La Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre reclama 'diàleg' al govern de CiU

L’endemà de la manifestació que aquest diumenge va recórrer el centre de Tortosa, la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre ha reclamat diàleg al govern de la Generalitat i també a l’Ajuntament de Tortosa. Els portaveus de la plataforma d’usuaris de la sanitat han visitat aquest dilluns el programa Primera Columna, on ha fet una valoració molt positiva de la manifestació. El doctor Manel Chanovas ha afirmat que les protestes de professionals i usuaris de la sanitat pretenen que el govern puga parlar i escoltar els ciutadans per rectificar i recuperar la situació anterior a les retallades del Departament de Salut. Chanovas ha deixat clar que mantenir la situació actual en la sanitat pot ser “dramàtic” per a les Terres de l’Ebre.

Per la seua banda, Sisco Sogues ha advertit que alguna cosa greu està passant a la sanitat de les Terres de l’Ebre, si entre 3.000 i 3.500 persones es manifesten a Tortosa en un migdia de diumenge. Sogues ha afirmat que la manifestació va ser un toc d’atenció a l’administració. En la mateixa entrevista, els portaveus de la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre han estat crítics amb l’absència de representants de CiU en la manifestació. De fet, Sogues ha celebrat la creació de la mesa de diàleg a l’Ajuntament de Tortosa, impulsada per quatre grups de l’oposició. Però els portaveus de la plataforma han volgut deixar clar que la salut no té color polític, i que no entenen els atacs de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ja que professionals i usuaris de la sanitat només volen dialogar per evitar que el govern català impose les retallades.

En la mateixa línia, els portaveus de la plataforma han lamentat la batalla política que s’està generant al voltant de les retallades. Segons han dit, les patologies no entenen ni de partits polítics ni de retallades, i és per això que han rebutjat que se’ls acuse de manifestar-se perquè ara hi ha eleccions. 

Canal 21 Ebre reemet Primera Columna a les 13.00, a les 14.30 i a les 16.00 hores. També de matinada, a partir de les 01.30 hores.

Creieu que la Generalitat farà marxa enrere amb les retallades de Salut, si hi ha més mobilitzacions?

Més de 2.000 persones van manifestar-se ahir diumenge a Tortosa, convocades per la Plataforma d’usuaris per la Salut de les Terres de l’Ebre. Famílies senceres, al costat de professionals de la sanitat i de dirigents polítics, menys de Convergència i Unió, van recórrer el centre de Tortosa cridant consignes en defensa de la salut i en contra dels ajustos pressupostaris del govern català. La manifestació va sortir poc després de les dotze del migdia de la plaça del Carrilet, davant del CAP del Temple, i va recórrer l’avinguda de la Generalitat fins al mercat municipal. La lectura del manifest va anar a càrrec del músic i periodista Artur Gaya, membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Un dels portaveus de la plataforma i metge pediatra de l’hospital Verge de la Cinta, Pere Genaró, va afirmar que l’èxit de convocatòria demostra que la gent està “molt emprenyada” amb les retallades, i que vol defensar el sistema públic de salut.

Avui, al programa Primera Columna, l'informatiu matinal del Canal 21 Ebre, preguntem la nostra audiència si creuen que la Generalitat farà marxa enrere amb les retallades en Salut, si segueixen les protestes que estan tenint lloc en les últimes setmanes. La última va ser ahir diumenge, a Tortosa, convocada per la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre, que ja ha anunciat que farà noves mobilitzacions.



Imatge David Benito a Periodisme Juvenil

Encasten un cotxe en una oficina de 'la Caixa' a Tortosa

Un espectacular accident va tenir lloc la matinada de diumenge al barri tortosí de Ferreries, entre les dues i les tres de la matinada. Un jove de 21 anys que conduïa un Ford Focus, i que segons algunes fonts estava fugint de la Policia Local, va encastar el vehicle en l’oficina de “La Caixa” del xamfrà de l’avinguda Colom amb el carrer València, just davant del CAP Baix Ebre. L’impacte va ser tan fort que va arrencar la porta de la sucursal, part de la paret de l’edifici i la porta de vidre interior de l’oficina bancària. L’accident es va produir quan el jove circulava per l’avinguda Colom, va intentar girar pel carrer València, i va perdre el control del vehicle. En el cotxe hi anaven tres persones. El conductor i una altra persona van resultar il·lesos, però una tercera persona va patir ferides lleus.

En el moment del xoc no hi havia ningú al caixer automàtic, tot i que és una hora en què molts joves s’aturen en aquesta oficina per traure diners. El jove i els seus acompanyants van sortir del vehicle sinistrat i van intentar fugir corrents, però la policia anava just al darrera i el va poder enxampar. De fet, el conductor del cotxe va donar positiu en la prova d’alcoholèmia. Així, tot i que no ha estat detingut, se li ha imputat un delicte contra la seguretat del trànsit.

El soroll de l’accident va ser tan fort que va despertar els veïns dels edificis propers. Un veí del mateix edifici on hi ha “La Caixa” va afirmar que es pensava que havia esclatat una bomba. Una altra veïna va comentar que va sortir al balcó de seguida, i que va arribar a veure el cotxe dins de l’oficina de “La Caixa”. Durant tota la jornada de diumenge, des de primera hora del matí, desenes de persones es van acostar a veure els desperfectes provocats per l’accident. L’entitat va haver de contractar seguretat privada per evitar que ningú s’hi acostés, ja que hi havia runa de la paret de l’edifici i vidres penjant. De fet, un dels operaris que treballava pe restablir la normalitat en l’oficina es va fer una ferida important en un braç, quan li va caure un dels vidres trencats.

Joan Montesó (UP): 'Les pluges han arribat massa tard per a les collites de l'Ebre'

L'escassetat de pluges, l'allargament de les altes temperatures i el vent de dalt hauran estat una combinació nefasta per a les collites de l’oliva, de l’ametlla i dels cítrics de les Terres de l’Ebre. Així ho ha confirmat aquest divendres el coordinador territorial del sindicat agrari Unió de Pagesos, Joan Montesó, en declaracions al Canal 21 Ebre. Durant una entrevista al programa Primera Columna, Montesó ha lamentat que les pluges han arribat massa tard.

De fet, Montesó ha afegit que hi ha oliveres molt malmeses per la sequera i completament seques, tot i que l’olivera és un arbre fort que es recuperarà de cara a properes campanyes. I quant als cítrics, el principal problema serà amb el calibre de mandarines i taronges, ja que necessitaven més aigua a partir del setembre. Segons el coordinador de la Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, ha calgut incrementar el regadiu, i això ha fet augmentar els costos de producció. Per tant, s’ha hagut de fer una despesa que no es podrà recuperar, a causa dels preus baixos.

Tanmateix, Montesó ha assenyalat que encara és massa aviat per avançar quina serà l’afectació i les pèrdues econòmiques en cadascuna de les collites del territori. Amb tot, el coordinador de la Unió de Pagesos ha sentenciat que serà “una de les pitjors collites a les Terres de l’Ebre” en molts anys. Montesó ha negat que el canal Xerta-Sénia hagués pogut salvar la collita, ja que encara no se sap quant costarà l’aigua als possibles regants. A banda, el coordinador territorial de la Unió de Pagesos ha recordat que l’any 2011 serà especialment dolent per al camp de les Terres de l’Ebre, ja que la crisi del cogombre va tenir una afectació directa molt perjudicial en la collita de fruites i verdures. I també altres efectes col·laterals, per culpa de l’especulació dels grans distribuïdors. Finalment, Montesó ha valorat molt positivament el pla per evitar robatoris al camp, que els departaments d’Interior i d’Agricultura van implantar fa uns mesos, a petició del sindicat agrari.

LA PREGUNTA DEL DIA

Les garrofetes de Tortosa, producte delicatessen a Sant Cugat

Les garrofetes del Papa Lluna trapassen les fronteres de Tortosa i de les Terres de l’Ebre, i ara arribaran a Sant Cugat del Vallès com un producte delicatessen. L’empresari Lluís Feliu ha decidit importar a aquesta ciutat del Vallès Occidental aquestes pastes típiques de Tortosa. Les garrofetes són unes pastes dolces menudes i seques, festes amb ous, sucre i aromes que, segons la tradició, van ser creades per un veí de Bítem al segle XV, per solucionar els problemes estomacals de Benet XIII, el Papa Lluna. Ara arriben a Sant Cugat del Vallès i es vendran a les xarcuteries Feliu Gríful a partir del proper dilluns, amb el nom de Llunes Delicatessen. L’objectiu és donar a conèixer les garrofetes de Tortosa en aquesta població del Vallès Occidental i a la resta de Catalunya. De fet, en els properes setmanes també es podran comprar a Rubí, i voldrien comercialitzar-les també en bars i restaurants de la zona. Fins i tot han creat un web per promocionar el producte, llunes.cat. La notícia ha estat ben rebuda a la pastisseria Pallarès de Tortosa, un dels establiments de la ciutat que col·labora en aquesta iniciativa. Sobretot, si serveix per donar a conèixer les garrofetes -o les rebatejades llunes delicatessen- com un producte tradicional de Tortosa.

Acord de la CHE amb les comunitats de regants per rebaixar els cabals al tram final de l'Ebre

132 metres cúbics per segon és l’aigua que desembassaran els pantans de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix a partir d’ara, en lloc de 150 metres cúbics per segon. Així ho ha decidit la comissió de desembassaments del Baix Ebre de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, amb l’objectiu de retenir més aigua a Mequinensa i garantir els usos del tram final del riu mentre dure la sequera. En este sentit, les comunitats de regants dels canals de l’Esquerra i de la Dreta han accedit a reduir els cabals de les seues concessions, i mantenint les aportacions agroambientals en el cas de la Dreta de l’Ebre. Tot plegat, permetrà la CHE mantenir el cabal mínim de l’Ebre, de 100 metres cúbics per segon, de l’Ebre al seu pas per Tortosa, així com millorar les reserves d’aigua de Mequinensa, que ara es troba al 38 per cent de la seua capacitat.

El PAM i la mesa de diàleg de Salut enfronten el govern de CiU i l'oposició de Tortosa

Quatre dels grups de l’oposició a l'Ajuntament de Tortosa han lamentat haver conegut el pla d’actuació municipal (PAM) per la premsa, a través dels mitjans de comunicació. De fet, la distància entre el govern de CiU i els grups de l’oposició es va fer ahir una mica més gran. Els portaveus el PSC, ICV, Esquerra i el PP van comparèixer junts ahir al matí, per primera vegada, per anunciar la creació d’una mesa de diàleg amb els professionals del sector sanitari, per defensar el sistema públic de salut de Tortosa i del territori. Antoni Sabaté, Jaume Forcadell, Josep Felip Monclús i Xavier Dalmau han criticat la inacció de l’alcalde Ferran Bel i del grup de CiU, amb majoria absoluta al consistori. En aquest front comú ha quedat exclòs el regidor de PxC.

Per cert, que Bel ja ha qualificat d’"electoralista" i de "política barata" i d’"aparador" este front comú de l’oposició. En declaracions que recollia ahir al vespre l’Agencia Catalana de Notícies, l’alcalde de Tortosa també ha revelat que els portaveus dels grups de l’oposició no van voler assistir a la recepció amb el conseller Boi Ruiz, fa uns dies a l’Ajuntament, en què li haurien pogut expressar les seues inquietuds. També ha negat que cap dels portaveus contactés amb ell per demanar-li que liderés cap procés de diàleg amb els professionals de la sanitat.

Roquetes recuperarà els terrenys de l'antiga via del tren

L’Ajuntament de Roquetes vol recuperar i desafectar els terrenys de l’antiga via de ferrocarril que unia Tortosa amb València, desmantellada i en desús des de fa més de 15 anys. L’alcalde de Roquetes, el republicà Francesc Gas, té el proper 3 de novembre una reunió a Barcelona amb els responsables d’Adif, amb l’objectiu d’accelerar els tràmits per aconseguir la desafecció i el retorn dels terrenys als seus antics propietaris, o bé a l’Ajuntament en el cas que no siga possible localitzar-los. Així ho ha avançat Gas aquest dijous al Canal 21 Ebre, durant una entrevista al programa Primera Columna. L’alcalde de Roquetes ha afegit que la reunió per alliberar els terrenys de l’antiga via de tren és el fruit de mesos de contactes i gestions amb Adif. A més, Gas ha recordat que el nou pla territorial de les Terres de l’Ebre preveia recuperar la via per al futur tramvia entre l’Aldea, Tortosa i Roquetes; però que les al·legacions del seu ajuntament van demostrar que el projecte no era viable. Ara, l’Ajuntament de Roquetes té l’objectiu de rescatar els terrenys per fomentar el desenvolupament industrial de la zona.

D’altra banda, Francesc Gas ha explicat que l’Ajuntament està aplicant un pla de sanejament i estalvi per reduir la despesa, amb mesures com ara la renúncia a la major part de l’enllumenat de Nadal que permetrà estalviar uns 7.000 euros. De fet, l’alcalde ha assenyalat que enguany Roquetes encara no ha pogut assumir el pagament dels 350.000 euros que cada any ha de pagar per les obres de la piscina coberta, quan només en recaptarà uns 20.000 euros. Segons Gas, la piscina està hipotecant l’Ajuntament de Roquetes i provoca un retard en el pagament als proveïdors.

En la mateixa entrevista, l’alcalde de Roquetes també ha confirmat que l’Ajuntament ja ha rebut diferents ofertes de tres empreses i un empresari que voldrien implantar-se en les antigues naus de la multinacional Lear. L’adquisició de l’antiga Lear és la única actuació del pla d’industrialització de les Terres de l’Ebre que ja s’ha completat.

Tortosa presenta el seu segon PAM amb més de 400 accions que costaran uns 18 milions

La nova zona d’oci a l’antic pont del tren, la futura entitat municipal descentralitzada (EMD) dels Reguers o els nous passejos fluvials amb carril bici, a banda i banda del riu Ebre. L’Ajuntament de Tortosa ja sap quines són les actuacions que caldria fer durant aquest mandat municipal, entre les que també destaquen la rehabilitació del barri de Sant Jaume amb una nova convocatòria de la llei de Barris, la creació de més sòl industrial i comercial, l’aposta per l’administració electrònica, i la construcció de les noves piscines amb el pàrquing subterrani de la plaça Joaquim Bau. L’alcalde Ferran Bel i la portaveu del grup municipal de CiU, Meritxell Roigé, han presentat aquest dijous el pla d’acció municipal (PAM) per al període 2011-2015. Com en el mandat anterior, l’objectiu és que el PAM siga el "full de ruta" que marcarà l’acció del govern municipal de Tortosa. En aquesta línia, el pla inclou més de 400 actuacions distribuïdes per regidories, que arriben "a tots els barris de la ciutat i a tots els pobles del municipi". A més, són iniciatives i actuacions transversals, que molt sovint afecten més d’un àmbit de la gestió municipal. L’alcalde ha afirmat que el primer PAM va ser una eina molt útil i efectiva, i que ara la voluntat és aconseguir els mateixos objectius.

Bel també ha afirmat que el PAM és un document dinàmic en la temporalització, que també pot acabar modificant algunes de les actuacions previstes o bé afegir-ne de noves. Tanmateix, l’alcalde de Tortosa ha afirmat que la crisi econòmica ha obligat a planificar el PAM d’una manera encara més afinada que fa quatre anys, sense perdre de vista el programa electoral amb què CiU va guanyar les eleccions municipals amb majoria absoluta. Segons Bel, el volum inversor de l’Ajuntament en les més de 400 actuacions del PAM seran menys de la meitat del pressupost de l’anterior mandat. Així, l’alcalde ha situat aquesta xifra en la forquilla d’entre els 15 i 18 milions d’euros.

Al marge del PAM, l’alcalde també s’ha referit al compromís d’impulsar la redacció del pla estratègic de Tortosa, amb la previsió que es puga concretar durant el 2012. D’altra banda, Bel també ha volgut destacar la importància del corredor del Mediterrani i la necessitat que el ramal que ha de connectar-lo amb el corredor Central es face a través de la línia de Móra la Nova, tal i com ha demanat el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

PAM TORTOSA 2011-2015
Imatge Ajuntament de Tortosa

[Tribuna] 'Lo ROM no fa mal', article de Josep Felip Monclús

Beure rom o qualsevol beguda alcohòlica no és pas aconsellable, sobretot abusar-ne. Però veure el ROM (abreviació de Reglament Orgànic Municipal) llegir-lo, és il·lustrador, del que per altra banda el sentit comú mos fa pensar a tothom, ja que diu a l’article 27 que l’alcalde té la responsabilitat de defensar els interessos de la ciutat.

Veritat certa que això hauria d’ésser així. Però ves per on, allò que més interessa als que habitem la ciutat és la salut i la feina; perdre la salut o la feina no agrada a ningú. Els treballadors del sistema públic de salut que ens dona serveis als CAP (centres d’atenció primària) i a l’hospital Verge de la Cinta , administratius, treballadors de la cuina, servei de neteja, infermers i metges, hem vist com es despatxaven a molts de companys d’aquesta empresa, probablement la que té més treballadors. Els treballadors del sistema públic de salut hem vist com es tancaven plantes senceres de l’hospital, quiròfans, serveis d’urgències al CAP del Temple. Ningú creurà que retallar d’aquestes maneres el sistema sanitari va a favor de la salut.

Per això denuncio que la retallada del sistema públic de salut ens porta a una greu situació de pèrdua de dos dels bens més preuats: salut i feina.

Alcalde, vostè té l’obligació de defensar els interessos de la ciutat, ho diu el ROM i el sentit comú. Reaccioni, digui-li al honorable conseller de salut que aquí som molt lluny dels grans hospitals de la conurbació barcelonina, que torní a obrir els quiròfans, els llits de l’hospital, que és puguin operar ràpid els prostàtics, les cataractes ....

Tortosines i tortosins cal que diumenge ens manifestem en defensa del sistema públic de salut, acudiu a les 12 al CAP del temple. La Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre ens convoca. Si no hi anem, si no ens autodefensem s’haurà de pensar que ens hem begut el rom.

Josep Felip Monclús i Benet 
és metge i portaveu del grup d'ERC a l'Ajuntament de Tortosa.

Cultura s’implicarà en les obres de la catedral de Tortosa

Ferrer també anuncia que el pla director de les muralles serà aprovat en breu per la direcció general de Patrimoni · L'obra de Jaume Rocamora reobrirà la sala d'exposicions del Palau Oliver de Boteller ·

El director dels serveis territorials de Cultura, Francesc Ferrer, ha assegurat aquest dimecres que el govern s’implicarà en les obres d’emergència que s’han de fer a la catedral de Tortosa. El consell de Ministres va aprovar divendres l’actuació urgent a la cúpula de la sagristia major de la catedral, per reparar els desperfectes que ha provocat la plaga de tèrmits. Però els 300.000 euros que ha atorgat el govern de l’Estat només són una part dels 767.000 euros que necessita el capítol de la catedral per poder fer totes les obres. En aquest sentit, Ferrer ha compromès el suport “moral i econòmic” del Departament de Cultura en el finançament de les obres, en la mesura de la disponibilitat pressupostària i de les competències de la Generalitat.



Ferrer ha estat el convidat d’avui a l’informatiu matinal Primera Columna. Durant la mateixa entrevista, el director dels serveis territorials de Cultura ha anunciat que el pla director de les muralles de Tortosa ja està en la fase final de redacció, i que en breu serà aprovat per la direcció general de Patrimoni. El director territorial de Cultura ha afegit que la recuperació i posada en valor del patrimoni serà un dels seus objectius d’aquesta legislatura. També rellançar la sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller de Tortosa, per promoure els artistes plàstics de les Terres de l’Ebre. Segons Ferrer, cal exportar els pintors clàssics del territori i donar a conèixer els nous talents. Per això, Cultura intentarà fer, com a mínim, una exposició d’un artista plàstic cada trimestre. La primera mostra serà el proper 2 de desembre amb l’obra del tortosí Jaume Rocamora, que ha accedit a exposar per primer cop al Palau Oliver de Boteller, després d’haver-se jubilat com a treballador dels serveis territorials de Cultura. Finalment, Ferré ha assenyalat que enguany les retallades en Cultura a les Terres de l’Ebre han estat al voltant del 12% del pressupost.

Malestar al carrer de la Rosa amb Fecsa-Endesa

Les obres que la companyia Fecsa-Endesa ha iniciat aquesta setmana al carrer de la Rosa ha provocat malestar en alguns veïns i comerciants d’aquesta zona del nucli antic de Tortosa. Els veïns han lamentat la falta d’informació i l’actitud dels operaris de la companyia elèctrica, ja que dimarts van començar a foradar les parets d’edificis centenaris per estendre un nou cable de la llum. En aquest sentit, els veïns i comerciants van discutir amb els operaris, recordant-los que l’Ajuntament va aprofitar les obres de reurbanització del carrer de la Rosa per preparar el soterrament de les diverses línies elèctriques que travessen aquest carrer i la plaça de la Cinta, així com la mateixa façana de la catedral de Tortosa.

Però el soterrament de les línies elèctriques és ara per ara inviable, segons ha explicat l’Ajuntament a l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric, ja que el cost dels treballs hauria de ser assumit pels veïns i comerciants del carrer de la Rosa. Per tot plegat, l’Ajuntament de Tortosa ha mediat entre els veïns i la companyia elèctrica, ja que la nova línia ha de permetre la restauració d’una façana del mateix carrer de la Rosa. La voluntat de l’Ajuntament és trobar una solució satisfactòria per a les diferents parts. A més, el consistori també ha explicat que el cable que ha provocat el conflicte es tracta d’una línia provisional.

Imatge cedida

El Cucafera Folk de Tortosa arriba a la seua novena edició

Una nova edició de la mostra de folklore popular Cucafera Folk escalfa ja motors, de cara a la seua posada en marxa el proper divendres 28 d'octubre. Aquesta novena edició estarà marcada per la renovació i adaptació de la programació a les relacions i intercanvis aportats per cadascuna de les associacions implicades en el Cucafera Folk. Enguany, el certamen coincideix amb la commemoració dels 25 anys anys del Grup de Diables Llampec Nois, el president del qual, Joan Carles Bonfill, pronunciarà el pregó del Cucafera Folk 2011. També és destacable el canvi horari en la trobada de grallers, gaiters, dolçainers i tabalers, que passa a celebrar-se al matí dins l'àmbit del concert-vermut, a la plaça del mercat, i que acull les millors interpretacions de les formacions participants. Una altra novetat és la presència d'elements del seguici festiu de Reus a la Mostra d'Elements d'Imatgeria de Festa, que s'emplaça a la tarda amb l'objectiu d'aprofondir en l'exhibició i la revaloració d'aquest important patrimoni cultural. El certamen Cucafera Folk està organitzat per la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa i per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa, ens que actuen també en qualitat de coordinadors de les diferents activitats de la programació.

+Programació

Divendres 28 d'octubre 

19.00 h Engegada de coets.

19.00 h Ban de la cucafera. Al so de la dolçaina i el tambor, la cucafera porta l’anunci de la mostra pel centre de la ciutat.
Recorregut: pl. de la Cinta, pl. Pont de Pedra, pl. Constitució, c. de l’Angel, pl. de l’Àngel, c. St. Blai, c. Cervantes, c. Ramón Berenguer IV, Av. Generalitat, c. Dr. Vila, pl. d’Espanya. 
19.30 h Plantada del Boc “Jordiet”. Element festiu, identificatiu del grup de diables Llampec nois.
Lloc: Plaça d’Espanya. 
19.30 h Entrada de Dolçainers. Simbòlica entrada dels dolçainers, que recrea l’antiga tradició d’aquests en les festes dels carrers.
Lloc: Portal del Romeu, fins la pl. Espanya.

20.00 h Caramelles a la plaça. La coral dels Cantaires de l’Ebre-Delta, ens ofereixen una demostració de la tradicional cantada que habitualment fan el dissabte de Pasqua. 
20.30 h Pregó tradicional a càrrec de l’Associació Cultural de Ferreries , diables Llampec Nois. Amb motiu del seu 25è aniversari, els Llampecs, pronunciaran el pregó deixant palès el seu bon fer en aquest temps d’existència.
Lloc: Saló de sessions de l’Ajuntament de Tortosa. 
21.15 h La Colla Jove a la premsa d’arreu. 
La periodista Marta Grau ha construït una visió d’aquesta associació Tortosina, amb tots els retalls de premsa que s’han trobat en la seva majoria d’edat.
Lloc: Espai Mossèn Sol-Cripta de la Reparació. 
Dissabte 29 d'octubre

10.30 h Engegada de coets.

11.00 h XIV Trobada de Grallers, Gaiters, Dolçainers i Tabalers. Arribada dels grups participants, salutació i benvinguda.
Lloc: pl.Espanya.

11.00 h Tallers de festa. Els més petits podran gaudir d’aquesta activitat participativa adreçada a la creativitat, i l’adquisició de noves experiències en l’àmbit popular i tradicional.
Lloc: plaça Cabrera.

11.15 h Cercavila de gaiters. Les formacions participants a la XIV trobada de Grallers, Gaiters, Dolçainers i Tabalers, volten els carrers del centre de la ciutat.
Sortida de pl. Espanya.

12.30 h Concert Vermut, XIV Concert de Grallers, Gaiters, Dolçainers i Tabalers. La terrassa de la pl. Barcelona, just al costat de l’emblemàtic edifici del mercat municipal, acull les millors interpretacions de les formacions participants.
Lloc; pl. Barcelona

17.00 h IX Mostra d’Elements d’Imatgeria de Festa. Ens arriba una representació del seguici festiu de Reus, del ball de mantons d’Ulldecona, i la recepció d’elements del seguici festiu de la nostra ciutat.
Concentració a la plaça Espanya

17:30 h Seguicis festius. En gran comitiva, acompanyats dels grups de grallers i dolçainers, els participants en la IX Mostra d’Elements d’Imatgeria de Festa, recorren els carrers i places de la ciutat.
Recorregut; pl Espanya, pl. Cabrera, c. St. Idelfons, c. Argentina, c.Pare Cirera, pl.Emili Sanz, c.St.Blai, pl.de l’Àngel, c.de l’Àngel, pl.Constitució, pl. Pont de Pedra, c. de la Rosa, pl.de la Cinta, pl.Àbsis de la Catedral.

19.00 h Tanda d’exhibició. En el marc de l’auditori a l’aire lliure de l’espai de l’Àbsis de la Catedral, els representants dels diferents seguicis festius participants en la IX Mostra d’Elements d’Imatgeria de Festa, ballaran el seu repertori tradicional.
Participants: Lleó, Mulassa i ball de Cavallets de Reus. Lluc i Pietat, gegants d’Ulldecona, Àguila, Bou i ball de Cavallets de Tortosa. Acompanyen els balls, la Suterranya, Gaiters de l’Aguilot, Dolçainers de Ferreries i Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.
Lloc: Absis de la Catedral. Entrada gratuïta.

20.15 h Pasdoble Tortosa. L’himne de la ciutat interpretat amb dolçaines i tabals, tanca la IX mostra de folklore popular.
Lloc: Absis de la Catedral.

Diumenge 30 d'octubre

17.00 h Ballada de Jotes. En el marc de la Fira del Rovelló als Reguers, 5a trobada de grups de les Terres de l’Ebre i exhibició de danses tradicionals per l’Associació de Dones dels Reguers.
Organitza: Associació Cultural Vent Fort
Lloc: Pista de ball d’estiu dels Reguers 

ICV promou una taula de diàleg municipal amb el sector de la salut a Tortosa

El grup d’Iniciativa-Entesa per Tortosa va anunciar ahir que ha iniciat els contactes amb la resta de grups de l’Ajuntament, amb l’objectiu de crear una mesa de diàleg amb el sector de la sanitat a la ciutat. El portaveu d’Iniciativa, Jaume Forcadell, ha recordat que durant el mes de setembre ja va fer arribar la proposta a l’alcalde de Tortosa, i que durant el ple de l’octubre també es va demanar al convergent Ferran Bel que liderés el diàleg amb els sectors professionals i la plataforma d’usuaris de la sanitat, per intentar frenar les retallades en el sistema públic de Salut. Per tant, Forcadell va tornar a criticar l’actitud de Bel davant dels ajustos pressupostaris que està aplicant el Departament de Salut.

Sabaté (PSC): 'Hi ha una ofensiva del PP per recuperar el transvasament de l'Ebre'

El candidat del PSC al Senat per Tarragona, el tortosí Joan Sabaté, ha advertit aquest dimarts des de Barcelona que hi ha una ofensiva del PP per recuperar el transvasament de l'Ebre si Mariano Rajoy arriba a la presidència del govern. Rajoy ja ha anunciat que el transvasament no formarà part del seu programa electoral, però altres fonts del PP han afirmat que la promesa de l’aigua de l’Ebre per al País Valencià i Múrcia sí que figurarà en el programa dels conservadors. De fet, el PSOE aragonès està aprofitant la divisió del PP sobre el transvasament com a arma electoral, i els populars de Múrcia estan molestos amb els seus companys de files de l'Aragó, per haver presumit públicament que tenen més pes davant de Rajoy que els conservadors murcians. Mentrestant, el regidor del PP a Tortosa, Xavier Dalmau, aprofitava ahir el seu pas pel Programa Columna, l'informatiu matinal del Canal 21 Ebre, per lamentar la demagògia dels que acusen el PP de voler fer el transvasament, quan encara no hi ha res sobre el paper.

En concret, Sabaté ha assenyalat que, tot i que a Catalunya no en parlen, diversos dirigents del PP n’han fet referència durant els darrers dies, com el diputat que forma part de la Comissió d’Infraestructures del Congrés, Andrés Ayala, a Múrcia, assegurant que tenien en la seva agenda recuperar el transvasament. Sabaté també ha destacat les paraules del portaveu del PP, González Pons, que vol recuperar el PHN i arribar a un nou consens sobre l’aigua, i les del president valencià, Alberto Fabra, qui ha afirmat que Comunitat Valenciana no renunciarà a reivindicar l'aigua de l'Ebre.
LA PREGUNTA DEL DIA

El jutge cita a declarar Annabel Marcos pel bloqueig dels 'indignats' al Parlament

El jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, ha citat a declarar la diputada ampostina Annabel Marcos (CiU), així com nou diputats més i el president de la Generalitat, Artur Mas, com a perjudicats pel bloqueig que els 'indignats' van protagonitzar el passat 15 de juny al Parlament de Catalunya. Els altres diputats són Montserrat Tura, Joan Boada, Gerard Figueras, Josep Maria Llop, Jordi Turull, Alfons López Tena, Ernest Maragall, Salvador Milà i Santi Vila. Els tres primers tenen cita el 13 de desembre; els quatre següents, el 14 de desembre, i els dos últims i la mateixa Annabel Marcos, el 15 de desembre. Durant el bloqueig al Parlament, Marcos va tenir problemes per accedir al parc de la Ciutadella. De fet, segons diverses fonts, la diputada ampostina va haver de ser atesa amb una crisi d'ansietat pels serveis mèdics de la cambra catalana, després d'haver rebut una poalada d'aigua i d'haver estat retinguda i sacsejada pel braç per alguns dels 'indignats'.

En el cas del president, Mas podrà escollir una d'aquestes tres dates, o bé rebre el jutge al seu despatx, o bé declarar per escrit. Així consta a una interlocutòria del jutge que està datada del 21 d'octubre del 2011. El jutge decreta que s'escolti la “declaració en qualitat de perjudicats” del president i dels deu diputats. Velasco emet les citacions després de prendre declaració als identificats com a possibles autors de les agressions als membres del Parlament. Tots van quedar en llibertat, tot i que continuen imputats com a autors d'un possible delicte contra les altes institucions de l'Estat.

Imatge Annabel Marcos a Facebook

Dalmau: 'Es fa molta demagògia quan s'acusa el PP de voler fer el transvasament'

El portaveu del PP a l’Ajuntament de Tortosa, Xavier Dalmau, ha afirmat aquest dimarts que no li preocupa excessivament que Mariano Rajoy puga incloure el transvasament de l’Ebre en el seu programa electoral. De fet, Rajoy ha afirmat que no ho farà, però altres veus autoritzades dins del PP han afirmat que el transvasament sí que apareixerà en el programa electoral per al 20 de novembre. Durant l’entrevista d’avui al programa Primera Columna, Dalmau ha recordat que el PP de les Terres de l’Ebre està en contra del transvasament, i que va ser gràcies a ell que l’Ajuntament de Tortosa va poder aprovar una declaració unitària en contra del transvasament de l’Ebre que reclama la Diputació de Castelló. Segons el regidor del PP, el Plan Hidrológico Nacional no va arribar a fer-se; el minitransvasament a Tarragona funciona des de fa anys i no va ser aprovat per un govern del PP, i el canal de regadiu Xerta-Sénia és un projecte del tripartit, heretat i assumit per CiU, que en el futur podria servir per transvasar aigua al País Valencià. Dalmau, que continua sense tenir el carnet del partit, considera que es fa "molta demagògia" quan s’acusa el PP de voler recuperar el transvasament de l’Ebre.

El PP de Tortosa proposa un pacte municipal anticrisi

El portaveu del grup del PP a l’Ajuntament de Tortosa, Xavier Dalmau, ha plantejat aquest dimarts l’aprovació d’un pacte municipal anticrisi, tant al govern de CiU com a la resta de grups de l’oposició. Durant una entrevista al programa Primera Columna, Dalmau ha fet un balanç positiu dels primers 100 dies del segon mandat del convergent Ferran Bel. Un període que -segons el regidor del PP- està fortament marcat per la situació de crisi econòmica. Per això, Dalmau considera que seria convenient impulsar un pla municipal amb mesures de xoc en contra de la crisi. De fet, no és la primera proposta d’aquest tipus que es fa a l’Ajuntament de Tortosa des de l’oposició, ja que el grup d’Iniciativa també ho va fer durant el mandat anterior, a l’octubre de l’any passat. En concret, el portaveu del PP creu que el pacte de mesures contra la crisi hauria d’incloure mesures per reduir la despesa de l’Ajuntament, reactivar l’economia i ajudar els veïns de Tortosa, al marge de la pujada dels impostos i taxes municipals.

En la mateixa entrevista, Dalmau ha remarcat que Tortosa necessita un pla plurianual, un pacte per Tortosa consensuat pels 21 regidors i regidores amb projectes prioritaris a quatre anys vista. D’altra banda, el portaveu del grup del PP ha assenyalat que un dels punts febles del govern de Ferran Bel és que perden les formes durant els plens, ja que no tracten correctament els grups de l’oposició. Segons Dalmau, això provoca crispació en la vida política municipal. Finalment, Dalmau també ha advertit que a l’Ajuntament caldria fer més gestió municipal i menys política municipal. Segons el portaveu del PP, de vegades al ple de Tortosa es tracten qüestions de caràcter polític que no es corresponen a una ciutat de menys de 40.000 habitants.

Duran: 'Només CiU s'hi deixarà la pell pel corredor del Mediterrani a les Terres de l'Ebre'

Amposta va ser l’escenari, dissabte passat, del primer gran acte preelectoral a les Terres de l’Ebre amb vista a les eleccions del 20 de novembre. El candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va presentar els candidats de la federació per la demarcació de Tarragona al Congrés dels Diputats i al Senat, Jordi Jané i Ferran Bel. Duran i Lleida va aprofitar l’aprovació del corredor del Mediterrani com a obra prioritària de la Unió Europea per carregar contra el PSOE i el PP. De fet, va afirmar que només Convergència i Unió ha defensat sempre el corredor del Mediterrani. També va advertir que el corredor del Mediterrani és fonamental per al futur de les Terres de l’Ebre, i va insistir que només CiU s’hi deixarà la pell per aconseguir que el territori se’n puga beneficiar amb la parada dels trens d’alta velocitat.
 

Amposta actualitza els impostos municipals i bonificarà les noves empreses un 50%

El ple de l’Ajuntament d’Amposta va aprovar ahir dilluns les ordenances fiscals per al 2012, amb els vots a favor de l’equip de govern de Convergència i Unió, l’abstenció del PSC, i els vots en contra d’Esquerra i de Plataforma per Catalunya. Amposta ha actualitzat els impostos municipals tenint en compte el tres per cent de l’IPC interanual, una pujada que els grups de l’oposició han rebutjat que s’hagi fet en època de crisi. En canvi, des de l’oposició sí que han fet una valoració positiva de les bonificacions que ha introduït el govern de Manel Ferré per a les iniciatives empresarials que s’implanten a Amposta. Una bonificació que arribarà al 50% sobre els cost de l’impost de construccions, de la taxa per a la concessió de llicències urbanístiques, i de la taxa per a l’obertura d’establiments. A més, la bonificació també es podria incrementar fins al 90% depenent del nombre de treballadors que ocupen les noves empreses o negocis.

El conseller Cleries reconeix que fan falta més places de residència a les Terres de l'Ebre

El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, així ho va admetre ahir, durant una visita a Tortosa. Tanmateix, Cleries ha explicat que aquest dèficit es resoldrà en part amb dues ampliacions que estan en marxa: a la residència Natzaret de Móra d'Ebre, de titularitat pública, i a la residència Sant Miquel Arcàngel, gestionada pel Bisbat de Tortosa. En el cas de Tortosa, el conseller s'ha compromès a concertar bona part de les 48 noves places de residència i 30 de centre de dia, que podrien estar operatives a finals de l'any 2012. Cleries ha recordat, a més, que les residències privades poden rebre també ajudes públiques.  

LA PREGUNTA DEL DIA

 

El futur de les Terres de l’Ebre, a debat

L’associació Amics i Amigues de l’Ebre ha organitzat per aquest dissabte a la tarda el tercer debat sobre el futur de les Terres de l’Ebre. Serà a partir de les cinc de la tarda, a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tortosa, i el debat portarà per títol ‘Lo futur, representació, lideratge i cohesió territorial”, ja que estarà centrat en les propostes polítiques sobre el territori que tenen els principals partits de les Terres de l’Ebre. El president de l’entitat, Josep Sánchez Cervelló, ha avançat al programa Primera Columna que fomentar la participació ciutadana és el principal objectiu dels debats organitzats per Amics i Amigues de l’Ebre. Unes sessions de debat que estan sent enregistrades en vídeo pel director de documentals Mario Pons. Per la seua banda, el vicepresident d’Amics i Amigues de l’Ebre, Juan Luna, ha explicat que han tingut en compte la proximitat de les eleccions del 20 de novembre. D’aquesta manera, els assistents al debat podran conèixer de primera mà tot allò que ofereixen els partits per a les Terres de l’Ebre, abans de l’inici oficial de la campanya electoral.

També a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, Sánchez Cervelló ha afirmat que les Terres de l’Ebre s’estan jugant el seu futur en qüestions com el corredor del Mediterrani. Segons el president d’Amics i Amigues de l’Ebre, ara cal el consens i la implicació de tots els partits i dels agents socioeconòmics, però també del conjunt de la ciutadania, per estirar la corda. Després de la celebració d’aquest tercer debat sobre el futur de les Terres de l’Ebre, que serà aquest dissabte i amb la participació dels partits polítics, l’entitat Amics i Amigues de l’Ebre encara organitzarà una quarta sessió de diàleg. Serà un debat amb el teixit associatiu i els moviments social del territori.

Sánchez Cervelló: 'Les víctimes de la Guerra Civil van ser els republicans, no els franquistes'

"Les víctimes de la Guerra Civil van ser els republicans, ja que els franquistes van tenir dret a recuperar la memòria, recuperar els cadàvers i a tenir un paper social elevat durat moltíssims anys", ha afirmat aquest matí l’historiador flixenc Josep Sánchez Cervelló, que ha aprofitat aquest matí el seu pas pel programa Primera Columna per lamentar els dubtes que ha tingut el govern de CiU al voltant del Memorial Democràtic. A banda, Sánchez Cervelló també ha criticat la indefinició dels nous responsables del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre, així com l’episodi de descoordinació i de falta d’un protocol clar al voltant de les restes d’un soldat republicà localitzades fa unes setmanes a la línia fortificada de la Fatarella. De fet, l’historiador ha recordat que fa molts mesos que CiU va guanyar les eleccions, i que encara no han designat el nou director del Memorial Democràtic. Tanmateix, Sánchez Cervelló ha celebrat les paraules en favor de la recuperació de la memòria històrica que dissabte va pronunciar a la Fatarella la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Segons l’historiador, cal defensar la memòria democràtica, ja que és la base social per aconseguir i mantenir la cohesió del país.

Ortega defensa que cal homenatjar les víctimes de la Guerra Civil per 'cicatritzar ferides'

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha recordat este dissabte, des de la Fatarella, la necessitat d'ajudar les famílies dels desapareguts a la Guerra Civil. Segons Ortega, cal ajudar-los a cicatritzar la ferida i fer que la societat avance cap a la cultura de la pau. Ortega va participar en un homenatge als soldats desapareguts durant la Batalla de l’Ebre, que es va celebrar en el monument Ossera de les Camposines amb la participació de més d’un centenar de familiars. L’Ossera de Camposines recull en unes plaques les noms de les persones que van desaparèixer durant la Batalla, i que després així ho van denunciar les seues famílies a l’oficina de desapareguts. De fet, dissabte es van incloure al mur els noms de 40 persones. D’aquesta manera, les famílies poden trobar al memorial de les Camposines un lloc per recordar-los i visitar-los. La vicepresidenta ha afirmat que abans de final d’any han de designar el nou director del Memorial Democràtic, i ha assegurat que la Generalitat mantindrà el suport a la recuperació de la memòria històrica, ja que és un deure com país recollir el testimoni de la gent que va deixar la vida per les llibertats.

Imatge ACN

El tercer institut de Tortosa canvia de nom i passa a dir-se Institut Cristòfol Despuig

El consell escolar de l'Institut de Tortosa ha decidit, reunit en una sessió extraordinària el passat 20 d'octubre, aprovar la proposta de canvi de nom del centre, que passarà a dir-se Institut Cristòfol Despuig. "Un cop instal·lats a la part esquerra de la ciutat i amb un edifici propi hem cregut que calia guanyar en identificació i imatge pròpies; aquestes raons ens han portat a plantejar el canvi de nom", ha escrit el director, Josep-Ramon Subirats, en una carta adreçada al Departament d'Ensenyament.

"Cristòfol Despuig és un dels personatges més rellevants de la història tortosina. Cavaller del segle XVI, fou l’autor de l’obra en català més important del Renaixement, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa'", segueix la carta. 'Aquesta obra està escrita en forma de diàleg en què tres personatges, dos tortosins i un valencià, debaten sobre temes relacionats amb la ciutat, Catalunya i la política del seu temps, entre altres. Amb aquest canvi de nom pretenem créixer encara més com a institut i com a comunitat educativa de referència a la nostra ciutat", conclou la carta del director de l'institut.

El PSC força el govern a pagar el que deu als ajuntaments

El Parlament ha aprovat aquest dijous una moció presentada pel grup del PSC, que insta el govern català a garantir el manteniment de l’aportació econòmica de la Generalitat als ajuntaments, molts dels quals es troben amb problemes econòmics arran del retard en els pagaments. L’encarregada de defensar la moció ha estat la diputada ebrenca Núria Ventura, qui ha lamentat que el grup de Convergència i Unió (CiU) haja votat en contra de respectar els acords i els convenis signats amb els ajuntaments sobre temes que afecten el desenvolupament de les competències municipals. La diputada d’Ulldecona ha explicat que la moció també reclamava que la Generalitat fes públic quin és el deute que té amb els diversos ajuntaments catalans, abans de començar a pagar els diners que li pertoca en un període màxim de dos mesos.

En declaracions al Canal 21 Ebre, Ventura també ha lamentat que CiU s’haja quedat en minoria votant en contra de la moció dels socialistes al Parlament. Segons la diputada del PSC, deu mesos després d’entrar al govern, CiU continua fent d’oposició i buscant falsos culpables. Finalment, Ventura ha criticat que CiU votés aquesta setmana en contra de dues propostes de resolució per impulsar la creació de la vegueria de l’Ebre.

Bel lamenta al Parlament l''infrafinançament' dels municipis i defensa el concert econòmic

"Una llei de finançament local genuïnament catalana i lligada al concert econòmic català" ha estat la posició defensada aquest matí al Parlament per l’alcalde Tortosa i membre del Consell Nacional de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Ferran Bel. Bel ha participat aquest matí a la comissió d’estudi del pacte fiscal, en representació de l’ACM. L'alcalde de Tortosa ha destacat la necessitat que tenen els ajuntaments d’un sistema de finançament local que els tregui d’una situació d"infrafinançament".

Bel també ha defensat que el concert econòmic català seria molt bo per als municipis, ja que d’aquesta manera es podrien aconseguir "criteris de repartiment molt adequats per a la nostra realitat nacional". El fet que la nova llei de finances locals estigui lligada a un pacte fiscal català, permetria elaborar una llei de finançament catalana i única per al món local que es diferenciés del finançament municipal d’altres pobles de l’Estat Espanyol, un dret que recull l’apartat segon de l’article 219 de l’Estatut de Catalunya.

Durant la seua compareixença, l'alcalde de Tortosa també ha aportat xifres sobre el diferent finançament que reben els municipis de règim comú (1.034 euros per persona i any) i els municipis amb règim foral (1.437 euros per persona i any). Per tant, una diferència de finançament d’un 33% separa els recursos que reben actualment els municipis catalans dels bascos o dels navarresos. Finalment, Bel ha agraït al Parlament que compte amb les aportacions de les entitats municipalistes en la creació del document que guiarà la demanda pel pacte fiscal català. Les entitats municipalistes han tancat avui la tanda de compareixences de la comissió amb la participació també del president de la Federació Catalana de Municipis (FCM), Manel Bustos, que ha fet referència a la deficient situació econòmica actual dels consistoris i la necessitat de què el nou concert econòmic català reconegui en un capítol un nou model de finançament català. No serà fins el proper dimarts que tots els partits presentaran per separat les seues propostes de conclusions, les quals seran aprovades divendres de la setmana vinent.

Imatge ACM

El nou govern de l'Estat haurà de decidir la seu del magatzem de residus nuclears

Serà molt difícil que el govern de l’Estat anuncie el destí del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears abans de les eleccions del 20 de novembre. Així ho ha reconegut el mateix ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, i així ho té pràcticament assumit l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC). El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Ascó, Josep Martínez, ha manifestat aquest divendres els seus dubtes sobre una decisió sobre el magatzem nuclear abans de les eleccions, i ha remarcat que per això l’AMAC ha decidit aquesta setmana congelar les relacions amb el govern de l’Estat. Durant una entrevista al programa Primera Columna, Martínez ha recordat que els ajuntaments nuclears porten esperant una decisió des del 2010, i que ningú té en compte que l’objectiu de l’MTC és millorar el control i la seguretat al voltant del combustible gastat de les centrals.

En la mateixa línia, Martínez ha afirmat que l’AMAC ha decidit congelar les relacions perquè no vol polititzar-se ni influir en la campanya. Per tant, tornarà a negociar amb el nou govern que surti de les urnes, siga del color que siga. Durant la mateixa entrevista a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, el primer tinent d’alcalde d’Ascó també ha mostrat la seua desconfiança cap al PP, encara que és l’únic partit que ha defensat a Catalunya l’arribada de l’MTC a la Ribera d’Ebre. Martínez ha recordat que el PP governa els ajuntaments els altres dos candidats princials a rebre el magatzem.

Finalment, Martínez ha valorat la importància d’haver aconseguit la renovació de la llicència d’explotació de la central d’Ascó. D’aquesta manera, segons el primer tinent d’alcalde, tant Ascó com la Ribera d’Ebre tindran 10 anys més per preparar la transició cap a un altre model econòmic que no depengue del monocultiu de la nuclear.

Ascó pagarà el nou CAP i el metge 24 hores

Josep Martínez, que també és regidor de Sanitat, ha explicat durant el seu pas pel programa Primera Columna que els ajustos pressupostaris del Departament de Salut també estan afectant els veïns de la seua població. En la mateixa línia, Martínez ha recordat que l’Ajuntament d’Ascó havia concretat amb el govern anterior de la Generalitat la construcció d’un nou centre d’atenció primària, de manera que el consistori ara avançarà els diners per poder fer les obres. Així, tot i la revisió a la baixa del pla d’inversions del Servei Català de la Salut, l’Ajuntament insisteix que el CAP és necessari per al municipi, ja que millorarà l’assistència sanitària a Ascó i als pobles de la zona d’influència. A banda, l’Ajuntament al·lega que Ascó no té servei de transport públic per arribar fins al CAP de Flix, que és el centre sanitari més proper al municipi. A més a més, l’Ajuntament també assumirà el cost de tenir un metge a la població durant les 24 hores del dia.

Sònia Bertomeu afirma que la situació al CAP de Deltebre és greu

La regidora de Política Social i Salut de l’Ajuntament de Deltebre, Sònia Bertomeu, ha detallat aquest dijous la gravetat de la situació al centre d’atenció primària d’aquesta població del Delta. Bertomeu va encapçalar la manifestació de diumenge passat per denunciar el col·lapse del centre d’atenció primària de Deltebre, la situació a l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i els ajustos del Departament de Salut a les Terres de l’Ebre. La regidora de Deltebre ha negat que l’assistència als usuaris siga la mateixa d’ençà de les retallades, tal i com afirma Salut, ja que al centre d’atenció primària es formen cues, les urgències són “nefastes”, i la gent no té clar si ha d’anar a visitar-se al CAP de Deltebre o al de Sant Jaume d’Enveja. Sònia Bertomeu ha fet aquestes declaracions durant una entrevista al programa Primera Columna. Amb tot, la regidora de Política Social i Salut ha assenyalat que encara hi ha veïns a Deltebre que no són prou conscients de la situació.

D’altra banda, Bertomeu ha destacat la importància de què els ajuntaments afectats es puguen coordinar al voltant de la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre, que aquest vespre ha convocat una assemblea general d’usuaris a l’auditori de Tortosa. De fet, l’Ajuntament de Deltebre espera el resultat d’aquesta assemblea per saber si convocarà una altra manifestació, o bé si directament se sumarà a la que puga organitzatr la plataforma. A més, la regidora de Política Social i Salut ha remarcat que l’Ajuntament de Deltebre no se sent sol en la seua lluita, ja que ha rebut el suport de les poblacions veïnes. A la manifestació de diumenge a Deltebre van participar un miler de persones. La lectura del manifest es va fer de forma conjunta a dalt del pont Lo Passador, que uneix Deltebre i Sant Jaume. En aquest sentit, el CAP de Deltebre s’ha vist afectat per la no renovació de contractes de metges i infermeres, però també a causa de la pèrdua de l’assistència continuada al CAP de Sant Jaume d’Enveja.

Recollida solidària de taps de plàstic a Deltebre

L'Ajuntament de Deltebre s'ha adherit a una campanya solidària de recollida de taps de plàstic que ha posat en marxa Jèssica Heras, una jove de 22 anys que viu a Vilafant, a l’Alt Empordà. Jèssica Heras pateix una sordesa bilateral profunda des dels 2 anys, i la campanya té l’objectiu de recollir taps de plàstic per a una empresa de reciclatge que s’ha compromès a finançar els 9.900 euros que necessita la noia per poder canviar-se el processador de so d’una pròtesi auditiva que porta implantada a l’oïda, el que es coneix com un implant coclear. Per assolir el repte, caldria recollir unes 50 tones de taps de plàstic, tant d’ampolles de begudes com productes de neteja personal i domèstica. En aquest sentit, l’Ajuntament de Deltebre ha habilitat diversos punts de recollida de taps de plàstic per tot el poble. La regidora de Política Social i Salut de Deltebre, Sònia Bertomeu, ha aprofitat el seu pas pel programa Primera Columna per explicar aquesta campanya solidària que ja s’ha escampat per tot Catalunya.

Imatge: Canal Nord TV

[Tribuna] 'La independència fiscal arribarà amb la indepèndencia política', per Adam Tomàs

Ara que la Unió Europea ha anunciat que inclou un nou eix ferroviari, el del Mediterrani, dins del mapa que regiran les inversions supraestatals prioritàries durant uns quants anys, és adient subratllar que l’eficiència del transport (de persones, de mercaderies i de l’energia) és essencial per a la competitivitat de l’economia, i per superar els cicles de crisi com l’actual. Aquest transport a la demarcació de Tarragona s’articula majoritàriament en organismes i infraestructures que depenen d’un Estat al qual enviem 20.000 milions l’any via impostos i que no ens els retorna. A les nostres comarques aquest greuge encara és més gran quan veus com el govern espanyol a més de destinar menys partides pressupostàries per infraestructures que a d’altres llocs, passat el temps no s’executen i per tant la partida no es liquida. Les comarques de l’Ebre, d’on sóc jo, som un autèntic forat negre en les inversions estatals; fins al punt que l’única infraestructura viària estatal que s’ha executat en aquests darrers anys és un accés de la carretera N-340 a Alcanar, conegut com l’Àngol. Mentrestant les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i Riudecols (que sumen menys de 15 quilòmetres) no s’han iniciat i la de l’Aldea té les obres aturades des de fa un any. La bona gent del Camp de Tarragona també patiu despropòsits, com la (no)autovia A-27, o les eternes obres del Corredor del Mediterrani, per no parlar que ni el Port de Tarragona ni l’Aeroport de Reus no tenen una gestió pròpia catalana.

Ara amb la futura transformació de l’eix ferroviari mediterrani cal exigir al govern espanyol que compleixi amb tots els seus compromisos en infraestructures viàries i ferroviàries per fer els nostres ports, empreses i indústries tant competitives com qualsevol altra del món, amb les mateixes oportunitats, perquè tenim el potencial però no tots els mitjans. Els catalans no som il·lusos i sabem que això també costarà perquè les decisions es prendran a Madrid i allà gairebé mai ens són favorables –per no dir ras i curt que ens maltracten -. Per això a les Corts espanyoles hi hem d’anar amb l’objectiu de solucionar el dèficit fiscal que patim, també dit espoli fiscal, i la millor solució no és altra que la independència fiscal. I aquesta només arribarà amb la independència política. Perquè mentre depenguem d’Espanya, a més del dèficit fiscal seguirem acumulant el greuge de les inversions que els diferents governs espanyols no han realitzat durant dècades.

Els candidats de la coalició que presentem ERC i Reagrupament, amb el nom Catalunya Sí, anirem a Madrid a representar amb coherència, honestedat i humilitat la veu de d’aquells que volen un divorci amistós amb Espanya i la dels que volen una major justícia social. La d’aquells que no estem d’acord en que la festa d’uns quants l’haguem de pagar els de sempre amb retallades socials i de drets. Cal aprofitar l’altaveu del Congrés per exigir que la nostra gent, les nostres empreses i indústries no pateixin la crisi actual de doble manera, per ella mateixa i pel dèficit fiscal, i per tant treballarem per la independència fiscal. I caldrà plantar cara a les polítiques del PP les quals no només són una amenaça per la nostra llengua, la nostra cohesió social i la nostra economia sinó també ho són per les seves propostes de transvasament i d’ubicar-nos el cementiri de residus nuclears a Ascó.

Adam Tomàs i Roiget 
Cap de llista al Congrés de la coalició Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-RI.cat)

L'hospital Verge de la Cinta ‘farà pont’ el 31 d’octubre i el 5 de desembre

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta és un dels centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) que han quedat afectats per un calendari de tancaments programats, per estalviar i quadrar el pressupost abans de final d’any. En concret, l’hospital de referència de les Terres de l’Ebre quedarà sota mínims els propers dies 31 d’octubre i 5 de desembre, tot coincidint amb els ponts de Tots Sants i de la Constitució. L’objectiu de l’ICS és que cada hospital tanque un màxim de cinc dies, per reduir en costos laborals i poder estalviar al voltant d’un milió d’euros. D’aquesta manera, els hospitals que depenen de l’empresa pública de la Generalitat funcionaran com si fos un dissabte. Així, es mantindran les urgències, les operacions urgents i altres serveis necessaris, a més de les plantes d’hospitalització. En canvi, no hi haurà consultes externes, ni el servei de radiologia, ni els laboratoris, ni les intervencions programades. Una mesura que allargarà les llistes d’espera, com ja va anunciar el conseller de Salut, Boi Ruiz.

Gandesa posa al dia els comptes de l’Ajuntament

L’alcalde de Gandesa, el convergent Carles Luz, ha fet aquest dimecres un balanç molt positiu dels primers 100 dies del seu govern municipal. Luz ha afirmat que el pacte de govern amb el PP està funcionant correctament, i que han dedicat la major part del temps a treballar de portes endins, amb l’objectiu de posar al dia els comptes de l’Ajuntament de Gandesa. En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que han tancat la liquidació dels pressupostos del 2009 i del 2010. A més, en només tres mesos han pogut aprovar el pressupost municipal per al 2011 i començar a preparar les ordenances fiscals per poder aprovar el pressupost del 2012. Segons Luz, l’Ajuntament de la capital de la Terra Alta es trobava en una situació crítica, ja que si no actualitzava els números corria el perill de deixar de rebre els ingressos provinents de l’Estat. A més, ara el consistori de Gandesa podrà pagar els seus proveïdors i cap subvenció es quedarà congelada.

Carles Luz ha fet aquestes declaracions durant una entrevista al programa Primera Columna. L’alcalde de Gandesa ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre per explicar quines obres es faran a la població d’aquí a final d’any. Una de les més importants és la reforma del celler cooperatiu, però també es renovaran alguns carrers del nucli històric. Luz ha detallat quins carrers es faran durant el 2011 i quins es reurbanitzaran entrant el 2012. Primer, els carrers Santa Anna, Forn i Embadal; i després, el carrer Germandat.

Finalment, Luz ha explicat que l’Ajuntament de Gandesa haurà d’apujar alguns impostos municipals per al 2012, amb l’objectiu d’ajustar-los a la realitat actual. Tanmateix, l’alcalde ha defensat que les pujades d’impostos han de ser justes i equilibrades, per poder mantenir els serveis municipals i entenent que la població també està patint els efectes de la crisi.
LA PREGUNTA DEL DIA

L'alcalde de Tortosa adverteix que l'Ebre no pot permetre que el corredor del Mediterrani passe de llarg 'com l'Euromed'

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha fet aquest dimecres al migdia una valoració positiva de la ecisió de la Comissió Europea de considerar prioritari el corredor ferroviari del Mediterrani. "Era la decisió esperada, raonable i desitjada pel territori", ha afirmat Bel. Tanmateix, l'alcalde tortosí s'ha referit de seguida a les repercussions en clau territorial d'aquest projecte, tot advertint que les Terres de l'Ebre "no poden permetre que aquest corredor passi de llarg". "El nostre repte és ara que no ens passi el mateix que amb l'Euromed", que actualment encara no té parada a l'estació de l'Aldea, ha remarcat l'alcalde de Tortosa. En la mateixa línia, Bel ha afegit que el corredor representa una bona oportunitat per desenvolupar el port de l'Ebre -"el port dels Alfacs"- gràcies al nou eix comercial, i que també atorgarà un important valor afegit per al sòl industrial que s'està desenvolupament al territori. En relació a l'aposta de la Comissió Europa per altres eixos ferroviaris, l'alcalde ha comentat que "les solucions del cafè per a tothom no són bones per a ningú, i encara menys en temps de crisi". Segons Bel, "ara li pertoca al govern central marcar les prioritats i des del territori hem de treballar perquè les Terres de l'Ebre no en quedin al marge".


+Àudio:
-L'alcalde de Tortosa reclama que amb el corredor del Mediterrani "no passi el que ens ha passat amb l'Euromed"

LA PREGUNTA DEL DIA

Germà Bel: 'Avui farem una esmena a l'Espanya radial, però després vindran els detalls i ja veurem com queda tot'

El corredor mediterrani ja és oficialment una prioritat de la Comissió Europea. L'eix ferroviari ha de connectar el 2030 els ports de Barcelona, Tarragona i València amb Cartagena, Almeria i Algesires. El traçat escollit aniria de Figueres a Almeria, i després s'endinsaria per l'interior cap a Granada i Sevilla i fins a Algesires. Amb tot, la Unió Europea també considera interessants els corredors atlàntic i central, si bé deixa per més endavant el túnel que hauria de travessar els Pirineus des de Saragossa. I en el dia de l'anunci oficial, el programa 'Els matins' de TV3 ha comptat amb l'expert ebrenc en infraestructures Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona. L'entrevista al canareu ha estat molt aclaridora sobre la importància de què el corredor ferroviari passés per l'eix mediterrani. Però Bel ha estat moderadament optimista, i ha fet un advertiment important: "Avui farem una esmena a l'Espanya radial i estarem tots molt contents. Després vindran els detalls i ja veurem com queda tot." El canareu ha recordat que el model de l'Espanya radial fa 291 anys que està en marxa, i que una esmena no té perquè canviar-lo totalment. "Una prioritat existeix quan no tot és prioritari. Si tot és prioritari, res no és prioritari", ha afegit, en referència al doble joc del govern de l'Estat en favor del corredor mediterrani i del corredor central. D'altra banda, com ja ve sent habitual, Germà Bel ha criticat la política estatal en la construcció de les línies de trens de gran velocitat, però també la política aeroportuària de la Generalitat, amb projectes com l'aeroport de Lleida. "La feina mal feta no és un monopoli de l'administració general de l'Estat", ha conclòs Bel.

Vinaròs busca reactivar la plaça de bous amb el polèmic Ratón

4.000 entrades s’han posat a la venda a Vinaròs per poder veure el famós i polèmic bou Ratón el proper dissabte, 22 d’octubre. És el primer acte per donar un nou impuls a la plaça de bous de Vinaròs, que actualment no té gestor. La població del Baix Maestrat, governada pel Partit Popular, vol aprofitar la prohibició de les corrides a Catalunya per atraure els aficionats catalans als espectacles taurins. De moment, ja s’han venut més de 1.600 entrades, moltes de les quals en poblacions de les Terres de l’Ebre com ara Amposta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja o Sant Carles de la Ràpita. De fet, el diari Levante explicava fa uns dies que les penyes taurines de Catalunya ja havien reservat un miler d’entrades per poder veure Ratón a la plaça de bous de Vinaròs.

La Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre convoca una assemblea general a Tortosa

La Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre ha convocat aquest dimarts la primera Assemblea General d'Usuaris de la Sanitat de les Terres de l'Ebre, que tindrà lloc a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa el proper dijous, 20 d'octubre, a partir de les 20.30 hores del vespre. En aquest sentit, ha editat un cartell informatiu amb la cara del doctor House, el popular personatge de la sèrie de televisió, amb un esparadrap a la boca, i el lema "No et callis, mou-te". L'objectiu de l'assemblea és convocar la primera mobilització important en nom de la plataforma, però també es tractaran altres qüestions importants. La Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre es va presentar el passat 26 de setembre a Tortosa, amb l'objectiu de defensar el sistema públic de salut i mobilitzar els usuaris del territori. A més, la plataforma també està present a la xarxa social de Facebook i al portal de vídeos YouTube. A banda, en les últimes hores també ha obert un compte a la xarxa de Twitter.

Gandesa aposta per ampliar la qualitat de la Festa del Vi

La mostra de vins serà el principal reclam de la 24a Festa del Vi de Gandesa, que enguany se celebrarà del 28 d'octubre fins al 2 de novembre. Amb aquest propòsit l’organització segueix esforçant-se per fer-la cada cop més atractiva per al públic més entusiasta del vi amb denominació d'origen. Així, tot i que manté el mateix nombre d’expositors que la passada edició, la mostra de vins ampliarà la superfície d’exposició fins als 700 metres quadrats amb una doble finalitat, ampliar l’aforament i millorar la circulació del públic. També s’ha optat per consolidar la Rambla Democràcia i l’interior d’una gran carpa com a emplaçament, tot millorant així la seua comunicació i sobretot, resguardant la mostra de possibles adversitats meteorològiques.

 Els 22 expositors vinícoles vinculats a la DO “Terra Alta”, 21 d’ells cellers inscrits al Consell Regulador, oferiran la degustació i la venda de fins a 134 referències. Com a novetat d’aquest any, cada expositor servirà la degustació dels seus productes d’acord amb el valor de cada marca, tipus i elaboració. D’aquesta manera una degustació, d’aproximadament 10 c.c. de vi, podrà costar entre 1 i 3 tiquets de degustació. Tanmateix, amb la compra de la copa i els primers 5 tiquets de degustació, s’obsequiarà al visitant amb una llibreta de notes que inclourà, a mode de directori, la informació de tots els expositors i vins presents. A més d’aquesta opció, amb un cost de 8 euros, també s’oferirà la possibilitat d’adquirir 5 tiquets de degustació per un import de 5 Euros. També cal destacar “Les Punxades”, iniciativa gastronòmica que en el marc de les Jornades del Corder ha promogut el Consell Comarcal de la Terra Alta i l’organització de la Festa del Vi. Al llarg de dissabte i diumenge, 15 restaurants oferiran diverses “punxades” (tapa o pinxo), complementant així l’oferta vinícola de la mostra. El cost de dues “punxades” serà de 3 euros.

Imatge Festa del Vi de Gandesa