ALCANAR (Montsià).- El jutjat del contenciós administratiu número 2 de
Tarragona ha ordenat a l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià) l'enderroc d'un
complex de 32 habitatges a la urbanització de Serramar, segons ha pogut
saber l'ACN. El requeriment, avalat pel TSJC, arriba sis anys després de
la primera sentència que declarava nul·la la llicència d'obres
concedida pel consistori l'any 2003, arran la denúncia d'una veïna. Els
blocs promoguts per Turov, SL multipliquen la densitat edificable
permesa en uns terrenys qualificats com a ciutat jardí que només
admeten, segons el pla urbanístic, nou xalets. El procés ha revelat que
almenys 50 llicències podrien haver estat concedides irregularment amb
aquest criteri durant l'època.
La diligència del jutjat tarragoní va ser notificada el passat
20 de novembre al consistori canareu, que té deu dies hàbils per adoptar
les resolucions pertinents per restituir la legalitat urbanística o
presentar recurs. A la pràctica, l'ordre implica iniciar els tràmits per
a l'enderrocament parcial o total dels dos blocs plurifamiliars
d'apartaments del carrer Bugambilla número 3, a la urbanització
Serramar, on hi viu almenys de forma estable un dels propietaris, mentre
els restants solen estar ocupats durant temporades de vacances o estiu
-vuit dels habitatges continuen sent propietat de la mateixa promotora-.
Aquest
és, de moment, l'últim capítol d'un culebrot urbanístic i judicial que
va arrencar a principis de la dècada del 2000 amb la tramitació d'una
primera fase del projecte -se'n van arribar a preveure tres fases amb
més d'un centenar d'apartaments- per construir 32 habitatges
unifamiliars agrupats en dos blocs amb planta baixa i primera, a més de
32 aparcaments en soterrani -que finalment es van quedar sense
comercialitzar- en dues parcel·les qualificades pel planejament vigent
com a ciutat jardí.
Una figura urbanística amb uns requeriments
de superfície i façana mínims molt més elevats que, sobre el paper,
garantien un nombre d'edificacions molt més restringit i de diferent
tipologia -nou xalets unifamiliars amb jardí-. Així, la construcció
final va multiplicar gairebé per tres la densitat edificable màxima
permesa.
Es tracta d'una pràctica, que segons va revelar un
informe pericial encarregat durant el procés pel mateix jutge del
Contenciós Administratiu de Tarragona, es podria haver estès a més d'una
cinquantena de llicències urbanístiques concedides pel consistori
canareu entre els anys 1997 i 2005 en terrenys de Serramar amb aquesta
mateixa clau urbanística de ciutat jardí, amb la denominació 17.a1 en el
Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de 1987. Uns permisos
potencialment nuls de ple dret que podrien donar lloc a noves
reclamacions judicials i patrimonials milionàries.
Reclamació desestimada
El consistori, de fet, ha
aconseguit recentment esquivar judicialment la reclamació patrimonial i
de lucre cessant de 6,85 milions d'euros -finalment limitada pel
peritatge judicial a 4,27 milions- formulada per part de la mateixa
Turov, SL. El mateix jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona va
desestimar el passat 22 d'octubre el recurs pel silenci administratiu
municipal davant la seves demandes per recuperar tota la inversió. La
sentència recorda de forma reiterada que, amb posterioritat a la
resolució judicial de nul·litat de la llicència de l'any 2006, la
promotora va continuar venent bona part dels apartaments. També li
retreu que encara no s'hagi produït "un dany real i efectiu" per
reclamar una indemnització.
El complex impulsat per Turov, SL
-amb seu a Badalona (Barcelonès) i en concurs de creditors des del
passat febrer- va començar a caminar administrativament amb l'inici de
l'expedient per part del govern d'ApAL, CiU, PP i Independents per les
Cases al consistori, encapçalat pel llavors independent Baptista
Beltran. L'aprovació de la llicència, amb el vist-i-plau tècnic de
l'arquitecte municipal Josep Selgar però sense informe jurídic, va tenir
lloc el juliol de 2003, just quan el PSC acabava d'accedir a l'alcaldia
amb Ricard Bort. Pocs mesos després, l'Associació de Veïns Bahía Alfacs
-que posteriorment es va retirar del procés- i una veïna de la
urbanització, María Antonia González, van decidir presentar diverses
queixes i denunciar les obres davant la Direcció General d'Urbanisme
perquè no respectaven els límits.
Arrencava aquí el llarg
periple legal del projecte que encara continua arrossegant-se una dècada
després. Un demolidor informe de la mateixa direcció general d'octubre
de 2004 ja instava al consistori a revisar la llicència per poder ser
nul·la de ple dret. Segons argumentava, el permís incomplia de ple el
planejament en permetre la construcció del complex en terrenys amb la
clau 17a1 corresponent a ciutat jardí, que només autoritzava aixecar en
aquesta parcel·la nou xalets amb els seus corresponents jardins. D'acord
amb l'informe, la construcció de dos blocs amb 32 apartaments suposava
incrementar la densitat del nombre d'habitatges permesos en un 255,55%
respecte el màxim autoritzat.
El TSJC ratifica la nul·litat
L'Ajuntament
d'Alcanar va arribar a iniciar un expedient de protecció de la
legalitat, suspenent provisionalment les obres en una part de l'edifici i
iniciant, posteriorment, un procediment de revisió d'ofici, a més
d'intentar modificar la clau urbanística per legalitzar l'edificació.
Però davant aquesta maniobra i del silenci administratiu municipal en
resoldre la revisió, González, que ja havia advertit el consistori de la
irregularitat, va decidir presentar un recurs davant el jutjat del
Contenciós Administratiu número dos de Tarragona que el novembre de 2006
declarava nu·la la llicència. Un extrem confirmat l'abril de 2009 pel
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar
l'apel·lació municipal.
El consistori canareu va intentar salvar els mobles iniciant el procés
per aprovar un pla especial de reforma interior (PERI) amb l'objectiu de
distribuir l'edificabilitat de les dues parcel·les propietat de la
promotora, convertint vuit dels apartaments construïts en la meitat.
Aprovat per la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre a finals de
2006, el PERI va ser tombat aquest 2009 per un nou recurs contenciós
administratiu presentat per la veïna, que va entendre que es tractava
d'un intent de maquillar la legalitat urbanística, i es troba encara ara
pendent d'un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.
Finalment,
la demandant va presentar el setembre de 2011 una petició d'execució de
la sentència d'anul·lació de la llicència municipal, que va tenir com a
resultat el passat gener una primera interlocutòria d'execució de la
sentència de 2006 perquè l'Ajuntament iniciés el procediment per
restaurar la legalitat urbanística. El TSJC va resoldre el passat 24
d'octubre desestimar en aquesta mateixa línia el recurs del consistori,
que defensava la necessitat d'esperar que el Suprem es pronunciï sobre
el PERI, en considerar que són dos processos que no guarden relació. En
aquest punt, González ha tornat a reclamar l'execució i així ho va
ordenar el passat dia 20 el Jutjat del Contenciós Administratiu número 2
de Tarragona.
Via ACN (Jordi Marsal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.