Carta de Josep Bayerri Raga a amics i companys periodistes, amb motiu de les eleccions del 25-N

Sóc Josep Bayerri Raga. Tots els que rebreu aquest missatge em coneixeu per raons familiars, d’amistat o relació amb les meves tasques periodístiques.

Davant la situació actual i en el context electoral crec que tots ens hem de mullar i fixar quina és la posició de cadascú. No valen les ambigüitats.

A partir de la relació que hem tingut coneixeu la meva trajectòria professional, política i cívica. En base a la independència com a esser lliure que mai he deixat de proclamar, tot i identificar-me amb el socialisme, i la coherència personal que sempre he defensat, em considero legitimat per fer-vos arribar la meva opinió i demanar-vos que reflexioneu. Ho vull fer sense cap connotació política partidista, com a un de tants ciutadans anònims preocupat per la maldat i la mentida d’algunes persones influents del nostre país que volen pervertir l’opinió de la gent en contra d’elementals principis democràtics

Primer: Us demano que aneu a votar. Durant prop de quaranta anys no es podia votar democràticament. Demanar la democràcia, el dret a votar i a decidir el futur, era un delicte i motiu per a que la dictadura detingués, torturés i empresonés a la gent. Avui encara hi ha alguns que ideològicament se senten identificats amb els reprensors o defensen posicions que s’hi assemblen molt. Aquelles dones i homes que varen lluitar i patir en defensa de la democràcia i la llibertat del nostre poble, expressat en l’acte de votar, mereixen ser reconeguts amb la nostra actitud. És el mínim homenatge que els podem retre. Anar a votar.

Segon: La llibertat no es pot trossejar. No es pot parlar de l’exercici els drets individuals: llibertat d’expressió, d’organització, de sindicació, de religió com a accions personals lliures i en canvi negar altres llibertats que ens afecten en les nostres actuacions col·lectives o com a membres d’un col·lectiu, com són els drets com a pobles, com a nacions, com a comunitats humanes: el dret al treball, a un salari digne, a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació, a les prestacions socials, a la jubilació, el dret de vaga. Es aquí on cal situar el dret a decidir, el dret d’autodeterminació.

Tercer: Igual que cada persona, cada poble col·lectivament ha decidir lliurement per ell mateix i sense cap imposició ni coacció quin ha de ser el seu futur respecte a altres pobles. Ningú està legitimat per amenaçar amb els formalismes legals, amb la força de les armes, amb l’engany respecte a falses conseqüències, ni amb la violència econòmica, moral o psíquica ni exercir represàlies de cap tipus en contra del dret que ens correspon com a poble, com a nació.

Quart: Mes de milió i mig de persones d’arreu del país, lliurement i democràticament, es varen manifestar amb pau i joia l’11 de setembre de 2012 sota el lema “Catalunya: nou estat d’Europa”

Cinquè: El Parlament de Catalunya, a la seva sessió del 27 de setembre de 2012 va aprovar una resolució on constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu i insta al govern a fer una consulta en un marc de plena llibertat. El resultat fou de 84 vots a favor (CiU, ICV, ERC, SI, Laporta i Maragall), 21 vots en contra (PPC i C’s), i 25 abstencions (PSC)

Sisè: Des d’aleshores cada partit polític, així com organitzacions sindicals, professionals i col·lectius socials diversos han fixat la seva posició i publicat manifestos al respecte que deixen perfectament dibuixada una línia divisòria: els que estan d’acord amb la celebració d’un referèndum; i els que estan en contra i insten el govern espanyol per que ho impedeixi coactivament.

Setè: Des de l’estat espanyol, promogut per la dreta més reaccionaria que representa el PP i altres forces politiques nacionalistes espanyoles, algunes que es diuen d’esquerres, amb els seus mitjans d’informació i les institucions que controlen, s’han organitzat campanyes perverses basades amb les falsedats mes escandaloses per ridiculitzar les aspiracions democràtiques de Catalunya, criminalitzar els dirigents politics catalans soberanistes i mobilitzar tots els recursos al seu abast, fins i tot a nivell internacional, per crear un estat d’opinió entre els ciutadans espanyols en contra de la voluntat dels catalans d’expressar-se lliurement. En definitiva estan fomentant l’odi contra Catalunya i contra els catalans que no s’identifiquen cegament amb el seu estat-nació dominador: la “España una, grande y libre” del feixisme franquista.

Vuitè: Falsegen la realitat: el dia 25 de novembre no es vota la independència, ni el federalisme, ni l’unionisme. Mitjançant les propostes que fan els partits, es vota si volem o no exercir el dret a decidir. En definitiva votar pels partits que estan a favor o en contra d’un referèndum d’autodeterminació. Després, amb el referèndum, ja es decidirà el que vol la majoria. Introduir elements independentistes a les actuals eleccions és una forma de manipular l’opinió publica per espantar els que estarien a favor del referèndum i el seu dia podrien votar en contra de la independència; a fi de comptes, afavorir una única opció nacionalista: l’espanyola.

Novè: Es per això que les eleccions d’ara tenen una importància excepcional i dels seus resultats depèn en bona part qui serà el futur de Catalunya. Només hi ha dos camins: la submissió a un estat espanyol que no ens vol ni ens respecta, o la llibertat per poder decidir quin futur volem. El diumenge vinent si els partits que defensen el dret a decidir obtenen una amplia majoria, podrem celebrar un referèndum per votar si volem un futur dins o fora d’Espanya. Si els partits que estan en contra del dret a decidir obtenen uns bons resultats, la possibilitat de fer els referèndum serà impossible.

És per tot això, per dignitat, que us suggereixo que el proper dia 25 de novembre aneu a votar i voteu per alguna de les opcions politiques que en els seus programes electorals inclouen la celebració d’un referèndum per exercir el dret d’autodeterminació. Us exhorto alhora perquè traslladeu aquest missatge als vostres familiars i amics. Que tot el país sigui un clam.

És la meva reflexió. Que tots tinguem sort. Adéu-siau

Tortosa, 16 de novembre de 2012