[Tribuna] 'El PSC hi serà present', per Joan Alginet

Catalunya viurà el proper 11 de setembre una diada històrica. De fet, els actes institucionals quedaran relegats en segon terme davant la gran manifestació que hi ha convocada a la tarda i on segons totes les previsions, serà un gran clam del poble de Catalunya. Tot i el lema que obrirà la marxa, la manifestació serà transversal, inclusiva i amb vocació unitària, com ha de ser! Les grans concentracions ciutadanes no les fan ni els lemes, ni les pancartes ni tant sols els qui les convoquen. Les fa l’esperit col·lectiu de reivindicar alguna causa, en aquest cas la causa nacional, l’esperit d’un poble que sortirà a reivindicar més llibertat, ja bé sigui mitjançant un pacte fiscal que ens aporti més recursos o d’altres, els més agosarats, reclamant un nou estat dintre de la Unió Europea. Reivindicacions legítimes i en certa manera justes, que volen posar fi a un model d’Estat de les Autonomies arcaic i que almenys en el cas de Catalunya ha suposat un fre en moltes de les nostres aspiracions.

A pocs dies de la marxa l’important ha de ser sumar, aplegar totes les sensibilitats possibles del nostre país sense la mínima intenció d’excloure a ningú. Les maniobres polítiques d’algunes forces d’excloure al PSC de la negociació del pacte fiscal i ara d’aquesta marxa, ens poden portar a un xoc de trens que no serà profitós per ningú. Ara toca estar al costat de Catalunya, i Catalunya som tots. Mentre el país viu les hores prèvies a la gran marxa, sonen els bans pels pobles i els autobusos esgoten les seves places, el PSC sembla estar mirant cap una altra banda. Si que és cert que el nostre model polític no és la independència, però si per alguna cosa s’ha caracteritzat el socialisme democràtic amb el pas dels anys ha estat per ser un moviment aglutinador de masses que ha evolucionat al mateix temps que ho ha fet la societat essent protagonista dels principals canvis i transformacions socials.

Les lluites obreres que van donar peu al naixement del pensament socialista ja s’han difuminat i els paradigmes de la societat ens porten a buscar nous reptes i nous plantejaments diferents als originaris. No podem seguir sent presos dels dogmes del passat, el que ahir era una obvietat avui és qüestionat, la societat cada cop és més inconformista. Els canvis en els últims anys han estat constants i persistents i així ho seguiran sent en els anys que venen. A més, alguns dirigents del nostre partit sovint obliden que tant el dret a l’autodeterminació dels pobles com lluitar per aconseguir més llibertat nacional per Catalunya forma part del nostre ideari polític, aprovat i refrendat pels nostres òrgans interns del PSC i demostrat sense embussos cada cop que hem tingut l’opció de governar. Per tant, podem manifestar que políticament no ens convé, pels motius que sigui, la independència de Catalunya, però no ens equivoquem que el dret a decidir i la majoria de les reivindicacions que aniran a la marxa de l’11 de setembre són les nostres, formen totes elles part del nostre adn ideològic.

Podem seguir mirant cap una altra banda, podrem seguir fent-nos el sord davant el que és una realitat cada cop més majoritària, però potser quant podrem reaccionar ja serà massa tard i ens hauran passat per sobre. Allò que ahir era un somni utòpic d’uns quants, avui és una opció assolible per la majoria de la societat catalana. I el PSC ha de poder dir la seva i participar amb total llibertat, hem de reivindicar el dret a decidir i ser-hi presents en aquest debat encara que sigui per manifestar que el nostre model és un altre de diferent. Per reivindicar per exemple, l’Europa de les regions que ja projectava Maragall defugint del concepte difós i antagònic d’Estat en un moment on la sobirania està dispersa, on l’èpica dels Estats nació està en crisi. En definitiva opinar, donar arguments favorables o desfavorables però en definitiva arguments perquè mentre estiguem callats no existim, mentre mirem passius cap una altra banda correm el risc de morir d’èxit, d’esdevenir una simple anècdota a la història de Catalunya.

Per això, molts militants, simpatitzants i votants assistirem a la manifestació convocada, perquè els que hi aniran ni són els nostres adversaris ni els enemics a batre. Són la nostra gent, la nostra base social que en reiterades ocasions ens ha fet confiança a les urnes i que ara en un procés democràtic i legítim volen i desitgen més ambició nacional per a la seva nació. Quin demòcrata pot negar-se a convocar un referèndum d’autodeterminació? A què tenim por, a la democràcia? I tot això succeeix en un moment on el socialisme democràtic és més necessari i imprescindible que mai, és l’única garantia per frenar el capitalisme salvatge i el neoliberalisme que propicia des del govern el PP a Madrid i CiU a Catalunya. Per això cal avançar al costat de la societat catalana allunyant-nos de dogmes prefixats que representen una amenaça per al nostre futur immediat. La manifestació de la Diada serà una fita històrica que marcarà un punt d’inflexió. Encara que la direcció no hi sigui, encara que el PSC com a partit no recolzi aquesta marxa el nostre ideari hi serà present i els nostres electors també. En tots els moments clau de la història de Catalunya i dels avenços en autogovern el PSC hi ha estat present dient la seva, i espero que el dia 11 no en sigui una excepció.

Joan Alginet Aliau 
és tercer tinent d’alcalde de Deltebre i portaveu adjunt del PSC a Deltebre