AMPOSTA (Montsià).- Especialistes i profans, músics i aprenents, nadius i forasters. La segona edició del Jotacampus congrega per diferents espais del al Poblenou del Delta (Amposta) una curiosa diversitat de persones interessades en el gènere de cant, música i ball tradicional d'arrel popular per antonomàsia a les Terres de l'Ebre: la jota. Impulsat per la cooperativa Túbal i amb, entre d'altres, integrants de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries com a professors, el campus vol recuperar i difondre, des de la immersió en el context lúdic-cultural del territori, totes les vessants de la pràctica de la jota que, com bona part de la música d'arrel popular, ha experimentat un renascut interès durant els últims anys.
"És una cosa que portes dins quan l'escoltes i, si et mou, és especial, addictiva en certa manera, ho vols treballar", explica Mariona del Carmen, participant i professora de percussió tradicional d'Arsèguel (Alt Urgell) que pren part enguany per primer cop en el campus en la doble faceta d'estudiant i de docent. Amb ella, un total de 34 persones omplen aquesta segona edició d'aquesta estada que va arrencar aquest passat dimarts i s'allargarà fins el pròxim dissabte. Ubicat al Delta, com a cruïlla dels Països Catalans, han vingut de diversos indrets de Catalunya, però també de punts del País Valencià.
Cantar jotes, ballar-les i poder tocar la música amb els instruments tradicionals. Diferents tallers programats durant els matins permeten els participants endinsar-se en aquest món que, fins fa no molts anys, es trobava relegat a una espècie de segona divisió de les expressions de la cultura popular catalana. Renascuda i reivindicada com la dansa pròpia de les Terres de l'Ebre, compartida amb altres indrets de Catalunya, el País Valencià i la Franja, Artur Gaya, responsable de Túbal i alter ego de Quico el Célio, va decidir organitzar aquest campus per difondre i ensenyar aquest art.
"L'objectiu és que la gent vingui a xalar, a aprendre i descobrir el territori. Tres en u. Som molt conscients que la gent que ve aquí fa un esforç molt gran. Destina les vacances a anar a un lloc i treballar força. Però es compensa aprenent, xalant i coneixent el territori. Ensenyem a tocar, ballar i cantar", apunta el mateix Gaya. Els alumnes improvisen i escriuen els seus versos que canten a diferents veus durant les classes en un ambient d'aprenentatge però lluny de la seriositat acadèmica. Toquen i ballen dins d'una barraca tradicional, això sí, en lluita permanent contra exèrcits de mosquits i la okcalor. El nivell de cadascú és secundari. "És un ambient molt especial. Veus com tira un que no en sap i com neix. Hi ha molta història grupal, estimula, fa avançar amb el grup, que és com haurien de fer-se les coses", medita del Carmen.
Per als organitzadors del campus, la idea essencial és explicar la jota, ubicar el seu origen al territori i la identitat de la seva gent, recuperant el seu ús social així com les figures del cantador, el ballador i el tocador. "No només recuperar el repertori, sinó unes maneres de fer música, de transmetre-la, de generació en generació o a través de papers, molt viva", diu Gaya. El campus, de fet, planteja ensenyar "una cosa que mai ningú s'havia plantejat".
La sorpresa del Canalero
"Quan el Canalero -Josep Garcia, cantador de referència al territori- va saber que ensenyàvem a cantar jotes se'n reia, perquè dia que això no s'ensenyava. Va cantar dels 15 als 90 anys, improvisant. Ningú li'n va ensenyar, ni s'ho va plantejar. Tal com deia: això s'aprèn xalant. Era una època en la qual la música estava integrada al treball. Avui en dia, si cantes a la feina et poden fer fora. Els cantadors i els vells pagesos parlaven d'una època amb una música molt integrada a la societat. És una cosa d'abans que reivindiquem", reflexiona. Una integració simbiòtica de la música i el gaudi, la "xalera".
I és que l'atracció pel que va més enllà de la qüestió estrictament musical és palesa en la gran majoria dels alumnes. Després de provar l'any passat i aconseguir integrar algunes jotes al repertori de la coral de Reus on canta, Montserrat Anguera, de la Selva del Camp (Baix Camp), repeteix enguany experiència. "El professorat és molt bo. També m'atreu molt l'ambient que hi ha, els amics que fas. Tot i haver de dedicar uns dies vacances, enguany ja sabia que una part serien aquí. El paisatge del Delta, com no hi estic acostumada, m'agrada molt tant de dia com de nit. Anar a la platja de nit és una sensació que val la pena", relata.
El fet que molts dels alumnes assisteixin acompanyat de les seves parelles o fills tampoc suposa un problema. L'organització proposa, per aquells i aquelles que no els agradi la jota, tallers de cuina tradicional del Delta, com a "part de la cultura popular", així com diverses activitats per conèixer la cultura i el paisatge territori durant les tardes de la mà del guia i empresari turístic deltebrenc Josep Bertomeu 'Polet'. Les classes s'allargaran fins aquest divendres, 26 de juliol. L'endemà dissabte hi ha prevista una excursió de comiat.
La música popular reviu
Gaya valora molt positivament la repercussió que la iniciativa ha tingut durant el seu segon any d'existència, aconseguint repetir, amb 34 alumnes, el nombre d'inscrits de la primera edició. "Estem contents perquè hi havia el pes psicològic de notar la crisi", indica. Un fenomen que no és aliè a la intensa revifalla de l'interès que viu el gènere i la música d'arrel popular durant els últims anys a les Terres de l'Ebre i a la resta de Catalunya. La llavor d'aquesta experiència s'ha escampat i, enguany, s'organitzen dos nous campus a les Terres de l'Ebre destinats a l'ensenyament de la jota, com a principal forma de ball, cant i música popular del territori. "Em sembla perfecte, això vol dir que funciona. Tant de bo en el futur aquesta i altres activitats tinguin demanda suficient per cobrir l'oferta", raona.
És, en aquest cas, un fenomen relativament nou però no desconegut. "Quan hi ha la sensació que alguna cosa es perd, afortunadament es crea un moviment per recuperar-la. Ha passat històricament: els estudis folklòrics neixen en un moment que aquella música que estava integrada a la societat, el treball la xalera, es perd. En els últims anys hem notat potser que aquesta música i arrels es perdien perquè, dissortadament, es parla del que és nostre però es fa molt poc. Fem música popular catalana i fer jota, ho és. S'estava perdent, no estava prou al carrer, a les aules o als escenaris", reconeix.
Partidari d'un nou moviment de recuperació per tornar-la a integrar a les formes de lleure i oci de la societat d'Internet i les noves tecnologies, Gaya és conscient de les limitacions de l'entorn actual. "No podem tornar a la societat de quan els pagesos cantaven, però que la música tingui un ús social. Vam passar del temps que les tavernes eren escoles populars de cant i música al dels bars on està prohibit cantar. Sí que podem fer alguna petita cosa per millorar la societat. La gent capta la crida: tenim adults que han decidit passar setmana vacances al Delta fent això", tanca.
Via ACN (Jordi Marsal)
