L'informe, elaborat per la unitat tècnica de la Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia General de l'Estat a petició del fiscal de Medi Ambient de Tarragona -com un dels últims tràmits pendents reclamats pel jutjat en el marc de les diligències prèvies per aquest cas-, resumeix les seues 42 pàgines d'extensió en catorze conclusions. De fet, els seus taxatius arguments contra el projecte de regadiu en la seva globalitat van molt més enllà de l'objecte inicial que denunciava el moviment transvasament, amb qui, curiosament, coincideix en moltes de les seues valoracions.
Bona part d'aquestes crítiques apunten cap al fet que es tracti d'un projecte "sense objectius clars ni ben dissenyats", segons subratlla la portaveu de la PDE, Susanna Abella, fet que obre la porta a altres utilitzacions com la de la transferència. En aquest sentit, argumenta la Fiscalia que l'execució del projecte de regadiu respondria a la voluntat de donar un ús a una infraestructura construïda fa 40 anys i que havia quedat totalment obsoleta, més enllà del plantejament formal d'impulsar l'activitat agrícola.
En aquest punt, s'alinea clarament amb les advertències històriques del moviment antitransvasament quan sosté, en les seues conclusions, que el projecte no exclou, un cop posat en marxa, altres usos futurs com la d'un transvasament cap a Castelló i la resta del País Valencià. La PDE ha precisat que malgrat Fiscalia tampoc ha pogut accedir a l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, sí que, mitjançant inspeccions i estudis tècnics sobre el terreny, ha constatat que té un volum "sobredimensionat", en quant a demanda d'aigua per al regadiu -sobre el paper, 74 hectòmetres cúbics anuals per irrigar 16.800 hectàrees de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià-. Tot i que inicialment els promotors apostaven per 19 metres cúbics per segon, la xifra ha anat variant cap als 15 i els 12, però sense precisió formal.
Els 22 hectòmetres cúbics de Castelló
Segons el portaveu antitransvasista, Manolo Tomàs, l'estudi incorpora una anàlisi tècnica de tres escenaris de viabilitat per justificar el regadiu, en funció de l'ús de l'aigua per a transformació citrícola o reg de suport. "De les tres opcions de regadius, -els promotors- agafen l'opció que consumeix més aigua. Això no està motivat", sosté. Així, en el cas "més favorable" de rendibilitat, el consum no superaria els 51 hectòmetres cúbics. "A ple rendiment -amb tots els regants previstos-, al canal li sobren 22 hectòmetres cúbics, que és el que demana Castelló. En la dotació inicial ja hi ha prevista l'aigua que reclama Castelló", ha reblat el mateix Tomàs, qui ha valorat també la conclusió de Fiscalia que el traçat telescòpic incorporat per evitar suspicàcies pot resultar "fàcilment reversible".
Tot un torpede a la línia de flotació d'un dels grans "mites" creats pels defensors del projecte: l'afirmació que "el canal crearà riquesa". "Inversions tan importants per a superfícies tant petites no resulten rentables. S'ha d'anar més enllà del canvi de conreu. Les últimes campanyes de cítrics han estat dolentes", sosté Tomàs, sobre una obra en la qual el Govern ja ha invertit directament uns 60 milions d'euros d'uns 330 milions de cost global. La PDE ha tornat a reclamar una auditoria sobre la destinació d'aquests diners públics. "No és una inversió productiva, és extractiva" insisteixen.
Per si tot això fos poc, l'informe recorda que el projecte no ha previst les potencials afectacions de la detracció d'aigua de l'Ebre per al regadiu en el règim hídric del tram final del riu i les seues conseqüències sobre el Delta, entre les quals, la salinització i la regressió. Tampoc la contaminació del sòl que poden suposar determinades activitats agrícoles, com el conreu de cítrics, i les afectacions sobre la qualitat de l'aigua, el paisatge -sobre el qual, el projecte no incorpora cap estudi- i el medi ambient en general.
Bassa en zona protegida
Sobre la bassa denunciada per la PDE, el document assenyala que, efectivament, estaria construïda sobre una zona catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA), a més d'estar inclosa dins la Xarxa Natura 2000, fet que vulneraria les normatives ambientals europees, amb possibles afectacions sobre la fauna i la flora de l'espai.
Tot plegat, els antitrasvasament veuen en l'estudi jurídic la reafirmació dels seus arguments per part d'un organisme no directament implicat i de fora del territori. Un document que els "encoratja a seguir". "Valorem la seriositat i el rigor del treball. Demanem a les autoritats competents i tots els sectors implicats en aquest projecte de transvasament a Castelló que respectin a la societat ebrenca i ja n'hi ha prou de dir mentides. Estan creant una falsa il·lusió sobre aquest canal", ha assegurat.
Toc d'atenció al Govern
Tomàs, que ha volgut donar un toc d'atenció a les administracions perquè reflexioni i modifiquin el projecte en defensa del territori, ha recordat que "juntament amb el Segarra-Garrigues i els pous de Vinallop connectats al minitransvasament", el canal Xerta-Sénia "és la segona edició de l'aventura del Consorci d'Aigües de Tarragona amb efectes econòmics perjudicials per al desenvolupament econòmic territori".
La PDE, que coneixia des de fa un mes el contingut del document, assegura haver esperat prudencialment unes setmanes per no interferir en les diligències prèvies obertes pel jutjat número 2 de Tortosa arran la seua denúncia sobre la construcció de la bassa en terreny protegit. "Demostra que no ens equivoquem. Les normes són per a tots", sosté Abella, per la seva banda. La qüestió, però, amenaça ara el projecte en la seua totalitat. "Si ens la peguem com a territori -amb aquest projecte-, nosaltres no tindrem responsabilitats", ha advertit finalment Tomàs.
Via ACN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.