75 anys de l'entrada de les tropes de Franco a Tortosa i de la voladura dels tres ponts sobre l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- El 13 de Gener del 1939 és més conegut a Tortosa que el 18 d'abril del 1938, tot i que la segona data és conseqüència de la primera. Avui just fa 75 anys, les tropes feixistes del general Franco entraven a Tortosa però no travessaven el riu, ja que la ciutat no va ser ocupada totalment -o alliberada, fent servir el llenguatge dels nacionals- fins al 13 de gener del 1939. Tortosa, que ja havia estat ciutat màrtir des que el 1937 van començar els bombardejos sobre la població civil indefensa- va esdevenir a partir del 18 d'abril de 1938 la primera línia d'un front de guerra que es va establir durant més de nou mesos a banda i banda de l'Ebre, a causa de la voladura dels ponts.

75 anys després, podem conèixer com va ser l'ocupació del marge dret de l'Ebre gràcies a Raffaello Patuelli, l'enviat especial del periòdic IL LEGIONARIO, el diari que informava els voluntaris italians que combatien al costat de Franco. Des del març del 1938, la redacció d'aquest òrgan de propaganda feixista s'havia traslladat de Valladolid, a l'antiga oficina d'El Noticiero de Saragossa. Patuelli, del qual es troben poques referències, té el dubtós mèrit d'haver escrit la crònica de l'arribada dels feixistes al marge dret de l'Ebre, amb l'ocupació de Jesús, Roquetes, el barri de Ferreries i el sector de la Casota. Patuelli ja tenia una certa experiència en aquest camp, ja que també figura com el veritable autor del documental Liberazione di Bilbao, un curtmetratge de 17 minuts fins fa poc atribuït a Corrado d'Errico.

De fet, les paraules de Patuelli sobre l'ocupació de Tortosa s'assemblen molt a la descripció del documental sobre la caiguda de Bilbao, amb els soldats feixistes que porten la civilització a una ciutat plena d'edificis en ruïna i grafits a les parets. A més, el documental va estrenar-se el 5 d'abril, uns dies abans que IL LEGIONARIO publiqués la seua crònica, amb el títol Entrada a Tortosa amb els carros de combat dels legionaris. I tot seguit, els subtítols A trenc d'alba del 19 d'abril sobre els ponts de la mateixa Tortosa i de l'altra riba llegeixen: «Viva il Duce».

La traducció que avui podem llegir és la que Vittorio Merello i el tortosí Ramon Miravall van publicar, fa uns anys, a la revista gratuïta L'Estel. A la seua crònica, Patuelli explica que entra a Tortosa dins d'un carro de combat, a primera hora del matí del 19 d'abril, amb mig cos fora de la torreta del tanc. Recorda que el dia anterior, a les vuit del vespre, cinc carros de combat han sobrepassat Roquetes i han arribat a Tortosa. En realitat, el periodista parla de «la misma Tortosa», com diuen els espanyols», una expressió literal que demostra la importància estratègica que té la nova posició, però també el fet que el nom de Tortosa s'utilitzava per designar tota la regió de l'Ebre. Patuelli diu que els tancs havien passejat pels carrers, i que responien a qualsevol ràfega disparada des de la foscor. Tot seguit, els carros de combat dels italians arriben al pont de ferro dinamitat «una hora abans».

Aquí el periodista potser peca de falta d'informació o d'excés de propaganda, ja que l'escriptor i regidor Joan Cid i Mulet va escriure que el pont de l'Estat va ser dinamitat al vespre del 16 d'abril, i no del 18 d'abril. Durant la nit, una explosió molt gran retronava per les muntanyes i els legionaris italians havien vist una claror que il·luminava tota la vall de l'Ebre, «com si Tortosa sencera hagués explotat». Es pregunten si els republicans han dinamitat un altre pont, ja que també hi havia els ponts de la Cinta -on encara avui s'aixeca el monument als caiguts de la Batalla de l'Ebre, inaugurat pel mateix Franco l'any 1996- i també el pont del tren. Ja al matí, el periodista explica que es troben els últims milicians perduts, que caminen sense rumb i amb els fusells a l'espatlla pels carrers de Roquetes i per la carretera de Tortosa.

Per la seua banda, el barri de Ferreries és buit, abandonat i «quasi somrient sota el sol», mentre els tancs avancen i aixafen la ferralla escampada per l'ample del carrer. Els cables telefònics pengen per tot arreu i el soroll dels carros de combat italians interrompen, amb el seu fragor, el silenci dels carrers deserts. Patuelli diu que «els palaus tenen les portes i les finestres obertes», però no deixa clar si està parlant d'algun gran casalici del marge dret, com la casa del metge Llorca -que sí apareix en una de les fotografies-, o dels palaus de l'altra banda del riu -es veu el palau del Bisbe- «amb les finestres negres així com ulls buidats».

El cronista dibuixa «l'abandonament petrificat d'una ciutat moderna, destruïda, evacuada, que sembla descoberta molts segles després». Però més endavant parla d'uns «rojos» que, ajupits des de l'altra riba, disparen algunes ràfegues, ja que els republicans «esperen que l'Ebre els protegeixi». La veritat és que ho va fer, ja que la ciutat va resistir tota la Batalla de l'Ebre i va ser front de guerra durant uns mesos més, fins que el 13 de gener els feixistes van ocupar totalment Tortosa.




Només uns dies després, el mateix mes d'abril del 1938, però ja a dins Tortosa, els corresponsals de la British Pathé filmaven un noticiari en què es podien veure els edificis esbudellats pels bombardejos de Franco. En les imatges es reconeixen l'actual plaça de la Pau, l'avinguda de la Generalitat a l'altura del mercat municipal, la cantonada del carrer Sant Blai amb el carrer Cervantes i el carrer Teodor González, i una imatge de la plaça d'Alfons XII, amb la imponent façana de l'antic cinema Coliseum. Només aquí es veu la figura d'una persona, un home que mira la càmera enmig de les runes que ocupen el carrer Argentina i part de la plaça. Tot seguit, apareixen les restes d'algunes façanes sense cases, i també la imatge terrible d'algunes cases sense façana, amb les cadires buides i altres mobles a les habitacions.

Tortosa va ser una de les ciutats de la zona republicana més castigades per l'aviació franquista, i ja des del segon bombardeig (el 22 de març de 1937, que va registrar onze morts, cinc xiquets i sis dones), la població civil va pagar amb víctimes mortals el terror aeri. De fet, durant els primers dies d'abril del 1938, els bombardejos sobre Tortosa s'havien intensificat, tot afectant el raval de Sant Llàtzer, l'estació del tren, l'Eixample, el barri de Pescadors, el mercat municipal i l'església del Roser, però també l'Observatori de l'Ebre, a Roquetes. El fet que Tortosa es convertís en front de guerra va obligar les autoritats municipals a evacuar la ciutat i a traslladar l'Ajuntament fins al Perelló.