Bel agafa avantatge en la precampanya tancant la llista el primer

[Actualitzat a les 12.05 h.] · CiU torna a situar Anna Algueró en el número 2 · ERC confirma Alícia Gamundi en el segon lloc i promet les llars d'infants que l'Ajuntament no ha fet ·

L'assemblea de militants de Convergència va aprovar ahir al vespre la candidatura de CiU per a les eleccions del 22 de maig, i només uns minuts després també quedava ratificada pels militants d'Unió. L'alcalde tortosí, Ferran Bel, tot i que no va ser designat com a candidat de CiU a la reelecció fins al 4 de febrer, ara ha pres un cert avantatge en la precampanya. Aquest matí, Bel ja es farà la foto de família amb les dones i els homes que integraran la llista. Serà a la llotja medieval del parc municipal, convertida en la Casa dels Gegants després de les obres de millora que s'han fet en aquest mandat.

La candidatura de CiU a Tortosa per a les eleccions del 22 de maig

Hermetisme i fotos penjades a Facebook · L'actual regidora d'Acció Social, Anna Algueró, tornarà a ser la número 2 de la candidatura de CiU a l'Ajuntament de Tortosa. Així ho va poder confirmar El Punt ahir a la nit, minuts després de les dues assemblees que van ratificar la llista proposada per Ferran Bel. Va ser l'únic detall que va transcendir de la seu del carrer Argentina, tot i que es van penjar diverses imatges de la taula i del públic a Facebook. A més de Bel i de les diputades tortosines Meritxell Roigé i Mila Fernández, també hi van participar el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, i el president de CiU a l'Ebre, Xavier Pallarès.

Les altres candidatures · La resta de candidats no poden dir que tinguen la feina tan avançada. El nou alcaldable d'ERC, Josep Felip Monclús, va confirmar ahir que la seua número 2 serà Alícia Gamundi, exdirigent veïnal i exrepresentant de l'Institut Català de les Dones a l'Ebre. Monclús va proposar una llar d'infants a l'antiga comissaria dels Mossos d'Esquadra, tot criticant la “incapacitat” del govern municipal (CiU i ERC) per tirar endavant cap de les tres llars municipals que havien promès al barri de Ferreries, al marge esquerre del riu, i al poble de Campredó. Així, Monclús va voler renovar el compromís d'ERC amb els tres projectes.

Per la seua banda, Joan Sabaté no ha anunciat encara qui serà la número 2 a la llista del PSC –havien sonat l'exdiputada Dolors López i l'exdirectora territorial d'Educació, Marian Rojas–, i aquesta setmana la data prevista per revelar el nom era el 7 d'abril. Jaume Forcadell sí que ha dit que Jordi Jordan serà el número 2 d'Iniciativa-Entesa per Tortosa, una llista amb un 50% de gent independent. Al PP, Xavier Dalmau serà el nou candidat, mentre que Ebrencs Independents i PxC voldrien presentar-se amb Rafael López i Jordi Casanova, respectivament.

Publicat a El Punt

Incertesa a l'hospital de Tortosa sobre les tisorades previstes

Avui hi ha una reunió transcendental entre la gerència de l'ICS i la junta de personal del Verge de la Cinta · La previsió és reduir la despesa i tancar plantes i sales d'operacions ·

Jornada clau per saber com afectaran les retallades a l'hospital de Tortosa Verge de la Cinta. La incertesa i el neguit s'ha estès entre els professionals, ja que, tot i l'hermetisme, es parla de no cobrir baixes, de reduir els contractes d'interinatge, i fins i tot de prescindir dels professionals que no tinguen plaça. En aquest sentit, avui ja plegarà una treballadora, i a dos més ja els haurien comunicat que al juny no els renovaran. També s'ha especulat amb la unificació de les tasques administratives amb Tarragona; amb la reducció d'especialistes i de programes específics, i amb el tancament de sales d'operacions i de plantes, per reduir uns 50 llits dels 247 que actualment té l'hospital. Altres mesures afectarien la despesa en farmàcia i el transport sanitari, tot i que l'Institut Català de la Salut (ICS) i Catsalut ja fa un temps que estaven aplicant polítiques de més contenció i control.

Aquest migdia, al CAP Baix Ebre, hi ha convocada una reunió de la junta de personal amb els responsables territorials de l'ICS, i en què també s'espera la participació de Julio Garcia Prieto, assessor de l'ICS per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. De fet, dimarts ja hi va haver reunions entre la gerència de l'ICS i els directius de l'atenció primària i de l'hospital Verge de la Cinta, en què se'ls van proposar algunes de les mesures que es podrien prendre per “reajustar” el pressupost, tal com demana el govern català. La segona de les reunions es va allargar durant tota la tarda i va acabar passades les nou del vespre.

Fonts autoritzades de l'hospital i de la gerència de l'ICS van explicar ahir que intentaran consensuar totes les mesures amb els sindicats, i que després s'elevaran al Departament de Salut. En aquest sentit, consideren que els sindicats “hi tenen molt a dir”, tot i que es treballa en la necessitat de reduir el pressupost actual un mínim del 10%, “sense afectar la qualitat dels serveis”. Així, van precisar que el comitè directiu farà propostes que afecten “el mínim possible” els usuaris de la sanitat, i que després serà Salut qui tindrà “l'última paraula”.

CiU manté que no posarà cap data per al nou hospital · L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), ja ha parlat amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, per defensar que es prioritze la construcció del nou hospital que ha de substituir l'actual Verge de la Cinta. Així ho va confirmar ahir la tinenta d'alcalde d'Urbanisme i diputada, Meritxell Roigé, amb motiu d'una compareixença conjunta amb el portaveu del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull. Roigé va recordar que encara cal validar el sistema de finançament de l'hospital, a càrrec del consorci format entre Tortosa, Amposta i Reus, i encarregar el projecte. “Creiem que és una inversió prioritària, tot i la situació econòmica”, va insistir. Amb tot, Turull va advertir que el govern de CiU no posarà “cap data que després no puga complir”, i va defensar el discurs d'austeritat del conseller Boi Ruiz. “Amb menys diners hem de fer més i millor, sense posar en risc l'atenció a l'usuari”, va dir. Turull va afegir-hi que tindran en compte l'equilibri territorial i les demandes de l'Ebre, a l'hora de redactar l'esborrany del pressupost.

Publicat a El Punt

Grups ebrencs per salvar el Festival de Música Sacra

La falta de finançament obliga l'Agrupació de Confraries a renunciar a corals i orquestres internacionals · Tortosa estrenarà el nou centre d'interpretació ·

La Setmana Santa de Tortosa continuarà tenint un festival de música sacra, tot i que amb “uns altres paràmetres i una altra organització”. Així ho va anunciar ahir el president de l'Agrupació de Confraries, Josep Borrell, durant la presentació del programa d'actes de la Setmana Santa. Borrell no va aprofundir en el tema, però l'organització del festival ha perillat per falta de finançament. De fet, el festival, que fins ara era internacional, apostarà en la setena edició pels grups de Tortosa i de l'Ebre.

El 15 d'abril hi actuarà la coral La Lira Ampostina –a l'església de Remolins– i el 18 d'abril –a la cripta de l'església de la Reparació– hi haurà un concert de la coral tortosina Vent de Dalt i de l'Orquestra de Cambra de Tortosa, amb la soprano Cecília Aymí. Finalment, el 26 d'abril, i també a la Reparació, hi actuarà l'Orquestra de Grau Professional del Conservatori de Tortosa. En altres edicions, el festival també estava coorganitzat per Joventuts Musicals i tenia el suport econòmic del Departament de Cultura, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Baix Ebre i l'Ajuntament. Enguany, sense comptar el festival, la Setmana Santa tindrà un pressupost d'uns 14.000 euros, i la processó més important serà la del diumenge de Rams, amb més de 1.500 vestes.

“La llum al final del túnel” · Si la situació delicada del Festival de Música Sacra de Tortosa és la creu, la cara de la moneda és l'obertura del nou centre d'interpretació de la Setmana Santa, que l'Ajuntament instal·larà aprofitant la rehabilitació de l'antiga església de Sant Antoni. Tant l'alcalde, Ferran Bel, com el president de l'Agrupació de Confraries, Josep Borrell, van coincidir a destacar la importància de poder disposar de l'equipament, que serà gestionat per l'entitat. A més, servirà per exposar-hi els passos durant tot l'any, com a atractiu turístic. Borrell va recordar que les confraries tortosines “comencen a veure la llum al final del túnel” després de més de 30 anys de reivindicar aquest espai. El primer acte que es farà al nou equipament serà una conferència del poeta tortosí Gerard Vergés, el 13 d'abril.

Publicat a El Punt

El barri jueu serà una prioritat per a ICV

El candidat d'Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, va anunciar ahir que la rehabilitació del barri jueu de Remolins serà una de les prioritats per a la seua formació. Segons Forcadell, el govern de Ferran Bel (CiU i ERC) “no sap què fer amb el call”, tot i que acaba d'inaugurar un centre d'acollida turística dedicat a les tres cultures. En aquest sentit, l'alcaldable ecosocialista va recordar que aquesta zona del nucli antic és una de les que necessita polítiques de rehabilitació, cohesió social i reactivació econòmica. Així, va dir que ICV l'inclouria en futures convocatòries dels ajuts de la llei de barris. Forcadell va anunciar que impulsaria la construcció d'una residència d'estudiants, tot aprofitant la proximitat del nou campus de la URV, i que farien un centre cívic per a Remolins a l'antic balneari de Porcar. De fet, va recordar que ICV va evitar l'enderrocament de la torre del balneari com projectava Bel.

Publicat a El Punt

La cirurgia protètica, a debat a Tortosa

La cirurgia protètica centrarà el III Curs d'Infermeria Quirúrgica de les Terres de l'Ebre, que enguany serà els dies 8 i 9 d'abril al nou centre cívic de Ferreries. Els organitzadors de la jornada, teòrica i pràctica, esperen la participació d'uns 190 professionals sanitaris de tot Catalunya i Castelló, per parlar sobre la cirurgia protètica oftàlmica, urològica, maxil·lofacial, plàstica i reparadora, ortopèdica, i traumatològica i cardíaca.

Publicat a El Punt

Muniatto, Manel Zaera i Jesús M. Tibau, a la portada

La portada de La Marfanta incorpora des d'avui els últims acudits del bloc Humorcillet, del jesusenc Eusebi Morcillo (Muniatto Show) i companyia. A més, des de fa unes setmanes, també hem volgut destacar els continguts d'altres dos blocaires del territori, l'ampostí Manel Zaera, però més concretament del seu nou bloc Un any en apunts, i l'esriptor Jesús M. Tibau. En el cas de Muniatto, com podeu veure, els dos blocs s'han retroalimentat avui, a partir de l'apunt sobre les multes que un policia local de Tortosa va posar a vehicles dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil. Si teniu un bloc a Blogger i esteu interessats en aparèixer de la mateixa manera a la portada de La Marfanta, només ens ho heu de fer saber al correu electrònic marfanta@marfanta.com.

Tortosa canvia la pell de l'eixample del Rastre per atraure més veïns

Ferran Bel creu que la reforma de cinc carrers farà el barri més atractiu i habitable · L'alcalde rebutja les crítiques d'ICV al poc impuls a la rehabilitació ·

Tortosa ja té gairebé enllestides les obres que havia de finançar amb la partida d'un milió d'euros que va rebre de l'ara extingit Ministeri de l'Habitatge. Ahir, l'alcalde Ferran Bel; la regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i el regidor de Mobilitat i regidor de barri, Valentí Marín, van visitar les obres que l'octubre passat van iniciar-se a l'eixample vuitcentista del Rastre. La reforma integral dels carrers Ros de Medrano, Méndez Núñez, Callao, Consol i Topete ha tingut un cost de 620.000 euros –33.743 més del que es preveia–i se suma a les obres que, amb la mateixa subvenció del govern estatal, l'Ajuntament ha fet als carrers Sant Pere, Travessia de la Parra i Doctor Ferran, així com a la plaça de Cabrera.

“A partir d'ara, l'objectiu és portar-hi gent a viure i generar activitat econòmica”, va remarcar Bel. L'alcalde va recordar que la reforma del Rastre havia quedat “incomprensiblement” exclosa del pla integral del nucli antic (Pincat), finançat amb la llei de barris. Amb tot, sí que figurava entre les recomanacions de la memòria, i el govern actual tampoc la va incloure en la seua modificació del Pincat, el maig del 2008.

[+Àudio:
-L'alcalde de Tortosa afirma que el repte per al nucli antic passa per portar gent a viure-hi i fomentar l'activitat econòmica
-Ferran Bel creu que la reforma de l'eixample del Rastre facilitarà que més gent torne a viure al barri]

L'eixample del Rastre va ser projectat el 1864, i la majoria dels seus habitatges es van construir a finals del segle XIX. Segons Bel, feia més de 50 anys que no s'hi realitzava cap obra urbanística important. Així, en obrir els carrers per renovar tots els serveis, s'han trobat canonades trencades i clavegueres que abocaven als fonaments de les cases. “L'obra convida que la gent torne a viure al barri, que és molt bonic i de molta tradició a la ciutat, amb cases unifamiliars o de molt pocs habitatges”, va afegir-hi. Tots els carrers s'han urbanitzat seguint la mateixa estètica dels carrers Bisbe Aznar i del Vall, excepte el carrer Consol, que ha esdevingut una zona de vianants. Bel va agrair la paciència i la col·laboració dels veïns. De fet, va dir que ara els han d'arribar unes obres encara més complicades, amb l'inici dels treballs del pàrquing subterrani de la plaça Mossèn Sol.

Bel s'enfronta amb Iniciativa · Ferran Bel va voler tornar a recordar ahir que el milió d'euros amb què s'han pagat les obres de l'eixample del Rastre té el seu origen en una esmena que el grup de CiU al Congrés dels Diputats va presentar al pressupost del 2010, a petició de l'Ajuntament. De la mateixa manera, Bel no va deixar de banda la política quan va voler contestar les crítiques d'ICV, que havia qüestionat que el govern de CiU i ERC destinés el milió d'euros del Ministeri d'Habitatge a “refer carrers”, i no a la rehabilitació d'habitatges.“La ignorància és molt atrevida, tot i que Jaume Forcadell sap que no podíem destinar la partida a rehabilitació d'habitatges”, va recriminar Bel. L'alcalde encara va anar més enllà, i va acusar ICV “de no haver fet res per l'habitatge a Tortosa durant els set anys que van estar” al govern de la Generalitat.

Publicat a El Punt

Iniciativa comença la campanya ‘Podem fer-ho millor'

El candidat d'Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, ha començat a fer actes de carrer per explicar les seues propostes i recollir les demandes dels ciutadans, com fan Ferran Bel (CiU) i Joan Sabaté (PSC). De fet, ha iniciat la campanya 'Podem fer-ho millor', en què convida els veïns del municipi a escriure i penjar, amb un post-it, com ajudarien Iniciativa-Entesa per Tortosa a millorar l'acció de govern de Bel. El lema és el contrapunt a 'Junts, tornem a fer-ho bé', l'eslògan de Bel, que també està recollint les propostes dels veïns amb un sistema semblant.

Publicat a El Punt

Els anticementiri nuclear se solidaritzen amb el Japó

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), el col·lectiu Veïns d'Ascó i la Plataforma del Priorat han convocat per aquest divendres a Móra d'Ebre una concentració per solidaritzar-se “amb el patiment del poble japonès davant la catàstrofe nuclear” de Fukushima. La concentració tindrà lloc a partir de les vuit del vespre al davant del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, amb el lema "La lliçó del Japó. No al cementiri nuclear a Ascó". En l'acte també hi participarà l'escriptor riberenc Andreu Carranza, fill de l'alcalde antinuclear d'Ascó, Joan Carranza. Així, les entitats que convoquen la concentració han recordat que la crisi nuclear japonesa posa de manifest que "l'energia nuclear és perillosa i incontrolable”, i assenyalen que que “l'acumulació d'instal·lacions radioactives en un indret n'incrementa el risc exponencialment”. Els antinuclears també han alertat, a través d'un comunicat, que situar el magatzem temporal centralitzat (MTC) a Ascó seria una “irresponsabilitat” per la proximitat a les centrals d'Ascó i del polígon químic de Flix. Segons les entitats convocats, l'energia nuclear "pot ser el desencadenant d'una catàstrofe d'abast nacional afectant a la salut de tots els seus ciutadans i hipotecar el territori de per vida". Per la seua banda, la CANC ha denunciat en reiterades ocasions, fins i tot davant la Fiscalia de Tarragona, els riscos que comportaria la instal·lació d’un cementiri nuclear amb 7.000 tones de residus radioactius en els terrenys que ha ofert l’Ajuntament d’Ascó, a menys de 300 metres del nucli urbà del poble propers a l'eix de l'Ebre (C-12), carretera per on hi circulen camions de mercaderies perilloses.

Imatge: Euronews

El PSC de Tortosa confia en la remuntada

El PSC de Tortosa va omplir aquest dissabte la plaça Barcelona, entre el mercat municipal i l'antic mercat del peix, amb motiu d'un acte de la precampanya de les municipals. “Ha estat un èxit aclaparador, com una metàfora de la primavera política que s'albira per al proper del 22 de maig en què Tortosa tornarà a tenir un govern de progrés”, ha assenyalat el candidat socialista a l'alcaldia, Joan Sabaté. En aquest sentit, l'exalcalde va precisar que l'objectiu del PSC era trobar-se amb la gent, "comunicar, amb voluntat de mobilitzar l'electorat, perquè la nostra ciutat torni a ser progressista com ho ha estat en molts altres temps". Durant el seu parlament, Sabaté també es va referir a la necessitat que Tortosa, molt afectada per la crisi, es torne a revitalitzar. Així, Sabaté va acusar el govern de Ferran Bel de "deshinibir-se" a l'hora de buscar solucions locals per afrontar la crisi i la pujada de l'atur. “Cal empenta de futur i nosaltres estarem al costat de les persones, atenent allò que els preocupa, que és, en definitiva, crear llocs de treball, amb un impuls a la indústria i al creixement econòmic”, va assegurar Sabaté. El PSC va arribar a repartir més de 1.500 baldanes durant la festa. Sabaté va pujar a l'escenari acompanyat dels candidats a les EMD de Jesús, Antoni Sabaté; de Campredó, Manel Álvarez; i de Bítem, Teresa Castellà. En acabar, els socialistes també es van sumar a la iniciativa de l'Hora del Planeta en la lluita global contra el canvi climàtic, tot apagant els llums i encenent espelmes. Finalment, la festa del PSC es va acabar amb l'actuació de Los Maleantes.



Imatge: PSC de Tortosa

L'endemà dels aturats de la Lear, a TV3

"Al carrer" és el primer capítol de "L'endemà", la nova sèrie de no ficció que TV3 estrena aquest dimarts a la nit (22.25 hores), tot explicant un cas que el Baix Ebre coneix ben de prop. Així, el primer programa està dedicat a la vida dels aturats i com afronten o superen aquest tràngol, i més concretament de la Nathalie Risa, una antiga treballadora de la planta Lear de Roquetes. La fàbrica donava feina, fins el Nadal passat, a unes 600 persones del Baix Ebre, la majoria de les quals eren dones que hi treballaven de tota la vida. Quan la multinacional de cablejat de l'automòbil van tancar la planta per traslladar la producció a Hongria, on és més barata, va anar tothom al carrer. La Nathalie Risa és una d'aquestes dones. Havia entrat a Lear feia més de 25 anys, i és una obrera industrial en una comarca amb molt poca indústria. El seu marit, que també treballava a Lear com a quadre intermedi, també és a l'atur de fa tres anys. Tot seguit, podeu veure un avanç del primer capítol, gentilesa de Televisió de Catalunya...



Imatge: TV3

El candidat de PxC a Tortosa, vicesecretari per a l'Ebre

El tortosí Jordi P. Casanova, que ha anunciat la seua intenció de ser el candidat de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'alcaldia de Tortosa, ha estat nomenat vicesecretari del partit liderat per Josep Anglada a les Terres de l'Ebre, així com nou membre del Consell Executiu Nacional. Ha estat en el marc del cinquè congrés que la formació ha celebrat a la ciutat de Vic, el27 de març. Casanova ocuparà una vicesecretaria provincial, ja que el secretari general de Tarragona és August Armengol, regidor del Vendrell, alcaldable per la mateixa ciutat i vicepresident de PxC. "Cal recuperar les nostres comarques per a la gent de casa. Per a qualsevol feina, ajuda, subvenció, o beca, primer els de casa", han estat les primeres declaracions de Casanova com a vicesecretari de PxC. "Volem seguretat als nostres carrers i places. No podem permetre ni un dia més la il·legalitat, la competència deslleial ni la delinqüència", ha dit Casanova, tot vinculant delinqüència i immigració: "Volem un control absolut de la immigració i qui no sigui capaç d'adaptar-se a les nostres lleis i normes, qui vulgui imposar les seves a casa nostra, no té cabuda a la nostra terra i ha de marxar".

Imatge: PxC Terres de l'Ebre

Tortosa vol instal·lar plaques solars als edificis públics

El nou pavelló del Temple té grans finestrals per aprofitar al màxim
 la llum natural i plaques solars per escalfar l'aigua de les dutxes.

L'Ajuntament ha incrementat durant aquest mandat les mesures per fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica ·

L'Ajuntament de Tortosa factura cada any uns 900.000 euros en electricitat a Fecsa-Endesa. El regidor de Medi Ambient, Valentí Marín, recorda que s'ha avançat molt aquest mandat en la presa de mesures per fomentar l'estalvi energètic. De fet, el gener del 2010 l'Ajuntament ja va començar a adaptar-se a la tecnologia LED, que ofereix més visibilitat i menys consum, amb un primer conjunt de semàfors a la cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb la plaça de la Pau. Les carcasses, a més, estan fetes d'un alumini de nova generació, són extraplanes i antireflectores. L'adaptació s'està fent de manera progressiva a la resta de la ciutat, i fa un parell de setmanes s'instal·laven nous semàfors a la cruïlla de l'avinguda de la Generalitat amb el carrer Argentina.

D'altra banda, Marín explica que el consistori ja aplica criteris d'eficiència i d'estalvi energètic en totes les obres que es fan. A més, s'ha renovat la instal·lació elèctrica i la climatització de l'edifici de l'ajuntament i també la del nou edifici d'Acció Social, a l'antiga comissaria de policia. A banda, el nou pavelló del Temple incorpora plaques solars per escalfar l'aigua, i està dissenyat per aprofitar la llum natural i haver de consumir menys electricitat. Una altra de les mesures que es volen aplicar és instal·lar plaques solars a les cobertes de grans edificis. De fet, fa més de quatre anys que l'Ajuntament ja subvenciona la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes del nucli antic.

A més, l'Ajuntament ja fa temps que va començar a substituir l'enllumenat públic per fanals més eficients, a través de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat), però també aprofitant els dos fons estatals convocats al 2009 i el 2010. Abans d'acabar l'any, per exemple, s'ha de substituir l'enllumenat del barri de Santa Clara. El gener del 2008, ja es van substituir els llums dels fanals de l'avinguda Generalitat, entre el pont de l'Estat i el pont del ferrocarril, amb l'objectiu de millorar la il·luminació de la principal artèria viària de la ciutat, a més d'aconseguir un estalvi energètic addicional. Els llums nous han permès una reducció de 150 watts per hora i per fanal. Durant aquest mandat també s'ha renovat l'enllumenat d'altres grans artèries viàries, com l'avinguda Felip Pedrell (en el tram de Remolins), el carrer Llarg de Sant Vicent, el passeig entre Tortosa i Roquetes, el passeig de Jesús a Roquetes i els diversos carrers que s'han reurbanitzat al nucli antic.

D'altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ja va aprovar el seu pla de mobilitat urbana sostenible el juliol del 2010. El document, redactat al llarg del 2009, va ser un encàrrec a l'empresa Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat, la mateixa que ara està elaborant el pla de mobilitat de les Terres de l'Ebre. La consultoria va fer una sèrie de propostes per millorar la mobilitat a peu i en bicicleta, crear espais per als vianants, garantir l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, habilitar nous aparcaments dissuasius i millorar la rotació dels aparcaments de zona blava. Algunes ja s'estan començant a aplicar: Tortosa ampliarà ara de 170 places la zona blava, a l'avinguda de la Generalitat, al barri del Temple i al pàrquing de l'estació. A més, ha ampliat l'àrea de vianants del centre i també ha ampliat l'anella de vianants dels voltants de la catedral.

+El tema al diari El Punt:
-Els municipis del Camp i l'Ebre, a reduir la factura energètica

Publicat a El Punt

Fukushima d'Ebre

La catàstrofe natural al Japó i el desastre nuclear de Fukushima ens recorden, com a espècie, que la història de la humanitat està plena de civilitzacions que els seus veïns consideraven molt avançades tecnològicament, però que van sucumbir després de grans cataclismes. Les Terres de l'Ebre som la cruïlla geogràfica dels Països Catalans i, alhora, la regió més nuclearitzada de l'arc mediterrani, amb els reactors d'Ascó i de Vandellòs. A més, Ascó voldria emmagatzemar els residus atòmics de tot l'Estat espanyol. Les centrals catalanes es van dissenyar tenint en compte el terratrèmol de Tivissa del 1845, que va ser d'uns 5 o 6 graus a l'escala de Ritcher. Tivissa és a 27 quilòmetres d'Ascó i de Vandellòs.

Publicat a PRESÈNCIA

Imatge: Google Maps

[Tribuna] 'Inauguracions, eleccions i talibans', per Manel Zaera

Les diferents inauguracions de l'Ajuntament de les darreres setmanes, culminades amb l'excés d'un espectacle multidisciplinar per inaugurar el parc dels Xiribecs, són una mostra que alguns alcaldes aprofiten qualsevol acte oficial per fer propaganda de partit. Estem acostumats que passi durant tota la legislatura però, abans de la precampanya això esdevé més freqüent.

Lloem el govern ampostí que ens arregla carrers -amb els diners del dolent ZP-, que ens fa un auditori, que ens fa un aparcament sota la plaça del Mercat, que acaba un parc que s'ha utilitzat en repetides campanyes electorals, que ... Lloem-lo, no sigui que els talibans de torn, com en tots els partits, ens ataquin. Perquè aquests talibans es caracteritzen per opinar malament del contrari o bé dels seus però, mai al contrari, no sigui que els facin pam-pam al culet. Els talibans exigeixen coherència a la gent d'altres partits però, no la practiquen. És clar, perquè el seu partit és perfecte, perquè es composa de membres d'una branca de la raça humana que és perfecta, que mai no s'equivoca.

Els talibans no parlen malament de projecte fallits o desaprofitats com la Ciutat Digital, de subvencions deixades perdre, com el finançament de les escoles de música, d'actituts comprensives envers el govern dels millors encara que siguin negatives per a la ciutat. Els talibans, si això ho fessin els altres, de fet quan eren els altres així ho feien, s'estriparien els vestits, es flagelarien, assenyalarien amb el dit la incoherència.

Són així els talibans, els talibans de la democràcia.

Manel Zaera és veí d'Amposta
Imatge: Manel Zaera a Flickr

Vehicles oficials i multes al nucli antic de Tortosa

Dilluns passat, a tres quarts de dotze del migdia, un vehicle de la policia local d'una població del Montsià estava estacionat en aquesta àrea de càrrega i descàrrega del renovat carrer del Vall, al nucli antic de Tortosa. Pocs segons abans, un altre vehicle oficial, en aquest cas amb el logotip d'un departament de la Generalitat, pujava pel carrer Gil de Frederich, travessava una part de la plaça dels Dolors, i s'incorporava al trànsit del carrer del Vall, tot impactant amb els baixos del cotxe en una de les peces de la vorera elevada que ha instal·lat l'Ajuntament per evitar els aparcaments incorrectes. Les dues situacions ens ha vingut al cap després de veure aquest article publicat divendres a E-Notícies, en què s'explica que un agent de la policia local de Tortosa, al carrer Providència, va multar un vehicle dels Mossos d'Esquadra (dalt de la vorera), un altre de la Guàrdia Civil (en un pas de vianants?) i a un altre vehicle de la policia autonòmica que devia estar mal estacionat.

Neteja voluntària d'un tram del barranc de la Vall Cervera

La Casa de l’Aigua de Tortosa i Graëllsia, amb la col·laboració de l’Ajuntament, han netejat aquest cap de setmana un tram fluvial del municipi del barranc de la Vall Cervera, a l'EMD de Jesús, amb motiu de la segona edició del Fem Dissabte! a la capital del Baix Ebre. Es tracta d'una iniciativa organitzada pel Projecte Rius, de l’Associació Hàbitats, en què 27 municipis de Catalunya han organitzat activitats per conscienciar la població local de la importància de tenir uns espais fluvials nets d'escombraries. Sobretot, de totes aquelles deixalles que poden ser perjudicials per als organismes vius, com ara les piles, les bateries de cotxes o els pneumàtics. Enguany, i degut a l'alt cabal que porta l'Ebre, han hagut de canviar l'espai a netejar, i es per això que una vintena de persones voluntàries es van desplaçar fins al barranc de la Vall Cervera, a l’EMD de Jesús. Així, la neteja del barranc ha anat des de l’escola Daniel Mangrané i fins arribar a la via verda. En aquest petit tram de barranc i en un espai de temps de només dues hores, han recollit cinc bosses industrials de plàstic, dos pneumàtics de cotxe, una persiana de finestra, cinc quilos de vidre i infinitat d’elements de rebuig, com ara bidons de ferro i peces de motor de motos. En finalitzar la neteja, les entitats col·laboradores van oferir un petit refrigeri a les persones voluntàries. A banda, una desena dels participants també van visitar els tolls de Sant Antoni, en què Vicky Carles va explicar les actuacions que Graëlsia hi està duent a terme des de fa cinc anys, amb l'objectiu de recuperar l'entorn del barranc de Sant Antoni.

Imatge: Casa de l'Aigua

Tortosa volia refer el pont de la Cinta

El primer Ajuntament franquista projectava recuperar la passarel·la, el 1939 · El pla d'urbanisme del 1964 abandona la idea quan s'anuncia el monument als 'Caídos' de la Batalla de l'Ebre ·

El pont provisional, fet el 1939 amb blocs de formigó.
Arxiu Daufí.

El juliol del 1939, "Año de la Victoria" i només uns mesos després del 13 de gener –el dia que les tropes de Franco van 'alliberar' Tortosa –, l'arquitecte municipal Agustí Bartlett Zaldívar acabava el plànol del projecte de reconstrucció de la ciutat. El plànol, conservat a l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tortosa, preveia la reconstrucció del pont de la Cinta, dinamitat el 18 d'abril del 1938 pels republicans. Tortosa havia estat una de les ciutats catalanes més castigades durant la Guerra Civil, amb més del 75% dels edificis malmesos. Només al barri de Pescadors, on avui hi ha l'ajuntament, 350 edificis eren irrecuperables i només 25 podien ser rehabilitats. Però tot el sector va ser enderrocat i reconstruït, amb carrers més amples i l'actual plaça d'Espanya.

La polèmica pel monument franquista i la proximitat de les eleccions ha animat els partits a fer propostes per recuperar el pas històric de l'Ebre. Els candidats Ferran Bel (CiU), Joan Sabaté (PSC) i Josep Felip Monclús (ERC) ja han dit que instal·larien una passarel·la de vianants aprofitant la pilastra de l'antic pont. Però Bel integraria el monument en la passarel·la, cosa que no satisfà la Comissió per la Retirada de la Simbologia Franquista de Tortosa. Jaume Forcadell (ICV) sí que retiraria el monument, però fins ara no s'ha sumat a la cursa dels ponts. La idea, per tant, no és nova. Bartlett Zaldívar ja l'havia inclòs al projecte de reconstrucció del primer Ajuntament franquista. L'arquitecte, amb un paper destacat a Falange, també va dirigir l'obra del calvari de Santa Clara, on el 1943 es va instal·lar la creu en record als “Caídos por Dios y por España”, un element franquista que, com el monument de la batalla de l'Ebre, també està inclòs en el cens de simbologia franquista elaborat pel Memorial Democràtic.

Un dibuix de Regiones Devastadas, datat el 1945.

A més, el tema devia interessar la burgesia local, ja que el pont de la Cinta, inaugurat el 1895, era una passarel·la de peatge per concessió, i algunes famílies benestants de la ciutat hi tenien un dret d'explotació per a 60 anys. Siga com siga, Bartlett va dirigir la reconstrucció de Tortosa fins a l'abril del 1940, quan va instal·lar-se a la ciutat una oficina de la Dirección General de Regiones Devastadas. Així, el règim va reconstruir els ponts del tren (1940) i de l'Estat (1941). Per això, ni aquests ponts ni el de Cinta apareixen en l'expedient de sol·licitud de reconstrucció de Tortosa que l'Ajuntament fa a Regiones Devastadas. Amb tot, en alguns plànols i dibuixos d'aquest organisme franquista encara apareixia el nou pont. De fet, durant uns mesos, i mentre es reconstruïa el pont de l'Estat, entre la rambla de Catalunya i el carrer Doctor Ferran, va haver-hi un pont provisional fet amb blocs de formigó, desaparegut per la riuada del 1940. Però al pla general del 1964, l'any en què s'anuncia la construcció del monument, el pont ja no es preveu en els plànols. Finalment, en un mapa del 1973,només dos anys abans de la mort del dictador, l'Ajuntament destacava la presència del monument al mig de l'Ebre.

Més recentment, el socialista Sabaté també va proposar la substitució del monument per una passarel·la. Va ser l'any 2005, quan era alcalde, i Bel, a l'oposició, va donar-hi suport indirecte. La idea era retirar el monument durant el 2006, tot aprofitant que es complien 40 anys de la inauguració del monument per part de Franco. Però, al cap d'uns mesos, CiU va detectar que el govern de Sabaté havia protegit el monument al pla d'ordenació urbana municipal (POUM), i el projecte de fer-hi una passarel·la va tornar al calaix del consistori.

Publicat a El Punt

L'Ajuntament s'espolsa 'Símbols de Franco'

L'Ajuntament de Tortosa ha negat, a través d'un comunicat, haver posat impediments a l'exhibició de l'exposició Símbols de Franco a la ciutat. Així, el consistori sortia al pas de les crítiques expressades per la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, que dimarts denunciava “dificultats” i “impediments” per aconseguir la cessió d'un espai on exposar la mostra del Memorial Democràtic de la Generalitat. Segons el comunicat, cap representant del Memorial Democràtic s'ha adreçat a l'Ajuntament, i és “rotundament fals” que el consistori haja impedit l'exhibició de l'exposició. Amb tot, admet que membres de la comissió van demanar un espai, però argumenta que els equipaments municipals estaven ocupats. De fet, el consistori sí que ha cedit l'auditori a la comissió, per fer-hi una taula rodona sobre el tema. Finalment, l'Ajuntament lamenta la utilització “partidista i interessada” d'alguns membres de la comissió. Per la seua banda, la comissió ha volgut aclarir que el Centre del Comerç encara no els ha contestat la petició, i que el Col·legi d'Arquitectes els demanava un lloguer massa elevat.

Publicat a El Punt Imatge: La Via Augusta

Comunicat de l'Ajuntament de Tortosa sobre l'exposició 'Símbols de Franco'

[Tribuna] 'Tòquio i Tortosa: amenaçats per la nuclear', article de Josep Felip Monclús

Aquests dies totes i tots estem enganxats a la televisió per veure que passa amb els 4 reactors nuclears de Fukushima al Japó. La cadena d’accidents nuclears, provocats pel terratrèmol i posterior tsunami, ens ha deixat commocionats i atemorits. I més perquè ha succeït a un estat ordenat, modern i eficient com Japó. Molts hem pensat si això passa on ho tenen tot o gairebé tot preparat per als sismes, que passaria aquí si... Millor no pensar-hi!

Ara bé, que no ens angoixem no vol dir que no haguem d’actuar. A mig termini, però en pas ferm, hem de tancar les nuclears! I aquí a les Terres de l’Ebre hem de liderar aquest procés. No volem nuclears i no volem cementeri nuclear a l’Ebre.

Quin paper ha de jugar Tortosa i l’alcaldia de la ciutat en aquest procés? El paper de la coherència! Alt, clar i constantment hem de caminar cap a la desnuclearització. Aquest procés només es pot liderar si s’hi creu. Tant CiU com PSC aposten per l’allargament de la vida útil de les nuclears a l’Ebre. Des d’Esquerra tenim un model alternatiu de ciutat saludable i respectuosa amb les persones.

El 1989 ja vam tenir un ensurt a Vandellòs I, el 2010 hem tingut diversos incidents a Ascó, fins i tot fuites de microparticules. Hem d’esperar un nou Fukushima? Vostès decideixen.

Josep Felip Monclús Benet
és el candidat d'ERC a Tortosa

[Tribuna] 'Els interessos de Campredó, en primer lloc', article de Manel Álvarez

El 25 de febrer passat es va constituir l'EMD de Campredó. Va ser un dia important per al nostre municipi, perquè assumim més autonomia per estar més pròxims als interessos i necessitats dels veïns i veïnes de Campredó. Treballar pel benestar de tothom és el nostre objectiu, per fer un poble molt millor, i aquest és un repte que assumim des de la proximitat, des de les moltes ganes de treballar pels interessos de tots i totes, sense exclusions, des de la il·lusió i el projecte que tenim per construir el poble que mereixem, que afronti el futur amb optimisme i amb convicció. Perquè Campredó vol i pot més.

Aquesta voluntat de treballar pel poble ens va dur a posar-nos a disposició del nou president de l'EMD, senyor Sanahuja, per tirar endavant tot el que ens beneficiï, amb la mà estesa, sense partidismes, des d'una oposició constructiva. Els socialistes campredonencs anteposem el poble a altres interessos. Però, lamentablement, hem pogut constatar una vegada més que ni CiU ni el seu equip de govern volen que treballem plegats per endegar amb força i sense fissures una EMD que ha començat a caminar. Lamentem que ens haguem hagut d'assabentar pel carrer, com a integrants que som de la Comissió Gestora i representants també dels campredonencs i campredonenques, de les primeres decisions que ha dut a terme el president de l'EMD.

Per tant, li hem exigit que compleixi la llei i que ens convoqui per escrit, en un mínim de 72 hores, a qualsevol reunió que faci aquesta Comissió Gestora de la qual en som membres; també li hem pregat que s’abstingui de prendre qualsevol decisió sense la nostra presència en aquesta Comissió en aquells temes que són de la seva competència, i l'hem instat a que ens faci arribar l’ordre del dia i la documentació pertinent per poder-la estudiar detingudament abans d'assistir a la convocatòria. De res serveixen gestos de cara a la galeria si no van acompanyats de fets. La nostra sí que va ser una mà estesa sense condicionants pel bé de Campredó.

Manel Álvarez Chavarria
és portaveu del PSC a la comissió gestora de l'EMD Campredó

L'Ampolla, amb POUM però sense el sòl no urbanitzable

Urbanisme autoritza el pla general, però el consistori ha d'aportar més documents per aixecar la suspensió ·

La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) va aprovar ahir el pla d'ordenació urbana municipal (POUM) de l'Ampolla, que al novembre del 2010 havia rebut llum verd amb força restriccions. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va afirmar que l'Ajuntament havia incorporat en el pla les prescripcions de la CUTE, tot compactant els creixements previstos al voltant del nucli original del poble i ajornant les urbanitzacions programades per a les zones sud i oest. Un cop publicat per la Generalitat, el POUM de l'Ampolla serà vigent, excepte l'ordenació del sòl no urbanitzable, que Urbanisme ha deixat en suspens. Segons Solà, l'Ajuntament ha demanat “més temps” per poder aportar més documentació. Així, el consistori hauria de definir d'una forma més clara el compliment de les directrius que fixa el pla de gestió del sistema costaner. Concretament, de les 3.575 hectàrees del terme municipal, 223,36 hectàrees són de sòl urbà; 246,92, hectàrees, de sòl urbanitzable delimitat, i 18,98 hectàrees, de sòl no urbanitzable delimitat.

El POUM de l'Ampolla preveia que l'any 2025 s'haguessin construït uns 15.000 habitatges nous, i que s'haguessen assolit els 22.500 habitants (7.500 dels quals, permanents). Actualment, al poble hi ha censats uns 3.118 habitants. Però la CUTE hi va prescriure un creixement inicial al voltant del nucli urbà, a la zona nord, per dalt de l'AP-7, de 98 hectàrees i amb 2.532 habitatges. Un cop exhaurit aquest sector, l'Ampolla urbanitzaria la part sud del nucli urbà, però només els terrenys per sota de l'autopista, ja que la CUTE va suprimir 1.600 habitatges dels 3.600 previstos. El POUM també protegeix el front costaner, i caldrà un pla especial per ampliar el port esportiu.

D'altra banda, la CUTE va aprovar la requalificació dels terrenys de l'estadi municipal de Tortosa on s'ha de construir l'edifici administratiu del nou complex d'aigües, així com els tràmits per legalitzar l'ampliació d'un magatzem fruiter a Bítem.

Publicat a El Punt

Llum verd al parc eòlic de Los Aligars

Una sentència del TSJC desbloqueja la construcció d'un altre projecte a Paüls ·

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va aprovar ahir, de manera provisional, el pla especial urbanístic del parc eòlic Los Aligars, que afecta els termes municipals de Benifallet, Pinell de Brai i Prat de Comte. Segons fonts de la Generalitat, aquest parc preveu la instal·lació d'onze aerogeneradors, amb torres tubulars de 90 metres i rotors d'eix horitzontal amb pales de 100 metres de diàmetre. El parc tindrà una potència de 33 MW, i el pressupost de l'obra és de 23,4 milions d'euros.

D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha autoritzat la construcció del parc eòlic de Paüls, que la Generalitat havia aturat per no haver acreditat una bona connexió a la xarxa elèctrica. El TSJC qüestiona la “posició canviant” del govern català.

Publicat a El Punt

Imatge: Plataforma de la Terra Alta

Tall ferroviari entre Tortosa i l'Aldea

Una incidència en el sistema d'electrificació de la línia va obligar Renfe, ahir al matí, a interrompre la circulació de trens entre les estacions de Tortosa i l'Aldea. El tall va afectar durant unes dues hores els serveis de trens regionals de l'R-16 (Tortosa-Tarragona-Barcelona). Així, Renfe va habilitar un servei alternatiu amb autobusos entre Tortosa i l'estació de l'Aldea, des d'on els viatgers continuaven el trajecte en tren. Finalment, el servei de trens entre les estacions de Tortosa i l'Aldea es va restablir a les 11.45 hores.

Publicat a El Punt

Ebrencs Independents vol consolidar-se a Roquetes i ser la sorpresa a Tortosa

Ebrencs Independents (EBIN), el partit que presideix el regidor roquetenc Javier Alegret, provarà sort a Tortosa. El cap de llista serà Rafael López, tot i que la cara més coneguda de la candidatura és Dora Casadó, activista en defensa dels animals, i que serà la número 2. El tercer lloc de la candidatura l'ocuparà Trini Lleixà. López proposa retallar el sou dels polítics, i que l'alcalde cobre un màxim de 2.000 euros, amb l'objectiu de crear un fons social. Alegret, que anirà acompanyat per Francisca Mulet i Ismael Valls, va anunciar que EBIN busca consolidar-se a Roquetes, i “ser la sorpresa” a Tortosa. EBIN també es presentarà a Deltebre, amb la Unió pel Poble de la Cava.

Publicat a El Punt

ERC projecta un pont a la pilastra del monument

Monclús presenta quatre propostes per millorar la mobilitat al voltant del riu Ebre ·

El candidat d'ERC a l'alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, ja ha concretat la seua proposta per a la pilastra de l'antic pont de la Cinta, on hi ha el monument franquista de la Batalla de l'Ebre. Si fa just una setmana l'alcalde i candidat de CiU, Ferran Bel, proposava una solució “imaginativa i integrada” per fer-hi una passarel·la, Monclús va anar més enllà que l'actual soci de govern d'Esquerra. Així, Monclús va mostrar un plànol i una recreació virtual de la passarel·la de vianants. Els republicans, amb l'assessorament d'un estudi d'arquitectes, calculen que amb 950.000 euros es milloraria la mobilitat entre el nucli antic de Tortosa i el barri de Ferreries, tot recuperant el pas històric sobre l'Ebre. Monclús va concretar els aspectes tècnics de la passarel·la: una estructura accessible amb escales i rampes, de doble biga amb gelosia, amb un ample útil de 6,50 metres. L'únic punt de recolzament intermedi seria la pilastra existent, on descansarien dos trams de pont, de 45 i de 70 metres.

En una altra fase, des de la mateixa pilastra, un segon braç del pont es podria ramificar fins a la plaça projectada davant de la catedral. Amb tot, Monclús va aclarir que la passarel·la proposada per ERC també seria compatible, tècnicament, amb la conservació del monument, tal com preveu CiU. Així, només va insinuar que “la posició d'ERC” és que caldria retirar el monòlit franquista, però va matisar que l'Ajuntament no hauria de costejar les obres, si és cert que el monument pertany a l'exèrcit espanyol. Segons Monclús, l'actuació es completaria amb l'eixamplament de les voreres de l'avinguda Felip Pedrell amb un voladís sobre el riu (850.000 euros) i amb l'ampliació de les voreres del pont de l'Estat, fins assolir els 3,5 metres (200.000 euros). El projecte inclouria la substitució de les baranes actuals, “perquè incompleixen l'actual normativa de seguretat”. Finalment, Monclús va defensar la necessitat de fer un tercer pont viari entre Remolins i l'eix de l'Ebre (C-12).

+Àudio:
-Josep Felip Monclús (ERC) explica la passarel·la per a vianants que faria en l'antiga pilastra del pont de la Cinta, on hi ha el monument franquista de la Batalla de l'Ebre

Publicat a El Punt

Restauren les escultures dels Jardins del Príncep

Mesos després de finalitzar els treballs, l'Ajuntament de Tortosa ha anunciat la posada en funcionament del nou punt d'informació turística dels Jardins del Príncep, que voldria rellançar com un dels principals equipaments turístics del municipi. De fet, l'Ajuntament ha començat els treballs de neteja i restauració dels 24 grups escultòrics a l'aire lliure de l'artista Santiago de Santiago, inaugurats el setembre del 1991.

Publicat a El Punt

Imatge: Ajuntament de Tortosa

Avança l'obra de la plaça del barri del Castell, amb l'arribada de l'estructura

Una grua de grans dimensions va instal·lar ahir al matí l'estructura metàl·lica de 12 tones de pes que servirà de base a la futura plaça del renovat barri del Castell. La nova plaça oferirà una visió elevada de l'absis de la catedral.

Publicat a El Punt

Imatge: Ajuntament de Tortosa

Dotze detinguts i 850 quilos d'haixix a l'Ametlla de Mar

L'equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tortosa, després de diversos mesos d'investigació i amb la col·laboració d'agents de la Guàrdia Civil de Tortosa i de l'Ametlla de mar, així com de la policia local d'aquesta última població, han desarticulat una xarxa d'abastament i subministrament d'haixix que operava a les comarques del Baix Ebre i Montsià. En total, han detingut dotze persones, com a presumptes autores dels delictes contra la salut pública, associació il·lícita i robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa. En concret, són nou ciutadans amb nacionalitat espanyola, un del Regne Unit, un argentí i un marroquí, d'entre 31 i 47 anys, i tots veïns de l'Ametlla de Mar, Sant Jaume d'Enveja, Sant Carles de la Ràpita i Cambrils.

L'operació "Jonath" va iniciar-se a finals de setembre de 2010, quan es tenen fundades sospites de la comissió de suposats delictes de narcotràfic a la zona costanera sud; concretament, la possible existència d'una organització dedicada a fer partides d'haixix pel litoral de la costa de Tarragona. Finalment, la nit del 9 al 10 de març es decideix iniciar la intervenció policial, tot procedint a la detenció de quatre persones. El mateix dia 10, i amb l'ordre judicial prèvia, s'efectuen també tres registres domiciliaris, dos en cases de camp i un al nucli de l'Ametlla de Mar, tot comissant un total de 850 quilos d'haixix. El dia 11 s'inicia l'explotació de la segona fase de l'operatiu, i es practiquen tres detencions més a l'Ametlla de Mar, però les indagacions deriven cap a altres localitats com Sant Carles de la Ràpita, Tortosa i Sant Jaume d 'Enveja, on podrien trobar-se còmplices d'aquesta xarxa, de manera que en aquesta mateixa tarda es procedeix a la detenció d'una altra persona a Sant Carles de la Ràpita. Així, l'operatiu continua el dia 14, quan s'efectuen quatre detencions més, dues a l'Ametlla de Mar, una a Sant Carles de la Ràpita i una altra a Tortosa.

La investigació també ha permès aclarir l'origen de l'haixix comissat. Una banda havia intentat introduir una partida d'haixix a la costa del Baix Ebre, però davant la presència de la Guàrdia Civil a la zona va decidir no fer-ho, i va llançar tota la droga per la borda. Una segona organització, en la qual hi ha bussos professionals (homes-granota), té coneixement de la partida avortada i es dedica a la recerca en el mar dels fardells fondejats. Així, els recupera i extreu per un penyasegat de la costa de l'Ametlla de Mar, proper a una finca. Un cop allà, són traslladats a una altra finca a la muntanya de Tivissa, on passaven més desapercebuts, sent un lloc idoni per a l'assecat i ocultació de la droga. Finalment, quan contactaven amb altres persones de l'àmbit del narcotràfic per vendre-la, coincideix que l'ofereixen a un dels membres de l'organització que era la destinatària original del haixix, per la qual cosa aquest individu intenta, armat amb una pistola, de recuperar-la, i és aquí quan hi intervé la Guàrdia Civil . La ràpida actuació dels agents va evitar la mort o greus danys físics als membres d'aquesta banda establerta a l'Ametlla de Mar. També va evitar que el haixix acabés repartit per Europa, ja que la seua intenció era vendre-la a Itàlia i Anglaterra, a més de la zona del Baix Ebre i Montsià.

+El tema al diari El Punt

Imatge: Gabinet de Premsa de la Subdelegació del Govern a Tarragona

Tortosa ja té a punt el nou viver d'empreses

L'Ajuntament de Tortosa està a punt de finalitzar les obres del nou viver d'empreses. El nou equipament arriba en un moment econòmic encara difícil i amb l'objectiu de ser un nou instrument per a la creació d'ocupació. Així, els emprenedors interessats a instal·lar-s'hi ja poden informar-se de les condicions, força avantatjoses, amb preus de lloguer de despatxos a partir dels 150 euros al mes, i dels tallers des de 300 euros. El proper dissabte, 26 de març, es farà una jornada de portes obertes en què la ciutadania podrà visitar les instal·lacions, que s'ha construït en uns terrenys de propeitat municipal del barri de Ferreries, que antigament havien estat les indústries Fabra i més recentment la seu de la Universitat Internacinoal de Catalunya (UIC).

El viver ocupa 11.313 metres quadrats i el projecte ha contemplat la rehabilitació de l'edifici existent, que s'ha destinat a oficines, i s'ha construït una edificació de nova planta per a tallers. A la planta baixa de l'edifici rehabilitat s'han ubicat les àrees comunes, mentre que la primera planta s'ha destinat a 13 oficines. Queda una planta superior per a futures ampliacions. A la nau adjacent hi ha espai per a 8 tallers. L'obra l'ha fet l'empresa Tauicesa sobre un projecte de l'arquitecte Xavier Gilabert. El cost ha estat de 1,5 milions d'euros, que han estat finançats pels fons europeus Feder (528.008), Ajuntament de Tortosa (382.348), Diputació de Tarragona (264.004), Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad (175.000), i PUOSC (153.301). El nou viver acollirà entre 20 i 25 noves empreses cada tres anys.

L'edifici que acull el viver es va contruir l'any 1957 i pertany al corrent racionalista, amb reconegut valor arquitectònic. La superfície d'actuació és de 2.623 m2, dels quals 1.750 m2 corresponen a despatxos i serveis comuns, mentre que els 873 m2 restants a tallers. Les oficines tenen entre 20 i 39 m2 mentre que els tallers disposen d'entre 105 i 110 m2 de superfície.

+El tema al diari El Punt
Imatge: Ajuntament de Tortosa

Encoratgen Bel a retirar el monument franquista de Tortosa

La comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa va encoratjar ahir l'alcalde, Ferran Bel (CiU), a anar més enllà en la seua proposta d'aprofitar la pilastra de l'antic pont de la Cinta per construir una passarel·la. Segons la comissió, Bel podria seguir l'exemple de CiU a Ulldecona, i donar suport a les iniciatives per retirar tots els símbols franquistes, inclòs el polèmic monument de la batalla de l'Ebre. Dijous passat, Bel va proposar una solució “imaginativa i integradora” per recuperar l'antic pas sobre l'Ebre, però en cap cas va voler referir-se a una possible retirada del monument franquista.Per la seua banda, el portaveu del PSC i exalcalde, Joan Sabaté, va titllar de “poc imaginativa i innovadora” la proposta de Bel de construir una passarel·la aprofitant la pilastra del monument. Sabaté va recordar que ell ja va proposar-ho fa sis anys, i que no va rebre el suport del consistori.

Un dels plafons de l'exposició 'Símbols de Franco'.
Imatge: La Via Augusta.

De fet, la comissió va denunciar ahir els “impediments” amb què s'ha trobat per portar a Tortosa l'exposició Símbols de Franco, organitzada pel Memorial Democràtic de Catalunya. La mostra es pot veure des del 18 de març a Ulldecona, i a partir de l'1 d'abril arribarà a la biblioteca de Roquetes. L'exposició interpel·la el públic, en forma de consulta participativa, sobre què cal fer amb tres elements significatius de la simbologia franquista encara pervivents: el Valle de los Caídos, el monument franquista de Tortosa, i els milers de plaques d'habitatge amb l'escut de Falange. La comissió va denunciar que, en el cas de Tortosa, els han denegat espais com ara l'antic escorxador, el nou centre cívic de Ferreries, la delegació de Cultura, el Museu de l'Ebre, el Centre del Comerç o el Col·legi d'Arquitectes. A més, va lamentar que CiU haja declinat participar en la taula rodona sobre símbols franquistes, que es farà el 15 d'abril a l'auditori Felip Pedrell.

Publicat a El Punt

Informació atòmica

El Punt i l'Avui són els diaris que més han informat sobre la candidatura d'Ascó a l'MTC, segons un estudi de Media.cat ·

El Punt, amb 92 peces informatives i 32 d'opinió, i l'Avui, amb 56 peces informatives i 18 d'opinió, són els diaris catalans que van donar una cobertura més àmplia a la notícia de la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear. A més, El Punt és l'únic rotatiu que ha projectat un ideari en contra que Ascó puga rebre els residus nuclears de tot l'Estat espanyol. Així ho indica l'informe Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d'Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears, que l'Observatori Crític dels Mitjans (Media.cat) va presentar ahir al vespre a Tortosa. L'estudi ha estat realitzat pel periodista Daniel Camon i l'ambientòloga Sílvia Martín, tot analitzant l'edició de Barcelona d'El Punt a més de La Vanguardia, El Periódico i l'Avui durant nou mesos, des del desembre del 2009 –quan l'Estat va obrir el procés perquè els municipis presentessen les seues candidatures al magatzem temporal centralitzat (MTC)– fins a l'agost del 2010. Media.cat està impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc.

Els autors de l'informe van destacar que la majoria de les 334 peces publicades pels quatre diaris catalans (El Punt i l'Avui encara no compartien alguns dels seus continguts, i l'Ara encara no havia nascut) van ser monopolitzades per la polèmica política i pel conflicte social entre partidaris i detractors de l'MTC. De fet, més del 60% de les fonts analitzades eren polítiques, mentre que menys del 5% de les fonts eren científiques, ambientals, d'empreses i d'organismes amb responsabilitat energètica. El 41,92% de les peces eren “neutrals” sobre la candidatura d'Ascó, mentre que el 33,64% projectaven un ideari “favorable” al magatzem nuclear. El 25,45% dels textos projecten un ideari “en contra” del cementiri nuclear. El rotatiu amb un ideari favorable més marcat va ser El Periódico, seguit de La Vanguardia i de l'Avui. En canvi, El Punt –que versionava per a Barcelona les peces de l'edició del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre– projectava un ideari en contra, tot publicant tres editorials contraris a l'MTC. El Punt també va liderar la publicació de notícies motivades pels contraris a la candidatura d'Ascó (41,13%).

També al territori · Un altre informe, elaborat per la periodista flixenca Vera Talarn, també ha analitzat el tema en clau territorial. Són 336 articles publicats a El Punt, Diari de Tarragona, La Vanguardia i el setmanari La Veu de l'Ebre, de l'1 de gener fins al 30 de juny del 2010. El Punt va arribar a publicar 131 articles, 57 en portada. Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, El Punt és el mitjà que va utilitzar més la crònica periodística (86%) per informar sobre el cementiri nuclear, i el que més va continuar informant sobre el tema en el segon trimestre del 2010.

Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d'Ascó per acollir un magatzem de residus nu...

Publicat a El Punt i l'Avui

ICV aposta per rehabilitar els habitatges del nucli històric

El candidat d'Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, va afirmar ahir que l'Ajuntament hauria de donar “prioritat absoluta” a la rehabilitació dels habitatges del nucli històric. Forcadell va parlar de “reorientar el sector de la construcció” i de “desincentivar” els nous creixements urbanístics, almenys fins que no siga necessari impulsar nous eixamples per motius demogràfics, o bé “mentre queden tants pisos buits al nucli antic i al centre”. A més, va proposar impulsar agrupaments de finques, per fer habitatges més dignes. Forcadell va criticar la falta de polítiques d'habitatge del govern de Ferran Bel (CiU i ERC), i va reclamar la redacció del pla local d'habitatge. Finalment, Forcadell va lamentar que el milió d'euros del Ministeri d'Habitatge es destinés a arreglar carrers, i que només s'haja atorgat un 7% dels 570.000 euros del Pincat previstos per als ajuts a la rehabilitació.

Publicat a El Punt

Una altra fase d'enderrocs al barri antic de Sant Jaume

L'Institut Català del Sòl va iniciar ahir al matí una altra fase d'enderrocaments al barri de Sant Jaume. L'objectiu de les obres és completar l'esponjament del sector fins a assolir el 40% del barri, un dels més degradats del nucli antic de Tortosa, en el marc del projecte de rehabilitació impulsat amb l'Ajuntament. En concret, ara es tomben dues illes de cases amb 12 habitatges, i les obres tenen un pressupost de 292.860 euros.

Imatge i més informació: Ajuntament de Tortosa

Un xiquet, ferit molt greu en un accident al canal de Remolins

Un xiquet de cinc anys va resultar ahir ferit molt greument en un accident de trànsit, quan el vehicle que conduïa la seua mare va sortir de la via a l'avinguda de Remolins, a les 8.40 hores. El cotxe va caure al desguàs del canal de l'Esquerra, al costat del pavelló firal. La dona no va resultar ferida, però el nen, amb un traumatisme cranioencefàlic, va haver de ser traslladat en helicòpter a l'hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Publicat a El Punt

Reobre el restaurant La Valenciana de Tortosa

Els propietaris de La Valenciana ja han reobert el restaurant, després que fa una setmana la policia local clausurés el negoci per insalubre. Un portaveu de la família ha volgut aclarir que la policia va precintar el local quan les obres de millora ja estaven fetes, el 15 de març, i que l'inspector de sanitat no va passar fins dos dies després per comprovar que havien complit els requeriments.

Publicat a El Punt

+Aclariments dels propietaris del restaurant La Valenciana

En referència a la notícia publicada sobre el tancament per insalubritat del nostre local, vull aclarir que és cert que estàvem advertits de que havíem de fer reformes de caràcter lleu a la cuina. Degut a la situació econòmica no hem pogut fer-les en la rapidesa desitjada. Teníem la notificació que el 15 de març ens tancarien la cuina si no estava en les condicions adequades. Finalment, dues setmanes abans de la data ja estaven totes les obres acabades. La nostra sorpresa va ser que el dia 15 no va aparèixer l'inspector de Sanitat a comprovar si realment tot estava en condicions, sinó que va venir la Policia Local amb l'ordre de precintament. Després de la pertinent reclamació, el dijous dia 17 va passar l’inspector de Sanitat i el resultat és evident, ja que el divendres dia 18 ja estàvem oberts al públic un altre cop.


Jordi Vidal Sabaté

Imatge: Google Maps

Tortosa reestrena l'ajuntament

L'Ajuntament de Tortosa ha finalitzat les obres de reforma integral de l'edifici consistorial, les més importants des que va ser construït a la postguerra. Dissabte es farà una jornada de portes obertes per a tota la ciutadania. Segons l'alcalde, Ferran Bel, durant aquest mandat s'hi han fet actuacions, amb un pressupost global de més 1,7 milions d'euros, per modernitzar l'administració local i millorar l'atenció a la ciutadania. Bel va indicar que les obres han implicat una reorganització interna que representa també el primer pas cap a l'administració electrònica. Les reformes han inclòs la instal·lació d'un ascensor i la renovació de la xarxa elèctrica i de climatització, a més de l'arxiu. Sobretot han afectat el servei d'atenció ciutadana (SAC), la sala de premsa, la sala d'espera d'alcaldia i les àrees de Promoció Econòmica, Governació i Urbanisme.

+Àudios:
-L'alcalde de Tortosa afirma que la reforma interior de l'edifici de l'Ajuntament servirà per atendre millor els ciutadans
-Ferran Bel diu que la reforma i reorganització de l'Ajuntament facilitarà el pas a l'administració electrònica

Publicat a El Punt