Un dels grans objectius del Departament de Governació és aconseguir un nou model d’Administració local. En aquest sentit, el projecte de llei de Governs Locals és fruit d’un procés participatiu plural i de la complicitat de les entitats municipalistes, els consells comarcals, les diputacions i de tot el món local. També és del tot respectuós amb el règim especial d’Aran i amb les disposicions de la Carta Municipal de Barcelona.
Joana Ortega ha enumerat els principals objectius de la llei “amb un plantejament molt clar d’autogovern i sentit de país”: la determinació de les funcions i competències de cada nivell de govern, la simplificació de les estructures administratives, evitar les duplicitats organitzatives i d’actuació, definir el sistema de relacions entre els diferent nivells d’administració i regular i coordinar totes les administracions locals coexistents a Catalunya. També és una llei que vol fomentar la transparència i la participació.
Sostenibilitat financera i eficiència en la prestació de serveis
La vicepresidenta ha afirmat que “si volem un país sostenible, les seves administracions també ho han de ser”. A més de la sostenibilitat financera, la llei també vol assegurar l’eficiència en la prestació dels serveis. Així, el projecte suprimeix el recurs a l’assignació de competències. “La Generalitat ja no podrà delegar serveis als en locals si no van acompanyats de finançament”, ha subratllat la vicepresidenta.
Fusió voluntària de municipis i regulació de les EMD
La vicepresidenta ha explicat que es fomentarà la fusió voluntària de municipis mitjançant un programa d’incentius allà on ho justifiquin elements històrics, identitaris, geogràfics i econòmics. En aquest sentit, ha felicitat els alcaldes dels quatre municipis del Pallars Sobirà (Esterri d’Àneu, Guingueta d’Àneu, Espot i Alt Àneu) que han pres la decisió de fusionar-se voluntàriament.
En relació a les entitats municipals descentralitzades, Joana Ortega ha destacat que “per primera vegada comptaran amb una regulació desenvolupada” i ha afegit que “seran una eina més per al foment de la fusió voluntària de municipis”.
Consells comarcals, prestadors de serveis mancomunats
Pel que fa als consells comarcals, la vicepresidenta ha explicat que, d’acord amb l’Estatut, han d’esdevenir els principals ens de prestació mancomunada de serveis als municipis. A més, seran els encarregats de gestionar els serveis mínims municipals, especialment en el cas dels municipis inferiors a cinc mil habitants quan aquests municipis no assoleixin els estàndards de qualitat. “En els municipis i entitats municipals descentralitzades inferiors a mil habitants, la comarca prestarà directament alguns serveis mínims”, ha dit Joana Ortega.
El principal òrgan de govern de les comarques serà el Consell d’Alcaldes, en el qual els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la seva població. Així mateix, en els consells comarcals amb més de deu municipis es podrà crear una junta de govern amb un màxim de set membres. Això vol dir que desapareixen els consellers comarcals. Aquest important canvi, ha assegurat la vicepresidenta, significarà la supressió de 1.034 càrrecs públics remunerats.
Una altra novetat que ha destacat la titular de Governació en la seva intervenció és l’afectació dels consells comarcals de l’àrea metropolitana de Barcelona, en el sentit que o bé desapareixen o bé disminueixen la seva mida. “El principi és que allà on existeix una àrea metropolitana, ha de substituir el consell comarcal i assumir-ne les funcions en l’àmbit territorial corresponent”, ha dit Joana Ortega.
Consells de vegueria en comptes de diputacions
Un altre capítol important de la Llei se centra en els canvis que afecten les vegueries i les diputacions. En aquest sentit, la vicepresidenta ha afirmat que en la situació actual no es poden crear més ens ni anar-los duplicant i ha anunciat que els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials quan es compleixin les condicions previstes a la Disposició Transitòria Primera de la llei 30/2010 de Vegueries.
“Mentre això no es produeixi”, ha dit, “totes les referències de la Llei de Vegueries i les determinacions que inclou aquesta llei, s’han d’entendre aplicables a les diputacions provincials, les quals queden integrades en la estructura d’administració local de Catalunya”.
Racionalització del sector públic local
La Llei també incorpora la prohibició de crear noves mancomunitats o consorcis quan es pretengui desenvolupar un servei o competència ja desenvolupat per una altra administració o bé quan aquest servei o competència el pugui prestar o exercir el consell comarcal o l’àrea metropolitana. Totes aquestes entitats també seran objecte d’extinció automàtica en cas de duplicitat, manca de presentació de comptes o de dèficit continuat.
Un altre punt important és la regulació de la retribució dels representants locals. Així, s’estableix que la llei de pressupostos de la Generalitat fixarà anualment els límits màxims de les retribucions i drets d’assistència anuals a percebre pels representants locals a Catalunya, havent-se de fixar aquests límits en funció del tipus d’ens local, de la població, de les circumstàncies econòmiques de l’ens local i de les tasques i funcions assignades al representant que les hagi de percebre.
Llei d’Hisendes Locals
La vicepresidenta també ha posat èmfasi en el fet que “no tota la reforma del món local s’acaba amb aquesta llei” i ha explicat que ja “treballem en la que ha d’esdevenir la Llei d’Hisendes Locals, la de simplificació dels processos administratius locals, coneguda popularment com a Òmnibus Local, així com la refosa de tota la legislació local, en el Codi de Dret Local de Catalunya”.
Imatge Generalitat de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.