'Quan Ràdio Tortosa va tornar a tindre llum', article de Quimo Panisello

Era a finals del 2005 quan a Tortosa no es parlava d’altra cosa que del tancament de la llibreria Viladrich. Llavors jo vaig creure convenient proposar-li al cap visible en aquell moment dels Amics dels Castells Xavi Rollan Besalduch fer des de l’entitat una revista especial parlant en to nostàlgic de les coses desaparegudes i fer un sentit homenatge a la llibreria. De seguida va acceptar i al moment vaig trucar a gent com Albert Aragonés, Ivan Favà, Jacobo Vidal o a Lluís Montagut. Aquest últim va ser el primer en saber del meu projecte però l’últim a qui vaig demanar col·laboració, així que pensant-se que havíem avortat la missió i aprofitant que li havia tret suc a l’assumpte, va enviar el seu escrit al setmanari L’Ebre.

L’article titulat “Recordem Ràdio Tortosa” en lletres petites d’impremta desgranava dades, fets i pensaments sobre l’antiga Ràdio Tortosa: el perquè de la seua popularitat i difusió; un llistat d’extreballadors que incloïa des de Paco Guimerà a Arturo Gaya; noms de programes com “El senyor Tonet quan baixa de la muntanya” o “Xerrades sense malícia”; la seua decadència en ser “absorbida” per Radio Nacional de España l’any 1988; el seu tancament junt a d’altres emissores de tot l’Estat en l’etapa socialista a les vuit de la tarda del 24 de juliol de 1991 i també, per concloure, la nova etapa municipal de Ràdio Tortosa, sobre la qual va dir: "mai podrà assolir els nivells, el prestigi, ni la concepció funcional de l'assassinada emissora tortosina perquè pel seu caràcter d’apèndix consistorial és una altra cosa de la que algun dia se n'haurà de parlar”.

No sé si Lluís està rumiant o ja ha complert la seua amenaça, però, bé, jo m’avanço aquí fent una petita descripció de com va anar la creació de la nova ràdio municipal:

Sembla ser que des de l’etapa de l’alcalde Vicent Beguer s’anava treballant poc a poc en aconseguir la freqüència, però va ser en temps de l’alcalde Mariano Curto i sobretot del nou gerent Josep Costa, quan es van posar mans a l’obra amb l’objectiu de tornar a obrir Ràdio Tortosa, cosa que van aconseguir a cinc hores de l’inici de campanya electoral municipal, el dijous 27 de maig de 1999 a les 9 de la tarda en un acte a les instal·lacions de l’emissora. Al capdavant van posar a Conrad Duran, que tenia una àmplia trajectòria a l’antiga ràdio del carrer República Argentina. Per als informatius van fitxar al periodista Victor Altadill que venia de la capital, “ojo al dato”, de retransmetre partits del Barça per al gran SuperGarcia, i com a tècnic, a Xavi Espuny Domingo, antic “punxadiscos” i també responsable dels controls d’Antena 3 Radio, situada a la Plaça Alfons XII, on havia coincidit amb Conrad Duran. L’ajuntament va fer una inversió mínima adequant un primer pis d’un edifici municipal situat al carrer Montcada, on van instal·lar molt de material de l’antiga ràdio i que havia estat cedit a l’ajuntament en el moment fatídic del tancament, i també va instal·lar un repetidor a Coll Redó.

Xavi Espuny (tècnic), Conrad Duran (director) i Victor Altadill (cap d'informatius), al juny de 1999.

La programació s’inicià realment el dilluns 31 de maig amb un programa especial titulat “Les primeres veus”, on destacades personalitats com Federico Mayor Zaragoza donaven la benvinguda a la iniciativa.

Davant les crítiques de l’oposició, l’alcalde Mariano Curto va assegurar que “l’emissora serà plural i objectiva” i va guanyar les eleccions municipals del 13 de juny de 1999 sols per 184 vots quedant empatat en nombre de regidors amb el socialista Joan Sabaté qui, firmant el “Contracte per Tortosa”, recull la vara com alcalde de Tortosa, amb el recolzament del PP de Josep Maria Franquet, i marca unes premisses fonamentals on ni la ràdio ni cap altre servei de comunicació hi tenen cabuda.

Del trio inicial, el novembre d’aquest mateix any Victor Altadill va ser substituït en els informatius per Núria Mora i Conrad Duran es va mantenir poc temps més com a director.

La programació de 24 hores es caracteritzava per molta quantitat de música radiada i poques hores de producció pròpia: al matí el magazine “Tortosa avui”; a diferents hores els butlletins informatius i a la tarda el programa musical de Conrad Duran “En sintonia”. Poc a poc van anar desembarcant col·laboradors com Daniel Vidal amb “La veu dels jubilats”, Joan Zumaquero amb “Sopes de frígola” o Jaume Lahosa amb “L’amic invisible”. El 22 de juliol de 2001 es va produir un petit incendi que va deixar muda la ràdio durant un mes i va deixar el piset encara més vintage. La ràdio va continuar sota la direcció de Núria Mora però amb la música com a protagonista.

Hem d’anar fins a un altre 27 de maig, el del 2007, per fer un altre pas endavant, o almenys no cap enrere, quan Ferran Bel va guanyar les eleccions. Sembla que un tret que caracteritza als alcaldes convergents és que els agrada molt la ràdio, i això no és cap visió parcial ni partidista, sols cal consultar l’hemeroteca, l’Arxiu o el programa de festes de la Cinta de 2010, on com a activitat hi surt que el divendres 3 de setembre a les 19.00h hi ha una jornada de portes obertes de les noves instal·lacions de Ràdio Tortosa, a la planta baixa de l’edifici de Montcada 27, i a les 20.00h la inauguració oficial amb totes les autoritats i parlament de l’alcalde donant la xifra de 128.000 euros invertits en la reforma de les instal·lacions extrets de la Llei de Barris.

Carlos Martorell Pla (tècnic), Núria Mora (directora), Maite Ruiz (cap d'informatius) i Tere Gilabert (comercial), al setembre de 2010.

Va ser en aquest moment que Ràdio Tortosa va soltar “lastre”, abandonant tota la maquinària de l’antiga Ràdio Tortosa i entrant a l’era d’internet i les noves tecnologies, característiques tècniques i formals que van forçar a l’administració local a contractar més personal com el digital Carlos Martorell Pla, qui va substituir a l’analògic Xavi Espuny; la periodista Maite Ruiz als informatius, i fins i tot una comercial, Tere Gilabert. També es va comptar amb l’ajuda de col·laboradors professionals com Oriol Gracià amb l’espai d’entrevistes setmanal “L’hora del vermut”, Vicky Maigí amb el programa “En clau esportiva”, el veterà Josep Baubí fent tertúlia a 'Montcada 27', Bendi Suárez substituint Daniel Vidal, o Alberto Lamote i l’omnipresent Carlos Martorell Pla fent lo cafre a “La magnitud de la tragèdia”, on destacava un personatge molt semblant a Conrad Duran.

Tot va anar bé fins que va arribar la forta barrancada de la crisi que es va emportar inversions i personal i sols es van quedar el nou i excel·lent tècnic Xavi Falcó, la comercial a mitja jornada, i Núria Mora al capdavant, qui agenda amunt, agenda avall va recol·lectant voluntariosos col·laboradors com Joaquim Valls, el nét del gran futbolista Antonet o jo mateix, que vaig accedir a col·laborar amb una petita secció del magazine matinal “La punta del diamant” titulada “La vida tortosina”.

I ja acabant, l’11 d’octubre de 2013 a les vuit de la tarda es va presentar a la cripta de la Reparació de Tortosa la nova temporada d’enguany (2013-2014). Va ser un acte senzill, sense pica-pica, on la trentena de col·laboradors vam ser convidats i Ferran Bel va lloar la nostra faena desinteressada (no remunerada) dient que érem el puntal que suportàvem la ràdio “en aquests moments tant difícils”.

Ferran Bel (convidat), Núria Mora (directora), Xavi Falcó (tècnic) i Quimo Panisello (col·laborador), durant els preparatius de la gravació de la secció "La vida tortosina" del programa "La punta del diamant" el 2 d'octubre de 2013.

Com a colofó, va arribar aquest dilluns 21 d’octubre de 2013 l’emissió de la meua primera i modesta aportació a la ràdio tortosina, amb un espai de 20 minuts que sols vol ser una volta amable per la Tortosa que anem deixant pel camí a través de la veu de la gent del carrer. Després d’escoltar-lo vàries vegades (es pot descarregar a la web de la ràdio, www.radiotortosa.cat), he de dir que valoro molt més la faena dels autèntics professionals, els periodistes, a qui anem substituint de manera escadussera gent espontània com jo amb l’únic valor afegit de la il·lusió que hi posem.

I és aquest un dels danys col·laterals d’aquesta crisi que ens escanya, amb molts dels personatges de l’auca canviats de lloc, fent la faena d’altri. Jo un dissenyador gràfic amb tot el meu bagatge ficat a pseudoperiodista, igual que hi ha altra gent que retallant prescindeix dels serveis d’un dissenyador i el substitueix amb quatre retocs de Photoshop o igual que se li demana a un professor que ensenyi una assignatura que no és la seua per estalviar-se a un especialista. De totes maneres, malgrat tenir la síndrome de l’impostor, per a mi és un gran honor poder formar part de la història de la nostra ràdio.

Quimo Panisello

és dissenyador gràfic i documentalista.