29 de febrer del 2012

Més de 200 estudiants protesten a Tortosa contra les retallades

Tortosa ha estat aquest dimecres al migdia l'escenari d'una de les manifestacions contra les retallades en l'ensenyament públic que havia convocat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) arreu del país. En concret, uns 200 estudiants han participat en una concentració davant dels serveis territorials d'Ensenyament, al carrer Providència, on s'han cridat consignes en contra de les retallades i s'ha llegit un manifest, a càrrec del portaveu David Benito. Un manifest que reivindicava els drets dels estudiants i exigeix un ensenyament "públic, popular, de qualitat, català i antipatriarcal". En el manifest també es remarcava el malestar dels estudiants per unes retallades que afecten la seua forma d’aprendre, així com l’oposició a la “privatització” de les universitats públiques. De fet, en aquest 29-F hi havia convocada una jornada de vaga en les universitats públiques catalanes.

Tot seguit, un grup d'estudiants han decidit a títol individual tallar diversos carrers cèntrics de Tortosa, com l'avinguda de la Generalitat, a més del pont de l'Estat, la Rambla de Catalunya o la plaça Corona d'Aragó, a la rotonda dels Quatre Camins. Durant la manifestació s’han pogut escoltar consignes com “Som estudiants, no delinqüents”, “No a les retallades, són caguerades” o “Menys policia i més educació”.

 Imatge SEPC a Tortosa

'Copagament' per costejar el material escolar als instituts de Tortosa

El portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a Tortosa, David Benito, ha xifrat en un 80% de seguiment la jornada de vaga als instituts de la ciutat. Ha estat durant una tertúlia sobre les retallades en l’ensenyament a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, només una hora abans de la protesta que els estudiants han protagonitzat davant dels serveis territorials d’Ensenyament i als carrers de Tortosa. Benito ha afirmat que les conseqüències de les retallades en l’ensenyament públic ja s’han començat a notar als estudiants, ja que els professors cobren menys i tenen menys temps per poder preparar les classes, a causa de l’ajustament de les plantilles. A banda, el portaveu del Sindicat d’Estudiants ha explicat que els dos centres de secundària, l’institut Joaquim Bau i l’institut Cristòfol Despuig, han establert una taxa de 20 euros i de 15 euros respectivament, per poder assumir la despesa en material escolar.

Per la seua banda, el president de la junta de personal docent a les Terres de l’Ebre, José Carlos Pobes, ha apuntat que aquest tipus de copagament en l’ensenyament públic podria ser considerat il·legal. Finalment, el delegat d’Ensenyament de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Marc March, ha valorat les mesures plantejades recentment pel Departament, per injectar diners en els instituts que tenen problemes greus de tresoreria. Però ha advertit que el país no podrà sortir d’una crisi basant totes les mesures en retallades, i que el govern hauria de buscar altres fórmules com la taxa turística o la pujada d’impostos a les rendes més altes.

La nova escola de Sant Llàtzer, una bona notícia



Primeres reaccions a la decisió del Departament d’Ensenyament d’avançar la creació de la nova escola del barri de Sant Llàtzer, a Tortosa. Les obres han de començar enguany amb un pressupost de més de 7 milions d’euros i un termini d’execució d’uns 20 mesos. Però a partir del proper mes de setembre, quan comence el curs 2012-2013, l’escola ja començarà a funcionar en uns mòduls prefabricats que la Generalitat instal·larà en uns terrenys municipals del parc de la plaça de la Unió, al mateix barri de Sant Llàtzer. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, el president de la junta de personal docent de les Terres de l’Ebre, José Carlos Pobes, ha destacat que es tracta d’una molt bona notícia, ja que el projecte de la nova escola de Sant Llàtzer ha acumulat tot tipus de complicacions i de retards.

Per la seua banda, el portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans a Tortosa, David Benito, ha remarcat que les caragoles que s’instal·laran a la nova escola de Sant Llàtzer reuniran totes les condicions. De fet, és el mateix tipus de mòduls prefabricats que s’han posat al costat de l’edifici Betània, l’emplaçament provisional del nou institut Cristòfol Despuig de Tortosa. David Benito és alumne d’aquest mateix centre.

Finalment, el delegat d’Ensenyament del sindicat Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Marc March, també ha celebrat la creació de la nova escola de Sant Llàtzer. Tanmateix, March ha afirmat que cal més inversió del Departament d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, per garantir l’equilibri territorial del país. Els participants en la tertúlia de l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre també han aprofitat per reclamar l’inici de les obres de l’edifici definitiu del nou institut Cristòfol Despuig. L’institut s’ha de construir als terrenys del pla parcial Temple Sud, al costat de la comissaria regional dels Mossos d’Esquadra, però encara no té data a causa de la crisi econòmica.

Amposta tira endavant l'Antena Tecnològica de les Terres de l'Ebre


El proper mes de març han de començar al polígon de l’Oriola d'Amposta les obres de l’Antena Tecnològica de les Terres de l'Ebre, un centre d’innovació i recerca que impulsen l'Ajuntament, la Fundació CTM Centre Tecnològic, i l'empresa Amposta Tecnològics. L’objectiu és convertir l’Antena Tecnològica en un centre de referència de la recerca, el desenvolupament i la innovació en materials composite, una amalgama basada en la fibra de carboni, la fibra de vidre o els termoplàstics reforçats, que pot tenir aplicacions en l’aeronàutica i la construcció de parcs eòlics. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferre, va explicar ahir que al voltant d'aquest projecte voldrien generar un nou clúster empresarial.

Rasquera aprovarà el projecte d'una plantació de marihuana

El ple de l’Ajuntament de Rasquera debatrà avui dimecres al vespre si tira endavant el projecte d’una plantació de cànnabis per reduir el deute municipal. Es tracta d’una iniciativa de l’Associació Barcelonina Cannàbica d’Autoconsum, que té 5.000 socis i que ha elegit Rasquera per fer una plantació de marihuana destinada a l’autoconsum. L’alcalde de Rasquera, el republicà Bernat Pellisa, ha declarat que la proposta és una oportunitat per al municipi, ja que el deute de l’Ajuntament supera el milió d’euros. De fet, Pellisa ha negat que el projecte siga una apologia del consum d’aquesta droga, però tan dins com fora del poble han sorgit les primeres veus crítiques.

El projecte que està estudiant el consistori de Rasquera es basa en l’escletxa legal que permet l'autoconsum privat de marihuana. Rasquera haurà de crear dues empreses municipals que faran de mediadores entre els propietaris de les terres i l'entitat. Així, les empreses cediran els terrenys a l’associació per al seu ús particular, i hi donaran seguretat mediambiental i jurídica amb la creació d’una taula de seguretat. Una taula en què hi haurà els Bombers i el Departament d’Interior, ja que Rasquera no disposa de Policia Local. Per la seua banda, l’Ajuntament no discutirà què s’hi planta als terrenys ni cobrarà per aquests conreus. I a canvi, l’associació pagarà 36.000 euros per la signatura d’un conveni i abonarà 550.000 euros anuals a partir del juliol, pel lloguer dels terrenys i les despeses legals, jurídiques i de seguretat del projecte.

Per això, al programa d'avui de Primera Pregunta, als espectadors de Canal 21 Ebre els volem fer la següent pregunta: Estan d’acord amb el projecte de la plantació de marihuana de Rasquera, destinada a l’autoconsum d’una entitat de Barcelona?

28 de febrer del 2012

La nova escola de Sant Llàtzer naixerà al setembre amb 25 alumnes de P3

A partir del curs que ve, 2012-2013, el barri de Sant Llàtzer de Tortosa recupearà la seua escola. El director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, ha anunciat aquest dimarts que la Generalitat ha decidit avançar dos anys i mig el naixement del nou centre, i que provisionalment ubicaran l’escola en un mòdul prefabricat que s’instal·larà al parc de la plaça de la Unió. De fet, divendres passat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es va comprometre a iniciar les obres del nou col·legi de Sant Llàtzer durant el 2012. Per tant, les obres, que tenen un cost aproximat de set milions d’euros, encara trigaran un parell d’anys en estar acabades, i és per això que mentrestant s’instal·larà una caragola al parc de Sant Llàtzer. En concret, Ensenyament ofertarà un grup de P3 per a 25 alumnes. La previsió és que els primers alumnes de Sant Llàtzer puguen cursar P3 i P4 en el mòdul prefabricat, i a partir de P-5 en el nou edifici. Per la seua banda, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha agraït la implicació del Departament per haver donat solució a una reivindicació històrica del barri, i ha fet una crida a les famílies del raval de Sant Llàtzer perquè matriculen els seus fills i filles en el nou centre, que també ajudarà a descongestionar l’escola del Temple.

L’alcalde de Tortosa i el director dels serveis territorials d’Ensenyament han comparegut per donar els detalls de la planificació escolar al municipi per al curs 2012-2013. La principal novetat serà que, en la documentació per a la preinscripció que comença el 19 de març, les famílies també trobaran el codi de la nova escola de Sant Llàtzer. Però també hi ha altres novetats, i algunes dades per repassar. En total, hi haurà un total de 14 grups de P3, amb 350 alumnes, complint la ràtio de 25 alumnes per classe. Així, es manté una única línia a les escoles de la Mercè, Remolins, el col·legi Teresià, la Consolació, i s'incorpora Sant Llàtzer. Mentrestant, com ja vam avançar dilluns, l'escola de Ferreries tornarà a tenir tres línies, mentre que l’escola Cinta Curto se'n quedarà una. El Temple mantindrà tres grups; i el col·legi Sagrada Família, les dues que ja té actualment. Quant a l'educació secundària, està previst que passen un total de 333 alumnes als dos instituts de Tortosa. En total, hi haurà 12 grups de primer d'ESO. Es mantindran les línies del passat curs, amb tres al Sagrada Família, una a les Teresianes, i una a la Consolació; i pel que fa als centres públics, es mantenen les quatre línies a l'institut Joaquim Bau, i les tres al nou institut Cristòfol Despuig. Sobre aquest darrer centre, el director dels serveis territorials d’Ensenyament ha anunciat que el Departament els ha autoritzat a disposar d'una nova aula prefabricada, que els permetrà guanyar espai.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Ulldecona ajusta la plantilla de l’Ajuntament a la realitat econòmica



L’Ajuntament d’Ulldecona té un deute global de gairebé nou milions d’euros, i l’equip de govern format pel grup independent, el PP i CiU no descarta haver de fer més acomiadaments de personal a l’estiu. Així ho ha explicat aquest dimarts la segona tinent d’alcalde d’Ulldecona i regidora de Governació i Patrimoni, Isabel Salas, durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna. La regidora del Partit Popular ha recordat que Ulldecona destinava més del 40% del seu pressupost anual a pagar el personal de l’Ajuntament, i ha afirmat que aquesta situació era insostenible. Segons Salas, el govern anterior de la socialista Núria Ventura havia estirat més el braç que la màniga. És per això que l’Ajuntament ha hagut de reduir el 19% de la seua plantilla. De fet, cap a l’estiu podrien haver-hi més acomiadaments, si les mesures d’ajust no han estat suficients.

Salas ha estat molt crítica amb la gestió de l’anterior govern del PSC i d’Esquerra. Així, a més dels set milions d’endeutament municipal reconegut, l’actual govern de l’independent Celestí Hervàs s’ha trobat amb una sèrie de pagaments pendents que fan pujar el deute total a uns nou milions d’euros. Un “forat” econòmic que, segons Isabel Salas, els membres de l’actual govern no coneixien quan estaven a l’oposició.

En la mateixa entrevista, Salas ha justificat la decisió de derogar la taxa municipal d’extracció de pedra i àrids, una mesura que ha estat criticada pel grup municipal del PSC. La segona tinent d’alcalde d’Ulldecona ha remarcat que aquesta ordenança era il·legal, segons va determinar un informe jurídic de la Diputació de Tarragona, i que l’anterior alcaldessa hauria d’haver-la retirat abans de les eleccions municipals.

Isabel Salas alerta del perill del Xerta-Sénia però sosté que el PP no farà transvasaments

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, s’ha reunit aquest dimarts amb Mariano Rajoy per demanar-li un nou model de finançament autonòmic, una aposta pel corredor del mediterrani i el nou Plan Hidrológico Nacional (PHN). En aquest sentit, la presidenta del Partit Popular al Montsià, Isabel Salas, ha afirmat que fa temps que està preocupada pel territori i per l’aigua de l’Ebre, tot i que ha assenyalat que el nou pla hidrològic no inclourà transvasaments. De fet, Salas ha assenyalat que fa anys que denuncia que el govern anterior va canviar el punt de captació del canal de regadiu Xerta-Sénia per preparar un hipotètic transvasament d’aigua cap al sud. [Vés directe a les declaracions d'Isabel Salas.]

 

Què és Me Moc en Bici?

El col·lectiu Me Moc en Bici es presenta en societat a Tortosa aquest dijous, 1 de març, a partir de les 19.30 hores al centre cívic de Ferreries ·

Moure’s en bici per Tortosa, Roquetes, Jesús...  no és fàcil, però no impossible. La gent que de manera habitual ens  hi desplacem ho sabem bé. Però el que encara sabem millor és de les ganes que tenim que la circulació i mobilitat, conciliació entre bicis, cotxes i  vianants millore. Amb esta intenció, millorar i promoure la bicicleta pel nostre àmbit urbà, naix Me Moc en Bici.
Som gent que solem agafar la bici per a anar al treball, a comprar, a la biblioteca...

La finalitat i objectius   de Me Moc en Bici, a banda  de visualitzar i posar en contacte a la gent que ens hi movem de manera  habitual , són:
  1. Aportar idees i informació per tal de desenvolupar mesures que milloren la seguretat i facen atractiu l’ús de la bicicleta en el medi urbà.
  2. Ésser un interlocutor amb les administracions d’àmbit municipal i comarcal i promoure l’intercanvi d’idees i informació envers l’ús de la bicicleta en el nostre àmbit urbà
  3. Promoure l’ús de la bicicleta com un mitjà de transport saludable, econòmic, ràpid i ecològic dins de la ciutat, i  vàlid per potenciar-ne  el turisme cultural.
  4. Fomentar una cultura de respecte entre vianants, ciclistes i automobilistes.

Ens proposem obrir un espai de diàleg a partir d’unes idees bàsiques , de les quals en tenim ple  convenciment:

- La bicicleta és un mitjà de transport individual net, sostenible, econòmic i saludable.
- La bicicleta no és un element minoritari ni marginal; com es demostra a altres ciutats i països. Quan les administracions creen les infraestructures adequades, la població fa servir la bicicleta.
- La bicicleta permet desplaçaments tant o més ràpids que el cotxe o el transport públic en el medi urbà en distàncies inferiors a 3,5 km.
-  L’ús segur de la bicicleta a una ciutat n’és un reflex de la seua qualitat de vida.
- La consecució de l’objectiu de desplaçar-se amb seguretat i rapidesa en bicicleta pels nostres àmbits urbans no ha de ser ni car ni difícil si se saben combinar les idees i estratègies adequades.

- Els nostres municipis poden ser  capdavanters en la promoció de l’ús de la bicicleta al medi urbà per un seguit de raons:
    1. Per les seues dimensions reduïdes.
    2. Per l’existència de poblacions veïnes i barris rurals propers.
    3. Per la climatologia i el relleu propicis.
    4. Per la seua situació i entorn (proximitat del Delta, de la Via Verda del Baix Ebre i de multitud de camins rurals asfaltats).
- La promoció dels nostres nuclis urbans i rodalies com a espais “bici-amable” podria suposar un reclam publicitari important per al turisme de les nostres comarques, sobre tot fora de la temporada estiuenca.
- Totes les actuacions haurien de tenir una utilitat i un objectiu clars i una continuïtat en el temps i en l’espai (per exemple, un carril bici que no connecta centres neuràlgics no és utilitzat per ningú; quin sentit té fer la Festa de la Bicicleta un cop a l’any si després no t’atreveixes a emprar-la la resta de l’any perquè no tens seguretat).
- Probablement no existeixen solucions perfectes, però sí la possibilitat de millorar moltes coses.


Moure’ns dia a dia sobre dos rodes entre cotxes, furgonetes, motos... ens fa ser conscients de necessitats, però sobretot ens anima a intentar buscar solucions i a fer propostes d’actuacions que podrien corregir les mancances que tenim.
Tenim suggeriments a fer sobre carrils bicis, carrers pacificats, voreres compartides, aparcaments de bicicleta, connexió entre diferents nuclis urbans i via verda, sobre campanyes per promoure l’ús de la bicicleta... Gairebé no ens inventem res, tenim la sort de poder trobar referents en altres ciutats que tenen una llarga i bona experiència sobre el tema que ens ocupa.

La nostra intenció és fer arribar a tothom les nostres propostes, a la ciutadania i a les administracions ( ajuntaments i consell comarcals), amb algunes de les quals ja hem tingut el primer contacte.

Podeu contactar amb nosaltres a partir del nostre bloc (http://memocenbici.blogspot.com/) i/o del nostre facebook.

La bicicleta ens espera, us animeu?

Col·lectiu Me Moc En Bici

[Tribuna] 'Preguntes i respostes per entendre la reforma laboral', per Josep Casadó

- És cert que s'abarateix l'acomiadament? SÍ. La indemnització per tots serà de 33 dies, amb un topall de dos anys de salari. A més, desapareixen els salaris de tràmit que són aquells que es cobren des de que s'acomiada fins que hi ha la sentència favorable al treballador.

-I s'afavoreix l'acomiadament de 20 dies d'indemnització? SÍ. A partir d'ara aquesta serà la manera d'acomiadar perquè qualsevol empresa amb disminució d'ingressos o ventes (que no pèrdues) durant nou mesos consecutius podrà acomiadar pagant 20 dies amb un topall d'un any.

-I et poden acomiadar per faltar a la feina per estar malalt? SÍ. Si en 2 mesos es falten 9 dies per malalties curtes (menys de 20 dies), es pot acomiadar amb 20 dies d'indemnització.

- Però es crearà ocupació estable? NO. El “fals” contracte indefinit que es crea per a empreses de menys de 50 treballadors es més precari que l'actual contracte temporal que té 8 dies d'indemnització perquè es pot rescindir en qualsevol moment al llarg del primer any en que el treballador està en fase de prova. Aquest contracte d'acomiadament lliure i gratuït a més, està bonificat i finançat amb diner públic, el que pot provocar l'Efecte Substitució, de treballadors amb contractes anteriors a la reforma i que tenen indemnitzacions superiors als nous contractats amb període de proves.

-I em poden reduir el salari? SÍ. Amb la Reforma la quantitat del salari es pot reduir si l'empresa té pèrdues i pot fer-ho de forma individual o col·lectiva.

- I es treballarà per menys diners? SÍ. Podran retallar el salari, augmentar la jornada de treball si hi ha pèrdues a l'empresa. A més es poden despenjar del conveni que s'apliqui per no tenir pèrdues.

-I què passa amb els Expedients de Regulació d'Ocupació? La nova Reforma Laboral estableix que ja no serà necessari que la Direcció General de Treball autoritzi els expedients, ni per acomiadar ni per a reduir la jornada. Els acomiadaments seran més econòmics per a les empreses perquè no es veuran forçades a negociar.

- I amb els aturats? La reforma crearà una dualitat encara més gran entre les persones aturades que reben prestació d’atur i les que no.Els aturats que no reben prestació tindran menys possibilitats de trobar feina perquè les bonificacions per contractar un treballador amb subsidi son majors. Els aturats que cobren estaran, a més, obligats a realitzar serveis a la comunitat. I els que no, poden situar-se en un espai de marginació i exclusió social total.

- Existeixen alternatives? Sí. Hi ha alternatives possibles, més justes, més útils i més eficients, basades en un canvi de model productiu i una reforma fiscal justa. I el Govern està obligat a negociar. Li ho ha demanat la ciutadania, centenars de milers de treballadors que van sortir al carrer el passat 19 de febrer, en mes de 57 ciutats, entre elles Tortosa. Estem a l'inici del camí i per tal d'aturar o almenys modificar substancialment els apartats més durs i lesius d'aquesta reforma laboral, haurem de mantenir la pressió i la mobilització social.

Josep Casadó
és el secretari general de CC.OO. a les Terres de l'Ebre

Ha arribat el moment de revisar el dret de vaga a l'Estat espanyol? #PrimeraColumna

En el programa d'aquest dimarts de Primera Columna, hem preguntat els espectadors de Canal 21 Ebre si ha arribat el moment de revisar el dret de vaga a l’Estat espanyol. El portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol, va afirmar ahir que hi ha marge de maniobra per revisar una legislació que va nàixer a les acaballes del franquisme, ja que la societat ha canviat. En canvi, Iniciativa ha advertit que voler regular ara el dret de vaga és un atac directe a la Constitució i als drets dels treballadors. I els sindicats UGT i Comissions Obreres, que interpreten que CiU voldria revisar a la baixa el dret de vaga, també han recordat que aquest dret ja està regulat i que avui en dia hi ha els mecanismes legals per garantir els serveis mínims. Per tant, què n’opineu vosaltres? Ha arribat el moment de revisar el dret de vaga a l’Estat espanyol?

Amposta, primera capital ebrenca en rebutjar la reforma laboral

El ple d'Amposta va aprovar ahir una moció dels sindicats UGT i CC.OO., presentada pels grups d’Esquerra i del PSC, en contra de la reforma laboral. La moció va prosperar gràcies a l’abstenció del grup de CiU, que té majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta. En aquest sentit, des de CC.OO. ja han lamentat que el govern de Manel Ferré no donés suport a la moció, tot i que han valorat l’abstenció com un gest per afavorir l’aprovació de la proposta per part de l’Ajuntament ampostí. En la mateixa línia, el sindicat ha instat la federació nacionalista a ser "més clara i explícita" en els ajuntaments en què s’ha de tornar a votar la moció. És el cas de l’Ajuntament de Tortosa, en què la moció en contra de la reforma laboral serà sotmesa a votació en el ple ordinari de dilluns que ve, presentada pels grups del PSC, Esquerra i Iniciativa. D’altra banda, els sindicats han convocat una assemblea informativa sobre les conseqüencies de la reforma laboral, que tindrà lloc a l’auditori de Tortosa demà dimecres, a partir de les set del vespre.

Imatge ACN

ERC acusa el govern d''estafar' l'Ebre amb els estudis públics d'INEFC

Poques hores abans del ple de l'Ajuntament d'Amposta, el portaveu d’Esquerra a la capital del Montsià, Adam Tomàs, va denunciar ahir dilluns públicament la inexistència de cap estudi de la Generalitat per descartar la implantacio dels estudis públics d'INEFC a Amposta. Els republicans van explicar que, en una resposta parlamentària, el govern assegura que es va fer un anàlisi, però Esquerra ha denunciat que aquest estudi de viabilitat no apareix per enlloc. Per això, des de la federació d'ERC s'ha afirmat que el govern de CiU ha "estafat" les Terres de l'Ebre amb la renúncia als estudis públics d'INEFC. Segons la Generalitat, aquest estudi no està recollit en cap suport documental i per això no pot ser difòs. Tomàs ha aprofitat la situació per tornar a carregar contra el govern de CiU, i ha acusat la Generalitat de voler afavorir l’empresa privada EUSES, que a més dels estudis universitaris de l’esport a Amposta també impartirà fisioteràpia a Tortosa. De fet, segons ERC, a l'octubre del 2011 es va canviar la nomenclatura d'una societat que s'ha fet per impulsar els estudis privats, un mes abans que es descartés públicament l'INEFC a Amposta.


En la resposta, feta per escrit pel diputat d'ERC al Parlament, el tarragoní Sergi de los Rios, el secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, detalla que l'estudi va consistir en la revisió, l'anàlisi i la valoració, en el marc de l'actual conjuntura econòmica, dels compromisos que recull el protocol d'intencions signat el 4 d'octubre de 2010 entre l'INEFC i els ajuntaments d'Amposta i Cambrils, així com en diverses reunions i converses amb els alcaldes d'aquests consistoris. Així, Tomàs ha reiterat que no entenien que les motivacions per descartar l'INEFC fossin econòmiques, però que haguessin entès un aplaçament del projecte. "Després de saber que no existeix cap estudi que justifiqui la decisió del Govern, lamentem que els dirigents de CiU hagin posat per davant els interessos del partit abans que els del territori", ha afegit.


Imatge ERC Terres de l'Ebre

El govern d'Amposta defensa la viabilitat dels estudis privats d'Esports

El govern municipal  d'Amposta va defensar aquest dilluns la viabilitat dels estudis universitaris privats de Ciencies de l'Activitat Fisica i de l'Esport, que l’empresa EUSES començarà a impartir a la ciutat a partir del curs que ve.  De fet, amb els vots del grup municipal de CiU,  el ple de l’Ajuntament va rebutjar els recursos de les associacions de veïns d’Amposta al conveni de cessió d'equipaments municipals per al futur centre universitari. Un informe jurídic redactat pel departament de Secretaria de l’Ajuntament ampostí ha servit l’equip de govern de Manel Ferré per avalar la validesa de la cessió de les instal·lacions esportives i de les aules, ja que no es podran modificar les intal·lacions i l’Ajuntament podria revocar la llicència en qualsevol moment. De la mateixa manera, l’informe també ha servit per defensar la tramitació seguida i la viabilitat del projecte, davant els dubtes plantejats per ERC i el PSC. Finalment, els grups de l’oposició es van abstenir en la votació. En aquest punt, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va voler destacar l'experiència i solvència de l'operador que tirarà endavant els estudis universitaris a la ciutat.

Imatge ACN

27 de febrer del 2012

Una executiva del PSC ebrenc liderada per dones, per casualitat



 La nova primera secretària del PSC a les Terres de l’Ebre, Núria Ventura, ha valorat aquest matí en directe, a l’informatiu matinal Primera Columna, la seua designació com a líder dels socialistes ebrencs. Ventura ha assegurat que ha estat una casualitat que els càrrecs amb més pes de la nova executiva del PSC a les Terres de l’Ebre estiguen ocupats per dones. Segon la nova primera secretària, l'executiva resultant del congrés de Sant Jaume d'Enveja és paritària i també equilibrada des del punt de vista territorial, i s'han buscat les persones que presentaven el perfil adient per a cadascun dels càrrecs i responsabilitats.

D'altra banda, Ventura ha afirmat que el PSC està "més fort perquè està més unit" després del congrés de dissabte, ja que als socialistes ebrencs "no hi sobra ningú". De fet, ha destacat que seran importants les aportacions de l'exprimer secretari i de l'expresident del PSC, Antoni Sabaté i Joan Sabaté, així com de l'altre candidat, l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella. De la mateixa manera, Ventura ha assegurat que obriran el partit a la societat ebrenca a través de la feina del consell de federació, però sobretot a traves del Fòrum de Debat Progressista que coordinarà l'exalcalde i exdiputat ampostí Josep Maria Simó. A més, Ventura ha afirmat que hi haurà "total i màxima autonomia" en l'agrupació local de Tortosa per renovar la seua executiva.


La Generalitat estudia instal·lar serveis de turisme fluvial a la Masada de Bítem



L’EMD de Bítem està negociant amb la Generalitat l’aprofitament de l’antiga colònia Gassol, més coneguda com la Masada de Bítem. L’edifici pertany al govern català des del 1936, ja que hi preveia fer un centre d’experimentació agrícola. De fet, la Masada de Bítem és una de les poques propietats de la Generalitat que no va ser requisada per l’Estat franquista després de la Guerra Civil, i l’any 2005 el Departament d’Agricultura va cedir-la a Benestar i Família. Fa poc més de dos anys, el govern tripartit va desestimar la instal·lació d’una residència per a persones amb discapacitat psíquica i trastorns de la conducta a la colònia Gassol, ja que el cost del projecte era massa car si no s’afectava greument el patrimoni cultural. El president de l’EMD de Bítem, Josep Cugat, ha afirmat que en breu s’anunciarà un projecte per instal·lar a la Masada algunes dependències de la mateixa Generalitat, a més de serveis turístics relacionats amb el turisme fluvial. Cugat ha fet aquest anunci durant l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre.

En la mateixa línia, Cugat ha explicat que durant aquest mandat esperen poder aprofitar el Mas del Bisbe, que és l’altre element més característic del patrimoni de Bítem. En aquest cas, el Bisbat de Tortosa és el titular de l’edifici, que està estudiant diverses possibilitats de recuperar el Mas del Bisbe en diferents fases. Sobretot, la capella romànica amb el rosetó, que és l’origen de la construcció dels primes masos que posteriorment van formar la població de Bítem. L’altre projecte important del mandat a l’EMD de Bítem serà la reforma i eixamplament de la carretera T-301, entre Tortosa i Tivenys. Segons Cugat, la Diputació de Tarragona hi invertirà més d’1,7 milions d’euros, i només falta un informe de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per iniciar les expropiacions i poder començar les obres, dins d’aquest 2012.

També durant l’informatiu matinal Primera Columna, Cugat ha fet una valoració molt positiva del primer any de vida de l’EMD de Bítem. La principal diferència és que ara Bítem té un pressupost propi, que enguany serà de mig milió d’euros, i que pot accedir pel seu compte a les diverses línies de subvencions i ajuts de la Generalitat o la Diputació de Tarragona. Tanmateix, Cugat ha afirmat que l’EMD de Bítem també està patint els efectes de la crisi econòmica. En aquest sentit, el president de l’EMD ha justificat que el pressupost de l’Ajuntament de Tortosa no haja previst inversions a Bítem, i que encara no s’haja pagat l’aportació de 70.000 euros que estableix el conveni.

Amposta promou la cuina de la carxofa davant de més de 4.000 persones


Més de 4.000 persones van passar dissabte al migdia pel pavelló firal d'Amposta, amb motiu de la tradicional Festa de la Carxofa. De fet, enguany, la principal novetat és que s'ha traslladat la celebració al dissabte, per promocionar, més enllà del turisme, la vessant comercial de la ciutat. A més, aprofitant la iniciativa, els comerciants també van celebrar la fira d'estocs. La Festa ha donat el tret de sortida a unes jornades gastronòmiques dedicades a la carxofa. De fet, ha estat un cap de setmana molt gastronòmic a les Terres de l’Ebre. A l’EMD de Jesús s’hi ha celebrat una nova edició de la fira de l’oli. I a Rasquera, la Festa de la Clotxa de la Ribera d’Ebre.

Imatge ACN

Cal fusionar les escoles amb menys alumnes, per estalviar en Ensenyament? #PrimeraColumna

Les protestes arreu del país en contra dels ajustos en l'àmbit de l'educació agafaran molt força aquesta setmana. A Tortosa, el sindicat d'estudiants ha convocat una concentració de protesta davant dels serveis territorials d'Ensenyament, aquest dimecres 29 de febrer al migdia, tot coincidint amb la jornada de vaga als instituts. A banda, els sindicats UGT i CC.OO. faran el mateix dimecres, a les 19.00 hores, una assemblea informativa a l'auditori Felip Pedrell sobre les conseqüències de la reforma laboral i les retallades.

Al programa d'aquest dilluns de Primera Columna hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si cal tancar i fusionar les escoles amb menys alumnes, per estalviar en Ensenyament. De fet, això mateix és el que ha fet el Departament de Salut amb els centres d’atenció primària, a l’hora de tancar les urgències nocturnes. I el Departament d’Ensenyament també està reestructurant l’oferta escolar a Catalunya en funció de criteris demogràfics, però encara no ha donat les dades del total d’escoles afectades pels possibles tancaments. Però segons algunes informacions, les escoles que podrien fusionar-se a les demarcacions de Tarragona i Barcelona podrien arribar a la desena. D’altra banda, en el cas de Tortosa, demà dimarts es podria anunciar que l’escola Cinta Curto tornarà a ser d’una línia de P3, i que l’escola de Ferreries recupera la tercera línia, per evitar haver de fer obres d’ampliació a l’escola Cinta Curto. Però sobre el possible tancament i fusió de les escoles amb menys alumnes a les Terres de l'Ebre, el president de l'EMD de Bítem i mestre de professió, Josep Cugat, ja ha dit aquest dilluns a Primera Columna que no és aquesta la previsió del Departament d'Ensenyament. De fet, Cugat ha defensat la necessitat de mantenir obertes les escoles dels pobles.



Però, què en penseu, vosaltres? Cal tancar i fusionar les escoles amb menys alumnes, per reduir el cost de l’Ensenyament públic?

Veïns de Ferreries Nord i del Grup El Temple es coordinen contra els crematoris

Aquest dilluns és un dia clau en l’organització d’una oposició veïnal al projecte d’instal·lar un crematori de difunts en el tanatori que l’empresa Tanatorios y Servicios SA té al sector de Ferreries Nord, a Tortosa. El projecte, que Canal 21 Ebre va avançar en exclusiva dimarts passat, durant l'informatiu matinal Primera Columna, no està ben vist per l’Ajuntament de Tortosa, tot i que el govern municipal no ha tingut un altre remei que iniciar la tramitació de l’expedient. Així, per aquest dilluns han convocat una reunió en què participaran els veïns més directament afectats pel projecte, a més d’un equip de juristes, membres de la junta de l’Associació de Veïns de Ferreries, i també veïns de la zona del Grup El Temple. De fet, sembla que en aquesta altra zona de Tortosa, l’antic 13 de Gener, també podria ser el destí d’un projecte d’incineració de difunts. Per la seua banda, la intenció dels veïns de la zona de Ferreries Nord és estudiar a fons la legislació sobre el tema, per presentar al·legacions i poder evitar que el tanatori pose en funcionament el nou servei de crematori.

26 de febrer del 2012

Suport amb matisos d'Ecologistes en Acció al projecte Zèfir

Ecologistes en Acció ha emès aquest diumenge, tot coincidint amb la primera mobilització de la coordinadora No al parc eòlic a l'Ametlla de Mar, un comunicat en què dóna el seu suport al projecte Zèfir. Tanmateix, l’organització ecologista adverteix que els resultats de la plataforma experimental sobre energia eòlica marina han de ser públics i transparents. També han dit que el seu enfocament ha d’atendre prioritàriament a l’avaluació dels impactes que es puguen ocasionar en el medi ambient. Segons Ecologistes en Acció, en el cas de l’Estat espanyol, la gran profunditat de les aigües properes al litoral peninsular fan necessària la recerca en tecnologia d’aerogeneradors flotants. Per tant, el desenvolupament de l’energia eòlica marina permetrà afrontar reptes com el canvi climàtic, la dependència d’energies fòssils i nuclears, i el canvi energètic. Així, Ecologistes en Acció veu el projecte Zèfir com una oportunitat, però afirma que la tecnologia i els estudis que se’n deriven han de servir a l’interès general. En aquest sentit, Ecologistes en Acció qüestiona la participació d’algunes multinacionals del sector de l’energia en aquest projecte, ja que l’organització reclama un control democràtic de l’energia i afirma que aquestes grans empreses no estan interessades en un canvi de model energètic.

+Més informació:
-El projecte Zèfir ha de servir per al desenvolupament sostenible de l’eòlica marina (Ecologistes en Acció)

500 persones protesten a l'Ametlla de Mar en contra del projecte Zèfir


Mig miler de persones han participat aquest diumenge en la concentració en contra del projecte Zèfir, la plataforma d’assajos en energia eòlica marina que la Generalitat promou davant de les coses de l’Ametlla de Mar. De fet, aquesta era la primera mobilització convocada per la coordinadora No al parc eòlic a l’Ametlla de Mar, que finalment ha omplert de gent el passeig Marítim de la població. Ha estat després de diverses campanyes informatives i un cop presentades les seues al·legacions al projecte Zèfir, i també d’haver aconseguit el rebuig unànime de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i del Consell Comarcal del Baix Ebre. A més, també esperen el rebuig imminent de la Cambra de Comerç de Tortosa. Associacions, particulars, càrrecs electes, empresaris del sector del turisme i pescadors han protestat en contra d’un projecte que consideren devasasdor per al sector turístic i pesquer de l’Ametlla de Mar. En la seua primera fase, la més polèmica, el projecte Zèfir preveu la intal·lació de fins a quatre aerogeneradors a uns tres quilòmetres del port de la Cala, amb una alçada d’uns 195 metres. La segona fase tindria vuit molins més, que s’ubicarien sobre plataformes flotants, a una trentena de quilòmetres de la costa.




Imatge Víctor Valls a Twitter
Vídeo Lluís Comí a YouTube

Núria Ventura, amb Maria Beltran i Lluïsa Lizárraga, lideraran el nou PSC de l'Ebre



La protagonista política del cap de setmana les Terres de l'Ebre és la diputada i portaveu del PSC a l'Ajuntament d'Ulldecona, Núria Ventura, que finalment ha estat designada com a primera secretària de la federació del PSC a les Terres de l'Ebre. En el congrés que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Sant Jaume d'Enveja, Ventura ha rebut 57 vots, davant dels 22 vots que ha obtingut l'altre candidat a la primera secretaria dels socialistes ebrencs, l'alcalde de Batea i exdiputat, Joaquim Paladella. Per la seua banda, Ventura s'ha compromès a treballar "fort" per construir un PSC "fort i útil per a la societat". En la mateixa línia, la nova primera secretària del PSC ebrenc ha agraït la confiança dipositada en la seua persona, i ha afirmat que assumeix la nova responsabilitat amb "compromís, lleialtat, ganes i il·lusió". Ventura substitueix Antoni Sabaté com a primera secretària del PSC de les Terres de l'Ebre


D'altra banda, la nova executiva liderada per Ventura estarà integrada per l'alcaldessa de Tivenys, Maria Beltran, que substitueix Joan Sabaté en la presidència del partit a les Terres de l'Ebre; Míriam Galindo, secretària d'Organització; Francesc Miró, secretari d'Acció Política i Cohesió Territorial; Joan Alginet, secretari de Comunicació i Campanyes; Marc Mur, secretari d'Implantació Territorial; Bibiana Porres, secretària de Formació; Manel de la Vega, secretari de Política Municipal, i a la secretaria executiva Dolors Bel, Imma Casado, Lluís Melich, Ismael Villamon, José Domínguez, Consol Cordero, Cristina Bel i Gerard Gracià.

Els consellers nacionals seran Albert Alarcón, Francesc Miró, Bibiana Porres, José Emilio Bertomeu, Joan Sabaté, Antoni Sabaté, Enric Roig, Manel de la Vega, Gerard Gracià, José Martín Cid i Josep Martínez Costa. La comissió de Control Financer estarà formada per Víctor Valls, Genoveva Margalef i Álvaro Acero. Finalment, l'exdiputada i regidora ampsostina Lluïsa Lizárraga és la nova presidenta del Consell de Federació del PSC ebrenc, mentre que Josep Maria Simó és el responsable del Fòrum de Debat Progressista.



Imatges PSC de les Terres de l'Ebre

25 de febrer del 2012

Els 'indignats' de Tortosa protesten contra els rescat dels bancs



El moviment Acampada Tortosa 15-M ha organitzat aquest divendres al migdia una acció en contra del rescat al bancs amb diners públics. Es tracta d'una proposta sorgida de Democracia Real Ya i que s’ha convocat a tot l'Estat i de manera simultània. Així, una vintena de persones s’ha concentrat davant de l'oficina de la CAM a Tortosa, al número 9 del carrer Argentina, amb pancartes en què podien llegir-se lemes com ara “Stop rescats”, “Banc rescatat, Banc ocupat”, “El Banc no et rescataria" o "I a natros qui ens rescata?". Membres del moviment han entregat un manifest al director de l'oficina, s'ha llegit la declaració davant de la sucursal, i finalment s’han repartit octavetes informatives als vianants.

En el moment d’entrar a la CAM, però, els indignats han trobat la porta tancada i se’ls ha denegat l’entrada. Finalment, ha sortit el director i han acordat que entrarien dues persones, per poder fer l'entrega del manifest, però segons el moviment Acampada Tortosa 15-M, no se'ls ha permès l'entrada de cap càmera.

Un cop acabada la concentració al carrer Agentina, el grup s’ha dirigit cap al mercat central de Tortosa, on han continuat repartint octavetes i informant als ciutadans i ciutadanes. D'aquesta manera, Tortosa ha estat una de les tres ciutats catalanes, juntament amb Barcelona i Tarragona, que s’ha afegit a la iniciativa. L’acció ha transcorregut sense cap incident. Una de les principals exigències dels 'indignats' és el cessament dels rescats als banc amb diners públics.


Imatges Acampada Tortosa 15-M

Rigau confia en iniciar enguany l'escola de Sant Llàtzer de Tortosa



La societat propietària del pla parcial on hi ha els terrenys del nou col·legi ha començat la urbanització de l'entorn aquesta mateixa setmana ·

Ara va de debò. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat aquest divendes a Tortosa que s'està treballant perquè durant aquest any 2012 es puguen iniciar les obres de la nova escola de Sant Llàtzer, després que el govern haja reservat una petita partida pressupostària per al projecte, en el pressupost de la Generalitat. Rigau ha assegurat que el govern s'ha fixat com una "prioritat" aquest centre, ja que saben que és un dels "reptes" i "necessitats" de la ciutat. A més, ha afegit que és una demostració "que es continua invertint en educació". L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha confirmat que la societat propietària del pla parcial on ha d'anar la nova escola ha començat aquesta setmana la urbanització dels terrenys, cosa que havien advertit alguns veïns del barri de Sant Llàtzer.

La primera cessió dels terrenys a la Generalitat, perquè fes l'escola de Sant Llàtzer es va fer al 2005. I la darrera, només fa uns dies, en el ple ordinari de de l'Ajuntament de Tortosa d'aquest mes de febrer. Després d'una sèrie d'entrebancs -el col·legi, amb un cost de més de set milions d'euros, es farà sobre una plataforma de tres metres d'alçada per salvar la inundabilitat dels terrenys-, les obres podran començar en els propers mesos, tot i que encara no s'ha fixat un calendari. Durant una visita de la consellera Rigau al col·legi de Remolins, l'alcalde de Tortosa ha aprofitat per agrair a la conselleria que prioritzessin l'escola de Sant Llàtzer.

Abans de visitar el col·legi de Remolins, però, la consellera ha visitat també l'escola d'Alfara de Carles i la de Roquetes, on ha inaugurat l'ampliació i reforma de l'antic col·legi Marcel·lí Domingo. Allà, just baixar del cotxe, s'ha dirigit cap a una desena de representants sindicals que l'han xiulat a la seua arribada. La consellera els ha demanat que no la xiulessin perquè "no estaven donant bon exemple als nens", i que si deixaven de xiular els rebria quan acabés la visita. Com que els sindicats ha continuat xiulant, representants de la junta de personal d'ensenyament no han pogut reunir-se amb Rigau. "M'he adreçat a ells per parlar i m'han xiulat. Són dos llenguatges que no casen", ha justificat la consellera.

L'altre moment tens de la jornada s'ha viscut quan a l'entrada del col·legi de Roquetes hi havia una pancarta, on deia que el president Mas cobrava 12.000 euros al mes i la consellera d'Ensenyament 9.000. Per això, Rigau ha demanat que retiressin la pancarta perquè estava dient "falsedats", i que si no ho feien no entraria a l'escola. Finalment, els manifestants l'han retirat, tot i que sí que han deixat una altra contra les retallades. En declaracions als mitjans, la consellera ha lamentat que en una escola deixessin pancartes amb xifres que "no són reals". "En una escola no han d'haver falsedats. El docent és el primer dels servidors públics i ha de ser molt curós, i ha de saber diferenciar el que és l'interès personal del general, i quan exerceixes com a professor et deus al que estàs exercint. En horari de treball i a l'escola per respecte a la ciutadania s'ha de separar l'interès personal del general, i sempre primar el general", ha afegit Rigau.

Així doncs, la consellera d’Ensenyament ha inaugurat l’Escola Alfara de Carles, l’Escola Marcel·lí Domingo de Roquetes i l’Escola Los Castellets de la Fatarella, on ha mantingut contactes amb mestres i representants dels pares a tots els centres. També ha visitat i ha dinat a l’Escola CAEP Remolins de Tortosa, que ha guanyat el segon premi de caràcter estatal de l’any 2011 per als centres docents que desenvolupin accions dirigides a la compensació de  desigualtats en educació, essent la primera escola que guanya un premi d’aquestes característiques, ja que sempre s’havia guardonat a instituts. Rigau ha afirmat que “l’escola pública només pot ser de qualitat, el que és estrany és que se’n dubti”.

Imatge ACN

Mossos i Policia Local patrullen junts per millorar la seguretat al nucli antic de Tortosa

Els Mossos d'Esquadra i la Policial Local de Tortosa han iniciat aquesta setmana una operació als barris que conformen el nucli antic de la ciutat, que té com a objectiu "incrementar la percepció de la seguretat entre els ciutadans, combatre l'incivisme, i millorar la convivència veïnal". En concret, l'operació s'allargarà durant els propers tres mesos i afecta els barris de Santa Clara, del Rastre i Centre, i hi participen grups d'entre cinc i deu agents, anomenats Grups Integrals de Patrullatge. Aquests grups es distribuiran per les cinc zones d'actuació en què han dividit el nucli antic, on patrullaran en horaris alternatius.

 L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha explicat que aquesta iniciativa s'inscriu en el marc de l'aposta per la millora integral del nucli antic, on l'Ajuntament i la Generalitat han estat invertint en els últims, a través del programa de la llei de Barris. "En aquests barris no tenim una especial incidència quant a denúncies per activitats il·lícites. Fins i tot devem estar per sota de la mitjana. En canvi, sí que tenim camí per recórrer encara, pel que fa a convivència ciutadana", ha dit Bel per explicar els objectius de l'opració.

Així, més enllà de les operacions urbanístiques vinculades a la llei de Barris, l'Ajuntament ha actuat en aquesta zona i en altres de la ciutat amb la creació de la figura del policia de proximitat, i també amb la creació de l'Ordenança del Bon Ús de la Via Pública i dels Espais Públics, també coneguda com a ordenança de civisme. L'alcalde ha afegit que la decisió de posar en marxa aquesta operació policial ha estat molt ben rebuda per part de les associacions de veïns i de comerciants. "Tenim la intenció de mantenir l'ordre al nucli antic en el seu màxim nivell", ha assenyalat Bel.

Per la seua banda, l'inspector Ramon Franqués ha explicat que el dispositiu és un "repte", perquè es tracta d'abordar una fet "intangible" com és la percepció de seguretat entre els ciutadans. Per assolir-ho, ha afegit, compten amb el consens organitzatiu entre Mossos i Policia Local; l'institucional amb l'Ajuntament; però també el judicial i social, amb les entitats veïnals i de comerciants. Segons l'Ajuntament, la infracció de l'ordenança de civisme, els petits delictes i els problemes de convivència són alguns dels fets que ja s'han trobat durant aquests primers dies de patrullatge, que han donat com a resultat vuit detencions.

Imatge ACN

24 de febrer del 2012

Núria Ventura nega la condició de favorita per liderar el nou PSC de l'Ebre



La diputada Núria Ventura, que aspira a convertir-se en la nova primera secretària del PSC a les Terres de l’Ebre, ha volgut deixar clar aquest divendres la seua voluntat d’introduir canvis en les persones i en la manera de funcionar del partit, amb vista al congrés que la federació ebrenca dels socialistes ha de celebrar aquest dissabte a Sant Jaume d’Enveja. Durant el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, Ventura ha afirmat que cal adaptar les estructures internes del PSC a les necessitats reals de la societat, tot construint un partit més obert i plural. La candidata, que haurà d’enfrontar-se en unes votacions amb l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, ha fet una valoració molt positiva de com ha anat la campanya per elegir la persona que ocuparà la primera secretaria del PSC ebrenc.

En la mateixa entrevista, Ventura ha negat l’etiqueta de favorita que ha tingut des que es va obrir el procés. Així, la candidata i exalcaldessa d’Ulldecona ha revelat que la única diferència amb Paladella és que ella fa molts de mesos, des del novembre, que fa reunions amb les diverses agrupacions i amb militants del PSC. La candidata a la primera secretaria del PSC també ha negat, aquesta vegada rotundament, que ella siga la candidata del Baix Ebre i del Montsià, i que Joaquim Paladella siga el candidat per a la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Segons Ventura, el seu projecte és per al conjunt dels socialistes de les Terres de l’Ebre.

Finalment, Núria Ventura ha afirmat que està vivint el procés amb total normalitat, i que respecta la decisió de Joaquim Paladella de no assolir un acord per configurar una candidatura de consens abans del congrés d’aquest dissabte. La candidata a la primera secretaria del PSC també ha dit que té clara la nova estructura de la federació, però ha preferit no avançar la composició de la nova executiva fins al congrés de Sant Jaume d’Enveja, davant dels delegats i militants. Això sí, Ventura ha parlat de reduir l’executiva per fer-la més efectiva, i de reforçar el consell de federació, que és on s’han de prendre les decisions rellevants.

La Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre supera la crisi per ajudar el sector

La Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre torna a l'EMD de Jesús a partir d'avui divendres i fins diumenge. Aquesta dissetena edició de la Fira comptarà amb la presencia de 40 expositors i introdueix novetats per atreure visitants, en un any que també ha estat molt complicat per al sector de l'oli. De fet, la fira ha estat a punt de convertir-se en bianual, però l’EMD de Jesús ha decidit tirar endavant la seua organització en aquest any tan difícil, precisament per donar un cop de mà al sector de l’oli del territori.

+Programa oficial de la XVII Fira de l'Oli de les Terres de l'Ebre

El programa Terra Alta+ destinarà 130.600 euros a dinamització econòmica

El projecte Terra Alta+, denominació que adopta el programa Treball a les 7 Comarques a la Terra Alta, destinarà durant l’any 2012 un total de 130.600 euros, per a diferents actuacions de dinamització econòmica. En concret, es tracta d’accions que busquen la generació de llocs de treball, la creació d’oportunitats, i la fixació de la població al territori. Fins al moment han estat 85 les empreses, entitats i institucions de la comarca que s’han sumat a aquest programa, que enguany centrarà el seu interès en la redacció d’un Pla director de l'enoturisme; un estudi de viabilitat d'infraestructures d'activitat turística a la Via Verda; accions per a la millora de la competitivitat dels sectors vitivinícola i oleícola de la comarca; i un programa de formació professional en el sector turístic. Actualment també s’està ultimant la posada en marxa d’un web amb tota la informació relacionada amb el programa. Terra Alta+ està patrocinat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu.

Imatge Consell Comarcal de la Terra Alta

És encertada l'estratègia de CiU d'insistir amb el transvasament del Roine? #PrimeraColumna


En el programa d'aquest divendres de Primera Columna, hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si creuen encertada l’estratègia del govern de CiU de tornar a reclamar el transvasament del Roine, com a alternativa al transvasament de l’Ebre. Com hem pogut veure, el Parlament va aprovar ahir gairebé tots els punts d’una moció d’Iniciativa sobre l’Ebre, però els vots de CiU i del Partit Popular van servir per deixar la porta oberta a l’arribada d’aigua del riu francès Roine. Un transvasament que l’anterior govern del PP ja va rebutjar fa una dècada, per qüestions polítiques i de inviabilitat econòmica. 

Per tant, quina és la vostra opinió? És encertada l’estratègia de CiU d’insistir amb el transvasament del Roine?


23 de febrer del 2012

ERC arrenca al Parlament un compromís de consens sobre el projecte Zèfir


El Parlament de Catalunya ha votat aquest migdia una moció presentada pel PSC sobre el canvi climàtic que, en el punt cinquè, demanava ‘seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal·lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte Zèfir’. Així, el grup parlamentari d’ERC ha presentat una esmena perquè això es face ‘amb el màxim consens possible amb les administracions locals’. L’esmena ha estat acceptada i votada a favor per la resta de grups polítics. Segons Esquerra, amb l’acord d’avui del Parlament, si el govern de la Generalitat vol tirar endavant el projecte Zèfir haurà de tenir el consens del territori. En aquest sentit, el diputat republicà per Tarragona, Sergi de los Rios, ha recordat que ERC sempre ha defensat la promoció de l’energia eòlica. ‘Les Terres de l’Ebre, avui en dia, són els principals productors d’energia nuclear i eòlica del país i, per tant, la seva solidaritat energètica amb relació als grans centres i les zones de consum està fora de qualsevol dubte’.

Per la seua banda, el regidor de l’Ametlla de Mar i president comarcal d’ERC al Baix Ebre, Jordi Gaseni, ha manifestat que ‘tant el Consell Comarcal del Baix Ebre com l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar han rebutjat per unanimitat un projecte que situa a menys de 3 quilòmetres de la costa del municipi aerogeneradors de fins a 195 metres d’alçada’. Gaseni ha aprofitat per advertir sobre ‘l’afectació que aquests molins comportarien per al futur econòmic d’un municipi pesquer i turístic com és l’Ametlla de Mar’, i ha recordat que el proper diumenge precisament hi ha convocada una concentració de rebuig al projecte actual Zèfir, a les 12.00 hores i a la Platja de l’Alguer de l’Ametlla de Mar.

Imatge ERC

Roigé: 'Va ser ICV qui va intentar transvasar aigua de l'Ebre'


El grup parlamentari de CiU s’ha oposa aquest dijous a qualsevol transvasament de l’Ebre, i ha aprovat la moció d'ICV-EUiA que instava el govern de l’Estat a aprovar un pla de gestió que incorpore el cabal ecològic. Però la diputada tortosina de CiU, Meritxell Roigé, no s'ha pogut estar de recordar que va ser ICV qui l'any 2008, governant en el tripartit amb el PSC i ERC, "va intentar transvasar aigua de l'Ere". De fet, a les files de CiU no va agradar gens que la diputada ecosocialista Hortènsia Grau comparegués fa uns dies al Parlament amb una samarreta blava de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), i per això el retret de Roigé tenia un significat especial. Així, la diputada ha recordat a ICV que va intentar la interconnexió de xarxes i que van arribar a realitzar, per la via d'urgència, una inversió de 22 milions d'euros per transvasar aigua del Segre a l'àrea metropolitana de Barcelona. "Des del seu grup se'ns volen fer certes lliçons que no li accepto", ha remarcat Roigé. Segons la diputada de CiU, va ser un 25 de maig del 2008, "curiosament el dia de la Baixada de la Cinta", que un conseller d'Iniciativa -en al·lusió a Francesc Baltasar- va anunciar un transvasament del Segre. Roigé també ha recordat que si no arriba a ser per una altra Mare de Déu, la Verge de Montserrat que va fer que plogués, el transvasament d'emergència de l'Ebre s'hauria arribat a fer.



Roigé ha assenyalat que tant el president Artur Mas com el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, s’han manifestat públicament en contra del transvasament. “Ens hem expressat sobradament i tindrem una postura clara que defensem i defensarem davant del govern de l’Estat” ha afegit. A banda, Roigé també ha parlat sobre el canal Xerta-Sènia i ha manifestat el suport del grup de CiU a aquesta infraestructura, ja que “permetrà reconvertir i reactivar l’agricultura de les comarques del Baix Ebre i del Montsià”.  A més,  segons Roigé, cal tenir en compte que “el Xerta-Sènia és una conducció per on és impossible que es faci cap transvasament, perquè el diàmetre del tub es va reduint a mesura que s'allunya del punt de captació”. Finalment, la diputada tortosina ha afirmat que “el Roine pot ser una solució per a Catalunya i també per les diferents regions d’Espanya, si elles així ho volen”.

Imatge CiU

Hortènsia Grau (ICV) lamenta l'aposta de CiU pel Roine


La diputada d'ICV-EUiA pel Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Hortènsia Grau, ha aconseguit aquest dijous que la majoria del Parlament votés en contra dels transvasaments de l'Ebre. Tot i així, Grau ha lamentat que tant CiU com el PP no hagen volgut donar suport al punt de la moció en què el Parlament de Catalunya manifestava la seua "ferma oposició" a qualsevol modificació del vigent Plan Hidro­lógico Nacional (PHN) que vulga impo­sar transvasaments d'aigua des d'altres conques externes, en al·lusió al Roine. "El transvasament del Roine és un apriorisme, no se sustenta científicament, no és necessari a llarg termini i incompleix la directiva marc de l'aigua", ha afirmat Grau.

La diputada ecosocialista ha recordat que des del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que dirigia ICV, es van dur a terme polítiques com la recuperació d'aqüífers, la millora i la interconnexió de les xarxes de captació i la seua eficiència, la dessalinització i la reutilització d'aigües, així com la política d'estalvi i eficiència en el subministrament, que eviten futurs transvasaments d'aigua entre conques.

Imatge ICV

El Parlament rebutja el transvasament de l'Ebre però deixa la porta oberta al Roine

El Parlament de Catalunya ha tornat a pronunciar-se aquest dijous en contra del transvasament de l’Ebre. El ple de la cambra ha aprovat una moció d’ICV-EUiA, transaccionada en un punt amb CiU, que reitera la ferma oposició del Parlament català a quaselvol modificació del pla hidrològic estatal que puga recollir transvasaments d’aigua de l’Ebre o d’altres provinents de les conques internes de Catalunya. Aquesta declaració institucional s'ha aprovat per 109 vots a favor, és a dir, amb el suport de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i el diputat Joan Laporta, mentre que tant el Partit Popular (PP) com Ciutadans hi han votat en contra. En canvi, el ple ha rebutjat, amb els vots en contra dels grups del PP i de CiU, un punt en què es demanava l’oposició del Parlament als transvasament de les conques externes, i que per tant hauria vetat la possible arribada d’aigua del riu francès Roine.

D’altra banda, un altre punt de la moció que sí que ha prosperat és els que insta el govern de l’Estat a aprovar el pla de la conca de l’Ebre amb la incorporació dels cabals ecològics, i que només ha rebut el vot en contra del Partit Popular. De la mateixa manera, tant el PP com Ciutadans han rebutjat que es puga reclamar davant del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient el règim hídric aprovat per la comissió per a la sosteniblitat de les Terres de l’Ebre. Finalment, els punts que instaven el govern a aprovar el pla integral de protecció del Delta i a convocar la comissió de sostenibilitat, tal i com fa mesos que reclama la Plataforma en Defensa de l’Ebre, sí que s'han aprovat per unanimitat.

Imatge Parlament de Catalunya

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, convençut que el govern replantejarà el projecte Zèfir



El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va garantir ahir dimecres al Parlament que el govern català manté la seua aposta estratègica pel projecte Zèfir, que preveu construir una plataforma d’assajos en energia eòlica marina davant de l’Ametlla de Mar. Les declaracions de Mena arriben quan només falten quatre dies per a la primera manifestació que s’ha convocat a l’Ametlla de Mar en contra del projecte Zèfir. Serà diumenge a partir de les dotze del migdia, al passeig Marítim de la població. En aquest sentit, la coordinadora ciutadana No al Parc Eòlic a l’Ametlla de Mar ha convidat l’equip de govern i l’oposició del consistori a la concentració. Així, l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per deixar clara l’oposició del consistori. Martí ha dit que cal un anàlisi més exhaustiu i una informació més completa sobre el projecte Zèfir, tot posant sobre la taula tots els pros i contres. L’alcalde ha afegit, a més, que està convençut que la Generalitat es replantejarà el projecte.

Martí ha participat en una tertúlia sobre l’actualitat energètica a les Terres de l’Ebre, al costat de l’alcalde de la Fatarella, Fermín Ruana, i el director de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya, Joan Manuel Sabanza. Per la seua banda, Ruana ha explicat que a la Fatarella han après a conviure amb els aerogeneradors a tocar del poble. A més, ha dit que, per acceptar la presència dels molins, és important que els veïns tinguen tota la informació i sàpiguen traure beneficis directes de la implantació eòlica.

El director de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Catalunya, Joan Manuel Sabanza, ha remarcat que aquesta és una oportunitat important per al territori, però que cal que el projecte Zèfir estiga parlat i consensuat. També ha advertit que hi ha el risc que el rebuig al projecte face marxar la inversió cap a un municipi proper, possiblement Vandellòs de l’Infant. Els tres participants en la taula de debat han coincidit en què ara el més important és que tota la indústria derivada i els beneficis del projecte Zèfir, si tira endavant, es queden majoritàriament a les Terres de l’Ebre.

Disqus for Marfanta