14 de setembre de 2013

Albert Sánchez Piñol: 'Tortosa és important a 'Victus' perquè el setge de 1708 va ser clau a la Guerra de Successió'

TORTOSA (Baix Ebre).- L'escriptor Albert Sánchez Piñol, autor de la novel·la 'Victus' sobre la Guerra de Successió i els fets de 1714, ha tornar aquest divendres a les Terres de l'Ebre per parlar de la seua obra al Club de Lectura de Tortosa. Dimecres passat, per la Diada, Sánchez Piñol també va ser a Amposta, on va participar a la Via Catalana per la Independència. En aquesta conversa, l'escriptor repassa l'actualitat nacional i afirma que, a diferència de fa 300 anys, el conflicte entre Espanya i Catalunya ja no es pot resoldre a canonades. Sánchez Piñol també destaca la importància de Tortosa durant la Guerra de Successió i apunta que la ciutat hauria de commemorar d'alguna manera el setge que va patir el 1708, un episodi bèl·lic que també juga un paper central a 'Victus'. De la mateixa manera, l'escriptor avança que està treballant en els guions cinematogràfics de 'Victus' i de 'Pandora al Congo'. I que li agradaria fer una segona part de 'Victus', amb l'enginyer militar Martí Zuviría ajudant els indis americans a combatre els colons anglesos l'any 1715.


-En pocs dies ha vingut dues vegades a les Terres de l'Ebre. Per la Diada va ser a Amposta, participant en la Via Catalana. Què li ha semblat, aquesta experiència?
-Sí, vaig participar-hi just al tram del pont d'Amposta. Si la Via Catalana no és un èxit polític, ja no sé què és. A més, hi havia molts poders que tenien l'expectativa que això es desinflaria. I un any després [de la manifestació de la Diada a Barcelona], la cosa encara és més tumultuosa. Tant de bo l'Ebre portés tan de cabal com la Via Catalana duia de gent! Es poden discutir xifres, però ara podran comptar les persones, ja que hi havia fotògrafs des del principi fins al final. Qui no vulgui extreure les conseqüències, és perquè no vol.

-Sembla, precisament, que el govern de l'Estat no pensa canviar la seua estratègia, el seu discurs...
-No, sembla que no. Però ells sabran, perquè jo no estic en el seu lloc. En una societat democràtica només calen dues coses, a l'hora d'aconseguir un objectiu: tenir majoria social i tenir perseverança. A mi és l'únic que em preocupa, que aquestes dues coses es mantinguin. La resta, d'alguna manera, ja es trobarà, com diria Zuviría (el protagonista de 'Victus'), "la brecha en las murallas". Abans o després, això ha de desbordar. Per promocionar els llibres he viatjat molt per l'estranger, i intento explicar la situació el més objectivament possible. Però quan arribem al punt que els has d'explicar que hi ha un govern que diu que votar és antidemocràtic, ja pleguem-hi. La Via Catalana és la força d'un moviment cívic i pacífic que només demana això.

-Cada vegada hi ha més gent que té la sensació que la relació d'Espanya amb Catalunya no ha canviat tant, després de 300 anys, no?
-Quan vaig escriure 'Victus' n'era molt conscient. Anava trobant documentació i n'hi havia coses que clamen al cel. Hi ha paral·lelismes absolutament increïbles, que la gent no es pot ni imaginar. Després de la Guerra de Successió, els testimonis botiflers i borbònics deien que això havia sigut cosa de quatre. (Riu) És que és així, deien que eren quatre exaltats, i que no representaven a ningú. Però al mateix temps que constates els paral·lelismes, també veus les diferències. I és que avui en dia és inimaginable resoldre un conflicte polític a canonades. I això, per a qualsevol moviment democràtic, és un avantatge fonamental.

-Ha vingut a les Terres de l'Ebre per participar en la Via Catalana, i ara a Tortosa per parlar de 'Victus' al Club de Lectura de la biblioteca Marcel·lí Domingo. S'esperava un èxit tan important des del punt de vista del públic i de la crítica, amb aquesta novel·la històrica?
-Honestament, quan treus un llibre mai saps què passarà. Un llibre és un pàgina en blanc, paradoxalment, en el sentit d'èxit de públic o comercial, o com li vulguem dir. Per tant, com deia Napoleó, hem de començar les nostres campanyes des de les pitjors de les perspectives possibles. Però és clar, 'Victus' ho ha desbordat per l'altra banda. Quan pensava el llibre i quan el redactava, qui anava a pensar que hi hauria una edició coreana, per exemple. Per a mi, això és una gran satisfacció, i et parla dels lectors, que és el que més m'importa. I quant a les Terres de l'Ebre, els hi tinc un especial carinyo, perquè sé que us queixeu del centralisme dels barcelonins. Ho entenc molt bé perquè part de la meva família prové del Matarranya, que és un lloc encara més allunyat que la Quinta Província. Potser és la sisena o la setena, perquè encara estan pitjor... Per nosaltres suposa un esforç venir fins aquí, però sempre he estat molt partidari dels clubs de lectura de les biblioteques, perquè representa fer una xarxa cultural d'una manera molt invisible. Que no acostuma a sortir als mitjans però que promociona la lectura i literatura. El gran èxit dels clubs de lectura és que l'endemà algú llegirà un llibre. A més, no es practica gaire fora de Catalunya...

-La ciutat de Tortosa, les seues muralles, tenen un paper important a la trama de 'Victus'. Realment va ser important per a la defensa de Catalunya, la plaça de Tortosa?
-Sí, sí, va ser molt important. Va ser un gir narratiu, que diríem els autors. A la Guerra de Successió, Tortosa va significar un punt d'inflexió molt fort. Penseu que el llibre té unes 600 pàgines, però l'edició primerenca en tenia més de 800. Després, d'acord amb els editors, en vam suprimir unes 200 pàgines pel ritme narratiu. I perquè és una història que no explicaries totes les coses ni amb 10.000 pàgines, oi? Però jo vaig fer un esforç per mantenir Tortosa, perquè per al personatge i per a la trama era important, però per a la història també ho va ser. Tortosa va ser una batalla molt aferrissada. Mai he dit que 'Victus' només parli del setge de Barcelona. T'explica la guerra, perquè crec que així és la forma d'explicar el país, i això ho engloba tot. El 1708, quan cau Tortosa -i si no la teniu hauríeu de tenir alguna celebració especial-, és un moment en què la ciutat és molt important perquè estratègicament és la clau de l'Ebre. I en aquell moment això era molt important, per l'economia i per les vies de comunicació. Va ser um setge duríssim, i tots els testimonis de l'època te'n parlen. Es reprodueix en miniatura, però no gaire en miniatura, el que sis anys després passarà a Barcelona. No són només les tropes professionals, sinó que la població local també recolza les tropes regulars en un setge duríssim que només conclou amb èxit perquè els exèrcits borbònics posen tota la carn a la graella.

-El fet de publicar 'Victus' primer en castellà ha servit per explicar els fets de la Guerra de Successió i del setge de 1714 fora de Catalunya, a la resta d'Espanya?
-No, jo crec que no. Jo sabia que igualment tindria una traducció. Sé que això costa d'entendre (riu). Però en el fet creatiu hi ha molts factors irracionals. Penso que t'hi has de deixar endur. Jo també tenia molts dubtes. Explicar l'Onze de Setembre i tota la Guerra de Successió, que pels catalans és tan important, fer-ho en castellà... No sabia com aniria. Però afortunadament, aquest país no és com els mitjans de fora diuen que és. Jo no he tingut pràcticament cap problema, per això. A més, escriure la novel·la en castellà em donava molta perspectiva. Em permetia explicar la història a gent de fora. Si expliques una història catalana, pels catalans i en català, queda més restringit. Em refereixo a l'inconscient, a l'hora d'escriure i de crear la trama. Però al fer-ho en un altre idioma ja et crea distància. A més, no deixa de ser un personatge català però que està parlant en castellà. Però també ho he fet pensant en la gent d'aquí, també... De fet, m'he trobat moltes persones que m'agraïen que l'hagués escrit en castellà, com els castellanoparlants. És una manera de dir-los que la història també els pertany, perquè molts dels defensors de Barcelona també eren de fora. Hi havia gent de cultura castellana, com el mateix general Villarroel.

-Com veu la possibilitat que ara la novel·la es puga traslladar al cinema? S'està parlant d'una adaptació cinematogràfica...
-Hi estem treballant molt, en això. El que passa és que no puc dir gaire cosa perquè el productor me matarà, si ho faig. Però jo sempre he tingut claríssim que en el segle XXI el món audiovisual és el que serveix més per explicar segons quins relats. També et permet accedir a molt més públic, és que és així. Tant de bo acabi bé la cosa. Escriure un llibre és un fet gairebé solitari, però el projecte d'un llargmetratge involucra moltíssima gent i és molt important. Jo espero que es faci, perquè crec que ens aniria molt bé.

-Des del punt de vista de l'autor, què tenen en comú 'Victus' i les seues novel·les anteriors, 'La pell freda' i 'Pandora al Congo'?
-Diuen que un escriptor sempre està escrivint el mateix llibre. Però jo he dedicat molts d'esforços a negar aquesta frase. (Riu) Potser perquè provinc de l'antropologia. La base de l'antropologia és conèixer el pensament dels altres, de gent molt diferent a tu. I a mi m'agrada explicar històries molt diferents, que realment tenen poques coses en comú. Però a mi ja em sembla bé, perquè no sóc dels autors que volen imprimir sempre la marca personalíssima als seus llibres. Tot el contrari. Sempre dic que no voldria ser popular, sinó que siguin populars els meus llibres. I això costa molt. La gent coneix 'La pell freda' o 'Victus', i molt sovint no coneix l'autor. I això per mi implica una satisfacció que no us podeu ni imaginar.

-Té nous projectes literaris? Què ens podria avançar?
-Bé, desgraciadament ara estic molt emmerdat amb tot això. No paro! També em tenen molt ocupat els guions. El guió de 'Victus', d'una banda, i de l'altre també estic fent el guió de 'Pandora al Congo'. És una novel·la que al cinema pot quedar molt bé. A més, m'agradaria escriure una segona part de 'Victus', per continuar amb el personatge. Passaria el 1715 a Amèrica, amb una guerra que va haver-hi a Nord-Amèrica entre colons anglesos i indis, que la gent no coneix però que és interessantíssima. Potser tindrà un ressò molt menor, però la història és boníssima, quan trobes la documentació i tot això...

-Per tant, seria un altra història sobre el colonialisme, en aquest cas no a Àfrica sinó a Amèrica...
-Sí, és que és així. Eren les relacions colonials entre els anglesos, que encara no eren els Estats Units, i els indis yamasees. La historiografia moderna nord-americana hi ha dedicat molta atenció, perquè si ens oblidem de l'imaginari que Hollywood projecta sobre els indis americans, la realitat era molt diferent. El 1715, els indis van lluitar fent servir tots els mitjans moderns, perquè ja coneixien les tècniques dels europeus. Construïen fortaleses com a Europa, i atacaven com els exèrcits europeus, fins a cert punt. Perquè, qui els va ensenyar, tot això? Un personatge com el de 'Victus', que és un enginyer militar, posat allà, un any després de desfeta suposant que s'hagués exiliat, per mi és una novel·la que pot ser molt interessant, no?


2 comentaris:

  1. ...doncs hauria de fer tota la novel.la tal com la va fer primerament, encara que fos en dues parts, aquestes 200 pàgines calen per al coneixement col.lectiu de la nostra societat, quant s´hagi fet la part nord-americana, vagi a una bona editorial francesa de còmics(ells els diuen "tires dibuixades"), segur que ho treuen en toms... un altra cosa... si mireu en www.alertadigital.com, vereu que la mentalidad d´alguns espanyols no ha canviat des del 1939...

    ResponElimina
  2. I alguns catalans encara es pensen ser al 1708...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta