24 de setembre del 2013

La candidatura per convertir Tortosa en patrimoni de la Humanitat vol implicar tot l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- La candidatura perquè la Tortosa antiga sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO ha començat a caminar amb el suport d'entitats i personalitats del món artístic, acadèmic i de les lletres de la ciutat. El seu objectiu és redactar i presentar un projecte davant l'organisme internacional per reconèixer, impulsar la conservació i dinamitzar turísticament el patrimoni. Els responsables de la candidatura, que aquest dimarts l'han presentat en societat a Tortosa, confien ara en obtenir el suport de les administracions locals i territorials per fer front a un procés que podria allargar-se un mínim de dos anys. De fet, el projecte aspira a superar l'àmbit exclusivament tortosí i a implicar la resta de les Terres de l'Ebre.

La iniciativa de la candidatura popular arriba després que la Generalitat reconegués fa uns mesos, amb un decret, la possibilitat que entitats i ciutadans poguessin presentar les seves propostes perquè puguin ser escollides, en primera instància per la Generalitat i en segona pel govern espanyol, per elevar-les a la consideració de la Unesco. Segons ha explicat un dels tres coordinadors del projecte, el president d'Amics dels Castells de Tortosa i regidor d'ICV, Jordi Jordan, es tracta d'aconseguir que el conjunt històric de Tortosa, ja declarat d'interès nacional des de 1976, pugui rebre aquest reconeixement per impulsar la seva preservació i dinamitzar el turisme cultural al seu voltant i a les Terres de l'Ebre en general.

L'aval de l'exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, amb arrels familiars tortosines, i el reconeixement internacional que suposar la recent declaració de les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera han acabat d'esperonar un projecte que ja va ser plantejat amb una moció d'ICV al ple de l'Ajuntament de Tortosa, arran d'un estudi de la URV que apuntava aquesta opció.

En aquella ocasió, però, la idea va ser desestimada per la majoria de l'equip de govern de CiU. Ara, els promotors confien que, un cop perfilada i malgrat no ser un requisit legal en el procediment -però sí per "sentit comú"-, la proposta pugui rebre el suport del consistori tortosí, el de les institucions de les Terres de l'Ebre, de la Generalitat, així com de la societat tortosina i del territori per poder reeixir.

Jordan, juntament amb el director de l'arxiu històric de les Terres de l'Ebre, Albert Curto, i la doctora en Història de l'Art Maria Victòria Almuni, coordinaran l'equip que redactarà la proposta tècnica que serà elevada a les administracions. "Serà un procés llarg", segons Jordan, tot apuntant que si el projecte va superant tots els sedassos i seleccions podria ser sotmès a consideració de la Unesco just d'aquí uns dos anys, al juliol de 2015.

Curto ha admès, que per ell mateix, el patrimoni arquitectònic i monumentalo de la Tortosa antiga no suposa, actualment, tant quantitativa com qualitativament -especialment pel deteriorament d'alguns espais- una oferta que per ella mateixa pugui aconseguir el reconeixement. En aquest sentit, ha avançat que l'informe prioritzarà "conceptes que no són monumentals", que van més enllà d'aquest patrimoni, des d'un enfocament "conjunt". "També hem d'incloure l'aspecte territorial. Hauríem de polir animadversions", ha precisat, tot recordant l'exemple de la Tarraco romana, que va aconseguir sumar al projecte els pobles veïns.

Per al responsable de l'arxiu i gran expert en la història local, Tortosa i les Terres de l'Ebre es poden identificar plenament amb el concepte d'"hàbitat continuat", definit ja des de les cròniques de l'època romana, amb un important grau d'interacció amb l'entorn -l'explotació dels Ports, el delta de l'Ebre o del riu- sense que hagi "sofert excessius canvis" en la seva configuració. "No hi ha tants llocs que tinguin l'estructura de canals, l'aigua i la colonització del delta", ha exemplificat. No només això, des del punt de vista històric, Tortosa i l'Ebre han estat les portes d'entrada i sortida de la península Ibèrica a la Mediterrània. "Sense el paper de Tortosa no s'entendria l'evolució de la península ni l'hegemonia econòmica del mediterrani", afegeix.

Museu concentrat

A tot això, i partint de les limitacions patrimonials ja citades, Curto suma la representativitat monumental al llarg de la cronologia històrica, amb vestigis de les diferents èpoques: romana, musulmana, medieval, renaixentista o modernista. "És com un museu, que condensa la història en un lloc concret", ha asseverat. L'historiador no veu en el fet que bona part d'aquest patrimoni estigui deteriorat i l'entorn social del nucli antic força degradat un impediment per a la candidatura, atès que s'han reconegut casos en països pobres de la perifèria.

Al costat dels coordinadors, s'ha configurat un grup promotor format per diferents personalitats del món cultural, acadèmic i associatiu de la ciutat i les Terres de l'Ebre: l'escriptor Gerard Vergés, l'historiador Josep Sànchez Cervelló, l'escultor Àngel Acosta, el periodista Xavier Garcia, els Amics i Amigues de la Unesco, el president de la Lliga contra el Càncer, Francesc Vallespí, l'artista Leonardo Escoda, l'activista Marcia Cinta Llasat, el ceramista Joan Panisello, el periodista Oriol Gracià, la professora de la URV Núria Gil, el músic Artur Gaya, el professor Emigdi Subirats, la galerista Cinta Dalmau o l'historiador de l'art Jacobo Vidal.

Via ACN (Jordi Marsal)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta