Tortosa sol·licita 1,3 milions a l’ICO per pagar factures pendents a proveïdors

L'Ajuntament de Tortosa s’acollirà a una línia de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), una opció prevista pel govern de l’Estat per als municipis que han de fer front a tensions de tresoreria per falta de liquiditat. En el ple ordinari de l’octubre, que es farà dilluns de la setmana que ve, l’Ajuntament aprovarà la sol·licitud d’un préstec d’1,3 milions d’euros, que correspon al 25 per cent dels ingressos que rep el consistori procedents de les aportacions en els tributs de l’Estat. La regidora d’Hisenda, Matilde Villarroya, ha explicat aquest divendres que el crèdit especial es finançarà a un interès del 6,5%; que s’ha contractat amb quatre entitats bancàries diferents, i que l’Ajuntament l’haurà d’amortitzar durant els propers tres anys. L’objectiu és poder disposar d’uns diners amb què l’Ajuntament tortosí podrà pagar les factures pendents d’alguns dels seus proveïdors, tant autònoms com petites i mitjanes empreses. Però només podran ser factures anteriors al 30 d’abril.

La regidora d’Hisenda ha assenyalat que els problemes de liquiditat de l’Ajuntament són fruit del retard en l’ingrés de subvencions que provenen d’altres administracions. En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que encara els falta per cobrar una part dels diners de la llei de barris, per finançar les obres del pla integral del nucli antic de Tortosa (Pincat), o bé la reforma de les antigues indústries Fabra per instal·lar-hi el nou viver d’empreses. A més, el govern municipal ha volgut aclarir que aquest nou crèdit no suposa un increment de l’endeutament municipal, ja que es retornarà dins del mandat i té l’aval dels tributs procedents de l’Estat.

Tortosa aprovarà la moció popular en defensa de la sanitat pública

L'Ajuntament de Tortosa, amb majoria absoluta de CiU, donarà suport dilluns que ve a la moció popular que reclama la implicació del consistori en defensa de la sistema sanitari públic del municipi. Tot i que l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, no ha volgut avançar aquest divendres el sentit del vot, ha assegurat que vol evitar "dubtes" i "equívocs" sobre la posició que l’Ajuntament sempre ha tingut en defensa dels serveis del sistema sanitari públic. Tanmateix, Bel ha deixat clar que no comparteix el cent per cent la redacció de la moció, ja que les coses no són com fa dos o cinc anys des del punt de vista econòmic. Segons l’alcalde, cal fer ajustaments a tot arreu i en tots els àmbits, i l’Ajuntament també de Tortosa els està fent, tenint en compte quina és la situació actual.

La moció popular va ser presentada per una membre de la junta de personal de l’Hospital Verge de la Cinta, i té l’aval d’un total de 635 signatures validades. De fet, el que no l’haja presentat un grup polític facilita que el govern municipal de CiU haja decidit donar-hi suport. A més, l’alcalde no vol que aquesta moció –que reclama la continuïtat i millora dels serveis sanitaris públics a l’hospital i als centres d’atenció primària- es puga utilitzar políticament. En aquest sentit, cal tindre en compte que en el mateix ple ordinari de dilluns també se sotmetrà a debat una moció presentada pel grup d’Esquerra, la qual serà rebutjada pel govern municipal de CiU.

La PDE prepara el futur immediat en un acte informatiu a l'auditori de Tortosa

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per aquest dissabte un acte informatiu a l’auditori de Tortosa, a partir de les vuit del vespre. El portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, ha explicat aquest divendres al matí, durant una entrevista en directe al programa Primera Columna, que l’objectiu de l’acte informatiu és fer una radiografia de la situació després de la moció que va aprovar la Diputació de Castelló reclamant un transvasament de 90 hectòmetres cúbics d’aigua de l’Ebre. Tanmateix, Tomàs ha afirmat que la plataforma no proposarà mobilitzacions a curt termini, sinó una sèrie d’activitats a realitzar durant els propers mesos. Sobretot, per saber què farà la gent de les Terres de l’Ebre si el govern de l’Estat no rebutja oficialment la petició d’aigua feta per Castelló.

Segons Tomàs, la moció de la Diputació de Castelló ha estat fruit de la precipitació d’un partit que ja ha donat per guanyades les eleccions estatals. També demostra que l’aigua del Xerta-Sénia fa temps que s’espera al nord del País Valencià. Per tant, el moviment social ha d’estar “molt preocupat”, perquè ha quedat clar que les sospites que la plataforma tenia durant els últims anys tenien fonament, "ja que els transvasaments mai s’han aturat". Finalment, Tomàs ha celebrat que els ajuntaments de Tortosa i Amposta aprovessin una declaració en defensa de l’Ebre. De fet, el portaveu de la plataforma ha dit que en aquest tema no hauria d’haver-hi interessos polítics, sinó interessos territorials.

De Mercadona a Aigües de Tortosa

Canvis importants en una de les empreses que forma part de l’accionariat de la comissió mixta Aigües de Tortosa. El propietari de la cadena d’alimentació Mercadona, Juan Roig, està negociant amb Suez la compra de l’empresa Aigües de València, segons ha publicat aquest diari el diari Las Provincias. Aigües  de València és una de les empreses que forma part de la unió temporal que l’any passat va adquirir gairebé el 49% de les accions de l’Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) de Tortosa. En aquest sentit, l’agost del 2010, a canvi d’un cànon de més d’onze milions d’euros, l’Ajuntament va adjudicar el 48,93% de les participacions de l’antiga empresa d’aigües a una unió temporal d’empreses formada per Aigües de Catalunya, Comsa-Emte i Aigües de València. El portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Manolo Tomàs, ha aprofitat el seu pas pel programa Primera Columna per valorar la possible compra d’Aigües de València per part del propietari de Mercadona. Segons Tomàs, aquesta operació confirma que la gestió de l’aigua torna a tenir perspectives de negoci, i que pot ser font d’especulació i de possibles conflictes."És una notícia important, perquè afecta la nostra ciutat; però també perquè és una constatació que aquesta empresa té clar que el negoci basat en l'aigua presenta perspectives de futur", ha advertit Tomàs.

Alerta per la situació dels xofers de la plataforma de Miquel Alimentació a Tortosa

El grup Miquel Alimentació ha iniciat un procés per externalitzar la flota de camions de la seua plataforma logística de Tortosa. La mesura pot arribar a afectar un centenar de persones, entre xofers i acompanyants, que són els treballadors que reparteixen les mercaderies a les botigues i supermercats del grup. De fet, des de principi d’aquesta setmana, els camioners estan fent un curs de formació en diversos hotels de la comarca del Baix Ebre, mentre que la seua feina ha estat assumida per una altra empresa i treballadors autònoms, segons que han confirmat al Canal 21 Ebre fonts sindicals. Per tant, uns quaranta vehicles propis de la plataforma de Miquel Alimentació a Tortosa s’han quedat temporalment sense feina. A més, dos treballadors han estat prejubilats; han retirat el mòbil d’empresa a tots els xofers, i algunes fonts també apunten que podrien arribar a acomiadar uns quaranta transportistes.

Mentrestant, el neguit s’ha anat escampant entre els treballadors i els seus representants sindicals. Sobretot, després que l’empresa els haja fet signar un document en què només se’ls garanteix el sou base, i en què els xofers es veuen obligats a acceptar un canvi en la mobilitat funcional. Amb tot, el fet que se’ls haja respectat la mobilitat geogràfica tampoc és cap garantia, ja que la plataforma logística de Tortosa abasta les províncies de Tarragona, Lleida, Castelló, València, Osca, Terol i part de la província de Saragossa. A banda, els treballadors estan passant un curs de formació que durarà fins dimarts, des de les sis del matí fins a les dues de la tarda, i l’empresa no els permet l’accés a les instal·lacions de la plataforma logística, ubicada el polígon industrial Baix Ebre des del 2001 i amb una superfície de 22.000 metres quadrats. Miquel Alimentació té altres plataformes logístiques a Mercabarna, Vilamalla (Girona), Fuente de Piedra (Màlaga) i Burgos.

Aquesta situació ha posat en alerta el comitè d’empresa i els tres sindicats amb representació, la USOC, la UGT i Comissions Obreres. El secretari general de la USOC a les Terres de l’Ebre, David Queralt, ha assenyalat que l’objectiu de l’empresa és eliminar el col·lectiu de transportistes en el marc d’una reestructuració de la plantilla, tot i que hi ha molta incertesa sobre el destí final dels treballadors. Per tant, Queralt argumenta que hi ha un risc molt important de què tot plegat acabe amb acomiadaments. A més, el col·lectiu de xofers era un dels més bel·ligerants dins de Miquel Alimentació, ja que fa tres anys que estan deixant de cobrar la millora salarial pactada amb l’empresa. Per la seua banda, el secretari general de la UGT a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró, també ha denunciat que Miquel Alimentació fa anys que està "aprimant" el seu centre logístic del polígon industrial Baix Ebre, i que els serveis jurídics del sindicat ja s’han posat en marxa per atendre els seus afiliats afectats.

LA PREGUNTA DEL DIA

El debat sobre la sanitat pública arriba dilluns al ple de Tortosa

El ple de l’Ajuntament de Tortosa debatrà el proper dilluns dues mocions en defensa de la sanitat pública i en contra dels ajustos de la Generalitat. La primera és una moció popular avalada per un total de 635 signatures validades, mentre que la segona és una proposta del grup municipal d’Esquerra. De fet, el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tortosa, Josep Felip Monclús, ha explicat aquest dijous que la moció dels republicans vol denunciar com estan afectant les retallades a la salut de la gent de Tortosa. En una entrevista al programa Primera Columna, Monclús ha volgut replicar unes declaracions del director dels serveis territorials de Salut. Albert Gómez va afirmar la setmana passada que el govern no ha tancat els llits a l’hospital Verge de la Cinta, sinó que els està gestionant. El portaveu municipal d’ERC li ha respost d’aquest manera: "Jo crec que això és una forma de parlar per quedar bé, però tothom veu que si acaba ingressat a l'hospital hi ha unes pantalles que tapen que hi ha un munt de llits tancats. Ara, si volen fer veure una altra cosa i dir que els gestionen... Fa una temporada, tots aquests llits estaven oberts i plens, i aquí tenim un gran problema que ningú se'l creu. Tothom sabem que els han tallat, que els han tancat, i això és així".

En la mateixa entrevista a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, Monclús també ha denunciat la situació a les urgències del CAP del Temple. Segons el portaveu d’Esquerra, que també és metge de professió, aquest estiu el Departament ja va reduir l’atenció a les urgències del CAP del Temple pels matins, de manera que van acomiadar el metge i l’infermer que les atenien. Així, només van quedar les urgències de tarda, però a partir de l’1 d’octubre també s’eliminaran, i només hi haurà atenció a les urgències a partir de les nou del vespre, en dies laborables. És a dir, només hi haurà urgències les 24 hores durant els caps de setmana. A tot això, Monclús ha advertit que cal tindre en compte que a l’estiu també es va prescindir d’un metge i d’una infermera, i que a partir del dia 1 d’octubre un altre equip que treballava per la tarde, com a interins, també serà acomiadat. Segons ha alertat Monclús, aquest aprimament de la plantilla provocarà un increment de la pressió assistencial.

Balanç dels 100 primers dies del mandat · D’altra banda, Monclús ha fet també el seu balanç dels primers 100 dies del segon govern de Ferran Bel a l’Ajuntament tortosí. El portaveu d’Esquerra ha remarcat que Bel s’ha limitat a gestionar les inversions i les obres que han vingut finançades o directament executades pels governs de la Generalitat o de l’Estat. Monclús ha posat l’exemple el nou campus de la universitat, de les obres de la llei de barris al nucli antic, del pavelló poliesportiu del Temple, o de la reforma de les baranes del riu, projecte que també inclou la transformació del pont del tren en una via verda per a vianants i bicicletes. "L'equip de govern ho ha aprofitat, i sempre sembla que l'alcalde és qui s'endú les medalles, com en qualsevol poble", ha dit Monclús: "L'alcalde que tenim segueix fent el mateix; és una persona que acudeix a tot arreu, que ho vol abastar tot i que arriba tard i se'n va prompte". Segons ha insistit Monclús, el govern municipal capitalitza totes les coses bones que ha fet el tripartit i el govern de l’Estat, mentre que descuida les petites coses i el dia a dia. En aquest sentit, Monclús ha posat l'exemple de les baranes trencades de la rampa d'accés al pont de l'Estat, o la situació de degradació de la plaça dels Grup Germans Cruells.

Monclús (ERC) voldria veure ‘Pa negre’ representant Catalunya

El portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Tortosa, Josep Felip Monclús, ha aprofitat el seu pas per Primera Columna per fer una valoració personal d’una de les notícies del dia: la selecció de la pel·lícula catalana‘Pa negre’ per representar l’Estat espanyol en els premis de cinema de Hollywood. De fet, aquesta ha estat la pregunta del dia que l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre ha fet als espectadors. Segons Monclús, que ‘Pa Negre’ puga arribar als Oscars és un reconeixement a la pel·lícula i al cinema fet a Catalunya. Amb tot, ha rebutjat les crítiques que han arribat des de Madrid al fet que una pel·lícula en català representi el cinema espanyol, una situació que ha atribuït al “nacionalisme castellà”. Per tot plegat, el portaveu d’Esquerra a Tortosa hauria preferit que ‘Pa Negre’ hagués pogut participar representant l’Acadèmia del Cinema Català."La sensació és agredolça, perquè m'agradaria més que tots els anys l'Acadèmia del cine catalana pogués presentar una pel·lícula de Catalunya, i així no seria només un tastet de tant en tant, o el primer en molts anys, sinó un fet que passaria cada any", ha assenyalat Monclús.
 
LA PREGUNTA DEL DIA

Tortosa no té 4.400 pisos nous per vendre, sinó només 438

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va comparèixer aquest dimecres a la tarda davant dels mitjans de comunicació per aclarir que el municipi té 438 habitatges nous a la venda -el 2,5 % del total-, i que aquest és un dels estocs més baixos de Catalunya. En total, Tortosa ciutat i els cinc pobles tenen 17.509 habitatges. Amb aquestes dades a la mà, Bel ha volgut sortir al pas de l'informe del sector immobiliari residencial d'Espanya, un estudi fet per Catalunya Caixa amb el servei d'estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

De fet, aquest informe afirma que l'àrea de Tortosa té una oferta d'habitatge nou a la venda de 4.400 unitats, un 9,11% d'un parc total de 48.298 habitatges. Bel considera que fer pública aquesta informació, sense precisar que els 4.400 habitatges que l'estudi atribueix a l'àrea de Tortosa corresponen, en la seua majoria, a altres municipis, "ens està fent molt mal com a ciutat, perquè es projecta la imatge que a Tortosa el mercat immobiliari està col·lapsat, i això és rotundament fals".

A més a més, l'alcalde va explicar que mesos enrera va comunicar als autors de l'estudi la seua disconformitat per la metodologia emprada a l'hora de distribuir per àrees urbanes l'estoc d'habitatges. "Suposa tenir una concepció absolutament metropolitana del país. L'àrea de Tortosa a què es refereix l'informe supera l'àmbit comarcal i per definir-se com a tal empra un estudi de fa deu anys sobre mobilitat obligada del mercat de treball. Això pot tenir sentit a l'àrea metropolitana de Barcelona, però no a la resta del país", va afirmar Bel. Bel va afegir-hi que ja ha parlat amb els autors de l'estudi, i que ho tornarà a fer personalment en breu. Segons l'alcalde, la confusió que implica atribuir un estoc de 4.400 habitatges pendents de vendre a Tortosa perjudica les empreses que volen tirar endavant els plans parcials que hi ha en marxa a la ciutat. "Tortosa no es va beneficiar del boom immobiliari perquè estàvem tramitant el pla urbanístic i no podíem desenvolupar els plans parcials. Com a Ajuntament volem incrementar l'estoc actual, un dels més baixos del país, i generar activitat econòmica a la ciutat", ha conclòs Bel. Els 438 habitatges nous que hi ha actualment a la venda al municipi de Tortosa inclouen també pisos no acabats i altres que estan en lloguer.

[Tribuna] 'Omplim Tortosa de bicicletes?', article d'Ester Baiges Miró

Des de fa deu anys se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura. Anys abans va ser la celebració, també d’àmbit europeu, del Dia Sense Cotxes.

L’Ajuntament de Tortosa, com molts d’altres, ja fa anys que s’hi adhereix. Em vénen al cap diferents campanyes, cartells i lemes que pretenen fer prendre consciència a la ciutadania de la necessitat de canviar els nostres costums al moment de desplaçar-nos i avançar cap a un transport urbà més respectuós amb el medi ambient. Dit en altres paraules, són campanyes que ens inviten a abandonar el cotxe particular i fer ús del transport públic, de la bicicleta i l’anar a peu , amb la finalitat de reduir les emissions de CO2.

A part de la celebració d’esta setmana , Tortosa també s’ha començat a posar les piles i ha dut una sèrie d’actuacions encaminades a millorar-ne la mobilitat : s’ha restringit el trànsit a alguns carrers, s’han fet alguns metres de carril bici (de circumval•lació), s’han posat alguns aparcaments per a bicicleta, s’han augmentat les línies de bus ...

Actuacions que , sense desestimar-les ni menysprear-les, i vista com està la circulació per Tortosa, sembla que encara són insuficients i potser no sempre prou encertades.

Enguany els lemes de la Setmana per la Mobilitat Sostenible i Segura són “Estalvia combustible, regala aire net” i “Omplim Tortosa de bicicletes”. Esta setmana l’Ajuntament de Tortosa es proposa també repartir multes simulades als cotxes que aparquen malament. Quan vaig llegir esta notícia, inevitablement, vaig comparar-la amb un fet que em van explicar fa pocs dies, d’un noi que es lamentava que li havien posat una multa de 500€! per circular amb la bici pel Coll de Sant Joan. De ser així, hagués estat bé que l’haguessen advertit, que li haguessen posat una sanció simulada, per recordar-li, avisar-lo i conscienciar-lo que no se pot circular sobre rodes per una zona de vianants restringida al trànsit.

Exceptuant el dies de rigorós hivern , de molt de vent o de pluja, fa molts anys, més de deu i més de quinze, que molt sovint i de forma habitual me moc en bicicleta per desplaçar-me entre Tortosa-Roquetes-Jesús, ja siga per a anar a treballar, a comprar, a la biblioteca...

Amb els anys, tot i les campanyes de les setmanes per la mobilitat sostenible i segura, no veig que augmente significativament el nombre de persones que ens movem en bicicleta per la ciutat. Precisament estos dies m’hi fixo d’una manera especial. No he arribat a comptar ni cinc bicicletes en cadascun dels meus itineraris. I en canvi, tants cotxes ( massa vegades ocupats per una sola persona) i tantes motos...

Hi ha alguna cosa que no s’acaba de fer bé. Des de les administracions se fan campanyes, el mitjans de comunicació se’n fan ressò... i en canvi Tortosa, dia a dia, no s’omple de bicicletes.

Potser ha arribat el moment que se’ns pregunte a la gent que hi anem cada dia, quines necessitats, mancances.. notem a faltar. Segur que podem fer moltes propostes per facilitar i convèncer tothom que moure’t amb bici per Tortosa no té altra cosa que avantatges.

Des de fa uns mesos una quanta gent que solem agafar la bici estem parlant que seria interessant fer-nos més visibles, fer xarxa... per a d’esta manera, intentar una vegada més que les persones, bé a peu , bé dalt de la bici, poguem circular més tranquil•lament pels nostres carrers. En breu ens donarem a conèixer. Vos animeu?

Ester Baiges Miró
és membre del Casal Popular Panxampla

La PDE rebat la demanda de les cooperatives d'oli que reclamen el Xerta-Sénia

Un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, ha aprofitat aquest matí el seu pas pel programa Primera Columna per rebatre els arguments de les cooperatives d'oli del Baix Ebre i del Montsià. Aquesta setmana, les cooperatives han reclamat la posada en marxa dels canals Xerta-Sénia i l'Aldea-Camarles, ja que amb els nous regadius de suport no haurien tingut la davallada de producció tan important a causa de la sequera. De fet, les cooperatives esperen enguany una reducció de la collita del 50%, per la falta de pluges però també per l'afectació de la mosca de l'oliva. Durant la tertúlia de l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, Panisello ha qüestionat que les cooperatives del Baix Ebre i del Montsià reclamessin el canal Xerta-Sénia just la mateixa setmana que la plataforma ha convocat un acte informatiu en contra del transvasament a Castelló, aquest dissabte a l’auditori de Tortosa. "Quan la PDE convoca un acte i se sospita que pot passar alguna cosa, sempre hi ha alguna notícia per intentar contrarestar-ho", ha afirmat Panisello. Segons el portaveu de la PDE, la sequera és cíclica, i si el canal ha de servir per regar "que es face". "Però el que no podem fer és posar en oferta 74 hectòmetres cúbics d'aigua a les portes de Castelló, per si algú vol regar; aquesta és la imprudència del projecte", ha conclòs Panisello.

+Informació:
-Les cooperatives d'oli reclamen la posada en marxa del canal Xerta-Sénia per evitar més pèrdues al sector

Projecte pioner per impulsar el voluntariat entre la gent gran de Tortosa

Tortosa posa en marxa el programa E3, per incrementar les tasques de voluntariat actiu entre la gent gran del municipi ·

L’Ajuntament de Tortosa i l’Institut Cerdà, així com altres poblacions de Catalunya, han posat en marxa el projecte E3, que busca fomentar i incrementar les tasques de voluntariat actiu entre la gent gran del municipi, per augmentar el seu nivell de salut física i mental. La regidora d’Acció Social, Anna Algueró, i el director de l’àrea de Territori, Infraestructures i Transport de l’Institut Cerdà, Lluís Inglada, ja han presentat el projecte E3 al Consell de la Gent Gran de Tortosa, per informar-lo de les seues característiques principals.

El programa E3 té la col·laboració de les diputacions de Barcelona, Lleida i Girona, i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat. La regidora Anna Algueró ha afegit que es tracta d'un “projecte de voluntariat, i no d'un programa laboral”. Per exemple, es pot demanar als participants que hi col·laboren durant dues hores a la setmana, per poder aprofitar la gran experiència acumulada d'aquestes persones. L’objectiu és que puguen transmetre-la a d'altres més joves, o bé ajudar altres persones que ho necessiten. Per la seua banda, Inglada ha explicat que l’Institut Cerdà és una fundació privada que treballa amb projectes innovadors, i que la seua idea era aprofitar el potencial de la gent gran d’una manera més estructurada i amb vocació de servei útil i eficaç a la vida dels municipis.

Inglada també ha assenyalat que fins ara el voluntariat s’ha centrat en temes socials o culturals, però que cal fomentar el voluntariat en temes de promoció i dinamització econòmica, el suport als emprenedors o l’orientació laboral als joves, però també en la gestió municipal de la mobilitat, la protecció del patrimoni i els equipaments. Per la seua banda, la regidora d’Acció Social ha conclòs que caldria agrupar els diferents voluntariats i fer que siguen una realitat més visible des del punt de vista social. 

Alerta del Col·legi de Periodistes per la situació de la professió a l'Ebre

El Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre ha denunciat, a través d’un comunicat oficial, l’onada d’acomiadaments, l’ajustament de les plantilles i les retallades de sous que durant els últims mesos estan afectant les empreses periodístiques que operen al territori. Segons aquest comunicat, la crisi econòmica ha provocat que alguns mitjans de comunicació, tant públics com privats, aprofiten la conjuntura per reestructurar les plantilles i fer fora els treballadors. A banda, altres professionals de la comunicació es veuen immersos en expedients de regulació de feina que els obliga a tenir dies d’atur o reduccions salarials.

El periodista Josep Baubí, tresorer de la junta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre, ha aprofitat el seu pas pel programa Primera Columna, l'informatiu matinal del Canal 21 Ebre, per assenyalar que la precarietat amb què treballen alguns professionals al territori és fruit, moltes vegades, de la mala gestió de les empreses. Així, el Col·legi de Periodistes ha demanat als empresaris de la comunicació, tan públic com privats, una millor gestió per evitar que el periodisme siga un ofici residual a les Terres de l’Ebre."Hi ha crisi; no entra publicitat i la que entra costa molt de cobrar, i els mitjans públics també pateixen les retallades perquè depenen de les administracions", ha remarcat Baubí. "Hi ha empreses amb problemes econòmics, de vegades per una mala gestió, que estan fent acomiadaments de gent que feia 15 anys que treballava en un mitjà; empreses d'abast estatal que estan retallant gent; i d'altres que presenten expedients de regulació d'ocupació que fan que els treballadors hagin d'anar un temps a l'atur i cobrar menys sou", ha relatat el tresorer del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre.

Els plens de l'Ajuntament en directe, principal novetat a Ràdio Tortosa

L'emissora municipal Ràdio Tortosa estrena la nova temporada el proper dilluns, 3 d'octubre, amb una graella farcida de programació pròpia, molt centrada en la en la potenciació de la identitat cultural i social de Tortosa i les Terres de l'Ebre, i en la informació de proximitat. Així, amb l'objectiu de "continuar creixent", Ràdio Tortosa amplia enguany la graella amb 'La Magnitud de la Tragèdia', el programa d'humor de Alberto Lamote i Carlos Martorell, que es converteix en un programa despertador diari (de 8.15 a 9.00) amb l'objectiu d'encetar la jornada amb humor i de llegir la realitat d'una manera divertida i crítica. Amb tot, la principal novetat és la retransmissió en directe dels plens ordinaris de l'Ajuntament, el primer dilluns de cada mes, "amb l'objectiu d'acostar a la ciutadania l'activitat municipal des del màxim òrgan de representació política local".

La 'Punta del Diamant', dirigit i conduït per Núria Mora, es manté com el magazine que ocupa bona part de la franja matinal -d'11.00 a 13.00- amb dues hores de durada. Enguany inclourà nous espais temàtics, així com entrevistes, tertúlies i blocs ja consolidats com el 'Biblioones', 'Fem un tast' o 'Menjar és salut', entre d'altres. La informació guanyarà pes dins del magazine. A banda es mantenen els butlletins horaris i també s'ofererirà la informació d'àmbit nacional amb l'informatiu d''Antena Local', que produeix la Federació de Radios Locals de Catalunya.

Ràdio Tortosa té en total 14 programes de producció pròpia i compta amb una trentena de col.laboradors. Com l'any passat, es manté el programa 'En clau esportiva', conduït per Vicky Maigí; 'DO de l'Ebre' amb Ignasi Vidal; 'Lo rustifaci i les pitances', a càrrec del cuiner Joan Forcadell; 'Montcada 27', conduït per Josep Baubí; 'Bufandes grogues', amb Montse Castellà; 'La Veu de l'experiència', amb Bendi Suàrez; i 'La Pèrgola' i 'Ebre Musik', tots dos conduïts per Albert Melero.

La graella es completa amb microespais com el 'Racó Gastronòmic' que repassa la cuina dels restaurants de casa nostra i 'Descobrim Tortosa', que et revelarà els petits secrets del nostre patrimoni natural i cultural. A nivell musical, Ràdio Tortosa vol enguany reforçar la programació amb una selecció molt acurada, actual i de qualitat en la franja 'Sentim la Música' i també franges temàtiques de jazz a la tarda i música electrònica a la mitjanit. La franja de nit, de 23.00 a 24.00, serà l'hora cultural i musical de Ràdio Tortosa, amb programes especialitzats en aquests àmbits. Així de dilluns a divendres es podran escoltar: 'Magnetòfon', 'Murmuri', 'Catsons', 'Cultura Viva' i 'Bufandes Grogues'.

Un altre programa que s'incorpora a la graella de Ràdio Tortosa és 'L'internauta', produït també per la Federació de Ràdios Locals de Catalunya, per estar al dia del món de les noves tecnologies. A banda, Ràdio Tortosa reforçarà també la seua presència a les xarxes socials (al Facebook i el Twitter) i a la pàgina web radiotortosa.cat. Allí es podran trobar les noticies del dia, o els podcast de tots els programes. Ràdio Tortosa arrenca la programació de la nova temporada amb el repte de ser "el referent informatiu i d'entreteniment de la ciutat".

Roig (CiU) fa un balanç agredolç de la legislatura al Senat espanyol

El senador ampostí de CiU, Joan Maria Roig, ha fet aquest dimarts un balanç agredolç de la legislatura a la cambra alta espanyola. Una legislatura que es va tancar aquest dilluns, amb la dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat, i amb la convocatòria oficial de les eleccions estatals per al 20 de novembre. En una entrevista al programa Primera Columna, l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, Roig ha destacat que durant aquesta legislatura, el Senat ha tirat endavant un bon grapat de mocions impulsades pel grup de CiU i per ell mateix com a portaveu en temes d’agricultura. És el cas d’un document consensuat amb 17 punts sobre agricultura, davant del repte que suposarà la nova política agrària comuna que s’ha d’aprovar el 2013 perquè entre en vigor l’any 2014. "És un document aprovat per unanimitat per tots els grups, i pactat per tant amb el Ministeri, que marca la pauta del que hauria de ser la política agrària comuna sobre aquests anys", ha detallat Roig. Segons el senador, cal fomentar l'agricultura activa, consolidar els pagesos al territori i garantir que reben una renda digna pel seu treball, sense deixar de banda el control dels mercats i dels gèneres i materials que arriben de països tercers. "Els mercats, per sí sols, no ho poden regular tot, i l'administració ha de tenir la possibilitat d'intervindre-hi", ha conclòs.

En aquest sentit, el senador ampostí ha explicat per què molt sovint ha reclamat una política agrària comuna que fos viable, perquè els pagesos no siguen ni jardiners, ni funcionaris, ni servidors públics de la natura. "Amb això volia dir que els pagesos s'han de poder guanyar la vida amb el seu treball, i no a partir d'unes determinades subvencions; el pagès no pot ser només un jardiner de la natura o una persona que es dedica només a omplir butlletins", ha insistit Roig: "Cal una agricultura sostenible i rentable, perquè la gent del camp es pugue guanyar la vida dignament".

En la mateixa entrevista, Roig ha assenyalat que el govern de l’Estat ha impulsat actuacions al Delta que no han acabat de prosperar, en lloc de destinar els recursos econòmics a lluitar d’una forma decidida en lluitar contra la regressió, l’enfonsament i la salinització de la plana deltaica. De fet, el grup de CiU al Senat ha presentat dotzenes d’iniciatives que no han acabat de prosperar, per culpa de l’aritmètica parlamentària. A banda, l’altra espina clavada de Roig, durant aquesta legislatura al Senat, és el retard en la reforma de la llei de règim local i la millora del finançament municipal. "El ministre Chaves, després de molts compromisos, ha incomplert que l'any 2010 havíem de tenir una llei que fixés les competències reals dels ajuntaments, ja que fan coses que no els pertoquen però generen una despesa important", ha retret el senador de CiU. "A banda, cal un millor finançament per als ajuntaments, que han estat una pleça clau per construir Catalunya i Espanya", ha asseverat.

Finalment, el senador de CiU ha recordat que el 2008 ja va advertir l’exministre Pedro Solbes que Espanya estava abocada a una crisi extraordinària. Roig ha conclòs que la crisi econòmica ha acabat afectant molt negativament tota la legislatura a l’Estat, i especialment el govern espanyol.

Els objectius de CiU després del 20-N, segons Joan M. Roig

El senador Joan Maria Roig també ha aprofitat el seu pas pel programa Primera Columna, aquest dimarts al matí, per valorar quina hauria de ser l’estratègia política de CiU si després del 20 de novembre el PP aconsegueix la majoria absoluta que pronostiquen totes les enquestes. De fet, Roig ha afirmat que el primer que ha de fer la federació nacionalista és no creure’s les enquestes, i treballar al màxim per evitar la majoria absoluta del PP. "No ens hem de creure les enquestes, i ens hem dedicar a explicar i convèncer la gent de què la única possibilitat d'evitar que el PP no tingue la majoria absoluta, i que Catalunya tingue veu a Madrid, és que CiU trague un gran resultat", ha assenyalat Roig. En segon lloc, el senador i exalcalde d’Amposta ha afirmat que CiU ha de fixar-se dos objectius: d’una banda, el pacte fiscal, i de l’altra, impulsar polítiques de dinamització econòmica i les reformes necessàries per generar confiança en l’economia."Necessitem d'una vegada per totes resoldre el finançament de Catalunya; no pot ser que Espanya segueixe tirant amb el principi de solidaritat dels catalans, com si fos inacabable", ha remarcat Roig. Segons el senador de CiU, "la solidaritat ha d'existir, però ha de tenir unes quotes, un principi i un final". Quant a la dinamització econòmica, Roig ha recordat que l'objectiu ha de ser aconseguir que la gent del país i les empreses deixen de travessar les dificultats actuals, a causa de la crisi. "Hem de transformar l'economia i tornar-la a portar pel camí del creixement i de la creació de riquesa i de llocs de treball, perquè això és majoritàriament el que preocupa a la gent", ha conclòs el també exalcalde d'Amposta.

Aspa: 'CiU està portant la salut de l'Ebre a la UCI'

La federació d'Esquerra a les Terres de l'Ebre ha anunciat aquest dilluns que donarà suport a les mobilitzacions del personal sanitari i dels usuaris, i que portarà a tots els plens municipals i als consells comarcals en què té representació una moció en contra de les "retallades" de Salut. El president de la federació ebrenca d'ERC, Gervasi Aspa, ha reconegut que la situació econòmica del país és difícil,  i que la sanitat catalana parteix d’un deute de finançament històric, ja que amb una part dels 22.000 milions d’euros anuals que van a Madrid i no tornen es podria millorar el sistema sanitari. Així, Esquerra ha proposat un Pacte Nacional per la Sanitat, per evitar les retallades i prioritzar actuacions. Però Aspa ha denunciat que "el govern de CiU està portant la salut de les Terres de l’Ebre a la UCI, desmantellant el sistema públic i creant un doble greuge al territori". Segons Aspa, s'està fent marxa enrere en la discriminació positiva cap a les Terres de l'Ebre, però a més també hi ha "una pèrdua de pes sanitari de les Terres de l’Ebre, a causa de la recentralitació cap a Tarragona i Reus, tant a l’hora de prendre decisions com d’oferir el servei d’alimentació dels malalts a l’Hospital Verge de la Cinta, o bé de rebre operacions i serveis que obligarà la gent a desplaçar-s’hi". En aquesta línia, Aspa ha sentenciat: "Mentre Esquerra, des del Govern, vam estar construint les Terres de l’Ebre, ara el Govern de CiU està fent un procés de deconstrucció".

Per la seua banda, el regidor d’Esquerra de Tortosa, Josep Felip Monclús, ha manifestat que els republicans faran costat als usuaris i treballadors de la salut. El regidor tortosí també ha anunciat que registrarà una moció contra les "retallades" en el CAP del Temple i a l’Hospital Verge de la Cinta. Finalment, Jordi Monclús, alcalde de Benifallet, ha expressat el malestar i preocupació per la retallada de les hores d’atenció del metge de la població, que és qui li va fer saber que hauria de compartir-lo amb Paüls, perquè allà l’han suprimit. Monclús ha dit que es va haver de posar en contacte amb la coordinadora de l’Àrea Bàsica Tortosa Oest per confirmar- ho. L’alcalde ha recordat que temps enrere ja havien patit el tancament nocturn del CAP de Xerta, fet que els obligava a desplaçar-se fins a Tortosa. Segons l'alcalde de Benifallet, ‘cal impulsar la sanitat pública i no deteriorar-la com en temps de la postguerra, en què la gent havia de recórrer a clíniques o mútues privades’.

Imatge ERC de les Terres de l'Ebre LA PREGUNTA DEL DIA

La PDE ratifica la seua denúncia per les obres del canal Xerta-Sénia al Parc Natural dels Ports

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha estat citada aquest dilluns migdia al jutjat d’instrucció numero 2 de Tortosa per ratificar-se en la seua denuncia de l’abril de l’any passat, en contra del canal de regadiu Xerta-Sénia, una obra que el moviment social considera l’inici d’un transvasament encobert a Castelló. En concret, la plataforma va detectar que la Generalitat havia construït una bassa del canal Xerta-Sénia en un espai protegit del Parc Natural dels Ports, al terme d’Alfara de Carles, i que l’obra no havia passat la declaració d’impacte ambiental. La plataforma va denunciar al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil que la bassa A, la més elevada del primer tram del canal, es va construir dins dels límits del parc natural, en una zona declarada com a lloc d’importància comunitària, i dins de la xarxa Natura 2000. Segons la PDE, la declaració d’impacte ambiental no va tenir en compte que aquesta bassa, situada al costat de la històrica basa de l’Ossera, es trobava en un paratge natural singular, i que la seua construcció pot afectar els elements naturals que han servit per declarar-la com a zona protegida. A banda, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha reclamat una auditoria de les obres del canal Xerta-Sénia, ja que considera que el regadiu està sobredimensionat, i que no és viable des del punt de vista econòmic. Tant la plataforma com el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) han denunciat reiteradament que no hi ha cap pla de regadius per al Xerta-Sénia ni un cens rigorós de regants, el que porta a pensar que un cop acabades les obres hi haurà un excedent d’aigua que podrà ser transvasat al País Valencià.

Imatge Canal 21 Ebre

Amposta s'adhereix a l'Associació de Municipis per la Independència

El ple de l’Ajuntament d’Amposta també es pronuncia en contra del transvasament de l’Ebre ·

Amposta és la primera població de les Terres de l'Ebre que s'ha adherit aquest dilluns a l'Associació de Municipis per la Independència, una entitat municipalista promoguda per l'Ajuntament de Vic. La moció s'ha aprovat en el ple ordinari del setembre, amb els vots a favor de CiU i d'ERC, i amb l'abstenció del PSC i de PxC. L'objectiu de l'Associació de Municipis per la Independència és defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya, amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació. Per justificar les seues abstencions, el portaveu del PSC, Antoni Espanya ha recordat que el seu partit defensa el federalisme, però que mai s'oposarà a què, "en plena llibertat, un poble tingui dret a decidir”; mentre que el portaveu PxC, Germà Siscar ha afirmat que el seu partit defensa Catalunya, però que la creació d’aquesta associació és una acció “hipòcrita”, una “presa de pèl” i una “pèrdua de temps”.

D'altra banda, el ple d'Amposta també ha aprovat per unanimitat una declaració institucional en què es manifesta el rebuig cap el transvasament de 90 hectòmetres cúbics d’aigua del riu Ebre que es reclama des de la província de Castelló, a la vegada, la declaració afirma que el riu Ebre no té sobrants d’aigua, i que en cas de dèficit d’aigua al Llevant “aquest s’haurà de resoldre per altres vies”. Tots els grups polítics han votat a favor de la declaració, que ha estat signada pels quatre portaveus dels grups municipals. Seguidament, s’ha aprovat també per unanimitat una altra declaració de rebuig als actes violents ocorreguts recentment a la ciutat d’Amposta, i on s’expressava el condol del ple cap a les famílies de les víctimes.

En aquest ple s’han presentat quatre mocions de les que dues han estat aprovades per unanimitat. En primer lloc, s’ha aprovat per unanimitat la moció que ha presentat el grup municipal de CiU en favor de la defensa del model d’immersió lingüística a l’escola catalana. També ha quedat aprovada per unanimitat una moció presentada per ERC en la que es demana la implantació dels estudis públic d’INEFC a la ciutat d’Amposta. No han prosperat, en canvi, dues mocions més, també presentades pel grup d’ERC en què es demana per una banda la creació d’un òrgan participatiu de control dels mitjans de comunicació local. D’altra banda, també ha quedat rebutjada una altra moció que han presentat conjuntament tots els partits de l’oposició, en què es demanava que els grups municipals puguin fer ús de la sala de premsa de l’Ajuntament. Des de l’equip de govern, s'ha indicat que els partits tenen les seues seus per fer les rodes de premsa sobre l’acció que duen a terme, i que, en qualsevol cas, poden utilitzar la sala de premsa per fer les declaracions posteriors a tots els plens.

Imatge Ajuntament d'Amposta

Dia de les llengües i en defensa del català a l'institut de Tortosa

L'institut de Tortosa s'ha sumat aquest dilluns a la convocatòria de Somescola.cat, i ha celebrat el dia europeu de les llengües amb l’objectiu de reivindicar el model català d'immersió lingüística. En aquesta línia, els alumnes i les alumnes d'ESO i del batxillerat han participat en l'activitat que consistia en escriure la paraula en català que més s’estimen o més els agrada. Així, cada alumne i cada alumna del centre han escrit en un paper una paraula que després han enganxat en un mural. Algunes de les paraules més repetides han estat pau, amor, català, independència, amistat o llengua. Amb aquesta activitat, l’institut de Tortosa, que aquest curs s’ha instal·lat a l’edifici Betània, s’ha sumat a la convocatòria de la plataforma Somescola.cat, que ha volgut aprofitar la celebració del dia europeu de les llengües per defensar el dret a utilitzar el català com a llengua vehicular a l’ensenyament, ja que és la llengua del país. De la mateixa manera, l’institut de Tortosa també ha participat aquesta tarda en la festa reivindicativa que Somescola.cat ha convocat a la plaça de Barcelona. A més de llegir-se un manifest, també havia de celebrar-se l’activitat ‘La paraula en català que més m’agrada’, i havien de fer-se conta contes, capgrossos, i una actuació del pallasso Muniato Show, a més d’altres activitats fins a les vuit del vespre.

Imatge Institut de Tortosa

La victòria de la Rapitenca enfonsa el Tortosa en la classificació

És el partit de la jornada al Canal 21 Ebre, aquest dilluns a partir de les 22.00 hores ·

La UE Rapitenca s’ha emportat aquest diumenge els tres punts del derbi ebrenc d’aquesta setmana a l'estadi municipal de Tortosa, gràcies a un solitari gol d'Alexis en el minut 13 de la primera part. De fet, la Rapitenca ha fet història, ja que és la primera vegada que guanya a domicili en el camp de l'equip de la capital del Baix Ebre. L'equip entrenat per Carlos Blanch, tot i millorar en la segona part, no va poder remuntar i ni tan sols igualar el marcador, tot i que la Rapitenca va jugar els últims minuts del partit amb un home menys, a causa d'una expulsió a Alexis per haver simulat una caiguda a dins de l'àrea del Tortosa, al minut 72. Però, a més a més, aquesta derrota per 0-1 ha enfonsat el CD Tortosa en la classificació de la Primera Divisió Catalana. Després de les tres primeres jornades, el club roig-i-blanc encara no ha aconseguit cap punt, i comparteix la cua de la classificació amb el CF Olesa de Montserrat, també amb zero punts. Per contra, la Rapitenca és el segon classificat de Primera Catalana, per darrera de la UE Tàrrega, i la propera jornada s'enfrontarà a la Devesa amb el CF Ascó, que ocupa l'onzè lloc de la taula. El derbi ebrenc entre el Tortosa i la Rapitenca és el partit de la jornada d'aquest dilluns a la nit al Canal 21 Ebre, que l'emetrà íntegrament a partir de les 22.00 hores, amb narració de Nino Vázquez.


Imatge Antolí Ortiz, al web de la UE Rapitenca

El PSC sosté que només hauria renovat la llicència d'Ascó per cinc anys

El diputat del PSC per Tarragona i responsable d'energia dels socialistes al Parlament, Xavier Sabaté, ha recordat aquest dissabte que el PSC havia defensat al Congrés dels Diputats que hauria estat preferible esperar les proves d'estrès a totes les nuclears de l'Estat espanyol, abans de prendre una decisió sobre la pròrroga de la central d'Ascó. En tot cas, segons assegura Sabaté, el PSC hagués preferit prorrogar la central d'Ascó només per cinc anys. Sabaté ha declarat no entendre com el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) no ha atès els requeriments del Congrés dels Diputats, i ha permès amagar algun dels informes que el Congrés havia decidit en el ple del 12 d'abril, com els referents a possibles impactes d'aeronaus comercials i atacs terroristes; ni tampoc l'acord assolit pels 27 estats membres de la Unió Europea fet públic per la Comissió Europea el 25 de maig, que anava en el mateix sentit. El diputat tarragoní ha recordat, a més, que aquests informes parcials que finalment s'han realitzat han estat redactats sobre la base d'autodeclaracions de les pròpies companyies elèctriques, i dubta que la Unió Europea els homologui quan els revisi, com farà amb la resta d'informes de totes les nuclears europees.

En aquest sentit, Sabaté ha afirmat que el PSC era partidari que, en el cas que les centrals d'Ascó haguessin superat les proves d'estrès, la pròrroga només s'hagués concedit per cinc anys, "perquè unes centrals construïdes fa gairebé 30 anys - 1983 i 1985 - es troben a prop del que sempre s'ha considerat la seva vida útil que són 40 anys". "Cinc anys hauria estat una decisió més prudent . A Alemanya, de totes les centrals nuclears anteriors a 1983 ja no en funciona cap", ha afirmat. A banda, Sabaté ha afirmat que el PSC analitzarà la llista de requeriments inclosa a la pròrroga de la llicència d'operació, i que vetllarà per la seua materialització. Així mateix, també considera "incomprensible" que el govern de la Generalitat no hagi dit res de res sobre aquest assumpte "de la màxima importància per a la seguretat dels catalans i per al funcionament del nostre sistema energètic". Sabaté ha afirmat que proposaran a la Generalitat un pla viable d'inversions i d'industrialització amb l'horitzó de 10 anys, per a la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, on hi ha les centrals d'Ascó i de Vandellòs.

Imatge Lo carrer del Riu

[Tribuna] 'Ricard Salvat, un reconeixement pendent', per Antoni Sabaté

El 12 de setembre, en la sessió plenària de l'Ajuntament de Tortosa, el grup municipal del PSC va presentar una moció en què s'instava a un reconeixement explícit a la figura del tortosí Ricard Salvat, dramaturg, escriptor i professor universitari. Fundador de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Maria Aurèlia Campany, membre de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i premi Nacional de teatre l'any 1999.

Ricard Salvat va morir el 25 de març de 2009. Fora de la seva ciutat natal, l'escriptora Isabel-Clara Simó va fer arribar una carta al conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal que la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, TNC, on mai va poder representar cap obra, dugui el nom de Ricard Salvat, atenent que va ser un dels principals defensors de la creació del TNC.

Es tractava, per tant, que l'Ajuntament de Tortosa donés suport a la iniciativa empresa per Isabel-Clara Simó i també responia a la voluntat que Tortosa en fes un reconeixement més explícit, propi de la ciutat. En aquest sentit, es proposava que l'espai cultural d'arts visuals de l'antic Escorxador es denominés Centre Cultural Ricard Salvat.

Al Grup Municipal Socialista no el va moure cap interès partidari al formular aquesta proposta. Ricard Salvat fou un intel·lectual compromomès amb la societat i amb les llibertats democràtiques i patí el que molts anomenen l'exili intern. Fou, tanmateix, impulsor d'iniciatives culturals obertes i universals. Sempre va pensar en la seva ciutat, essent fundador del Festival Internacional de Teatre Entre Cultures. Aquestes consideracions van ser les veritables motivacions de la proposta.

La moció va ser rebutjada incomprensiblement amb els vots contraris del grup de CiU i, més incomprensiblement encara, amb els vots contaris del grup municipal d'Iniciativa. L'argumentació fou que existia un acord entre els grups per tal que les distincions de la ciutat no es proposessin al ple mitjançant mocions dels grups sinó que arribessin com a propostes de consens i unitàries.

Però, més enllà que es tractava d'un acord no escrit durant l'anterior mandat, aquesta excusa no servia amb la nostra moció, perquè nosaltres no proposàvem cap distinció de la ciutat, sinó posar el seu nom a un dels principals complexos culturals de la nostra ciutat. A més, la moció ja feia quatre dies que s'havia presentat al registre municipal. Si aquests grups haguessin volgut sumar-s'hi, els hi asseguro que haguéssim cedit l'autoria de la proposta al conjunt de tots els grups municipals.

O potser sí que, en el fons, els vots contaris dels grups de CiU i d'Iniciativa obeïen a motivacions partidàries o de protagonisme?

Un dia o altre Ricard Salvat obtindrà el reconeixement de la seva ciutat i la proposta, vingui d'on vingui, comptarà amb el nostre suport. De moment, invitem a tothom que ho cregui adient a escriure al conseller Mascarell per donar suport a la iniciativa de l'escriptora Isabel-Clara Simó. Nosaltres, a títol personal ho farem.

Antoni Sabaté Ibarz
és el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa

Alcanar acomiada l'exalcalde Batiste Beltran, mort als 57 anys

La política de les Terres de l’Ebre continua aquest dilluns de dol. Ahir diumenge va morir als 57 anys, víctima d’una malaltia que patia des de feia uns mesos, l’exalcalde d’Alcanar, Batiste Beltran. El funeral tindrà lloc avui a les cinc de la tarda, a l’església parroquial d’Alcanar. Beltran va ser alcalde d’Alcanar en dues ocasions. En un primer període, des del 1987 fins al 1991, amb Iniciativa per Catalunya. I en una segona etapa, del 1999 fins al 2003, amb Acord per Alcanar. A més, havia estat regidor des del primer ajuntament democràtic, el 1979, fins a les eleccions municipals del maig. Al 2007 havia estat el candidat de la coalició CiU per Alcanar i les Cases, i enguany s’havia afiliat a Convergència i Unió. Però a l’abril, i amb Batiste Beltran ja malalt, CiU va optar per Ivan Romeu com a candidat a Alcanar.

D’altra banda, el passat dissabte al vespre, la parròquia de Sant Jaume de Remolins va ser l’escenari de l’últim adéu a Joan Sabaté Geladó, el barranquista tortosí que dijous va morir en un accident de muntanya als Pirineus francesos. Recorden que el jove, de només 27 anys, era el fill gran de l’exalcalde de Tortosa, senador i president del PSC a les Terres de l’Ebre, Joan Sabaté. El cos del jove havia arribat des del sud de França divendres al vespre, i centenars de persones es van apropar durant tot el dissabte al tanatori del carrer del Comerç de Tortosa, per expressar el seu condol i afecte a la família Sabaté Geladó. Segons un comunicat de la Gendarmeria francesa, l’accident va tenir lloc mentre el jove descendia per la cascada gran del Circ de Gavarnie, als Alts Pirineus, quan la corda que sostenia Sabaté Geladó es va trencar, en desgastar-se contra una roca.

Imatge Vinaròs News

Les joventuts del PP reclamen una beca-transport per als estudiants tortosins

Noves Generacions del PP de Tortosa ha anunciat el seu compromís d’impulsar, mitjançant el grup municipal del PP tortosí i el seu portaveu, Xavier Dalmau, una beca-transport per a tots aquells estudiants universitaris o de formació professional (FP) superior. La proposta anirà dirigida a tots aquells estudiants empadronats a Tortosa i consistirà en el pagament del 50% de les despeses en transport, fins a un màxim de 300 euros, però només per aquells estudiants que hagin de desplaçar-se fora del municipi per cursar els seus estudis. El president de Noves Generacions de Tortosa, Jaume Solé Purcalla, ha explicat que "aquesta beca premiarà l’esforç de l’estudiant, ja que només en podran accedir aquells que hagi aprovat el 100% de les assignatures del curs corresponent”.

Imatge Jaume Solé Purcalla, a Facebook

Amposta, en defensa de l'Ebre i de l'INEFC

El ple de la capital del Montsià aprova dilluns una declaració institucional en contra del transvasament · Ferré diu que els estudis "públics o privats" d'INEFC han d'anar a Amposta · Possible adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència ·

El ple de l’Ajuntament d’Amposta aprovarà el proper dilluns, 26 de setembre, una declaració institucional en contra del transvasament de l’Ebre que ha reclamat la Diputació de Castelló. La primera tinent d’alcalde, Isabel Ferré, ha anunciat aquest divendres durant una entrevista al Canal 21 Ebre que la declaració d’Amposta anirà en la mateixa línia que el pronunciament que l’Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat el passat 12 de setembre. "Serà la mateixa declaració institucional, perquè ara no tornarem a entrar en discussions sobre l'aigua, ja que l'Ebre s'ha de quedar aquí molts anys i no està perquè s'enduguen l'aigua", ha afirmat. A més, la regidora ha assenyalat que l’Ajuntament d’Amposta s’implicarà “al màxim” en la mobilització del territori en contra del transvasament, si ara es planteja una detracció d’aigua del riu. "En aquests moments no estem per donar aigua a ningú", ha insistit la primera tinent d'alcalde d'Amposta.

De fet, Ferré ha afegit a l’informatiu matinal Primera Columna que, si el PP torna a governar Espanya amb majoria absoluta, els transvasaments tornaran. En aquesta línia, i en el pla polític, la regidora de CiU ha valorat que el principal objectiu de la federació serà evitar la majoria absoluta de Mariano Rajoy. "Estic absolutament segura i tant de bo m'equivoqui; el paper de CiU en aquestes eleccions ha de ser evitar que el PP tragui la majoria absoluta, perquè en cas contrari estem totalment perduts", ha remarcat.

En la mateixa entrevista, Isabel Ferré també ha reiterat que l’Ajuntament de la capital del Montsià farà “el possible i l’impossible” per aconseguir els estudis d’INEFC per a Amposta. La primera tinent d’alcalde ha asseverat que els futurs estudis d’INEFC a les Terres de l’Ebre, siguen públics o privats, només poden anar a Amposta. "No desistirem de cap de les maneres per aconseguir els estudis públics d'INEFC", ha advertit Ferré. "Si ha d'anar algun lloc, ha d'anar a Amposta, tant si són públics com si són privats, ara que es comenta l'existència d'una iniciativa privada", ha instit, "perquè ens ho mereixem i perquè entenem que no pot ser d'una altra manera". Segons Ferré, "l'Ajuntament d'Amposta ha treballat durant molts anys per fer un projecte esportiu d'una qualitat altíssima, i ara no pot ser que es replantege tot". A més, la candidatura d'Amposta tenia el consens de tot el territori, i per això Ferré considera que "ningú pot sortir a dir que ara Amposta no toca, i que toca a un altre lloc".

D’altra banda, segons l’ordre del dia del proper dilluns, el ple de l’Ajuntament d’Amposta podria aprovar l’adhesió de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència. En aquest cas, seria la primera població del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que se sumaria a aquesta entitat municipalista promoguda per l’Ajuntament de Vic.

Amposta tira endavant l’ordenança per regular l'horari de les terrasses

L’Ajuntament d’Amposta tirarà endavant l’ordenança per regular l’horari nocturn de les terrasses dels bars, amb l’objectiu de fer compatible els negocis amb el dret al descans dels veïns, i evitar els problemes de convivència. La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Isabel Ferré, ha explicat aquest divendres que el text de l’ordenança va passar ahir per la comissió informativa de Governació. Durant una entrevista a Primera Columna, l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, Ferré ha volgut respondre així a una de les crítiques que aquesta setmana feia el portaveu d’Esquerra d’Amposta, Adam Tomàs. Segons la primera tinent d’alcalde, l’ordenança no s’ha avortat, sinó que s’aprovarà el proper mes d’octubre i podrà entrar en vigor durant el 2012, després que l’Ajuntament haja parlat també amb els propietaris dels locals afectats, per demanar-los la seua implicació. "Hem de comptabilitzar el descans dels veïns amb els negocis dels bars; la policia no va bé a la una de la nit a un bar que no fa soroll per dir-los que han de tancar, ja que si no molesten i no hi ha queixes dels veïns, no cal actuar", ha sentenciat Ferré.

En la mateixa entrevista, Ferré ha rebutjat que el grup d’Esquerra critiqués la suposada descoordinació interna i falta de lideratge del govern municipal d’Amposta, o l’estancament de la societat urbanística Gursam. "De falta de lideratge, res, no és cert; nosaltres tenim un alcalde que és líder", ha etzibat la regidora. "Quant a la Gursam, només cal recordar als senyors d'Equerra que quan es va crear el seu objectiu era comprar cases antigues per rehabilitar-les, o bé fer pisos nous", ha afegit Ferré. "Ara la Gursam té un patrimoni de solar i de cases molt gran, ara no poden anar construint coses perquè som molt conscients de la realitat", ha conclòs: "Tenim un estoc de pisos buits molt grans a la nostra ciutat, i les complicacions que està passant la gent".

Finalment, la també regidora d’Obres i d’Urbanisme ha anunciat que les obres del pàrquing de la plaça del Mercat ja han entrat en la seua recta final. Ferré també ha comentat algunes obres que l’Ajuntament d’Amposta tirarà endavant durant els primers anys del nou mandat, com la urbanització de carrers, la nova escola d’art, o el nou pavelló poliesportiu. Quant al nou centre d’atenció primària, Ferré ha afirmat que el CAP és molt necessari i que les obres podran començar quan el Consorci d’Inversions Públiques (CIP) puga trobar el finançament necessari.

Comunicat de l'Ajuntament de Tortosa per la mort de Joan Sabaté Geladó

La corporació municipal i el personal de l’Ajuntament de Tortosa vol expressar el seu condol a la família Sabaté Geladó, per la mort en accident de muntanya del seu fill Joan Sabaté Geladó. L’Ajuntament manifesta el suport a la família en aquests moments tan difícils i particularment al seu pare, Joan Sabaté Borràs, qui durant molts anys va estar vinculat al consistori com a alcalde i regidor.

Tortosa, Terres de l’Ebre, 23 de setembre de 2011

Museu del Montsià o Museu de les Terres de l'Ebre?

Els presidents dels consells comarcals del Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Baix Ebre van reunir-se ahir a Móra d'Ebre. Un dels temes que es van acordar és el suport institucional dels quatre consells de les Terres de l'Ebre al canvi de nom del Museu del Montsià, que passarà a dir-se Museu de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, segons ha explicat el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, qui feia d'amfitrió en la reunió, en realitat el Museu del Montsià ja estava donant servei i assessorament més enllà de la comarca del Montsià, tot situant-se com un referent al territori. En la mateixa línia, la primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Amposta, Isabel Ferré, també s'ha mostrat aquest matí de divendres molt favorable al canvi de nom del museu, durant una entrevista al programa Primera Columna, l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre. De fet, la pregunta del dia a Primera Columna és si esteu d'acord amb el canvi de nom del Museu del Montsià, que passarà a dir-se Museu de les Terres de l'Ebre.



Imatge Manel Zaera, a Flickr

Comunicats del PSC i d'Iniciativa per la mort de Joan Sabaté Geladó

El Partit dels Socialistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre vol expressar el seu condol i mostrar tot el seu suport al company i president del partit, Joan Sabaté Borràs, i a la seva família, per la mort del seu fill, Joan Sabaté Geladó, en accident de muntanya a França. Els socialistes també volen mostrar la seva solidaritat amb la Unió Excursionista de Catalunya a Tortosa per la pèrdua d'un dels seus membres. Sabaté, que formava part de la secció d'espeleo i barrancs, va participar en l'exitosa expedició a l'illa Reunion (Oceà Índic) el 2009, amb el descens d'un dels barrancs més complexos i tècnicament més difícils del món. També va ser un dels descobridors d'una nova cavitat a la Mola del Catí batejada amb el nom de Cova Sabarin. Joan Sabaté Geladó tenia 27 anys i era enginyer industrial.

Tortosa-Terres de l'Ebre, 23 de setembre de 2011 ______________________________________________________________________________

En nom d’ICV Terres de l’Ebre vull expressar el nostre condol i tot el suport i la solidaritat a Joan Sabaté Borràs i la seva família per la recent pèrdua del seu fill, Joan Sabaté Geladó. Davant d’una tragèdia com aquesta no podem fer més que expressar la nostra tristesa, el nostre afecte i la nostra comprensió a Joan i la seva família.

Jaume Forcadell i Torres 
President d’ICV a les Terres de l’Ebre Tortosa, Terres de l’Ebre, 23 de maig de 2011  

_______________________________________________________________________________



Imatge Joan Sabaté Geladó, a Facebook

Mor en un accident a França el barranquista tortosí Joan Sabaté Geladó, fill de l'exalcalde

Aquest dijous a la tarda ha mort en un accident de muntanya als Pirineus francesos el muntanyer i barranquista tortosí Joan Sabaté Geladó, fill de l’exalcalde de Tortosa i senador, Joan Sabaté Borràs. El jove barranquista va nàixer l’any 1984, era enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, i membre de la secció tortosina de la Unió Excursionista de Catalunya. De fet, Joan Sabaté Geladó tenia una certa experiència en els esports de muntanya i d’aventura, ja que havia participat en algunes expedicions, com per exemple l’expedició Ebrencs a Illa Reunion, al setembre del 2009. La mort de Joan Sabaté Geladó ha provocat una gran commoció a Tortosa, on el jove era molt conegut, i aquest vespre i durant tota la nit s'ha desfermat una onada de mostres de suport i de solidaritat a la família a través de les xarxes socials, sobretot a Facebook. L’exalcalde de Tortosa havia marxat camí de França aquest vespre, per identificar el cadàver i iniciar les tasques de repatriació del cos del seu fill gran. Marfanta.com i Canal 21 Ebre volen expressar el seu condol més sincer a la família Sabaté Geladó per la mort en accident del seu fill Joan.



Imatge Joan Sabaté Geladó a Facebook

ICV de les Terres de l'Ebre no es refia del gir antitransvasament de CiU

Iniciativa presenta una resolució al Parlament per aconseguir el rebuig del govern català al transvasament a Castelló abans del 20-N ·

El president d’ICV a les Terres de l’Ebre, Jaume Forcadell, ha afirmat aquest dijous que espera que el Parlament de Catalunya aprove la setmana que ve una proposta de resolució del seu partit en contra de la demanda d’aigua del riu que ha fet la Diputació de Castelló. Durant el seu pas per Primera Columna, l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, Forcadell ha afegit que la situació política és complicada amb vista a les eleccions del 20 de novembre, i que busquen una declaració contundent del govern de CiU durant el ple de política general. Segons el president d’Iniciativa a les Terres de l’Ebre, el territori ja sap què passa quan hi ha pactes sobre aigua entre CiU i el PP, el partit que -si no hi ha cap sorpresa- governarà Espanya després de les eleccions.

En la mateixa entrevista, Forcadell també ha lamentat la falta de voluntat i de valentia política del PSOE per aprovar el pla de la conca de l’Ebre amb un cabal ecològic per al tram final del riu. A més, el president territorial d’Iniciativa ha qüestionat la viabilitat econòmica i la demanda real del canal de regadiu Xerta-Sénia, una infraestructura que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha denunciat com un transvasament encobert a Castelló.

D’altra banda, Forcadell ha valorat l’aprovació del magatzem individual per a la central nuclear d’Ascó. Iniciativa ha presentat una altra proposta de resolució perquè el Parlament rebutge la renovació de la llicència de la nuclear durant 10 anys més. Però, segons Forcadell, si la central no es tanca i es continuen generant residus, caldrà posar-los en algun lloc, ja que la nuclear d’Ascó té plenes les piscines de combustible gastat. Finalment, Forcadell ha volgut recordar que la central d’Ascó no ha superat encara les proves d’estrès dictades per la Unió Europea, sinó unes proves preliminars que indiquen que podria tenir problemes en cas d’un terratrèmol.

Forcadell (ICV), crític amb els primers 100 dies del nou govern de Bel

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa lamenta les formes del govern municipal, la “precarietat econòmica” del consistori, i la incertesa d’algunes obres “faraòniques” ·

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, ha fet aquest dijous un primer balanç “preocupant” dels primers 100 dies del nou govern de CiU a l’Ajuntament de Tortosa. Segons Forcadell, el segon mandat de Ferran Bel va començar amb moltes bones paraules cap als grups de l’oposició, però ara la situació seria molt diferent. El portaveu d’Iniciativa ha lamentat un empitjorament de les formes del govern municipal, la precarietat econòmica de l’Ajuntament, i la incertesa d’algunes obres “faraòniques”, com ara la construcció de les noves piscines. De fet, Jaume Forcadell ha anat més enllà i ha acusat el govern de Bel d’haver "enganyat" els ciutadans de Tortosa durant la passada campanya electoral, tot havent simulat l’inici de les obres a l’estadi municipal.

En la mateixa entrevista al programa Primera Columna, el portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa ha fet una valoració moderadament positiva de l’anunci que la Generalitat congelarà durant el 2011 la bonificació del cànon de l’aigua per als usuaris de les Terres de l’Ebre. De fet, Forcadell ha fet un toc d’atenció a CiU, l’única força política de l’Ajuntament que va donar l’esquena a una moció d’Iniciativa que sí que ha rebut el suport de la resta de forces del consistori, a més de la Cambra de Comerç de Tortosa, l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (Aece), i els sindicats UGT i CCOO.

Tortosa acaba la línia de defensa antiincendis a la zona de Mig Camí, Coll de l'Alba i Coll Redó

Ja han finalitzat els treballs de tala d'arbres i sotabosc que l'Associació de Defensa Forestal (ADF) i l'Ajuntament de Tortosa han realitzat a la massa forestal de la zona de Mig Camí, Coll de l'Alba i Coll Redó. El projecte, que compta amb el finançament de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona, ha consistit en la creació d'una defensa antiincendis en una superfície superior a les 20 hectàrees. L'empresa Also Casals ha estat l'encarregada de la tala i destrucció dels vegetals. La regidora de Medi Ambient, Beatriz Viñuela, que ha visitat la zona aquest dijous al matí, ha explicat que s'ha escollit aquest àmbit perquè la seua complicada orografia i el règim de vents dificultarien l'extinció d'un possible incendi. A banda, cal afegir-hi el fet que és una zona habitada tot l'any. Viñuela ha avançat que l'Ajuntament mirarà d'acollir-se a properes convocatòries de subvencions per continuar fent treballs de prevenció contra incendis. La regidora també ha assenyalat que, en el marc de la mateixa iniciativa, s'ha construït un punt de captació d'aigua a la zona del camí d'en Rubí.


Imatge Ajuntament de Tortosa

Tortosa amplia l'Ebre Musik amb més grups participants i espais de concerts

Ebre Musik 2011 s'ampliarà amb més grups participants i tornarà a desplegar-se en diversos espais de concerts. Ja plenament consolidat com a certamen de referència de la música pop-rock a les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i el Matarranya, la desena edició de l'Ebre Musik incorporarà com a principal novetat l'increment del nombre de grups participants, tot passant dels vuit de l'any anterior als deu grups de l'actual. D'altra banda, a més de la sala Cool, els concerts també es faran als pub Wel.com, Merlet i Lo Carrer de la Habana. El regidor de l'àrea de Joventut, Alfredo Ferré, ha presentat aquest dimarts la programació 2011 del certamen, amb grups provinents d'Ulldecona, El Vendrell, Tarragona, Amposta, Reus i La Ràpita. Els concerts s'iniciaran el proper divendres, 30 de setembre, i es desenvoluparan ininterrompudament tots els divendres fins el 2 de desembre en el marc dels diferents pubs i locals que són seus del concurs.

Així mateix, la setmana vinent, coincidint amb el primer dels concerts, s'enceta novament a l'emissora municipal Ràdio Tortosa el programa de ràdio anomenat també Ebre Musik, i que compta amb Albert Melero com a conductor. El programa, a banda de servir per a la difusió del certamen, pretén apropar el concurs al gran públic, més enllà de la gent que acudeix als concerts en directe. L'Ebre Musik 2011 està dotat amb tres premis, dotats respectivament amb les quantitats de 2.000, 900 i 600 euros, així com el Premi Pua, que s'adjudica només a participants de les Terres de l'Ebre, i que gràcies al conveni signat entre els ajuntaments de Tortosa, Xerta, Tivissa, Roquetes, l'Aldea i Sant Carles de la Ràpita ofereix al grup guanyador la possibilitat d'actuar a les festes majors d'aquests municipis.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Llum verd al magatzem individual de la central nuclear d'Ascó

El Butlletí Oficial de l’Estat publica avui la declaració d’impacte ambiental favorable a la construcció d’un magatzem temporal individual (MTI) de residus nuclears a la central d’Ascó. La condició que ha posat la Secretaria d’Estat de Canvi Climàtic és que han de quedar adequadament protegits el medi ambient, els recursos naturals i el patrimoni cultural de la zona. La declaració d’impacte ambiental arriba tres mesos després que l’Ajuntament d’Ascó aprovés, a finals de juny passat, la llicència d’obres del projecte, que impulsa l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs.

El projecte té un pressupost d’uns 12 milions d’euros, però les obres no podran començar fins que el Ministeri d’Indústria autoritzi la instal·lació, amb un informe previ del Consell de Seguretat Nuclear. El magatzem individual projectat a Ascó consta de dues lloses de formigó d’uns 40 metres de longitud, 11 d’amplada i 60 centímetres de fondària. Al damunt d’aquesta estructura, s’hi aniran ubicant els diferents contenidors que allotjaran, encapsulat, el combustible gastat dels reactors d’Ascó I i II. Les dues lloses estaran situades dins d’un recinte de més de dues hectàrees, en què es posaran fins a 32 mòduls per emmagatzemar els residus. La declaració d’impacte ha tingut en compte la proximitat del complex amb el riu Ebre, les fortes pendents dels terrenys, i que les instal·lacions podran superar terratrèmols de fins a sis graus en l’escala de Ritcher.

Les piscines de combustible gastat de les centrals d’Ascó I i II només tenen espai per a sis recàrregues més i es troben al límit de la saturació. Però el magatzem individual funcionarà fins que l’Estat espanyol puga disposar d’un magatzem temporal centralitzat (MTC), precisament la instal·lació que l’Ajuntament d’Ascó voldria instal·lar al seu terme municipal. D’altra banda, el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, ha remarcat aquest dimecres al Congrés dels Diputats que la central nuclear d’Ascó ha superat les proves d’estrès que el Consell de Seguretat Nuclear ha fet a totes les instal·lacions atòmiques espanyoles.

Imatge Green Capital

Aspa (ERC) dóna per bona l'opció de no repetir l'Entesa amb el PSC i ICV al Senat

El president d'ERC a les Terres de l'Ebre avança que no descarta deixar el càrrec en el proper congrés regional del partit ·

El president de la federació d’Esquerra a les Terres de l’Ebre, Gervasi Aspa, ha donat avui per bona la decisió del nou president del partit de no reeditar l’Entesa Catalana de Progrés al Senat. Segons Aspa, Oriol Junqueras ha fet bé de descartar l’acord amb el PSC i ICV al Senat, ja que l’Entesa no era bona per a Esquerra ni per al seu projecte polític. En una entrevista al programa Primera Columna, l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Aspa ha afirmat que Esquerra podrà marcar perfil propi a Madrid i recuperar la centralitat en la política catalana. A més, ha retret al PSC que, a l’hora de la veritat, s’alineés al costat del PSOE, i no dels seus socis al Senat. "Ja vaig estar en contra fa quatre anys, ja vaig dir que no tocava, i ara estic molt content que el president haja decidit no reeditar l'Entesa", ha afirmat Aspa.

En canvi, el president de la federació de l’Ebre s’ha mostrat obert als possibles acords d’Esquerra amb Solidaritat i Reagrupament, al Congrés dels Diputats. I també amb CiU, però al Parlament de Catalunya. Aspa ha afirmat que els republicans han de practicar una política de mà estesa, tot i que ha matisat que no a qualsevol preu. De fet, el president d’Esquerra a les Terres de l’Ebre ha criticat els pactes de CiU amb el PP i la gestió de la crisi que fa l’actual govern de la Generalitat.

D’altra banda, sobre el procés de renovació a Esquerra, Aspa ha confirmat que caldrà fer canvis a la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, ja que l’actual secretari d’organització, Lluís Salvadó, és el nou secretari general adjunt d’Esquerra. Segons Aspa, els canvis es faran aprofitant el Congrés que tindrà lloc d’aquí a uns tres mesos. En aquest sentit, Aspa ha afirmat que no descarta deixar la presidència de la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre, i que la seua continuïtat en aquest càrrec dependrà de la decisió que prenguin els seus companys de partit. "Si el partit m'ho demana, continuaré, però si els companys em diuen que no continue, em faran un favor", ha afirmat l'actual president d'ERC a l'Ebre. "De moment només hem tingut dos trobades i dos canvis d'impressions, i al final farem el que em diguen la gent del partit", ha conclòs.

Finalment, en la mateixa entrevista a Primera Columna, Aspa ha afirmat que els republicans de les Terres de l’Ebre estan molt satisfets amb la victòria d’Oriol Junqueras i d’Alfred Bosch, i que s’ha pogut superior la divisió interna. De fet, Aspa ha revelat que al territori no estaven massa d’acord amb les posicions de l’anterior cúpula d’Esquerra.