31 de desembre del 2012

Catalunya plora la mort de Moisès Broggi als 104 anys

BARCELONA.- El doctor Moisès Broggi ha mort aquest dilluns a Barcelona a l'edat de 104 anys. La seua última aparició pública va ser el març passat, en l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Broggi ha estat un cirurgià de llarga trajectòria, amb molts reconeixements, i un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. En l'àmbit polític, el doctor ha estat un destacat defensor de la independència de Catalunya, i en els últims temps ha donat suport als moviments cívics per a l'estat propi, i per tant a la creació de l'ANC. També va participar en manifestacions com la del 10J, en contra de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol. El funeral serà el dia 2 de gener al Tanatori de les Corts, on demà dimarts a les tres de la tarda s'obrirà la capella ardent.

Moisès Broggi i Vallès va néixer el 18 de maig del 1908 a Barcelona. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1931. A l'inici de la Guerra, va exercir com a metge de guàrdia del servei d'Urgències de l'Hospital Clínic al costat dels germans Trias i Pujol, amb els quals va col·laborar en la renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Amb menys de 30 anys, el comitè de guerra ja el va recomanar com a metge jove i amb experiència. Durant la Guerra Civil Espanyola va participar en el bàndol republicà, exercint com a cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Va ser al front de Madrid i més tard al front d'Aragó. 

En acabar la guerra, va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona i posteriorment va exercir de cirurgià a l'Hospital Clínic. Però durant el règim franquista va ser cessat de tots els seus càrrecs oficials. La seua tasca professional va seguir a Terrassa i a diversos centres de Barcelona, on va destacar per la seva funció assistencial.

Vida dedicada a la medicina

Broggi va ser reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar en el camp de la medicina i la cirurgia amb l'estudi del tractament de ferides i fractures i amb l'anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions. Va treballar al costat de metges de renom com els germans Trias i Pujol i Josep Trueta.

Nomenat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges, també va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1966, i va ser nomenat president el 1980. Va ser membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), on Broggi i metges d'arreu del món van signar un manifest on afirmaven que la carrera armamentística era una bogeria. Per aquest manifest del 1982, l'IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau, l'any 1985. Tenia el títol de president d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l'Institut Borja i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.

Broggi va rebre nombrosos guardons al llarg de la seua carrera, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2008) i la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona. També li van atorgar el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística del Departament de Cultura en reconeixement a la seua "dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social". El setembre del mateix 2008 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat i, uns mesos abans, la Medalla Centenària, reconeixement de Departament de Benestar Social i Família a les persones de cent anys, que comptava amb la presència de nombroses personalitats del món de la política.

El 27 de febrer del 2010 es va inaugurar un nou hospital a Sant Joan Despí que porta el seu nom i que dóna servei a 300.000 habitants d'onze municipis del Baix Llobregat. 

Vida política i catalanisme actiu

Durant els últims anys de la seua vida, tot i l'avançada edat, es va implicar activament en política i en la defensa del catalanisme. Broggi ha estat una de les figures rellevants que ha donat suport a dues de les grans manifestacions independentistes, la multitudinària del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut, i la del juliol del 2011, amb la proclama "Per Catalunya, no pareu!". El metge i pacifista va demanar una transició pacífica cap a un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya fossen entre iguals. 

El 2009 Broggi es va adherir a la formació política Reagrupament, liderada per Joan Carretero, en considerar que era "l'única via eficaç d'arribar a la independència". A les eleccions municipals del 2011, va tancar la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. El 2011, amb 103 anys, va acceptar l'oferiment d'ERC per encapçalar la candidatura independentista al Senat a les eleccions generals de novembre del 2011.

El 10 de març del 2012 va participar al Palau Sant Jordi en la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), acte que va aplegar més de 7.00 persones i en el qual Broggi va ser fortament ovacionat. L'ANC ha estat l'embrió del moviment independentista iniciat a Catalunya els últims mesos. 

Moisès Broggi va escirure les seves memòries en dos colums. El primer, 'Memòries d'un cirurgià (1908 - 1945)', es va publicar l'any 2000, i el segon 'Anys de plenitud. Memòries d'un cirurgià (1945 - 2005)' el 2005. 'La necessitat de ser útil', publicat l'octubre d'aquest any, és el seu últim llibre, en què resumeix els pilars bàsics del seu humanisme. 

Via ACN

Només ERC celebra el 'canvi de discurs' de Mas lligant alliberament nacional i justícia social

BARCELONA.- La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha celebrat aquest dilluns el "canvi de discurs important" del president de la Generalitat, Artur Mas, i que haja lligat ara alliberament nacional amb justícia social. "Celebrem, com ERC porta tants anys dient, que Mas consideri que la lluita per la justícia social és el mateix que la lluita per l'alliberament nacional", ha dit. La republicana ha constatat que hi ha hagut un canvi després del pacte entre CiU i ERC, perquè ara es veuen possibles qüestions que no ho eren només fa uns mesos. Això sí, ha afegit que ara cal que això "vagi traduït en fets i que la ciutadania vegi que no hi haurà ni una sola retallada ideològica més", i que es reforçaran els serveis públics en lloc d'aprimar-los.

Segons Simó, el discurs de Cap d'Any que va fer Mas va ser de "presa de consciència" que el país està en una situació complicada i que no han de pagar la crisi sempre els mateixos. La portaveu d'ERC ha defensat que el missatge que cal enviar ara i que CiU ja ha entès és que "l'apretada de cinturó" que fins ara han fet les classes populars l'han de fer ara les persones que no han pagat la crisi. "Una nova fiscalitat no era possible fa dos anys i ara serà possible per reduir el patiment de tanta gent", ha indicat fent referència al pacte entre CiU i ERC. Simó ha celebrat que Mas digui ara que "un país sense cohesió social no podrà ser mai lliure", i ha dit que espera que passi de les paraules als fets, i que els ciutadans puguin veure que no hi haurà retallades dels serveis públics, sinó que s'intentarà reforçar-los, perquè són "garantia d'igualtat d'oportunitats, equitat i justícia social".

D'altra banda, la republicana ha afegit que espera que l'any 2013 sigui l'últim sense poder celebrar una consulta, perquè sense eines d'estat, ha dit, "és impossible que Catalunay tingui el que es mereix i el que es guanya amb el seu esforç dia a dia".

Reaccions del PSC, ICV, PP i Ciutadans

Per la seua banda, el portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha considerat que el discurs que diumenge al vespre va fer el president de la Generalitat és "incoherent". Els socialistes asseguren compartir "la diagnosi i els anhels" de Mas, però consideren que el que va dir el president no lliga amb la seua acció de Govern dels darrers dos anys. Collboni ha tret així credibilitat a la vinculació que Mas va fer de les agendes nacional i social, i ho ha encaixat en el marc d'una "concessió" a ERC. "No és fruit d'una reflexió o una convicció", ha valorat el portaveu del PSC, que ha demanat a Mas que "rectifiqui" l'acció del seu Govern.

De la mateixa manera, la diputada i portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha retret a Artur Mas que en el seu discurs de Cap d'Any emfatitzés els conceptes de benestar i justícia quan, al seu parer, "això no és el que ha practicat ni practicarà" el seu govern. Aquest dilluns, Camats ha denunciat la "contradicció" entre la política d'austeritat del president i el seu missatge institucional i ha remarcat que és "incompatible" parlar de justícia i cohesió social i "ser sord al que diu al carrer". La líder ecosocialista ha remarcat que el seu partit comparteix que "no hi ha projecte nacional sense projecte social", però s'ha desmarcat del projecte del president: "Avui el malestar es diu Mas i es diu CiU", ha reblat. "Les paraules del president estan molt lluny del que el seu govern aplica", ha resumit Dolors Camats. Per això, la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament considera que el discurs de Mas té "molta èpica i molt poca ètica des del punt de vista del compliment del què diu".

Finalment, el Partit Popular català (PPC) assegura que el president del Govern, Artur Mas, ha "enganyat els catalans" i ha "manipulat la realitat" vinculant millores socials per a Catalunya amb la independència. El portaveu popular al Parlament, Enric Millo, sosté que Mas ha fet un discurs de Cap d'Any "obsolet, desfasat i que no connecta amb l'autèntica realitat social catalana", perquè ha insistit amb la "voluntat de confrontació" amb Espanya en comptes de centrar-se en exposar mesures per combatre la crisi econòmica. Millo nega que el missatge de Mas "sigui social" i creu que el discurs està clarament "teledirigit per comandament a distància" des de la seu d'ERC.

A més, també el secretari d'Organització de Ciutadans, José Manuel Villegas, ha lamentat que el president de la Generalitat, haja supeditat les polítiques "socials" i de "lluita contra la crisi" al projecte de "ruptura amb la resta d'Espanya". Villegas no creu que la "construcció nacional" siga un objectiu que "generi consens" entre la societat catalana, "ni molt menys". "Aquesta majoria" que el president pressuposa que defensa la independència "deu estar al seu cap i al d'Oriol Junqueras" perquè al Parlament només sumen "el 42% dels vots", ha recordat, una totalitat que "pot servir per fer més retallades però no per fer polítiques de segregació".

Via ACN

Mas vincula els projectes nacional i social en el seu discurs institucional de Cap d'Any

 

BARCELONA.- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet aquest diumenge al vespre el tradicional discurs amb motiu del Cap d'any. Mas s'ha dirigit als catalans en una intervenció on ha vinculat directament el "projecte nacional" del futur de Catalunya al "projecte social" basat en el "benestar i la justícia". El president ha lligat aquest conceptes i els ha considerat indestriables l'un de l'altre per poder construir el "país nou" que, segons ell, "volen la majoria de catalans". Mas també s'ha referit a la difícil situació econòmica i ha augurat un 2013 que "no serà senzill". En aquest sentit, ha apel·lat a "l'esperit de superació" dels catalans per poder vèncer un moment que reconeix com "angoixant".

Amb la seva reelecció com a president encara fresca en la memòria, Artur Mas s'ha dirigit als catalans amb un discurs de poc més de cinc minuts i mig de durada. El missatge institucional d'aquest any ha girat, fonamentalment, al voltant de la situació econòmica i del futur polític de Catalunya. Mas ha admès que "molts catalans" tenen el desig de veure en l'any nou un país "que pugui exercir la seva plena llibertat i en la que tota la ciutadania pugui decidir lliurement i en pau el nostre futur com a nació", però en cap moment ha esmentat la consulta sobre l'autodeterminació de forma explícita ni ha pronunciat la paraula 'independència'.

Tot i això, el president ha posat en valor l'alta participació que hi va haver en les passades eleccions al Parlament. "És un signe clar de vitalitat i de compromís, i de maduresa democràtica. És una manera de dir que volem ser protagonistes del nostre destí, com a poble i com a societat, i que cadascú de nosaltres és una baula d'una cadena que té tot el sentit si hi som tots", ha dit Artur Mas.

En aquest sentit, ha interpretat el resultat electoral com el senyal que indica que "una majoria de catalans vol construir un país nou", i ha destacat que "el gran sentit d'un país nou és garantir el màxim benestar cívic, espiritual i material del seus ciutadans".

És, precisament per això, que Mas ha lligat directament les vessants política i social del futur de Catalunya i les ha considerat indissociables. "No hi ha projecte nacional sense projecte social i no hi ha projecte social sense projecte nacional. Benestar i justícia al costat de les llibertats nacionals. Aquesta ha estat, és i serà la lluita de tantes i tantes generacions de catalanes i catalans per al futur d'aquest país", ha sentenciat el president.

Artur Mas no ha fet, en el seu discurs, cap referència directa als ajustos i retallades que el seu Govern ha fet i podria fer en el proper any, però sí ha volgut parlar de la situació econòmica en un sentit global i de les "exigències i esperances" de 2012 i 2013. De fet, s'hi ha referit en aquests termes recordant el seu mateix discurs de Cap d'any d'ara fa dotze mesos. Així, tot admetent que "encara hi ha moltes incerteses, molts interrogants, molts problemes que s'amunteguen sobre les nostres taules", ha considerat que cal que els catalans "procurem que l'exigència, la gravetat i la duresa dels temps actuals no malmetin ni enterrin la nostra esperança".

En aquest sentit, ha fet una crida als ciutadans a perseguir els seus objectius. "Qui està disposat a lluitar, pot sortir-se'n o no, pot guanyar o pot perdre. Però qui no lluita, ja ha perdut", ha assegurat, tot admetent que de cara als 2013 "gairebé tots intuïm que l'any nou no serà senzill".

Artur Mas ha volgut citar enmig de la intervenció a Salvador Espriu i la Catalunya "neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç" que anhelava l'escriptor. I és que l'any vinent se celebra el centenari del naixement de l'autor.

El president ha conclòs el seu discurs desitjant una bona entrada al 2013 als catalans i demanant que "procurem, entre tots, que l'any nou sigui una mica millor que el que ara acaba, i que els nostres propòsits, tant personals com col·lectius, arribin a bon port". No hi ha faltat, tampoc, el "visca Catalunya" de costum per acabar la intervenció.

Via ACN (Rafa Garrido)

El govern d'Alcanar encarrega un estudi per revisar el pla d'urbanisme i regularitzar alguns habitatges

ALCANAR (Montsià).- El govern municipal d'ERC a Alcanar ja ha encarregat un estudi preliminar per saber els passos que ha de seguir el consistori per abordar un revisió del planejament urbanístic. Segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, l'Ajuntament preveu iniciar una revisió del Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) per poder regularitzar la situació d'alguns habitatges. "La situació és molt complexa però estem treballant perquè les conseqüències siguin les mínimes tant per a l'Ajuntament com per als particulars afectats", ha manifestat. En aquests sentit, un informe pericial ha constatat que entre el 1997 i el 2003 es van donar llicències per construir habitatges "contràries a dret" i sense el pertinent informe jurídic.

En aquest sentit, l'informe judicial ha permès determinar que l'Ajuntament d'Alcanar va autoritzar entre 1997 i 2003 un total de 614 habitatges en una sèrie de terrenys en què, d'acord amb el PGOU del 1997, se'n podien construir un màxim de 179 pisos. Aquestes més de 50 llicències urbanístiques irregulars no només afecten la urbanització de Serramar, on es troba el polèmic complex de 32 habitatges construït per la promotora Turov SL -que el jutjat número dos del Contenciós Administratiu de Tarragona va declarar il·legal-, sinó també en altres sectors propers del terme municipal com Garbí, la Unió i la Pau, així com Montsià Mar. 

De fet, bona part de les llicències es concentren en el període de tres anys que va entre el 2000 i el 2003 -quan es va aprovar, precisament, la llicència del complex de Turov. Entre aquests casos també destaca el de l'edifici Illa de Mar de l'avinguda Codonyol on, malgrat els onze habitatges previstos pel planejament, se'n van construir un total de 135. A la urbanització Garbí, concretament al carrer Llaguts del Bolig, es van construir 24 habitatges en uns terrenys que només n'admetien set. També al carrer del Suís, de la urbanització la Unió i la Pau, es va passar de nou a 38. A Montsià Mar, al carrer Tarongers, es van construir vuit habitatges on només se'n preveia un. Al carrer Tramuntana, existeix un cas que va incrementar dels cinc permesos a 24 i de quatre aq 23 en un bloc del carrer Camp de Tir.

Via ACN (Anna Mayor)

Alcanar va construir 614 habitatges quan només podia autoritzar 179 pisos


ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar va autoritzar entre 1997 i 2003 un total de 614 habitatges en una sèrie de terrenys en què, d'acord amb el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de 1997, se'n podien construir un màxim de 179 pisos. Aquestes més de 50 llicències urbanístiques irregulars no només afecten la urbanització de Serramar, on es troba el polèmic complex de 32 habitatges construït per la promotora Turov SL -que el jutjat número dos del Contenciós Administratiu de Tarragona va declarar il·legal-, sinó també en altres sectors propers del terme municipal com Garbí, la Unió i la Pau, així com Montsià Mar. Segons l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la investigació judicial ha permès treure a la llum que es tractava d'una pràctica habitual en el consistori durant aquella època. De fet, en una entrevista concedida a Canal 21 Ebre, l'actual alcalde d'Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, ja va afirmar que el cas Turov representa una manera d'actuar "dins i fora d'Urbanisme" a l'Ajuntament canareu durant els mandats anteriors.

Bona part de les llicències es concentren en el període de tres anys que va entre el 2000 i el 2003 -quan es va aprovar, precisament, la llicència del complex de Turov. Entre aquests casos -a banda del ja citat de Turov, que va construir 32 habitatges plurifamiliars en un espai que només en permetia nou d'unifamiliars-, destaca el de l'edifici Illa de Mar de l'avinguda Codonyol on, malgrat els onze habitatges previstos pel planejament, se'n van construir un total de 135. A la urbanització Garbí, concretament al carrer Llaguts del Bolig, es van construir 24 habitatges en uns terrenys que només n'admetien set. També al carrer del Suís, de la urbanització la Unió i la Pau, es va passar de nou a 38. A Montsià Mar, al carrer Tarongers, es van construir vuit habitatges on només se'n preveia un. Al carrer Tramuntana, existeix un cas que va incrementar dels cinc permesos a 24 i de quatre aq 23 en un bloc del carrer Camp de Tir.

El cas Turov ha estat el detonant que ha permès treure a la llum aquesta situació, concentrada sota els governs municipals d'ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases, fins mitjans de 2003, i del PSC durant la segona part de l'any -ERC va entrar al govern municipal a finals de novembre-. D'acord amb l'informe pericial encarregat pel titular del jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona que va investigar i va declarar nul·la la llicència del complex de Turov, es tractava d'una pràctica habitual del consistori, permetent multiplicar la densitat de construcció en parcel·les que només admetien unifamiliars en modalitat de ciutat jardí sota la clau urbanística 17a.1 -el PGOU ja preveia zones de plurifamiliars, organitzades en filera així com amb accessos i elements comunts, sota la clau 17b-.

Un informe a mida

L'arquitecte municipal que va autoritzar aquestes llicències, Pep Selgar -en excedència voluntària, precisament, des de desembre de 2003-, va arribar, fins i tot, a demanar un informe a la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya per avalar la seua actuació. En un escrit signat pel col·legiat Víctor Fanlo, es qüestionava obertament l'existència d'aplicar "explícitament la densitat" en la citada clau urbanística de ciutat jardí aprovada en el planejament i advocava per una interpretació flexible de la llei, posant-la en el seu "context real".

Segons va reconèixer Fanlo, l'aplicació estricta de la normativa suposaria reduir entre un 50 i un 30% les superfícies construïdes autoritzades. "Difícilment un promotor s'aventurarà a la promoció d'habitatges de grans dimensions perquè el mercat no li ho demanda", va adduir, per acabar defensant que una aplicació laxa dels índex de densitat resultaria "coherent" amb l'articulat i concloent amb la necessitat de modificar el planejament per evitar diversitat d'interpretacions.

Però el passat 2006, l'Ajuntament d'Alcanar rebia una carta del llavors president del Col·legi d'Arquitectes ebrenc, Carlos Vergés, en la qual assegurava que l'informe de Fanlo expressava "únicament" la seua opinió i desvinculava totalment l'entitat del seu dictamen. "Si ha utilitzat el Col·legi ho ha fet sense el nostre consentiment i faltant a la veritat", assegurava la missiva. Vergés, fins i tot, arribava a mostrar el seu "desencís" pel "poc rigor argumental i la manca de centralitat" respecte l'objectiu sol·licitat en l'estudi.

Via ACN (Jordi Marsal)

La colla castellera Xiqüeles i Xiqüeles del Delta comença a atraure nous membres




DELTEBRE (Baix Ebre).- A pocs mesos del bateig oficial de primera colla castellera de les Terres de l'Ebre, els Xics Caleros de l'Ametlla de Mar, Deltebre ha acollit aquest diumenge el primer assaig oficial dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. Amb l'ajuda de membres de la colla Sagrada Família de Barcelona, els novells castellers han començat a aprendre les tècniques per aixecar els primers pilars i castells i s'ha donat l'oportunitat a tots els assistents de provar l'afició. La colla espera consolidar la implicació de la cinquantena de persones que ha fet aquesta primera prova, atreure nous membres, i sobretot animar alguns xiquets més, imprescindibles per poder fer realitat un somni que ja comença a alçar-se.


Una de les promotores de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, Meritxell Vidal, s'ha mostrat satisfeta per la bona acollida que ha tingut el primer assaig d'aquest diumenge que ha concentrat una cinquantena de persones al Centre Social 'Lo Maset' de Deltebre. La colla ha organitzat un taller amb membres de la colla Sagrada Família de Barcelona, que els han instruït en els primers passos per aixecar un pilar o castells de gamma més baixa. Gairebé tothom s'ha enfaixat per primer cop, s'han posat a fer pinya, o han intentat les primeres escalades, malgrat les pors i la inseguretat.

Vidal espera que els participants repeteixin per poder començar a donar forma a la colla. Alguns, com la Gemma de Deltebre, ja parlaven "d'il·lusió" davant un treball en equip que ha emocionat molts dels assistents. També caldrà que s'animin més xiquets, ja que de moment només hi ha participat la Laura i la Iris que han fet unes primeres proves i encara es frenen per la por que els fa l'altura.

A partir d'ara, la colla iniciarà un torn d'assajos continuats que emprendran ja el proper divendres, 4 de gener. A diferencia dels Xics Caleros de l'Ametlla de Mar, els promotors de la colla del Delta, set joves ebrencs, viuen a Barcelona i veuen complicat convocar les proves amb l'assiduïtat que els agradaria. "Ara cal veure la rebuda que té l'assaig i veurem com podem continuar. Nosaltres volem, però veurem quina implicació té la gent", ha apuntat Vidal. "Només cal immplicació, no cal saber-ne sinó anar aprenent", ha afegit.

Què és Marfanta.com?

Marfanta.com és el diari digital de referència a les Terres de l’Ebre. Va nàixer el 2005 com un bloc personal del periodista Gustau Moreno, però amb el pas dels anys ha anat evolucionant fins a convertir-se en el diari electrònic més llegit dels que s’editen a les quatre comarques de l’Ebre.  A més, Marfanta.com va ser clau per al naixement i expansió de l’Ebresfera, la comunitat de blocaires ebrencs a internet. De la mateixa manera, la participació dels lectors, a través del seus comentaris, també ha estat important i fonamental per convertir Marfanta.com en molt més que un diari digital: una comunitat d’usuaris que debaten sobre els temes i els projectes que més interessen la ciutadania de les Terres de l’Ebre.

Martana.com és una plataforma multimèdia que apropa cada dia, de manera ràpida i constant, amb rigor, amb pluralisme i amb credibilitat, la informació més important del territori, a més de les notícies de Catalunya i del món que afecten les Terres de l’Ebre. Les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana, amb un gran impacte a les xarxes socials i ara també amb una aplicació pròpia per a mòbils i tabletes, que ja acumula més de 2.340 usuaris.

Durant el 2012, Marfanta.com va registrar una mitjana de 90.000 pàgines vistes cada mes. D’altra banda, amb data 22 de març del 2013, Marfanta.com té més de 2.300 amics a Facebook  i una xifra equivalent, més de 2.300 seguidors, a Twitter. Això el converteix en el mitjà de comunicació ebrenc amb un impacte més important a la web 2.0 i a les xarxes socials d’internet. De la mateixa manera, Marfanta.com també és present en altres xarxes com Google+ o Instagram, amb més de 275 seguidors en aquesta aplicació fotogràfica. A més, té un canal propi de vídeos a YouTube, amb més de 100 subscriptors i més de 977.000 reproduccions acumulades.

Marfanta.com és la millor manera d’informar-se del que passa i també de saber de què es parla a les Terres de l’Ebre.

29 de desembre del 2012

Ferit greu un caçador en caure per un desnivell de 12 metres a Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest dissabte n caçador de 63 anys que ha caigut per una cinglera amb un desnivell de 12 metres, a la zona del Pla de Cuello de Tortosa. Els Bombers han rebut l'avís de l'accident poc després del migdia, i s'han desplaçat al lloc dels fets amb un helicòpter. Hi ha arribat poc abans de la una amb personal sanitari i del Grup d'Actuacions Especials (GRAE). Després de donar-li la primera assistència mèdica, han carregat l'home a l'helicòpter amb una grua i l'han traslladat en estat greu a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. El ferit presentava fractures en una cama, en un braç i a les costelles

28 de desembre del 2012

ICV rebutja el pressupost de Tortosa, 'sense senbilitat social' i amb 'operacions fracassades'


TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal d'Iniciativa-Entesa per Tortosa ha votat en contra del pressupost municipal del 2013, aprovat aquest divendres al migdia, "perquè  no aporta solucions a la crisi ni ajudes als qui més la pateixen". Els ecosocialistes han rebutjat els comptes del govern de Ferran Bel en considera-los "injustos socialment, sense objectius a mig-llarg termini, sense complir amb els pobles del municipi i amb incompliments per les operacions econòmiques fracassades", en referència a les piscines, la zona blava i el pàrquing de la plaça del Rastre.

En aquest sentit, el portaveu d'Iniciativa, Jordi Jordan, ha lamentat la "falta de diàleg i d'autocrítica" del govern de CiU. "L'equip de govern, amb majoria absoluta no té cap voluntat, una vegada més, de pactar ni negociar propostes amb els grups de l'oposició, tot i estar en la pitjor crisi dels darrers 80 anys. Iniciativa-Entesa per Tortosa demana un canvi d'actitud perquè la situació és greu i el govern no pot ser tant superb actuant amb prepotència i menyspreu continu cap a l'oposició", ha afirmat.

Tot seguit, ha afirmat que és un pressupost "sense sensibilitat social". "Són uns pressupostos que no tenen en consideració les famílies que tenen tots els seus membres a l'atur, els quals podrien rebre ajudes a l'hora de pagar l'IBI; el mateix passa amb els autònoms que s'han donat de baixa, els quals podrien rebre ajudes en relació a l'impost de circulació. Estes propostes i altres han estat rebutjades mentre altres ajuntaments del país les apliquen, tenint un 10% menys de pobresa segons els estudis oficials. Tortosa, líder en pobresa, no ho és en buscar solucions per combatre-la", ha afegit.

De la mateixa manera, Jordan ha expressat la seua desconfiança amb les operacions econòmiques del consistori. Així, el grup ecosocialista ha recordat la "marxa enrere" del projecte de les piscines, "el fracàs de l'aparcament soterrat del Rastre, tot i l'ampliació de la zona blava per a l'empresa que l'havia de construir, o la pujada de l'aigua". Segons ICV, són "unes operacions irreals on els tortosins perden". "També són alarmants els informes de l'interventor en relació a les irregularitats de l'auditoria a Gumtsa i els plans de sanejament que es demanen pel deute acumulat en les societats municipals", ha afirmat Jordan.

Finalment, Jordan també ha recordat que el del 2013 és un altre pressupost municipal sense pla estratègic per al municipi, "una de les principals promeses de Bel i CiU". A més, també ha denunciat l'incompliment amb les EMD de Bítem, Jesús i Campredó. "Un any més no es passen els diners mínims en inversió segons els convenis signats. Per tant, o cal que modifiquen els convenis, o els compleixen. Si l'alcaldia no estigués en mans de CiU i els pobles sí, seria un demanda reiterada", ha advertit el portaveu d'Iniciativa-Entesa per Tortosa.


 Imatge ICV

ERC afirma que la situació de les finances municipals de Tortosa és 'asfixiant'

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal d'ERC, a l'igual que el PSC, Iniciativa-Entesa per Tortosa i PxC, s'ha posicionat aquest divendres en contra del pressupost municipal per al 2013 que ha presentat el govern municipal de CiU. "Gossos i gats -en referència a la recollida dels animals dels carrers- tenen assignats 74.000 euros, mentre l'atenció a les persones només 92.000 -a entitats socials i benèfiques-. No ens creiem els pressupostos. Votarem en contra", ha tancat el republicà Josep Felip Monclús, que ha qualificat d'"asfixiant" la situació de les finances municipals.

De fet, Monclús ha alertat a l'equip de govern de CiU que no intente fer "obres faraòniques" com l'encara pendent complex d'aigua, o bé "operacions arriscades", com la compra de la Clínica Terres de l'Ebre, l'antiga Clínica Terres de l'Ebre. En aquest sentit, el PSC, ERC i ICV han carregat contra l'estat actual del projecte de piscines i complex d'aigües al barri de Ferreries, un cop enderrocades l'antiga piscina d'estiu i amb l'obra encallada des de fa més d'un any.


Via ACN

CiU aprova el pressupost de Tortosa amb la seua majoria absoluta i l'abstenció del PP

TORTOSA (Baix Ebre).- Els grups municipals de l'oposició a l'Ajuntament de Tortosa han votat majoritàriament en contra - PSC, ERC, ICV i PxC- del pressupost municipal per al 2013, tot recriminant al govern municipal de CiU el nivell d'endeutament assolit, a més de qüestionar la falta de visió de futur de les inversions previstes. Així, els nous comptes de l'Ajuntament de Tortosa han quedat aprovats aquest divendres al migdia amb els vots a favor de l'equip de govern de CiU, que té majoria absoluta, i l'abstenció del regidor del PP, Xavier Dalmau.

Els comptes presentats pel govern de Ferran Bel, de 30,52 milions d'euros per a l'Ajuntament -un 1,79% més que l'any passat- i de 50,59 milions el grup municipal -un 1,46% menys- han estat acollits amb escepticisme per part dels grups de l'oposició. De fet, tot i la seua abstenció, el regidor del PP ha proposat "redimensionar" l'esforç financer que ha de fer l'Ajuntament i vincular el pressupost a un "projecte de ciutat". Acceptant a grans tret l'equilibri de previsions d'ingressos i despeses, Dalmau ha qüestionat, paradoxalment al que fa el seu partit, que l'optimització de recursos humans al consistori puga suposar un increment de l'atur. "S'hauria de generar ocupació", ha indicat Dalmau.

Així, el portaveu del PP, que ha reconegut l'esforç per eixugar el deute i ha criticat la "minsa" inversió, també ha retret l'assignació de partides excessives en àmbits com protocol -30.600 euros- i publicitat -91.400 euros-, així com els prop d'1,5 milions en estudis, projectes i treballs tècnics. En alguns d'aquests aspectes ha coincidit també el regidor de PxC, Jordi Casanova, que ha criticat que l'esforç per eixugar els deutes financers poden acabar menjant-se els ajustos en matèria de personal.

Per la seua banda, l'equip de govern de CiU ha respost les crítiques de l'oposició repartint responsabilitats durant el passat. Així ha estat, precisament, en el cas del deute acumulat. "Parlen del deute com si fos una cosa nostra. I no és així. És de tots", ha argumentat la regidora d'Hisenda, Matilde Villaroya, tot acusant de "cinisme", especialment al PSC, en considerar que es tracta d'un "deute heretat". "Si aconseguim complir el pla de sanejament deixaré l'Ajuntament amb menys deute del que vam trobar. Això no ho ha aconseguit cap alcalde a Tortosa", ha argumentat Ferran Bel, tot assegurant que si no s'hagués produït l'operació d'endeutament per pagar els proveïdors la xifra hauria baixat sensiblement. 

Bel també ha volgut recordar, davant les crítiques a determinades partides com Protocol, que en accedir CiU a l'alcaldia es van trobar amb despeses de 127.000 euros en aquest concepte. També ha subratllat la voluntat de l'equip de govern de construir el nou complex de piscines. "És paradoxal que les reclamin i després diguin que no les podem fer", ha respost als retrets per tractar-se d'un projecte "faraònic" per la seua desproporció. Sobre la nova seu de l'empresa Aigües de Tortosa, l'alcalde ha recordat que l'empresa que va assumir la privatització de la seua gestió aportarà una tercera part del cost, mentre que les dues terceres restants sortiran de la capitalització de l'actual lloguer. "S'inverteix el lloguer en rehabilitar un edifici públic municipal", ha adduït l'alcalde.

Tot i reconèixer que aspectes com la neteja o l'enllumenat públic són millorables, Bel ha remarcat que el consistori portarà al ple de l'Ajuntament, a principis de l'any vinent, el concurs públic per substituir l'actual enllumenat de la ciutat per fer-lo "més eficient i que generi més estalvi", una reducció de costos que ja preveuen en els pressupostos.

A més, l'alcalde també ha atribuït a "l'injust tracte financer per part de l'Estat espanyol" i no a la disminució de les subvencions per part de la Generalitat -fet pel qual el PSC demanava que es reconegués la responsabilitat de l'administració catalana- la delicada situació dels ingressos municipals.

El PSC critica el pressupost i afirma que Tortosa és 'una ciutat més fosca i més bruta que mai'


TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC a Tortosa ha justificat el seu vot en contra del pressupost municipal per al 2013, que s'ha aprovat aquest divendres al migdia, per la seua "falta d’ambició per fer front a una situació econòmica com l’actual, i perquè no respon a les necessitats reals que avui té la ciutat". Els socialistes tortosins han lamentat, també, que els comptes se sustenten en un increment de taxes i preus públics, entre els quals hi ha la pujada d’un 3% de la factura de l’aigua i del clavegueram. De fet, han denunciat una vegada més "l’elevat endeutament" del consistori, de fins 55 milions d’euros. Un endeutament que, segons el PSC, no es tradueix en una millora de la qualitat de vida al municipi.

Els socialistes afirmen que l'endeutament actual de l'Ajuntament suposa que cada tortosí i tortosina hauria de pagar més de 1.550 euros de la seua butxaca per poder-lo eixugar. Segons el PSC, la ràtio d’endeutament se situa en el 189,73%, molt per sobre del 156,72% de l’exercici anterior. "Som conscients de les limitacions d’aquest pressupost i de la conjuntura actual, però és en aquests moments quan els governants han de demostrar la seva capacitat de gestió per intentar que la màxima institució de la ciutat estigui al costat dels ciutadans i les ciutadanes, i en aquest cas, lamentablement, Bel i el seu govern no aproven en gestió, més marcada per la improvisació que per un full de ruta clar pe situar les bases del creixement quan la crisi remeti", ha remarcat el portaveu del grup del PSC, Antoni Sabaté.

"Estan convertint Tortosa en una ciutat escanyada i sense ambició", ha afegit Sabaté, per qui el camí que caldria seguir per fer front al context econòmic actual és la modernització de la ciutat, amb projectes tan importants com el de la recuperació dels terrenys de Renfe, per donar resposta a les necessitats d’un sector tan important com és el de serveis. Sabaté també ha criticat de nou l’incompliment dels convenis amb les EMD de Jesús, Bítem i Campredó. Així, segons ha destacat el portaveu del PSC, Jesús rebrà 1.100 euros, quan n’està acordada una inversió mínima de  300.000; Bítem, 1.500 euros, i Campredó, 1.600 euros, quan en tots dos casos hauria de ser com a mínim de 70.000 euros. "Aquestes quantitats són un insult per a aquests pobles", ha conclòs Sabaté.

També s’ha referit a les despeses de manteniment, reparació i conservació de la ciutat, que s’ha reduït en un 11%. "Avui Tortosa ja està a les fosques, i molt més bruta", ha lamentat el portaveu del grup del PSC, que ha posat com exemple el barri de Ferreries. "No es pot permetre de cap manera que ofereixi aquest aspecte marginal al que l’està sotmetent el govern de CiU", ha asseverat.

Els socialistes, finalment, han lamentat que no s’hagin atès les recomanacions d’Intervenció i no s’hagi presentat els plans de sanejament de la Gumtsa, de l’Escorxador i de la societat TortosaSport. "El sou del gerent de TortosaSport, que cobra molt més que el regidor d’Espai Públic que té dedicació exclusiva, només té sentit si el projecte de les piscines tira endavant; per tant, creiem que el millor fóra que s’elimini aquesta empresa, tal com recomana la Intervenció Municipal, i que el ciutadà pagui menys pels serveis que s’ofereixen". A més, Sabaté ha tornat a lamentar que s’haja  desat al calaix el projecte de les piscines i de l’aparcament de la plaça Joaquín Bau, i que "aquest espai emblemàtic del barri de Ferreries ofereixi un estat lamentable".

D'altra banda, quant a l’increment d’un 3% del servei del transport públic, que també s’ha dut aquest divendres al ple extraordinari, el grup socialista hi ha votat en contra perquè dissuadeix la ciutadania del seu ús i no afavoreix "per a res a la ja complicada mobilitat al municipi", on la falta d’aparcaments continua sent la gran assignatura pendent.  En aquest sentit, Sabaté ha recordat que mentre la ciutadania ha hagut de patir aquest darrer any l’increment de zones blaves, "continua sense tirar-se endavant l’aparcament de la plaça Mossèn Sol, vinculat a aquest increment". Finalment, els socialistes també han mostrat la seua preocupació perquè el conveni pel transport escolar preveu una aportació de 15.000 euros, i el pressupost només en contempla 5.000. “Confiem que no hagin de ser les EMD ni els usuaris els que s’hagin de fer càrrec de la resta", ha conclòs Sabaté.

Luna (PP) afirma que l'absència de consellers tarragonins és un 'menyspreu' de Mas

TARRAGONA.- Els diputats del PP per Tarragona, Rafael Luna, Jordi Roca i Alícia Alegret, han anunciat aquest divendres que presentaran una pregunta al Parlament de Catalunya, per conèixer els motius que han portat al president de la Generalitat, Artur Mas, a prescindir de tarragonins en el seu nou executiu. Segons Luna, aquesta absència de tarragonins "és una clara evidència del menyspreu que Artur Mas té per la província de Tarragona". De fet, el diputat del PP ha assegurat que "no es tracta de cap oblit, sinó més aviat d’una clara falta d’estima i de respecte cap a les nostres comarques".

Davant d'aquesta situació, Luna ha dit que "Tarragona també existeix", però que "sembla que Mas no ho deu saber, perquè és l’única província catalana sense representació al nou Govern". "Aquest Govern representa encara més a Barcelunya, i una mica menys a Tarragona". El diputat tarragoní ha mostrat la seua "preocupació" al respecte, ja que "durant els darrers dos anys del govern de Convergència, Tarragona ha estat completament oblidada, i no s’han complert molts dels compromisos establerts". Així, Luna s’ha compromès a "seguir lluitant perquè Tarragona pugui ser tractada com es mereix", i perquè tingua "el pes que li pertoca dins del context català".


Imatge: PP de Tarragona

Homs aposta per reestablir el diàleg amb el govern espanyol 'des del reconeixement mutu'

BARCELONA.- El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha reconegut aqust divendres que les relacions entre la Generalitat i el govern de l'Estat no poden continuar pel mateix camí. En una entrevista al programa 'El matí de Catalunya Ràdio', Homs ha afirmat que “hem de trobar la manera de construir uns espais de diàleg que ara no s’albiren, però que hi han de ser en el futur. Perquè ni nosaltres deixarem de ser el que som, ni ells poden continuar negligint com ara”. En aquest sentit, Homs ha afegit que s’han de trobar solucions a mig termini i ha remarcat que el govern català està disposat a fer "un primer pas pel diàleg" i "establir una reunió quan ells vulguin entre el president Mas i Rajoy", però sempre "des del reconeixement mutu". "Ens hem de posar a dialogar igual que hem de buscar diàleg a les institucions europees", ha dit el conseller.

D'altra banda, sobre les relacions exteriors del nou govern català, Homs ha comentat que, tot i que “no tenim una diplomàcia estructurada”, hi ha dos àmbits d’actuació. "Un en el terreny més polític a través dels grups parlamentaris, a nivell europeu; i després la presència a nivell individual de catalans al món", la qual cosa ha permès "anat teixint complicitats". El titular del departament de Presidència ha afegit que és el president Mas "qui portarà el pes de l’acció exterior", i que al costat tindrà al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, "una molt bona carta de presentació com a Govern i com a país".

Quant a l’estratègia espanyola respecte de l’economia catalana, Homs ha assegurat que "ja fa molts anys que ens ofeguen. Ens tenen sotmesos fa dècades a un dèficit fiscal inexplicable i constant". El conseller ha afegit que "quan a la vida fas coses sense cap ni peus, com exigir objectius de dèficit que en la seva anàlisi més freda ja es veu que són impossibles, això s’acaba girant en contra", ha conclòs en referència a l’actitud del govern espanyol.

Pel que fa a la nova legislatura que va començar ahir oficialment amb la presa de possessió dels membres del nou Govern, Homs ha afirmat que “tenim el propòsit de fer front a la crisi amb les eines disponibles, dir les coses pel seu nom, explicar a la ciutadania les circumstancies i donar la veu al poble perquè pugui decidir”
 

El PSC de Tortosa, a favor de la reforma federal de la Constitució Espanyola

TORTOSA (Baix Ebre).- L’assemblea de militants de l’agrupació local del PSC de Tortosa va aprovar aquest dijous a la nit, per unanimitat, una proposta de resolució en què expressa el seu suport a Pere Navarro, primer secretari del partit, i a l’executiva nacional "en el procés de renovació d’idees, de funcionament i d’obertura a la societat iniciat en el darrer Consell Nacional". Així mateix, la resolució aprovada per l'assemblea de militants del PSC de Tortosa expressa el seu suport al projecte socialista i catalanista que representa el PSC amb l’aposta per una Espanya plural, "amb un model d’organització federal que passa per una necessària reforma de la Constitució Espanyola, tal com ja ha anunciat l’executiva federal del PSOE".

De la mateixa manera, l’assemblea presidida pel primer secretari del PSC de Tortosa, Joan Sabaté, va mostrar el seu acord amb l’aposta per fer oposició "al govern de la dreta en defensa dels drets i la cohesió social, per unes polítiques d’impuls al creixement que creïn llocs de treball i que evitin que les polítiques d’austeritat perjudiquin als treballadors i als sectors més febles de la nostra societat".

Imatge PSC Tortosa

27 de desembre del 2012

El nou govern Mas prorroga el pressupost i reforma l'impost de patrimoni

BARCELONA.- El nou Consell Executiu ha aprovat aquest dijous al vespre, en la seua primera reunió de la legislatura, el decret de pròrroga del pressupost de la Generalitat per al 2012, que serà vigent fins a l’aprovació i la publicació dels comptes per al 2013. La norma que s’ha aprovat consolida els ajustos que s’han aplicat al llarg d’aquest any, i també manté el principi de prudència pel que fa a les perspectives fiscals del 2013. Així ho han explicat el nou conseller de la Presidència, Francesc Homs, i el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que han comparegut conjuntament en roda de premsa després de la reunió de l’executiu.


De cara a l’elaboració dels nous pressupostos, que es presentaran al Parlament entre finals de febrer i principis de març, el titular d’Economia i Coneixement ha esperat que “s’imposi el sentit comú” i que el govern central “flexibilitzi l’objectiu de dèficit del 0,7%”, un objectiu que ha qualificat de “barbaritat fora de la lògica econòmica” en un context de crisi. En cas contrari, ha advertit, “haurem de tocar os i el sacrifici que representarà sobre la població serà molt gran”. Mas-Colell ha fet extensiva aquesta petició a la Unió Europea: “Han d’entendre que el que fan és imposar patiment sobre els ciutadans, i fins i tot el Fons Monetari Internacional diu que és excessiu”.

Per aquest motiu, el conseller d’Economia proposa ampliar aquest límit fins a l’1,5%, una xifra “raonable” que representa una tercera part de l’objectiu que té l’estat espanyol pel 2013, ja que les comunitats autònomes són responsables d’una tercera part de la despesa. Imposar el 0,7% de dèficit, que suposa un ajustament equivalent a tot el que s’ha fet en els dos últims anys, “no té ni cap ni peus en un context de recessió” ha lamentat Mas-Colell, qui ha explicat que la diferència entre un objectiu de dèficit i l’altre suposa 1.600 milions d'euros.

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.



Siga quin siga l’objectiu de dèficit per al 2013, el conseller ha assegurat que els nous comptes “prioritzaran la despesa social i les mesures d’estímul de l’economia productiva” i ha explicat que el Govern actuarà “amb mentalitat de reversibilitat”. “Haurem de prendre mesures doloroses, però no ens avenim a que el volum de despesa que haurem de tenir en període de crisi sigui el sostenible i adequat a llarg termini”. En aquest sentit, Mas-Colell s’ha mostrat confiat que els ingressos fiscals augmentaran en el futur i que es podran “recuperar” els ajustaments actuals, “sense baixar els estàndards del que volem per al nostre estat del benestar”.

Modificació de l’impost de patrimoni

Després del pacte amb ERC, el govern de CiU també ha aprovat un decret per modificar l’impost de patrimoni, que rebaixa el mínim exempt dels 700.000 euros als 500.000 euros. A més, el tipus de gravamen augmenta un 5% en tots els trams tret del més alt, on s’incrementa un 10%. L’Executiu preveu recaptar uns 93,8 milions d’euros amb aquesta mesura. El conseller Mas-Colell ha destacat que tot i que es rebaixa el llindar mínim, “es manté per sobre de la llei anterior” que era de 200.000 euros. “ Hi haurà és gent que pagarà però no molta més”, ha explicat.

D'altra banda, el govern català ha aprovat un decret llei que permet ampliar en dos anys els termini per adaptar al llibre Quart del Codi Civil els testaments atorgats davant rector. Amb aquesta pròrroga, l’executiu garanteix que es respecti la voluntat testamentària, peça clau de la normativa successòria de Catalunya. A banda, l’executiu també ha prorrogat fins al 2015, mitjançant un altre decret llei, la suspensió del règim sancionador a determinades infraccions de l’àmbit de l’esport recollit en la Llei de simplificació normativa. D’aquesta manera, es vol continuar facilitant durant un període de temps més ampli l’adaptació del sector al nou text legal.

L'Ajuntament de Flix adquireix un nou lot de fotografies del Fons de FECSA


FLIX (Ribera d'Ebre).- L'Ajuntament de Flix ha adquirit la reproducció en format digital de 197 fotografies pertanyents al Fons de FECSA, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Les imatges fan referència en bona part a la construcció del pont sobre la presa, però també n'hi ha de pròpiament de Flix, de la construcció de l'embassament i la central hidroelèctrica, i de l'antiga navegació fluvial. El conjunt de les fotografies ha tingut un cost total de 453,10 euros. Tot i que dins la seua denominació es respectarà el seu origen com a fons pertanyent a l'Arxiu Nacional, les noves imatges passaran a formar part de la col·lecció fotogràfica de FECSA-ENDESA de l'Arxiu Municipal de Flix.

Una selecció d'aquestes imatges, impreses en format Din A4 -en la seua majoria- i en Din A3 es pot veure durant aquests dies a l'exposició "Flix, el pont i la navegació fluvial. Fotografies del Fons de FECSA de l'Arxiu Nacional de Catalunya", que es podrà visitar fins el proper dia 6 de gener a la sala Ca Don Ventura. La mostra compta amb diversos apartats temàtics: "Presa i pont", "Construcció de l'embassament i la central hidroelèctrica", "Visites i inauguracions", "Passos de barca", "Navegació fluvial", "El poble", "Vistes panoràmiques" i "Fàbrica electroquímica".

Segons l'Ajuntament de Flix, s'ha volgut donar un relleu especial a les adquisicions i a l'exposició de les imatges dedicades a la construcció del pont sobre l'embassament, ja que aquest 2012 s'ha dut a terme la reforma més significativa des que es va construir aquesta infraestructura, amb les obres de la nova passera per a vianants.

El bisbat de Tortosa enllesteix les obres d'ampliació de la residència Sant Miquel Arcàngel


TORTOSA (Baix Ebre).- La residència d'ancians Sant Miquel Arcàngel del bisbat de Tortosa ha invertit tres milions d'euros en la construcció d'una nova planta, que permetrà ampliar en 60 noves places les 150 actuals -70 de les quals concertades per la Generalitat-. L'ampliació, que s'ha de posar en marxa a principis d'aquest any vinent, suposarà disposar de 40 noves places de residència i 20 de centre de dia. El patronat que gestiona la residència, però, reconeix que l'elevada demanda de places públiques i la dificultat per concertar-ne de noves allargarà el període per ocupar l'ampliació. La nova planta, amb 2.360 metres quadrats construïts, albergarà 24 noves habitacions dobles, serveis, sales i serà també centre de dia. El patronat ha organitzat pel pròxim divendres, 4 de gener, un acte de benedicció de les noves instal·lacions a càrrec del bisbe de Tortosa i bisbe electe de Mallorca, Xavier Salinas, a mode de comiat. De fet, Salinas tenia fixada a Tortosa la seua residència en unes dependències del mateix complex de Sant Miquel Arcàngel.

"Volem donar servei a la gent que ho necessita. Però les administracions estan passant dificultats importants i no hi ha places públiques suficients per a tots. Esperem que això s'estabilitzi i poder emplenar aquesta ampliació per donar un servei a Tortosa i la comarca com hem fet des de fa 133 anys", ha admès aquest dijous el president del patronat que gestiona la residència, mossèn Josep Maria Membrado.

Ocupades ja les 150 places actuals -poc més de 100 de residència i la resta de centre de dia-, el patronat assegura que existeix una llista important d'espera per accedir al servei, però que majoritàriament es tracta de sol·licituds de places públiques que hauran d'esperar baixes o nous concerts per part de la Generalitat. "Ens van dir que farien tot el possible per concertar-ne algunes més. Però és complicat", sosté el mateix Membrado.

Les actuacions executades a la residència durant els últims temps permetran disposar, a més de noves habitacions, també d'un "servei de major qualitat i més ampli" per cobrir la necessitat de places detectada i dotar el centre de sales adequades per a diferents activitats, des de la formació de personal a espais polivalents per als internats. Distribuïdes en una planta semisoterrani, un altell, planta baixa i dues més, la nova ala de l'edifici podrà acollir també serveis administratius, arxiu, exposició permanent, despatxos professionals, farmaciola i les dependències del Patronat.

Abans de les obres d'ampliació, la residència disposava de 6.348 metres quadrats construïts, que ara seran 9.110, a més de 2.970 de zona enjardinada i 6.750 de zona verda amb horta, zones que han estat arranjades i reestructurades per permetre el seu ús per part dels residents i sense interferències dels serveis. La posada en marxa de les noves dependències també suposarà ampliar la plantilla actual de 75 treballadors, principalment, aquells dedicats a l'atenció de la gent gran.

La residència va ser fundada l'any 1897 per les Germanetes dels Pobres, que la van gestionar fins el 1985. A partir d'aquesta data se'n va fer càrrec el bisbat, que va decidir constituir un patronat per a la seva gestió i va encomanar la cura i atenció dels residents a les religioses Germanes de Nostra Senyora de Consolació.

Via ACN

Mas encomana als consellers que facen un govern de 'diàleg permanent'




BARCELONA.- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha encomanat aquest dijous al seu segon govern "diàleg permanent", tant dins com fora de Catalunya per afrontar aquesta nova etapa. Després que els consellers hagen promès el seu càrrec, Mas ha destacat la "musculatura política" del nou executiu, i ho ha justificat per les "inclemències" que vindran a partir d'ara i que el govern català haurà d'afrontar a l'hora de convocar la consulta. "No pot ser un govern il·lusionista des del punt de vista frívol, però tampoc pot ser un govern que enterri o malmeti les esperances de tot un poble", ha apuntat Mas. El president també ha demanat un executiu "de fets i capaç de prendre decisions", però alhora que siga "sensible al patiment".

Després que el nou secretari del Govern, Jordi Baiget, haja llegit el decret de nomenament de la vicepresidenta i dels consellers, els membres del nou executiu han promès el càrrec. Un a un, Artur Mas ha preguntat als diferents consellers si prometien "complir fidelment d'acord amb la llei les obligacions del càrrec" que han assumit cadascun d'ells, "al servei de Catalunya i amb lleialtat al president de la Generalitat". Tots ells han promès el càrrec, però la vicepresidenta, Joana Ortega, ho ha fet afegint-hi "amb l'ajut de Déu", fórmula que ja va fer servir fa dos anys en el seu primer nomenament.

Un cop fets els formalismes corresponents, Mas ha clos l'acte amb un discurs, on ha desgranat les característiques que vol que tinga el nou Govern. Ha encomanat, en primer lloc, que siga un executiu "de diàleg permanent" i no un executiu "de sorolls ni de crits". "No cal fer una gran sorollada ni tampoc cal cridar, simplement es tracta de parlar, de dialogar i sempre que es pugui arribar a acords i pactar", ha argumentat.

De fet, ha apuntat que aquest diàleg ha de ser dins de Catalunya i també fora, perquè cal continuar parlant amb l'Estat "per moltes diferències de projecte" que existisquen. "Diàleg hi ha de ser sempre", ha dit. Mas ha confirmat que l'estructura de les comissions bilaterals serà la mateixa, amb Josep Antoni Duran i Lleida presidint la part catalana.

El president ha destacat també la "musculatura política" del nou Govern. "Els temps ho requereixen", ha apuntat Mas, que avisat, però, que aquest perfil de partit "no ha de fer perdre ni un gram de qualitat i d'eficàcia". I és que aquest nou executiu, ha continuat Mas, ha de ser capaç de "mantenir el vaixell en flotació malgrat les inclemències que es trobi durant la travessia". "Ja sabeu que les inclemències hi seran i possiblement hi haurà més i més fortes", ha advertit.

A més, Mas no s'ha oblidat del gran objectiu de la legislatura, la consulta. "Aquest no pot ser un govern il·lusionista des del punt de vista frívol, però tampoc pot ser un govern que enterri o malmeti les esperances de tot un poble", ha assenyalat.

Augura decisions "difícils, però que calen"

Mas ha reclamat al seu executiu que siga un govern "de decisions, no només de paraules, sinó de fets". I és que el president ha augurat que caldrà enfrontar-se a decisions que "seran difícils, però que calen".

Al mateix temps, tot i que s'haja de ser capaç de prendre aquestes decisions difícils, el Govern haurà de ser, ha dit, "sensible amb el patiment creixent de molta part de la població catalana". També li ha demanat al nou executiu que siga "transparent, fiable, que digui la veritat des del primer dia, que sigui autoexigent i també humil en el seu comportament".

Reconeixement del govern sortint

Mas ha dedicat bona part del seu discurs a reconèixer la tasca del govern sortint. Després de deixar clar que algunes decisions les ha hagut de prendre "a contracor", ha donat les gràcies als membres de l'executiu per una dedicació "sense límits", un "compromís total" i per la seua "eficàcia". Segons Mas, l'executiu sortint "ha hagut d'enfrontar-se a problemes d'una gran magnitud, n'ha resolts molts i n'ha resolts molts més dels que hagi pogut crear". I ho ha fet, a parer de Mas, "amb molta cohesió interna i bon clima".

El president de la Generalitat ha fet un especial agraïment als que no continuaran en política, a aquells independents que tornaran a una activitat més privada, és a dir, Pilar Fernández Bozal i Francesc Xavier Mena. "No només gràcies, sinó també el meu reconeixement per ser persones atrevides, que actueu amb coratge i amb generositat, perquè en aquest moment, venir de fora de la política i ficar-se en un govern no és pas una cosa fàcil ni extremadament agraïda", els ha dit.

En canvi, als que surten del Govern però seguiran la seua trajectòria política, Josep Lluís Cleries i Lluís Recoder, també els ha donat les gràcies, i els ha recordat que formar part d'un executiu és només una etapa. Ja ha augurat que podran tenir funcions "rellevants" en el futur. Mas ha anomenat un per un tots els consellers sortints.

I als que segueixen els ha desitjat sort i "bona singladura" als que s'incorporen. Mas els ha avisat que arriben al Govern en un moment on hi ha "molts esculls, més del que sembla" i on hi haurà "obstacles molt grans i inclemències molt dures".

El president ha definit Francesc Homs, nou conseller de la Presidència, com un "col·laborador estret", però també s'ha referit a la resta de noves cares, com la de Santi Vila, a qui, segons Mas, li fa "il·lusió" el càrrec. Ha reconegut també que el nomenament de Neus Munté com a consellera de Benestar és una experiència "de les últimes hores, segurament inesperada", però ha confiat que la realitzarà bé perquè és una persona "molt bregada".

Via ACN

ICV critica l'elecció de Mas per un govern 'continuista' i de 'retallades'

BARCELONA.- La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha criticat aquest dijous el nou executiu nomenat per Artur Mas, en considerar que es tracta del "Govern dels mateixos" i que seguirà fent polítiques "continuistes" i de retallades. Camats ha lamentat que segueixin al seu càrrec el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, que ha dirigit la política d'austeritat i els màxims exponents, segons ella, de les retallades socials, els consellers de Salut i Ensenyament, Boi Ruiz i Irene Rigau. També ha celebrat que el conseller Felip Puig deixi Interior i ha desitjat sort a Ramon Espadaler, però ha considerat que no només es tracta de canviar de persones sinó de "polítiques de seguretat".

Just abans d'entrar a l'acte de presa de possessió dels consellers, Camats ha criticat el continuisme del Govern perquè, segons ella, seguirà fent les mateixes polítiques d'austeritat que han agreujat la crisi. A més, ha lamentat que Mas s'envolti dels seus seguidors més fidels. "Fa dos anys era el Govern dels millors i amb independents, ara és un govern tancat, amb fidelitat absoluta, amb els seus, amb els que l'han acompanyat a la campanya electoral amb l'aposta messiànica tant errònia", ha assegurat.

Sobre Felip Puig, ha celebrat que no segueixi a Interior, però ha lamentat que ocupi la cartera d'Empresa i Ocupació, perquè això demostraria que l'atur no serà la "prioritat" del Govern. A Espadaler li ha desitjat sort, però ha demanat que canviï les polítiques de seguretat, més ara en un moment de crisi i conflictivitat social. També ha criticat que la composició del Govern respongui als "equilibris interns de CDC i UDC", ja que, segons ella, "s'ha buidat la Vicepresidència" per donar competències a la nova Conselleria de Presidència, encapçalada per Francesc Homs.

Via ACN

El documental 'La ciutat efímera' retrata el dia a dia del festival Deltebre Dansa

DELTEBRE (Baix Ebre).- L’espai de creació Enclave de Deltebre serà aquest dissabte, 29 de desembre, l'escenari de la presentació del documental 'La ciutat efímera', una pel·lícula dirigida i realitzada pel jove deltebrenc Albert Vidal Ribes. 'La ciutat efímera' va ser enregistrat durant la darrera edició del Festival Deltebre Dansa, i explica com aquest pobles del Delta es transforma cada estiu, durant dues setmanes, en un dels principals centres europeus de creació de dansa i circ contemporanis. El documental té una durada de 38 minuts, i a més incorpora la música del grup CratOR, també de Deltebre, a la seua banda sonora.


En un context sense infraestructures culturals, amb l'atur pels núvols i amb els pressupostos municipals tocats per la tisora de l'austeritat i la crisi, 'La ciutat efímera' és "una història d'optimisme, d'esforç i de superació". Deltebre Dansa s'articula al voltant de les infraestructures bàsiques del municipi, les escoles, el centre cívic, les places, el carrer o els camps d'arròs, que passen a convertir-se en en improvisats aparadors multidisciplinars i lliures, oberts a la creació contemporània. Al cor de la ciutat, al campament, vint-i-quatre hores al dia, més de dos-cents professionals de més de trenta nacionalitats mantenen el pols d'una ciutat on el diàleg i l'intercanvi a través dels llenguatges de la creació formen part de l'ADN convivencial. És també una història d'amor, una història de coneixement i acceptació, on les arts del moviment irrompen amb força en el dia a dia d'un poble petit amb una mentalitat no sempre predisposada a canvis.

L’acte de presentació del documental compta amb el suport de l’Ajuntament de Deltebre. El regidor de Cultura, Joan Alginet, ha explicat que 'La ciutat efímera' dóna a conèixer la part més íntima i viva del Deltebre Dansa, un festival ambiciós i amb projecció de futur que és un referent en el món de la dansa". A més, Alginet ha destacat que Vidal és un gran coneixedor del festival. "Amb creadors com ell donem suport a joves que apugen el llistó creatiu del municipi", ha afirmat. L'autor, Albert Vidal, és llicenciat en Comunicació Audiovisual i ha cursat un postgrau en Disseny i Estratègies de Comunicació a Elisava. Del 2006 al 2012 ha treballat a Televisió de Catalunya  (TV3), a l'Àrea de Realització d'Informatius, com a ajudant de realització als Telenotícies, al Valor Afegit, a l'Àgora, a l'Infok, al Prepara't per a la TDT,  al Toc de Llum, als resums de l'any 2010 (Punt d'Inflexió) i 2011 (Un Món en Qüestió), i com a realitzador al canal de notícies 3/24.

El PSC lamenta que Mas mantinga els consellers de les 'retallades', tot i el suport d'ERC


BARCELONA.- El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha criticat aquest dijous la composició del nou Govern perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, ha mantingut els "consellers de les retallades i les privatitzacions"; Boi Ruiz, a Sanitat, i Irene Rigau, a Ensenyament. Segons Collboni, aquesta continuïtat indica que Mas vol seguir amb les "retallades lineals i errònies" i aquestes polítiques "neoliberals" malgrat el suport extern d'ERC, cosa que ha qualificat de "gran contradicció". Collboni també ha criticat la incorporació al govern català del "nucli dur sobiranista" de CDC, Francesc Homs com a conseller de Presidència, i de Germà Gordó, com a conseller de Justícia.

En declaracions recollides per l'ACN, Collboni ha opinat que en un moment en que cal prioritzar "el diàleg i la construcció de ponts" no es poden "radicalitzar les postures". El portaveu socialista criticat el "gir curiós" de Mas, per haver passat del "Govern dels millors" amb professionals independents al "contrari", amb polítics que no tenen res a veure amb el seu àmbit de gestió. Com a exemple d'això ha posat l'exconseller d'Interior, Felip Puig, que ha sortit "qüestionat" per la seua gestió i la manca de "transparència i de veritat". Per això, ha considerat "poc comprensible" que Puig passe a gestionar una àrea amb la qual "no hi té res a veure". En canvi, dels dos nous consellers més desconeguts per l'opinió pública, Neus Munté i Santi Vila, Collboni els ha desitjat molta sort i ha dit que en té una "bona opinió com a diputats".

Via ACN

Junqueras (ERC) nega haver participat en l'elaboració del govern

BARCELONA.- El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha avalat aquest dijous la composició del nou govern de la Generalitat, en afirmar que està convençut que "pot estar a l'alçada dels grans reptes del país" i en oferir el seu suport. Junqueras ha negat, però, que ERC haja participat en l'elaboració de l'executiu de CiU, però ha reconegut que l'ha conegut minuts abans que es fes pública per boca del mateix Artur Mas. De fet, Junqueras ha dit que el president de la Generalitat li ha comunicat el nom dels nous consellers en una trucada telefònica.

D'altra banda, el republicà també ha justificat l'augment del nombre de conselleries per la importància que hi haja un departament que incorpori l'àrea d'Afers Exteriors, i que explique els "incompliments" del govern espanyol i l'"arbitrari" sostre de dèficit que fixa l'Estat.

Via ACN

Tortosa torna a ajustar el pressupost i el redueix fins als 30 milions d'euros per al 2013

La Gumtsa executarà les obres de la nova seu d'Aigües de Tortosa i els projectes pendents del Pincat · L'Ajuntament canalitzarà el barranc de la Llet i obrirà l'avinguda Canigó · Es farà una nova oficina de Turisme i una aula didàctica al Museu de Tortosa · El consistori retallarà la partida destinada a personal en un 13,7 % ·

TORTOSA (Baix Ebre).-L'Ajuntament de Tortosa continua en la línia de constrènyer els pressupostos municipals, i aquest dijous ha presentat per al 2013 uns comptes per valor de 30 milions d'euros, que se sostenen amb retallades en despeses de personal i amb el manteniment del nivell d'ingressos gràcies a les millores introduïdes en la recaptació. "Condicionats" per les lleis estatals que limiten la despesa, l'equip de govern de CiU sotmetrà al ple extraordinari d'aquest divendres uns comptes per valor de 30,52 milions d'euros -un 1,79% més que l'any passat- i de 50,59 milions el grup municipal -un 1,46% menys-. La prioritat, segons l'alcalde, Ferran Bel, passa per mantenir el mateix nivell de prestació dels serveis públics amb menys recursos.

Bel, acompanyat de la tinent d'alcalde de Serveis Centrals, Matilde Villarroya, han presentat aquest migdia els detalls d'un pressupost que un any més ve protagonitzat per la contenció, pel manteniment de la qualitat de la prestació dels serveis públics, i per l'optimització en la gestió dels recursos públics. Els comptes municipals vénen condicionats per la difícil situació econòmica i financera del moment, per la incertesa dels exercicis futurs, i per les limitacions al creixement de la despesa imposades pel govern de l'Estat. Amb tot, l'Ajuntament no renuncia a continuar fent inversions i a potenciar totes aquelles polítiques dirigides a la promoció de la ciutat, sense haver de recórrer a l'endeutament.


L'alcalde ha assenyalat que aquest és un pressupost "complicat", que es fa en un context econòmic i social difícil i no exempt d'incerteses, motius pels quals "les previsions han de ser encara més prudents". Malgrat tot, Bel ha avançat que l'Ajuntament continuarà fent inversió, buscant subvencions per fer-ho possible, i ha citat d'exemple els recents convenis signats amb la Generalitat per fer possible l'aula didàctica del Museu de Tortosa i per redactar el pla especial de la Catedral, o la subvenció de fons Feder que permetrà que aquesta mateixa setmana es liciten les obres de canalització del barranc de la Llet i l'obertura de l'avinguda Canigó.

Les inversions es vehicularan principalment a través de la societat municipal Gumtsa i estaran finançades per ingressos de capital afectats, subvencions, romanents afectats d'exercicis anteriors i recursos corrents. L'import previst inicialment ascendeix a 3,4 milions d'euros. De fet, la Gumtsa executarà la nova seu d'Aigües de Tortosa i les obres pendents del Pla Integral del Nucli Antic de Tortosa (Pincat), mentre que l'Ajuntament tirarà endavant actuacions de caràcter plurianual com la canalització del barranc de la Llet, l'antiga carretera de Vinallop, una nova oficina de Turisme i una aula didàctica al Museu de Tortosa, així com convenis amb entitats socials i esportives, entre d'altres.

El pressupost té uns condicionants que afecten el seu disseny i execució. En primer lloc, el Pla d'Ajust aprovat per al'Ajuntament que recull les mesures que garanteixen que el consistori serà capaç d'atendre les obligacions adquirides a 10 anys vista per fer front al préstec per al pagament a proveïdors, d'acord amb el Reial Decret Llei (RDL) 4/2012. També la limitació al creixement de la despesa a tots els ajuntaments, fixada en l'1,7 % pel govern de l'Estat, així com el control estricte sobre totes les operacions econòmiques i financeres. Els comptes municipals per a 2013 també estan fortament condicionats per la situació d'extrema dificultat financera de les administracions superiors, que obliga a fer un càlcul a la baixa de les subvencions.

Pel que fa als ingressos, els trets més significatius són la congelació d'impostos i l'actualització a l'IPC de taxes i preus públics. També la millora dels processos administratius, de recaptació i de gestió tributària. Al mateix temps hi ha una disminució molt significativa de les subvencions finalistes de despesa corrent previstes. Inicialment, a diferència de 2012, es preveuen ingressos de capital per a l'execució d'inversions.

En relació a les despeses, hi ha una important disminució del capítol de personal, que pateix una disminució del 13,78%, fruit de les mesures incorporades al Pla d'Ajust i que contemplen l'amortització de places vacants generades per jubilació, un aspecte que l'Ajuntament de Tortosa aplica des de 2008. En aquest sentit, s'assenyala que el personal representa un 32,30 per cent del pressupost, mentre que l'any passat era del 39,07%.

També es preveu un estalvi significatiu gràcies a la licitació de tres contractes: el de la neteja dels edificis municipals, el de l'enllumenat públic, i el del transport urbà. De la mateixa manera, en l'aspecte organitzatiu, aquest 2013 l'Ajuntament de Tortosa ja no disposarà de cap organisme autònom, després de la integració de l'IMACT i del Patronat de Fires, amb l'objectiu d'aprofitar sinergies i estimular les economies d'escala. Encara en l'àmbit de la despesa, hi ha un augment dels interessos financers degut a l'efecte del RDL 4/2012, de pagament a proveïdors, i es fa un important esforç d'amortització del deute.



Pressupost de l'Ajuntament de Tortosa per al 2013

Localitzen el cadàver d'un motorista en un canal de reg de l'Aldea

L'ALDEA (Baix Ebre).- Aquest dijous al matí s'ha localitzat en un canal de rec el cos d'un motorista mort a l'altura del camí de l'ermita a l'Hostal dels Alls al municipi de l'Aldea, segons informa el Servei Català de Trànsit. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís de la localització del cos aquest dijous al matí a les 07.50 hores. Per causes que encara s'estan investigant, un conductor ha localitzat una motocicleta caiguda al voral del camí i el cos del seu conductor caigut en un canal de reg. La persona finada és un home de 61 anys d'edat i veí de l'Aldea. Fins al lloc de l'accident s'ha desplaçat dues patrulles dels Mossos, una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques i una dotació de la policia local.

Camacho (PP) carrega contra 'el govern dels separatistes i dels talibans' de Mas


Ciutadans també l'acusa de desfer-se dels consellers 'més moderats' i de voler destruir l'estat del benestar per poder construir l'estat propi · 

BARCELONA.- La presidenta del PP de Catatalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha carregat aquest dijous contra "el govern dels separatistes i dels talibans" que ha configurat, al seu parer, Artur Mas. En aquest sentit, Sánchez-Camacho ha carregat especialment contra el nou conseller de Presidència, Francesc Homs, per ser "l'ideòleg" de la consulta i "l'artífex" de la confrontació amb el govern espanyol. En roda de premsa, la líder del PP català ha lamentat que Mas haja substituït els sectors "més moderats i dialogants pels més radicals", i ha denunciat que el nou executiu català serà el govern autonòmic "més car" i amb més conselleries. I tot, al seu parer, per situar al seu voltant gent de la seva confiança i per mantenir els equilibris amb UDC i ERC.

Segons Sánchez-Camacho, Mas "ha esborrat els sectors més moderats i dialogants de CiU i ha posat els partidaris de la confrontació, de la ruptura i els sectors més radicals". La dirigent popular s'ha queixat que aquest govern tinga al capdavant els líders "més separatistes", que només insistiran en la "fractura, la divisió i el trencament de la cohesió social". "Hem passat del govern dels millors al dels mediocres, i ara al dels separatistes", ha constatat. S'ha referit especialment al nou conseller de la Presidència, Francesc Homs, que ha definit com "l'ideòleg del rumb de la col·lisió" que porta aquest govern. I és que segons Camacho, el seu departament tindrà la "missió d'adoctrinar i impulsar la confrontació permanent amb el govern d'Espanya per accelerar la consulta i que surti un resultat positiu". La presidenta del PP català també ha demanat a Mas que presente ja el pressupost per al 2013, tenint en compte que molts consellers repetiran i ja deuen tenir, ha dit, un esborrany dels seus comptes.

Per la seua banda, el portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, ha assegurat que el nou Govern configurat pel president de la Generalitat, Artur Mas, "vol destruir l'Estat de Dret i de Benestar per construir un Estat propi". Cañas ha assegurat que Mas ha premiat els consellers "radicals" com Francesc Homs, nou conseller de la Presidència, i Felip Puig, nou titular d'Empresa i Ocupació, i ha "castigat els moderats" com la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal. De fet, el dirigent de Ciutadans ha considerat que aquest nou executiu ha estat "dissenyat pel comitè d'operacions de Mas i Junqueras per la sedició". El portaveu de Ciutadans també ha acusat el nou conseller de Justícia, Germà Gordó, de ser "un vell conegut de l'aparell de CiU" i l'ha relacionat amb "totes les trames vinculades al partit i que està implicat en el cas de les ITV". De fet, ha advertit que Gordó "podria ser el primer conseller que es podrà veure al davant i al darrere de la justícia", en referència a la seua suposada vinculació en casos de corrupció.

Cañas ha qualificat a la titular d'Ensenyament, Irene Rigau, com "la consellera de la insubmissió i del fracàs escolar, la que persegueix i roba els drets fonamentals als ciutadans de Catalunya i que el seu balanç és catastròfic", i al conseller de Salut, Boi Ruiz, com a "responsable del desmantellament de la salut pública". Sobre el traspàs de Puig a Empresa i Treball, Cañas ha evidenciat "la seva incapacitat per gestionar la seguretat a Catalunya" i ha recordat que per Puig "passaven determinades decisions quan estava en el Departament d'Obres Públiques, que acabaven beneficiant a persones afins a CiU".

Via ACN 

Amposta remodelarà la canalització de la nova plaça del mercat per evitar accidents de vianants

AMPOSTA (Montsià).- L'equip de govern de CiU de l'Ajuntament d'Amposta s'ha compromès a remodelar el desguàs de la nova plaça del mercat, inaugurada fa un any, després d'haver rebut tres reclamacions patrimonials per caigudes de vianants i que els grups de l'oposició hagin demanat solucions des de fa mesos. El ple del passat divendres va aprovar per unanimitat una moció d'ERC exigint una actuació efectiva, després d'haver constatat que el solc de desguàs que creua longitudinalment el paviment de la plaça ha provocat diversos accidents, tres dels quals han estat objecte de reclamacions patrimonials contra l'Ajuntament durant l'últim any, el temps que porta obert al públic aquest espai.

La qüestió ja havia estat objecte de controvèrsia al ple poques setmanes després de l'obertura de la plaça de Ramon Berenguer IV, quan el grup municipal del PSC va preguntar pels accidents ocorreguts a l'espai en pocs dies i que ja van generar dues reclamacions patrimonials. En aquell moment, l'alcalde, Manel Ferré, va relativitzar les caigudes -algunes de les quals van acabar amb traumatismes ossis en persones d'edat avançada- i va apuntar que la constructora podria acabar introduint millores que en reduïssin la perillositat.

Aquest cop, però, l'equip de govern de CiU va acceptar votar favorablement la moció, amb la condició que no s'imposin terminis temporals per a l'execució i sense encara saber d'on sortiran els fons per a l'obra -si del propi consistori o de subvencions d'administracions superiors-. "Només tenim tres denúncies, però som conscients que hi ha gent que ha tingut alguna caiguda", ha reconegut l'alcalde. El consistori ja va encarregar temps enrere un pressupost del que costaria el canvi del canalet per un altre sistema més segur: entre 25.000 i 30.000 euros.

Segons ha apuntat l'alcalde, la instal·lació del solc de desguàs al mig de la plaça estava ja prevista al projecte aprovat pels serveis tècnics i el ple. "Compleix totalment la normativa urbanística", sosté. "Potser en el moment d'aprovar el projecte de l'obra els regidors o els serveis tècnics haurien d'haver fet alguna observació sobre el canal", ha abundat, tot recordant que es tracta d'un tipus de desguàs obert sobre el paviment que ja es va utilitzar en diversos carrerons del nucli antic.

Aquesta situació, des del punt de vista normatiu i legal, impedeix també, de fet, traslladar les responsabilitats a l'empresa constructora de la plaça -a qui sí se li va derivar una de les tres reclamacions patrimonials perquè es va produir amb l'espai encara en obres-, tot i que encara no hagi tingut lloc la recepció formal de la remodelació. "Ha executat correctament el projecte, que preveia la canalització i no podem demanar-li cap responsabilitat i que ho assumeixi: ho haurem de fer l'Ajuntament", conclou Ferré.

Reclamacions desestimades

En canvi, segons ha avançat, el consistori ha rebutjat les dues reclamacions patrimonials que té pendents, amb el mateix argument. Tot i que el consistori disposa d'una assegurança amb franquícia per traslladar aquests casos, els dos accidents denunciats un cop ja estava inaugurada la plaça no tindrien dret a compensació. "Compleix la normativa i no es pot acceptar la reclamació. Si no s'ajustés a la norma, sí que en tindríem l'obligació", ha tancat.

Per la seua banda, el portaveu del grup municipal d'ERC, Adam Tomàs, va mostra la seva satisfacció pel compromís adquirit per l'equip de govern de CiU "perquè posa de relleu que hi ha un problema". "Només hi ha tres denúncies, però això no vol dir que no hagin hagut més accidents", ha advertit. Tomàs ha recordat que el solc de desguàs és un "problema, especialment per a la gent gran" que sol transitar per l'espai, amb "poca visibilitat i mobilitat". "Si ho ha d'assumir l'Ajuntament, no es pot posar preu a la seguretat dels ampostins i ampostines, sigui que s'hagi de fer per trams, demanant subvencions o el propi consistori", ha reblat Tomàs.

Disqus for Marfanta