta d’una actuació prioritària que demanda el desenvolupament socio-econòmic del conjunt de les empreses catalanes, i no només els empresaris de les Terres de l’Ebre.

Afortunadament aquesta prioritat es compartida per la totalitat de tots els forces polítiques, com van tenir ocasió de manifestar públicament en el manifest de Gandesa de l’any passat al subscriure el document en favor de l’opció catalana de la futura A-68 (desdoblament de la N-420), la qual comportava també l’execució del desdoblament de la C-12 i la C-43. Malauradament, l’opció catalana de la A-68 ha estat rebutjada pel Govern de l’Estat. Malgrat això, les raons que es van considerar per apostar per aquell desdoblament encara subsisteixen i és hora ja d’emprendre tot el procés que ens porti a un EIX DE L’EBRE PLENAMENT DESDOBLAT.

Amposta inaugura el passeig del Canal Marítim, que ha costat 823.000 euros

[Notes de premsa] La subdelegada del Govern, Teresa Pallarès, i l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, han inaugurat aquest dimecres al migdia les obres d’urbanització del passeig del Canal Marítim d’Amposta, una de les obres més importants que s’han dut a terme durant l’any 2009 amb el finançament del Fons Estatal d’Inversió Local.

Les obres han consistit en la pavimentació de les dues voreres i l’asfaltat del tram central, amb una longitud lineal de 768 metres.

El passeig que conforma la banda dreta compta amb un carril bici, zona de passeig i dos punts de condicionament físic o cirqüit saludable amb un total d’onze aparells per fer esport. El pressupost total de l’obra ha ascendeix a 823.000 euros i s’ha executat en un termini de 9 mesos.

L’alcalde ha destacat el fet que quan s’acabin de connectar tots els punts de la ciutat amb carril bici, Amposta tindrà entre 5 i 6 quilòmetres dins la trama urbana per fer anar amb bicicleta. Ferré també ha remarcat la importància de l’obra donat que es troba “en un dels indrets més importants” d’Amposta ja que és a tocar del recinte firal i a la vora de la zona esportiva i lúdica.

En aquest sentit, la subdelegada Teresa Pallarés també ha volgut remarcar la importància dels projectes que s’han finançat mitjançant el FEIL a la ciutat d’Amposta i que són representatius de la ciutat ja que apleguen “l’aposta important d’Amposta per l’esport” i també la millora dels carrers. Pallarés ha assegurat que, juntament amb la piscina descoberta, la urbanització del passeig del Canal Marítim és una de les més importants del FEIL a la ciutat d’Amposta.

Cal recordar que mitjançant el Fons Estatal d’Inversió Local, en la mateixa zona de la ciutat també s’ha construït la piscina descoberta i s’estan ultimant els detalls de les obres de cobriment de dues pistes de futbol sala.

[Vídeo] La protesta de la plataforma de la Terra Alta durant la visita del conseller Nadal

La plataforma de la Terra Alta va protestar ahir a la tarda davant del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, tot aprofitant la inauguració de la nova carretera d'Horta. La plataforma li va recordar que el poble d'Horta de Sant Joan va aprovar en consulta popular el rebuig del municipi al parc eòlic dels Pesells, i que la Generalitat no ho ha tingut en compte a l'hora d'autoritzar el projecte. El conseller els va recriminar que la inauguració de la carretera no era el millor lloc per protestar, ja que la seua reivindicació podia tenir l'efecte contrari al desitjat. En aquest sentit, una portaveu de la plataforma va preguntar a Nadal si els estava advertint d'un possible càstig, cosa que el conseller va negar. Nadal va afirmar que ningú l'impediria mai moure's en llibertat pel país, i va assegurar que tornarà a la Terra Alta per inaugurar la nova plaça d'Horta de Sant Joan. Després, ja durant els parlaments, Nadal va explicar que en les últimes visites a la Terra Alta ha tingut un "comitè de recepció", però va destacar que el govern català "mira per la gent i pel territori, sense distinció de colors ni de cap mena".

La Passió d'Uldecona porta la Creu a Peníscola i augmenta el públic

[Nota de premsa] El Patronat ja ha estrenat la temporada 2010 en castellà de “La Passió d’Ulldecona. L’obra dirigida per Aleix Vallverdú tot i haver començat amb una davallada de públic, ha incrementat la venda d’entrades les darreres representacions, aspecte que millora les expectatives inicials. A més a més la junta del Patronat ha apostat per portar l’obra a Peníscola el divendres Sant on confia omplir l’auditori.

Clausurades les jornades de la Passió en català, el Patronat ha estrenat el diumenge passat l’obra en castellà. A l’inici de la temporada 2010 la Junta de l’entitat es va alarmar degut a la poca resposta per part del públic. Malgrat tot, les expectatives inicials han canviat. A mesura que les representacions han avançat, el públic i la venda d’entrades s’ha incrementat.

La Junta de “La Passió” està satisfeta davant aquest canvi de tendència quant a nivell de públic, en gran part vinculat a la nova direcció. El jove vallenc Aleix Vallverdú ha estat l’encarregat de conduir les dues versions de l’obra: la catalana de Vidal i Alcover i la castellana de Junyent Quintana. Vallverdú ha innovat l’obra a nivell tècnic i interpretatiu. Pel que fa a la escenografia, li ha donat més dinàmica de manera que alguns buits entre escenes que feien la representació més feixuga han estat eliminats. Pel que correspon a la interpretació, ha traslladat el factor més religiós de l’obra, pel que fa a personatges, cap a un perfil més pròxim al públic i a la vegada més humà.


Objectiu Peníscola

Aquesta temporada, l’entitat d’Ulldecona ha apostat per portar l’obra a un altre municipi amb l’objectiu de donar-la a conèixer com a una de les quatre passions històriques de Catalunya i facilitar l’accés a l’espectacle a un nombre més gran de gent. El municipi interessat en acollir l’espectacle ha estat Peníscola i el dia escollit per a la representació serà el dia 2 d’abril, coincidint amb el dia festiu de Divendres Sant.

Segons ha explicat el president del Patronat, Jeroni Castell, hi ha un nombre considerable d’entrades venudes i les expectatives d’omplir l’auditori són bones. Castell també ha agraït a Peníscola l’interés mostrat en acollir una obra que esdevé un referent territorial tant a nivell turístic com qualitatiu.

Ascó té un rival menys en la cursa de l'MTC, per la renúncia de Torrubia de Sòria

Ascó ja té un rival menys en la cursa per aconseguir la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. La localitat soriana de Torrubia ha dit aquest dimecres "no" al magatzem, segons ha avançat Radio Nacional d'Espanya. Els veïns, en un nou ple celebrat a l'Ajuntament, han decidit retirar la candidatura del municipi a rebre l'MTC, després d'una àrdua polèmica i de la dimissió aquest cap de setmana de l'alcaldessa, María Ángeles Delso (a la imatge), que va assegurar que havia rebut amenaces de mort. Amb 28 vots a favor, 20 en contra i quatre abstencions, s'ha arribat a un acord que contradiu el que aquest municipi sorià de 80 habitants va assolir el passat 29 de gener. Aquesta nova decisió serà remesa ara al Ministeri d'Indústria. De fet, un grup de veïns es va mobilitzar per a la celebració d'aquest nou ple, en considerar que el plenari oficiat al gener s'havia realitzat sense tenir en compte i sense avisar els veïns de la localitat. A més, l'alcaldessa de Torrubia havia presentat la seua dimissió aquest mateix cap de setmana: "La pressió que he hagut de suportar és molt forta i ja no puc més", va dir l'alcaldessa, que també va al.legar la situació per la qual travessen arran de la candidatura a l'MTC el seu marit i el seu fill. Per aquesta raó, el primer tinent d'alcalde ha estat el que ha exercit com a regidor durant la celebració del ple. Tot i així, Delso encara figura com a alcaldessa de Torrubia de Soria en el web de l'Ajuntament castellà-lleonès.

Nadal diu que la carretera d'Horta repara «en part» el deute amb l'Ebre

El conseller inaugura l'obra entre protestes de la plataforma de la Terra Alta i de Salvem lo Canalet.

«Catalunya té un deute amb aquestes terres, que ve de lluny i que probablement mai s'acabarà de saldar del tot», va admetre ahir el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, durant la inauguració de la nova carretera d'Horta de Sant Joan a Xerta. Segons Nadal, la finalització de les obres repara en part el deute del país amb les Terres de l'Ebre. Nadal va inaugurar les obres en solitari, ja que a última hora es va suspendre la visita del president José Montilla. Amb tot, el conseller va rebre les protestes dels contraris al parc eòlic d'Horta, i de Salvem lo Canalet, que rebutgen el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) a Tortosa.

«El govern de Catalunya, en nom del poble de Catalunya, li deu, a aquesta part del país, tot allò que no té i ha de tenir», va sentenciar Nadal, just abans d'afegir-hi que la inauguració de la nova carretera d'Horta de Sant Joan a Xerta representa «la voluntat política i el compromís moral d'anar saldant aquest deute». «No sempre ha estat possible, ni hi ha hagut la voluntat de fer-ho», va remarcar Nadal. Així, el conseller va recordar que els alcaldes de la Terra Alta sempre li havien dit que era una actuació «molt urgent» i necessària, tot i que era una inversió milionària, en una zona poc poblada i amb complicacions de tot tipus, ja que la carretera s'endinsa al massís dels Ports. De fet, els alcaldes d'Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Benifallet i Xerta van aprofitar els parlaments –fora del protocol previst– per agrair l'esforç de la Generalitat i per destacar que l'obra millorarà la comunicació del Baix Ebre, la Terra Alta i la comarca del Matarranya.

Horta i Tortosa, a uns 25 minuts

Les obres a la carretera de Xerta a Horta de Sant Joan, amb un pressupost de 41 milions d'euros, han permès eixamplar i suavitzar els revolts a l'itinerari format per la T-330, la T-333 i l'N-230b. El recorregut ha quedat escurçat en uns dos quilòmetres, i els 20,6 quilòmetres actuals permeten anar de Tortosa a Horta en poc més de 25 minuts. De fet, Joaquim Nadal i el director general de Carreteres, Jordi Follia, van destacar que l'obra servirà per afavorir la seguretat i la comoditat en la conducció, així com la mobilitat a les Terres de l'Ebre i la connexió amb el Matarranya. Els treballs van començar l'octubre del 2006 i han hagut de fer-se per fases, tot habilitant desviaments alternatius i havent d'afrontar retards per la pluja, les nevades, el vent i l'incendi de l'estiu passat a Horta de Sant Joan. L'actuació es completarà ara amb una àrea de descans a la cruïlla amb la carretera del Pinell de Brai.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8

Montilla suspèn la visita a la Terra Alta i es perd una foto de reconciliació

[Opinió] El president de la Generalitat va suspendre ahir, per motius d'agenda i només tres hores abans de la inauguració de la carretera, la seua visita a Horta de Sant Joan. José Montilla va enviar-hi el conseller Nadal, que ja havia tingut altres topades amb la plataforma de la Terra Alta i que ahir també va ser rebut amb pancartes i silenci pel col·lectiu veïnal Salvem lo Canalet. En qualsevol cas, l'acte es va fer en terme de Xerta. Per tant, va quedar clar que Montilla no tenia cap interès a aconseguir una foto de reconciliació amb l'alcalde d'Horta, el convergent Àngel Ferràs, tot i que ahir era l'oportunitat perfecta per fer-ho. No s'inaugura una carretera de 41 milions cada dia, i encara menys a la Terra Alta.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8

El PSC de Tortosa presenta una moció a l'Ajuntament defensant la vegueria

[Àudio:El PSC presenta una moció a l'Ajuntament de Tortosa per defensar la llei de vegueries] El portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va presentar ahir una moció a l'Ajuntament perquè el consistori doni un suport «clar i sense ambigüitats» al projecte de llei de vegueries. Amb tot, amb la moció del PSC, que serà debatuda en el ple ordinari del 12 d'abril, també es busca que l'Ajuntament rebutge l'acord que divendres va prendre la Diputació de Tarragona, que amb els vots de CiU i el PP va demanar al Parlament que aturés la tramitació de la llei. «CiU mai ha tingut la idea de les vegueries en el seu projecte de país», va lamentar Sabaté. L'exalcalde també va atribuir el «doble discurs» de CiU a un «oportunisme partidista». A més, Sabaté va advertir que és «molt greu» que Pere Panisello, regidor de CiU a Tortosa, votés a la Diputació «en contra dels interessos de les Terres de l'Ebre». «És important que Tortosa, com a capital del territori, es pronuncie clarament i sense peròs a favor de la vegueria», va concloure Sabaté.




Publicat a ElPunt.cat
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8

Foto i més informació: PSC de Tortosa

Ecologistes en Acció presenten al·legacions al magatzem nuclear d'Ascó

La federació d'Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar ahir les seues al·legacions a la possible instal·lació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a Ascó. L'organització critica la «falta de debat ciutadà» i la «falta de transparència en les negociacions» entre l'Estat, Enresa i l'alcalde d'Ascó, i adverteix que l'MTC no reportarà cap riquesa a la comarca. Les al·legacions d'Ecologistes en Acció també alerten de les males comunicacions per carretera i per ferrocarril, així com de l'impacte que l'MTC podria tenir sobre el medi ambient, el turisme rural i l'agricultura de la Ribera d'Ebre.

Per la seua banda, també ERC va presentar ahir a Barcelona les seues al·legacions contra l'MTC, en la mateixa línia de les presentades pel govern català: Ascó està situat en una conca inundable, travessada per l'Ebre i amb tres preses a prop; i també amb risc perquè és en una zona sísmica, i per la proximitat a un complex industrial químic a Flix. Precisament, la plataforma veïnal Volem Viure a Flix i el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre van criticar ahir l'«alarmisme» del govern català, al qual van acusar de no tenir arguments tècnics per oposar-se a l'MTC.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 31-03-2010 Pàgina 8

Volem Viure a Flix ridiculitza les al·legacions de la Generalitat a l'MTC

[Nota de premsa] La plataforma veïnal Volem Viure a Flix demana al departament d’Interior la inmminent evacuació de la Ribera d’Ebre pel risc que es trenqui la presa de Riba-roja

Les al.legacions que ha presentat la Generalitat de Catalunya respecte a la candidatura de l’Ajuntament d’Ascó a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat han fet aflorar una preocupació del govern català sobre la seguretat en què es troba actualment l’embassament de Riba-roja, construït als anys 40. Des de la plataforma veïnal Volem Viure a Flix instem al departament d’Interior a ordenar la imminent evacuació de la població de la totalitat de municipis riberencs del riu Ebre, ja que de donar-se aquest accident en les circumstàncies actuals el desastre seria monumental. No oblidem que aigües avall de l’embasament de Riba-roja es troben els llots tòxics que s’han d’extreure del pantà de Flix i la central nuclear d’Ascó, que guarda avui unes 1.000 tones de residus d’alta activitat.

És per això que demanem:

-Que s’aturin immediatament les obres d’extracció dels llots tòxics de Flix, si és que la Generalitat veu un perill real de trencament de l’embassament de Riba-roja.

-Que la Generalitat insti al govern central a clausurar i desmantellar de forma immediata la central nuclear d’Ascó ja que aquesta conté avui en dia unes 1.000 tones de residus d’alta activitat, si és que la Generalitat veu un perill real de trencament de l’embassament de Flix.

-Que el departament d’Interior ordeni la immediata evacuació de la població de la Ribera d’Ebre i potser fins i tot dels pobles riberencs del Baix Ebre i del Montsià, ja que una crescuda del riu com la que adverteix la Generalitat arrassaria la totalitat de les Terres de l’Ebre, si és que la Generalitat veu un perill real de trencament de l’embassament de Flix.

Evidentment, aquest comunicat és absolutament cínic i en cap cas s’ha de prendre seriosament.

El que volem posar de manifest no és altra cosa que la manca de rigor d’aquest govern amb les al.legacions que ha presentat respecte al Magatzem Temporal Centralitzat i l’alarmisme innecessari i desmesurat que ha creat el govern català. Recordem que ni la Generalitat ni cap dels partits de l’arc parlamentari català van impugnar la ressolució ministerial que obria la convocatòria pública a la qual ha acudit Ascó. Qualsevol particular podria haver presentat un recurs d’alçada contra aquesta decisió, i no ho van fer. És més, els anys 2004 i 2006 tots els partits polítics amb representació al Parlament i al Congrès de Diputats van considerar amb els seus vots favorables que l’opció d’un MTC era la més segura per als residus nuclears de tot l’Estat. Ara no val dir que “no a casa meva”. Fins i tot l’actual president de la Generalitat, José Montilla, va ser el pare polític d’aquest projecte estatal quan era ministre d’Indústria.

Exigim dels nostres governants el mateix tracte que mereixen espècies protegides tant respectables com el visó europeu, la llúdriga o l’àiga reial, amb una presència nul.la o escasíssima al nostre entorn.

Potser la propera espècie a protegir a la Ribera d’Ebre, on cap govern ha plantejat cap alternativa ni cap model econòmic de desenvolupament, sigui l’espècie humana

Els partidaris de l'MTC afirmen que l'oposició del Govern no té arguments

[Nota de premsa] Les al·legacions contenen espècies protegides inexistents a la comarca i el risc de trencament de la presa de Riba-roja és inverossímil

Les al·legacions contra la candidatura d’Ascó a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat que ha aprovat avui el Consell Executiu posen de manifest la manca de consistència tècnica de la Generalitat per oposar-se al projecte i els únics interessos electorals que realment té en compte el govern tripartit.

El llistat d’espècies protegides que a judici de la Generalitat quedaran afectades per l’MTC inclou espècies que no existeixen a la Ribera d’Ebre, com el visó europeu o la llúdriga. Igualment, justificar l’oposició a l’MTC pel risc de trencament de la presa de Riba-roja és crear una alarma social absolutament injustificada, ja que en més de 60 anys d’existència d’aquest embassament cap administració ha advertit mai d’aquesta hipòtesi. Avui ja hi ha gairebé 1.000 tones de combustible gastat a Ascó, així com centenars de milers de tones de llots tòxics al pantà de Flix, de manera que si la Generalitat creu que la presa de Riba-roja patirà algun accident el que hauria de fer és tan greu com evacuar immediatament la població de la Ribera d’Ebre.
El projecte de referència tècnic, Habog, a Holanda, es troba situat per sota del nivell del mar i, inclús en el cas d’una hipotètica inundació, els seus responsables asseguren que la estanqueïtat de la instal·lació no es veuria afectada.

Per tot això, creiem que la Generalitat de Catalunya no té cap argument seriós per oposar-se a un projecte que comportarà centenars de llocs de treball, una inversió de 700 milions d’euros que mai cap govern ha fet a la comarca i un parc empresarial en la gestió del qual podran participar els pobles de l’entorn que ho vulguin per tal de diversificar la seva economia, a més de les compensacions econòmiques per a les arques de 13 municipis del voltant d’Ascó.
Sense plantejar cap alternativa de desenvolupament per a la zona, creiem que la postura de la Generalitat és absolutament demagògica i que només amaga interessos polítics degut a la proximitat de les eleccions.

ERC presenta al·legacions per evitar que el cementiri nuclear s'instal·li a Ascó

[Nota de premsa] Esquerra ha presentat avui, a la subdelegació del govern a Barcelona, les al·legacions perquè l'executiu espanyol desestimi la candidatura d'Ascó per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat ja que 'existeix consens institucional i territorial' en contra del cementiri nuclear i perquè Ascó 'no compleix amb les característiques idònies per al seu emplaçament'. Així ho ha anunciat el secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, que ha presentat el document acompanyat per la portaveu parlamentària, Anna Simó, el secretari de Política Territorial i Medi Ambient d'Esquerra, Lluís Salvadó, el president del consell comarcal de Ribera d'Ebre, Bernat Pallisa i el president de la sectorial de Medi Ambient, Quim Sangrà.

En aquest context, Ridao ha recordat que tant el Parlament com el Govern de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i nou municipis de la comarca, que representen el 78% de la població, estan en contra de la instal·lació del cementiri nuclear al municipi d'Ascó. El dirigent independentista ha apuntat, a més, que el 'govern espanyol ha vulnerat el compliment de la normativa internacional, el Conveni Aarhus en matèria energètica', que demana als governs que obrin un procés de participació ciutadana abans de prendre una decisió mediambiental d'aquestes característiques. Per Ridao, aquesta decisió no pot ser una 'mena de concurs d'idees entre alguns municipis, una espècie de 'Bienvenido Mr. Marshall' on un municipi pugui decidir pel futur i el benestar de tota una generació i hipotecar des del punt de vista mediambiental i econòmic tot un territori'.

'Ascó no és un no per un no o un intent d'eludir tota responsabilitat', ha assegurat el secretari general d'Esquerra, que ha recordat que Catalunya és el tercer país més nuclearitzat del món, després de França i Lituània, amb tres centrals, una en desballestament, que produeixen el 40% del total de l'energia nuclear de l'Estat. 'Es tracta que hi hagi una responsabilitat equitativa i que aquells que reben els beneficis de la generació d'energia nuclear entomin una part de la responsabilitat, en aquest cas negativa, com és la gestió dels residus', ha subratllat.

El dirigent independentista també ha recordat que 'existeixen condicions objectives que desaconsellen emplaçar el cementiri a Ascó, ja que contradiu els criteris establerts pel Consell de Seguretat Nuclear i aprovats per la Comissió Interministerial, per a l'emplaçament del cementiri nuclear': està situat en una conca inundable, travessada per l'Ebre i amb tres peses a prop; amb risc perquè es troba en una zona sísmica i per la proximitat a un complex industrial químic (Flix); i que presenta problemes en l'accessibilitat, cosa que podria ser problemàtica en cas d'emergència.

Tortosa acollirà el V Dia de les Seleccions Catalanes més reivindicatiu

[Nota de premsa] Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i Ferran Bel, alcalde de Tortosa, han signat avui el conveni ·

Els 20 esports reconeguts protagonistes principals conjuntament amb l’inici de la campanya Volem que Catalunya jugui el Mundial Brasil 2014!

Tortosa acollirà el proper dissabte 29 de maig la festa de les seleccions catalanes d’engany després de la signatura aquest matí del conveni entre el president de la Plataforma, Xavier Vinyals i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel. El Dia de les Seleccions, l’autèntica festa de l’esport català, les seves seleccions i la reivindicació de la participació de les Seleccions Catalanes en competicions internacionals, arriba per primer cop a Terres de l’Ebre convertint-se en la cinquena edició després de Vic (2006), Reus (2007), Girona (2008) i Mataró (2009).

L’activitat estrella serà l’inici de la campanya Volem que Catalunya jugui el Mundial Brasil 2014! consistent en què tothom qui ho desitgi pugui reivindicar-ho marcant gols a diferents porteries del camp de gespa artificial de Ferreries. El cartell del V Dia de les Seleccions mostra el Sant Crist de Rio amb les quatre barres. A meitats de maig està prevista l’emissió de l’espot de la campanya que s'emetrà en prime time per TV3 així com moltes altres accions com una recollida de signatures similar a la de 1999 on 521.249 persones van sonar suport a les Seleccions. La campanya tindrà vigència fins el 2014 i s’estudiarà si tots aquests suports es fan arribar formalment, en to positiu explicant la voluntat de molts catalans de veure Catalunya competir oficialment, a la FIFA.

Altres activitats potents d’enguany són el Catalunya-Suècia de futsal, el Catalunya-França de tennis taula, el Catalunya-Bèlgica de korfbal, una cursa popular d’obstacles, una arrossada popular i un concert de fi de festa amb un cartell de luxe: Els Pets, Brams i Lexu’s.

Al maig hi haurà una nova roda de premsa a Tortosa i Barcelona on detallarem amb més exactitud totes les activitats i horaris. A la foto adjuntada amb el cartell hi apareixen d'esquerra a dreta: Jordi Gaseni, representant territorial de l'Esport a Terres de l'Ebre, Jesús Auré, coordinador de Desplegament Territorial i Institucional de la Secretaria General de l'Esport, Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Ferran Bel, alcalde de Tortosa i Pere Panisello, vicepresident de la Diputació de Tarragona i Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Tortosa.

El periodista ebrenc Carles Sánchez Pastor mor a Tortosa als 101 anys

El tortosí Carles Sánchez Pastor, considerat el periodista català en actiu més veterà, va morir ahir a Tortosa als 101 anys. El funeral en memòria de la seua ànima ha tingut lloc aquest matí a les 11.00 hores, a la parròquia de Sant Blai. Sánchez Pastor va dedicar bona part de la seua vida al periodisme, i fins fa poc encara publicava regularment a la revista gratuïta L'Estel. Va nàixer l'1 de desembre del 1908 a la casa del doctor Sabaté, quan aquesta encara estava a la plaça de l'Àngel i no a la clínica que més tard va obrir a la plaça d'Alfons XII. Però quan tenia vuit anys, la fallida del petit negoci d'olis del seu pare va obligar la família a mudar-se a Barcelona. Sánchez Pastor va rebre una educació catòlica i després va estudiar la carrera de perit mercantil; però abans de fer-se periodista encara va treballar en una empresa de productes químics i farmacèutics en què també ho feia el seu pare.

Sánchez Pastor va començar a escriure articles periodístics, amb 15 anys, quan encara era a Barcelona, fent les cròniques dels partits del Barça en una època en què encara no s'havia creat l'actual lliga de futbol professional. Com que els partits començaven a les tres de la tarda, Sánchez Pastor tenia temps d'arribar a casa en tramvia, escriure la crònica del partit i enviar-la a Tortosa amb el tren de la matinada. El resultat apareixia dilluns al periòdic El Heraldo de Tortosa, un dels tres que es publicaven a la ciutat a més d'El Correo de Tortosa (tradicionalista) i El Pueblo (republicà d'esquerres).També a El Heraldo de Tortosa, un periòdic independent i de tendència dretana, Sánchez Pastor va començar a publicar algun article en català. En aquest sentit, el seu nacionalisme català «radical» va aflorar definitivament en els articles de la seua última etapa, en què Sánchez Pastor va col·laborar regularment en diferents mitjans com el diari El Punt o el setmanari La Veu de l'Ebre. Durant els últims anys, els lectors de la revista quinzenal L'Estel també van poder seguir les reflexions de Sánchez Pastor sobre el procés de redacció, negociació, aprovació i retallada de l'Estatut, però també sobre les glòries i fracassos dels blaugrana. A més, en aquesta revista gratuïta llegim que la primera vegada que Sánchez Pastor va escriure en català, després de la guerra, va ser la necrològica de mossèn Manyà, el 1976, al setmanari La Veu del Baix Ebre.

Abans de l'aixecament feixista, Sánchez Pastor havia col·laborat a Vida tortosina, una revista setmanal que es publicava en català i amb una forta tendència catalanista. Però l'esclat de la Guerra Civil no va interrompre la seua tasca periodística. Així, el 1937, després de presentar-se voluntari amb dos tortosins més a la brigada mixta de l'exèrcit republicà, va iniciar la publicació de Guerra!, un periòdic de front que es va començar a imprimir a Terol d'Andorra. Més endavant, Guerra! va esdevenir l'òrgan de la 30a divisió, l'antiga columna Macià-Companys, amb el nom de Combate. Amb la derrota republicana, Sánchez Pastor va passar poc més de dos anys a l'exili de França, i va poder tornar a Barcelona gràcies a l'aval de la família Mangrané, ja que l'estiu del 36 havia impedit la col·lectivització de l'empresa de productes químics i farmacèutics, «amb un contundent discurs» davant dels revolucionaris.

Molts anys després, i després d'una etapa a Cervelló, Sánchez Pastor es va tornar a empadronar a Tortosa l'any 2000, ja amb 92 anys. És just en aquesta època quan el vam conèixer, ja que un incansable Sánchez Pastor venia sovint a la redacció d'El Punt, per portar ell mateix els seus articles sobre l'actualitat catalana i internacional. El Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre va fer-li un últim homenatge al novembre del 2008, amb motiu del seu centenari.

Suport d'Oriol Junqueras al sector tonyinaire de l'Ametlla de Mar

[Nota de premsa] L’eurodiputat defensa la sostenibilitat del model de pesca d’aquests tonyinaires i els posa com exemple a seguir per assegurar l'augment de nombre d'exemplars.

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, acompanyat del portaveu del grup municipal d’Esquerra a l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, de la diputada del Parlament de Catalunya, Marta Cid i del secretari d’organització de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, Lluís Salvadó, es van entrevistar ahir amb representants del sector tonyinaire de l’Ametlla de Mar. Després de conèixer per boca dels tonyinaires les dificultats en les que es troba el sector de l’encerclament de la tonyina roja Junqueras els ha expressat el seu suport.

L’eurodiputat d’Esquerra ha manifestat que el model de pesca seguit pels tonyinaires de l’Ametlla de Mar “és sostenible en la mesura que sempre ha complert amb les quotes establertes i el que millor permet la reproducció i creixement del nombre d'exemplars d'aquesta espècie, tal com assenyalen alguns estudis fets pel Instituto Español de Oceonagafía o el mateix CSIC. La responsabilitat, transparència i adequació a la llei d’aquests tonyinaires no la tenen molts d’altres zones o països que es dediquen també a pescar tonyina ”. Junqueras ha destacat que tant pel control del nombre de captures com per seguretat alimentària els tonyinaires de l’Ametlla de Mar són un exemple a seguir ja que asseguren totalment “la traçabilitat de la tonyina des de que es pesca fins que va a parar al consumidor”. Junqueras també ha recordat que "cal seguir de molt a prop l'estat de l'espècie per establir les quotes de pesca adequades que permetin assegurar el futur de la tonyina i de les empreses que en depenen".

Per últim Junqueras s’ha compromès a seguir defensant a Europa el model de pesca dels tonyinaires d’encerclament de l’Ametlla de Mar tot donant a conèixer el seu treball i defensant que tinguin el mateix respecte que aquells que pesquen en almadraba. "No podem acceptar que es qualifiqui com art de pesca tradicional de tonyines l'almadraba, quan l'Estat espanyol en aquest art beneficia amb molts milions d'euros només dos famílies concretes; i en canvi es vulgui penalitzar l'art d'encerclament que assegura una captura controlada i dins la quota de pesca establerta"; ha assegurat l'eurodiputat republicà.

Núria Ventura, única ebrenca en el nou equip de campanya del PSC

L'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, és una de les "cares noves" del PSC que forma part del nou equip de campanya amb què José Montilla aspira a repetir com a president de la Generalitat. El primer secretari del PSC va afirmar ahir que vol “sumar al capital actual" del seu equip "noves energies", i va afegir-hi que està segur que els socialistes catalans faran “un equip potent, capaç, preparat, equilibrat i decidit a oferir la millor proposta política per a Catalunya en les properes eleccions al Parlament de Catalunya". En aquest sentit, Montilla ha presentat el seu equip de campanya, liderat per Jaume Collboni, una campanya que estarà basada en “idees i propostes amb confrontació sana de models”. A més de Ventura, el comitè de campanya que dirigirà Jaume Collboni estarà integrat per l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, l’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, l’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, la secretària del Govern i membre de l’Executiva del PSC, Laia Bonet, la diputada del grup Socialistes-CpC al Parlament, Rocío Martínez-Sampere, el secretari general de Presidència, Isaías Táboas, el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, i el secretari d’Organització, José Zaragoza. Montilla serà l'únic candidat per encapçalar la llista del PSC en les properes eleccions autonòmiques, i serà proclamat pel Consell Nacional el proper 17 d’abril.

Foto: Socialistes.cat

La CANC celebra el 'No' en la consulta popular de Vinebre sobre l'MTC

[Nota de premsa]- Més de 300 persones assisteixen a la conferència sobre els efectes dels residus nuclears en la salut i el medi que va pronunciar el Dr. Eduard Rodriguez Farré -

Nou cop fort contra la candidatura d’Ascó després que el passat diumenge 28 març el municipi de Vinebre, per una aplastant majoria, votés no al cementiri nuclear. El resultat de la consulta popular organitzada per les entitats del municipi, va ser de 109 vots en contra del cementiri nuclear (88.62%), 12 vots a favor (9.76%), i 2 vots en blanc (1.62%). La societat vinebrenca d’aquesta manera diu que vol viure a Vinebre, però no al costat d’un cementiri nuclear.

Vinebre, situat a les portes d’Ascó i a tant sols 0,5 Km de distancia, era un municipi clau per les pretensions de l’AMAC d’aconseguir un mínim consens pel si, on aquesta associació hi havia esmerçat mots recursos (viatges a Habbog i xerrades a favor del Si). Degut a la pressió dels seus ciutadans, l’alcaldessa, que preconitzava el Si, va arribar a un acord amb les entitats locals per organitzar una consulta popular. El resultat és tant contundent que no ofereix cap tipus de dubte, i contradiu totalment els arguments de l’Alcalde d’Ascó, que encara diu que la immensa majoria de la ciutadania vol el cementiri. Amb el resultat d’aquesta consulta es demostra que els ciutadans dels municipis més propers a Ascó tampoc volen el cementiri.

Ara, dels 13 municipis que conformen l’AMAC d’Ascó, n’hi ha 8 (Mora d’Ebre, Flix, Corbera d’Ebre, La Fatarella, El Molar, i darrerament La Torre de l’Espanyol, La Palma d’Ebre, i Vinebre) que han dit no al cementiri, i només en queden 4 que no han aprovat mocions en contra (La Figuera, Garcia, Mora la Nova i Riba-roja d’Ebre). Aquests municipis, però, tampoc han aprovat cap moció de suport a la candidatura asconenca.

La CANC vol ressaltar que l’únic consens pel Si es dona només entre tres o quatre alcaldes que a títol personal manifesten la seva opinió favorable, amb flagrants contradiccions com en el cas dels municipis de la Palma d’Ebre o Tivissa, amb alcaldes que fan seguidisme de l’AMAC mentre els seus plenaris han aprovat mocions de rebuig al cementiri i el seu partit, CiU, s’ha posicionat clarament en contra del cementiri. O casos com els de Móra la Nova i Riba-roja d’Ebre, amb uns alcaldes que es van aliar amb el PP votant en contra de la resolució de la Diputació de Tarragona contra el cementiri nuclear a Ascó. Aquesta resolució va ser aprovada amb 22 vots a favor (CiU, PSC, ERC), 4 vots en contra (PP, Sabanza, Aparicio), i una abstenció.

L’oposició popular i institucional a la instal·lació del cementiri nuclear no para d’augmentar cada dia. Cada setmana que passa, entre 5 i 10 ajuntaments aproven noves mocions en contra del cementiri nuclear. A dia d’avui, ja són 124 els municipis catalans que s’han mostrat contraris al cementiri nuclear (el 80% de les Terres de l’Ebre i Priorat). També 12 Consells Comarcals s’hi han posicionat en contra (8 dels 10 de la demarcació de Tarragona), igualment com les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament de Catalunya.

Totes aquestes institucions han dit no perquè saben que el cementiri nuclear no es el que necessita Ascó ni la Ribera d’Ebre per diversificar la seva economia i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

Cap ajuntament, cap institució, cap consell comarcal, ni cap organització, ha aprovat cap resolució ni moció de suport a la candidatura d’Ascó.

Així doncs, amb tots aquests antecedents i vist l’unànim rebuig popular, social, institucional, i polític, la CANC demana al Ministre d’Industria i al Gobierno de España que desestimin definitivament la candidatura d’Ascó en el procés de tria de l’emplaçament del cementiri nuclear espanyol.

Per altra banda, el passat dijous 25 de març al Teatre Municipal La Llanterna de Móra d'Ebre, més de 300 persones van assistir a la conferència organitzada per la CANC, del Dr. Eduard Rodriguez Farré sobre els efectes dels residus nuclears en la salut i el medi. El ponent, aportant dades del mateix Consejo de Seguridad Nuclear, va ser clar i contundent al referir-se a la contaminació radioactiva, en l'aire i l'aigua, que actualment existeix a la Vall de l'Ebre, com a conseqüència de les emissions radioactives de les centrals nuclears en funcionament. Segons el Dr. Rodríguez Farré, aquesta contaminació es perpetuaria amb la presència d’un cementiri nuclear. Va ser molt explícit en explicar com d'endarrerida està la tecnologia per emmagatzemar els residus radioactius d'alta activitat, posant exemples sobre la poca resistència dels contenidors d'emmagatzematge que es clivellen molt abans de la seva vida de disseny pels efectes de l'alta temperatura i la pròpia radioactivitat. També va explicar els efectes que les partícules radioactives, incloses les de més baixa activitat, tenen sobre les cèl·lules vives i el risc de que es converteixin en terminals lliures desenvolupant malalties. Finalment va explicar les metodologies dels estudis epidemiològics, expressant els seus dubtes sobre els que s'està realitzant actualment per part del CSN.

L'alcalde de la Ràpita insta el territori a no deixar perdre el projecte Zèfir

Alonso lamenta que la seua proposta d'institut de recerca en energia eòlica marina no prosperés.

L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Miquel Alonso (PSC), va fer ahir una crida a no desaprofitar «la gran oportunitat» que el projecte Zèfir representa per a les Terres de l'Ebre. El projecte Zèfir és una iniciativa de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), que pretén instal·lar a la mar de l'Ebre un parc eòlic experimental, amb l'objectiu d'assajar la construcció de parcs eòlics marins en aigües profundes. Alonso va recordar que, tot i que la Ràpita no se'n beneficiarà directament, el projecte és «pràcticament igual» al que ell va proposar quan es va descartar el parc eòlic marí de 144 molins que impulsava Capital Energy.

Alonso és un dels càrrecs polítics del territori que divendres va assistir, a Tortosa, a la presentació del projecte Zèfir, una inversió d'uns 143 milions d'euros que pretén generar una nova indústria a l'Ebre i situar Catalunya al capdavant del desenvolupament de parcs eòlics marins en aigües profundes. De fet, l'objectiu és que les empreses eòliques puguen assajar els seus aerogeneradors lluny de la costa, on els fons marins són a gran profunditat. Així, també es busca reduir l'impacte visual dels parcs eòlics i aprofitar els vents marins, més forts i regulars. En la primera fase s'ancorarien quatre molins a 3,5 quilòmetres, mentre que en la segona s'instal·larien vuit molins en plataformes flotants, a 20 quilòmetres.

Amb tot, el litoral de la Ràpita quedarà fora de la zona on s'instal·laria el parc experimental, previst en la franja de mar entre el vèrtex del Delta i el cap de Salou. Però Alonso va recordar que el projecte Zèfir és «pràcticament igual» a l'institut de recerca que l'Ajuntament rapitenc va proposar quan, per motius mediambientals i d'impacte paisatgístic, es va descartar la instal·lació del parc eòlic que impulsava Capital Energy, de 144 molins. «Nosaltres vam tenir la idea, ens vam reunir amb els departaments de la Generalitat i amb els diversos ministeris implicats, i ara ens sentim satisfets que això haja tirat endavant», va afegir-hi. Segons Alonso, la Ràpita no va poder fer-ho perquè caldria allunyar-se molt per trobar aigües profundes, i també perquè els falta el punt d'evacuació de l'energia que sí que tenen a la zona de Vandellòs. «A més, en aquell moment també van sorgir les plataformes del no, que no van tenir en compte les necessitats reals del territori», va dir Alonso. «Però com que ara és una cosa que impulsa la Generalitat, no passarà res», va valorar l'alcalde de la Ràpita, que va remarcar que el projecte Zèfir «és un molt bon projecte per al territori, si el sabem tractar bé». «A veure si ara posarem problemes i la indústria marxarà cap al Baix Camp i al Tarragonès», va advertir.

En aquest sentit, Alonso va recordar que el projecte Zèfir preveu l'arribada de tècnics qualificats i d'una nova indústria especialitzada al territori, i que Sant Carles de la Ràpita es posarà «a disposició» dels responsables del projecte «per al que faci falta», tenint en compte que es necessitaran diversos ports per fer el muntatge i el manteniment de les instal·lacions. De fet, l'alcalde de la Ràpita és l'únic càrrec polític que va formular una pregunta durant la presentació de divendres, a càrrec del director de l'IREC. Alonso va preguntar si, a més de fer recerca al voltant de l'energia eòlica marina, a l'IREC també tenen previst investigar sobre altres tipus d'aprofitaments energètics a alta mar. «Un cop tinguen la infraestructura muntada, també podrem estudiar la generació d'energia a partir de les onades i dels corrents marins, però volem començar per aquest projecte, que ja és prou ambiciós», va detallar Antoni Martínez.

Sancho també ho veu com una oportunitat

Per la seua banda, l'alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho (CiU), també va afirmar ahir que el projecte Zèfir podria ser una «oportunitat molt bona» per al territori. Sancho va trobar a faltar que no s'haja informat millor els ajuntaments, però va valorar que l'Ebre hauria d'aprofitar el projecte i «adaptar-lo» a les seues necessitats. L'alcalde de l'Ampolla va deixar clar que la instal·lació de parcs eòlics a les badies del Delta és inviable, però va dir que sí que es podrien posar alguns molins més allunyats de la costa. «El mar no té propietaris, però hi ha gent que viu de la mar», va recordar Sancho, que va precisar que les empreses eòliques haurien d'arribar a algun tipus d'acord compensatori amb els ajuntaments i amb els diversos sectors econòmics afectats per la instal·lació dels parcs. Sancho també va parlar de «possibles millores» a fer a les confraries de pescadors, si finalment les empreses eòliques estan obertes a col·laborar amb el territori. Fonts de l'IREC van avançar divendres que, si bé no estan obligats a fer-ho, la voluntat de les empreses és arribar a acords amb el món local i els sectors econòmics del territori.


Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 8

«Preocupació» a Salvem la Mar de l'Ebre pel projecte Zèfir d'energia eòlica marina

La plataforma Salvem la Mar de l'Ebre, que fa més de quatre anys va vertebrar l'oposició ciutadana contra el parc eòlic de Capital Energy davant del Delta, es tornarà a reunir per analitzar les veritables intencions del projecte Zèfir. Tres dels seus portaveus, Lluís Comí, Lluís Granero i Juli Loras, van afirmar ahir que el projecte –que encara no coneixen a fons– els ha generat una «gran preocupació». «Vam oposar-nos a la proliferació de parc eòlics marins al litoral de l'Ebre, i vam aconseguir que s'ampliés la zona de protecció de la xarxa Natura 2000 a tot el Delta», va recordar Granero. «Ara també estem implicats en la lluita contra el cementiri nuclear, perquè sembla que a l'Ebre estem condemnats a rebre tots els projectes energètics», va concloure.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 8

L'Orquestra de Cambra de Tortosa debuta a la catedral amb obres de Bach i Pergolesi

La nova formació té una vintena de músics professionals.

La catedral de Tortosa serà aquesta nit l'escenari de l'estrena de la nova Orquestra de Cambra de Tortosa, que dirigeix Jordi Bonilla i que està integrada per una vintena de músics de la ciutat i del territori. El debut de l'Orquestra de Cambra de Tortosa tindrà lloc en el marc del Festival Internacional de Música Sacra, amb una cantata de Bach i una obra de Pergolesi.

La cantata Non sa che sia dolore, una de les poques que Bach va escriure en italià, i l'Stabat Mater, de Pergolesi, formen el programa de música sacra que la nova Orquestra de Cambra de Tortosa (OCTO) ha escollit per al seu concert de presentació, avui al vespre (21.30 hores) a la catedral. La nova formació de músics professionals té l'objectiu de consolidar-se i esdevenir una plataforma per dinamitzar el panorama cultural de Tortosa i del territori en l'àmbit de la música simfònica i de cambra, tant d'àmbit clàssic com contemporani. A més, avui podrà disposar de les veus de la soprano tortosina Cecília Aymí i del contratenor barceloní Hugo Bolívar. En aquest sentit, a més d'una quinzena d'instrumentistes de corda i dels dos solistes, l'OCTO també té un flautista i un orgue.

El seu director, Jordi Bonilla, va presentar ahir l'orquestra al costat del president de l'OCTO, David Matheu, que va destacar que el repertori de l'orquestra conjuminarà tradició i modernitat. «Al territori hi ha moltes bandes de música, però els instruments de corda no hi tenen gaire cabuda», va recordar Matheu. «A més, hi ha molts músics que acaben els estudis i no poden tocar en una formació que siga del territori», va explicar el president de l'OCTO, que està preparant un repertori propi, basat en obres de nova creació, en partitures de compositors joves de les Terres de l'Ebre, i també en la recuperació de clàssics de Tortosa. En aquest sentit, Matheu va recordar que l'arxiu dels mestres de capella de la catedral és «immens», tot i que ha estat «molt poc explorat», i que Tortosa té músics per redescobrir com el mateix Felip Pedrell, Lamote de Grignon, Monclús o Nin.

La Casa de la Música

Des del temps de la Segona República, Tortosa no havia tingut una orquestra de cambra estable, tot i que fa un anys va existir una secció de corda a la banda municipal, dirigida per Paquita Angelats. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar ahir l'aposta de la nova Orquestra de Cambra de Tortosa per omplir aquest buit i per «posar en valor» la gent vinculada a la música de la ciutat i del territori. Bel també va anunciar que la nova Casa de la Música, construïda en un solar municipal al barri del Temple, serà la seu i el lloc d'assaig de l'orquestra. La previsió és inaugurar el nou equipament al maig.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 33

Salvem lo Canalet recorre contra el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre

La plataforma veïnal Salvem lo Canalet va presentar ahir un recurs de reposició contra el traçat de la variant de l'eix de l'Ebre (C-12) que ha aprovat la Generalitat. Un cop desestimades les seues al·legacions al traçat, el col·lectiu argumenta que la resolució del conseller de Política Territorial podria ser «nul·la de ple dret», ja que entra en contradicció amb el que recull el pla d'ordenació urbanística municipal de Tortosa, que havia previst un traçat alternatiu, per la vora del canal Xerta-Sénia. La plataforma també argumenta que, segons la llei de carreteres i tenint en compte que el traçat ha estat rebutjat per l'Ajuntament i per l'EMD de Jesús, l'expedient del projecte hauria d'haver estat elevat al Consell Executiu.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 8

Foto: Salvem Lo Canalet

Gervasi Aspa (ERC) critica «l'interès partidista» de CiU per aturar la vegueria

El president d'ERC a les Terres de l'Ebre i diputat republicà a la Diputació de Tarragona, Gervasi Aspa, va voler expressar ahir el malestar del seu partit, després que CiU es va aliar divendres amb el PP per aprovar una moció que demana l'aturada de la llei de vegueries. Aspa, després de recordar que es tracta d'una llei que desenvolupa l'Estatut, va assenyalar que els governs de CiU no van fer res per impulsar la divisió territorial en vegueries «tal com reclamava el catalanisme». «I ara que es posa a caminar la llei, CiU intentar fer-li la traveta», va lamentar. Segons Aspa, CiU no té un discurs unitari sobre el tema, però sí «un clar interès partidista a aturar la vegueria de l'Ebre, i va de bracet amb el PP».

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-03-2010 Pàgina 5

Foto: Directe.cat

La CANC recull gairebé 7.000 al·legacions contra el cementiri nuclear a Ascó

[Nota de premsa] La CANC valora molt positivament el No de la Diputació de Tarragona, i el resultat de la consulta celebrada a Vinebre, amb un 89% dels vots en contra del cementiri -

En només 20 dies la CANC ha recollit 6.764 al·legacions signades per ciutadans/es a títol individual, amb l’objectiu que és desestimi la candidatura d’Ascó a emplaçar el Cementiri de residus radioactius i el seu Centre Tecnològic Associat. Malgrat el poc temps donat pel Ministerio de Industria, la CANC està satisfeta amb la campanya, i amb més dies s’haurien recollit moltes més al·legacions.

Les al·legacions presentades posen de manifest que la candidatura d’Ascó no té el consens social, institucional i territorial que el Congrés dels Diputats va considerar imprescindible en l’acord pres el dia 23 del mes de febrer passat. Aquest acord explicitava que “el Congrés insta al Govern a albergar el MTC [...] allí on s’asseguri la consecució del major consens social, territorial i institucional, especialment amb les comunitats autònomes i entitats locals afectades”. El rebuig al cementiri expressat per 124 ajuntaments (que representen a 2.671.818 de ciutadans, i amb el 80% dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre i el Priorat), 12 Consells Comarcals, la Diputació de Tarragona i la de Lleida, i el Parlament de Catalunya per dos cops, desacredita doncs la instal·lació del cementiri de residus radioactius a Ascó.




La CANC també ha lliurat una al·legació ampliada, on es desenvolupen els arguments i es detalla la informació sobre el posicionament contrari del territori al cementiri nuclear, amb els llistats dels ajuntaments, consells comarcals, diputacions, i entitats que s’han posicionat en contra, entre altres.

La CANC vol remarcar que el rebuig popular i institucional al cementiri nuclear és unànim i inequívoc. Cap ajuntament, cap institució, cap consell comarcal, ni cap organització, ha aprovat cap resolució ni moció de suport a la candidatura d’Ascó. Només alguns alcaldes o caps sindicals, a títol individual, han expressat el seu suport, amb flagrants contradiccions com en el cas dels municipis de la Palma d’Ebre o Tivissa, amb alcaldes que fan seguidisme de l’AMAC mentre els seus plenaris han aprovat mocions de rebuig al cementiri.

Per tot això, la CANC demana al Ministerio de Indústria que desestimi definitivament la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri de residus radioactius.

Per altra banda, la CANC valora molt positivament, per la seva significació, el posicionament de la Diputació de Tarragona en contra del cementiri, tal i com va expressar en el plenari del passat divendres 26 de març. Igualment, celebra el resultat de la consulta popular que ahir diumenge 28 de març va tenir lloc a Vinebre, amb el resultat de 109 vots en contra del cementiri nuclear (88.62%) 12 vots a favor (9.76%), i 2 vots en blanc (1.62%). La societat vinebrenca ha dit que vol viure a Vinebre però no al costat d’un cementiri nuclear.

Foto i vídeo: Lluís Comí

El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, imputat per prevaricació

El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Rafael Romeo, s'enfronta a una petició de pena de dos anys de presó i deu d'inhabilitació, segons ha publicat aquest diumenge el diari ABC. Romeo ha estat imputat pel jutjat d'instrucció de Boltaña (Osca) pels presumptes delictes de prevaricació i contra l'ordenació del territori. Pels mateixos fets, s'enfronten a la mateixa acusació -i a la mateixa sol·licitud de pena -l'ex-president de la CHE, José Luis Alonso; l'enginyer Lorenzo Polanco, i l'alcalde de Bielsa i diputat provincial del PSOE , Antonio Escalona.  Així, després de la denúncia presentada el març de 2008 i les diligències practicades arran d'aquella, el jutjat de Boltanya, avalat per l'Audiència d'Osca, ha decidit l'obertura del judici oral. La vista se celebrarà en els jutjats del Penal d'Osca, segons l'acte judicial al qual va tenir accés ABC.  Als imputats se'ls investiga per decidir refer una obra que prèviament havia estat declarada il·legal. Es tracta d'un mur al riu Cinca al seu pas per Bielsa. El mur envaeix el llit del riu, ja que es fica en ell 15 metres. Va ser construït per l'Ajuntament de Bielsa el 1982 i va motivar pocs mesos després l'obertura d'un expedient sancionador de la Confederació Hidrogràfica. El mur es va aixecar per evitar que les aigües seguissin el seu curs natural, que es dirigia cap a uns terrenys en què l'Ajuntament va construir un complex esportiu i d'oci. Però el curs natural de les aigües va enderrocar el mur poc després de construir-se, i l'Ajuntament de Bielsa va apostar durant anys per reconstruir-lo. Al final, fa tres anys, l'obra va ser assumida per la pròpia Confederació Hidrogràfica, amb fons de l'Estat, tot i que el 1985 aquest mateix organisme va declarar que el mur era il·legal i que havia de ser enderrocat. El 2007 va treure a licitació les obres i el BOE va publicar l'adjudicació el 22 de gener de 2008, moment en què els afectats van presentar una denúncia que ha acabat amb l'acte d'obertura de judici oral contra l'actual president de la CHE, el seu antecessor, l'alcalde de Bielsa i l'enginyer responsable del projecte. 

Foto: Govern de l'Estat

La inauguració de la Casa dels Gegants a la llotja del parc de Tortosa

Tortosa ha inaugurat aquest dissabte al matí la Casa dels Gegants, el centre d'interpretació del bestiari popular i tradicional de la ciutat, que també serà la nova seu permanent dels gegants, els nanos, les cucaferes i de tota la resta d'elements que configuren el seguici festiu tortosí. Ha estat un acte senzill però amb un cert sabor d'orgull de ciutat i també amb un aire familiar, ja que hi havia una presència important de xiquets i xiquetes. La reforma integral del parc municipal Teodor González ha fet tornar molts tortosins al parc, i la instal·lació de la Casa dels Gegants a la llotja medieval reforçarà aquesta tendència. Els diumenges al matí, anar al parc de Tortosa torna a fer goig. A banda, inaugurar la Casa dels Gegants just abans de les vacances de Setmana Santa ha estat un gran encert. Tortosa rebrà molts visitants en es propers dies, i la ciutat tindrà un atractiu més per ensenyar. La llotja, els gegants i les cucaferes no només són les nostres arrels, sinó que també formen part del nostre patrimoni cultural i sentimental. A més, també poden ser un element d'integració: va ser emocionant veure com un grup de xiquets orientals admiraven bocabadats les cucaferes.

Get the flash player here: http://www.adobe.com/flashplayer

Tortosa renuncia a construir les escales mecàniques de l'hospital

 

Salvar el desnivell entre el carrer Cervantes i el turó del Sitjà costaria 4 milions.

El govern de Ferran Bel ha decidit renunciar al projecte de les escales mecàniques que havien de pujar pel turó del Sitjà, amb l'objectiu de millorar l'accés a peu fins a l'hospital Verge de la Cinta. L'Ajuntament havia incorporat el projecte al pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), ja que també havia de servir per millorar l'accessibilitat dels veïns als barris del Garrofer i de Santa Clara. Però ara les escales no figuren ja al pla d'acció municipal (PAM) perquè el projecte seria massa car.

El projecte d'instal·lar unes escales mecàniques per accedir a l'hospital Verge de la Cinta des de l'inici del carrer Cervantes ha entrat en una via morta. Fa menys d'un any, les escales mecàniques continuaven en la cartera del govern de Tortosa, tot i que l'Ajuntament i el Departament de Salut ja treballaven en la construcció del futur hospital en el pla parcial de la Farinera, al barri de Ferreries. De fet, el govern de CiU i ERC va incloure les escales mecàniques del carrer Cervantes entre els seus compromisos del PAM, el gener del 2008, per tenir una ciutat «més neta, mediambientalment activa i amb una mobilitat més sostenible». En aquest sentit, el consistori considerava que si la gent podia pujar a peu fins a l'hospital, gràcies a les escales mecàniques, hi hauria menys ciutadans que accedirien al Verge de la Cinta amb cotxe. Per tant, això evitaria els col·lapses habituals de l'aparcament de l'hospital. A més, la previsió del govern anterior també era instal·lar les escales mecàniques del turó del Sitjà durant el 2008. El projecte formava part del Pincat, ja que també havia de servir per millorar l'accessibilitat dels veïns als barris del Garrofer i de Santa Clara.

Unes escales sense manteniment

El desnivell entre el carrer Cervantes i el turó del Sitjà es podria salvar amb cinc trams d'escales mecàniques, tot adaptant el traçat de les escales que hi ha actualment. Avui, desenes de persones fan servir les escales per pujar i baixar de l'hospital o per accedir als barris del Garrofer i Santa Clara, tot i que es troben en molt mal estat per la falta de manteniment. Però l'alcalde ha confirmat que l'Ajuntament ha descartat ara la construcció de les escales mecàniques, que segons el PAM havien d'instal·lar-se el 2010. L'any passat, el projecte encara figurava en l'última de les anualitats del Pincat, quan la comissió de seguiment del pla de la llei de barris va aprovar la sol·licitud de dos anys més de pròrroga, fins al 2011. Però en l'última comissió de seguiment del Pincat, celebrada fa un mes, les escales mecàniques ja no figuraven entre les obres pendents. Segons Ferran Bel, el projecte no tirarà endavant perquè els redactors del Pincat havien calculat un pressupost aproximat d'uns 1,5 milions d'euros, i ara havien comprovat que seria de prop de 4 milions.

 

Publicat a ElPunt.cat i a

• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 28-03-2010 Pàgina 9

Els partidaris de la instal·lació de l'MTC a Ascó fan una cançó a favor del magatzem

"La Ribera d'Ebre, una comarca estimada; la Ribera d'Ebre, una comarca oblidada. La Ribera és de tots, i no d'uns quants". Així comença la cançó 'Sí MTC', que ha difós aquest cap de setmana el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre, un col·lectiu ciutadà que dóna suport a la instal·lació del magatzem nuclear al municipi d'Ascó. "La Ribera lluita per un futur universal", continua una cançó d'una qualitat artística dubtosa, però amb un missatge rotund i clar a favor del cementiri nuclear: "Digues sí sense por". Teniu més informació al web www.simtc.org. A més, podeu escoltar la cançó integra tot seguit... Sí MTC

La mar de l'Ebre tindrà una plataforma per assajar parcs eòlics en aigües profundes

El projecte Zèfir preveu ancorar quatre molins a 3,5 quilòmetres entre Salou i el Delta, però vuit més flotarien mar endins.

Una inversió de143 milions d'euros, per tirar endavant un projecte innovador i de recerca, que permetria a les Terres de l'Ebre generar una nova indústria i situar Catalunya al capdavant del desenvolupament de parcs eòlics marins en aigües profundes. Això és el que proposa el projecte Zèfir, una iniciativa de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) que pretén facilitar la recerca en el desenvolupament de la tecnologia necessària per instal·lar aerogeneradors lluny de la costa, on els fons marins són a gran profunditat, per reduir-ne l'impacte visual i aprofitar els vents marins, més forts i regulars. En la primera fase es preveu ancorar un màxim de quatre molins a 3,5 quilòmetres, mentre que en la segona s'instal·larien vuit molins en plataformes flotants, a 20 quilòmetres.

La plataforma d'assajos en eòlica marina que impulsa l'IREC tindrà entre dos i quatre molins de vent a uns 3,5 quilòmetres de la costa, amb una potència màxima de 20 megawatts, en una franja situada entre el cap de Salou i el delta de l'Ebre. El director de l'IREC, Antoni Martínez, va remarcar ahir a Tortosa que encara s'està redactant l'estudi previ del projecte, que serà el qui determinarà el millor emplaçament dels aerogeneradors. Amb tot, va detallar que molt possiblement estaran agrupats, i que la línia d'evacuació quedaria connectada a Vandellòs. Els aerogeneradors formaran part de la primera fase de la plataforma experimental que, a través de l'IREC, impulsen la Generalitat, el govern de l'Estat, tres universitats (la URV, la Universitat de Barcelona i la UPC) i les empreses Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa i Agbar. Però encara més important serà la segona fase del projecte, amb vuit molins que flotaran a uns 20 quilòmetres de la costa amb la previsió de produir 50 megawatts.
En aquest sentit, Martínez va explicar que la indústria eòlica està buscant el seu futur en alta mar, ja que la instal·lació d'aerogeneradors en terra ferma està limitada per l'impacte paisatgístic i també per l'oposició d'una part dels ciutadans. De la mateixa manera, també és força complicat que l'Estat espanyol puga desenvolupar l'energia eòlica a prop del litoral, a causa del rebuig que els parcs eòlics marins provoquen en els nuclis turístics i pesquers. Però al marge de l'impacte paisatgístic, també hi ha altres limitacions, com la protecció d'alguns espais submarins com els boscos de posidònia. De fet, l'impacte paisatgístic, l'oposició ciutadana i el cost mediambiental ja han fet fracassar –o ajornar– dos parcs eòlics marins al davant de la costa de l'Ebre: un, davant del litoral de l'Ametlla de Mar i l'altre, davant de Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Vinaròs.

El futur és a alta mar

El futur és, per tant, a alta mar, on l'Estat espanyol podria arribar a instal·lar fins a 40.000 megawatts de potència. De fet, es calcula que un parc eòlic marí pot assolir ja una potència d'uns 1.000 megawatts, l'equivalent a la producció d'una central nuclear. Però en alta mar, amb profunditats de 100 metres o encara superiors, l'única opció tecnològica viable són els aerogeneradors flotants, un camp industrial en què tot el camí està encara per recórrer. De fet, avui dia només hi ha un únic aerogenerador flotant al món, a la mar de Noruega, i és fruit d'una experiència privada. Catalunya i Espanya són dues potències mundials del sector eòlic –Iberdrola ha aconseguit un contracte per desenvolupar 100.000 megawatts eòlics marins al Regne Unit–, però les empreses encara no tenen ni el coneixement ni l'experiència que els faria falta per poder fer el salt a alta mar.
Per això, la Generalitat –a través de l'IREC– ha decidit impulsar un prototip de parc eòlic, el projecte Zèfir, amb l'objectiu d'assajar les diferents tecnologies i permetre la recerca i el desenvolupament d'aquesta nova indústria. En aquest sentit, empreses del sector com Gamesa, Acciona, Alstom o Siemens són algunes de les companyies que ja s'han interessat en el projecte, i que faran la major part de la inversió, amb més de 100 milions. Per la seua banda, l'IREC buscarà els 40 milions restants que costarà tirar endavant el projecte. L'IREC aprofita els mecanismes especials de finançament que li permet el fet de ser un centre públic de recerca, i tramitarà els permisos i posarà les torres de mesura, la instal·lació d'evacuació elèctrica fins a terra. En canvi, les empreses posaran els aerogeneradors, pagaran un lloguer per la plataforma d'assajos i es podrien beneficiar de la producció elèctrica.

Un projecte de país

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va participar ahir a Tortosa en la presentació del projecte Zèfir, que va definir com una estructura «científica i tecnològica innovadora». Segons Huguet, el projecte del prototip de parc eòlic marí coincideix amb un dels objectius estratègics del país, que és aconseguir l'eficiència energètica i també afavorir el creixement de les energies renovables. «És una de les grans oportunitats de futur per a les Terres de l'Ebre i per a Catalunya», va remarcar el conseller, que va afegir-hi que el territori podrà assolir «l'excel·lència» en el camp de les energies renovables. De la mateixa manera, Huguet va destacar que caldrà una veritable operació «d'enginyeria nàutica» per construir i posar en funcionament el projecte Zèfir. «Es tracta d'una iniciativa amb vocació internacional i molt ambiciosa, si aconseguim quadrar totes les peces», va concloure.
En aquest sentit, el director de l'IREC va explicar que ara estan acabant de redactar l'estudi mediambiental previ, que serà lliurat molt aviat a Medi Ambient. De fet, la tramitació administrativa de tota la primera fase del projecte només depèn de la Generalitat, i tindrà una durada de 12 mesos. Així, els primers molins marins podrien entrar en funcionament el 2012. La segona fase, amb molins a uns 20 quilòmetres, necessitarà tenir llum verd de diversos ministeris de l'Estat, i té un calendari administratiu de 24 mesos. Els molins de la segona fase podrien ser del tot operatius el 2017.

Oportunitat industrial

El director de l'IREC, Antoni Martínez, va defensar el projecte Zèfir per la importància que pot tenir en el camp de la recerca i formació per a Catalunya. També per al desenvolupament d'una nova indústria molt especialitzada, que necessitarà d'una indústria auxiliar, així com d'un port central i de ports auxiliars, per construir i fer el manteniment de la plataforma d'assajos. Així, moltes de les operacions a terra i els transports de terra a mar es podrien fer des del port de Tarragona, però també interessen altres ports com els de la Ràpita i el dels Alfacs. En segon lloc, la planta de proves farà més fàcil la creació d'indústries especialitzades a la zona, una circumstància que convertiria el ports de Tarragona i de l'Ebre en la «porta de sortida» dels molins per als parcs espanyols i de la resta del món. En darrer terme, el director de l'IREC considera el projecte Zèfir com una oportunitat per posar fi a un dèficit formatiu actual. No hi ha enginyers especialistes en eòlica i encara menys en eòlica marina. De fet, en el futur es podrien posar en marxa estudis universitaris complets que ho permetin, si bé també la formació professional haurà de formar o reciclar tècnics cap aquest sector. La seu del projecte Zèfir –el nom grec del vent de ponent que predomina a la costa de Tarragona i de l'Ebre– serà a la Universitat Rovira i Virgili. En aquest sentit, el vicerector de la URV, Xavier Farriols, va manifestar ahir a Tortosa la voluntat de la universitat de col·laborar en el projecte, «amb tota la seua capacitat de recerca». «Zèfir significa singularitat i també un gran potencial», va remarcar Farriols, que va afegir-hi que el projecte encaixa perfectament amb el compromís de la URV de desenvolupar i potenciar el campus de les Terres de l'Ebre. «Aquest projecte es complementa molt bé amb el que s'espera de nosaltres», va dir.

«L'Ebre s'ho mereix»

La presentació del projecte Zèfir va tenir lloc a la Delegació del Govern a Tortosa. El delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó, va afirmar que pot esdevenir «transcendental» per al territori, ja que encaixa amb l'aposta per desenvolupar projectes innovadors en l'àmbit de les energies renovables. En la mateixa línia, la directora de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), Encarna Baras, va afirmar que Catalunya té l'oportunitat de ser pionera en el camp de l'energia eòlica marina, i que el país no pot cometre «els mateixos errors» que ha comès en el passat amb l'energia eòlica terrestre. «A més, les Terres de l'Ebre es mereixen un projecte com aquest», va remarcar Baras, qui va advertir que Catalunya tindrà la competència directa d'altres comunitats autònomes que tenen projectes semblants, Cantàbria (Santander) i Andalusia (Tarifa).

 

Publicat a ElPunt.cat

• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-03-2010 Pàgina 6

Naix l'Ebre TV, la televisió de La Veu de l'Ebre "per donar veu a la vegueria"

[Ebreditgital.cat] L'Ebre TV, la nova televisió digital terrestre catapultada a partir de l'històric bagatge desenvolupat en els últims cinquanta anys pel setmanari LA VEU DE L'EBRE i els seus antecessors, inaugura la programació regular aquest divendres 26 de març. L'acte d'inauguració és presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i compta amb molts invitats. Comença així l'etapa audiovisual i multimèdia de tots els mitjans del grup L'Ebre, per obrir un nou potencial reequilibrador a través dels mitjans de comunicació. Més informació a www.ebredigital.cat.