2 de setembre del 2012

[Tribuna] 'Consens, just i necessari', per Enric Roig


Sovint, en els àmbits polítics ens omplim la boca amb paraules molt necessàries en els temps que vivim, com acord o consens, però sovint es queden sense sentit i passen a engrossir els llistat de temes que tothom creiem que cal fer i que no es fan. Si ens cenyim a la seva definició, Consens és un terme que procedeix del llatí consensus i que fa referència a l’acord al qual s’arriba pel consentiment entre els membres d'un grup o entre varis grups. Una decisió per consens, per tant, és aquella que es pren gràcies a l’acord d’una majoria però, a la vegada, tractant de minimitzar el nivell de conflicte amb la minoria.

A Tortosa el govern municipal està constituït per CiU, a qui els tortosins i tortosines han escollit legítimament atorgant-los la majoria absoluta. És ben cert, però, que aquest ampli poder es pot administrar de diverses maneres i, segons el meu parer, s’ha de fer amb generositat, com tot allò que es desenvolupa en l’àmbit polític. Sense aquesta generositat malament administrarem les nostres accions i els nostres esforços, per fer una societat més justa, i equitativa.

En el ple del 12 de setembre de 2011 a l’Ajuntament, el grup municipal del PSC va presentar una moció per proposar que s’anomenés Centre Cultural Ricard Salvat el complex cultural que es construeix a l’edifici modernista de l’antic escorxador municipal i seu del futur Museu de Tortosa. La proposta va ser rebutjada amb els vots en contra del grup municipal de CiU i amb l’abstenció del grup municipal d'Iniciativa. Tots dos grups van argumentar que aquest tipus de propostes s’han de fer per consens, i no a través d'una moció al Ple. Si realment hi hagués hagut voluntat de consens, tal com ha fet en altres cops, la moció hauria pogut arribar unitàriament al ple després de la junta de portaveus. Per tant, era obvi que no hi havia aquesta voluntat de consens per part de CiU.

La gran paradoxa s'ha produït fa poques setmanes quan el regidor de Cultura va informar als diferents grups que en uns mesos s’inauguraria el museu de Tortosa i que ja ens farien saber el nom del futur complex. Textualment va assenyalar que era una sorpresa que oportunament ens comunicarien.

I tant que ens hem quedat sorpresos i estupefactes després de la seva defensa fèrria del necessari consens. I més quan fa pocs dies vàrem conèixer a través de la premsa que el museu s’inaugurarà al setembre i que es dirà Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”.

Un cop més hem assistit a un fet repetit per part d'un govern amb escassa lleialtat institucional cap als grups de l’oposició i manca de voluntat de consens. CiU va excusar-se en un consens que no ha practicat mai per no aprovar una proposta sorgida des de les files socialistes i que era el reconeixement de Ricard Salvat, un dels tortosins més il·lustres, amb una trajectòria molt àmplia i de gran reconeixement internacional, compromès amb la seva societat i el seu temps, democràtic, antifranquista i progressista.

Sovint a l’hora de prendre decisions, es fa poc anàlisi. Cal recordar que el gran complex de l’antic escorxador municipal és un obra arquitectònica de primera magnitud de principis del segle XX de l’arquitecte Pau Monguió; que respon al disseny arquitectònic prototip del modernisme, similar a obres cabdals de la mateixa època com l’Hospital de Sant Pau de l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, un dels millors conjunts de l’arquitectura modernista catalana juntament amb l’Institut Pere Mata de Reus, obra del mateix arquitecte, constituïdes totes elles per diferents pavellons i recorreguts que formen tot un conjunt, on tot pot encabir-se i sumar. En aquest cas el complex, destinat abans a escorxador i ara a centre cultural, que inclou diversos pavellons com la Sala d’Exposicions Antoni García, els serveis administratius de l’IMACT, i que ara inclourà també el Museu de Tortosa “Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre”, amb els corresponents serveis, entre d’altres, de botiga i punt d’atenció turística, per què no es podia dir Centre Cultural Ricard Salvat?

La nostra proposta continua sent vàlida. Ara més que mai, quan la política ha perdut credibilitat, i quan la dedicació a les tasques polítiques està absolutament desprestigiada,  cal generositat i cal consens i cal sobretot evitar el conflicte, per respondre a les necessitats de tots i de totes; la política no ha de ser confrontació. Ara més que mai, és just i necessari el consens, i que Ricard Salvat sigui reconegut a la seua ciutat, Tortosa, és més que mai, just i necessari.


Enric Roig i Montagut
és arquitecte i regidor del PSC a Tortosa

14 comentaris:

  1. Enric, estic totalment d'acord amb tu que el govern de la ciutat menysté a qualsevol que no combregue amb el seu pa i el seu vi, en una cerca mística de la transfiguració del cos de Crist en el cos de Ferran.

    Però em sembla excessiu demanar que el museu de la ciutat porti el nom de Ricard Salvat, més enllà del valor de la seva figura.

    Ricard Salvat, no és Picasso o Gaudí. Dic això, perquè potser Horta de Sant Joan, ha de tenir un Museu Picasso, com a crida per als visitants del poble, però Tortosa té prou història, molta encara totalment per explotar, per tal que el museu de la nostra ciutat porti el seu nom, amb l'afegit de Terres de l'Ebre, nomenclatura més acceptada políticament per fer referència a un territori cultural que es remunta als ilercavons.

    Caldrà altre tipus de reconeixement per a Ricard Salvat, dis-li carrer, dis-li qualsevol altra iniciativa que sigui més convenient.

    ResponElimina
  2. Hi ha un personatge tortosí que te mil cops més dret a rebre un homenatge de la ciutat important. Encara que no sigue nat a Tortosa, per ella es va desviure i en ella va morir.
    Ell és Joan Abril i Guanyabens.

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó Pauper. Ens va deixar dos magnífics edificis: el Mercat i l'escorxador.

    Pots cercar mercats municipals per arreu, però pel que fa a la proporció entre el nombre d'habitants i la volumetria de l'edifici, crec que no se'n troba cap com el de Tortosa. Per mirar relativament aprop, compareu-lo amb el de Tarragona...

    ResponElimina
  4. http://www.urbipedia.org/index.php/Joan_Abril_i_Guanyabens#cite_note-1

    Entrada dedicada a Joan Abril i Guanyabens. Aquest gran desconegut pels tortosins.

    Com diu l'entrada "Su obra queda por estudiar adecuadamente aún hoy en día."

    Fundador del primer museu de la ciutat. Potser sí, que es mereix alguna cosa més que un carrer amagat aquest arquitecte no nascut a Tortosa, que va demostrar sobradament estimar la ciutat, per mí un tortosí exemplar.

    ResponElimina
  5. D'això...voleu dir que el va fer el Joan Abril el Mercat, o el Joan Torras i Guardiola de Barcelona? No sé, no sé, però em sembla que li van ficar el nom d'arquitecte del mercat a qui no el va fer...

    ResponElimina
  6. Roig, si haguessis proposat Abril i Guanyabens potser hauriem dit que agranaves cap a casa. ( per arquitecte ).
    De totes maneres, qui va ser l'arquitecte de l'escorxador, Guanyabens o Monguió ? que no m'ha quedat clar.

    ResponElimina
  7. Tot és opinable, com no.
    Quan a Ricard Salvat, no sé sinó és prou tortosí, no té prou categoria intel·lectual, que representa només a una part de la cultura. No ho sé, els que s'hi oposen ho sabran. Ara bé, Tot i suposant que Abril i Guanyabens fora l'arquitecte de l'escorxador ( que sembla que no està clar ) això, posats així, tampoc hauria de ser suficient motiu per posar el seu nom; que l'edifici aculli el contingut que sigui no té perquè premiar a l'arquitecte del continent. De fet, tot el seu contingut també podria ubicar-se a un altre lloc.
    Però el més important, l'edifici en sí, l'infrastructura que acull fets, activitats i exposicions de caire cultural, a més d'un museu, el seu conjunt ben bé pot tenir el nom genèric de Centre cultural ( millor que com es coneix ara escorxador/matadero ) amb un nom propi concret i el museu ( part del centre ) un altre nom que, a més de Tortosa, hi afegeixi els cognoms que calgui.

    ResponElimina
  8. Crec que Enric Roig també hi estarà d'acord. Ell l'ha de conèixer bé.
    Celebro l'avinença Emili.
    Li devem encara per tot el que hem gaudit amb les seves obres!

    ResponElimina
  9. La pàgina de l'Ajuntament dona informació sobre l'autoria

    http://www.tortosaturisme.cat/ca/monuments/25-el-mercat-municipal-1884-1887

    I Ximo, treu-te la pols de les orelles. Si s'arribes a merèixer el nom del museu el Joan Abril és perquè coincideix en que va ser l'arquitecte de la infrastructura i va ser el primer impulsor del museu de Tortosa. Malgrat això, ja he dit que per mi, amb Museu de Tortosa/arqueològic i històric de les Terres de l'Ebre em sembla bé.

    Un centre cultural és una cosa, i un Museu és un altra. Que hi hagi exposicions temporals, tampoc li resta la possibilitat que es digui Museu.

    Que cerca un turista mitjà a una ciutat com Tortosa? Un centre cultural o un museu? Bona pregunta. Fins ara, per desgràcia, no podia cercar rés.

    ResponElimina
  10. http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12482758682358288532846/206004_0013.pdf

    Segons aquest imatge d'un llibre de 1889, el projecte del Mercat és de tots dos,Joan Torràs i Joan Abril.

    ResponElimina
  11. Estic a punt de rendir-me.
    Ja no sé si parlem de l'autoria de l'escorxador de la del mercat municipal o de la pols de les orelles. Per cert, emili, mentre jo em trec la pols, tu treu-te la son ( que és com es diu ).
    Encara no m'heu aclarit si realment va ser l'autor de l'escorxador, si del que jo parlo és del nom del conjunt......
    "Museu Històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre Joan Abril i Guanyabens" ubicat al Centre Cultural Ricard Salvat. Què et sembla ?

    ResponElimina
  12. Ximo, el nom que proposes em recorda una frase sobre els consensos. Que és un camell? Un cavall dissenyat per una comissió...

    ResponElimina
  13. Ara has estat fi.....
    Apa, vaig a veure els Quicos.......i Botifarra.

    ResponElimina
  14. En fi, els del PSC també tenen idees de "bombero", Ricard Salvat i l'Ajuntament de Tortosa no van tenir gaires bones relacions, i diguem que no dóna el perfil de nom per a Ferran Bel, era una suggerència morta des del primer moment.
    Joan Abril va ser el fundador del museu, per tant no és una idea del tot descabellada, a més fou la cara cultural del tortosinisme gonzalista al qual Bel crec que s'hi vol paréixer en la intimitat, pobret...no se'l creu ningú en l'esteladeta a la espatlla, però això és un altre tema.És interessant el repàs que fa Jacobo Franquet al llibre "Ebrencs del segle XIX" a Joan Abril al que qualifica poc menys que com un arquitecte de tercera amb ínfules artístiques...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta