El recurs de l'Estat a la declaració independentista d'Amposta va ser presentat fora de de temps

AMPOSTA (Montsià).- El jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha decidit no admetre el recurs presentat per l'advocat de l'Estat, representant a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona, en contra de la moció aprovada pel ple de l'Ajuntament d'Amposta el passat mes de gener a favor de la consulta per la independència de Catalunya. El jutge ha rebutjat el recurs perquè va ser presentat un més després que acabés el termini establert de dos mesos després de la notificació de l'acord. L'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha valorat positivament la notícia, i ha recordat que, d'haver prosperat, cap dels acords presos pel consistori suposaven efectes jurídics en forma de deures, obligacions o càrregues.

El consistori, que va notificar els acords adoptats -arran d'una moció presentada pel grup municipal d'ERC, a l'oposició, que va comptar amb els vots a favor de l'equip de govern de CiU i un regidor socialista, també a l'oposició- a la presidència del govern espanyol, ha vist ara com el retard de l'advocat de l'Estat en la interposició del recurs deixa en paper mullat el procés judicial.

El text aprovat, concretament, instava el Parlament de Catalunya a convocar, quan fos pertinent, una consulta sobre la independència de Catalunya. També refermava el compromís d'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i donava suport a les accions que emprengués l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a més de lluir l'estelada al balcó de l'Ajuntament cada Onze de Setembre. Per últim, i dins del preàmbul, declarava la ciutat d'Amposta com a territori català lliure.

A banda de l'argument que el recurs s'ha presentat fora de termini, Ferré ha recordat que els serveis jurídics municipals van al·legar també que els acords no suposaven una manifestació del dret de petició que no és impugnable, en aquest cas, referent a la qüestió de la consulta. "No hi cabia recurs", ha clarificat. "És del tot inimpugnable el ja famós dret a decidir i que la nació pugui fer una consulta per decidir què vol fer en el futur", ha raonat.

Més i tot, en el cas de la declaració de territori català lliure, el consistori ja va "evitar" expressament la seua inclusió en la part resolutiva, deixant-lo en el preàmbul. "Des del punt de vista del dret administratiu, són declaracions sense efectes jurídics que no suposen deures, obligacions o càrregues per a l'Ajuntament", ha argumentat l'alcalde.

Via ACN