'La transició nacional comença amb la defensa de les nostres carreteres', per Adam Tomàs

La possibilitat admesa per la ministra de Foment espanyola que l’Estat allargui la concessió de les autopistes més rendibles, en aquest cas, les catalanes, com ara l’AP7 i l’AP2, a canvi que les concessionàries assumeixin l’enorme dèficit de les autovies radials del voltant de Madrid hauria d’indignar la gent de l’Ebre. Abertis participa en un terç de la concessió a tres de les radials madrilenyes i té la concessió dels eixos més rendibles: el dels Països Catalans i el de la Vall de l’Ebre. La mala planificació a l’hora de construir autopistes paral·leles a autovies públiques i gratuïtes, que són clau per facilitar operacions immobiliàries però amb un trànsit que no arriba al 40 % del previst, unit a les indemnitzacions milionàries que es van haver de pagar pels terrenys expropiats, han portat les concessionàries a una situació pròxima a la fallida, d’un cost de 3.500 milions d’euros.

Això va fer que el Govern del PSOE, a partir d’una esmena als Pressupostos proposada per CiU, i amb el suport del PP, injectés a les radials de Madrid 200 milions en préstecs participatius, insuficients davant dels 600 milions d’euros que demanen les empreses per salvar la concessió. ERC, a finals de 2010, ja vam denunciar aquesta esmena als Pressupostos de l’Estat presentada pel diputat Duran i Lleida i pactada amb el ministre Blanco per avançar 80 milions a aquestes concessionàries, entre les quals hi havia Ferrovial, Abertis i ACS. De fet, Sánchez Llibre, diputat de CiU, va manifestar que era prioritari garantir el manteniment de l’equilibri financer de les concessionàries d’autopistes de peatge dels voltants de Madrid perquè estaven en una situació econòmica delicada.

Curiosament, una d’aquestes autopistes és l’AP41, entre Madrid i Toledo, amb 1.974 usuaris diaris durant l’any 2010, fet que contrasta amb els 43.000 vehicles diaris del tram català de l’AP7, ‘la nostra’. La licitació de la redacció de l’estudi informatiu de l’AP41 amb la circumval·lació de l'A40, que suma un total de 57 quilòmetres, es publicà al BOE del 25 de març del 2000, el mateix dia que la licitació de les variants de l’N420 de Gandesa, Corbera d'Ebre i Riudecols, que sumen 16 quilòmetres. Pel que fa a l’autopista madrilenya, el 6 d'agost del 2003 s'aprovava l'estudi i  dos dies després es publicava el plec de clàusules del concurs per a la redacció i execució del projecte. El febrer del 2004, s'adjudicava l’obra i el 29 de desembre de 2006 l’AP-41 es posava en servei. En aquell mateix moment, les tres variants de l’N420 encara estaven embolicades amb l’estudi previ de traçat, i ara, sis anys després, encara no se n’ha redactat cap projecte constructiu. Tota una vergonya per als governs espanyols del PP i del PSOE.

Ara bé, no estaria de més que a l’hora de negociar a Madrid, un partit català i catalanista com CiU utilitzés les seves esmenes no per pagar les autovies de Madrid a empreses amigues, sinó per exigir la construcció de les variants del tram català de l’N420 o bé la gratuïtat de peatges de les Terres de l’Ebre de l’AP7 mentre no ens arribi l’autovia que acaba al Coll de Balaguer. I tampoc no estaria de més que els agents econòmics i empresarials de les Terres de l’Ebre que tant lloen les maneres de fer del senyor Duran i Lleida a Madrid li recordin que les Terres de l’Ebre també existim i tenim necessitats viàries tant o més importants que aquelles autopistes, malgrat que aquí no tenim Ferrovial, Abertis ni ACS.

Adam Tomàs
és portaveu de la Federació de l’Ebre d’Esquerra

El PSC de Tortosa renova Joan Sabaté com a primer secretari, amb el 65,4% dels vots

L'assemblea del PSC de Tortosa ha reelegit aquest divendres a la nit l'exalcalde i senador Joan Sabaté com a primer secretari de l'agrupació local, amb el 65,4% dels vots. L'altre candidat, l'exregidor i també excap de gabinet de l'alcaldia, Eduard Ena, ha obtingut el 33,6% dels suports. Sabaté ha agraït el suport de la militància i també a Ena, “bon amic i col·laborador de sempre". Segons Sabaté, el fet que Ena haja contrastat el seu projecte de partit amb el seu "ha donat vivacitat al debat i l'ha fet més democràtic i intens”.

“Assumeixo el meu compromís amb la militància per recuperar el lideratge de la societat tortosina, i perquè les propostes dels socialistes encarin el futur amb progrés, creixement econòmic i creació de llocs de treball, i un projecte de lideratge solidari del conjunt de les Terres de l'Ebre”, ha assenyalat Sabaté. El primer secretari del PSC tortosí ambé ha valorat molt positivament l'àmplia assistència a la votació, ja que a l'assemblea hi han assistit més d'un centenar de militants.

D'altra banda, la nova executiva estarà formada per Joan Sabaté, com a primer secretari,  Ismael Roldan, com a president; Anna Ariño, com a viceprimera secretària; Enric Roig, com a secretari d'Organització; Teresa Castellà, com a secretària d'Acció Electoral; Antoni Sabaté, com a secretari de Política Municipal; Ricard Lleixà, com a secretari de Ciutadania i Societat Civil; Mariano Borràs, com a secretari d'Economia, i com a vocals Gerard Avinyó, Dolors Bel, Victòria Campos, Consol Cordero, Laura Gil, Maria López, Estrella Martínez, Eugeni Monllaó, Francesc Ramírez, Eduard Rel, Joana Subirasts i Lluïsa Vergés.

Davant del fet que s'haja votat conjuntament el primer secretari amb tota la candidadura, Sabaté ha manifestat que proposarà a la candidatura d'Eduard Ena incorporar alguns dels seus membres a la nova executiva del partit. D'altra banad, són membres nats de l'executiva els regidors i regidores, els representants de les Juntes Veïnals, els representants dels consells de barri, els secretaris de Federació, la primera secretària de la JSC, els membres de l'executiva de federació, i el coordinador del grup municipal.

Pel que fa a l'elecció dels membres del consell de federació, han estat escollits Ismael Roldan, Mariano Borràs, Anna Ariño, Pere Bonavida, Teresa Castellà, Ricard Lleixà, Pau Sabaté, Lluïsa Vergés, Eva Ortega, Enric roig, Maria López, Cristina Bel, Eduard Ena i Dolors López.

+Recupereu l'entrevista a Joan Sabaté, a Primera Columna 




Imatge PSC de Tortosa

Sabaté: “El pla d'ajust només pagarà la mala gestió de Bel”

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha votat aquest divendres en contra del Pla d'Ajustament 2012-2022 de l'equip de govern de Ferran Bel. Segons els socialistes, el pla "hipoteca les finances municipals en els propers deu anys", ja que no hi haurà recursos propis per tirar endavant les actuacions que necessita la ciutat. A més, afirmen que incrementa la pressió fiscal per obtenir majors ingressos. El PSC de Tortosa també ha afirmat que el Pla d'Ajustament 2012-2022 no anirà en benefici de millorar la qualitat de vida a la ciutat, "sinó que només servirà per pagar un crèdit que és fruit de la mala gestió del govern de Bel", ha afirmat el portaveu socialista, Antoni Sabaté. De la mateixa manera, els socialistes han advertit que el pla contempla una disminució de la despesa pública, fonamentalment del capítol de personal i dels serveis bàsics per al municipi.

Sabaté ha constatat, a més, que la delicada situació financera de l'Ajuntament no s'acaba amb el reconeixement dels 13 milions d'euros sobre el deute a proveïdors. “A aquesta quantitat li hem de sumar el crèdit viu de l'any passat, de 43 milions d'euros; el deute a altres administracions i el que hem de retornar a l'Estat, que fa que hi hagi un deute global d'uns 60 milions d'euros”, ha calculat el portaveu del PSC. Sabaté també ha estat molt contundent en afirmar que això paralitzarà les inversions a la ciutat. Finalment, ha deixat constància que, amb aquest pla d'ajust, el govern de Bel ha renunciat al seu gran projecte estrella: el complex d'aigües.


Imatge PSC de Tortosa

Un home intenta matar la seua exparella al Perelló i després se suïcida

Un home s'ha suïcidat aquest divendres al migdia al Perelló, després d'haver intentat matar la seua exparella a ganivetades. Segons ha pogut saber l'ACN, l'home hauria anat a casa de la que havia estat la seua dona -tots dos de nacionalitat romanesa-, i que ara compartia pis amb dos homes més, amb la intenció de matar-la pres per la gelosia. La dona, però, que està ingressada a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa fora de perill, hauria aconseguit salvar la vida tot i tenir ferides a la mà i a la cuixa. Després, l'home hauria tornat a casa seva per penjar-se. Fonts coneixedores del cas han apuntat que el mòbil del succés seria passional.

Els fets han tingut lloc pels volts de les dues del migdia, quan l'home s'hauria dirigit a l'habitatge del carrer del Sol número 47, on vivia la seua exparella, amb la suposada intenció d'atacar-la mortalment. L'agressor hauria atacat la noia al carrer, just davant de l'immoble, intentant-li clavar el ganivet al coll. Ella l'hauria intentat aturar retenint l'arma amb les mans, ocasionant-li ferides -també ha patit talls a les cuixes-. La intervenció d'un veí, alertat pels seus crits d'auxili, hauria permès separar-los. L'home ha acabat fugint cap a casa seua, al pròxim carrer de Sant Joan, on poc després ha aparegut penjat al terrat.

L'alcalde del Perelló, el republicà Ferran Cid, ha lamentat els fets i ha apuntat que l'agressor hauria actuat mogut per la gelosia. Després de diversos conflictes i baralles, la noia va decidir fa un temps abandonar-lo per anar-se'n a viure a la casa de dos compatriotes.


Imatge ACN

Tortosa aplicarà 'mesures restrictives' per estalviar 2,89 milions fins al 2015

El Pla d'Ajustament 2012-2022 imposa retallades en totes les àrees municipals · Revisaran l'IBI i seguiran actualitzant el padró · Poden haver-hi més reestructuracions i acomiadaments de personal ·  Fires i IMACT quedaran integrades a l'Ajuntament · Fusió o desaparició de Tortosa Media i Tortsosa Innova · Menys subvencions a entitats i menys diners a transport públic, Cultura i Festes ·

El ple de l'Ajuntament de Tortosa ha aprovat aquest divendres al migdia, en una sessió extraordinària, el Pla d'Ajustament 2012-2022, que fixa les mesures d'estalvi necessàries per fer front al crèdit a deu anys amb què es pagaran els 13 milions d'euros en factures pendents a proveïdors. Les mesures incloses en el Pla d'Ajustament permetran un estalvi total de 2,89 milions d'euros: 1.075.000 euros l'any 2012; 913.000 euros el 2013; 615.000 euros el 2014 i 288.000 euros el 2015. A partir d'aquest exercici, l'estalvi vindrà donat per la no cobertura de jubilacions del personal.

El pla ha estat aprovat amb els 12 vots de l'equip de govern de CiU; l'abstenció d'Esquerra, ICV, PP i PxC, i el vot en contra dels tres regidors del PSC. En concret, el document estableix tota una sèrie de mesures "restrictives" en tots els àmbits municipals, que han de permetre reduir la despesa d'una manera important. Amb tot, el govern de Ferran Bel ja es va avançar als ajustos a l'hora de redactar el pressupost del 2012, i la resta de retallades en la despesa aniran incorporant-se en els propers tres exercicis. "Això farà que l'any 2015, quan acabi l'actual mandat municipal, el proper equip de govern no haurà d'incorporar noves mesures que condicionin futurs pressupostos", ha assenyalat Bel. L'alcalde també s'ha compromès a què, d'aquí a tres anys, la xifra d'endeutament de l'Ajuntament serà inferior a la que va heretar ell mateix quan va assumir l'alcaldia l'any 2007, que era de 36 milions d'euros. Actualment, l'equip de govern de CiU reconeix un deute viu de 42 milions d'euros, als quals cal sumar els 13 milions d'euros de factures pendents als proveïdors.

D'altra banda, en l'apartat dels ingressos, l'alcalde ha avançat que el Pla d'Ajustament 2012-2022 s'ha dissenyat des d'una òptica "conservadora", és a dir, amb la previsió que el consistori tindrà pocs ingressos en els propers anys. A banda, moltes de les mesures incloses ja s'estan aplicant aquest 2012, com el copagament de l'assistència domiciliària. L'increment de l'Impost de Béns Immobles (IBI) aprovat pel govern de l'Estat no suposarà un increment substancial dels ingressos, tot i que ha anunciat que per al 2013 hi haurà una altra "revisió parcial", i encara una de general per al 2015. De totes maneres, sí que es preveu continuar ingressant per la via de la depuració de padrons, i que ciutadans que no pagaven fins ara començaran a pagar els seus impostos. Per aquest concepte, durant el 2011 l'actualització del padró va fer emergir uns 800.000 euros.

I en l'apartat de les despeses, Bel ha remarcat que més del 50% de les mesures del Pla d'Ajustament ja estan estan incloses en l'exercici de 2012. Així, en l'àmbit de personal, es continuarà amb la mesura iniciada el 2009 de no cobrir la jubilació de treballadors. Enguany també s'han amortitzat set places de personal interí, i per als anys 2013, 2014 i 2015 es preveu un estalvi en aquest capítol de 90.000 euros, que el consistori haurà d'aconseguir per la via de modificació de les condicions laborals d'algun contracte interí -en funció de les necessitats del servei- o amb la possible amortització d'alguna plaça més. Això vol dir, com ja s'havia anunciat, que poden haver més acomiadaments a l'Ajuntament de Tortosa.

Altres ajustaments de despesa vindran de la reducció de les subvencions a entitats, que si enguany han disminuït 40.000 euros, l'any 2013 es reduiran en 100.000 euros més. Actualment, l'Ajuntament de Tortosa destina 600.000 euros per aquest concepte. També es reduirà en 30.000 euros la despesa en jardineria, l'any 2013. En l'apartat de Cultura, els ajustaments s'han distribuït amb una reducció de 20.000 euros el 2012, de 25.000 el 2013 i de 20.000 euros més el 2014. Festes tindrà una reducció del seu pressupost de 50.000 euros, que s'afegeix als ajustaments en aquest àmbit durant els últims quatre anys. En Fires també hi haurà una disminució de 40.000 euros i en transport públic, de 65.000 euros, en ambdós casos el 2013. L'enllumenat públic, gràcies a la introducció de mesures d'estalvi energètic, permetrà rebaixar la factura municipal en 100.000 euros el 2013, i en 200.000 euros més el 2014. L'alcalde també ha avançat que se suprimirà algun conveni amb altres administracions, referent a la "prestació de serveis impropis". Simultàniament, es reduirà l'estructura administrativa municipal, tot suprimint els organismes autònoms de Fires i l'Institut Municipal d'Activitats Turístiques i Culturals (IMACT), els serveis dels quals passaran a prestar-se des de l'Ajuntament. A banda, es dissoldran o fusionaran societats municipals com Tortosa Innova i Tortosa Media, amb l'objectiu d'assolir un major control de la despesa.

En canvi, el Pla d'Ajustament no inclou ingressos i despeses de capital. L'alcalde ha avançat que hi ha més de 10 milions d'euros en inversions pendents d'executar i que ja tenen finançament compromès. "Tenim el repte de continuar invertint, però no serà un ritme inversor basat en l'endeutament", ha afirmat Bel.

Xavier Royo (CiU): ‘És l’opció menys dolenta per salvar la cooperativa de l’Aldea’

El portaveu de CiU a l’Ajuntament de l’Aldea, Xavier Royo, ha valorat molt positivament que els impositors de la secció de crèdit hagen acordat fer-se càrrec de la cooperativa agrícola, per salvar l’entitat i poder desbloquejar els comptes. Royo ha afirmat que és l’opció menys dolenta de totes, ja que els impositors podran agafar les regnes de la cooperativa agrícola de l’Aldea, i els beneficis que puga tenir el futur podran revertir en la millora de la caixa de la secció de crèdit. D’aquesta manera, segons el pla de viabilitat, l’any 2018 els impositors podran haver recuperat la totalitat dels 4,7 milions d’euros que encara continuen bloquejats. El portaveu de CiU ha fet aquestes declaracions durant una entrevista a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre.

En la mateixa línia, Royo ha afirmat que no se’ls ha passat pel cap el tancament i la liquidació de la cooperativa agrícola. Segons el portaveu de CiU, hauria estat un cop molt fort per a la població de l’Aldea, però també una notícia molt negativa per a la comarca, ja que l’hortofrutícola és una de les més emblemàtiques de les Terres de l’Ebre.

D’altra banda, Royo ha evitat pronunciar-se sobre els possibles culpables de la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l’Aldea. Però el portaveu convergent ha remarcat que l’actual junta rectora ha presentat una querella contra l’empresa que havia fet les auditories dels dos últims anys. El portaveu de CiU també ha evitat enfrontar-se amb l’alcalde, el republicà Dani Andreu, per les seues crítiques a la gestió que ha fet la Generalitat. Però Royo ha afirmat que, gràcies a la pressió que han fet al govern català i a la cooperativa, aquest divendres s’han pogut ingressar 1.000 euros a les llibretes dels afectats. A més, també ha destacat que ja s’han desbloquejat 800 dels 1.150 comptes bloquejats. Royo també ha dit que cal ser realistes, i que no es pot demanar que la Generalitat injecte dines a la secció de crèdit de la cooperativa.

75 anys dels bombardejos sobre Tortosa i Flix

Aquest mes de març es commemoren els 75 anys dels bombardejos del bàndol franquista sobre la ciutat de Tortosa, amb l’ajuda de l’aviació italiana. Tortosa va ser una de les ciutats de la zona republicana més castigades per l'aviació franquista, i ja des del segon bombardeig, el 22 de març de 1937, que va registrar onze morts - amb cinc xiquets i sis dones-, la població civil va pagar amb víctimes mortals el terror aeri del bàndol nacional. El poble i la planta electroquímica de Flix també havien estat bombardejats algunes setmanes abans, el 23 de febrer de 1937, tot provocant almenys vuit morts. L'atac fou el detonant perquè l'Ajuntament flixenc impulsés la construcció de vuit refugis antiaeris, per protegir la població i els treballadors. A Tortosa també es van construir diversos refugis antiaeris. Un dels més coneguts és el que encara avui es conserva al subsòl de la catedral.

D'altra banda, un documental del servei de propaganda de Mussolini va filmar els bombardejos sobre Tortosa i altres posicions del Delta. Les imatges podrien ser del bombardeig del 16 de març de 1938, just un any després, ja que s’hi identifiquen les columnes de fum que s’aixecaven des de la zona del barri de Ferreries i a l’horta de Jesús. L’historiador Josep Subirats Piñana ha explicat en els seus llibres que els bombardejos del mes de març del 1938 van causar desolació i moltes víctimes mortals. El dia 9 de març, 18 morts. El dia 14 de març, dos morts. El dia 16 de març, 12 morts, i el dia 21, dos morts més. De fet, durant el març i els primers dies d'abril del 1938, els bombardejos sobre Tortosa s'havien intensificat, tot afectant el raval de Sant Llàtzer, l'estació del tren, l'Eixample, el barri de Pescadors, el mercat municipal i l'església del Roser, però també l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes. El fet que Tortosa es convertís en front de guerra va obligar les autoritats municipals a traslladar l'Ajuntament fins al Perelló. Per la seua banda, Amposta també va ser bombardejada el 16 de març del 1938. Faltaven pocs mesos per a l’inici de la Batalla de l’Ebre, el 25 de juliol del 1938. I tot això passava pocs dies abans que els soldats de Franco i els voluntaris italians entressin a Tortosa el 18 d'abril del 1938, amb l'ocupació de Jesús, Roquetes, Ferreries i el sector de la Casota. A partir d'aquest moment, el front de guerra es va establir durant nou mesos a Tortosa, fins al 13 de gener del 1939.

Catalunya bombardejada · D'altra banda, el Castell de Montjuïc de Barcelona és l’escenari de l’exposició Catalunya bombardejada, que commemora el 75è aniversari dels atacs aeris sobre les principals ciutats del país durant el mes de març del 1937, a la Guerra Civil espanyola. La mostra està organitzada pel Memorial Democràtic, i es podrà visitar fins el proper 13 de juliol. La mostra és un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardejos indiscriminats de les aviacions italiana, alemanya i franquista durant la Guerra Civil. També es fa referència a les accions de defensa de l’aviació republicana. L’exposició explica amb imatges, textos i objectes originals com van afectar els bombardejos, quins danys van comportar, quina resposta van provocar entre la població civil, i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics.

Imatge Centre d'Història Contemporània de Catalunya

Jardí fa una crida al 'sentit comú' de l'Ajuntament de Rasquera perquè ature la plantació de marihuana

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el convergent Jordi Jardí, ha fet una crida al sentit comú a l’Ajuntament de Rasquera, perquè ature el projecte de la plantació de marihuana que l’Associació Barcelonina Cannàbica d’Autoconsum promou al municipi. Jardí ha demanat que no s’enganyi més la població de Rasquera, i ha lamentat que l’alcalde Bernat Pellisa estiga portat els veïns a l’abisme, amb la convocatòria de la consulta popular vinculant del proper 10 d’abril. Jardí va fer aquestes declaracions després del ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre en què l’equip de govern de Convergència i Unió va aprovar una declaració institucional en contra del projecte cannàbic de Rasquera. En aquest sentit, només el grup d’Esquerra va votar-hi en contra.

Cara a cara a Rasquera · D'altra banda, l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, i el portaveu de CiU a l'Ajuntament, Bernat Farnós, van protagonitzar ahir dijous al vespre un cara a cara al centre cívic de la població. L'alcalde havia convocat l'enfrontament dialèctic, que finalment el cap de l'oposició va acabar acceptant. Davant d'un centre cívic ple de veïns i veïnes de la població, Pellisa va tornar a defensar la viabilitat del projecte, i va afirmar que amb el projecte no pretenen legalitzar la marihuana, sinó tirar endavant la plantació dintre del marc legal actual. Per la seua banda, Farnós va advertir que la consulta del 10 d'abril no servirà per res, ja que serà la justícia qui acabarà determinant la legalitat i per tant la viabilitat del projecte.

Els impositors votaran fer-se càrrec de la cooperativa de l'Aldea

Aquest divendres pot marcar un abans i un després en el conflicte per la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l'Aldea. I és que aquest matí els socis de la cooperativa, però sobretot els afectats pel bloqueig dels comptes de la secció de crèdit, han de votar en una assemblea si accepten les mesures proposades en el pla de viabilitat de l’entitat. Perquè la novetat, l’última hora, és que els impositors de la cooperativa agrícola han acordat fer-se càrrec de la gestió de l’entitat, per intentar salvar-la de la fallida i poder desbloquejar els comptes quan comence a generar beneficis. L'opció de mantenir i incrementar l'activitat agrària, tot passant de les 50 hectàrees actuals a les 150 hectàrees, no acaba de convèncer els socis impositors, que podrien haver d'esperar fins a 20 anys per recuperar tots els diners. Però aquesta sembla la menys dolenta de les alternatives. De fet, dimarts l’opció no es va tenir en compte, però ahir dijous a la nit van decidir agafar les regnes de la cooperativa, a través d’un consell rector format pels mateixos impositors. En els darrers dies, les reunions entre els afectats, la Generalitat, la cooperativa i l’Ajuntament han estat intenses i han fet possible la decisió final, per evitar haver de liquidar i tancar la cooperativa. A més, la Generalitat s’ha compromès a tutelar el futur de la cooperativa, però no a injectar-hi diners.

Pregunta del dia a Primera Columna · De fet, en el programa d'aquest divendres de Primera Columna hen volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si cal rescatar amb diners públics la cooperativa agrícola de l’Aldea. Els grups d’Esquerra i d’Iniciativa reclamaran al Parlament que la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances, avance els diners per poder alliberar els 319 comptes de la secció de crèdit de la cooperativa que encara segueixen bloquejats. I és que, mentre que l’Estat deixa diners als bancs i caixes, amb unes condicions molt favorables, encara no hi ha cap entitat bancària que haja volgut implicar-se en el rescat de la cooperativa agrícola de l’Aldea. Amb tot, hi ha qui pensa que la cooperativa de l’Aldea és una entitat privada, i que per tant els seus problemes no haurien de solucionar-se amb recursos públics. Per tant, quina és la vostra opinió? Cal rescatar amb diners públics la cooperativa agrícola de l’Aldea?


 

Tortosa aprova divendres el pla d'ajustament 2012-2022

L'Ajuntament de Tortosa té previst aprovar aquest divendres al migdia, en un ple extraordinari, el seu pla d’ajustament per al període 2012-2022. Els ajuntaments de tot l’Estat estan obligats a presentar plans d’ajustament si volen optar a la línia especial d’ajuts habilitada pel govern espanyol; uns recursos amb què els consistoris podran fer front als deutes que tenen amb els seus proveïdors. En el cas de l’Ajuntament de Tortosa, el govern de Ferran Bel va reconèixer un deute total de 13 milions d’euros. D’aquesta xifra, 4,1 milions són per factures pendents de pagar a proveïdors per part del mateix Ajuntament, mentre que 8,9 milions més són de les factures pendents dels organismes autònoms i les emprwses municipals. El govern de CiU ha assegurat que es tracta d’un deute provocat per la falta de liquiditat de l’Ajuntamament. Sobretot, a causa del deute de 14,1 milions que les altres administracions tenen amb l’Ajuntament de Tortosa. Per tant, la regidora d’Hisenda, Matilde Villarroya, va avançar fa uns dies que el préstec que haurà de subscriure l’Ajuntament potser serà una mica inferior a la suma actual de deute a proveïdors. En qualsevol cas, Villarroya va advertir que el crèdit a què haurà de fer front el consistori, a més del pla d’ajustament, obligarà Tortosa a aplicar noves mesures d’austeritat i de control de la despesa.

Per la seua banda, el govern municipal de Deltebre ha aprovat aquest dijous, també amb una sessió plenària extraordinària, el pla d’ajustament econòmic que té per objectiu resoldre les obligacions pendents i recuperar la capacitat d’inversió de l’Ajuntament en un futur. En concret, Deltebre demanarà 1’8 milions d’euros per fer front a 900 factures de 192 proveïdors. El pla d’ajustament de Deltebre ha tirat endavant amb l’abstenció del grup de CiU.

Més de 1.300 persones rebutgen la reforma laboral a Tortosa

Més de 1.300 persones s'han concentrat a la plaça Barcelona de Tortosa, a tocar del mercat municipal, per rebutjar la reforma laboral impulsada pel govern espanyol. Després dels parlaments dels dirigents sindicals d'UGT, CCOO, i USOC a les Terres de l'Ebre, els centenars de persones concentrats han improvisat una manifestació -liderada pel moviment dels 'indignats'- fins a la plaça dels Dolors, on hi ha la seu de la Delegació del Govern. La protesta ha transcorregut sense incidents, així com la jornada de vaga general que, segons els sindicats, ha tingut més seguiment que la del 2010. Des de primera hora del matí, s'han vist piquets informatius als polígons i a les superfícies comercials.

Quan s'han acabat els parlaments de la concentració convocada pels sindicats a la plaça Barcelona de Tortosa, un grup del moviment Acampada 15-M ha iniciat una manifestació improvisada pels carrers de la ciutat que ha obligat a tallar, fins i tot, el pont de l'Estat. El més d'un miler de persones que estaven a la concentració han secundat la manifestació -molts estudiants i professors- que ha arribat fins a la plaça dels Dolors, davant la seu de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre. Un cop allà, s'ha llegit un altre manifest i la marxa s'ha dissolt sense més incidents.


Imatge Marc Puigdomènech, a Facebook
Vídeo ACN

David Queralt (USOC): ‘El govern del PP ha de rectificar’

El secretari general de la USOC a les Terres de l’Ebre, David Queralt, ha afirmat que el govern del Partit Popular hauria de rectificar la reforma laboral, després de valorar el seguiment que ha tingut la jornada de vaga general a tot l’Estat. Queralt ha estat el convidat d’aquest dijous a Primera Columna, un programa amb què Canal 21 Ebre ha garantit la cobertura informativa en directe sobre el desenvolupament i les conseqüències de la vaga general a les Terres de l’Ebre. El secretari general de la USOC a les Terres de l’Ebre ha afirmat que el govern de Mariano Rajoy ha d’atendre la queixa generalitzada de la gran majoria dels ciutadans. Segons Queralt, amb la vaga general, també els que van votar el PP en les últimes eleccions han dit que aquesta reforma laboral és injusta amb la classe treballadora i que no solucionarà el problema de l’atur.

Queralt també ha lamentat la campanya del govern de l’Estat per "desvirtuar" la feina dels sindicats. En aquest sentit, el secretari general de la USOC a les Terres de l’Ebre ha afirmat que el Partit Popular no es mereix els 100 dies de gràcia que sempre se li dóna a qualsevol nou govern. Segons Queralt, l’executiu de Rajoy tampoc no ha respectat aquest període de 100 dies per aplicar les seues polítiques més agressives, tot i que no l’havien explicat en el seu programa electoral.

El secretari general de la USOC a l’Ebre també ha lamentat que els sindicats UGT i Comissions Obreres, a més del col·lectiu Acampada Tortosa 15 M i altres organitzacions i col·lectius crítics amb la reforma laboral no hagen respectat les crides a la unitat d’acció sindical amb motiu de la vaga general d’aquest 29-M. De fet, la concentració que s’havia previst per aquest dijous al vespre s’ha hagut de desconvocar per falta d’acord.

El 17,4% dels treballadors de l'Ajuntament de Tortosa secunden la vaga #29MEbre

Els incidents es limiten a diverses pintades i manipulació de panys en sis escoles, un institut i al mercat municipal ·

El 17,4%dels treballadors de l'Ajuntament i de les empreses municipals ha seguit la jornada de vaga convocada per les centrals sindicals, segons ha informat el servei de premsa del consistori. Així, tots els serveis municipals i l'atenció al ciutadà s'estan prestant amb normalitat. La Policia Local ha informat de diverses incidències en els centres escolars i al mercat municipal. Així, les escoles de Ferreries, Cinta Curto, La Mercè, Remolins, Temple i Daniel Mangrané (Jesús) han aparegut aquest matí amb les façanes pintades amb proclames favorables a la vaga. Segons l'Ajuntament, els panys de les portes principals també estaven manipulats amb escuradents i altres elements, que una vegada retirats han possibilitat l'obertura de totes les instal·lacions. Una situació semblant s'ha produït al mercat municipal. A primera hora del matí també han cremat diversos pneumàtics als accessos al polígon industrial Baix Ebre, que han impedit l'entrada a tota l'àrea. Al voltant de les 9 hores del matí, els Bombers ho han netejat i s'hi ha pogut accedir lliurement.

Els sindicats de l'Ebre aconsegueixen aturar els principals polígons #29MEbre

Vaga general arreu de l’Estat espanyol, en contra de la reforma laboral que ha aprovat el govern del Partit Popular. A les Terres de l’Ebre, segons els sindicats, la vaga general està tenint un seguiment important, per damunt del previst. L’activitat industrial als polígons de Tortosa, Amposta, Ulldecona i Flix està pràcticament aturada des d’aquesta passada matinada. El seguiment també és gairebé absolut en altres indústries del territori, com el sector del moble de la Sénia o la cimentera d’Alcanar.

Els piquets informatius han començat a actuar des de primera hora i no s’han produït incidents greus, tot la crema de pneumàtics a l’entrada del polígon Baix Ebre. A banda, el tren regional que sortia de Barcelona a les 6.30 hores del matí ha circulat amb 50 minuts de demora, a causa de les accions dels piquets informatius. També hi ha força seguiment en els centres d'ensenyament. En aquests moments el dubte és saber quin seguiment de la vaga hi haurà a les grans superfícies comercials i el comerç de proximitat. A Tortosa, l’Agrupació Centre Comercial ha recomanat als seus associats que tanquen les botigues entre les deu i mitja i la una del migdia, un cop que haja passat l’hora de la concentració que els sindicats han convocat per a les dotze del migdia a la plaça Barcelona, al costat del mercat municipal.

A Marfanta.com i també Canal 21 Ebre us proposem l’etiqueta #29MEbre per comentar a la xarxa social de Twitter el seguiment i els efectes d’aquesta vaga general a les Terres de l’Ebre. Imatge Maite Ruiz, a Twitter

ERC i ICV reclamen un avançament de diners públics als afectats de l'Aldea

Els grups parlamentaris d'ERC i d’ICV-EUiA han pactat una moció que reclama que l'Institut Català de Finances destine els recursos necessaris per avançar una part dels diners dels productes financers que té la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea amb venciment a llarg termini. L’objectiu de la proposta dels grups d’Esquerra i d’Iniciativa al Parlament és desbloquejar els 319 comptes afectats, i que els seus titulars puguen recuperar els estalvis d'acord amb el calendari presentat fa uns mesos pel Govern. De fet, la moció vol fer palesa la inquietud dels afectats davant el retard en l’inici de la segona fase del desbloqueig, que el Departament d'Economia i Coneixement haviat anunciat per a finals del mes de març. Precisament, demà divendres al matí els afectats per la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola de l’Aldea tenen una cita transcendental, ja que han de votar en assemblea quin ha de ser el futur de l’entitat, a partir de l’auditoria i del pla de viabilitat que han encarregat els actuals gestors de la cooperativa. De moment, i segons les dades obtingudes de la Generalitat, queden pendents de desbloqueig 249 comptes a la vista amb uns 628.000 euros, així com 157 comptes a terminis per 4,13 milions d'euros. En total, 4,76 milions d'euros.

Imatge ERC

Els 'indignats' i altres col·lectius crítics de l'Ebre fan una crida a la 'vaga de consum' el 29-M

El moviment Acampada Tortosa 15M i altres col·lectius del territori, agrupats en l'anomenat Bloc Crític de les Terres de l'Ebre, han fet una crida a secundar la vaga general del 29-M, a la vegada que a practicar una vaga de consum. "Hem de dir no a la reforma laboral, així com exigir l’avanç en els drets laborals i socials i uns serveis públics de qualitat", han afirmat els 'indignats' de Tortosa a través d'un comunicat, així com altres entitats i organitzacions com la Plataforma per la Salut de les Terres de l’Ebre, el Casal Popular Panxampla,  Maulets, CATAC-CTS (IAC), USTEC, COS, Unió de Pagesos, la Plataforma per l’Educació Pública, SEPC, i l'Assemblea Amposta.

Segons aquests col·lectius, la vaga ha de ser l’inici d’un "procés de mobilització i lluita creixent i sostingut, que incorpore al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desafavorits i afectats per la crisi capitalista, una estafa creada pel sector bancari i especulatiu i amb el beneplàcit d’una casta política que ja no està al servei del poble, sinó al servei dels interessos econòmics dels grans bancs i multinacionals". Així, amb motiu del 29-M també proposen una "vaga de consum". "El #29M no compreu menjar, no fiqueu gasolina, no utilitzeu el mòbil, restringiu al mínim la despesa elèctrica, telefònica i de gas. Feu la compra o ompliu el dipòsit el dia abans", assenyalen. També animen els ciutadans de les Terres de l'Ebre a no fer transaccions bancàries, no utilitzar els caixers automàtics ni les targetes de crèdit. "No aneu a bars ni restaurants. No feu que altres treballin el dia de vaga. Deixeu clar que no comprareu ni consumireu en aquells establiments que no secundin la vaga, o no deixin fer-la als seus treballadors. Ells poden triar no seguir la vaga, però vatros també on comprareu d'ara en endavant", conclouen.

Els col·lectius del Bloc Crític de les Terres de l'Ebre també animen la gent a "felicitar i premiar" al botiguer que sí que haja secundat la vaga, tot utilitzant el seus serveis a partir del 30 de maç. "Acabem amb la insolidaritat i l'individualisme. Si fem pinya derrotarem el capitalisme salvatge que ens està retallant drets, serveis, salaris i dignitat", sentencien els 'indignats' de Tortosa i la resta d'organitzacions que han signat el manifest unitari.

+Informació:
#29M Manifest unitari bloc crític de les Terres de l'Ebre

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre rebutja la plantació de cànnabis de Rasquera

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat aquest dimecres al vespre, amb els vots del govern de CiU, una moció que rebutja el projecte de la plantació de marihuana de Rasquera. La proposta presentada per l’equip de govern de Jordi Jardí, tal i com estava previst, ha rebut el vot contrari dels consellers d’Esquerra, i l’única incògnita era saber què faria el PSC, que finalment ha optat per l’abstenció. Així, la declaració institucional reclama a les autoritats judicials que es pronuncien amb “celeritat, claredat i contundència” sobre la viabilitat legal del projecte. Però sobretot, insta l’Ajuntament de Rasquera a paralitzar el projecte fins que no arribe el pronunciament de la fiscalia. La moció, que entra en discutir els valors “ètics i morals” del projecte cannàbic, també exigeix al consistori governat per Bernat Pellisa el màxim respecte per les normes democràtiques, i l’acusen de falta de transparència. Finalment, la declaració del Consell Comarcal també rebutja el model de desenvolupament proposat per l’Ajuntament de Rasquera, ja que no s’adequa a l’acord que van signar tots els partits polítics de la Ribera d’Ebre, precisament durant el mandat anterior de l’alcalde de Rasquera com a president comarcal.


Un altre dels punts de la moció manifesta la preocupació de l'ens comarcal per la "imatge distorsionada" que s'està donant de la comarca cap a enfora i que està afectant, segons diuen, de manera molt negativa a la preservació d'un identitat cultural, agrícola, turística i industrial, eixos bàsics de desenvolupament socioeconòmic. De fet, el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Jordi Jardí, ha assegurat, un cop acabat el plenari, que l'objectiu de la moció no és altres que "aplicar el sentit comú". Jardí ha lamentat que l'alcalde de Rasquera estiga portant als veïns de poble "cap a un abisme en forma de referèndum". "Sabem que ells votin el que votin no decidiran res. Serà la justícia qui ho farà, i tots els indicis ens fan creure que estem parlant d'una qüestió il·legal", ha afegit Jardí. A banda, ha deixat clar que la proposta s'ha fet des de la vessant constructiva i positiva i respectant l'autonomia municipal, però ha qüestionat que la plantació de cànnabis siga una proposta de futur. "Demanem a l'Ajuntament de Rasquera que recapaciti, rectifiqui, i deixi de jugar amb la voluntat d'un poble treballador. Aquesta proposta s'allunya del model que volem i de la legalitat", ha reblat.

Per la seua banda, des d'ERC, el portaveu Francesc Barbero ha lamentat l'ús fet per CiU de l'acord per al desenvolupament econòmic i social a la comarca, assolit a principis del 2011, per rebutjar un projecte local de Rasquera, que està immers en un procés de participació ciutadana que encara no ha acabat. Barbero ha demanat que es tingui respecte pel poble de Rasquera i es deixi acabar el procés de participació ciutadana amb la menor interferència possible. "La moció hauria pogut esperar a debatre's i plantejar-se en altres termes", ha retret Barbero. Finalment, els consellers comarcals del PSC han optat per l'abstenció ja que estan d'acord en què es suspengui el projecte fins que es pronunciïn les autoritats judicials, però no en la resta de punts de la moció.

Imatge Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

Qui és el ‘pal de paller’ de la unitat de les esquerres a Tortosa?

El portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jaume Forcadell, ha volgut valorar les declaracions que la setmana passada feia l’exalcalde de la ciutat i candidat a revalidar el càrrec de primer secretari del PSC tortosí, Joan Sabaté. Durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, Sabaté va afirmar que no descartava la formació d’una altra “olivera tortosina”, una agrupació electoral de les forces d’esquerres que permetés desbancar Convergència i Unió de l’alcaldia, en les properes eleccions municipals. Així, tot i que Sabaté assenyalava que no s’havien produït contactes amb Iniciativa o Esquerra, va dir que no era una opció “descartable”. En aquest sentit, Forcadell també va ser dimarts a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, i va recordar que va ser el mateix Sabaté qui va desfer la primera olivera tortosina, quan va abandonar Iniciativa per ingressar en el PSC. Però el portaveu ecosocialista no es va voler tancar a res, si bé va deixar clar que Iniciativa ha de ser “el pal de paller” d’una possible unitat d’acció amb el PSC i Esquerra, per ser “alternativa de govern” a CiU.



Per la seua banda, el candidat a primer secretari del PSC de Tortosa, Eduard Ena, ha afirmat que parlar d’una altra olivera és “caduc”, ja que es tracta d’un projecte de l’any 1996. Amb tot, Ena ha recordat que l’olivera tortosina va funcionar, ja que va permetre que les esquerres arribessin a l’alcaldia i al govern de Tortosa. Per tant, Ena ha afirmat que cal posar-se a treballar perquè les esquerres tornen a governar al municipi, però amb el PSC com a “pal de paller” d’aquest projecte polític per afavorir un pacte dels partits progressistes.

Eduard Ena: ‘Cal un canvi de cicle al PSC de Tortosa’

L’exregidor socialista de l’Ajuntament de Tortosa, Eduard Ena, ha fet públic aquest dimarts al vespre la seua candidatura a primer secretari de l’agrupació local del PSC. El militants tortosins del PSC elegiran el nou primer secretari en l’assemblea que se celebrarà el proper divendres, 30 de març, a les vuit del vespre. Si no hi ha més candidats d’última hora, Ena haurà d’enfrontar-se amb l’actual primer secretari del PSC de Tortosa, l’exalcalde Joan Sabaté, qui també va anunciar fa uns dies la seua intenció d’optar a revalidar el càrrec. Però, segons Ena, el PSC de Tortosa no es pot quedar al marge de la renovació d’idees i de persones que ja s’ha produït en l’àmbit nacional i també a la federació de l’Ebre del Partit dels Socialistes. Ena ha afirmat que els socialistes tortosins, com també el PSC i el PSOE, també han arribat a un “final de cicle” després de les últimes derrotes electorals. Durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna, el candidat a la primera secretari del PSC ha afirmat que els socialistes estan parlant massa d’economia i de la crisi, i que cal recuperar el discurs polític i social.

D’altra banda, Ena ha descartat la possibilitat d’arribar a una candidatura de consens amb Sabaté abans de l’assemblea de divendres. El candidat ha afirmat que té una relació d’amistat “incontestable” amb Sabaté, de qui va ser cap de gabinet els vuit anys que l’actual primer secretari del PSC de Tortosa va ser alcalde del municipi, entre els anys 1999 i 2007. Segons Ena, no és una confrontació personal, i l’enfrontament de dos projectes diferents serà beneficiós per a la militància del PSC tortosí. D’altra banda, el candidat a primer secretari ha rebutjat encara, per precipitat i prematur, parlar del possible candidat dels socialistes a l’alcaldia de Tortosa, per a les municipals del 2015. Ena ha remarcat que abans cal definir quin és el model i el projecte de futur del PSC per a Tortosa.

En la mateixa línia, Ena ha rebutjat la proposta de Sabaté d’elegir el candidat dels socialistes a l’alcaldia de Tortosa durant el 2012. Amb tot, el candidat a primer secretari del PSC tortosí sí que veuria bé designar el candidat amb unes primàries en què hi poguessin votar militants i simpatitzants, com preveu Sabaté.

Hi ha una campanya d'assetjament per criminalitzar la plantació de marihuana de Rasquera?

El president d'Iniciativa a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, va criticar ahir el "linxament mediàtic" al qual s’està sotmetent a l’Ajuntament de Rasquera, a causa del projecte de la plantació de marihuana. De fet, també ahir es va fer públic que els Mossos d'Esquadra havien desmantellat dijous un punt de conreu i distribució de marihuana a Deltebre. Això va ser el 22 de març, el mateix dia que la policia catalana també tancava la seu de l’associació que promou la plantació de Rasquera, alhora que detenia una responsable del local i imputava també quatre treballadors més per un presumpte delicte de tràfic de drogues. En el cas de Deltebre, els agents van detenir el propietari de la casa i un dels seus residents. A banda de la marihuana, al domicili hi havia les instal·lacions i sistemes necessaris per al cultiu, assecat i preparació de la marihuana per vendre-la. A banda, també van trobar haixix, cocaïna i dues armes de caça. Per tant, en el programa d'aquest dimecres de Primera Columna hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si creuen que hi ha una campanya d’assetjament per criminalitzar el projecte de la plantació de marihuana de Rasquera. Imatge Actualidad Orange

Els afectats de la cooperativa de l'Aldea dubten del pla de viabilitat

Els afectats per la fallida de la secció de crèdit de l’Aldea han descartat d’entrada les quatre alternatives que proposa el pla de viabilitat de la cooperativa agrícola. Les dues plataformes que agrupen els afectats van celebrar ahir al vespre una reunió prèvia a la transcendental assemblea d’aquest divendres al matí, en què han de decidir el futur de la cooperativa, i no van aconseguir acordar una posició unitària. Els representants del col·lectiu van analitzar la situació i les diferents opcions per recuperar els seus estalvis bloquejats, sense poder arribar a una conclusió clara sobre el camí més adient o menys dolorós per als seus interessos. De fet, els afectats per la fallida de la secció de crèdit de l’Aldea també dubten sobre la necessitat de recórrer al concurs de creditors, ja que diversos assessors externs els han aconsellat que han de guanyar temps per poder prendre la decisió correcta, i no precipitar-se. Fins i tot l’opció menys dolenta, que passa perquè els impositors agafen les regnes de la cooperativa per poder recuperar els estalvis després de la presentació del concurs de creditors, no acaba de satisfer els afectats. Segons l’estudi de viabilitat, aquesta opció permetria recuperar la meitat dels estalvis bloquejats en dos anys, i la totalitat dels diners cap a l’any 2018.

Imatge ACN

Sabaté defensa la dessalació i reclama al PP que no torne als transvasaments

El portaveu adjunt de l’Entesa, el tortosí Joan Sabaté, ha defensat aquest dimarts al Senat la política hidrològica de l'anterior govern socialista. Sabaté ha interpel·lat el Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, perquè expliqués els criteris del nou Plan Hidrológico Nacional (PHN), i perquè aclarís si preveu fer "transvasaments de recursos entre conques hidrogràfiques". Així, Sambé ha exigit saber els criteris en què es basaran els plans hidrològics de conca, i la "compatibilització dels nous regadius amb els cabals ecològics necessaris”.

Sabaté ha recordat que el ministre havia abundat en les crítiques al sistema de la dessalació d'aigua de mar, però el senador ha defensat que el cost no és un problema perquè, ja que el cost de la dessalació disminueix quan es completa el pla i tenint en compte que la tecnologia ajuda a la progressiva reducció del preu. El senador de l’Entesa ha destacat que el transvasament de l'Ebre seria inviable per falta de cabals, però també per les afectacions mediambientals en el tram final del riu i al Delta, així com en la mar de l'Ebre. Sabaté ha afegit que recuperar la politica de tranvasaments atemptaria contra la directiva 2000 de la Unió Europea. “Seria contraproduent i inviable des del punt de vista de la sostenibilitat, i tota política que atempta contra les conques pot causar desastres ecològics”, ha advertit Sabaté abans de reclamar una política hidrològica d'estat, "amb consens polític i territorial". Segons Sabaté, la política sobre l'aigua no hauria de modificar-se cada legislatura. "No podem obrir una nova guerra de l'aigua”, ha sentenciat.

Per la seua banda, el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, ha reiterat que el govern espanyol farà un nou PHN fruït del consens, i ha recordat el suport que va rebre de Catalunya en l'anterior planejament fet pel govern del Partit Popular. Amb tot, Cañete ha rebutjat posicionar-se contra la política de transvasaments, i ha recordat que a l'Estat ja n'hi ha de fets. "A priori no ens posarem contra cap tecnologia", ha assegurat. Cañete també ha reconegut que "el més difícil" que ha de fer és "tancar" els plans de conca que han de fixar els cabals i els usos dels rius. De fetm davant la petició de Sabaté que demanava al govern espanyol que abandone la política de transvasaments, el ministre ha recordat que a l'Estat ja n'hi ha de fets. "Que hem de fer? Tancar-los tots? Per quin començo?", ha ironitzat Cañete.

Tot i que no ha concretat la política hidràulica que endegarà el govern, el ministre ha carregat fortament contra la xarxa de dessaladores i ha qualificat de "nefasta" la gestió hidrològica del govern socialista. El ministre ha deixat clar que el cost de producció de les dessaladores faria inviable que els pagesos puguin utilitzar l'aigua, amb un cost superior als 0,90 euros.

Imatge PSC

Forcadell (ICV) defensa el projecte de Rasquera i en critica el 'linxament mediàtic'

El president d'ICV a les Terres de l'Ebre, Jaume Forcadell, ha defensat aquest dimarts la validesa del projecte de la plantació de marihuana que promouen l'Ajuntament de Rasquera i l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum. Durant una entrevista a l'informatiu matinal Primera Columna, del Canal 21 Ebre, Forcadell ha deixat clar que la legalitat del projecte només la pot derimir qui tinga competències per fer-ho, i ha sentenciat que li sembla "perfecte" que el govern municipal Rasquera haja apostat per una plantació que "pot ser una solució", i que si afecta la salut pública "només afectarà la salut de les persones associades" a l'entitat. En la mateixa línia, el president d'ICV ha assenyalat que la plantació de cànnabis tampoc tindrà cap afectació nociva, des del punt de vista ambiental. "A més, fa un plantejament valent de la hipocresia que hi ha amb la marihuana, molt utilitzada per combatre els efectes de la quimioteràpia en els tractaments contra el càncer", ha afegit. "Si és legal, entenem que és una bona solució i per tant, endavant", ha afirmat Forcadell. Segons el president d'ICV, Rasquera no planteja una transgressió de la llei i, per tant, "no hi ha dret al linxament mediàtic" que estan practicant els opositors al projecte. [Vés directe a les declaracions de Jaume Forcadell.]

ICV porta al ple el rebuig a l’ampliació de la zona blava de Tortosa

El grup municipal d’Iniciativa-Entesa per Tortosa ha anunciat que presentarà una moció al ple de l’Ajuntament, perquè el govern de Ferran Bel deixe sense efecte l’ampliació de la zona blava fins que hagen començat les obres del pàrquing soterrat de la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre. Així ho ha avançat aquest dimarts a Canal 21 Ebre el portaveu d’Iniciativa, Jaume Forcadell, durant una entrevista a l’informatiu matinal Primera Columna. Forcadell ha recordat que la gestió de la zona blava es va adjudicar fa més d’un any a l’empresa Quatuor en el marc del projecte per construir un aparcament soterrat al barri del Rastre, i que aquestes obres encara no han començat. Segons el portaveu d’Iniciativa, l’Ajuntament va haver de cedir el pastís de l’explotació de la zona blava a la constructora, a canvi d’emprendre les obres del pàrquing de la plaça Mossèn Sol, al cor del nucli antic. Per Forcadell, l’empresa ha incomplert clarament els seus compromisos.

En la mateixa entrevista, Forcadell ha anunciat que assistirà a la concentració de protesta que un grup de ciutadans ha convocat el proper dissabte, a partir de les onze del matí, a la plaça del Carrilet, en contra de l’ampliació de la zona blava als barris del Temple i de Ferreries. De fet, el portaveu d’Iniciativa ha afirmat que el govern de Convergència i Unió no havia informat les associacions de veïns dels dos barris. En aquest punt, Forcadell ha anunciat el contingut de la moció d’Iniciativa-Entesa per Tortosa per fer marxa enrere en l’ampliació de la zona blava. La moció també reclama explicacions públiques al govern municipal.

A banda, Forcadell ha afirmat que l’ampliació de la zona blava està fracassant, amb carrers totalment buits tant al barri del Temple com a Ferreries. Segons el portaveu ecosocialista, la mobilitat a Tortosa s’ha de revisar atenent altres criteris els pàrquings dissuasius, els carrils bici o el transport públic, ja que la zona blava i els aparcaments soterrats de pagament no són sempre la solució. Forcadell també ha criticat que el govern de Bel vulga fer més aparcaments soterrats i les noves piscines, unes obres que ha adjudicat a la mateixa empresa, quan l’Ajuntament deu més de 13 milions d’euros als seus proveïdors. El portaveu d’Iniciativa ha conclòs que Tortosa està a tocar de la fallida econòmica i financera.

Miró (UGT) i Casadó (CCOO) fan una crida a la vaga general

La delegació tortosina de l’empresa SEMI, l’antiga Mahesa, dedicada al manteniment elèctric, ha anunciat l’acomiadament de 18 persones i una reducció salarial d’entre el 10 i el 20 per cent a la resta dels seus treballadors. L’empresa està ubicada al polígon industrial Baix Ebre i té un centenar de treballadors. Els sindicats UGT i Comissions Obreres han denunciat que el cas de l’empresa SEMI és una conseqüència més de l’aplicació de la reforma laboral que ha aprovat el govern del Partit Popular. De fet, han assenyalat que els treballadors acomiadats es troben en un estat d’indefensió absoluta, ja que amb la reforma laboral no hi haurà tutela del Departament de Treball i per tant desapareix la possibilitat de negociació i de diàleg. Els secretaris generals de la UGT i de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, Wifredo Miró i Josep Casadó, han participat aquest dimarts en l’informatiu matinal Primera Columna. Miró i Casadó han assenyalat que el cas de l’antiga Mahesa no és l’únic.

Per la seua banda, Casadó ha afirmat que la reforma laboral s’emmarca en un procés i en un model conservador i neoliberal més general, que busca reduir els salaris a l’Estat espanyol entre un 20 i un 30 per cent, ja que no és possible devaluar la moneda. L’altre objectiu de la reforma laboral, segons el dirigent de Comissions Obreres a les Terres de l’Ebre, és fulminar la capacitat de la classe treballadora d’organitzar-se en la defensa dels seus drets socials i laborals.

Miró i Casadó també han remarcat que la reforma laboral no servirà per frenar la destrucció de més ocupació, ni per crear nous llocs de treball. A més, han dit que les mesures aplicades pel govern de l’Estat només fan pagar les conseqüències de la crisi a la classe treballadora. D’altra banda, els portaveus de la UGT i de Comissions Obreres han defensat la necessitat dels piquets informatius en la vaga general del 29-M. De fet, han dit que actuaran a demanda dels mateixos treballadors, ja que, segons han denunciat, hi ha empreses i algun ajuntament de les Terres de l’Ebre que estan aplicant mesures de pressió i coacció al seu personal, perquè no secunden la crida dels sindicats.

Alcanar reclama la col·laboració del sector privat per crear ocupació

Alcanar ja ha posat punt i final a les Jornades d’Ocupació i Economia Local, que s’han celebrat en aquest municipi del Montsià des del passat 16 de març. Divendres passat, més de 120 empresaris d’Alcanar van participar en la II Nit de l’Empresariat, un acte que també va ser la cloenda de les jornades. Durant la Nit de l’Empresariat es van lliurar fins a cinc guardons a empreses locals. I en el temps dels parlaments, l’alcalde d’Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, va destacar el Pla de Desenvolupament Local que ha impulsat el govern municipal d’Esquerra i del PSC. Montserrat va insistir en la importància de treballar junts, sector públic i sector privat, per impulsar l’economia d’Alcanar i poder crear ocupació.

Teniu previst secundar la vaga general del 29-M? #PrimeraColumna

L'antiga Mahesa de Tortosa ha anunciat l'acomiadament de 18 persones, tot acollint-se a les condicions de la reforma laboral ·

Els secretaris generals de la UGT i de CCOO a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró i Josep Casadó, visiten aquest dimarts el plató de Primera Columna. Per això, als espectadors de Canal 21 Ebre avui els volem preguntar si tenen previst fer vaga el proper dijous, 29 de març. Els sindicats han convocat una jornada de mobilització arreu de l’Estat, una vaga general en contra de la reforma laboral que ha aprovat el govern del Partit Popular. De fet, els efectes de la nova reforma laboral ja es comencen a notar a les Terres de l’Ebre, ja que ahir a la tarda l’empresa SEMI, l’antiga Mahesa, dedicada al manteniment elèctric i situada al polígon industrial Baix Ebre de Tortosa, va anunciar l’acomiadament de 18 persones i una retallada salarial d’entre el 10 i el 20%, per al centenar de treballadors que té la planta. I els sindicats ja han denunciat que els treballadors es troben en un estat d'indefensió absoluta, perquè, amb la reforma laboral, no hi haurà la tutela del departament de Treball i per tant desapareix la possibilitat de negociació i de diàleg.

La Reial Arxiconfraria dóna 1.200 euros en aliments a Càritas i la Casa d'Acollida

La Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta ha explicat que ha fet entrega d’un lot d’aliments valorat en més de 1.200 euros a Càritas de Tortosa. El Primer Majordom de l’entitat, Joaquim Amaré, ha explicat que aquest fet s’emmarca dintre del programa Vida Solidària que la Reial Arxiconfraria va posar en marxa per atendre les persones més necessitades, i com a mostra de la solidaritat cap als col·lectius més desfavorits de la ciutat. Els representants de Càritas Tortosa i de la Casa d’Acollida, Joan Josep Zaragoza i sor Teresa Andrés, ja han agraït aquest gest de la Reial Arxiconfraria, tot detallant que durant l’últim any han atès més de 1.600 persones.

Imatge Cambra de Comerç de Tortosa

Alumnes de cinquè d'Amposta planten 80 arbres al parc de Xiribecs

Al voltant de 250 alumnes de cinquè de les escoles d’Amposta han celebrat aquest dilluns al matí la Diada de l’Arbre al Parc dels Xiribecs, amb la plantació de 80 arbres de diverses espècies autòctones. L’activitat estava organitzada per la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Amposta, i volia sensibilitzar els xiquets en la necessitat del respecte a la natura i als espais públics de la ciutat, com són les places i els jardins. De fet, aquest és el tercer any consecutiu en què es realitza la plantada al Parc dels Xiribecs. A més, en aquesta ocasió, l’activitat ha coincidit amb el primer aniversari de la inauguració del Parc, el més gran de les Terres de l’Ebre.

El Servei d'Atenció a les Víctimes de Trànsit també es desplega a l'Ebre

La dona de 79 anys que dissabte va morir en un atropellament a Amposta és una de les últimes víctimes dels accidents de trànsit al nostre país, que ja són més de mig centenar des que va començar l’any 2012. En aquest sentit, al conjunt del país s’ha produït un repunt del 25 per cent, tot i que el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre es mantenen enguany per sota de la mitjana catalana, després d'un inici d'any especialment dur en les comarques gironines i també a Ponent. Siga com siga, ahir dilluns es va posar en marxa el nou Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit, també a les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una iniciativa del Servei Català de Trànsit per assessorar les persones que han patit un sinistre i el seu entorn familiar. Així, ja s’ha activat un número de telèfon gratuït, el 900 100 268, i el portal web victimestransit.gencat.cat. A banda, els especialistes també es desplaçaran al territori si es precisa d'una atenció personalitzada. El director general del Servei Català de Trànsit, Joan Aregio, va explicar que el nou servei també inclou l’atenció en el domicili particular de les víctimes, en el cas que siga necessari.

L’Estat no té previst canviar el projecte de descontaminació de Flix

El govern de l’Estat no té cap intenció de modificar el projecte de descontaminació del pantà de Flix, ara que durant el 2012 hauria de començar el procés d’extracció dels fangs contaminats, el seu tractament, i el posterior trasllat a l’abocador especial del Racó de la Pubilla, que ja s’està ampliant. El regidor de Promoció Econòmica i Protecció Civil de l’Ajuntament de Flix, el republicà Francesc Barbero, ha aprofitat aquest dilluns el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna per deixar clara quina és la posició oficial del govern estatal, del Partit Popular. I és que una delegació de l’Ajuntament de Flix va viatjar la setmana passada a Madrid per mantenir una reunió amb responsables del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Barbero ha recordat que l’Estat ja porta invertits a Flix més de 40 milions; que el pressupost per al projecte està compromès per la Unió Europea, i que hi ha el consens tècnic i polític per tirar endavant la descontaminació de l’embassament.

ERC defensa l’autonomia municipal de Rasquera en el projecte de la plantació de marihuana

El portaveu del grup d’Esquerra al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el flixenc Francesc Barbero, ha donat aquest dilluns el seu suport al projecte de la plantació de marihuana que impulsa a Rasquera l’equip de govern de Bernat Pellisa. De fet, tot i que Pellisa s’ha donat de baixa d’Esquerra per no polititzar el projecte, i que també ha renunciat al seu càrrec com a conseller comarcal, els republicans votaran en contra de la declaració institucional que el govern de Convergència i Unió, amb majoria, té previst aprovar aquest dimecres al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. En aquest sentit, Barbero ha lamentat que Convergència i Unió s’haja apuntat a la cultura del no, i ha recordat que el projecte de Rasquera és eminentment municipal, ja que no té afectacions directes en la resta de poblacions de la comarca. A més, ha afegit que la proposta del govern de la Ribera d’Ebre és “precipitada” i “un pèl oportunista”. Barbero ha estat el convidat d’aquest dilluns a l’informatiu matinal Primera Columna.

D’altra banda, el portaveu d’ERC a la Ribera d’Ebre ha defensat l’autonomia municipal de Rasquera en el projecte de la plantació de marihuana. De fet, Barbero ha negat que es vulga comparar el projecte de l’Associació Barcelonina Cannàbica d’Autoconsum amb la candidatura d’Ascó al magatzem temporal centralitzat de residus nuclears.

En qualsevol cas, la moció que ha presentat l’equip de govern de Convergència i Unió afirma que el projecte de Rasquera distorsiona la imatge i posa en perill el model de desenvolupament per a la comarca que havien pactat fa uns mesos tots els partits polítics amb representació al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Però el portaveu d’Esquerra ha reiterat que és un projecte propi de l’Ajuntament de Rasquera, que Bernat Pellisa ha volgut tirar endavant com a alcalde. En aquest sentit, Barbero ha afirmat que comprèn la baixa de Pellisa com a militant d’Esquerra i la seua renúncia als seus càrrecs orgànics i institucionals, per no polititzar el projecte.

Amb tot, Barbero ha reconegut que la baixa de Pellisa suposa un daltabaix important per a Esquerra a la Ribera d’Ebre, ja que Rasquera és una de les alcaldies “històriques” dels republicans a la comarca. Amb tot, el també secretari comarcal d’Administració i Finances ha deixat clar que Esquerra ha deixat les portes obertes a l’alcalde de Rasquera, perquè torne a la militància quan ho cregue convenient.

El portaveu d'ERC a la Ribera d'Ebre, a favor de la creació d'una hisenda catalana

És la pregunta del dia a #PrimeraColumna ·

El portaveu d'ERC al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el flixenc Francesc Barbero, ha aprofitat aquest dilluns el seu pas per l'informatiu matinal de Canal 21 Ebre per declarar-se partidari de la creació d'una hisenda pròpia per a Catalunya. De fet, en el Primera Columna d'aquest dilluns hem volgut preguntar els espectadors del canal si troben encertada l’opció de crear una hisenda pròpia per a Catalunya, si el govern de CiU no se’n surt amb la consecució del pacte fiscal. I és que el president de la Generalitat i també de Convergència, Artur Mas, ha aprofitat la cloenda del congrés de CDC per llançar un advertiment: Catalunya haurà de construir una hisenda pròpia si el pacte fiscal no es pot concretar per la via de l’acord, tant dins com fora del país. I és que la creació d’una hisenda pròpia seria el primer pas per intentar més endavant, en un termini no inferior de dos anys, la declaració unilateral d’independència.

La Generalitat posa a informació pública el projecte d'EbreBiosfera

El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha tret a informació pública el projecte de la proposta de Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. Ho va publicar divendres el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un fet que suposa una exposició pública durant un termini de 20 De fet, divendres al matí el delegat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, es va reunir amb els presidents comarcals i els alcaldes de les quatre capitals de comarca, per valorar el procés de l’EbreBiosfera. Durant la trobada, Pallarès va destacar "els efectes socioeconòmics que aportarà aquest reconeixement de la Unesco, ja que ha de ser un instrument de capacitació on els grans valors turístics, agrícoles, culturals i patrimonials del territori contribueixin a la diversificació econòmica de l’Ebre, des del compromís i la cooperació entre agents públics i privats". Per la seua banda, els alcaldes i presidents comarcals es van mostrar predisposats a mantenir una estreta col·laboració, perquè la Reserva de la Biosfera puga ser una realitat.

Imatge Generalitat de Catalunya

Una veïna d'Amposta de 79 anys mor atropellada a l'eix de l'Ebre

Una dona de 79 anys va morir atropellada aquest dissabte a la nit a Amposta, segons van informar els Bombers de la Generalitat. L'avís de l'accident es va produir poc abans de tres quarts de deu de la nit. Un vehicle havia atropellat una vianant al quilòmetre 1,5 de la carretera C-12, l’eix de l’Ebre, que circumval·la per l'oest el nucli urbà d'Amposta. Els Bombers hi van anar amb dues dotacions i, juntament amb el Servei d’Emergències Mèdiques, van intentar reanimar sense èxit la dona, que finalment va perdre la vida en el mateix lloc del sinistre. És la notícia negativa d’aquest cap de setmana a la xarxa viària de les Terres de l’Ebre. Precisament, aquest dilluns al matí presenten a Tortosa el Servei d’Atenció i Informació a les Víctimes de Trànsit a les Terres de l’Ebre.

Les llistes d'espera pugen un 45,8% als hospitals de les Terres de l'Ebre

Les llistes d'espera han crescut un 45,8 per cent a Terres de l'Ebre durant l’any 2011, com a conseqüència dels ajustos pressupostaris del Departament de Salut. L'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre és el que té més temps d'espera, amb més de cinc mesos, mentre que l’hospital de Tortosa Verge de la Cinta és el que té més pacients pendents d'operar-se. Segons les dades del Departament de Salut, si a finals del 2010 hi havia 1.413 persones esperant una operació a les Terres de l’Ebre, un any després aquesta xifra ha crescut fins als 2.061. Amb tot, la mitjana d'espera ha disminuït una mica, tot passant dels 3,04 mesos del 2010 als 2,97 mesos del 2011. En aquest sentit, l'operació per la qual cal esperar més temps és la de pròtesi de genoll, amb més de sis mesos i mig. L'hospital que va acumular més pacients en llista d'espera és el Verge de la Cinta de Tortosa, amb 1.150 persones i amb un temps d'espera mitjà de més de quatre mesos. En canvi, l’hospital de Móra d'Ebre és el que té el temps d'espera més alt, ja que supera els cinc mesos.


Segons les dades del Departament de Salut, a desembre de 2011 hi havia 2.061 persones pendents d'operar-se mentre que, un any abans, la llista era de 1.413 persones. El temps d'espera mitjà, però, pràcticament s'ha mantingut igual, fins i tot, reduïnt-se passant dels 3,04 mesos del 2010 als 2,97 mesos del 2011. Aquestes xifres se situen per sota de la mitja catalana. A finals del 2011, a Catalunya el temps d'espera estava fixat en quatre mesos i mig, i hi havia 80.540 persones pendents de ser operades.

En canvi, pel que fa a les llistes d'espera per fer proves diagnòstiques, les dades del Departament de Salut evidencien una millora molt significativa. Si el 2010 el temps d'espera mitjà era de 50 dies, a finals del 2011 s'havia reduït fins als 28 dies. A més, també s'ha aprimat lleugerament la llista d'espera de pacients pendents de fer proves. A finals del 2010 n'hi havia 3.603 i, un any més tard, 3.028.

D'altra banda, quant a l'Hospital Comarcal d'Amposta, el temps d'espera és de 2,42 mesos i té una llista d'espera de 267 pacients; xifres molt similars a les del desembre del 2010 que tenia 226 persones esperant per operar-se i un temps d'espera d'1,81 mesos.

Finalment, les millors xifres són de la Clínica Terres de l'Ebre, l'antiga Aliança de Tortosa, que compta amb una llista d'espera de 43 persones amb un temps d'espera de 47 dies, que ha reduït respecte les dades del desembre del 2010 quan el temps mig d'espera per operar-se era de 62 dies.

Desprecinten la seu de l'entitat que promou la plantació de marihuana de Rasquera

La seu social de l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum ha pogut tornar a obrir les portes, després que dissabte els Mossos d'Esquadra han hagut de retirar el precinte per ordre judicial. Dijous passat a la tarda, la policia va detenir-hi una encarregada de l'entitat que promou la plantació de marihuana de Rasquera. En aquest sentit, la dona va quedar en llibertat amb càrres hores després, a l'espera de ser citada pel jutge, i quatre treballadors més van quedar imputats per un presumpte delicte contra la salut pública i tràfic de drogues. En l'operació també es va comissar 1,3 quilos de marihuana. L'associació procànnabis ha denunciat a través d'un comunicat que l'operació policial vol criminalitzar la realitat de les associacions cannàbiques. Amb el comunicat també han desmentit que la persona detinguda dijous forme part de la junta directiva de l’entitat, i asseguren que no té cap responsabilitat en el projecte de Rasquera ni en les activitats de l’associació. De fet, el president de l’entitat ja va demanar divendres la reobertura del local del barri de la Barceloneta, ja que el precinte dels Mossos d’Esquadra els estava provocant perjudicis econòmics. A més, també va dir que l’operació policial no els faria aturar el seu projecte de Rasquera. També l’alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, va valorar que l’acció policial pretenia sembrar la por entre els veïns del municipi i a l’Ajuntament, perquè giren l’esquena al projecte. Però Pellisa va remarcar que el tiraran endavant.

D’altra banda, la consellera de Justícia, Pilar Fernández-Bozal, va evitar divendres -durant una visita a Tortosa- pronunciar-se sobre el projecte de la plantació de marihuana de Rasquera. La consellera va afirmar que és un tema en el qual està treballant la Fiscalia, i que preferia no fe declaracions per no interferir-hi. En canvi, sí que han parlat del projecte de Rasquera fonts autoritzades del Ministeri de Sanitat. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, el Ministeri de Sanitat ha afirmat que la plantació de marihuana de Rasquera no podria obtenir en cap cas l’autorització de l’Agència Espanyola del Medicament, ja que les seues normes estableixen que la producció de cànnabis hauria de destinar-se únicament a la confecció de medicaments, i que en cap cas podria haver-hi excedents per a la venda o l’autoconsum. Sanitat també ha dit que hi ha empreses catalanes que es dediquen a aquest tipus de conreu, però que ho fan seguint escrupolosament aquestes normes i ab el control directe de la producció per part de les autoritats.

Per la seua banda, també el portaveu de CiU a l’Ajuntament de Rasquera, Bernat Farnós, ha qüestionat la viabilitat jurídica, econòmica i social del projecte de la plantació de marihuana. Ho va dir divendres passat durant una entrevista a l'informatiu matinal Primera Columna, de Canal 21 Ebre.

Imatge ACN