Amposta ja té encesa la cascada d'aigua des del Pont Penjant

AMPOSTA (Montsià).- El Pont Penjant d'Amposta ha estrenat finalment aquest diumenge a la tarda la instal·lació artística The Waterfall, la cascada d'aigua projectada pels arquitectes Ana Morcillo i Jonathan Rule. L'acte havia de fer-se dissabte a la tarda, però la pluja del cap de setmana va obligar els organitzadors a ajornar la inauguració. A més, els autors del projecte The Waterfall, guanyadors del concurs XYZ, van haver d'introduir durant les dues últimes setmanes petites modificacions al disseny original, per millorar la visibilitat del fluït en moviment des de la distància. Finalment, la cascada -alimentada pel bombeig de 2.000 litres d'aigua pel minut des del mateix riu Ebre- abasta un tram de 30 metres de la cara oest del pont, tocant a la zona del Castell, des d'on serà visible, especialment, durant la tarda i el vespre.

El procés d'instal·lació havia culminat divendres passat amb la col·locació de les quatre bombes de dos cavalls de potència, que eleven l'aigua del riu als dotze metres d'alçada on es troba la plataforma del pont. La visibilitat dels dolls d'aigua en caiguda des de la distància ha estat la principal preocupació dels seus responsables. "Al començament vam presentar una proposta posant difusors, però veient finalment l'escala del pont i les bombes que hem aconseguit, ho hem hagut de modificar sobre la marxa perquè sortís l'aigua i es visualitzés des de lluny", ha indicat Rule. Al llarg dels 30 metres de cascada, força centrada al llarg de l'estructura però més pròxima a la zona del Castell, l'actuació ha suposat la instal·lació de 240 metres de tubs de polietilè i gàrgoles cada de 32 mil·límetres de diàmetre a cada 33 centímetres de distància. Per completar la instal·lació, els arquitectes no descarten situar un focus o un punt de llum dirigit al pont que permeti visualitzar en millors condicions els dolls d'aigua. "Pel matí i per la tarda, especialment al vespre, és quan es veu millor per les condicions de la llum", ha indicat Morcillo.

"Estem molt satisfets. Aquest és realment un projecte 'low cost', amb molt poc pressupost -els guanyadors del concurs XYZ, organitzat pel Centre d'Art lo Pati, rebien 5.000 euros per materialitzar la seua proposta- i fet a contra el rellotge. També l'escala del pont és brutal i permetre visualitzar l'aigua ha estat molt complicat. Però hem aconseguit la línia de la cascada, amb els escorços que buscàvem, i estem molt contents. Convidem a la gent perquè vingui a veure-ho", ha afegit la mateixa arquitecte.

En paraules dels seus autors, el projecte vol representar un "homenatge a l'Ebre i la seva gent", simbolitzant una transició del paisatge urbà amb el paisatge natural del riu i la creació artificial d'una cascada que l'eleva, així com la transició dels llindars sonors i visuals que suposa. La idea, segons van apuntar, els va sorgir després de veure una imatge de la cascada de focs artificials al riu que tenen lloc durant les festes majors de la ciutat.

Imatge Roser Royo
Via ACN (Jordi Marsal)

Les associacions de veïns i les entitats culturals, convidades al nou Museu de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El renovat Museu de Tortosa ha fet aquest dissabte la seua obertura de portes, 15 anys després del seu tancament, a les instal·lacions del centre cultural L'Escorxador. Prèviament a l'obertura al públic en general, l'alcalde, Ferran Bel, i el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, han convidat a visitar el nou equipament als representants de les associacions de veïns, als membres de la Taula de Turisme, i a diversos representants del món de la cultura. La jornada ha acabat amb la conferència que ha pronunciat el director honorari del Museu, Jesús Massip, sobre la història d'aquest museu centenari, que ara l'Ajuntament ha recuperat. Fins al proper diumenge 7 d'octubre s'ha disposat una setmana de portes obertes en horari de matí i de tarda, perquè tothom puga visitar gratuïtament el nou museu.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Herrera critica des de Tortosa el duel polític entre CiU i PP pel dret a decidir

TORTOSA (Baix Ebre).- El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha demanat al president Artur Mas i la líder del PP, Alícia Sanchez-Camacho, que deixin d'utilitzar el dret a decidir per enfrontar-se en la cursa electoral. Durant una visita aquest diumenge a Tortosa, Herrera ha afirmat que CiU i PP utilitzaran aquesta disputa per "dissimular" la seua entesa al llarg de la legislatura, però els ha advertit que no se'n pot fer ús electoral. "No ens agrada gens el frontisme en què es vol instal·lar Sanchez-Camacho, ni l'actitud de Mas com si el dret a decidir fos ell", ha dit. El líder ecosocialista també ha qualificat d'"indecents els pressupostos de l'estat espanyol" per salvar un cop més els bancs, mentre es continua "maltractant a la gent".

Joan Herrera ha demanat als líders de CiU i PP que no "caiguin en el frontisme ni l'enfrontament" sobre l'autodeterminació catalana i ha criticat que, en el primer cap de setmana d'ençà de la convocatòria de les eleccions del 25 de novembre, el president Artur Mas i la líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ja s'estiguin "tirant pel cap el dret a decidir".

Aquest procés, ha recordat Herrera, és molt delicat, necessita rigorositat i serietat, "i no podem caure en fer-hi un ús electoral ni instrumental". "No ens agrada el frontisme on es vol instal·lar Sànchez-Camacho ni l'actitud de Mas com si el dret a decidir fos ell", ha apuntat. Aquest duel sobre l'autodeterminació entre CiU i el PP, és segons el líder ecosocialista, una estratègia de les dues formacions polítiques, "per dissimular les seves enteses i el seus acords" al llarg de la passada legislatura.

Herrera també ha advertit Mas que "la majoria indestructible" que va demanar el president aquest dissabte no ha de servir per "continuar retallant drets sense exigir a aquells que més tenen". Herrera ha recordat que "el dret a decidir és de tots els catalans i no només de Mas, però en canvi les retallades sí que són de CiU".

D'altra banda, el líder d'ICV ha qualificat els pressupostos generals de l'Estat d' "indecents", perquè "continuen salvant els bancs i maltractant a la gent", i ha acusat CiU de ser responsable també dels comptes del govern espanyol per haver ajudat "a construir el marc que permet aquesta situació - la llei de d'estabilitat pressupostària-, malgrat que ara se'n vulguin desmarcar". Pel que fa a l'incompliment de l'Estatut en aquests comptes generals estatals, Herrera ha assegurat que Catalunya "té un problema amb el govern de Madrid", que segueix sent "insensible i deslleial" amb el país mentre també "incompleixen amb la gent".

Via ACN (Anna Ferràs)

Controls dels Mossos a la Terra Alta, durant el Gran Premi d'Aragó a Alcanyís

GANDESA (Terra Alta).- Milers d'aficionats al motociclisme s'han donat cita aquest cap de setmana a Alcanyís, amb motiu del Gran Premi de l'Aragó, que s'ha celebrat al circuit de Motorland. Davant la gran afluència de motocicletes i amb l'objectiu de prevenir accidents, els Mossos d'Esquadra han activat el dispositiu 'Premod' a les Terres de l'Ebre, en vies com la N-420 a Gandesa, la C-44 i la C-43. La policia ha portat a terme des de divendres diversos controls de velocitat i de potència, amb uns nivells d'incidència baixos, segons el cap regional de l'àrea de transit a les Terres de l'Ebre, Sergi Saladié. Els Mossos han incrementat la seua presència a les carreteres i també han activat un helicòpter de trànsit.

Tot i que la pluja que ha caigut durant bona part del cap de setmana ha fet disminuir l'assistència d'aficionats enguany al Gran Premi de motociclisme, els més fidels no s'han volgut perdre aquesta cita esportiva. Aquest ha estat el tercer any que els Mossos d'Esquadra porten a terme controls a les principals carreteres del territori que connecten amb l'Aragó. Uns controls que s'acostumen a fer al llarg de l'estiu, coincidint amb l'arribada del bon temps, sobretot durant els caps de setmana.

El dispositiu 'Premod' té l'objectiu de detectar conduccions de risc, conscienciar els motoristes que han de complir les normes de circulació i prevenir accidents, segons ha detallat el responsable de trànsit dels Mossos d'Esquadra a l'Ebre. Sergi Saladié ha explicat que el dispositiu consisteix en incrementar la visibilitat de les patrulles policials, així com la instal·lació de controls de velocitat i de potència. Un helicòpter també ha vigilat des de l'aire possibles infraccions.

Una de les principals infraccions amb què es troba la policia és que, sovint, els conductors duen motocicletes amb més potència de la permesa segons el seu permís de conducció. Per tal d'evitar aquests fets, els Mossos han instal·lat un control de potència a l'entrada de Gandesa, on els agents han aturat els motociclistes, n'han comprovat la documentació i han realitzat les proves corresponents en aquells vehicles sospitosos.

Saladié ha reconegut que el nivell d'incidències ha estat baix durant tot el cap de setmana, tant pel que fa a l'accidentalitat com a les infraccions. Per exemple, entre les quatre i les cinc de la tarda d'aquest diumenge, només s'ha detectat un conductor que circulava amb una motocicleta amb més potència de la permesa. Això es deu, segons Saladié, al fet que aquests aficionats volen "gaudir" de les seues motocicletes i es comporten de manera "força cívica" a les carreteres.

"Ha estat un cap de setmana amb molta pluja, però tot i això hi ha hagut una elevada afluència. Ve gent de totes les edats i de totes les nacionalitats, i també motos de tota mena, des d''scooters' fins a motos de gran cilindrada", ha explicat. Malgrat tot, algunes de les infraccions més habituals per part dels motoristes segueixen sent l'excés de velocitat i els avançaments en línia contínua.

Via ACN (Roger Segura)

La neteja del pantà de Flix i la variant de l'Aldea tornen a centrar el pressupost de l'Estat a l'Ebre

TERRES DE L'EBRE.- El govern de l'Estat espanyol preveu una inversió de 150 milions d'euros en l'execució del Corredor del Mediterrani a la demarcació de Tarragona. En el pressupost general de l'Estat (PG) de 2013 es destinen 105 milions d'euros per al tram Vandellòs-Tarragona, i es preveu una inversió de 50 milions més en l'adaptació de la via a l'ample internacional. Juntament amb els 45 milions d'euros previstos per a la descontaminació química del pantà de Flix, els tres projectes suposen dos terços de la inversió total a la demarcació, que ascendeix a 336,17 milions. Pel que fa a carreteres, el tram de l'A27 entre Tarragona i el Morell, la connexió de l'aeroport de Reus amb Tarragona i la variant de la N-340 a l'Aldea s'emporten les majors inversions.

El Corredor del Mediterrani reprèn el seu protagonisme en el projecte de PGE per a 2013 de la demarcació de Tarragona. Dels 168,77 milions d'euros amb què comptarà Adif per a les inversions de l'any vinent, es preveu que 105 milions siguin per la construcció del tram del Corredor del Mediterrani entre Vandellòs i Tarragona en doble via. Aquest tram de 44 quilòmetres ha de suplir la via de la costa, que és la única de l'eix mediterrani que encara té una via única. La inversió ha de servir també per a la construcció de les estacions. Una altra important partida del pressupost d'Adif a la demarcació és la de 50 milions d'euros per a l'adaptació de l'ample de via europeu del Corredor del Mediterrani, una projecte que afecta diverses províncies i que, segons s'estima en els PGE, tindrà diverses partides de 60 milions d'euros anuals en els propers anys.

Una altra partida important, i la que salva el buit inversor de l'estat espanyol a les Terres de l'Ebre, són els 44,92 milions d'euros que es destinaran als treballs de descontaminació química del pantà de Flix, a la Ribera d'Ebre. Aquestes tres grans inversions suposen un increment del pressupost estatal respecte a l'exercici de 2012 a la demarcació d'un 15%, en gairebé 50 milions d'euros. Tots tres, però, es mengen dues terceres parts de la inversió de l'any vinent al territori.

Pel que fa a les inversions dels Ministeri de Foment en carreteres, només el tram entre El Morell i Tarragona, pel que fa a la construcció de l'autovia A-27, compta amb una partida al PGE, amb una inversió prevista de 16,11 milions d'euros. No s'especifica, en canvi, cap partida per aquesta infraestructura per al tram entre El Morell i Valls, per a la construcció de la variant de Valls, ni el tram entre Valls i Montblanc. El Ministeri de Foment també ha inclòs una partida de 9,98 milions d'euros per a la connexió de l'aeroport de Reus amb la ciutat de Tarragona, un tram de 7,6 quilòmetres, mentre que apunta una insignificant inversió de 10.000 euros per a la variant de la N-420 a Riudecols.

La variant de l'Aldea salva les Terres de l'Ebre · Com ve sent la tònica dels pressupostos estatals dels últims anys, més enllà del pressupost per als treballs de descontaminació del pantà de Flix, només la variant de la N-340 al seu pas per l'Aldea és una de les inversions importants que preveu fer el govern espanyol a les Terres de l'Ebre el proper any. La partida prevista a l'obra de l'Aldea és de 5,93 milions d'euros, un 33% menys respecte als més de 9 milions dels pressupostos de 2012.

No hi ha, doncs, partides significatives per al tram de l'autovia A7 entre La Jana (Castelló) i el Perelló, més enllà de petites inversions en diferents trams que en cap cas superen els 10.000 euros. La mateixa sort tornen a córrer les variants de la N-420 a la Terra Alta, als municipis de Corbera d'Ebre i Gandesa, històricament reclamades, i que només compten amb partides igual d'intranscendents. En el capítol destinat a Enresa, es preveu una inversió d'1 milió d'euros per al sistema d'emmagatzematge individual de residus de la Central Nuclear d'Ascó.

La inversió cultural recau a la ciutat de Tarragona · La ciutat de Tarragona s'emporta les inversions més destacades en la partida cultural. Els pressupostos preveuen 610.000 euros per a la rehabilitació de les Muralles de Tarragona i 295.000 euros més per a la restauració de la Catedral tarragonina. En canvi, ni al Nou Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ni al Museu de la Necròpolis Paleocristiana de la ciutat se'ls ha assignat cap partida.

Pocs projectes mediambientals · El Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient preveu, en diverses partides, un pressupost de 300.000 euros per a diverses actuacions de protecció, recuperació i control del litoral de la ciutat de Tarragona. No hi ha, però, inversió prevista per a la millora mediambiental del marge del delta de l'Ebre a la Badia dels Alfacs. Sí que es contemplen 507.000 euros per a la segona fase de millora del passeig fluvial de Tortosa.

Via ACN

Paladella avisa que CiU i PP estan ‘jugant a la ruleta russa’ amb Catalunya

BATEA (Terra Alta).- L’alcalde de Batea i exdiputat al Parlament pel PSC ha aprofitat el seu pas per l’informatiu matinal Primera Columna, de Canal 21 Ebre, per repassar l’actualitat política del país. En aquest sentit, Joaquim Paladella ha volgut deixar ben clar que és catalanista i que ell mateix votaria a favor de la independència de Catalunya en una possible consulta sobre l’autodeterminació. Però l’alcalde de Batea ha lamentat que CiU, d’una banda, i el Partit Popular, de l’altra, estiguen buscant el xoc de trens i el trencament del diàleg entre Catalunya i Espanya. De fet, Paladella ha fet un símil i ha afirmat que tant CiU com el Partit Popular estan “jugant a la ruleta russa” amb Catalunya. Per això, Paladella ha apel·lat a la responsabilitat de les dues formacions polítiques [cliqueu aquí per anar-hi directament].

‘La gent de Batea està indignada perquè la residència és molt necessària’

BATEA (Terra Alta).- L’alcalde de Batea, el socialista Joaquim Paladella, ha insistit aquest divendres en reclamar a la Generalitat la concertació de les 60 places públiques de la nova residència que s’ha construït a la població, tal i com instaven al govern les dues resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya. Sense la concertació de les places públiques, l’obertura de la residència per a la gent gran no ha estat possible, tot i que l’edifici porta construït des del primer trimestre del 2011, i ja està completament moblat i equipat.

Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Paladella ha reiterat que no sortirà sense cap acord de la reunió amb el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, prevista per al proper 5 d’octubre. De la mateixa manera, l’alcalde ha afirmat que compta amb el suport unànime de la població, ja que ningú a Batea entén que una residència que ha costat uns sis milions d’euros no puga obrir les portes. I més encara, tenint en compte que hi ha una important llista d’espera per aconseguir una plaça pública de residència, tant a Batea com al conjunt de les Terres de l’Ebre. Segons Paladella, la gent de Batea “està molt indignada perquè la residència està acabada i és molt necessària”.

Paladella ha explicat que aquest mateix divendres té una reunió prèvia als serveis territorials de Benestar i Família, amb la voluntat de seguir avançant en la negociació amb la Generalitat, i que la trobada acordada amb el conseller Cleries siga del tot operativa. Amb tot, Paladella ha remarcat que no s’aixecaran de la taula fins que no tinguen una solució al problema de Batea. De fet, l’Ajuntament de Batea fins i tot es planteja avançar 100.000 euros de la seua tresoreria, per poder desbloquejar la concertació de les places.

D’altra banda, Paladella ha volgut aclarir que no és cert que el govern anterior financés el 100% de la construcció de la residència, com afirmava aquesta setmana un comunicat emès la Generalitat. L’alcalde de Batea ha rebutjat que des del govern de Convergència i Unió es vulga insinuar que va ser un tracte de favor del tripartit, i ha remarcat que l’únic que la Generalitat va costejar al 100% va ser el mobiliari i l’equipament de la residència.

El Museu de Tortosa reobre després de quinze anys amb una exposició permanent

TORTOSA (Baix Ebre).- La ciutat de Tortosa torna a tenir Museu. Després de quinze anys, aquest dissabte obre portes el nou equipament cultural, instal·lat al complex modernista de l'antic escorxador municipal, al barri de Remolins. Un disseny modern, en què predomina el color blanc, convida el visitant a fer un repàs cronològic per la història de la ciutat i del seu territori d'influència al llarg dels diferents segles. Un collar del neolític, un retaule de la capella de l'antic Ajuntament del segle XVI, o un quadre del pont de Tortosa del segle XVIII -cedit pel Museu del Prado-, són algunes de les peces d'art que es podran veure en l'exposició permanent. Fundat l'any 1900, el Museu va tancar al públic l'any 1997, després d'anys de deteriorament.

El Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre, obrirà al públic aquest dissabte, 29 de setembre, al complex modernista de l'antic escorxador de Remolins. L'Ajuntament de Tortosa ha rehabilitat en els últims anys aquest edifici, amb l'objectiu d'incorporar a la seua oferta cultural i turística un equipament indispensable per explicar la història de la ciutat i el seu paper central al territori. "Costava molt d'entendre que una ciutat amb tanta història com Tortosa no tingués un museu", ha explicat l'alcalde, Ferran Bel, qui ha recordat que la recuperació d'aquest equipament ha estat una prioritat des del primer dia per al seu equip de govern, i ha agraït la implicació i treball de tothom qui hi ha participat. Bel ha fet una visita al Museu amb els regidors d'Urbanisme, Meritxell Roigé, i de Cultura, Joaquim del Pino. L'alcalde ha convidat la ciutadania a visitar el Museu, que farà jornades de portes obertes fins al diumenge 7 d'octubre.

El Museu de Tortosa ofereix al visitant una retrospectiva de la història de la ciutat i del territori des dels seus orígens fins a l'actualitat. Està format per la sala d'exposicions permanent, a la qual s'accedeix per un espai recepció que també fa la funció de botiga i d'oficina d'informació turística. L'equipament es completa amb la sala de reserva -amb un catàleg que supera les 5.000 referències, la sala d'exposicions temporal Antoni Garcia, una aula didàctica i una sala polivalent. El conjunt museístic ocupa una superfície que supera els 1.000 metres quadrats, sent la sala d'exposicions permanent l'espai més gran, amb 600 metres quadrats distribuïts en dos nivells.

Els visitants recorreran sis àmbits on s'explica la història de Tortosa i la del seu territori d'influència, des de la prehistòria fins a l'actualitat (I Els orígens, II Els ibers, III La Dertosa romana, IV Turtuxa, V Al centre de la Corona d'Aragó i VI La Modernitat). S'exposen les peces més representatives de cada període històric procedents de la col·lecció del propi Museu i d'altres museus que les han cedit en dipòsit, com és el cas del Museo del Prado, el MNAC o el Museu Arqueològic de Tarragona. El recorregut per l'exposició inclou dos audiovisuals, un sobre el Renaixement -un dels períodes de major esplendor a la ciutat-, i un altre dedicat al segle XX, amb imatges inèdites de la ciutat.

D'altra banda, també hi ha una instal·lació artística del tortosí Leonardo Escoda anomenada "L'os del vent", una obra contemporània que interactua amb l'espai i continguts del museu.

L'empresa de museologia Quaderna ha fet el projecte executiu. Amb un cost al voltant dels 450.000 euros, es finança amb recursos propis de l'Ajuntament i amb aportacions de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura.

L'Ajuntament ha disposat una setmana de portes obertes, fins al diumenge 7 d'octubre, perquè la ciutadania pugui conèixer el nou Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre. L'horari de visita durant aquests dies serà de 11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Aquest dissabte 29 de setembre, el Museu obrirà portes a les 18 hores. A les 19 hores, a la Sala Polivalent, el director honorari del Museu, Jesús Massip, pronunciarà la conferència "El pols intermitent d'un museu".

El Museu de Tortosa s'incorpora a l'oferta turística de la ciutat mitjançant la targeta Tortosa Card, completant les visites de pagament a equipaments com el Centre d'Interpretació del Renaixement, el Centre d'Interpretació de la Setmana Santa, l'Exposició permanent de la Catedral i els Jardins del Príncep.

Un museu centenari · La transformació urbana de la ciutat a finals del segle XIX, amb l'enderrocament de les muralles, la urbanització dels eixamples i la descoberta d'abundants elements arqueològics afavorí l'any 1900 la creació d'un museu municipal. L'arquitecte municipal, Joan Abril, en va ser l'impulsor en recopilar les troballes arqueològiques i formar una col·lecció de peces que conservava a títol personal. Conjuntament amb l'alcalde i diputat a Corts, Teodoro González, van propiciar la creació del Museu Arqueològic de la Ilercavònia a Tortosa, que es va inaugurar a les antigues escoles de la Mercè. L'any 1910 es va traslladar a l'església de Sant Domènec com a Museu i Arxiu Històric, fins a l'any 1997. Quinze anys després i una vegada rehabilitat l'antic Escorxador Municipal, l'Ajuntament de Tortosa ha recuperat l'equipament amb el nom de Museu de Tortosa, Històric i Arqueològic de les Terres de l'Ebre.

Una joia del modernisme · L'edifici de l'Escorxador municipal, obra de l'arquitecte Pau Monguió i Segura, va ser construït entre els anys 1906 i 1908 sobre uns terrenys guanyats a l'Ebre. El projecte es va bastir sobre una estructura de pavellons, adjudicant un espai específic per a cada una de les funcions. La utilització combinada de la fàbrica de maó vist i de ceràmica i teula vidriada s'inspira en l'arquitectura mudèjar. Va estar operatiu com a escorxador fins a finals de 1997. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

El conjunt de l'antic Escorxador forma un recinte delimitat pels edificis i un mur de mamposteria i té una forma rectangular de 100,3 x 55,2 metres amb una superfície de 5.533,4 m2. L'interior del recinte està format per carrers, patis i 16 pavellons. La superfície construïda total és de 3.022 m2, mentre que els vials ocupen 2.610 m2. L'any 1998 s'inicià una primera fase de restauració, amb la recuperació de la volumetria original, les façanes amb els elements originals i el tancament primigeni. El desembre de 2007 es va adjudicar a l'empresa Urcotex els treballs de rehabiitació dels pavellons 1, 11 i 12. El pavelló 1, amb una superfície de 176 m2, s'ha destinat a les dependències dels serveis municipals de Cultura, que fa alguns mesos s'hi van traslladar des del Teatre Auditori Felip Pedrell. El pavelló 11 (155 m2) l'ocupa la sala de reserva. I el pavelló més gran, el 12, l'ocupa la sala d'exposició permanent, la botiga i l'oficina d'informació turística. El pressupost d'aquesta actuació va ser de 1.196.274 euros, dels quals el 73,2 % es va finançar per l'Ajuntament i la resta pel Departament de Cultura. El projecte va estar redactat pels arquitectes Bernat Fernández, Isabel Pascual i Ramon Valls. L'any 2009, l'Ajuntament va abordar la urbanització de tots els vials interiors, cobrint tota la superfície amb pedra d'Ulldecona i soterrant els serveis d'electricitat, telecomunicacions, aigua, clavegueram i climatització. Aquesta inversió va tenir un cost de 883.326 euros.

Imatges ACN i Ajuntament de Tortosa

[Tribuna] 'El dia després de la independència', per Josep Pitarch

Sóc rapitenc, per tant ebrenc i en conseqüència català. Ho són la meua filla, els meus pares, com també ho eren els meus iaios i els meus “revés-iaios”. Això, que en principi no és cap mèrit ni demèrit, sí que em permet creure que puc tenir el mateix “pedigrí” que qualsevol altre català del cor de Catalunya, de la Plana de Vic, del Pirineu, del Vallès o de l'Empordà. He de confessar que en els llunyans anys estudiantils, vaig abraçar els postulats del Moviment en Defensa de la Terra (MDT). I a banda de tota la literatura, panegírics, símbols i emblemes independentistes, solia visitar els llocs de culte Nacional. De Montserrat a Ripoll, Santes Creus i Poblet; Molló i Prats de Molló, Núria, Cardona, Sau o el Fossar de les Moreres. I em colpia estar davant la tomba de Guifrè el Pilós, de Jaume I o de l'estatua de Rafel Casanova. Em meravellaven les gestes dels almogàvers i somniava amb l'imperi que arribava a Atenes i Neopàtria. El Tirant lo Blanc em semblava més engimyós que el mateix Quixot, la Renaixença millor que la Generación del 27 i Llach, per suposat, molt millor que Serrat. Considerava inadmissible que vulguessin imposar des del Llobregat la Feria de Abril, quan ja teníem el festival d'havaneres de Calella de Palafrugell. I el “Cavall Fort” li donava 100 patades al “Capitan Trueno”, “El Guerrero del Antifaz o “Roberto Alcazar y Pedrin”

No obstant això, fa mesos que vaig una mica perdut. I donat el to seriós que les circumstàncies ens estan portant, voldria fer unes reflexions que penso estaran a l'alçada de la gravetat dels moments “històrics” que estem vivint.

Ara, que tots els catalans som independentistes, quan surto de les fronteres del meu país petit, he de sentir-me certs improperis dels malvats espanyols, que em titllen de “separatista catalan” i de facto m'exclouen de la Grande y Libre de la que ells formen part. Per altra banda, a casa meua, i donat que em declaro federalista, també em sento exclòs de la meua pertinença al col·lectiu que configura el Poble de Catalunya i que ni el meu “pedigrí” és suficient per absoldre'm dels meus pecats. I és aquí quan m'assalta la primera gran pregunta: Es devien sentir així els apàtrides que als camps d'extermini eren identificats amb uns símbols concrets a l'espatlla del seu pijama de ratlles? Perquè, evidentment, atenent a declaracions de grans referents de la cultura catalana -com ara Joel Joan- els botiflers, traïdors a la Pàtria, algun dia hauríem de ser jutjats pels nostres crims.

I la segona pregunta que em ve al cap, no menys important: l'equip de futbol del meu poble, en una lliga Nacional Catalana, jugarà amb el Barça i podria participar en la Champions League? I continuen destorbant-me obscurs pensaments. I la sardana i els castells seran d'obligat ensenyament als col·legis i Instituts ? I què passarà amb els bous, les jotes i les rondalles ? Seran solidaris els del nord amb els del sud ? Arribarà l'aigua de l'Ebre a Catalunya o es quedarà a Mequinença ? Els soldats del futur exèrcit català, aniran en espardenya, trabuc i barretina?? Què pensarien de tot plegat els nostres iaios que van deixar-se la pell -i alguna cosa més- a Cavalls i Pàndols? Un cop reconeguts per l'ONU quantes ambaixades seran necessàries arreu del món? Quina condició legal establirem per als centenars de milers de persones no nascuts a Catalunya? I quina serà la nostra llum i guia després de Prat de la Riba, Macià, Companys, Pujol i Artur Mas ?

Com veieu m'angobien tantes i tantes incògnites i pensaments ... M'agobien tant, que ni tan sols altres futileses em preocupen. L'atur, les retallades socials, mèdiques, educatives, de la funció pública, de la dependència, reforma laboral, control dels ajuntaments, llei d'estabilitat pressupostària, pujada de l'IVA, de la gasolina, del gas, de la llum, de l'aigua, de les taxes universitàries, dels medicaments, l'enèssima llei d'educació ..... En fi, totes aquestes coses han deixat de preocupar-me. I és que, de fet, el dia després que Catalunya sigui independent, s'acabarà arreglant tot màgicament. Fins i tot, la pesada de la prima de risc haurà fotut el camp. Només cal que us fixeu que en economies més fortes que la nostra (que encara que poques, alguna n'hi ha) tots aquests problemes no existeixen. I quan a França, Alemanya, EUA o Japó toquen l'Himne Nacional i hissen la bandera del país, misteriosament qualsevol problema que pugui tenir la ciutadania s'arregla i tots són feliços. El que encara no sé, és si com en els contes, també mengen perdius. El dia que siguem independents, suposo que ja ho averiguarem.

Josep Pitarch
és portaveu del PSC a l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Móra d'Ebre, primer ajuntament de la Ribera d'Ebre a favor de la independència

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha aprovat aquest dijous una moció de caràcter sobiranista, que insta el Parlament a sotmetre a votació una declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya, així com la possible convocatòria d'un referèndum sobre la independència. En la seua exposició de motius, el document també declara Móra d'Ebre "territori català lliure", tot convertint la capital de la Ribera d'Ebre en la primera població de la comarca que aprova aquesta declaració. La moció havia estat presentada pel grup d'Esquerra, i va rebre els vots a favor del govern de CiU, a més de l'abstenció dels regidors del PP i del PSC. De la mateixa manera, la moció dóna suport a l'Assemblea Nacional Catalana en les diferents accions que puga tirar endavant. De la mateixa manera, també es va aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Móra d’Ebre a l'entitat Òmnium Cultural, amb l’objectiu de contribuir a la difusió i la consciència de la cultura catalana.

D'altra banda, el ple de Móra d'Ebre també va aprovar definitivament el projecte per protegir i estabilitzar els talussos del penya-segat del castell. Amb aquest projecte, es pretén garantir la seguretat dels habitatges situats al carrer Gràcia, passeig de l’Ebre i la zona esportiva i recreativa del Club Nàutic. I al mateix temps, recuperar l’antiga sendera que connectava el riu i el castell.

A més, el ple va aprovar una modificació de les normes subsidiàries que ha de permetre la implantació a la població d’una nova inversió, centrada en un càmping resort, "un revulsiu econòmic i turístic per Móra d’Ebre i la comarca". Es tracta d’un model de càmping que combina l’acampada, l’oci i el lleure des de el punt de vista de l’estada mitja i curta.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre

Les cambres de comerç confien que el Barcelona World ajude a aportar 'optimisme' al Camp i l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- L'informe de conjuntura econòmica trimestral de la demarcació de Tarragona confirma que l'economia continua en recessió, on destaca la caiguda de l'ocupació amb un descens del 5,39% en termes interanuals. En el segon trimestre de l'any hi ha hagut una davallada del 14,20% en la indústria, sector que, fins ara, gràcies a les exportacions marcava un cert dinamisme a l'economia del territori. Segons l'informe fet per la URV, el Camp de Tarragona ha notat més aquest descens en l'ocupació que les Terres de l'Ebre, sent el Baix Penedès i el Tarragonès les comarques més colpejades. Tot i aquestes dades, les cambres de comerç confien que projectes com el Barcelona World aportin "optimisme" al territori.

L'informe trimestral, encarregat per les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus, Valls, i Tortosa al Grup de Recerca d'Indústria i Territori de la URV, assenyala la davallada d'ocupació com una de les pitjors dades des que es va iniciar la situació crítica l'any 2008. Les dades interanuals apunten a una forta caiguda de l'ocupació industrial, la més elevada des del 2009 i després que tant al 2010 com al 2011 s'hagués recuperat. Segons ha explicat Agustí Segarra, un dels responsables de l'estudi, la caiguda en la indústria es deu al "mal comportament" de la demanda interna i al fet que les exportacions, que havien experimentat un increment en els darrers trimestres, s'hagin moderat.

En aquest sentit, i respecte les exportacions, Segarra ha defensat que s'intensifiquen les accions i polítiques perquè les PIME tinguin més protagonisme en el mercat exterior, ja que ho fan amb productes amb més valor afegit que no les grans empreses, concentrades sobretot en el sector energètic i químic.

Durant aquest segon trimestre també baixa l'agricultura, sobretot per un factor climatològic no favorable.

Dificultats pels joves

Aquest increment de la taxa d'atur, que se situa en el 21,53% a la demarcació, afecta molt particularment als joves que es volen incorporar per primer cop al mercat laboral i als aturats de llarga durada. De fet, aquest col·lectiu ha passat de representar el 30% del total fa tres anys a ser el 47,31% -42.700 persones.

També es registren diferències en l'afectació per comarques. Així, segons Segarra, el Camp de Tarragona està més afectat que les Terres de l'Ebre i, per comarques, el Baix Penedès, el Tarragonès, i la Ribera d'Ebre són les més colpejades per la davallada d'afiliats a la Seguretat Social. On hi ha una menor afectació és a l'Alt Camp i a la Terra Alta.

Recuperació a mitjans del 2013

Malgrat que les xifres econòmiques d'aquest darrer trimestre continuen sent dolentes, Segarra s'ha mostrat convençut que es podria haver tocat fons, i que hi ha símptomes que, en la mesura que torni a circular el crèdit, la demarcació té potencial per a crèixer. "S'observa un canvi de tendència i hi ha una conjuntura més favorable perquè a partir de mitjans del 2013 puguem iniciar la recuperació econòmica a través de la creació d'ocupació", ha manifestat. En aquest sentit, el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, ha reclamat que per poder sortir de la crisi cal que torni a circular el crèdit perquè els empresaris puguin crear ocupació.

Barcelona World, una oportunitat

D'altra banda, els representants de les cambres de comerç que han assistit a la presentació de l'informe, a Tortosa, també han valorat com la "millor notícia" que s'ha produït al territori l'anunci del complex turístic Barcelona World que s'ubicarà al costat de PortAventura. "Permetrà que s'impliqui el sector de la construcció, del moble, crearà llocs de treball...", ha apuntat Mora. A més, per Mora, l'anunci d'aquesta inversió també permet generar "optimisme" al territori. "Esperem que comporti un canvi de cicle, que ens ajudi a canviar també l'esperit dels empresaris que són els que hem de crear ocupació", ha afegit.

Les cambres de comerç també s'han mostrat convençudes que una inversió d'aquest calat també beneficiarà la millora d'infraestructures com són les ferroviàries i l'autovia A7, entre altres.

Via ACN (Anna Mayor)
Imatge Cambra de Comerç de Tortosa

Les Terres de l'Ebre seran Reserva de la Biosfera el 2013, sense part de la Ribera

TERRES DE L'EBRE.- El Comitè MaB -Home i Biosfera en les seues sigles en anglès- espanyol ha aprovat per unanimitat la reformada candidatura de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco, després que el Consell Científic qualifiqués favorablement la nova proposta presentada, que exclou set municipis de l'entorn de la central nuclear d'Ascó. La candidatura Ebrebiosfera, que serà tramesa aquest mateix divendres a la seu de la Unesco a París, haurà de ser avaluada novament durant els propers mesos per l'organisme internacional, després de rebutjar la primera proposta presentada per les Terres de l'Ebre amb l'argument que incloïa espais en la zona d'influència de les plantes atòmiques.

Si es manté el calendari previst, serà el mes de juny de 2013 quan es farà públic el reconeixement de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha destacat "l'esforç que ha suposat per a la candidatura formular una proposta que s'adaptés a les demandes de la Unesco", tot delimitant l'àmbit territorial i excloent els termes municipals d'Ascó, Flix, Riba-roja d'Ebre, la Palma d'Ebre, Vinebre, la Torre de l'Espanyol i Garcia. El delegat, que ha lamentat "haver de deixar zones de gran valor ecològic al marge", s'ha mostrat confiat que aquests municipis es puguen integrar a la reserva "més endavant".

D'altra banda, segons ha recordat el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, "la candidatura ha de contribuir, en clau de sostenibilitat, a la diversificació econòmica de les Terres de l'Ebre i les seues àrees d'influència, a la valorització dels productes i serveis existents a la zona que, derivats del reconeixement de la UNESCO com a Reserva de la Biosfera, es diferenciaran qualitativament dels seus competidors en el mercat global". Considera que aquest reconeixement "ha de ser un referent en l'aportació de valor econòmic i social a la riquesa natural existent al sud del país".

Per la seua banda, el Consell Científic ha destacat que les "Terres de l'Ebre configuren un territori geogràfic d'alt valor ambiental i patrimonial, amb una gran vocació i potencialitat per desenvolupar amb èxit propostes i models de desenvolupament socioeconòmics basats en l'ús racional i sostenible d'aquests recursos".

Mentre la proposta siga estudiada per la Unesco, el Consell Promotor de l'EbreBiosfera i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, treballaran per acabar de definir el Pla d'Acció de la futura Reserva de la Biosfera, i per donar a conèixer les possibilitats socioeconòmiques que l'aprovació definitiva pot aportar a les Terres de l'Ebre.

Imatge Generalitat de Catalunya

Un detingut a Tortosa per haver provocat un incendi de 5 hectàrees a la zona de Coll Redó

TORTOSA (Baix Ebre).- L'incendi declarat aquest dijous al matí a la zona de Coll Redó de Tortosa ha cremat unes cinc hectàrees de matolls i camps abandonats d'oliveres i garrofers. El foc segueix estabilitzat i nou dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat, així com dues dotacions aèries, han remullat l'incendi per acabar d'apagar-lo. D'altra banda, els Mossos d'Esquadra han detingut un home com a presumpte autor d'una imprudència. El detingut podria haver encès un foc a la seua finca, un foc que s'hauria acabat descontrolant. La columna de fum que ha generat l'incendi, que ha arribat fins a la zona de la carena de Coll Redó, ha estat visible des de diversos punts del territori.

Via ACN

Crida sindical per seguir amb els ‘dimecres grocs’ als centres d'ensenyament de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- La junta de personal docent de les Terres de l’Ebre ha fet una crida als mestres i professors del territori, perquè cada dimecres continuen mobilitzant-se i vestint samarretes de color groc, en contra de les retallades en ensenyament i a favor d’una educació pública i de qualitat. Durant una tertúlia a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, el president de la junta de personal i el representant de Comissions Obreres, José Carlos Pobles i Marc March, han denunciat les pressions i coaccions que haurien rebut els directors d’alguns centres, perquè els mestres i professors deixen de vestir-se amb samarretes grogues com a forma de protesta. De fet, March ha afirmat que el clima de diàleg amb el Departament d’Ensenyament s’està enrarint encara més, ja que aquestes suposades pressions són inacceptables. En aquest sentit, la junta de personal ja s’ha reunit amb el director dels serveis territorials d’Ensenyament i amb la cap d’inspecció, per anunciar-los que no acceptaran aquestes pressions, i que seguiran mobilitzant-se.

De fet, el representant de Comissions Obreres a la junta de personal docent de les Terres de l’Ebre ha afirmat que tenen l’objectiu d’estendre els ‘dimecres grocs’ al conjunt de la comunitat educativa. Així, la intenció és implicar també en les mobilitzacions tant els alumnes dels centres com les associacions de mares i pares.

D’altra banda, els representants sindicals han assenyalat que aquest ha estat un dels pitjors inicis de curs dels darrers anys, per a l’ensenyament públic. El portaveu de Comissions Obreres ha afirmat que hi ha hagut un increment en el nombre d’alumnes, sobretot en l’ESO, als batxillerats i als cicles formatius. Al mateix temps, hi ha hagut una baixada del nombre de professors, s’han augmentat les ràtios d’alumnes, i les baixes no es cobriran fins al cap de 15 dies. A banda, el president de la junta de personal docent, José Carlos Pobes, ha recordat que als ajustos aplicats per la Generalitat s’han sumat les retallades aplicades pel govern de l’Estat.

En la mateixa entrevista, tant March com Pobes han rebutjat algunes de les mesures que ja s’han conegut de la reforma educativa que està impulsant el govern de l’Estat, a través del ministre d’Educació, José Ignacio Wert. Els representants de la junta de personal docent han afirmat que en realitat es tracta d’una contrareforma, amb una forta càrrega ideològica i retrògrada. Segons han dit, el govern del Partit Popular vol imposar un model d’ensenyament recentralitzat que recorda els temps del franquisme, en què es recuperen les revàlides i es podran separar els alumnes per motiu de sexe en alguns col·legis privats religiosos.

Batea i la Generalitat s'enfronten pels retards en l'obertura de la residència d'avis

BATEA (Terra Alta).- L'Ajuntament de Batea ha amenaçat aquest dimecres d'incomplir les seues obligacions amb la Generalitat, si el Departament de Benestar i Família no posa en marxa de forma imminent la residència d'avis de la població, pendent de la concertació de 60 places. L'alcalde de la població, el socialista Joaquim Paladella, ha recriminat al Govern haver incomplert el mandat del Parlament perquè l'equipament obrís les portes durant aquest mes de setembre i, com a resposta, es planteja respondre amb la mateixa moneda. L'equip de govern de Batea té previst reunir-se amb el conseller, Josep Lluís Cleries, el proper 5 d'octubre, i ja ha anunciat que no pensa abandonar l'edifici del Departament sense un acord sobre la residència.

El ple de l'Ajuntament de Batea va aprovar aquest passat dilluns una moció de l'equip de govern (UPTA-PM) que considera el consistori "alliberat" del compliment de les normes "vers el mateix Govern", arran de l'incompliment de la resolució aprovada pel Parlament el passat 5 de juliol, la qual instava el Departament de Benestar i Família a concertar les 60 places de la residència abans de l'1 de setembre. "Si el Govern no ho fa, cap ciutadà està obligat a complir-ho", ha conclòs Paladella.

Aquest extrem, en el cas que no s'aconseguís cap acord abans del dia 5, es podria concretar en deixar de trametre la documentació que requereix la Generalitat al consistori o, fins i tot, mitjançant "compensacions de deute" pendent, tot assumint els recursos que el municipi recapta en conceptes com el cànon de sanejament. L'alcalde també ha volgut deixar clar que els membres de l'equip de govern tenen la intenció de no abandonar l'edifici del Departament de Benestar i Família mentre no s'arribi a una solució. La idea, ha precisat, preveu altres mesures de pressió per part del consistori, "en coordinació" amb els veïns. "Ens n'hem anat refiant i se'ns ha acabat la paciència", ha exclamat Paladella, que no ha deixat de recordar com un fet "molt greu" que el Govern no haja donat compliment a la resolució parlamentària, ni els anteriors compromisos sobre la data de posada en marxa, ja que Cleries hauria anunciat als grups municipals el passat novembre l'obertura durant el primer trimestre d'enguany. "Crea una inseguretat jurídica. El que tenim signat no significa res: la signatura de la Generalitat no val res i, a més, incompleixen resolucions del Parlament", ha insistit.

Les obres de la residència van començar poc mesos abans que, al novembre de 2010, el consistori i el llavors Departament d'Acció Social signessin un conveni per fer realitat el projecte, amb un cost de construcció d'uns 6 milions d'euros. Segons Paladella, el Govern va assumir el pagament dels terminis corresponents per finançar l'edifici -al voltant d'un 60% del cost que un primer moment va desembutxacar la societat Sagessa, que ha de gestionar el centre- i la concertació de les 60 places. "Ara es produeix la paradoxa que fa un any i mig que tenim les obres acabades i no es concerten les places", lamenta. "Això crea un greu perjudici per al poble i la gent gran de la comarca, i de les Terres de l'Ebre que formen una gran llista d'espera", ha afegit Paladella.

"Al·leguen que no tenen diners per complir però, en canvi, obren la residència de Ponent a Tarragona amb 45 places. És que som menys a les Terres de l'Ebre?", ha preguntat l'alcalde de Batea, que ja ha avançat que està obert a parlar d'una periodificació en la posada en marxa de les places concertades, però que en cap cas toleraran la seua reducció o supressió parcial.

Per la seua banda, el Govern ha reiterat a l'Ajuntament de Batea la seua proposta d'"aplanar" el finançament de la residència d'avis, reduint les quantitats anuals que aporta, per poder disposar de recursos que permetin la concertació de places i l'obertura de l'equipament. Després de les crítiques i l'amenaça d'insubmissió de l'alcalde de Batea, el Departament de Benestar Social i Família ha "reiterat" a través d'un comunicat la seua voluntat de continuar col·laborant amb el consistori per posar en marxa la residència, tot i admetre dificultats pressupostàries per fer-ho en aquests moments.

De fet, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) reconeix que no disposa de crèdit suficient "per executar la concertació de places en aquests moments", fruit del "deficitari finançament de la Llei de la Dependència" i de l'eliminació de l'aportació de 48 milions d'euros per part del govern espanyol que obliguen l'ens "a buscar altres vies de solució per aquest tema".

Malgrat això, s'han mantingut contactes amb el consistori per "trobar solucions satisfactòries". Així, tal i com ha reconegut Paladella -que ha assegurat desconèixer els termes concrets-, l'ICASS hauria proposat "aplanar la inversió financera" de les obres per iniciar la concertació de les places. El Govern, concretament, paga a través d'una subvenció a l'Ajuntament de Batea 397.121,25 euros anuals fins el 2019 per cobrir els 3.971.212,50 euros atorgats per a la construcció i equipament del centre. "La proposta, per tant, seria reduir aquestes quantitats anuals, allargar els terminis i destinar part dels diners a la concertació de places".

D'altra banda, Benestar i Família ha precisat que el finançament al 100% d'aquesta obra, segons un acord de Govern aprovat el 2 de novembre de 2010, és un "fet bastant singular, ja que habitualment l'administració no finança la totalitat dels projectes".

El Departament ha confirmat que el pròxim 5 d'octubre el conseller Josep Lluís Cleries es reunirà a Barcelona amb representants municipals, per abordar la situació i trobar solucions.

Via ACN (Jordi Marsal)

Urbanisme dóna llum verd a l'hotel del mas de la Xalamera, a Benifallet

BENIFALLET (Baix Ebre).- La Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) ha informat aquest dimecres favorablement sobre el pla especial urbanístic 'La Xalamera', a Benifallet, on el promotor andorrà Antoni Cachafeiro, preveu construir-hi un complex hoteler de quatre estrelles. Amb el vistiplau d'Urbanisme, l'Ajuntament podrà ara aprovar el projecte provisionalment, i en un o dos mesos ja es podria obtenir l'aprovació definitiva. Finalment, però, Urbanisme ha arribat a un acord amb l'Ajuntament i el promotor per moderar el creixement de sostre que es plantejava amb els edificis de nova construcció. El límit és de 5.200 metres quadrats, el doble del que ocupava l'antic mas.

El mas de Xalamera està situat entre el riu Ebre i la via verda -vora la carretera C-12-, al sud del terme de Benifallet. La inversió prevista és superior als 10,5 milions d'euros, 3,37 milions dels quals es destinaran a la rehabilitació de les construccions existents, algunes originàries del segle XIII.

El complex hoteler tindrà entre 80 i 100 habitacions i una sala de convencions amb capacitat per a 800 persones. El projecte preveu rehabilitar el mas principal, les dos naus i el magatzem existents a la finca, així com altres dependències menors -amb una superfície total de 2.660,50 metres quadrats- per al seu ús com a recepció, alguns dormitoris, menjador, cafeteria, gimnàs i serveis diversos, tant interns com destinats als clients. La restauració està pressupostada en 3,37 milions d'euros.

Situat en una finca de conreu de cítrics de 120 hectàrees, el conjunt arquitectònic té el seu origen al segle XIII. La construcció del mas principal va ser iniciada per monjos de Benifassà, al segle XIV, i encara són visibles una sala gòtica amb arcs i cabirons de l'època.

D'altra banda, el promotor preveu construir nous edificis d'habitacions, de planta baixa més una, en forma d''L'. Seria l'espai principalment destinat a albergar les cambres del complex, que preveuen que sigui reconegut amb quatre estrelles. Aquests espais es complementen amb la construcció de les cuines, càmeres i serveis de menjador pels clients de l'hotel, així com una sala polivalent per a convits i convencions amb capacitat per a unes 800 persones.

El director general d'Urbanisme, Agustí Serra, ha qualificat el projecte d'iniciativa "molt bona" per l'activitat econòmica del territori, i ha lloat el pla especial tant des del punt de vista urbanístic com arquitectònic. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, també ha destacat que aquest projecte ha estat una "prioritat" pel Govern des del primer dia.

D'altra banda, la CUTE també ha fet un informe favorable del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Freginals, el municipi més petit de la comarca i que encara no disposava de planejament. Serra ha assegurat que el document és "un exemple" del que ha de ser el criteri de creixement d'un municipi d'aquestes característiques, i que compta amb 460 habitants. Segons ha explicat el director general, el document aposta per un creixement residencial, i també per incloure peces d'equipaments. Amb el vistiplau d'Urbanisme, l'Ajuntament podrà procedir a l'aprovació provisional.

Via ACN (Anna Mayor)

Els agents socioeconòmics i polítics de les Terres de l'Ebre coneixen de primera mà el projecte de Barcelona World

TORTOSA (Baix Ebre).- L'empresa promotora de macrocomplex turístic Barcelona World, Veremonte, ja està tancant preacords amb operadors internacionals que s'han interessat en el projecte després de fer-se públic. El conseller delegat de Veremonte, Xavier Adserà, ha destacat aquest dimecres a Tortosa la "bona receptivitat" que ha tingut la proposta en els mercats internacionals, "perquè serà únic a Europa". En un acte a l'hotel Corona, el Govern i l'empresa Veremonte han presentat el projecte davant d'un auditori de més de 150 persones dels sectors socioeconòmics i polítics de les Terres de l'Ebre. Des de la delegació del Govern s'ha iniciat un pla d'acció perquè el territori ebrenc també es puga beneficiar de la inversió.

Des que el 7 de setembre es va fer públic que Veremonte promovia un macrocomplex turístic al costat del parc temàtic PortAventura, entre Salou i Vila-seca, l'empresa ha iniciat un seguit de contactes per tot el món amb operadors internacionals interessats en el projecte. Com ha explicat Adserà, mentre es treballava en el projecte només es tenien sondejos de l'interès que podia suscitar la inversió, però en les darreres setmanes són molts els operadors que veuen amb bon ulls la iniciativa. "S'estan tancant preacords i assignant terrenys perquè els operadors puguin anar dissenyant els seus projectes", ha detallat.

De fet, Veremonte actuarà com a "motor tractor" de la inversió, de 4.700 milions d'euros, i n'assumirà directament el 20%. La resta es finançarà a través dels mateixos operadors que invertiran en el complex. El Barcelona World preveu la creació de sis centres d'oci, al costat de PortAventura, amb 12.000 places hoteleres, galeries comercials, teatres, i restaurants. També es preveu que hi haja casinos en els hotels. Adserà ha deixat clar que el projecte no preveu construir "sis parcs temàtics", sinó centres d'oci que complementen el parc temàtic que ja hi ha. "De parc temàtic en tenim un, que s'haurà d'anar ampliant, i estem treballant de la mà dels propietaris de PortAventura per fer un projecte conjunt", ha afegit.

Veremonte ha presentat el projecte, aquest dimecres, a més de 150 persones en un hotel de Tortosa. Entre aquestes, hi havia alcaldes, regidors, representants de partits polítics, però també empresaris -del sector de la construcció, del moble i turístics, entre altres-; així com representants sindicals. La promotora de la inversió ha donat els detalls del projecte al sector socioeconòmic i polític de les Terres de l'Ebre a petició de la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, que ja ha dissenyat un pla d'acció perquè el territori es beneficie també del Barcelona World.

Tal com ha reconegut Adserà, el projecte pot suposar per les Terres de l'Ebre un "rellançament econòmic" a curt termini, durant la seva construcció, ja que l'empresa vol utilitzar tots els recursos locals que puga; però també durant el seu funcionament. "Tenir un motor econòmic com aquest a 40 minuts que necessitarà subministrament de serveis i menjar, de gent que treballi al complex però visqui a l'Ebre...", ha afegit. A més, Veremonte també ha deixat clar que el gran repte serà aconseguir que els turistes que vinguen -es xifra en 10 milions l'any- allarguen les seues estades. "En la mesura que els hi donem més coses a fer, s'hi quedaran més dies, i en el seu temps d'oci podran baixar al Delta de l'Ebre, igual que aniran a l'amfiteatre de Tarragona o a la Sagrada Família de Barcelona", ha assegurat.

Veremonte ha deixat clar que Barcelona World és ja "una realitat", i que d'aquí a un any i mig s'haurà enllestit tota la tramitació i es posarà la primera pedra, amb l'objectiu d'inaugurar-ho el 2016.

En la presentació a Tortosa, també hi ha participat el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, que ha destacat el revulsiu que suposarà aquest projecte per accelerar infraestructures del territori. A més, Calvet ha reiterat el missatge que ja va donar el conseller Lluís Recoder, davant alguns dubtes sobre l'abastiment d'aigua al nou complex, deixant clar que "de l'Ebre no en sortirà ni una gota més d'aigua". Amb tot, el secretari de Territori sí que ha admès que es podria destinar part de la concessió d'aigua de l'Ebre que ja té el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT).

Via ACN (Anna Mayor)

Sabaté reclama a Mas un referèndum 'legal' per ratificar la nova relació amb l'Estat

BARCELONA (Barcelonès).- El nou president del grup parlamentari del PSC, el flixenc Xavier Sabaté, s'ha estrenat aquest dimecres al matí al debat de política general tot reclamant un referèndum "legal" que ratifiqui un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que hagi estat prèviament pactat amb l'Estat. En aquest sentit, el socialista ha defensat caminar cap a una "tercera via" que fugi dels "carrerons sense sortida" que proposen CiU, els independentistes i el Partit Popular. Sabaté, a més, ha atacat el president de la Generalitat, Artur Mas, per no haver treballat per solucionar els problemes econòmics de Catalunya i haver convocat unes eleccions per pur "interès partidista".

Xavier Sabaté ha començat la seva intervenció citant el Tirant lo Blanc, però ràpidament ha entrat en matèria. I ha centrat gran part del seu discurs en retreure al president la seva actitud en els darreres setmanes. "Vostè amaga sota l'estelada el debat social", ha denunciat, tot afegint que "el PSC no amaga cap debat i tampoc el de la independència". És per això que ha remarcat que els socialistes prefereixen "avançar sense trencar, que trencar per avançar" i ha demanat un "estat com el de Babiera a Alemanya".

En aquest sentit, Sabaté ha apostat per "reformar la Constitució" per construir un estat federal, perquè "un sistema de sobiranies compartides és el millor en un món d'interdependències". És en aquest moment quan Sabaté ha proposat "que els ciutadans decideixin lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre els institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum amb una pregunta clara, que s'hagi de respondre de forma inequívoca acceptant o rebutjant el projecte proposat, i que sigui legal, naturalment".

El socialista, a més, ha criticat a Mas que quan parla de fer una consulta d'autodeterminació no estableixi "terminis, condicions legals" i, sobretot, de quina manera actuarà el Govern per "preservar la cohesió a Catalunya i les relacions amb els veïns".

En aquest sentit, el president del grup parlamentari del PSC ha recordat que la seva formació vol fugir dels "carrerons sense sortida" que ofereixen, per un costat, CiU i els independentistes, i de l'altre, el PP. "No podem estar ni amb uns ni amb altres. Hi ha una tercera via possible. Vostè s'ha rendit i ha decidit trencar perquè li aporta altres satisfaccions més o menys confessables. Nosaltres no ens rendim", ha explicat.

Sobre l'anunci de la convocatòria d'eleccions que va fer dimarts el president, Sabaté ha assegurat que Mas ha decidit fer nous comicis "per interès partidista". "Vol continuar retallant i mantenir l'ambigüitat en la ruptura amb Espanya. I ni retallades ni ambigüitat pot aguantar-les molt de temps", ha sentenciat.

Amb tot, Sabaté ha volgut trencar una llança en favor dels socialistes i evitar que la defensa de Catalunya sigui un patrimoni que es quedi CiU. "No lluitarà més que nosaltres per la llibertat dels catalans", li ha dit a Mas, tot afegint que "pel PSC la lluita per Catalunya va lligada a la lluita pels drets dels catalans".

En aquest sentit, ha retret a Mas la política econòmica portada a terme pel Govern "de la mà del PPC". "Som més dependents nacionalment, perquè no ha estat lluitant per l'Estatut. Som més dependents que mai dels mercats i dels especuladors. I sóm més dependents que mai de l'Estat per lleis com la d'estabilitat que van votar CiU i PP", ha detallat.

Precisament de les aliances amb els populars ha volgut també parlar Sabaté, en retreure que CiU i Catalunya han estat "el banc de proves del PP i les polítiques de dretes". "Ha fracassat en els seus objectius. En els dos anys que portem de legislatura, el Govern ha deixat els catalans molt pitjor", ha criticat, tot retraient que el president "parla de les dades d'atur, de la falta de creixement i dels nivells de pobresa com si res, i es queda tant ample".

També ha volgut el socialista referir-se al pacte fiscal i al "fracàs" d'una negociació que ha assegurat que no va explorar suficientment Mas. En aquest sentit, Sabaté ha dit que els socialistes no van votar del tot la proposta al Parlament perquè "sabíem que acabaria malament, perquè hi havia uns punts que acabarien malament". "Deien que volien la clau de la caixa però potser volien la clau per les eleccions", ha conclòs.

Via ACN (Rafa Garrido)

Imma Juan (CiU): ‘El poble de Catalunya ha de forçar el seu propi futur’

 DELTEBRE (Baix Ebre).- Primeres reaccions des de les Terres de l’Ebre, a la convocatòria d’eleccions a Catalunya per al proper 25 de novembre. La presidenta de Convergència al territori, Imma Juan, ha aprofitat aquest dimecres el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per defensar la necessitat de l’avançament electoral, tot recordant el clam del poble de Catalunya en la manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre a Barcelona, però també la negativa del govern de l’Estat a negociar la proposta de pacte fiscal que havia aprovat una gran majoria del Parlament. Segons Juan, l’actual legislatura estava esgotada i el president de la Generalitat no ha tingut cap més altra sortida que consultar als ciutadans, a través de les urnes, quin és el camí que ha d’emprendre Catalunya a partir d’ara. En aquest sentit, Juan ha volgut destacar la figura política i el lideratge de Mas, capaç de prendre decisions excepcionals en moments excepcionals.

D’altra banda, Imma Juan ha repassat alguns dels greuges que ha patit Catalunya durant els darrers anys, des de la retallada del nou Estatut fins al bloqueig del govern espanyol al corredor del Mediterrani, tot passant pel dèficit fiscal o la falta d’inversions de l’Estat. La presidenta de Convergència ha remarcat que Mas va presentar-se a les últimes eleccions amb el pacte fiscal com a solució, i que aquesta via també ha fracassat per evitar el trencament amb Espanya. Segons Juan, ara el poble ha de decidir i forçar el seu propi futur, ja que l’entesa amb Espanya no és possible.

En aquest sentit, Juan ha insistit que ha de ser el poble de Catalunya qui puga triar el seu propi destí, a través de les eleccions. La presidenta de Convergència a les Terres de l’Ebre ha valorat que el nou programa electoral per als comicis del 25 de novembre no pot ser gaire diferent del programa de les eleccions del 2010, ja que Catalunya encara no ha sortit de la crisi. Finalment, Juan ha descartat la constitució d’una gran coalició independentista en aquestes eleccions, ja que cal respectar el dret dels ciutadans a votar les diferents opcions polítiques, al marge de l’objectiu comú d’assolir les màximes quotes d’autogovern per a Catalunya.

L’exalcaldessa de Deltebre celebra l’aprovació de la moció per la independència

DELTEBRE (Baix Ebre).- La presidenta de Convergència a les Terres de l’Ebre i exalcaldessa de Deltebre, Imma Juan, ha conegut l’aprovació de la moció independentista de l’Ajuntament de Deltebre durant la seua participació en directe a l’informatiu Primera Columna, de Canal 21 Ebre. Juan ha assenyalat que la moció, pactada entre Esquerra i CiU -i que també ha rebut el vot afirmatiu del PSC-, és fruit del moment històric que s’estan vivint, ja que no s’hagués plantejat fa només dos anys. En aquest sentit, la presidenta de Convergència a l’Ebre ha defensat que les institucions locals han de començar a posicionar-se sobre el dret de Catalunya a l’autodeterminació. De fet, Juan ha celebrat que Deltebre haja pogut aprovar la moció que defensa la independència de Catalunya, just l’endemà de de la convocatòria d’eleccions anticipades per part del president de la Generalitat.

En la mateixa entrevista, l’exalcaldessa de Deltebre ha valorat que el fet que Convergència i Unió, a l’oposició, pactés el text de la moció amb el grup d’Esquerra, al govern municipal, no té per què influir de manera important en la política local. Segons Juan, la dinàmica municipal seguirà sent la mateixa que durant la primera part del mandat, i l’aprovació de la moció sobre la independència no vol dir que hagen d’haver-hi trencaments de pactes, ni la formació d’un nou govern a Deltebre.

D’altra banda, Juan ha assenyalat que CiU no ha donat cap consigna a les agrupacions locals de les Terres de l’Ebre, sobre la presentació de més mocions com la que s’ha aprovat a Deltebre. Segons la presidenta del partit al territori, Convergència dóna llibertat absoluta a cadascuna de les agrupacions perquè facen el que consideren necessari, tot i que no ha descartat que es puga preparar una moció conjunta si la gent dels diversos pobles ho demana.

Deltebre es proclama 'territori català lliure i sobirà' amb els vots d'ERC, CiU i PSC

DELTEBRE (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Deltebre  s'ha declarat aquest dimecres al matí "territori català lliure i sobirà". Ha estat a partir d'una moció presentada pels grups municipals d'ERC -a l'equip de govern- i de CiU -a l'oposició-, que també ha rebut el vot afirmatiu dels regidors del PSC. De fet, la moció que defensava Catalunya com a "nou estat d'Europa" ha rebut el vot favorable de 15 dels 17 regidors de Deltebre, ja que els dos regidors del PP hi han votat en contra. La proposta, a diferència d'altres que s'han aprovat a diversos municipis catalans, també inclou que aquesta declaració s'inscriga en el panell informatiu que marca l'inici del terme municipal; així com que l'estelada estigui present en tots els actes oficials que organitzi l'Ajuntament. La moció també insta el Parlament a sotmetre a votació la declaració "unilateral" de sobirania nacional de Catalunya.

L'alcalde de Deltebre, el republicà Gervasi Aspa, havia qualificat dimarts a la tarda "d'important" l'aprovació que "per àmplia majoria" es farà aquest dimecres a l'Ajuntament. Aspa ha explicat que, més enllà del moment "engrescador" que hi ha després de la manifestació de l'Onze de setembre, la moció reflectirà "el canvi sociològic" que hi ha hagut a Deltebre.

En el mateix sentit s'ha posicionat el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Deltebre, Lluís Soler, que s'ha mostrat "satisfet" d'haver pactat aquesta moció que reivindica l'assoliment d'un estat propi. "La moció és una aposta i un punt d'inflexió important pel municipi", ha afegit. Soler també ha destacat que Deltebre ha patit durant anys la "inacció" en la preservació efectiva del delta de l'Ebre per part dels diversos governs espanyols.

En concret, la moció consta de set punts: la declaració com a territori català, lliure i sobirà; que el panell informatiu que marca l'inici del terme municipal inclogui aquesta declaració; i el compromís a treballar conjuntament amb la ciutadania i entitats de municipi per ampliar la majoria social i econòmica "essencial" per assolir l'estat propi.

Així mateix, també insta el Parlament a sotmetre a votació la declaració "unilateral" de sobirania nacional de Catalunya i, quan s'escaigui, que convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya; i, a la vegada, insta el Govern i el Parlament a què s'acordin les mesures i accions que es creguin convenients per ordenar la transició fins a la constitució formal de l'estat català en el sí de la Unió Europea.

En un altre dels punts es referma el compromís d'adhesió de l'Ajuntament a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i, alhora, donarà suport explícit i coordinarà totes les accions que s'emprendran amb la finalitat de la plena sobirania amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). També planteja que mentre duri el procés de la transició nacional cap a la plena consecució de l'estat propi, l'Ajuntament de Deltebre estableix l'estelada com un símbol addicional en caràcter municipal als símbols legalment establerts fins al moment. Així, l'estelada figurarà a la façana de la casa consistorial, a la sala de plens, i als diferents actes oficials que organitze l'Ajuntament.

Via ACN (Anna Mayor)

Imatge Adam Deosdad

Roigé afirma que les eleccions del 25-N són 'la porta per a la llibertat' de Catalunya

TORTOSA (Baix Ebre).- La diputada tortosina de CiU, Meritxell Roigé, ha fet una primera valoració de la convocatòria d'eleccions anticipades, a través del seu compte a Twitter. Segons Roigé, els comicis catalans que el president Artur Mas ha avançat per al proper 25 de novembre són "unes eleccions que són la porta per a la llibertat del País". En la mateixa piulada, la diputada de CiU ha afirmat que ara "toca treballar", en el sentit que cal posar en marxa la maquinària electoral de la federació nacionalista, ja que només falten dos mesos per a les eleccions del 25-N.

En la mateixa línia, en un altre tuit, Roigé ha afirmat que un president com Mas pot portar Catalunya cap a la llibertat. "Lideratge, compromís al servei del País", ha conclòs la diputada de CiU, que en una altra piulada ha titllat el ple d'avui d'"històric".

Mas convoca eleccions anticipades a Catalunya i opta pel 25 de novembre

BARCELONA (Barcelonès).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat aquest dimarts la seua voluntat de convocar eleccions al Parlament, el proper 25 de novembre. "En moments excepcionals, decisions excepcionals", ha dit per començar el seu discurs d'obertura del Debat de Política General. Mas ha enumerat les raons de la seua decisió. Així, a més del rebuig al pacte fiscal per part de l'Estat, ha citat la gran manifestació de la Diada. "La veu del carrer, en ser massiva i potent, s'ha de traslladar ara a les urnes", ha reivindicat Mas. "No són temps de comoditats institucionals, són temps que cal jugar-se-la per sobre de la comoditat personal", ha opinat el president de la Generalitat, que ha rebutjat una consulta independentista amb l'argument que no estava en el seu programa.

De fet, Mas ha confirmat aquest dimarts el que era un secret a crits: les eleccions seran el 25 de novembre. Només començar el seu discurs, el president de la Generalitat ja ha fet una primera al·lusió a la manifestació de l'Onze de Setembre, que ha estat determinant per a la seua decisió, i ha subratllat que al Govern i a ell mateix els correspon fer una interpretació del que està passant i actuar en conseqüència. "Ara cal traduir en accions concretes el moment que estem vivint, en molts sentits extraordinari. Cal decidir", ha assenyalat.

És per això que ha decidit dissoldre el Parlament, ha dit, perquè "en moments excepcionals calen decisions excepcionals". I ha preferit comunicar-lo en el seu discurs durant el Debat de Política General, perquè va ser el Parlament qui va escollir-lo 129è president de la Generalitat.

Tot seguit, Mas ha explicat els motius, yoy començant pel més important, el que ha precipitat tot: la manifestació de l'Onze de Setembre. "La veu del carrer, en ser massiva i potent, s'ha de traslladar a les urnes", ha dit. Al seu parer, un procés d'aquesta envergadura, el camí cap a l'estat propi, necessita també un "aval inequívoc" per part de la població, i les urnes són "l'única manera d'escatir el pes real de les majories".

El president català també ha volgut argumentar per què convoca eleccions i no una consulta ara mateix. Mas ha subratllat que això representaria un "cert frau" per part de CiU, perquè la promesa electoral era el pacte fiscal, i no un objectiu que vagi més enllà d'això. "Una nova etapa aconsella una nova legitimitat, tan a nivell intern de Catalunya com de cara a Espanya i a la comunitat internacional", ha reforçat.

Una altra de les raons és el rebuig de Mariano Rajoy al pacte fiscal, però també del PSOE. Segons Mas, "el temps demostrarà que PP i PSOE hauran actuat amb una gran miopia política", perquè no han volgut veure la reivindicació catalana com una solució, sinó que l'han interpretada com un problema. El president de la Generalitat ha assegurat que Catalunya no demanava més diners, sinó un canvi de model, d'estatus. "I de negativa en negativa, de menysteniment en menysteniment, de provocació en provocació, així el poble es va fatigant d'una dependència que cada cop ens perjudica més com a país i com a societat", ha advertit Mas.

I finalment, ha recordat que ell ja va avisar que convocaria eleccions si es produïen condicions "prou excepcionals", i la combinació de la "impressionant manifestació i la negativa del govern espanyol a negociar" l'obliguen, ha continuat, a ser "coherent amb les seves idees i compromisos". Segons Mas, "no són temps de comoditats institucionals, ni de qui dia passa, any empeny". Al contrari, el president de la Generalitat ha defensat que ara toca "jugar-se-la per sobre de la comoditat personal", i que és al poble, "autèntic amo del seu destí", qui ara ha de decidir qui el representa i amb quina força i legitimitat.

Via ACN (Patrícia Mateos)
Imatge Generalitat de Catalunya

Joan Castor Gonell (PSC): ‘CiU s’embolica amb la bandera per fer oblidar les retallades’

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).-  L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, el socialista Joan Castor Gonell, ha aprofitat aquest dimarts el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per manifestar les seues reserves sobre el procés cap a la independència que s’ha obert a Catalunya. Segons ha afirmat Gonell, encara hi ha molta feina per fer dintre del país, abans de voler caminar cap a l’assoliment de l’estat propi. En aquest sentit, Gonell ha acusat de CiU de “no haver jugat net” amb el debat sobiranista. De fet, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja ha assenyalat que el govern de la Generalitat s’ha passat els dos primers anys de la legislatura avançant les retallades en polítiques socials, sempre de la mà del Partit Popular. Gonell ha conclòs que en aquesta segona part de la legislatura, CiU vol embolicar-se amb la senyera per fer oblidar els ciutadans aquesta primera fase de retallades.

En la mateixa tertúlia sobre l’actualitat política, Gonell ha afirmat que el govern de Convergència i Unió està jugant a despistar els ciutadans. Amb tot, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja ha afirmat que ara ha arribat el moment de fer unes eleccions anticipades, i de què els diversos partits diguen clarament en els seus programes electorals quin és el seu model de relació que proposen entre Catalunya i Espanya. De fet, Gonell també s’ha mostrat partidari de celebrar un referèndum sobre la possible independència de Catalunya. En aquest sentit, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja també ha volgut destacar l’aposta federalista del PSC.

Sant Jaume d’Enveja reforça la programació cultural de les jornades SomRiu, amb la projecció de 'Sègula'

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- Sant Jaume d’Enveja acull aquest proper cap de setmana les segons jornades SomRiu, per commemorar la construcció de la pont Lo Passador, que uneix aquest municipi amb Deltebre. Enguany, l’encarregat d’inaugurar les jornades, dissabte al matí, serà el president de la Cambra Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregues. L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja ha preparat un intens programa d’actes amb una mostra avícola, competicions de rem, jocs tradicionals, jotes, passejades en vaixell, concerts i concursos infantils, a més d’una exhibició de lluita tradicional de les Terres de l’Ebre i la recuperació de la festa de la sega de l’arròs. L’alcalde de la població, Joan Castor Gonell, ha passat aquest matí pel plató de Canal 21 Ebre i ha detallat que han volgut potenciar i reforçar la programació cultural i tradicional de les jornades Somriu, més enllà de la promoció econòmica. De fet, Gonell ha afirmat que per això han previst la projecció del documental ‘Sègula. Lo futur de les Terres de l’Ebre’, del realitzador Màrio Pons.




Per la seua banda, el director de cinema Màrio Pons ha destacat que podran projectar el documental ‘Sègula’ en una pantalla gegant que s’instal·larà al costat del pont Lo Passador, un lloc tan emblemàtic per a la gent del Delta. En la mateixa entrevista, Pons ha recordat que durant aquests mesos estan realitzant una campanya de projeccions del documental arreu de les Terres de l’Ebre, abans de la seua emissió per TV3 el proper mes de novembre, en el marc del programa ‘Sense ficció’. De fet, ‘Sègula’ ja s’ha pogut veure a Deltebre i l’Ampolla, i després de Sant Jaume d’Enveja també es projectarà a Flix, Alcanar i Tortosa. En aquest sentit, Pons ha fet una crida als alcaldes del territori perquè ajuden a la difusió del documental, en tant que és un treball que vol impulsar la cohesió i el desenvolupament de les Terres de l’Ebre. D’altra banda, el realitzador i la seua productora independent, Sègula Films, confien que el documental també siga seleccionat en diversos festivals nacionals i internacionals.

Una unitat de diàlisi a l'Hospital Verge de la Cinta evita el trasllat a Jesús dels pacients ingressats

TORTOSA (Baix Ebre).- Els pacients ingressats a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa que requereixin sessions d'hemodiàlisi s'evitaran el trasllat fins a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús. Un acord entre els dos centres hospitalaris, de titularitat pública, ha permès obrir un espai, a la Unitat de Medicina Intensiva (UMI) del Verge de la Cinta, on s'hi ha instal·lat dos monitors de diàlisi i una planta d'aigües, necessària per fer el tractament. Des d'aquest mes, un equip mèdic i d'infermeria es desplaça al Verge de la Cinta per fer les sessions i atendre els usuaris. Fins ara, l'Hospital de Tortosa derivava cada mes cinc pacients ingressats fins a l'Hospital de Jesús. El cost del nou equipament ha estat de 46.826,50 euros, a càrrec de l'Hospital de Jesús.

El centre de referència de nefrologia i hemodiàlisi de la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre està ubicat, des de fa trenta anys, a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús. Anualment, aquesta unitat, atén 150 malalts amb insuficiència renal, efectua més de 1.400 visites de seguiment de pacients amb problemes nefrològics, i duu a terme més de 95 primeres visites. Com ha explicat el cap de la unitat, el doctor Pere Angelet, "el gran volum de pacients es continuaran atenent a Jesús, només evitarem el trasllat d'aquells pacients ingressats al Verge de la Cinta que per la seva patologia el seu desplaçament suposi un risc".

Així, s'ha establert un protocol entre la unitat de nefrologia de l'hospital de Jesús i la UMI de l'hospital Verge de la Cinta per establir en quins casos s'haurà de desplaçar l'equip mèdic. El coordinador de la UMI del Verge de la Cinta, el doctor Gaspar Masdeu, ha destacat la importància de l'acord per evitar trasllats complicats que suposaven un risc pel pacient.

L'equipament no s'havia ubicat abans per falta d'espais al Verge de la Cinta. Arran de la remodelació de la UMI, l'any 2009, s'ha pogut habilitar una sala on s'hi ha instal·lat els monitors i la planta que depura l'aigua necessària per fer la diàlisi.

Amb aquest nou servei els malalts ingressats amb insuficiència renal aguda, alguns dels quals molt greus i que poden presentar complicacions en cas de trasllat, són atesos directament al mateix Hospital Verge de la Cinta, segons el protocol consensuat entre l'UMI i Nefrologia. Es dóna cobertura els set dies de la setmana i des de la seua obertura ja s'estan atenent dos pacients.

El director dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre, Albert Gómez, ha destacat que aquesta fita era un dels objectius marcats al pla de Salut del territori ja que era una demanda dels usuaris, però també dels professionals sanitaris. "Aquest és el camí, utilitzar bé els recursos que tenim per donar un millor servei", ha afegit. En aquest sentit, Gómez també ha avançat que s'està treballant per millorar l'estructura on es fa la diàlisi a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús, ubicada a la quarta planta del centre.

També ha expressat la seva satisfacció per a implantació d'aquest servei, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, que ha assegurat que l'acord és una mostra de la col·laboració entre diferents institucions, en aquest cas, dos hospitals públics: un de l'ICS i l'altre de l'Ajuntament. "En moments de crisi també podem millorar el servei als pacients amb poc cost afegit", ha detallat Bel.

Via ACN (Anna Mayor)
Imatge ICS

Una baronessa britànica amb interessos a l'Ebre visita l'Ajuntament de Tortosa

La baronessa britànica Gloria Hooper ha visitat aquest dilluns l'Ajuntament de Tortosa, tot aprofitant la seva estada a les Terres de l'Ebre. La baronessa Hooper, que té interessos al territori, és membre de la Cambra dels Lords amb caràcter vitalici, en representació del Partit Conservador, i representant del Parlament anglès per a les relacions amb Amèrica Llatina. De fet, també ha estat presidenta del Canning House, una fundació privada per fomentar les relacions, l'entesa i col·laboració del Regne Unit amb Espanya, Portugal i els països iberoamericans. Abans també havia estat secretària d'Estat i eurodiputada, entre d'altres càrrecs institucionals. Hooper s'ha reunit amb l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; amb el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, i amb primera tinent d'alcalde i diputada de CiU, Meritxell Roigé, amb qui ha conversat sobre l'actualitat del país i del territori.

Imatge Ajuntament de Tortosa