EL PERELLÓ (Baix Ebre).- El ple de l'Ajuntament del Perelló ha aprovat per unanimitat el canvi de nom de les places Joan Carles I i Constitució, que passaran a denominar-se plaça dels Clots i de les Corts Catalanes, respectivament. La modificació va tirar endavant en la sessió d'aquest dimarts al vespre, amb els vots dels regidors de l'equip govern d'ERC i PSC, així com els de CiU, a l'oposició. Segons ha declarat a l'ACN l'alcalde del Perelló, el republicà Ferran Cid, a banda de recuperar la toponímia autòctona, el canvi està en consonància amb el sentiment independentista expressat en els últims comicis. "Era el moment que un poble que se sent sobirà, catalanista i independentista ho ha de canviar", ha subratllat.
En el cas de la plaça de la Constitució, a l'extrem occidental del poble tocant la zona esportiva i escolar, el text recorda que "tot i ser votada pel poble català, va ser un pacte entre franquistes i demòcrates espanyols. Avui, quan a Catalunya se senten veus que no van en la línia del govern de l'Estat, s'utilitza aquesta Constitució com a amenaça i com a element immobilitzador". L'espai es passarà a denominar plaça de les Corts Catalanes, rememorant el paper d'aquesta institució en la història del país i la seva supressió durant segles.
Cid ha explicat que més enllà dels criteris toponímics, darrere les modificacions s'hi troba la voluntat d'expressar el sentiment "independentista" de la majoria de la població. Una idea que, sosté, ha estat acceptada sense cap inconvenient pels afectats. "El nom de rei Joan Carles i Constitució ens feia mal a la vista i maldecap. A més, els veïns han acceptat perfectament els canvis que hem presentat creient que era necessari", ha subratllat.
L'equip de govern va aprofitar aquesta operació per introduir altres modificacions en la denominació de carrers per evitar confusions en la identificació dels immobles. Així, s'ha aprovat rebatejar un tram de l'Avinguda Sant Jordi, en la zona que toca el pla del Firal i la carretera de Rasquera, com a Avinguda Onze de Setembre en honor a la Diada Nacional i el seu significat també en el moment actual.
Divisió per l'estelada
Però tot i la votació en bloc favorable a aquests canvis toponímics, la unanimitat i la unitat de vot de l'equip de govern es va trencar en una moció presentada per ERC al govern i CiU a l'oposició per penjar l'estelada de la barana del balcó de la casa de la vila "fins l'obtenció de l'Estat català amb plena sobirania". La proposta, que es complementa amb la instal·lació d'un pal amb la senyera en una placeta que es troba a l'accés sud del nucli urbà -"un lloc on tothom la pugui veure", segons l'alcalde-, va ser rebutjada pels dos regidors del PSC que, totalment disconformes amb la qüestió de l'estelada, van abandonar momentàniament els seus seients al ple i es van negar a votar. "Cada grup defensa les seves idees i el PSC no estava d'acord", ha certificat Cid sobre els seus socis de govern, amb qui en el moment de pactar es van donar llibertat de vot mútua per a les mocions que afectaven temes extramunicipals.
Per a l'alcalde, aquesta proposta vol evidenciar també la "majoria de regidors i gent del poble que vol la independència", després que el municipi es declarés el passat 25 de setembre com a "territori català lliure i sobirà". Així, l'estelada deixarà d'estar únicament present en actes commemoratius penjada de la barana del balcó de l'Ajuntament. Des del passat Onze de Setembre, quan es va retirar la bandera espanyola, el consistori només hissa als pals del balcó consistorial la senyera i la bandera de la població.
Via ACN (Jordi Marsal)
Imatge Google Maps
"tot i ser votada pel poble català, va ser un pacte entre franquistes i demòcrates espanyols". Gran argument, sí senyor. Els que la varem votar no ho sabíem per qui estava feta. Entre ells Solé Tura i Roca i junyent, que suposo devien estar entre els " demòcrates espanyols " perquè entre els franquistes no ho crec. Home, posats a buscar justificacions, que es digui que es va votar fa 35 anys, però que es done com a raó que va ser fruit d'un pacte entre " franquistes i demòcrates espanyols "...... és una mica ridícul, entre altres coses perquè estem parlant d'una constitució que, ara que es parla de drets a decidir, va ser referendada pels catalans, i que ara es desautoritze alegrement: " Tot i ser aprovada " diuen, com si això fos una circumstancia menor. Patètic.
ResponEliminaLos que han fet més mal a la Constitució són justament los que més la defensen.
ResponEliminaM'agrada molt lo canvi de nom de les places.
Un nom per reflexionar: "Les costums de Tortosa", per les quals el poble del Perelló, també es regia i que eren les que regien tot lo nostre territori en lloc de les del Consell de Cent. Independència, sí. Federalisme entre les regions catalanes, també. Les Terres de l'Ebre tenen lo seu pròpi caràcter.