[Tribuna] 'L’aragonès oriental, una història que ve de lluny', per Paulí Fontoba

La decisió del Govern d’Aragó d’anomenar al català com aragonès oriental és una bona prova de qui governa: PP i PAR. Però si som honestos, caldrà reconèixer que el PSOE no es lliura de la responsabilitat per la situació que pateix el català a la Franja. Per exemple, a la Declaració de Mequinensa (1984), els alcaldes socialistes, tot i que reconeixien la llengua catalana, ja sembraven la llavor de la separació quan el mateix alcalde de Bonansa, Marcel·lí Iglesias, afirmava que no s’havien d’utilitzar expressions com ara ‘aragonesos administrativament i catalans culturalment’; ni ‘Franja de Ponent’, sinó ‘Franja d’Aragó’, perquè el nom ja fa la cosa. A Calaceit, fa vint-i-set anys, vam aconseguir tenir el primer mestre de català de la comarca del Matarranya. L’AMPA va portar la proposta al Ple de l’Ajuntament, que tenia majoria del PP amb cinc regidors. El PSOE, amb els quatre regidors a l’oposició més el regidor de cultura del PP, Emilio Roquer, van votar a favor de demanar a la Diputació un professor de català, tot deixant clar que el català era optatiu. Així va ser com a la comarca del Matarranya es van començar a fer classes de català i avui dia el 90% dels xiquets i les xiquetes van a català. Curiosament, en aquells moments els sectors propers al PP ja afirmaven que ells no parlaven català sinó ‘calaceità’.

Però recordem com han anat aquets anys de democràcia. Primer, es va aprovar un Estatut que reconeixia el català i l’aragonès d’acord amb el principi constitucional de protecció i difusió de les llengües, però declarava el castellà com a única llengua oficial de l’Aragó. Després van passar els anys i governats per un PSOE presidit per Marcel·li Iglesias es va aprovar una llei de comarcalització que desfeia l’organització de les comarques catalanoparlants com la coneixíem fins llavors i reubicava pobles catalanoparlants en comarques de parla espanyola. Començava així un intent de disgregació històrica que feia possible que pobles de la Franja pertanyents al Bisbat de Lleida passessin a pertànyer al de Barbastre-Monzó, amb el vist-i-plau d’una Església controlada per sectors importants de l’Opus Dei. Al cap de pocs anys, arribà el serial de la demanda per part del Bisbat de Barbastre-Monzó de l’art sacre català, un Bisbat que des del primer moment menyspreà i ignorà el català. Amb un cop de ploma, havien intentat carregar-se més de mil anys de història, i el litigi, de moment, continua. L’any 2007 s’aprovava un nou Estatut, amb el president catalanoparlant del PSOE el senyor Iglesias, que no incloïa ni el català ni l’aragonès com a tals, però sí les ‘varietats lingüístiques d’Aragó’. Després de dotze anys de govern socialista i de promeses d’aprovar una Llei de Llengües, al final del mandat i a corre-cuita, en van aprovar una de descafeïnada amb el suport de la Chunta Aragonesista, l’oposició del PP i el PAR, i amb una IU que no es va afegir per insuficient.

Ara, el govern de coalició que patim avui a l’Aragó (PP i PAR) en menys d’un any ha portat a la pràctica la reforma d’aquesta Llei de Llengües. Així és com ha nascut una nova llengua, l’aragonès oriental. Un atac en tota regla a la unitat del català com han fet i fan a les Illes Balears i el País Valencià. Un atac a qualsevol criteri científic i lingüístic. Ho ha executat el PP, sí, però hi ha còmplices com el PSOE que per desídia, por, feblesa, vots o impotència van portar a terme accions legals que han fet possible arribar fins aquí. No ens deixem manipular i recordem que això ve de lluny i tots els catalanoparlants, estiguem on estiguem, som responsables de defensar la unitat i la normalització de la nostra llengua.

Paulí Fontoba
és tinent d’alcalde de Calaceit, representant de l’Entesa per Calaceit - AM - ERC

Primera aliança dels grups de l’oposició a Alcanar, per compensar la pujada de l'IBI

Els grups de l’oposició de l’Ajuntament d’Alcanar han tirat endavant la primera moció que ha deixat en evidència que el republicà Alfons Montserrat es troba governant en minoria, des que els tres regidors socialistes van trencar el pacte amb Esquerra. Així, els grups municipals del PSC, del Partit Popular i de Convergència i Unió van presentar una moció conjunta al ple celebrat aquest dijous, perquè l’Ajuntament canareu compense la pujada del 10 per cent de l’Impost de Béns Immobles que hi haurà enguany i també la de l’any 2013, amb la reducció del preu de les taxes d’escombraries i del clavegueram, així com amb la resta de taxes obligatòries que han de pagar els veïns en els anys 2013 i 2014. D’aquesta manera, els ingressos extraordinaris del 2012 i del 2013 serviran per costejar la rebaixa d’aquestes dues taxes en els propers dos anys. A més, els tres grups de l’oposició han remarcat que aquesta mesura servirà per ajudar les famílies d’Alcanar en un moment en què la població està afectada per l’increment de d’atur i la caiguda dels ingressos a causa dels baixos preus dels cítrics. Per tant, la moció va prosperar amb els nou vots de l’oposició: els tres regidors del PSC, els de Convergència i Unió, i els tres del Partit Popular. Per la seua banda, els vuit regidors del grup municipal d’Esquerra es va abstenir.

Imatge Daniel Gil, a Flickr

L’enigma del rellotge invertit del campanar de la Sénia

El primer tinent d’alcalde de la Sénia, que també és regidor de Cultura i Patrimoni, ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per explicar una troballa patrimonial ben curiosa. Eduard Robert ha assenyalat que al campanar de l’església de la Sénia han descobert les restes d’un rellotge amb la numeració al revés, com si estigués dissenyat per ser mirat en el reflex d’un espill. El regidor ha avançat que han fet les consultes pertinents als serveis territorials de Cultura, per intentar esbrinar els orígens i el significat d’aquest rellotge tan curiós. De fet, el més sorprenent és que la majoria de la gent del poble desconeixia l’existència d’aquest rellotge al campanar de la Sénia. Robert ha afegit que si l’Ajuntament pot aconseguir la seua restauració, el rellotge invertit de la Sénia també pot esdevenir un atractiu turístic.

+Més informació: [Tribuna] 'Quan el temps corria al revés', article d'Eduard Robert

[Tribuna] 'Quan el temps corria al revés', article d'Eduard Robert

El meu poble té indrets fantàstics i molt coneguts, com el Camp d’Aviació, el casc antic, el riu Sénia... però n’hi ha un que vaig descobrir ja fa temps i que encara em va refermar més la convicció de que visc en un indret excepcional. Què quin és? Doncs ara us ho explico...

Com quasi tots els dies, m’agrada passejar pel meu poble, parlar amb la gent i assaborir cada instant de vida... i una tarda d’aquestes, tot caminant, em vaig trobar amb un amic que em va aturar davant del campanar. Llavors, vaig veure una cosa mig esborrada pel temps que em va cridar l’atenció... I és que al campanar de La Sénia, hi ha un rellotge gravat a la pedra que corre al revés i amb una numeració que s’ha de llegir a través d’un espill... espectacular!!!

He preguntat a la gent més gran del poble i ningú mai s’hi havia fixat, i jo em pregunto... quan es devia fer?... I per què?...

Vaig començar a buscar i l’únic rellotge semblant que vaig trobar és a Praga, amb l’única semblança de que corre al revés, però el nostre, a més, s’ha de llegir a través d’un espill. També cal dir, que el rellotge de Praga es troba en una sinagoga (barri de Josepov a Praga) i el nostre, al campanar de l’església.

Segueixo recopilant informació, per això, demano a tothom que em pugui aportar alguna dada, que es posi en contacte amb mi.

Un rellotge amagat, mirant cap al riu, del revés i que s’ha de llegir a través d’un espill... hi ha algú capaç de resoldre aquest enigma?

Eduard Robert Òdena
és regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de la Sénia

Suport de l'Ajuntament de la Sénia als treballadors de Naturantaix

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Sénia, Eduard Robert, ha garantit el suport del consistori al sector del moble d’aquesta població del Montsià, així com als treballadors de l’empresa Naturantaix. La plantilla ha anunciat que el proper 6 de juliol es manifestarà pels carrers de la Sénia en contra del tancament de la fàbrica de mobles, després que l’empresa haja presentat concurs de creditors i haja anunciat l’acomiadament de 86 treballadors. Els representants dels treballadors, que es van reunir el passat dimecres amb els directius, exigeixen que a més de cobrar els salaris i pagues encara pendents de mesos anteriors, l'empresa negocie indemnitzacions dignes, en el cas que finalment siga liquidada després dels sacrificis que ha fet la plantilla per reactivar-la. Robert ha remarcat que l’Ajuntament té clar que ha de donar suport als treballadors de Naturantaix i que lluitarà per la continuïtat de totes les empreses de la Sénia.

El primer tinent d’alcalde de la Sénia ha assenyalat que l’anunci del tancament de Naturantaix ha estat un cop molt dur per a la població, però ha assegurat que continuen treballant al costat de la Generalitat i del sector del moble per trobar solucions. Una sortida a la crisi que, segons el govern, passa per incrementar les exportacions. Robert ha afegit que l’Ajuntament sabrà escoltar els moblistes, i ha recordat que fa temps que reclamen un pla de reconversió i un pla renove com el que es va aprovar al País Basc.

D’altra banda, Robert ha volgut relativitzar la mala notícia que a priori suposa per a la Sénia l’arribada d’Ikea a la ciutat de Tarragona. De fet, el primer tinent d’alcalde de la Sénia ha recordat que encara hi ha moltes botigues de mobles obertes. Fins i tot en diumenge, després que la Sénia aconseguís la declaració de municipi turístic.

La Ribera d'Ebre també presentarà al·legacions contra el cabal mínim proposat per la CHE

El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar per unanimitat una moció signada per tots els grups polítics comarcals, en què es demana al govern de la Generalitat que defense, “com a condició irrenunciable”, el règim de cabals ambientals elaborat per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. La moció també dóna suport al govern “per exercir aquesta defensa mitjançant totes les vies possibles i davant totes les institucions afectades, incloent-hi les europees”. En un altre punt de la moció, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre expressa rebutja el cabal ecològic proposat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), i expressa el malestar que ha causat a la comarca la proposta, “perquè posa en perill la supervivència de l’ecosistema fluvial, les activitats econòmiques lligades al riu i perquè hipoteca el futur d’una de les zones humides més importants de la Mediterrània”. De fet, un altre apartat de la moció estableix que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre presenti al·legacions al pla de conca proposat per la CHE, tot “recollint les conclusions de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre així com la seva proposta d’inversions de millora ambiental i econòmica, vinculats al riu, al delta i als pobles de la Ribera d’Ebre”.

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, també va destacat que “estem en contra del cabal que proposa la CHE i a favor dels criteris que es proposen des del país, però volem defensar totes les concessions d’aigua que hi ha a la nostra comarca i al tram català de l’Ebre perquè la gent de la Ribera d’Ebre també es guanya la vida amb base a l’aigua d’aquest riu”. Segons Jardí, “no podem permetre que s’hipotequin aquestes concessions i s’ha de fer un ús raonable de l’aigua”. El president comarcal va reiterar la defensa del cabal proposat per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, del Delta “però també defensant totes les concessions d’ús d’aigua que hi ha a la nostra comarca”. A més, el ple va aprovar per unanimitat un conveni de col·laboració amb el Servei Català de Trànsit per l’adhesió de l’ens comarcal al sistema d’informació i atenció a les víctimes i afectats d’accidents de trànsit (SIAVT). D’altra banda, durant la celebració del ple, el grup comarcal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal va demanar la retirada de l’ordre del dia d’una moció “en suport de la continuïtat dels treballs de descontaminació de l’embassament de Flix”.

Imatge Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

'Vine a navegar a la Ribera d'Ebre!', nova campanya turística del Consell Comarcal

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha presentat la campanya ‘Vine a navegar a la Ribera d’Ebre!’, amb l’objectiu de difondre els actius turístics de la comarca relacionats amb el riu Ebre. La campanya té moltes iniciatives de presència a mitjans de comunicació, i una d'elles és un espot publicitari que també es pot veure al portal YouTube i que ja ha començat a circular a les xarxes socials d'internet. La campanya va ser presentada durant el ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre d'aquest dijous, a càrrec del portaveu de l’equip de govern comarcal i alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antonio Suárez. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha comptat amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

Móra d'Ebre deixa sense efecte el projecte per construir 647 pisos a Los Colomers

El ple de l’Ajuntament de Móra d’Ebre va aprovar aquest dijous la modificació puntual de les normes subsidiàries de diversos sectors del municipi, entre els quals el del Barranc de les Moreres. L'objectiu del govern municipal del convergent Joan Piñol és impulsar-hi la construcció d’un gran edifici polivalent en una finca de propietat municipal que té més de 7.000 metres quadrats. De fet, la construcció del nou edifici pretén donar resposta a diverses necessitats d’equipaments socials i culturals que té la capital de la Ribera d’Ebre, però també resoldre alguns problemes de mobilitat. I és que la modificació de les normes subsidiàries del sector del barranc de les Moreres també preveu l’aprofitament urbanístic del subsòl, i per tant es podria destinar a la construcció d’un pàrquing soterrat. El solar municipal és zona verda, però la construcció en el subsòl afectaria una superfície de 5.300 metres quadrats i no suposaria una disminució de la zona verda a la cota superior. Segons va anunciar l’alcalde de Móra d’Ebre en una entrevista a Canal 21 Ebre, es farà un concurs d’idees per definir els usos de l’edifici. Més endavant, s’obrirà un concurs públic per a la construcció i explotació del futur equipament polivalent, amb diferents serveis de tipus cultural i social.

D'altra banda, el ple de Móra d'Ebre també va aprovar deixar sense efecte el projecte de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Els Colomers, impulsat ara fa dos anys. Després de reunir-se amb els veïns afectats, el consistori va decidir anul·lar aquest ARE, ja que no s’adapta a la realitat municipal actual. El nou sector residencial havia de tenir més de 10 hectàrees, estava situat al sud del nucli urbà de Móra d'Ebre, entre la carretera N-420 i el torrent del Barranquet, i tenia previst poder allotjar fins a 647 habitatges, gairebé 400 dels quals havien de ser protegits. El nou barri, a més, combinava els usos residencials amb els comercials i d'equipament. Però la cancel·lació del projecte es va aprovar per unanimitat dels regidors presents, tot incloent-hi els grups que ara són l’oposició -PSC i ERC- i que havien impulsat inicialment el projecte amb l'anterior govern de la Generalitat.

A més, un altre punt que es va aprovar per unanimitat va ser la delegació de vot dels càrrecs electes municipals, amb motius de baixes per maternitat, paternitat o per malaltia greu. Els regidors i regidores podran delegar el seu vot en un altre regidor pels motius exposats, per tal de garantir el correcte curs del procés democràtic municipal.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre

Aproveu que l’alcalde de Rasquera haja convidat el conseller d’Interior a fer el pregó de festes? #PrimeraColumna

El conseller d'Interior, Felip Puig, és el membre del govern català que més durament ha criticat el projecte de la plantació de marihuana de Rasquera, fins al punt que va advertir que hi enviaria els Mossos d’Esquadra si començaven a sembrar el cànnabis. Però tot i així, Puig ha estat convidat per l'alcalde de la població, Bernat Pellisa, a pronunciar el pregó de la festa major, el proper 3 d’agost. El motiu de la invitació, que ja s’ha tramitat oficialment, és la bona entesa que es va produir entre Puig i l’alcalde de Rasquera durant els dies de l'incendi que va afectar més de 3.000 hectàrees de la serra de Cardó, el mes de maig passat. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Pellisa ha recordat que el conseller d'Interior va estar "al peu canó" des de la seua arribada al poble, i que la seua actuació va ser "impecable".

De fet, en el programa d'aquest divendres de Primera Columna hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si troben encertat que l’alcalde de Rasquera haja convidat el conseller d’Interior, Felip Puig, a pronunciar el pregó de la festa major de Sant Domingo. Bernat Pellisa ha afirmat que durant els dies d’extinció de l’incendi es va generar un bon clima d’entesa, de col·laboració i de lleialtat institucional, i que el conseller el va tenir en compte com a alcalde en la presa de decisions. I aquesta bona sintonia sembla que ha posat les bases perquè l’alcalde de Rasquera i el conseller d’Interior puguen abordar el tema de la plantació de marihuana amb tranquil·litat i com una oportunitat de fer les coses ben fetes. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia. Aproveu que l’alcalde de Rasquera haja convidat el conseller d’Interior a fer el pregó de festes?

El PSC alerta que Tortosa té més d'un milió d'euros en factures fora del pressupost del 2011

El grup municipal del PSC ha volgut advertir aquest dijous, quatre dies abans el ple ordinari del mes de juliol, que el govern municipal de CiU durà al ple el reconeixement d'un pressupost extrajudicial de més d'1,2 milions d'euros. És a dir, un volum de despesa realitzada fora del pressupost del 2011. Segons els socialistes, aquesta és una dada altament preocupant, ja que suposarà "una major paràlisi de l'acció municipal", tenint en compte que aquesta quantitat l'hauran d'assumir els comptes d'enguany "ja molt mermats d'entrada". “Ens porta a una hipoteca a curt, mitjà i llarg termini. No es podran atendre les necessitats de la nostra ciutat perquè les finances municipals són un desastre”, ha lamentat el portaveu del grup del PSC, Antoni Sabaté.

De fet, el PSC ha recordat que l'Ajuntament de Tortosa ja va haver-se d'endeutar amb 13 milions d'euros per fer front a les factures pendents de pagament amb data del 31 de desembre del 2011, i que ara es tornen a acumular factures de més proveïdors sense pagar. Així mateix, Sabaté té “seriosos dubtes” de què la gestió estiga ajustada al procediment administratiu establert a les bases d'execució del pressupost del 2011. “Ens trobem factures corresponents a uns serveis, els contractes dels quals estan caducats, i hi ha serveis atesos en aquestes factures que no han estat objecte dels preceptius concursos o contractes. Per tant, bona part de les factures fora de pressupost es deriven d'una situació irregular provocada per la mala gestió del govern municipal”, ha afirmat Sabaté. Per tot això, el portaveu del PSC ha afirmat que aquest “és un nou capítol de la mala gestió econòmica a la nostra ciutat. Tortosa no s'ho mereix, Tortosa té possibilitats i futur i necessita una bona administració i gestió que el govern de CiU, presidit per l'economista Ferran Bel, no ofereix”.

Imatge PSC de Tortosa

Jordi Jordan: 'Cap transvasament de l'Ebre a través del Segre, ni del Xerta-Sénia'

El nou portaveu d'Iniciativa-Entesa per
Tortosa, Jordi Jordan, ha aprofitat aquest dijous a la nit el seu compte a Twitter per oposar-se a la proposta del president de la Diputació de Lleida de portar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. En concret, Joan Reñé té la intenció de liderar des de la Diputació de Lleida una proposta per garantir el subministrament d'aigua al sistema Ter-Llobregat, en èpoques de sequera, a través dels rius Segre i Noguera Pallaresa, a canvi d'una sèrie de compensacions per a les comarques de Ponent. "Cap transvasament de l'Ebre a través del Segre, ni del Xerta-Sénia. Cal un cabal ecològic que garantisca el futur de Terres de l'Ebre i Delta", ha escrit Jordan al seu Twitter. Aquest mateix dijous, el portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament de Tortosa, Josep Felip Monclús, també havia rebutjat la proposta del president de la Diputació de Lleida, durant una entrevista a Canal 21 Ebre.

D'altra banda, Jordan i la nova regidora d'Iniciativa-Entesa per Tortosa han comparegut aquest dijous per primera vegada davant dels mitjans de comunicació, després dels canvis en el grup municipal per la marxa de Jaume Forcadell. Jordan ha remarcat que Iniciativa-Entesa per Tortosa es planteja fer una oposició "útil per a la ciutat ,davant dels moments de crisi que ens està tocant viure". Segons Jordan, els ecosocialistes aportaran noves idees i propostes per millorar l’economia i la ciutat, però també rebutjaran aquelles "actuacions negatives" que es puguen tirar endavant des del govern de CiU. De fet, Jordan ha fet el balanç del primer any de mandat de la majoria absoluta de CiU, i ha afirmat que és "un govern prepotent, un govern que no planta cara a les retallades i un govern que està desaparegut i en paràlisi". "Continuem sense pla estratègic, tenim l’escàndol de l’engany de fer veure el començament de les obres de les piscines, de l’aparcament del Rastre, de la imposició de la zona blava o del desgavell econòmic al saber-se un endeutament de gairebé 12 milions d’euros només en proveïdors”, ha resumit el portaveu d'Iniciativa-Entesa per Tortosa.

Imatge ICV

Tortosa programa una Nit de la Cultura al Nucli Antic i una jornada de portes obertes a locals buits

L’Ajuntament de Tortosa i l’Associació de Comerciants del Nucli Antic, dins del actes programats durant aquest mes de juny al barri, han organitzat per aquest dissabte, 30 de juny, dues propostes per promocionar i dinamitzar el comerç i la cultura al nucli històric. Durant el matí, des de les 10:00 i fins a les 14:00 hores del migdia, es farà la I Jornada de Portes Obertes de Locals Comercials, en la qual els propietaris d’una quinzena de locals els posaran a disposició de l’Ajuntament, perquè els emprenedors i les empreses interessades puguen visitar-los. Sota el lema “Vols muntar un negoci? Et donem la clau!” l’Ajuntament pretén posar en contacte de la forma més fàcil i ràpida els propietaris dels locals i els empresaris interessats, amb l'objectiu d'afavorir l’obertura de noves activitats que dinamitzen el barri. Aquesta campanya inclou la identificació dels locals i la creació d’una base de dades a la pàgina web www.tortosa.cat, on es poden ja trobar alguns dels locals que estaran oberts durant la jornada. Es tracta del lloc Borsa de locals comercials al nucli antic.

Per altra banda, des de les 20:00 hores i fins les 00:00 hores tindrà lloc la celebració de la Nit de la Cultura al Nucli Antic, una proposta amb una sèrie d'activitats culturals a l'entorn del patrimoni, la cultura, l’art i el turisme. El públic podrà trobar oberts espais artístics com el Taller de Cinta Dalmau, la sala d’exposicions del Palau Oliver de Boteller, així com exposicions de pintura al Centre Cultural Amics dels Castells i a la cafegeria L’Estudi. També hi trobarà espais fotogràfics a la sala d’exposicions del Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, dels Reials Col·legis, i espais patrimonials amb edificis visitables com els Centre d’Interpretació del Renaixement, els Reials Col·legis o el Palau Oliver de Boteller. I amb horari establert, a les 20:00 hores, s'iniciarà una visita guiada que s'ha anomenat “Ruta literària de Cristòfol Despuig” a càrrec de Xell Aixarch, membre de l'equip de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, en la qual, i a través d'un fil argumental, es visiten diferents espais del nucli antic. Per prendre part en aquesta ruta literària, cal fer la pertinent inscripció al telèfon 977 445 566, o bé a l'adreça de correu electrònic bmd@tortosa.cat. A més, a les 23:00 hores, a la plaça de l’Olivera, tindrà lloc una actuació musical en directe. Tot això, conjuntament amb la col·laboració de diferents bars i restaurants de la zona que prepararan, especialment per aquesta nit, “Les picadetes i les tapes més especials per la Nit de la Cultura”. Aquesta jornada disposarà també d'un punt d'informació que estarà situat a les oficines del PINCAT, al número 17 del carrer de la Rosa.

Rasquera convida el conseller d'Interior a fer el pregó de la seua festa major

El conseller d'Interior, Felip Puig, és el membre del govern català que més dur ha estat a l'hora de criticar el projecte de la plantació de marihuana de Rasquera, però ha estat convidat per l'alcalde de la població, Bernat Pellisa, a pronunciar el pregó de la festa major. El motiu, la bona entesa que es va produir entre Puig i l'alcalde de Rasquera durant els dies de l'incendi que va afectar més de 3.000 hectàrees de la serra de Cardó, el mes de maig passat. L'alcalde ha recordat que el conseller d'Interior "va estar al peu canó" des de la seua arribada al poble, el matí del 16 de maig, "després de la nit més difícil" de la seua vida. Entre tots dos, apunta Pellisa, es va crear llavors un ambient de "molt suport", "transparència" i una "lleialtat institucional brutal". "Fa setmanes que estàvem a la grenya [Puig va arribar a dir que enviaria els Mossos d'Esquadra a Rasquera si començaven a plantar marihuana] però ens n'havíem de sortir junts. Va donar suport i va oferir transparència. Em va tenir molt en compte en la presa de decisions", constata Pellisa. I fa poques setmanes, un cop passat l'incendi, Pellisa es va reunir amb Puig a Barcelona en una "trobada informal". "Vam parlar de tres coses: no volem que sigui una guerra, de convertir-ho en una oportunitat per parlar i fer les coses ben fetes -referint-se al projecte de plantació de cànnabis-", relata. Va ser llavors quan l'equip de govern va decidir cursar formalment la invitació. "És també el personatge de l'any a Rasquera, amb tot el que ha passat", ha ironitzat l'alcalde.

Així, l'Ajuntament de Rasquera ha convidat formalment el conseller d'Interior perquè siga el pregoner de les festes majors de Sant Domingo, el proper 3 d'agost. Fonts del Departament d'Interior han confirmat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que treballen per "quadrar l'agenda" de Puig de cara aquestes dates, perquè el conseller puga assistir a l'acte. Per la seua banda, Pellisa ha reclamat una política forestal i més recursos per a la gestió dels boscos a Catalunya.

Monclús rebutja el transvasament des del Segre: 'Ara l’Ebre ja baixa degollat’

Les primers reaccions des de les Terres de l’Ebre a l’oferiment d’un transvasament d’aigua a Barcelona des del Segre no s’han fet esperar. El portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Tortosa, Josep Felip Monclús, ha aprofitat aquest dijous el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per assenyalar que el territori hauria d’estar alerta davant d’aquesta nova amenaça. A més, ha afegit que per evitar qualsevol intent de transvasament és important que d’una vegada per totes es fixe un cabal ambiental òptim per al tram final del riu. Segons Monclús, ara mateix l’Ebre baixa “degollat” i les algues aviat arribaran de banda a banda del riu.

Monclús ha reiterat que el cabal ecològic s’ha de fixar amb criteris científics i no polítics. Però el portaveu d’Esquerra ha afirmat que davant d’aquest oferiment d’aigua per part del president de la Diputació de Lleida cal una resposta contundent per part de l’alcalde de Tortosa i del delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Segons Monclús, tant Ferran Bel com Xavier Pallarès "haurien de pujar al campanar del Roser" i proclamar que l'aigua del riu no es toca. En concret, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha proposat una interconnexió de xarxes entre els rius de Ponent -que formen part de la conca hidrogràfica de l'Ebre- i el sistema Ter-Llobregat, per garantir el subministrament d'aigua potable de l'àrea metropolitana en moments de crisi de sequera. A canvi, Reñé reclama que es garantisca l'aigua per als usos agrícoles i una sèrie de compensacions, com ajudes als pagesos del nou canal Segarra-Garrigues i un pla de reindustrialització de les comarques de Lleida.

D'altra banda, Monclús ha fet un balanç molt negatiu del primer any del mandat de Convergència i Unió amb majoria absoluta a l’Ajuntament de Tortosa. El portaveu d’Esquerra ha criticat la falta de lideratge de Ferran Bel davant de les retallades que arriben des de Barcelona en qüestions com el nou hospital regional o la vegueria. A més, ha carregat contra el govern municipal per l’aturada de les obres de l’edifici de les delegacions i també pel fre a la construcció del nou complex d’aigües. Segons Monclús, Tortosa i molt especialment el Club de Natació necessiten unes piscines, però fa tres anys que la ciutat no té piscina d’estiu.

Tot a punt per a l’estrena d’‘El fantasma de l’òpera’ a La Lira

La Lira Ampostina ja ho té tot a punt per a l’estrena del musical ‘El fantasma de l’òpera’, l’espectacle que ha organitzat amb l’objectiu de recaptar diners per a l’escola de música de l’entitat. Si l’any passat la banda de la Lira Ampostina va actuar al costat de Joan Manuel Serrat, enguany han decidit portar als escenaris del seu teatre-auditori el conegut musical d’Andrew Lloyd Webber, amb un muntatge a gran escala que combina la música, el teatre, la llum i també els colors. L’estrena de la versió d’’El fantasma de l’òpera’ tindrà lloc aquest divendres a partir de les deu de la nit, però el musical també es podrà veure dissabte, a les set del vespre i a les deu de la nit, i diumenge que ve, a partir de les vuit del vespre. El director de la banda de música de la Lira Ampostina, Octavi Ruiz, ha explicat que si han decidit tirar endavant l’espectacle és per ajudar l’escola de música, el fonament de la banda i també un dels pilans de la cultura de les Terres de l’Ebre.

De fet, els músics i els cantants de l’obra ‘El fantasma de l’òpera’ són tots de les Terres de l’Ebre o bé de les comarques del nord de Castelló. És el cas del tenor Carles Casóliva, qui ha explicat el repte que suposa per a ell interpretar un dels papers principals de l’obra, el del Fantasma. Per la seua banda, la jove soprano Mari Pau Medina interpreta el personatge de Christine. Medina ha confessat la gran il·lusió que va sentir quan la van trucar per encarnar la protagonista d’’El fantasma de l’òpera’ en la versió que ha preparat la Lira Ampostina.  El director escènic i de dramatúrgia d’aquesta versió d‘El fantasma de l’òpera’ és Marc Chornet. El preu de les entrades és de dotze euros en venda anticipada, i de quinze euros si es compren a la taquilla del teatre-auditori de la Lira Ampostina. 

Els Quicos demanen suport a internet per finançar la Casa de la Jota

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries volen construir la Casa de la Jota, un projecte que vol donar a conèixer la jota, ja siga cantada o ballada, com a música catalana i mediterrània. "Volem donar a conèixer la jota com a música catalana i mediterrània. Tant en les seues expressions de cant com de dansa, la jota és l’element emblemàtic i que uneix la cultura popular dels territoris que conflueixen a les Terres de l’Ebre: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l’Aragó", afirmen Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a Verkami, el portal d'internet que serveix per finançar projectes a través del crowdfunding, o microfinançament col·lectiu. Per crear aquesta Casa de la Jota, els Quicos demanen el suport de la ciutadania ebrenca, ja siguen persones particulars, empreses o ajuntaments, amb una aportació econòmica que pot estar entre els 10 euros i els 3.000 euros. Així, tothom que done suport a aquesta iniciativa rebrà versos especialment dedicats pels Quicos, discos del grup, i fins i tot podran compartir una rostida a la muntanya, amb la família de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

El Centre d’Interpretació de la Jota de les Terres de l’Ebre i els Quicos volen impulsar el projecte de la Casa de la Jota, que contempla una Escola d’Estiu de la Jota, entre el 23 i el 28 de juliol, al Poble Nou del Delta. A la tardor també hi haurà cursos estables a la ciutat de Tortosa i a d'altres poblacions de les Terres de l’Ebre. També faran una exposició itinerant pel territori, i catalogaran tots els materials que durant aquests 20 anys els Quicos han estat treballant.

El president de la Diputació de Lleida proposa un transvasament a Barcelona

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (CiU), proposa una interconnexió de xarxes entre els rius de Ponent -que formen part de la conca hidrogràfica de l'Ebre- i el sistema Ter-Llobregat,  per garantir el subministrament d'aigua potable de l'àrea metropolitana en moments de crisi de sequera. En concret, la transferència d'aigua es podria fer des del riu Noguera Pallaresa, segons publica el diari El Punt Avui en la seua edició d'aquest dijous, 28 de juny. El rotatiu recorda que les comarques de Ponent i de l'Ebre tenen "el 81% dels recursos hídrics de Catalunya i només el 10% de la població" del país. De fet, també hi afegeix que durant el darrer episodi de sequera greu, el 2008, el govern va haver d'aprovar d'urgència -i amb permís de l'Estat- un transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona a través de la prolongació del que ja existeix al Camp de Tarragona. També es va estudiar en aquells moments un possible transvasament d'urgència del Segre des de la seua capçalera. Però cap d'aquelles propostes es va dur a terme perquè la pluja va aparèixer de manera providencial, i el govern va poder enterrar unes mesures que generen una gran controvèrsia a l'Ebre i Ponent.

La proposta que lidera el president de la Diputació de Lleida implicaria la interconnexió entre el Segre i el sistema Ter-Llobregat, "però reforçant prèviament el Segre, que es troba al límit d'aprofitaments, amb aigua del riu Noguera Pallaresa". Segons Reñé, la interconnexió no implicaria un enviament constant d'aigua, sinó només en els moments de necessitat, i no en una única direcció sinó reversible, ja que s'aportaria aigua del sistema Ter-Llobregat cap a Ponent en cas de necessitat. A canvi, Reñé reclama que es garanteixi l'aigua per als usos agrícoles i que hi hagi un retorn en forma de suport econòmic per a la modernització dels regadius antics i de la seua gestió, així com suport als pagesos del nou canal Segarra-Garrigues, que ara han de respondre a inversions en molt casos inassumibles per transformar les seves finques en regadiu. També reclama, com a compensació, un pla de reindustrialització de les comarques de Lleida.

El nucli antic de Tortosa té problemes de falta de seguretat ciutadana? #PrimeraColumna

Una cinquantena de detinguts i un centenar d'infraccions son les dades més rellevants del balanç final de l'operatiu conjunt entre mossos d'esquadra i la policia local de Tortosa, que s'ha dut a terme durant els darrers quatre mesos al nucli antic de la ciutat. Un dispositiu que tenia per objectiu canviar la percepció d'inseguretat al nucli històric. Tant des dels Mossos com des de la Policia Local s'ha volgut deixar clar que el dispositiu no s'abandona, tot i que sí que es disminuirà la freqüència de patrullatge, que ara era continu durant quatre hores al dia. Per la seua banda, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va destacar que el dispositiu ha servit, sobretot, per atacar els problemes de convivència existents als barris del nucli antic.

De fet, en el programa d'aquest dijous de Primera Columna volem preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si consideren el nucli antic de Tortosa un lloc insegur. L'operatiu conjunt de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, que va començar el passat 20 de febrer, es coneixia amb el nom de TOR i sobretot tenia l'objectiu de millorar la percepció de seguretat del barri. I en gran part, per contrarestar les demandes de més seguretat ciutadana que reclamaven l’Associació de Veïns del Centre-Nucli Històric i altres col·lectius veïnals i de comerciants. En aquest sentit, l’inspector en cap de la policia local de Tortosa, Jesús Fernández, va remarcar que tot i que el dispositiu especial s’ha acabat, seguiran fent patrullatges i actuacions en aquells punts en què és necessària la intervenció policial per resoldre problemes de convivència. De fet, l’alcalde va admetre que les actuacions urbanístiques al barri han fet disminuir les problemàtiques, i va posar l’exemple la situació del carrer de la Rosa abans i després de les obres de reurbanització. Segons Ferran Bel, ara els problemes es concentren en el carrer Montcada, perquè encara no s'ha pogut actuar urbanísticament. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia. El nucli antic de Tortosa té problemes de falta de seguretat ciutadana?

Deltebre Dansa creix amb més espectacles gratuïts i 150 ballarins internacionals

El festival internacional Deltebre Dansa continua creixent, tot i la crisi. Enguany, dels 500 que s’hi van presentar, un total de 150 els ballarins de 35 països d'arreu del món participaran en la nova edicio del festival, el qual oferirà un total de 24 espectacles oberts al públic i gratuïts. El regidor de Cultura de Deltebre, Joan Alginet, i el coreògraf tortosí Roberto Olivan, organitzador del festival, van presentar ahir dimecres la programació del Deltebre Dansa, que vol anar més enllà de la cultura i convertirt-se en un focus de dinamització turística i econòmica per al territori.

Alginet ha destacat l’esforç de l’Ajuntament de Deltebre per seguir donant suport al fetival, "la iniciativa cultural més important que té cabuda al municipi". Per la seua banda, Olivan ha explicat com el projecte parteix d’una idea que va començar a treballar fa set anys, i que s’ha convertit en una realitat que ha anat evolucionant. De fet, a més dels tallers per a ballarins professionals, el festival Deltebre Dans inclou espectacles diaris i cursos d’iniciació per a totes les edats, que són oberts a tota la població i totalment gratuïts. L’acte inaugural serà el proper dilluns, 2 de juliol, a les 22.00 hores a l’Enclave Espai de Creació.

Tot i la crisi, Deltebre Dansa manté la seua aposta incrementat fins els 150.000 euros el seu pressupost, procedent principalment de les aportacions dels 150 alumnes participants, que paguen enguany 700 euros per la seua estada -100 euros més que l'any passat-. El consistori també ha posat, en aquesta mateixa línia, el seu gra de sorra incrementant dels 6.000 als 7.000 euros la seua aportació. Segons Olivan, aquest encariment permetrà a l'organització oferir més cursos gratuïts i programar un total de 24 espectacles -oberts al públic sense cap tipus de cost- durant les dues setmanes que s'allargarà el certamen. Entre les propostes que s'hi presentaran, ha destacat la presència de companyies com Israel Galvan, "el Paco de Lucía de la dansa contemporània, afegint al punt de flamenc el caràcter contemporani que el fa únic". La companyia Slovaks, David Zambrano -"un mite de la dansa contemporània que està per tercer any consecutiu a Deltebre"-, l'espectacle de circ d'Un Loup per l'Homme -amb components francesos, belgues i catalans que només utilitzen el cos per expressar-se-, o el concert dels islandesos Lazyblood -amb components que han col·laborat amb la cantant Björk-. Paral·lelament, Olivan ha explicat que l'estada es clourà el dia 14 amb una mostra final de treballs de creació en forma d'un curtmetratge protagonitzat per gent de Deltebre i que dirigirà Roberto Magro.

Els habitants de la població i del territori en general podran participar també de forma gratuïta en els cursos de dansa contemporània que s'organitzaran als matins, cursos de circ per la tarda a l'Espai Enclave, la Dansa en Família o l'anomenat Senior Theatre que vol posar de relleu les potencialitats i l'experiència de la gent gran.

D'altra banda, Alginet va lamentar que la resta d'administracions del territori no s'hagin implicat en donar suport al festival, però va subratllar la seua voluntat de fer entendre a la ciutadania què representa Deltebre Dansa, com una "prioritat i necessitat" tant a nivell cultural com econòmica -en l'àmbit turístic-, dos àmbits que han de caminar plegats. "És una oportunitat. Hem de demostrar que som gent oberta i aprofitar que en uns dies serem referència o ens passaran els trens de llarg", ha sentenciat el regidor de Cultura.

Imatge Ajuntament de Deltebre
Via Canal 21 Ebre i ACN

La PDE sosté que el Xerta-Sénia és perillós i repta el govern i els regants a posar en marxa la primera fase

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha reptat el govern català i els regants a posar en marxa la primera fase del canal Xerta-Sénia, ja acabada, per comprovar si la infraestructura és "necessària" al territori. Els antitransvasaments mantenen el seu posicionament contrari a aquest canal perquè, segons asseguren, no és un regadiu sinó una infraestructura per transportar aigua. "És una obra molt imprudent i perillosa que va cap al País Valencià d'on sempre ens reclamen l'aigua", ha manifestat el portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello. La Plataforma ha alertat, a més, que la concessió del canal a una UTE vol dir perdre el control de l'aigua per, com a mínim, 30 anys.

 La PDE ha volgut valorar així les xifres que costarà el regadiu, segons va informar la comunitats de regants del canal el passat 11 de juny en una assemblea general. Els preus anunciats van ser de 2.580 euros per hectàrea i 0,092 euros per metre cúbic. "No veiem cap indicador que el regadiu sigui necessari pel territori", ha afegit Panisello, que ha recordat que la majoria de pagesos de l'àrea del Baix Ebre i Montsià ja disposen de pous per regar els seus camps i finques. "Estem d'acord en què es regui al Baix Ebre i al Montsià, però que es faci com s'ha fet a la Terra Alta, amb captació d'aigua entubada i sense fer cap canal", ha manifestat. Panisello ha reiterat la sospita que el canal serveixi per fer un "transvasament encobert" al País Valencià, igual que el canal Segarra-Garrigues "acabarà portant aigua a Barcelona d'aquí a dos anys". D'altra banda, la Plataforma també ha alertat del fet que la concessió per acabar el canal de regadiu es faci a una UTE per trenta anys, com es va fer amb les autopistes. "Aquestes empreses seran propietàries de l'aigua com a mínim durant trenta anys, i si no recuperen la inversió es buscaran fórmules alternatives com vendre l'aigua a l'altra banda del Sénia", ha manifestat la també portaveu de la PDE, Susanna Abella.

Via ACN

Les imatges antigues de Tortosa, en fascicles

La història de Tortosa en imatges, la major part de les quals inèdites i compilades en un voluminós llibre -titulat L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975- que es vendrà per fascicles a partir d'aquesta mateixa setmana. Aquest és el sistema de treball de l'Editorial Efadós, que ja ha posat en funcionament a 85 municipis de Catalunya i Balears, i que ara arriba a Tortosa amb l'objectiu de descobrir fotografies inèdites procedents dels fons privats de famílies que han volgut col·laborar en aquesta iniciativa. De fet, l'editorial, que encara no ha tancat l'edició, convida la ciutadania a remenar els seus arxius familiars i a contribuir amb noves fotografies a crear aquesta "gran història gràfica de Tortosa". Així, a mode de promoció, els responsables d'aquesta iniciativa regalen les tapes i el primer fascicle. La resta, a 2,95 euros, sortirà setmanalment durant 50 setmanes.

La responsable de l'editorial Efadós, Roser Arís, ha presentat el projecte aquest dimecres, acompanyada de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i del regidor de Cultura, Joaquim del Pino. El director de l'Arxiu Històric Comarcal, Albert Curto, que també ha estat present en la presentació, és qui coordina els continguts i les diferents aportacions que han fet experts en les diferents temàtiques en què s'estructura l'obra per fascicles. De fet, tant l'Ajuntament de Tortosa com l'Arxiu Històric col·laboren en aquesta iniciativa. L'alcalde ha qualificat de "magnífica idea" la proposta de l'Editorial Efadós, tant pel projecte en si com pel format de venda per fascicles, i ha agraït a totes les persones que han contribuït aportant les seues fotografies.

Per la seua banda, Arís ha destacat la singularitat d'aquesta proposta per la tipologia de les fotografies, que busquen un enfocament més de caràcter antropològic per reconstruir la història de Tortosa i la seua vida quotidiana. "Són imatges que ens permeten conèixer com vivia la gent d'aquesta ciutat, com treballava, com jugava, com eren els comerços,..." Arís ha reiterat que el llibre no està finalitzat i que hi ha temps per incorporar noves imatges. De la seua banda, Albert Curto ha incidit en el fet que un 80 per cent de les fotografies procedeixen dels fons privats d'unes 200 famílies, bona part de les quals són inèdites. En total, es podran veure un miler de fotos, resultat d'una tria prèvia d'unes 4.000 imatges preseleccionades. El llibre està estructurat en vuit capítols: escenaris urbans, educació, festes, institucions, entitats, indústria i oficis, serveis, comerços i transports, i fets històrics. La distribució es fa en quioscos i llibreries del municipi.

[Tribuna] 'Una mourinhada', article de Josep Monclús

Suposo que a tothom li va semblar i li sembla una malifeta que Mourinho, entrenador del Madrid, li poses el dit a l’ull a l’entrenador del Barcelona.

Aviat, amb el Decret de Nova Planta instaurat pels Borbons, farà tres-cents anys que Espanya posa el dit a l’ull dels catalans; la darrera, aquesta setmana. Ahir mateix, el Tribunal Supremo va dictar una nova sentència que qüestiona el model lingüístic vigent a Catalunya i obliga a introduir el castellà a l’escola com a llengua vehicular entre els 3 i els 6 anys.

L’entrenador del Barça es va rebotar i va intentar clavar-li un mastegot a Mourinho. No sé pas si ho va aconseguir, però deuria ser una forma instintiva de reaccionar contra una agressió. I aquí, com reaccionem a les constants agressions d’Espanya? A l’espoli fiscal, a l’espoli de la llengua, a l’espoli de l’Ebre... Em sembla que ni reaccionem. No ha de ser una reacció violenta, però sí que hem de dir prou d’una vegada i cal que passem ràpidament als fets que ens porten a deixar de ser colònia. El Govern de Catalunya haurà d’agafar el bou per les banyes i dir prou: darrere hi tindrà tot un poble.

Josep F. Monclús i Benet 
és regidor d’ERC de Tortosa

L'operatiu policial al nucli antic de Tortosa deté 49 persones en quatre mesos

L'operatiu conjunt que els Mossos d'Esquadra i la Policia Local han fet durant gairebé quatre mesos al nucli antic de Tortosa ha permès identificar prop d'un miler de persones, fer-hi 49 detencions, i aixecar un centenar d'actes, 70 de les quals per incompliment de l'ordenança de civisme. Les detencions s'han fet sobretot per tràfic de drogues, robatori en força, i furt. També s'han tapiat 22 habitatges i s'han controlat 140 vehicles. Després de tres mesos d'acció intensiva, l'operatiu continuarà en fase de manteniment, actuant sobretot en problemàtiques concretes que s'han detectat en els darrers mesos. L'operatiu es coneixia amb el nom de TOR, i va començar a finals de febrer amb l'objectiu de millorar la percepció de seguretat del barri.

La fase intensiva del dispositiu, iniciat el 20 de febrer, va acabar el passat 31 de maig. Fins aquella data, segons el balanç presentat aquest dimecres, s'han identificat 997 persones, s'han fet 49 detencions, s'han obert 21 investigacions policials, s'han posat 100 denúncies, i fet 106 reunions amb veïns, comerciants i entitats del nucli antic. Un cop acabat el "pla de xoc", la Policia Local i els Mossos d'Esquadra mantindran ara una actuació de manteniment al barri per atacar directament les problemàtiques i conflictes detectats. Prova d'això és que la setmana passada es va fer una actuació contra el tràfic de drogues al barri de Santa Clara, amb cinc detinguts més. En total, fins a data d'avui, les detencions emmarcades en el dispositiu policial conjunt ha estat de 56. Sobre la tipologia dels detinguts, la policia ha explicat que no hi ha un perfil clar i que hi ha veïns del municipi, de poblacions pròximes, però també estrangers residents al país, així com immigrants en situació irregular.

Tant des dels Mossos com des de la Policia Local s'ha volgut deixar clar que el dispositiu no s'abandona, tot i que sí que es disminuirà la freqüència de patrullatge, que ara era continua durant quatre hores al dia. "Això no ho podem mantenir pel cost de recursos humans que representa, però sí que continuarem fent patrullatges i sobretot actuacions en punts que sabem que és necessària la intervenció policial per resoldre problemes de convivència", ha afegit l'inspector cap de la Policia Local, Jesús Fernàndez.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha agraït la tasca dels agents que han participat en aquest dispositiu específic pel nucli antic, i que ha permès atacar problemes, essencialment, de convivència existents al barri. Amb tot, Bel ha reconegut que les actuacions urbanístiques al barri han fet disminuir les problemàtiques. "No té res a veure el que teníem fa tres anys al carrer de la Rosa al que hi ha ara. On tenim problemes ara? Al carrer Montcada, perquè encara no s'ha pogut actuar", ha manifestat Bel.

Via ACN

Galiana (ICV): ‘A CiU, la majoria absoluta de Tortosa li ha fet més mal que bé’

La nova regidora d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Cinta Galiana, ha afirmat aquest dimecres que a Tortosa fan falta més polítiques de reactivació econòmica, i ha reiterat que al seu grup estan oberts a col·laborar amb el govern de Ferran Bel. Amb tot, Galiana ha remarcat que a CiU “li ha fet més mal que bé” la seua majoria absoluta, ja que fins ara no han volgut escoltar les aportacions en positiu de la resta de grups municipals. Per això, durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Galiana ha assenyalat que té la impressió que la ciutadania de Tortosa està decebuda, i ha afirmat que està convençuda que serà possible assolir l’alcaldia d’aquí a tres anys, a partir de la unitat de les esquerres.

Això sí, Galiana ha volgut reivindicar el paper d’Iniciativa com a pal de paller d’una possible unitat dels partits d’esquerres, de cara a les eleccions municipals del 2015. A banda, la regidora d’Iniciativa-Entesa per Tortosa ha criticat que l’alcalde i dos dels membres més importants del govern municipal de CiU es passen bona part de la setmana fora de la ciutat. Segons Galiana, Tortosa està “abandonada”, i l’Ajuntament completament “aturat”, tot i que continuen creixent la desocupació i els índexs de pobresa. La regidora ecosocialista també ha lamentat que no es pose fil a l’agulla en la redacció del pla estratègic.

En la mateixa entrevista, Galiana ha confirmat que cedirà un 30% de la seua retribució com a regidora a entitats socials i benèfiques del municipi, com també va fer fa uns mesos el nou portaveu d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan. Galiana, que divendres passat va prendre possessió de l’acta de regidor que havia deixat lliure l’anterior portaveu, Jaume Forcadell, ha afirmat que també cedirà el 30% del sou, ja que és "la manera de donar exemple d’una altra manera de política". En la mateixa línia, Galiana ha denunciat que hi ha alguns càrrecs polítics que cobren massa.

Finalment, Galiana ha reclamant el redimensionament del projecte de les noves piscines de Tortosa. Un projecte en què, segons ha dit la nova regidora, el govern de CiU “ha punxat”.

Montsià Actiu impulsa una xarxa turística de territoris arrossaires amb l'Albufera i Doñana

El Consell Comarcal del Montsià, a traves del programa Montsià Actiu, s’ha proposat posar en valor les potencialitats del conreu de l’arros com a reclam turístic, així com a dinamitzador de l’economia del Delta. La idea es promocionar-se conjuntament amb altres territoris arrossers, com ara l’Albufera de València i el Parc Natural de Doñana, que com el Delta també són d’un gran valor ambiental i potencial estratègic. Aixi, el passat dijous es va organitzar un intercanvi d’experiències a l’Albufera de València, que permetria la creació d’aquesta aliança per a la revalorització de paisatges de l’arròs i per crear projectes conjunts, tant a nivell estatal com europeu. Concretament, les temàtiques d’actuació del projecte vinculen el producte de l’arròs amb la salut, el paisatge, el turisme, l’educació, la dieta mediterrània, la gastronomia i la innovació. El responsable de Montsià Actiu, Ivan romeu, ha valorat molt positivament aquest viatge, i s’ha mostrat esperançat de continuar amb una segona fase de contactes i de treball en comú amb la Camarga francesa i amb el delta del Po, a Itàlia.

El primer viodeclip del grup Riu en So és una cançó d'amor al Delta

Té moltes opcions de convertir-se en el videoclip de l'estiu a les Terres de l'Ebre, i nosaltres hem acabat el programa Programa Columna d'aquest dimecres amb la seua música. És el primer videoclip del grup ebrenc Rio en So, amb el tema titulat Ai pageseta, del disc Tot això eren horts!, i que ha estat possible gràcies al treball en xarxa i a la suma "desenes de petits granets de sorra individuals", com ha destacat un dels seus creadors, Albert Vidal. "Amb pressupost zero però amb il·lusió il·limitada, sense grans desplegaments tècnics ni muntatges espectaculars, però amb la força i l'empenta de la voluntat i la implicació desinteressada de desenes de persones", ha afegit Vidal, que s'ha declarat "orgullosíssim" del resultat final. Però a banda de tot això, el videoclip de Riu en So és un tràiler magnífic dels atractius i dels valors turístics i mediambientals del Delta. Una cançó d'amor sobre l'amor al territori.



Ai pageseta from Albert Vidal on Vimeo.

Esteu d’acord amb l’aplicació de la jornada intensiva en la majoria d’instituts públics del territori? #PrimeraColumna

El curs escolar 2012-2013 serà molt diferent per a la majoria d'instituts de les Terres de l'Ebre, els quals han optat per acollir-se a la jornada compactada. D'aquesta manera, un total de 14 dels 22 instituts públics del territori faran aquest nou horari, amb la jornada intensiva. El Departament d’Ensenyament va donar a conèixer ahir les xifres i els primes detalls de la jova jornada compactada. Només l’institut Terra Alta, de Gandesa, no ha estat autoritzat a acollir-se als horaris amb jornada intensiva. Bàsicament, perquè la cancel·lació de l’actual contracte de menjador suposava una despesa més important que l’estalvi que podria representar el nou horari.

De fet, en el programa d'aquest dimecres de Primera Columna hem volgut preguntar els espectadors de Canal 21 Ebre si estan d’acord amb l’aplicació de la jornada intensiva en els instituts públics. A les Terres de l’Ebre, ja a partir del curs que ve, s’aplicarà en 14 d els 22 centres de secundària públics. Ensenyament ha destacat, a més, que més del 80% de les pares i mares dels alumnes de les Terres de l’Ebre s’han mostrat partidaris del nou horari, el qual mantindrà les 30 hores lectives amb mitja hora de descans. Però el director dels serveis territorials d’Ensenyament, Antoni Martí, va advertir ahir que l'autorització és vàlida per un curs, i que al juny del 2013 una comissió d’experts s'encarregarà d'avaluar el funcionament del nou horari i els rendiments acadèmics. Per tant, aquesta és la nostra pregunta del dia. Estan d’acord amb l’aplicació de la jornada intensiva en la majoria d’instituts públics del territori?

Andreu Curto Baigés 'està bé' i tindrà més temps per presentar el projecte final de carrera

El col·lectiu Andreu Llibertat ha agraït aquest dimarts, en nom d'Andreu Curto Baiges, la implicació de les persones i entitats que s'han solidaritzat amb la família i els companys del jove vaguista empresonat durant tres setmanes per la seua presumpta participació en un piquet violent durant la vaga general del 29-M a Barcelona. També han agraït “als mitjans ebrencs per la proximitat i sensibilitat amb la que han tractat l’assumpte”. Segons han dit, “una mostra més de la necessitat i importància de lluitar per mantenir vius els mitjans de comunicació ebrencs”.

D'altra banda, un portaveu del col·lectiu, Albert Curto, ha aclarit que “Andreu està bé, enfortit per les nombroses mostres de suport que ha rebut". Però ha aclarit que no compareixia públicament "perquè necessitarà un temps per assimilar tot el que ha passat”. I també perquè la universitat li ha ampliat el termini per presentar el projecte final de carrera, "i necessita tot el temps del món per acabar-lo”. Des del grup de suport també han reiterat que Andreu Curto Baiges ha estat privat de llibertat durant 24 dies "per una aplicació desmesurada de la llei”, una aplicació que segons han dit “respon a objectius polítics". "Només així podem entendre que després d’estar en presó preventiva, el jutjat declarés la llibertat sense fiança. Si tan perillós era Andreu que calia presó preventiva, per què ha sortit sense haver de respondre amb cap fiança?”, s'han preguntat.

A més, també han confirmat la celebració del concert Solidaritat amb Andreu, que es farà el proper divendres 29 de juny a l’aparcament de l’auditori de Tortosa, i on actuaran 13 grups de música i set d’animació, tots del territori. El concert està plantejat ara com "una demostració de la força de la solidaritat", i perquè s'ha superat "la voluntat de criminalitzar la lluita contra les retallades i la reforma laboral". Així, el concert s’enfocarà ara a “celebrar la llibertat d’Andreu, però també a recordar que hi ha molts Andreus que cada dia pateixen repressió per defensar una societat millor”. La propera setmana, el grup de suport farà una altra assemblea per valorar tot el que ha passat fins ara i decidir el full de ruta, ja que "queda un judici i la justícia no és gratuïta".

Imatge Andreu Llibertat!

El jurat popular declara culpable per unanimitat l'acusat de matar a cops un home a Alcanar

El jurat popular ha declarat, per unanimitat, culpable d'assassinat el jove acusat de matar a cops un home a Alcanar el març del 2011. En el veredicte, fet públic aquest dimarts a la tarda, el jurat considera que l'acusat, un jove de 24 anys, va colpejar mortalment la víctima amb gran intensitat i amb diversos objectes com ara un trident, causant-li la mort. El tribunal ha subscrit en gran part la tesi del fiscal i no ha considerat provat que l'acusat tingués limitades les seues capacitats volitives i cognitives, com a conseqüència d'un consum abusiu d'alcohol i drogues. Durant el judici, l'acusat va dir que havia actuat en defensa pròpia. La fiscalia manté la pena de 22 anys i presó.

En el veredicte, el jurat popular considera que la nit del 22 de març del 2011 l'acusat va assassinar a cops la víctima, un home de 45 anys i nacionalitat romanesa a l'edifici ubicat al número 24 del carrer Nou, a Alcanar. El jurat no considera provat que l'acusat hagués ingerit grans quantitats d'alcohol ni drogues el dia dels fets. Segons el veredicte, els testimonis que van veure el jove aquella nit, van declarar al judici que només l'havien trobat una mica més alterat del normal.

L'home havia declarat que consumia diàriament una mitjana de 5 grams de cocaïna, 25 grams de marihuana, mitja dotzena de cerveses i unes 10 copes. El jurat, basant-se en les declaracions dels pèrits, no ha subscrit aquesta tesi. En canvi, sí que ha considerat provat que la vícitma anava beguda la nit dels fets i que era consumidora habitual d'alcohol.

En la seua primera declaració, l'acusat va assegurar que, quan es van produir els fets, portava tres dies de festa i que va actuar en defensa pròpia perquè la víctima li havia propinat un cop de puny. En el seu últim torn de paraula, l'acusat va reconèixer haver-lo colpejat de forma agressiva, però no va assumir l'autoria de la mort.

El jurat popular no ha aplicat cap atenuant a l'acusat, i ara el noi s'enfronta a una pena de 22 anys i mig de presó. La fiscalia també demana una indemnització de 400.000 euros per a la família de la víctima -100.000 per a la seua esposa, 100.000 per a la seua mare i 100.000 més per a cadascun dels seus dos fills-.

Via ACN

El Pinell de Brai vol que l’argilera es restaure amb restes de la construcció

L’Ajuntament del Pinell de Brai va aprovar fa uns mesos l’establiment d’uns criteris de tipus mediambiental i urbanístic per obligar les empreses que promouen l’abocador a restaurar l’antiga argilera amb runes de la construcció i altres materials inerts. L’objectiu, precisament, és evitar el soterrament de les restes de residus sòlids urbans. Però les promotores de l’abocador de bales de residus urbans van presentar al·legacions al document i també un recurs contenciós contra l’Ajuntament, en considerar que el consistori del Pinell de Brai no té les competències per regular aquesta qüestió. De fet, sobre aquest tema, l’alcalde del Pinell de Brai, Lluís Melich, va aprofitar la setmana passada el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per explicar en quina situació es troba el projecte.

La comissió cívica del Patrimoni 'desautoritza' l'abocador del Pinell de Brai

La comissió cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre ha presentat aquest dimarts el seu primer dictamen des de la seua creació. En concret, la comissió ha dictaminat en contra de la possible construcció d'un abocador al Pinell de Brai, que es faria a partir de la restauració d'unes antigues argileres amb bales de la fracció resta dels residus sòlids urbans. Segons l'informe elaborat per la comissió -integrada per centres d'estudis arxius i entitats culturals-, la instal·lació d'un abocador de bales de residus no és la mesura "adequada" per restaurar l'antiga pedrera del municipi. Al seu parer, el projecte proposat no té en compte l'afectació que la nova activitat tindria sobre el riu Canaletes. Així, un dels responsables de l'informe, Òscar Saladié, ha deixat clar que la seua funció no ha estat la de fer un estudi d'impacte ambiental, però que sí que han analitzat tota la documentació sobre el projecte que havien fet totes les parts implicades: les promotores, l'Ajuntament i la Generalitat. "Hi ha afectacions al medi natural que no es tenen en compte, sobretot al riu Canaletes", ha manifestat Saladié.

La comissió cívica ha recordat que el seu dictamen no és vinculant, i que s'ha elaborat independentment que la planificació territorial de dipòsits controlats de residus no contempli cap abocador més a les Terres de l'Ebre, així com el fet que en un referèndum convocat per l'Ajuntament del Pinell de Brai hagués guanyat el 'no' a l'abocador. A més, el membre de la comissió ha recordat que els propis projectes d'explotació de pedreres ja preveuen la restauració de l'entorn quan s'acaba l'activitat extractiva. "L'alternativa més viable és aprofitar el material sobrer per deixar l'espai el més original possible", ha explicat. Amb tot, des de la comissió cívica també s'ha reconegut que l'Ajuntament del Pinell de Brai també està treballant amb altres solucions per restaurar l'antiga argilera.





Via ACN

14 dels 22 instituts públics de les Terres de l'Ebre faran jornada compactada

La majoria d'instituts de les Terres de l'Ebre han optat per acollir-se a la jornada compactada el proper curs escolar 2012-2013.  De fet, un total de 15 dels 22 instituts públics que hi ha a les Terres de l'Ebre van sol·licitar la jornada intensiva, i només s'ha desautoritzat a l'Institut Terra Alta de Gandesa per un problema amb el contracte del servei de menjador. Segons ha explicat aquest dimarts el director dels serveis territorials d'Ensenyament, Antoni Martí, era més alta la despesa de cancel·lar el contracte que els beneficis que podia aportar el nou horari. A les Terres de l'Ebre, més del 80% dels pares dels alumnes dels instituts s'han mostrat favorables al nou horari, que mantindrà les 30 hores lectives amb mitja hora de descans.

Aquesta mitja hora de descans, segons ha explicat Martí, el centre ha escollit o bé fer-la a mig matí com sempre o bé partir-la en dos estones d'un quart d'hora per esponjar millor l'horari. En tot cas, els instituts que han optat per la jornada compactada tindran l'horari de vuit del matí a dos quarts de tres del migdia, o bé de dos quarts de nou del matí a les tres del migdia.

Els centres que no han demanat la jornada compactada han estat els dos de Formació Professional (l'Institut de l'Ebre a Tortosa i l'Institut Montsià a Amposta), els tres instituts-escola (El Perelló, Jesús, i Móra la Nova), el de tecnificació d'Amposta, i l'Institut Les Planes de Santa Bàrbara. Ensenyament ha autoritzat fer aquest nou horari a catorze dels quinze centres públics que ho han demanat, el que suposa un 93,33%, un percentatge pràcticament igual a les peticions que s'han aprovat a tot Catalunya (93,58%).

Martí ha destacat que l'avaluació dels projectes dels centres que han demanat la jornada compactada ha anat a càrrec d'una comissió dels serveis territorials, i que l'autorització és vàlida per un curs. A finals de curs, la mateixa comissió s'encarregarà d'avaluar el funcionament del nou horari i l'aprofitament acadèmic que ha tingut.

El director dels serveis territorials ha subratllat també que la mesura ha comptat amb el suport d'aproximadament el 80% dels pares dels alumnes dels centres que ho han demanat. Segons ha explicat, la mesura beneficiarà aquells estudiants que han de tornar als seus pobles amb transport públic, així com a l'oferta d'activitats extraescolars que s'ofereixen a les capitals, com és el cas de Tortosa, i que podran avançar el seu horari.

D'altra banda, Martí ha aprofitat la presentació dels centres públics que han optat per la jornada compactada per donar a conèixer les dades del pròxim curs escolar, segons les preinscripcions. Així, en el cas de P3 hi haurà 72 grups d'escola pública i 8 concertada, quatre menys que el curs passat, amb un total de 1.768 alumnes preinscrits, 130 menys que el curs passat, i amb una ràtio de 22,38 alumnes per classe.

Pel que fa a primer d'ESO, hi haurà 58 grups a instituts públics i nou grups de concertats, dos menys que el curs passat, amb un total de 1.795 alumnes, 55 menys que el curs 2011-2012. La ràtio se situa entorn els 26,79 alumnes per classe, i com a màxim hi haurà 33 alumnes en algun grup.

En total, pel curs vinent, Ensenyament ha ofertat 25.301 places d'educació infantil, primària, i secundària en centres públics de les Terres de l'Ebre, per les que ha rebut 20.774 sol·licituds. La concertada tenia 2.941 places per 2.844 sol·licituds.

Respecte l'assignació de centres, el 95,44% dels alumnes d'infantil han pogut entrar al centre escollit en primera opció; el 97,16% dels alumnes d'ESO també; mentre que a primària ha estat del 63,04% perquè són, sobretot, peticions per canvi de centre. Ensenyament ha fet nou assignacions d'ofici, sis a infantil i tres a ESO.

Via ACN

ERC de l'Ebre exigeix a CiU que trenque amb el PP pels atacs al català, però manté el pacte de Calaceit

ERC ha tornat a reclamar aquest dimarts la creació d'un "cordó polític" per aillar el Partit Popular dels governs de les institucions de les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió, mentre el Partit Popular no respecte la unitat i la normalització de la llengua catalana. Així, han demanat a CiU "un gest de dignitat lingüística i nacional", i que canvien d’aliats als tres consells comarcals de les Terres de l’Ebre que governen amb el PP: el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

El president de la federació de l’Ebre d’ERC i alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, ha denunciat "la gravetat dels atacs del PP contra la unitat i l’ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans i, sobretot, allà on governa". En concret, Aspa ha recordat la intenció del govern aragonès de considerar el català que es parla a la Franja de Ponent com a "aragonès oriental". De fet, tant Aspa com l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, han comparegut amb el regidor d'Entesa per Calaceit i primer tinent d'alcalde d'aquesta població del Matarranya, el també republicà Paulí Fontoba. El regidor de Calaceit ha explicat la moció que els republicans presentaran a tots els municipis dels Països Catalans, en què demanen defensar la unitat de la llengua catalana en tots els territoris que la tenen com a llengua pròpia, rebutjar qualsevol mesura que pose obstacles als ciutadans per poder viure en llengua catalana, i donar suport al Correllengua 2012. Però es dóna la circumstància que fa un any Entesa per Calaceit va optar per fer alcalde Josep Maria Salsench, del PP, i per tant Fontoba -l'únic regidor d'ERC a la Franja- governa al costat dels populars. Segons Fontoba, el pacte amb el PP es va forjar amb la condició de "respectar i reconèixer el català", després que les negociacions amb el PSOE es trenquessen per negar-se a fer una auditoria del seu període anterior al govern de Calaceit.

El regidor republicà ha denunciat que "l’agressió contra la unitat lingüística i territorial contra la unitat dels Països Catalans ve de lluny" i, com a exemple, la reubicació de pobles de la Franja dins el Bisbat de Barbastre-Monzó. Fontoba ha recordat que l’Estatut d’Aragó aprovat i consensuat pel PAR, PP i PSOE no reconeix el català ni l’aragonès, sinó que els defineix com a "varietats lingüístiques de l’Aragó". "El PP i el PAR estan complint amb el seu programa electoral, però el PSOE també té una gran responsabilitat de la situació que viu el català a la Franja", ha manifestat Fontoba, que també portarà la moció al Consell Comarcal del Matarranya ‘perquè es retratin tots els partits".

Però tot i aquesta contradicció, Aspa ha insistit a demanar a CiU "un gest de dignitat nacional i lingüística". "Tot i que sabem que la CiU de les Terres de l’Ebre és la menys catalanista i la més de dretes de tot Catalunya", ha remarcat. De fet, el president de la federació d'ERC a l'Ebre ha preguntat "com és possible que CiU pugui mantenir pactes de govern amb el PP als consells comarcals de les Terres de l’Ebre, mentre aquest partit intenta atacar, trossejar i fer desaparèixer la llengua catalana". "Des del cor i cruïlla dels Països Catalans, ERC demanem de fer un cordó polític que aïlli el PP del govern de les màximes institucions de les Terres de l’Ebre mentre aquest partit no respecti la unitat i normalització de la llengua catalana. I també fem una crida a tota la gent a defensar la llengua catalana i rebutjar aquells que ens la volen esquarterar i en són còmplices".

Finalment, Paco Gas ha acusat el PP de voler fer un ‘genocidi lingüístic’. L'alcalde de Roquetes ha demanat a CiU que canvie d’aliats als tres consells comarcals de les Terres de l’Ebre, "perquè no pot ser que tingui com a aliat l’enemic número 1 de Catalunya’. De fet, segons el republicà, el PP "no només és l’enemic pel tema de la llengua, sinó també per l’espoli fluvial que vol fer a les Terres de l’Ebre, pel seu afany de centralitzar retallant l’autonomia local i per la seua determinació de suprimir els consells comarcals, organismes diferenciadors de l’administració catalana".

Imatge ERC Terres de l'Ebre

Enric Roig, obert a ser l’alcaldable del PSC de Tortosa

El nou regidor del PSC de Tortosa, Enric Roig, ha afirmat aquest dimarts que li agradaria poder ser alcalde del municipi a partir de les eleccions del 2015. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Roig no ha dubtat en reconèixer que està totalment obert a liderar el nou projecte del PSC de Tortosa, amb el repte d’assolir la formació d’un govern progressista i d’esquerres a l’Ajuntament. Però ha afegit que abans caldrà veure com es desenvolupa el debat intern al partit, i com s’organitzen les eleccions primàries que celebrarà el PSC de Tortosa per elegir el seu alcaldable per d’aquí a tres anys. Roig també ha assenyalat que ningú li ha demanat encara que es presente a les primàries, però sí ha reconegut que hi ha especulacions.

D’altra banda, Roig ha afegit que de moment no veu necessari introduir canvis en el grup municipal del PSC, i que els socialistes tortosins no tenen previst substituir Antoni Sabaté com a portaveu. De fet, Roig ha volgut remarcar que ell mateix encara no s’ha fet la pregunta de si vol encapçalar la candidatura del PSC tortosí. A més, ha afirmat que la seua prioritat com a secretari d’organització és preparar la celebració d’unes primàries obertes al conjunt de la ciutadania i amb la màxima participació possible de militants i simpatitzants del PSC. Però el nou regidor socialista sí que ha admès que hi ha possibilitats que acabe presentant la seua candidatura en les primàries dels socialistes tortosins.

D’altra banda, sobre la possibilitat d’un acord amb els altres grups d’esquerres de l’Ajuntament, Roig ha reconegut que serà molt complicat tancar qualsevol entesa amb Iniciativa i amb Esquerra abans de les eleccions. En qualsevol cas, ha afirmat que les opcions del PSC per governar Tortosa passen per la formació d’un pacte amb els altres grups d’esquerres. De fet, Roig ha reiterat que Tortosa ha de tornar a tenir un altre govern progressista.

Finalment, Roig s’ha mostrat crític amb la pèrdua de perspectiva turística de la Festa del Renaixement, que ell mateix va dirigir durant els primers anys. A banda, el regidor del PSC ha afirmat que el govern de Ferran Bel no està administrant amb generositat la majoria absoluta de CiU, amb 12 regidors. Una majoria absoluta que Roig ha qualificat d’aclaparadora. Segons el nou regidor del PSC, el govern de Bel es pensa que té la vareta màgica, però li falta voluntat de consens amb l’oposició en aquests moments de crisi econòmica.