La defensa del cabal ecològic de l'Ebre recorre el centre de Barcelona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) s'ha manifestat aquest diumenge al centre de Barcelona, per reclamar a les institucions europees que forcin el govern de l'Estat a complir les directives sobre l'aigua i a fixar els cabals ecològics dels rius. La PDE, però, no ha tingut el mateix poder de convocatòria que en altres ocasions, tot i que més d'un centenar d'entitats havien donat suport a la protesta. Hi havia una important representació de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), però escassa presència de polítics. Ttot i així, s'han vist Daniel Pi (ICV) i els republicans Pere Muñoz, Oriol Junqueras i Ricard Forés. En el seu Telenotícies del migdia, TV3 ha dit que havien participat prop d'un miler de persones, mentre que altres mitjans parlaven d'unes 1.800 persones, de 2.000 manifestants, de "centenars de persones" o només titllaven la manifestació de "multitudinària". Amb lemes com "Lo riu és vida" i "Aigua per al riu", els manifestants han iniciat la marxa cap añ migdia des de la plaça Urquinaona, per després baixar cap a Via Laietana i finalitzar la protesta a la plaça de la Catedral, on s'ha llegit un manifest.



El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha afirmat que l'objectiu de la manifestació s'ha aconseguit, pel fet de reunir milers de persones sense comptar amb cap partit polític en l'organització de la protesta, el protagonisme de la qual ha estat per al moviment social. A banda, la manifestació ha servit per fer visibles altres reivindicacions del territori, com el rebuig al cementiri nuclear d'Ascó o la gestió del riu Segre.

Més informació:
-La PDE protesta a Barcelona perquè es fixi el cabal de l'Ebre i no desaparegui el Delta (El Punt)
-La manifestació de la PDE de Barcelona (La Via Augusta)
-Manifestació per l'Ebre a Barcelona (Bloc de Pere Muñoz)
-Multitudinària manifestació a Barcelona per evitar la desaparició del delta de l'Ebre (Avui)
-Milers de manifestants a Barcelona per evitar la desaparició del Delta de l'Ebre (Vilaweb)
-El malestar de l'Ebre torna als carrers de Barcelona (La Malla)
-Multitudinaria manifestación en Barcelona en contra de los trasvases (Aragón Digital)

Foto: TV3
Vídeo: Lluís Comí-PDE

[Tribuna] 'Un any per a les eleccions municipals', article de Joan Sabaté

D’aquí a un any, en concret diumenge 29 de maig de 2011, es celebraran de nou eleccions municipals. Entrem, per tant, en la recta final de l’actual mandat dels ajuntaments. Un mandat que a Tortosa ha significat el retorn de CiU al govern municipal i a l’alcaldia i amb ells, les velles pràctiques i les velles actituds.

CiU va governar Tortosa entre 1979 i 1999, vint anys d’una política conservadora faltada de qualsevol ambició de ciutat, que va fer que Tortosa quedés al marge del Canvi que van experimentar la majoria de ciutats mitjanes i grans de Catalunya, governades pels socialistes.

L’any 1999 vàrem arribar al govern els socialistes i fins el 2007 vàrem impulsar un nou model de ciutat, basat en la promoció econòmica, impulsant el nou polígon industrial Catalunya Sud, que el govern anterior havia rebutjat explícitament, i vàrem redactar un Pla d’Orientació d’Equipament Comercials, amb la previsió de 15.000 m2 nous de superfície comercial útil en sòl urbà, essent l’única població ebrenca amb un planejament d’aquest tipus. Vam treballar per garantir l’accés al coneixement del nostre territori, signant amb la Universitat Rovira i Virgili l’acord per a la seva implantació a Tortosa. Vàrem aprovar un nou planejament urbanístic, que desenvolupa un nou model de ciutat més equilibrada, retornant al centre històric el caràcter de centre urbà, alhora que de la mà de la Llei de Barris impulsada pel govern de Pasqual Maragall, iniciàvem la tan necessària recuperació del nucli antic. Tot això va permetre canalitzar bé el creixement econòmic que vàrem viure i que va significar entre altres indicadors, un increment en aquest període del 60% en els inscrits a la seguretat social del nostre municipi.

Avui tenim un govern municipal sense ambició per Tortosa, més enllà de la seva ambició electoral, que retorna al vell model d’anar menjant i fregint, sense cap tipus d’interès per les infraestructures de comunicació al territori. Un govern que ha abandonat qualsevol intenció per impulsar la R+D+i, com a clau per al creixement econòmic basat en el coneixement i la competitivitat, que han modificat el POEC, desplaçant 9.000 m2 de superfície comercial fora del nucli urbà i que en el context de greu crisi econòmica que vivim es queda al marge de la promoció del sòl industrial dels municipis catalans que es fa a Madrid. L’alcalde Bel, en lloc de fer un esforç de promoció, com els principals alcaldes de Catalunya, es queda a casa.. Així mateix, la majoria de les obres que ha fet, corresponen a les de la Llei de Barris o a les obres finançades pel govern de l’Estat, això sí, amb un endeutament superior en tres anys al dels vuit anys anteriors i sense pagar als proveïdors des de fa més d’un any.

Fins al 29 de maig de 2011 continuarem treballant fort, perquè Tortosa torni a tenir un govern de progrés, un govern socialista que permeti rellançar el nostre municipi, prioritzant allò que convé a la majoria: la promoció econòmica, per crear llocs de treball i de qualitat; continuar millorant l’espai urbà de Tortosa, guanyant qualitat amb la transformació dels terrenys recuperats a RENFE i construint aparcament en el seu subsòl, i impulsant la construcció del nou pont sobre l’Ebre, alhora que tornem a fer de motor del territori ebrenc en matèria d'infraestructures de comunicació. Per a tot això, estem i estarem més a prop dels ciutadans escoltant-los per millorar la nostra proposta, evitant errors del passat i per garantir la mobilització de la majoria de tortosins, que és una majoria de progrés, perquè Tortosa no es quede al marge del creixement del país. Perquè Tortosa és Capital.


Joan Sabaté Borràs
és senador i portaveu del Grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa

La CANC dóna suport a la PDE en la manifestació de diumenge a Barcelona

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha manifestat avui el seu suport "total" a les iniciatives de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) en les seues "justes reivindicacions d’un cabal ambiental per al riu Ebre, i en la defensa d’una dignitat territorial per a les Terres de l’Ebre a partir de la valorització i preservació dels recursos que en son propis, com l’aigua". Així, la CANC ha animen als ciutadans perquè estiguen "alerta" i participen activament en les mobilitzacions i actes que es proposen des de la PDE. En aquest sentit, la CANC dóna "tot el seu suport" a la manifestació que diumenge s’ha convocat a Barcelona (concentració a les 12 hores a la plaça Urquinaona), i a la qual hi assistirà també per recordar l’ampli consens territorial, social, polític i econòmic que a dia d’avui existeix a Catalunya contra el cementiri nuclear que volen implantar a Ascó. "Les Terres de l’Ebre són unes comarques maltractades històricament, amb transvasaments i centrals nuclears, i ja és hora de defensar una dignitat col·lectiva per aquest territori, que també és Catalunya", ha afirmat la CANC a través d'un comunicat.

Ausàs aconsegueix un important suport institucional en l'acte per la vegueria

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha presidit l’acte de suport a la vegueria de les Terres de l’Ebre que, organitzat per la Delegació del Govern, ha tingut lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. En la seua intervenció, Ausàs ha destacat que “les Terres de l’Ebre es mereixen que tots plegats, tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, us acompanyem fins a l’objectiu de la creació de la vegueria. Perquè creure en l’Ebre és creure en una evolució del territori d’acord amb les modernes necessitats d’un país que es vol actiu, equilibrat i cohesionat, on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d’accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament dels nostres pobles i ciutats”. El conseller també ha dit que “hem exprimit l’Estatut actual amb les màximes aspiracions assolint objectius ambiciosos: el primer el reequilibri territorial, el segon la simplificació administrativa”. I, en aquest sentit, ha explicat que “amb les vegueries plantegem un model que aconsegueix uns àmbits territorials que recullen una forma d’entendre el país no radial, fent de Catalunya un país multipolar, amb una xarxa de territoris amb potencial, econòmic, polític i social.

Finalment, en l’acte també han participat l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó; el vicepresident de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, Josep M. Chavarria; el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep M. Franquet; el responsable d’Acció Territorial de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Antoni Sabaté, i els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta: Daniel Andreu, Joan Castor Gonell, Bernat Pellissa i Àngel Ferràs, respectivament. A més, l'acte també ha comptat amb l’assistència del director territorial de Governació a les Terres de l’Ebre, Carles Pasqual, així com alcaldes i regidors dels municipis del territori com Gandesa, Móra d’Ebre, Deltebre, Flix, Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Horta de Sant Joan o Corbera d’Ebre. L’acte ha finalitzat amb l’actuació musical del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Foto: Generalitat de Catalunya

El Síndic critica el govern de Tortosa pel padró i pel butlletí i el web municipal

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha titllat avui de "molt greu" el fet que el Síndic de Greuges hagi al·ludit en dues ocasions al govern de Tortosa per denunciar diferents casos amb "falta de garanties democràtiques" en el seu informe anual al Parlament de Catalunya. En concret, el síndic fa referència als requisits per inscriure's al padró posats en marxa pel govern de Bel, i també a la manca de participació de l'oposició en el butlletí electrònic i la discriminació en els mitjans electrònics de titularitat municipal.

Quant al padró, el síndic assenyala que la presentació de la cèdula d'habitabilitat no hauria de ser un requisit obligatori per inscriure's en el padró municipal. "El protocol aprovat per l'Ajuntament de Tortosa sobre aquesta matèria modifica el règim jurídic aplicable, amb afectació de drets i sense el rang normatiu adient”, afirma el síndic. El portaveu del PSC, Joan Sabaté, ha assenyalat que és necessari actuar contra les situacions anòmales dels habitatges, però que l'enduriment del padró posat en marxa a Tortosa respon sobretot a una voluntat electoralista per part de Bel. “El que s'ha fet és falsejar la realitat. Esborrant la gent del padró no s'esborra la realitat del carrer i allò que cal fer és conèixer la realitat. El padró ha de ser un registre fidel de la realitat, de la gent que viu en el municpi, per aplicar les polítiques necessàries en funció de la mateixa”, ha assenyalat. Sabaté, a més, s'ha fet ressò de les crítiques de molts veïns i veïnes: “És una situació que ha despertat molt malestar perquè empadronar-se és molt més car i costós. Va en contra dels drets de les persones, i per això el síndic ha denunciat que no és acceptable i que no s'ajusta a la llei”.

A banda, el síndic també recull la denúncia feta pel grup del PSC sobre la discriminació que pateix l'oposició en els mitjans de titularitat municipal com el web i el butlletí electrònic. “El síndic explica a partir del cas de Tortosa allò que no s'ha de fer”, ha explicat Sabaté. “No és una bona notícia pe a Tortosa sortir com un ajuntament amb un govern amb comportaments antidemocràtics en matèria dels drets de les persones o de pluralitat informativa” ha conclòs Sabaté. De fet, tot i que no al·ludeix al cas de Tortosa, el síndic també diu que els regidors tenen dret a disposar de les còpies que demanin pel que fa a la documentació de l'Ajuntament, una denúncia que també ha hagut de fer l'oposició a Tortosa, per l'opacitat i la dificultat per accedir a aquesta informació.

Manifest íntegre i adhesions per a la manifestació de la PDE a Barcelona

Barcelona, 30 Maig 2010
“L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”
“Rius amb aigua: Rius Vius”

La ciutadania de Catalunya i del conjunt de la conca de l’Ebre vol fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir els cabals de manteniment dels nostres rius: Els cabals dels rius catalans estan definits però no implementats; i a la conca de l’Ebre, incomprensiblement, no s’han ni determinat.

La paralització de la nova planificació hidrològica suposa uns greus impactes ambientals, econòmics i socials. En la gran majoria de rius i aiguamolls espanyols encara no s’han determinat els cabals ecològics necessaris per a la vida aquàtica. Mentrestant, els nostres rius, aqüífers, zones humides i deltes es troben amenaçats pels intents de mantenir la vella política hidràulica. Molts rius estan en greu perill per la pressió dels transvasaments, preses i nous embasaments (o el seu recreixement) i de la contaminació. Multitud d’aqüífers es troben exhaustes després de dècades de sobreexplotació. Tot plegat, per satisfer els insostenibles creixements urbanístics, nous regadius o centrals hidroelèctriques innecessàries. Organitzacions i Xarxes de totes les conques de la península estem junts per reclamar l’imprescindible canvi envers una nova cultura en la gestió dels rius, aiguamolls i aqüífers que els preservi i protegeixi.

El Delta de l’Ebre, una de les zones humides amb més biodiversitat del món, necessita un règim de cabals de suficient quantitat i qualitat que garanteixi la supervivència dels seus conreus, dels hàbitats del seu Parc Natural i de la seva fauna. Que segueixin aportant al mar els nutrients que suporten la vida marina i la pesca. Que evitin la salinització de la capa freàtica i que aportin els sediments suficients per a evitar la regressió alarmant de la línia de costa. Les actuals propostes de Pla de Conca, no contemplen cap d’aquests aspectes i per tant, la supervivència del Delta com a ecosistema i font de vida està en perill.

El sector agrícola, majoritari a l’Ebre, és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de regadius incrementen la crisi actual, promouen un model agrícola industrial i un abús del consum d’aigua amb unes infraestructures associades inviables social i econòmicament. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat, promogui conreus coherents a les condicions climàtiques i respecti els sistemes agro-ecològics d’acord amb la sobirania alimentària.

D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial, especialment la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona i l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els recursos disponibles capaç d’assentar les poblacions rurals i d’alta muntanya.

Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya i al conjunt de les conques de l’estat espanyol. Cal recuperar els cabals de manteniment del Ter segrestats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix, de la Muga i de la resta de rius catalans. Cal posar fi a la contaminació dels aqüífers pels nitrats, al Llobregat pels runams salins, al Besòs per la indústria, per no parlar de la lamentable situació de Flix al baix Ebre. Veiem la mateixa tendència a altres conques que a més patiran la construcció de nous embassaments o recreixement d’actuals. Demanem aigua de qualitat per als humans i la vida.

A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen un nou mercat on lucrar-se. Hores d’ara, els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Reclamem una gestió pública i participativa de l’aigua, que és un bé universal, no una mercaderia.

Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania demanen a la Comissió Europea que exigeixi el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: Gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació i el bon estat de totes les masses d’aigua en quantitat i qualitat. Cal complir la Directiva Marc de l’Aigua europea. No som diferents. Catalunya és Europa, L’Ebre és Europa, les conques del Francolí, del Gaià, del Foix, del Llobregat, del Besòs, de la Tordera, del Ter, del Fluvià, de la Muga, de les Nogueres i del Segre, de les rieres i del litoral català mediterrani són Europa. Visca Catalunya i Visca els rius Catalans.

AAVV del Centre Històric de Bellver, AAVV el Nuclí Antic de Cubelles, APAN-Associació Protectora Animals de l’Anoia, ADAPA, ADENC, AEMS-Rius amb Vida, Ajuntament Deltebre, ANDA, ANG, Assocació Naturalistas de Girona, Arquitectes Sense Fronteres, Asociación Río Aragón, Assocació Amics del Mas Roig, Assocació Centre Cívic Cultural i Social de Vallcanera Park de Sils, Associació Cultural “Camí de Sirga” de Tivenys, Associació Cultural de Montserrat, Associació Natura Pou de Glaç, Associació Voluntaris del Delta de l’Ebre, Attac Acordem, Aula de l’Aigua, Barcelonya, Begues Alta Tensió, Cambra de Comerç de Tortosa, Casa de l’Aigua, Casal Popular Panxampla de Tortosa, CATA, CATAC-CTS/IAC, CATAC/IAC, Centre d’Estudis de la Natura del Barcelones Nord, Centre Medi Ambient l’Arrel, CEPA-EdC, CERAI, CGT Catalunya, CGT Aragó, CHA, COAGRET, Col·lectiu Bosc Verd, Col·lectiu Patrimoni, Collserola Parc Natural.ORG, Cuenca Azul, CUP, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Ecologistes Independentistes de Catalunya, El Sauquer, Endavant, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, ERC, FAVB, Fòrum Cívic per a la Sostenibilitat, Fundació Cram, Galanthus, Gent del Ter, Gent Pel Territori, Geven, Grup de Defensa del Ter, GDMNS-EdC , Grup Natura Freixe, IAC, IAEDEN, ICV, Jovens de les Terres de l’Ebre, L’Ateneu de Cultura Contemporània-CAT-EU, Maulets, Meandre Associació per a la Preservació Patrimoni Natural, Nova Culura de l’Energia, Organització Ecologista l’Escurçó, Pirinaigua Associació Cultural dels Pirineus, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Plataforma Ciutadana Salvem Solius, Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia, Plataforma d’Oposició als Transvasaments, Plataforma Defensa de l’Ebre, Plataforma Defensa de la Serra Marina i Can Zam, Plataforma El Roure, Plataforma en Defensa del Territori i Patrimoni del Baix Llobregat Nord, Plataforma l’AVE pel Litoral, Plataforma no Fem el Cim, Plataforma per l’Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya, Plataforma per una Vegueria Pròpia, Plataforma Popular Contra el Pla de Caufec, Plataforma Salvem Can Coll, Plataforma Salvem Gaià, Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, Plataforma Salvem Montserrat, Plataforma Salvem Oliveretes, Plataforma Serres Gornal Ordal, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó-, Prou Sal, Ramaderia Ancestral Els Isards, Revolta Global Esquerra Anticapitalista, Salvem Vilanera, Salvem l’Empordà, Secció de Ciències Naturals del CECISEO/Bird Life, SOA, SOS Empordanet, SOS Monuments, Stop Karting Llinars, Unió de Pagesos, Unió de Plataformas, Plataforma de Defensa de la Terra Alta, Plataforma Platja Llarga i Bosc de la Marquesa, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó, Plataforma Veïnal Pont de Suert, Sant Quirze Vallès Natura, Tierra Aragonesa, USTEC.STES/IAC, Vall de Can Masdeu, WWF, Xarxa per la Defensa de l’Empordà, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua,

Tortosa es prepara per celebrar dissabte el Dia de les Seleccions Catalanes

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el vicepresident de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, Sergi Blàzquez i el representant territorial de l'Esport de la Generalitat a les terres de l'Ebre, Jordi Gaseni, han presentat oficialment el V Dia de les Seleccions Catalanes a Tortosa. Bel ha fet una crida a la ciutadania perquè se sumi a la festa: "Faig una crida a les Terres de l'Ebre perquè no s'ho perdin. És una manera de donar suport a les nostres seleccions molt més important del que sembla. Cal la màxima participació". Per la seua banda, el vicepresident de la Plataforma ha explicat la campanya Catalunya al Mundial Brasil 2014 que arrenca dissabte amb diferents xuts que podrà fer la ciutadania a cinc porteries, tot reivindicant la presència catalana al Mundial del 2014. "La nostra nació, algun dia, veurà jugadors com Valdés, Puyol, Piqué, Capdevila, Xavi o Cesc lluir els seus colors i lluitar en igualtat de condicions per guanyar, o perdre, un europeu o un mundial. No volem més que això, ni menys", ha afirmat Blàzquez.



En el programa del V Dia de les Seleccions Catalanes a Tortosa destaquen cinc competicions internacionals, l'activitat matinal Xuta per ser al Mundial Brasil 2014, la cursa popular Buff Epic Run, una exhibició de biketrial entre Catalunya, Espanya i França, l'actuació dels Terrer Roig i un concert gratuït de final de festa amb Els Pets, Lexu's i Brams. A banda, aquest dissabte ja han confirmat la seua presència a Tortosa el president del Parlament, Ernest Benach; el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; la secretària general de l'Esport, Anna Pruna, el director general de Projecció Internacional d'Organitzacions Catalanes, Ignasi Doñate, i el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals.

Programa d'activitats

Complex esportiu de Ferreries

11:00h Catalunya - Suècia Futbol Sala

13:00h Catalunya - França Tennis taula

Tot el matí Xuta per estar al mundial Brasil 2014 de futbol

Tot el matí Circuit d’esports reconeguts (amb premi)
Futbol sala,
Rugby lliga,
Hoquei patins,
Futvoley,
Pitch&putt,
Korfbal,
Birles catalanes,

10-14:00h Festa de l'esport: tallers participatius d'esports reconeguts i altres
Esports reconeguts
Korfbal
Ràquetbol
Fistbal
Rugby lliga
Pitch & Putt
Ball esportiu
Bike trial
Fut-tennis
Futvolei
Futsal
Icestock
Patinatge
Birles Catalanes
Altres:
Submarinisme
Mini Tennis
Esgrima
Bàsquet 3x3
Ergòmetre
Atletisme
Hípica - ponis
Estirar la corda
Biatló
Handbol

14:00h Dinar popular – paella (5€), actuació de Joseret (jota improvissada)

16:00h Catalunya - Holanda Korfbal


Recinte firal Remolins

Durant tot el matí
Finals lligues catalanes de diferents categories
Competicions vàries
Trofeu Diputació Korfbal
Judo
Bàsquet


Zona del riu i Parc Teodor González

18:00h Epic run Tortosa- cursa popular d'obstacles - Final al parc Teodor Gonzalez

18:30h Competició internacional de rem Catalunya - Euskadi


19:00 Concert de Terrer Roig

20:00h Entrega de premis de l'Epic run Tortosa

20:30h Duel internacional d’estirar la corda – Catalunya – Euskadi – Tortosa

21:00h Exhibició de twirling

21:30h Exhibició de ball esportiu

22:00h Competició internacional de biketrial
Catalunya: Dani Comas
França: Vincent Hermance,
Espanya: Javi Alonso,
Bèlgica: Kenny Belaey.

23:00h Gran concert final de festa
23:00h LEXUS
24:00h ELS PETS
1:45h BRAMS

Foto: Ajuntament de Tortosa

L'ACA contribueix a la millora del bosc de ribera afectat per l'incendi d'Horta

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través de l’entitat local Graellsia, ha anunciat avui que pròximament iniciarà els treballs destinats a recuperar la vegetació de ribera afectada per l’incendi de l’estiu passat a Horta de Sant Joan. Aquesta actuació, que es desenvoluparà en un tram d’unes quatre hectàrees, se centrarà a recuperar la funcionalitat del riu Canaletes i els seus afluents, evitar la proliferació d’espècies vegetals invasores i recuperar el bosc de ribera de la zona. Els treballs, amb un cost pròxim als 58.000 euros, els executarà l’empresa local Gubiana dels Ports i consistiran en l’eliminació de vegetació al·lòctona, la potenciació de les espècies de ribera amb capacitat de rebrotar, la revegetació amb plantes pertanyents al bosc de ribera del riu, l’hidrosembra amb espècies pròpies de l’hàbitat fluvial i l’ús de mantes orgàniques per prevenir l’erosió en aquells punts on calgui, entre d’altres actuacions.

Foto: Generalitat de Catalunya

Ausàs presideix dijous l'acte de suport a la vegueria de les Terres de l'Ebre

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, presidirà aquest dijous l’acte de suport a la vegueria de les Terres de l’Ebre, que se celebrarà al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa a les 20.00 hores. El conseller estarà acompanyat del director territorial de Governació a les Terres de l’Ebre, Carles Pasqual. En l’acte també participaran representants de les institucions polítiques i empresarials del territori: el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó; el president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, José Luis Mora; el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Josep M. Franquet; el catedràtic d’Història de la Universitat Rovira i Virgili, Sánchez Cervelló, i els presidents dels consells comarcals del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, Daniel Andreu, Joan Gonell, Bernat Pellissa i Àngel Ferràs, respectivament. Després dels parlaments i per finalitzar l’acte hi haurà l’actuació musical del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

Josep Curto: El PP és "el més disciplinat" en "l'obstrucció del parlamentarisme"

El tortosí Josep Curto, exdirigent del Partit Popular (PP) de Catalunya (l'any passat va abandonar la militància perquè no estava d'acord amb l'estratègia política i publicitària de la direcció) ha afirmat aquest matí que els diputats i senadors del PP són "els més disciplinats" en la tècnica de "l'obstrucció del parlamentarisme". Curto ha fet aquestes declaracions durant La Tertúlia del programa El dia de la COM, de COMRàdio, que condueix Jordi Duran, arran de la situació viscuda ahir al Senat.



Els senadors del PP van exigir a crits durant dos minuts aquest dimarts la dimissió del president Zapatero després que el portaveu del PP a la cambra alta, Pío García Escudero, li reclamés que, "si té un mínim de dignitat política", dimitís i avancés les eleccions generals. Per contra, Zapatero, aplaudit des de les files del PSOE, els va respondre que encara que el govern avancés les eleccions, el PP perdria els comicis. Els senadors socialistes van ovacionar el president espanyol, mentre el president del Senat, Javier Rojo, va considerar "lamentable" el comportament d'uns i altres, així com la imatge que estaven donant de la cambra alta.

Bel alerta que el Pincat perilla amb la retallada de l'Estat als ajuntaments

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha qualificat de "mesures pròpies d'un país en vies de desenvolupament" la retallada aprovada pel govern del PSOE, especialment en allò que fa referència a la impossibilitat dels ajuntaments d'obtenir crèdit. Així, tot i la correcció que ha l'executiu central allargant el termini fins al 31 de desembre de 2010 per a la possibilitat que els ens locals puguin obtenir crèdit, l'alcalde ha afirmat que aquestes mesures paralitzen les inversions dels ajuntaments, ja que la majoria dels crèdits se sol·liciten per a inversió. "Si això no se subsana, el 2010 no hi haurà inversions a la majoria de municipis." L'alcalde ha comparegut aquest dimarts acompanyat de les regidores d'Hisenda, Matilde Villarroya, i d'Urbanisme, Meritxell Roigé. "Qui licitarà obra pública l'any vinent? En quina situació es trobaran les empreses del sector de la construcció? Com s'ho faran els ajuntaments que tenen contractades pòlisses de crèdit i que ara es veuen amb l'obligació de cancel·lar-les abans de final d'any? Creu de veritat el president Zapatero que aquestes mesures ajuden a la recuperació econòmica?", s'ha preguntat Bel. L'alcalde tortosí ha afirmat que aquestes mesures són "incomprensibles, draconianes i injustes, ja que es tracta a tots els ajuntaments igual", i que s'han adoptat "d'esquenes a les corporacions locals". L'alcalde ha anat més enllà i s'ha preguntat si el govern de la Generalitat n'estava al corrent i "per què ningú no diu res", després d'afirmar que en el decret estatal podria haver-hi invasió competencial.

L'allargament del termini perquè els ajuntaments puguin obtenir crèdit, publicat aquest dimarts al BOE com una errata, és fruit, segons l'alcalde de Tortosa, de la revolta que hi va haver ahir en el món municipalista. "El govern central no va admetre el seu error en tot el dia fins que els alcaldes socialistes van forçar Zapatero a retardar l'entrada en vigència de la mesura", ha afegit Bel. Pel que fa a les repercussions a Tortosa, l'alcalde ha dit que l'Ajuntament ja havia concertat crèdit per a les inversions, però que si no hi ha rectificació es limitaran les inversions als pobles i cal veure com es financien les últimes obres del PINCAT. Ferran Bel ha recordat que l'Ajuntament està treballant en el marc d'un Pla de Sanejament, que preveu un crèdit de 3 milions per a 2011 i l'amortització de deute per un import de 4,5 milions.

Foto: Ajuntament de Tortosa

Tortosa presenta el cartell i els espectacles de pagament de la Festa del Renaixement

La XV Festa del Renaixement ha presentat aquest dimarts el cartell i els espectacles de pagament. L'acte s'ha fet al Portal del Romeu, que és un dels escenaris més emblemàtics de la festa amb la cerimònia d'obertura i tancament de portes de la ciutat. El cartell, que torna a ser una obra de la dissenyadora Marta Viladrich, és un reflex de la diversitat de la festa i dels seus protagonistes, ha explicat l'alcalde, Ferran Bel. Pel que fa als espectacles, el director de la Festa del Renaixement, Domingo Tomàs, ha afirmat que mostren la consolidació d'aquest esdeveniment, ja convertit en un clàssic del mes de juliol, i que enguany té per objectiu "esdevenir la millor Festa del Renaixement de totes les que s'han fet". Amb tot, la contenció pressupostària continuarà aquest any, fins al punt que el pressupost de la Festa ja s'hauria reduït a la meitat del que costava fa només alguns anys.

Els principals espectacles de la XV Festa del Renaixement són la Taverna d'Enrico, que s'instal·larà un altre cop a les Avançades de Sant Joan sota la direcció de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Els Reials Col·legis recuperen un espectacle programat el 2008: l'obra de teatre Molt soroll per no res, de William Shakespeare, a càrrec de la companyia Tanquam. L'èxit d'anys anteriors consolida l'aposta pel Torneig de les Quatre Virtuts, en homenatge al cavaller Joan d'Aldana, que tornarà a celebrar-se al camp de futbol de la Torreta de Remolins, amb l'organització de la Colla Jove de Dolçainers. I, finalment, la companyia Comediais amb "Don Giovanni" visitarà Tortosa amb un espectacle de Commedia dell'arte.

El director de la Festa ha recordat que aquests espectacles tindran un preu d'entre 5 i 11 euro, i que caldrà reservar l'entrada amb temps per no perdre-se'ls, ja que l'aforament és limitat. En les properes setmanes es presentaran els espais de la festa i la resta d'activitats i espectacles gratuïts. L'alcalde ha avançat que Cristòfor Despuig, amb motiu dels 500 anys del seu naixement, tindrà un paper destacat, així com la recuperació de la plaça de l'Absis com a un dels espais centrals de la Festa. Finalment, Bel també ha volgut agrair expressament la implicació de tots els grups de cultural popular de la ciutat.

Foto: Ajuntament de Tortosa

L'Escola d'Art de Tortosa restaura el retaule barroc de Santa Càndia i Santa Còrdula

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació està realitzant el projecte de conservació i restauració del retaule de Santa Càndia i Santa Còrdula de la Catedral de Tortosa, una destacada peça del barroc català datada en el segle XVII. En aquest sentit, cal recordar que les màrtirs Santa Càndia i Santa Còrdula eren les antigues patrones de la ciutat. Amb tot, la peça havia estat desmuntada durant anys. El projecte preveu la realització d’un estudi per al seu muntatge, així com la desinfecció, fixació, neteja i reconstrucció de la peça, tasques que es duran a terme durant els propers mesos. La restauració, fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Escola i el Capítol Catedralici de Tortosa, es farà als nous Tallers de Conservació i Restauració de Béns Culturals, els espais educatius especialitzats que es van inaugurar al desembre de l’any 2009.

A banda, l’Escola de Tortosa ha signat un conveni amb l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona que preveu la conservació i restauració de documents del segle XVI cedits per aquest darrer organisme. Es tracta, concretament, de 12 butlles pontificals, procedents del fons del Seminari Pontifici, corresponents a la unió d’Escornalbou, Vilafortuny, la Pineda i Barenys. Els documents, fets de pergamí, presenten el corresponent segell de plom, i un d’ells el té de cera. L’actuació contempla la neteja, aplanat i conservació d’aquest valuós llegat històric. L’Escola inicia aquest important treball de conservació i restauració gràcies a la seva especialització en material documental i obra gràfica. Cal destacar que els tallers acullen per primer cop pergamins de l’època del Renaixement.

Foto: Diputació de Tarragona

La Generalitat adquireix una finca de 102 hectàrees al Parc Natural dels Ports

El Govern de Catalunya ha aprovat aquest dimarts, a proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’adquisició d’una finca situada al paratge Port Mascar, al municipi de Roquetes, dins del Parc Natural dels Ports. Aquesta finca té una superfície de 102 hectàrees i la seua adquisició, amb un cost de 140.000 euros, té l’objectiu d’homogeneitzar la gestió i l’ús públic d’una zona protegida que forma part de la Xarxa Natura 2000, Lloc d’Interès Comunitari, i Zona d’Especial Protecció per a les Aus. Aquesta zona es troba dins l’àrea de campeig de diverses espècies d’aus rapinyaires com l’astor (Accipiter gentilis) i l’àliga calçada (Hieraetus pennatus).

Es tracta d’una finca bàsicament forestal que es troba lligada a un espai d’ús públic destinat al lleure i la difusió dels valors naturals del Parc Natural dels Ports. Les finques colindants són majoritàriament de titularitat pública i la seva gestió és compartida pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ajuntaments de Tortosa i Roquetes.

La CANC demana als ajuntaments de la zona nuclear d’Ascó que surtin de l’AMAC

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha demanat als municipis de la zona nuclear d’Ascó que rebutgen el cementiri nuclear. En concret, han demanat a Vinebre, La Torre, La Palma, El Molar, Móra d’Ebre, Flix, La Fatarella, i Corbera d’Ebre que surtin de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), ja que aquesta associació, amb diners procedents dels pressupostos municipals. està finançant una campanya a favor del cementiri a Ascó, en un territori que es mostra majoritàriament en contra d'aquesta instal·lació. Segons la CANC, amb diners d’ajuntaments contraris al cementiri, l'AMAC està promovent l'edició i repartiment domiciliari de DVD's pro-cementiri, així com els viatges i l'estada dels alcaldes de Borssele (Holanda) i Dessel (Bèlgica), entre d’altres.

A banda, la CANC recorda a aquests ajuntaments que sortir de l’AMAC no implica perdre les compensacions que actualment reben del fons d’Enresa pels residus que contenen actualment les centrals nuclears. L’exemple el tenen amb el municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), que està a la zona nuclear de Vandellòs II, i que per decisió pròpia no forma part de l’AMAC. L’Ametlla de Mar rep anualment les compensacions que per llei els pertoca, i que l’any passat van ascendir a uns 425.000 euros. La CANC considera que l’AMAC, amb el seu posicionament i "joc brut" en la qüestió del cementiri nuclear, té un comportament "mafiós i predemocràtic" que no respecta ni la voluntat democràtica dels Ajuntaments, ni del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, ni de la Diputació de Tarragona, ni del Parlament de Catalunya. D’altra banda, la CANC ha repartit 7000 cartes a tots els ciutadans de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, on es rebaten les falsedats de la carta que l'alcalde d'Ascó va repartir setmanes enrere. La CANC té previstes per aquesta setmana la celebració de dues assemblees informatives. Dijous, 27 de maig, a les 21’30 hores, al Casal de Corbera d’Ebre, i l'endemà, divendres, al Casal Sant Jordi de Flix.

El primer màster de la URV a l'Ebre començarà al setembre amb 40 places

El primer màster universitari del Campus Terres de l’Ebre de la URV, sobre Envelliment i Salut, arrancarà el proper mes de setembre amb les 40 places cobertes. Així ho ha explicat el director del Campus, Azael Fabregat, que ha apuntat que aquest nou estudi ha tingut una gran acceptació, ja que s’hi han preinscrit moltes més persones que no pas places que s’havien ofert. El perfil dels inscrits són majoritàriament professionals de la infermeria i la fisioteràpia del territori. “A mig termini, la voluntat és, però, de convertir el màster en un referent internacional perquè hi acudeixin professionals de fora”, ha explicat Fabregat. El nou màster tindrà una trentena de professors, nou dels quals són de les Terres de l’Ebre. L’objectiu de màster, a més de fer de transmissió de coneixements, és també el de convertir-se un espai per desenvolupar recerca i doctorats al territori. En aquest sentit s’ha pronunciat la degana de la Facultat de Medicina de la URV, Montserrat Giralt. “Està pensat per potenciar la recerca”, ha explicat. El màster s’impartirà al llarg de tot el curs a l’edifici Betània del Campus Terres de l’Ebre de la URV. Els coordinadors del màster seran Pilar Montesó i Gabriel de Febrer.

Sancho compromet el Parlament a impulsar les obres de l'anella viària del Delta

L'alcalde de l'Ampolla i diputat de CiU, Francesc Sancho, ha arrencat el compromís del tripartit de continuar l’execució de l’anella viària del Delta, en el marc de les inversions de l’Estat corresponents a la disposició addicional tercera de l’Estatut. A banda, també ha aconseguit la promesa d’una inversió de 3’5 milions d’euros en senyalització a les carreteres de l’Ebre. En concret, Sancho ha fet que la comissió de Política Territorial del Parlament haja aprovat una iniciativa de CiU, en la qual s’insta el Govern a “impul­sar la construcció de l’Anell viari del Delta, continuant amb l’execució del nou pont sobre l’Ebre entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre i incloent la resta de l’anella del Delta dins de les inversions de l’Estat a Catalunya corresponents a la Disposició Addicional 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya".

"Aquest és un projecte que arrenca fa 10 anys, quan es va iniciar el procés per tal de garantir un recorregut íntegre, d’us quotidià, perimetral pel Delta, al temps que es preveien usos de caràcter més turístic, amb carril bici, etc”, va afirmar Sancho.“Ara l’obra del pont és ja una realitat en marxa, lenta, però realitat” ha exposat el diputat, qui ha remarcat que “ara, per donar continuïtat estricta, és imprescindible la licitació i adjudicació de les obres de l’anella”. Dins de la mateixa comissió, Sancho ha defensat una segona inicitaiva de CiU que reclamava la millora de la senyalització de les carreteres de les Terres de l’Ebre. Però finalment, el diputat de CiU va retirar la proposta de resolució després d’arrencar el compromís dels representants del govern de “realitzar una inversió de 3’5 milions d’euros en senyalització per a aquestes carreteres”.

Foto: ElTOT

Salvadó considera "excel·lent" la candidatura d'Amposta com a seu d'INEF

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va visitar dilluns passat l’Ajuntament d’Amposta, on l’alcalde de la ciutat, Manel Ferré, va presentar oficialment la candidatura de la capital del Montsià per acollir la seu universitària d’INEF a la demarcació de Tarragona. El projecte que es basa en tres eixos fonamentals: en primer lloc, les instal·lacions amb què ja compta el municipi, unes infraestructures esportives de primer ordre, donada la seua trajectòria esportiva. En segon lloc, la proposta de l’edifici docent que se situa al bell mig de tota la infraestructura esportiva de la ciutat i que, seguint el Pla funcional de l’INEFC, disposarà de tot tipus d’equipaments en una superfície de 7.200 m2 i de gairebé 200 places d'aparcament en un pàrquing subterrani. I, finalment, la candidatura d’Amposta té el millor escenari possible per la pràctica d’esports nàutics tot l'any, des del riu Ebre fins a la badia dels Alfacs.
En aquest sentit, Salvadó es mostrava convençut que el consell rector, que ha d’avaluar la candidatura, tindrà en compte aquestes potencialitats del projecte d’Amposta, el qual ha qualificat “d’excel·lent, a més de potent i solvent, trets que garanteixen les possibilitats d’aconseguir la ubicació d’aquesta nova seu universitària al nostre territori”. Així, el delegat aprofitava per fer una crida a la societat civil i institucions de les Terres de l’Ebre perquè donin suport a aquesta candidatura.

Foto: Ajuntament d'Amposta

El PSC de Tortosa demanarà que l'alcalde i els regidors es retallin el sou un 15%

El Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha anunciat que presentarà una moció en el proper ple de l'Ajuntament de Tortosa, amb l'objectiu d'aconseguir una reducció del 15%  en el sou de l'alcalde i dels regidors del govern que tenen dedicació exclusiva o parcial. A méss, també de les retribucions per indemnització que perceben la resta de regidors del consistori. El portaveu del PSC, Joan Sabaté, ha assenyalat que en un moment de crisi com l'actual i després de les mesures anunciades pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero per reduir el dèficit públic, són els polítics els que han de donar "més exemple". Sabaté també ha explicat que es treballarà perquè aquestes mesures siguen el menys traumàtiques possibles per a la ciutadania i ha recordat que aquesta reducció del sou ja s'ha anunciat també des del govern de l'Estat i que afectarà als alts càrrecs del govern i als parlamentaris.

Tivissa i el Memorial Democràtic honoren els republicans enterrats a la Serra d'Almos

Aquest diumenge, a les 12:00 hores, la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono; l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, i la regidora delegada de la Serra d’Almos, Mª Lourdes Pena, participaran en un homenatge als 179 soldats republicans morts i enterrats en la fossa comuna del cementiri de la Serra d’Almos entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938. Durant l’acte es descobrirà una placa commemorativa amb els noms dels difunts i es farà una ofrena floral amb la interpretació del Cant dels Ocells a càrrec del violoncelista Jaume Fraga.

La proximitat geogràfica de La Serra d’Almos (8km) al riu Ebre i, per tant, del front de guerra l’any 1938, va fer que l’exèrcit republicà hi establís un hospital de sang per atendre els ferits de la Batalla de l’Ebre. El lloc escollit va ser el Mas Alerany, que havia estat col·lectivitzat l’any 1936. Aquest hospital era un punt d’evacuació des d’on s’enviaven els ferits a hospitals de rereguarda. Els soldats que morien en aquest hospital eren enterrats al cementiri de la Serra d’Almos. S’ha pogut consultar un llistat dels soldats morts, ja que es van conservar els seus certificats de defunció. A la fossa comuna del cementiri de la Serra d’Almos hi van ser enterrats un total de 179 soldats republicans.

L’homenatge respon a la filosofia i l’esperit de la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes, aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de juny de 2009. La Llei vol donar resposta a la recerca de persones desaparegudes i enterrades en fosses comunes des de la Guerra Civil, a partir d’una recerca documental exhaustiva. Les primeres dignificacions ja s’han dut a terme a Cervera, Alpicat, Tarragona, Romadriu i Camarasa, i ara se suma la de Serra d’Almos.

Foto: Alego

ERC organitza a Móra d'Ebre l'acte 'Tothom contra el cementiri nuclear'

El teatre La Llanterna de Móra d'Ebre és aquest vespre (20.30 hores) l'escenari d'un acte organitzat per Esquerra, amb el títol Tothom contra el cementiri nuclear. Aquesta setmana, el secretari nacional de Política Territorial i Medi Ambient d’ERC, Lluís Salvadó, ha tornat a demanat a l’alcalde d’Ascó que retire la seua candidatura per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) en el seu municipi. "Encara és a temps de fer-ho", ha assenyalat. "La gent i les institucions de les Terres de l’Ebre no el volen, per tant cal que deixi de fer propaganda i d’intentar confondre a la gent trasgiversant declaracions. Cal que es posi al costat del territori i no d’uns interessos molt concrets que només intenten beneficiar uns quants", ha dit el també delegat de la Generalitat a l'Ebre. Salvadó ha advertit que la candidatura d'Ascó té "nul·les possibilitats de ser l'emplaçament triat per l'Estat", com a conseqüència del reguig del Parlament, del govern català de la Diputació de Tarragona, dels consells comarcals de les Terres de l'Ebre i dels seus ajuntaments.

L'acte organitzat per ERC, més enllà d’expressar el rebuig al cementiri, pretén informar i debatre sobre els impactes al voltant de la seva possible ubicació a la comarca, així com veure quines perspectives i oportunitats de futur tindrà la Ribera d’Ebre sense cementiri nuclear. Esquerra ha convidat científics i estudiosos com Marcel Coderch i Antoni Lloret. També formaran part del taula rodona Sergi Saladié, Bernat Pellissa i el mateix Lluís Salvadó.

Foto: Bloc de Pere Muñoz

El PSC de Tortosa reclama una investigació a fons sobre les factures de Festes

 

Bel respon que els socialistes fan malbé la imatge de la Festa del Renaixement.

«Només demanem que l'alcalde obri una investigació i que esbrine què està passant», va afirmar ahir el portaveu del PSC de Tortosa, Joan Sabaté. Així, els socialistes van reiterar que han detectat una sèrie de «factures amb presumptes irregularitats» a l'àrea de Festes, després que l'alcalde els haja demanat explicacions sobre la denúncia que van fer pública durant el ple del 3 de maig. El PSC manté que hi ha factures incompletes, i que s'haurien pagat salaris com si fossin serveis facturats.

Si dimecres era ICV qui denunciava que el govern de CiU i ERC no ha facilitat als grups de l'oposició l'estudi de viabilitat de les noves piscines, ahir va ser el grup del PSC l'encarregat de criticar «la gran dificultat» que tenen per poder accedir a la informació municipal i «fiscalitzar» el govern de Ferran Bel. «No només és una actitud poc respectuosa amb la legalitat, sinó que és profundament antidemocràtica», va assenyalar Joan Sabaté. Així, l'exalcalde va voler remarcar que la darrera polèmica per les factures amb presumptes irregularitats de l'àrea de Festes és «un exemple» de les suposades males pràctiques del govern municipal.

Sabaté va comparèixer al costat de Ricard Lleixà, el regidor socialista que el 3 de maig va destapar la presència de factures sense data ni número de registre en els comptes de la comissió de Festes i Seguretat. Segons Lleixà, algunes de les factures no tenien aplicada la corresponent retenció de l'IRPF, i d'altres revelaven que s'havien pagat «salaris pagats en mà» que superaven els 24.000 euros. Concretament, eren factures per serveis prestats durant la Festa del Renaixement, les Festes de la Cinta i la cavalcada de Reis, però el PSC considera que responen a una relació laboral amb l'Ajuntament que s'ha perllongat i que hauria de tenir un altre tractament. «S'està ocultant una relació laboral, i això va en perjudici dels drets d'uns treballadors que estan fent una feina per a l'Ajuntament de forma regular, i no pas una prestació d'un servei puntual», va advertir Sabaté. El PSC, però, va preferir no donar més detalls sobre la feina que desenvolupen o el sou que cobren aquestes persones, amb l'objectiu de protegir la seua privacitat. «Nosaltres només diem que aquestes factures no ens semblen correctes, i ara qui ha de determinar la seua irregularitat és l'alcalde», va alertar Sabaté.

Per la seua banda, Bel va interpretar que Sabaté havia fet rectificar el regidor Lleixà sobre l'acusació que l'Ajuntament feia «pagaments en mà». A més, Bel també va lamentar que l'exalcalde «intenti malmetre la Festa del Renaixement creant suposades ombres de sospita». Segons l'alcalde, «els socialistes no poden digerir» que l'actual govern municipal estiga fent una festa del Renaixement o una cavalcada de Reis «millors» que les anteriors, «amb la meitat del que gastava Sabaté». L'alcalde va recriminar que el PSC no té altres elements de crítica al govern municipal, i que per això llancen acusacions «sense fonament, fent malbé la imatge de Tortosa i de la Festa del Renaixement».

Publicat a ElPunt.cat i a


* El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 14-05-2010 Pàgina 9

Tortosa només retallarà el sou dels funcionaris municipals si és obligatori

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va afirmar que no té cap intenció d'aplicar la reducció de sou als funcionaris de l'Ajuntament, tal com preveu el govern de l'Estat. Tot i que havia assenyalat en un primer moment que calia «moure fitxa», i que l'Estat havia de prendre mesures «en tots els àmbits» per facilitar la sortida de la crisi, ahir hi va afegir que les mesures «arriben fora de temps». En la mateixa línia, va remarcar que les solucions adoptades per l'executiu espanyol són «esbiaixades quant a la seua incidència, i del tot improvisades». En aquest sentit, va advertir que l'Ajuntament tortosí només les aplicarà si se'ls obliga per llei. «No és just que es demanin, en la situació actual, els mateixos sacrificis a les administracions municipals», va lamentar Bel.

El tema al diari El Punt:
-Tarragona, Reus i Tortosa només retallaran els sous dels funcionaris si la llei els hi obliga

La PDE omplirà uns 50 autobusos i ja suma 70 adhesions per a la manifestació

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) calcula que podrà omplir entre 40 i 50 autobusos per a la manifestació que es farà a Barcelona el 30 de maig amb l'objectiu de reclamar el cabal mediambiental. A més, ja ha aconseguit el suport d'unes 70 entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya. La PDE va vendre força tiquets durant la fira Expoebre de Tortosa, en què el col·lectiu tenia un estand propi. Tot seguit, ha continuat la venda de bitllets al mercat de Tortosa, a un preu de 15 euros. «Durant els propers tres dissabtes farem tres festes reivindicatives al mercat, amb música i animació, per acabar d'engrescar la gent», va anunciar ahir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello.

Els autobusos deixaran els manifestants just a la plaça Urquinaona, que serà el punt de sortida de la manifestació a la capital catalana. La protesta coincidirà amb la cursa popular d'El Corte Inglés, però podrà recórrer Via Laietana i acabar a la plaça de la Catedral. De fet, aquesta setmana s'han acabat de solucionar alguns dels punts que la PDE tenia pendents. Així, l'Espai Obert de Barcelona va ser aquest dimarts l'escenari d'una reunió en què la PDE va consensuar la capçalera, el recorregut, els lemes, el manifest unitari i els parlaments de la manifestació amb els altres col·lectius ecologistes i moviments socials que donaran suport a la convocatòria. «La manifestació serà exclusivament en defensa del cabal mediambiental de l'Ebre», va precisar. Panisello també va explicar que la PDE ja ha reclamat el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, la Cambra de Comerç, l'associació d'empresaris (Aece) i del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre. La setmana que ve es reunirà amb els sindicats majoritaris.

 

Publicat a Elpunt.cat i a

• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 14-05-2010 Pàgina 10

El PP es renova al Baix Ebre, Montsià i Terra Alta, i només Isabel Salas repeteix

El PP ha enllestit el procés de renovació de les juntes comarcals del Baix Ebre, Montsià i Terra Alta, que ara presidiran Joaquim Llopis, Isabel Salas i Elías Gil. D'aquests tres, Salas ja ocupava el càrrec. Els objectius dels nous presidents són: augmentar en nombre de militants i poder presentar llistes en tots els municipis. La junta de la Ribera d'Ebre es renovarà més endavant.

 

Publicat a ElPunt.cat i a 

• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 14-05-2010 Pàgina 10
•  
• Foto: Isabel Salas a Facebook 

La variant de Gandesa de la carretera N-420 no tindrà doble carril

El ministre de Foment, José Blanco, va anunciar aquest dimarts al Senat que l'Estat té previst aprovar enguany el projecte constructiu de la variant de Gandesa a l'N-420. De fet, Blanco contestava una pregunta del senador de CiU Josep Maldonado, que va criticar que l'Estat no vulga construir un doble carril al nou vial. Amb tot, Maldonado va aconseguir el compromís que l'Estat estudiarà totes les al·legacions al traçat.

 

Publicat a ElPunt.cat i a

• El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 14-05-2010 Pàgina 10
•  
• Foto: Elsesports.cat 

[Tribuna] 'De maldats i perversitats', article de Jaume Forcadell

"Respecte de les negatives de la regidora d’Urbanisme de donar-li la documentació i la documentació que jo li facilito, és coneguda la perversitat i la maldat de la regidora d’Urbanisme i la bondat de l’Alcalde, per tant no es preocupe i ja ho arreglarem així” (intervenció de Ferran Bel al Ple Ordinari d’1 de març de 2010, literal de l’acta). Així es comprometia Bel a fer-nos arribar l’estudi de viabilitat de les noves piscines de Ferreries. Aquell dia s’aprovava inicialment el projecte urbanístic per a la construcció de les instal·lacions d’aigua, un edifici administratiu i un aparcament soterrat a la Plaça Joaquim Bau. Avui, dos mesos i mig després, encara l’estem esperant. El més greu és que aquest estudi de viabilitat havia de constar a l’expedient des del 22 de febrer, data en què s’emet un Decret d’Alcaldia que ordena, en el seu punt quart, que s’incorpori aquesta documentació.

La pregunta és obvia. Què passa amb les piscines? Perquè se’ns nega un estudi que existeix i que, en teoria, justifica econòmicament l’operació? Aquest estudi el va elaborar la consultora que col·labora habitualment amb l’Ajuntament, segons reconeix el mateix Alcalde en el seu Decret i, per tant, només cal que ens el facin arribar.

La veritat és que tinc unes ganes boges de veure’l. Tinc ganes de saber com s’autofinança una operació de 30 milions d’euros (1,5 milions per any durant 20 anys a pagar a la constructora de la piscina i l’edifici administratiu) i com es manté una instal·lació sobredimensionada per a la realitat actual de Tortosa. Qui sap, potser és una operació genial i brillant i em toca rectificar, però de moment no m’ho sé imaginar i el fet que ens neguin l’accés a la informació encara ho fa més sospitós. S’ha escrit que ens oposem a que la piscina sigui de 50 metres. No és cert, tan de bo la puguem tenir i la puguem mantenir... El que passa és que mentre esperem el famós estudi de viabilitat hem demanat informació per la nostra banda, i tothom ens diu que per sota de 7.000 abonats (avui en tenim 1.500 i, en el millor dels casos, arribarem als 3.500) una piscina de 50 metres és altament deficitària. El problema és que no sabem com es pagarà l’1,5 milions de la constructora i, a més, el dèficit anual de la piscina. No ens quadren els números i, pel que estem veient, al Govern Municipal tampoc.

Tornant a les maldats i les perversitats. Si no pensava fer-nos arribar l’estudi, Bel es podria haver estalviat el comentari, que la veritat és que no va ser gaire afortunat. De fet, si era malvat i pervers que la regidora d’Urbanisme ens negués la informació abans del ple de l’1 de març, que l’Alcalde de Tortosa incompleixi durant dos mesos i mig el seu compromís públic de facilitar-nos-la també ho deu ser...

Jaume Forcadell
és portaveu d’ICV a l’Ajuntament de Tortosa

Joaquín Sabina actuarà a Deltebre el 19 d'agost amb la seua gira 'Vinagre y Rosas'

L'Ajuntament de Deltebre i la promotora de concerts Parrot Music presentaran aquest divendres l'actuació que el cantautor Joaquín Sabina oferirà en aquesta població del Delta el proper 19 d'agost, dijous, en el marc de la seua gira Vinagre y Rosas. Sens dubte, serà un dels concerts més importants de l'estiu en el conjunt de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. Sabina, que demà estarà actuant a San Juan de Puerto Rico, no acabarà la part latinoamericana de la gira fins el proper 2 de juny. Després, actuarà en diferents capitals de província de l'Estat, i el 5 de juliol cantarà a Sant Feliu de Guíxols. En aquesta línia, el 7 de juliol Sabina actuarà a Salou, i entre aquest concert i el de Barcelona, el 16 de setembre al Palau Sant Jordi, no hi ha programat cap altre concert a Catalunya que el de Deltebre. Amb tot, aquesta nit encara no apareix el concert de Deltebre en el web oficial de la gira.

Felip Monclús (ERC) proposa a Zapatero altres '"retallades" per sortir de la crisi

El president d'ERC a Tortosa, Felip Monclús, ha fet avui una primera valoració del paquet de mesures anticrisi que ahir va anunciar el president del govern espanyol. Ha estat a través d'un article al seu bloc, en què Monclús lamenta haver de pagar com a ciutadà de l'Estat "la crisi dels rics especuladors". Així, el dirigent republicà proposa "als senyors del PSOE (aquells que fins abans-d'ahir negaven la crisi)" una sèrie de mesures alternatives per retallar la despesa. En concret, Monclús recomana reduir el nombre de ministeris, augmentar els impostos als que tenen les rendes més altes, reduir el nombre de funcionaris en algunes comunicats, i fer desaparèxier el subsidi especial agrari que cobren els pagesos a Andalusia i Extremadura. Finalment, el president d'Esquerra a Tortosa també planteja "quin paper juga Catalunya" en aquesta crisi, i recorda que "seguim dins d'una Espanya que ens xucla els nostres apostos i ens aporta poc o molt poc".

La Generalitat enllesteix la reforma de la llotja del peix de les Cases d'Alcanar

L’empresa pública Ports de la Generalitat ha anunciat avui que ja han finalitzat la reforma de la llotja de peix del port de les Cases d’Alcanar, un projecte emmarcat en el Pla de millora de les llotges de Catalunya. Amb l’adequació de l’edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat, s’ha optimitzat el procés de comercialització del peix i s’ha potenciat l’activitat pesquera de les Cases d’Alcanar. L’actuació executada ha suposat una inversió de 173.000 euros. Amb tot, mentre s’ha executat el projecte, els pescadors han continuat fent la subhasta del peix, de manera provisional, en una nau habilitada per Ports de la Generalitat, al costat de la llotja. Durant l’any 2009, el sector pesquer de les Cases d’Alcanar, amb una flota de 12 embarcacions, va assolir un volum de pesca de 322.385 quilos, amb un valor de venda en llotja d’1,2 milions d'euros.

A banda, la llotja de peix del port de les Cases d’Alcanar s’ha adaptat als nous requeriments pel que fa a tancaments, paviments i revestiments. Amb les obres executades també ha dividit la superfície de l’edifici per zones d’ús, així l’espai s’ha distribuït en zona d’arribada i de descàrrega, sala de subhasta i zona de classificació i expedició. A l’interior de la llotja, la zona de compradors s’ha situat darrere de la línia de subhastes. A més, la remodelació ha permès crear una zona des d’on els visitants poden observar la subhasta del peix, sense interferir en les tasques del sector pesquer canareu. També s’ha habilitat un espai per a ús veterinari i un magatzem. Quant als serveis generals de la llotja, amb aquesta actuació s’han fet noves instal·lacions d’aigua, electricitat i xarxa contra incendis.

Ascó aconsegueix el suport de les cambres de Catalunya a la seua candidatura a l'MTC

Les Cambres Catalanes i Foment del Treball consideren el projecte una oportunitat de desenvolupament per a la Ribera d’Ebre i el conjunt de Catalunya. Ahir es va celebrar a la Casa Llotja del Mar de Barcelona la Jornada “El magatzem temporal de residus nuclears: una oportunitat que no es pot ignorar”. L’acte, organitzat pel Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya amb la col·laboració del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i Foment del Treball Nacional, va reunir més de 150 persones. Amb tot, ni la Cambra de Comerç de Tarragona, ni la de Valls ni la de Tortosa van donar suport a l'acte. De fet, la Cambra de Tarragona va emetre un comunicat en què va qüestionar el suport de la Cambra de Reus a la candidatura d'Ascó.

"L’economia catalana no pot prescindir de les oportunitats de l’MTC”, va afirmar Miquel Valls, president del Consell de Cambres, a l’inici de l’obertura de la jornada. Valls va assenyalar que el Magatzem Temporal de Residus significa una oportunitat no només per Ascó sinó per a tota Catalunya. En la cloenda de la jornada, l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, va recordar que l’emplaçament del magatzem i el parc tecnològic associat representen una inversió sense precedents per al sud de Catalunya, i va finalitzar la seua intervenció explicant que des de l’administració local s’ha començat a treballar en les bases d’un consorci que vetllaria per la bona fi del projecte. Vidal també va afirmar que “existeix un consens social favorable “ a l’àrea d’influència de la central nuclear d’Ascó.

El tema al diari El Punt:
-La Cambra de Tarragona es desmarca del seu Consell General i qüestiona el suport de Reus a Ascó

Foto: IMC

El govern tortosí «oculta» a l'oposició l'estudi de viabilitat de les piscines

El portaveu i regidor d'ICV a Tortosa, Jaume Forcadell, va denunciar ahir que el govern municipal (CiU i ERC) els està ocultant l'estudi de viabilitat del nou complex de les piscines, tot i que hi ha un decret d'alcaldia del 22 de febrer en què Ferran Bel ordenava la incorporació de l'informe a l'expedient del projecte. ICV només sap que l'estudi, «fonamental per poder valorar la viabilitat d'una operació que acabarà costant als ciutadans de Tortosa més de 30 milions d'euros en 20 anys», va ser redactat per la consultoria Oliver Camps, i que es va enllestir abans que s'iniciés la tramitació del projecte. Però gairebé tres mesos després d'aquell decret d'alcaldia, l'estudi de viabilitat de les noves piscines encara no ha estat facilitat a l'oposició. «Se'ns està ocultant la informació intencionadament, potser perquè els números no els acaben de quadrar», va advertir Forcadell. En aquest sentit, el portaveu d'ICV va lamentar el retard acumulat del projecte –les noves piscines havien d'estar enllestides el setembre del 2010– i també l'encariment de l'obra, que ha passat de nou a un mínim de 12,1 milions d'euros. «En realitat, el cost serà d'uns 30 milions, ja que el que farà l'Ajuntament serà llogar les noves instal·lacions a la constructora que faci les piscines», va insistir Forcadell, tot qüestionant el model d'explotació. Segons el portaveu d'ICV, «si no s'haguessin complicat la vida amb obres faraòniques, Tortosa ja podria tenir una piscina nova». «Tortosa necessita amb urgència una nova piscina, però no una piscina coberta de 50 metres, sinó una piscina amb un cost màxim de 8 milions d'euros i que podria estar amortitzada en menys de 15 anys», va dir. Forcadell va revelar que ICV ha fet consultes pel seu compte, per saber si una piscina de 50 metres climatitzada seria viable en una ciutat com Tortosa, i que la conclusió és que l'Ajuntament necessitaria passar dels 1.500 abonats actuals fins a la xifra «impossible» de 7.000 socis. En aquesta línia, Forcadell també va recordar que l'Ajuntament hauria pogut destinar una part del segon fons estatal d'inversió local, «potser uns dos milions d'euros», a fer la primera fase de la nova piscina, en lloc d'abocar-los en el nou pavelló poliesportiu del barri del Temple.

Obres al carrer del Vall

D'altra banda, el regidor d'ICV va criticar ahir que el govern de CiU i ERC haja ignorat una recomanació del defensor del ciutadà, en relació amb la perillositat de les voreres elevades del carrer Bisbe Aznar. De fet, Bel va anunciar que aquest tipus de voreres també s'instal·laran amb motiu de la reforma integral del carrer del Vall, tot i que el defensor del ciutadà estava esperant una solució alternativa per part dels serveis tècnics d'Urbanisme. «Això és un menyspreu i una falta de respecte a la funció del defensor del ciutadà, a qui agraïm la seua implicació i treball en aquest tema», va valorar Forcadell. «No hi ha dret que el govern ignore les seues recomanacions i que digui a la premsa el contrari del que li diu a ell», va lamentar.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 13-05-2010 Pàgina 10

La tortosina Meritxell Roigé serà la principal aposta de CiU a les Terres de l'Ebre

La regidora de Tortosa ocuparà un lloc de sortida en la llista per Tarragona.

Canvi de cicle a CiU de les Terres de l'Ebre. La regidora tortosina Meritxell Roigé, tinenta d'alcalde d'Urbanisme i portaveu de CiU a l'Ajuntament, ocuparà el número tres o quatre en la candidatura de CiU per Tarragona a les eleccions al Parlament. De moment, ja és oficial que Roigé substituirà l'alcalde de l'Ampolla i actual diputat, Francesc Sancho, com a candidata de Convergència del Baix Ebre per als comicis de la tardor. De fet, Roigé és la mà dreta de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel.

El convergent Ferran Bel continua centrat políticament en l'alcaldia de Tortosa, però situarà en els llocs de sortida de les llistes al Parlament una persona de la seua màxima confiança. «Cal acabar de configurar la llista», va advertir ahir, tot i que va admetre «amb total normalitat» que Meritxell Roigé «serà diputada». «Ara a CiU tenim set diputats per Tarragona, però tenim aspiracions legítimes d'arribar a tenir-ne vuit», va precisar Bel. Siga com siga, la previsió de CDC de Tortosa és que Roigé puga ocupar el tercer lloc de la candidatura de CiU per la circumscripció de Tarragona –en les últimes eleccions al Parlament, Francesc Sancho va anar-hi de número quatre–, només al darrere del cap de llista i actual president de la Diputació, Josep Poblet, i del número dos, reservat al candidat d'Unió Democràtica.

La candidatura de Roigé va ser ratificada per unanimitat en l'assemblea de militants de dimarts a la nit. Nascuda a Tortosa fa 34 anys, Roigé és la presidenta de CDC al Baix Ebre i tinenta d'alcalde d'Urbanisme de Tortosa, així com portaveu de CiU a l'Ajuntament. De fet, Roigé va confirmar que la seua intenció és mantenir les seues responsabilitats de govern a l'Ajuntament i fer-les compatibles amb la seua nova tasca com a diputada, tot donant per fet que podrà ocupar un bon lloc de sortida. «Afronto amb molta il·lusió aquest nou repte, i intentaré treballar al màxim, per millorar les Terres de l'Ebre i el conjunt del país», va afirmar Roigé abans d'agrair la confiança dels militants i també de donar per fet que CiU guanyarà les eleccions i posarà fi al tripartit.

D'altra banda, tant Roigé com Bel van tenir paraules d'agraïment cap a Sancho, que ha estat diputat durant set anys. «Hem d'agrair la feina de Sancho, un diputat que ha destacat molt per les seues funcions en l'àmbit de la salut», va valorar Roigé. Properament, les assemblees comarcals de CDC al Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta designaran els seus candidats, i la federació de l'Ebre també podria proposar algun nom. Unió elegirà els candidats més tard, al juny.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 13-05-2010 Pàgina 9

Cunit té l'aigua més cara i Ascó, la més barata del Camp de Tarragona i l'Ebre

L'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya revela que el rebut a la demarcació volta els 15 euros per cada 12 m³.

L'informe anual de l'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya estableix que durant el 2009 Ascó va ser la població del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre on els veïns van pagar més barata l'aigua que raja de l'aixeta. Segons les dades recollides per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els asconencs van pagar un preu de consum domèstic de 5,49 euros mensuals per cada 12.000 litres d'aigua. Aquest preu tan baix contrasta amb la mitjana del conjunt de la demarcació, que volta els 15 euros mensuals per cada 12 metres cúbics. Però sobretot queda molt lluny de les xifres de les poblacions on l'aigua es va pagar més cara. És el cas de Cunit (21,68 euros), Altafulla (17,41 euros), Reus (17,04 euros), Montblanc (16,51 euros) i Batea (16,38 euros).

Els veïns d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, són els ciutadans del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que més barata paguen l'aigua que raja de l'aixeta. En concret, a uns 5,49 euros mensuals per cada 12 metres cúbics d'aigua. Així es desprèn de l'últim informe de l'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya, que recull les dades del 2009. De fet, segons les dades de l'ACA, només hi ha un municipi en tot el país, Menàrguens (Noguera), que té l'aigua més barata que Ascó, amb un preu de 5,48 euros. El fet que una part del pressupost d'Ascó provingui dels ingressos per tenir la central nuclear podria explicar que l'aigua siga tan barata en aquesta població. Però també Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant té una central nuclear, i el preu de l'aigua és d'uns 11,73 euros per un consum mensual de 12.000 litres. Els veïns de Vandellòs i l'Hospitalet paguen més del doble que els d'Ascó, per la mateixa aigua. A banda, cal tenir en compte que, segons l'Agenda 21 d'Ascó, el sistema d'abastament d'aigua potable del municipi, construït a partir del 1962, no permet conèixer els consums ni l'eficiència del sistema. De fet, el mateix document proposa la implantació d'un sistema de lectura i controls dels consums dels comptadors d'aigua dels habitatges i els edificis, equipaments i infraestructures municipals, així com l'elaboració d'un pla d'optimització del consum d'aigua amb una campanya de sensibilització.

L'Observatori del Preu de l'Aigua a Catalunya pretén ser una eina per donar a conèixer als ciutadans els elements que configuren els preus de l'aigua en els diferents territoris i per als usos domèstics, industrials i comercials. L'ACA extrau la informació a partir de les tarifes detallades en els edictes de la Comissió de Preus de Catalunya; de les ordenances fiscals dels municipis sobre tarifes de subministrament d'aigua; de la informació proporcionada pels ajuntaments i per les companyies que han atès la sol·licitud de l'ACA, i de les tarifes vigents del cànon de l'aigua. A banda, també han inclòs les dades dels municipis que són capitals de comarca, així com les d'aquelles poblacions que tenen més de 5.000 habitants.

«L'informe és útil perquè estableix un estàndard per mesurar el preu de l'aigua i perquè dóna una visió del que es paga en cada territori», va remarcar ahir el responsable de la Casa de l'Aigua de Tortosa, Guillem Argelich. «Un dels mites que trenca l'estudi és la llegenda urbana que a les Terres de l'Ebre paguem l'aigua igual o més cara que a la ciutat de Barcelona», va explicar. «Tot i que aquest fos el cas, el que més ens hauria de preocupar és si a les Terres de l'Ebre consumim molta o poca aigua per persona i dia», va aclarir. Així, si a Barcelona van pagar uns 18,53 euros per un consum mensual de 12 metres cúbics, Gandesa, amb un rebut mitjà de 16 euros, és l' única capital de comarca a les Terres de l'Ebre que s'acosta a les xifres de la capital catalana.

En el cas de Tortosa, el preu és de 13,84 euros per un consum mensual de 12.000 litres, mentre que a Amposta és de 9,53 euros. Móra d'Ebre registra un preu mitjà de 9,54 euros. «Per tant, a les capitals de comarca de les Terres de l'Ebre estem pagant entre un 16% i un 98% menys que a la ciutat de Barcelona, per la mateixa aigua», va assenyalar Argelich.Batea i Gandesa són les dues poblacions ebrenques on l'aigua de l'aixeta és més cara. De fet, Batea supera per 38 cèntims els 16 euros de la capital de la Terra Alta. Però per damunt de Batea hi ha altres poblacions de la demarcació com ara Montblanc (16,51 euros), Reus (17,04 euros), Altafulla (17,41 euros) i, sobretot, Cunit, amb un preu de 21,68 euros.

Una altra dada curiosa surt del fet de comparar ciutats veïnes. Així, els 13,84 euros de Tortosa s'assemblen força als 12,25 euros de Roquetes i als 13,10 euros de l'Aldea. Però s'allunyen dels 7,27 euros de Xerta, també al Baix Ebre. D'altra banda, els 9,54 euros de Móra d'Ebre resulten un xic més econòmics que els 10,06 euros de Móra la Nova o que els 13,18 euros de Falset, la capital de la comarca veïna del Priorat. A banda, també supera els 10 euros Sant Carles de la Ràpita (10,96) i la veïna població d'Alcanar (10,57 euros). Al litoral de l'Ebre també hi ha una altra població on el rebut de l'aigua surt més car: l'Ampolla (15,82 euros). Un preu que supera capitals de comarca com ara Tarragona (14,84 euros), Valls (13,60 euros) o el Vendrell (13,64 euros), i que s'allunya dels 12,21 euros de la veïna Deltebre.

Cas per cas

Però, segons Argelich, per saber si una població paga massa cara o excessivament barata l'aigua domèstica caldria fer un estudi detallat, cas per cas. «Podria ser, com en el cas de Tortosa, que el preu mínim siga massa alt, cosa que no fomenta l'estalvi», va assenyalar. Altres factors a tenir en compte són els contractes que tinguen establerts els diversos ajuntaments amb les companyies de gestió i subministrament, en cas de tenir privatitzat el seu servei d'aigües. Però al marge d'això, si hi ha una dada que Argelich també va voler destacar, és la relació entre la renda disponible de la població i la part dels diners de les famílies que es dediquen a pagar el rebut de l'aigua. Així, mentre que a les Terres de l'Ebre s'utilitza un 0,25% de la renda disponible per costejar el rebut de l'aigua, les famílies de l'àrea metropolitana necessiten el 0,50% dels seus diners. «Per tant, l'esforç que han de fer les famílies a Barcelona, en funció de la seua renda, és el doble que a les Terres de l'Ebre», va concloure el responsable de la Casa de l'Aigua.


L'ACA tancarà l'any amb un deute de 2.224 milions d'euros

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té un deute d'uns 1.944 milions d'euros. Però, lluny d'eixugar-los, la previsió és que tancarà l'any amb un endeutament de 2.224 milions. Tot i així, el rebut de l'aigua no pujarà enguany, per la crisi econòmica però també perquè a la tardor hi ha eleccions. Segons va dir la setmana passada el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, el rebut podria anar adaptant-se al cost real del cicle de l'aigua d'aquí fins al 2015, tal com estableix la directiva marc de l'aigua. De fet, cal tenir en compte que els costos que genera l'explotació del cicle de l'aigua a Catalunya pugen uns 1.684 milions anuals, alhora que els ingressos que aporten les tarifes dels usuaris només cobreixen uns 1.145 milions. Per tant, la desitjable recuperació de costos només es limita al 68%. A finals d'abril, el Parlament va aprovar un acord de tots els grups excepte del PP per intentar redreçar la situació. En aquest sentit, una de les solucions és apujar el cànon de l'aigua, perquè el preu final que paguen els usuaris reflecteixi els costos reals de tot el servei. Actualment, sense tenir en compte les taxes municipals, el cànon de l'aigua representa el 32% del total del rebut de l'aigua a Catalunya, mentre que els costos del subministrament suposen el 61%, i l'IVA, el 7% restant.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 12-05-2010 Pàgina 2