Tortosa aplica la reversió a l'Ajuntament d'un miler de nínxols del cementiri de Sant Llàtzer

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa iniciarà la reversió d'un miler de nínxols del cementeri municipal de Sant Llàtzer, dels quals se'n desconeix la propietat. Per aquest motiu, s'ha posat unes etiquetes als 1.041 nínxols informant sobre el procés de reversió que començarà amb els 300 que fa més temps que estan en desús i que mostren un mal estat de conservació. Aquest procés s'inicia després de la campanya que es va posar en marxa fa més d'un any per regularitzar la totalitat dels més de 6.000 drets funeraris del cementiri, i dels quals l'Ajuntament en desconeixia la propietat de la meitat.

El govern municipal també va recuperar una taxa per nínxols de 18 euros anuals amb l'objectiu d'actualitzar les dades dels titulars. Bel ha explicat que aquesta taxa també ha permès augmentar lleugerament els recursos que revertiran en la millora del manteniment del cementeri municipal. Entre aquestes millores n'ha destacat la posada de flors en alguns nínxols, la millora dels carrers, la pintada d'una de les parets, i l'arranjament provisional del carrer d'accés.

D'altra banda, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Meritxell Roigé, ha explicat que en la propera sessió plenària de novembre s'aprovarà provisionalment l'ampliació d'usos en unes zones industrials perquè pugui haver-hi equipaments, així com una ampliació de les instal·lacions de l'empresa Celulosa de Levante.

En el ple també s'aprovarà la modificació d'una ordenança fiscal que regula la taxa pel aprofitament del domini públic municipal. Aquesta modificació afecta a l'exposició d'aliments, flors, o altres dels establiments comercials. En aquesta línia, Bel ha dit que la taxa diària de metre quadrat per ocupació de la via pública passarà a ser anual. D'aquesta forma, la taxa de 150 euros per metre quadrat any passarà a una taxa permanent d'uns 30 euros per metre quadrat.

Finalment, Bel també ha detallat que a finals de novembre es celebrarà un ple de caràcter extraordinari per aprovar definitivament el pressupost municipal per al 2014.

Via Canal 21 Ebre

Boi Ruiz assegura des de Tortosa que 'ningú ha de patir pels medicaments'

TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha volgut aprofitar la seua estada a Tortosa, aquest dijous a la tarda, per donar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania assegurant que "ningú ha de patir pels medicaments". Ruiz s'ha mostrat convençut que els farmacèutics són prou responsables com per no tirar endavant amb una mesura dràstica que, per altra banda, el conseller ha deixat clar que no es pot fer. "Ni nosaltres podem fer pagar el 100% del medicament ni els farmacèutics poden deixar de lliurar-lo", ha asseverat. El titular de Salut confia, tal com ha dit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que els diners del crèdit ICO pels proveïdors arribin en els pròxims dies, i ha reclamat "seriositat" al govern de l'Estat.

 Ruiz s'ha mostrat molest en què s'hagi tornat a retardar un pagament compromès i ha demanar "seriositat" al govern espanyol. "Entenem que ha estat un error i que els diners arribaran en els pròxims dies, però no és possible que aprovem una Llei de morositat i que el propi Estat sigui incapaç de fer-la complir, generant un efecte cadena que ens fa a totes les administracions incomplir-la", ha lamentat des de Tortosa.

El conseller ha reiterat que "ningú" deixarà de tenir el seu medicament i que si, en algun cas, algun laboratori no pot servir-lo a alguna farmàcia "el buscarem allà on sigui". També ha negat que es pugui fer pagar el 100% del medicament al malalt i que els farmacèutics "per llei" no poden prendre aquesta iniciativa. "Els farmacèutics són prou responsables per no prendre una decisió d'aquest tipus perquè ni nosaltres podem fer pagar ni els farmacèutics poden deixar de lliurar el medicament. Això tindrà una solució, com la vam tenir fa uns mesos que ens vam trobar en la mateixa situació", ha afegit. 

Sobre l'alerta feta pel Col·legi de Farmacèutics que algunes farmàcies havien hagut de tancar darrerament, el conseller ha assegurat que en la majoria de casos són establiments que no han pogut assumir el valor de la compra per la qual la van adquirir. "Les farmàcies han baixat la seva facturació, han reduït els marges, hem baixat el preu del medicament, i han fet un enorme esforç i, per això, els hi hem de fer un agraïment important", ha afegit. Amb tot, Ruiz ha assegurat que el model de farmàcia no tornarà a ser el mateix, i ha assegurat que s'està treballant per reconvertir unes 3.000 farmàcies de Catalunya en centres de serveis sanitaris, on es pugui fer l'atenció a malalts crònics. 

Noves instal·lacions del Pere Mata a Tortosa

El conseller de Salut ha fet aquestes declaracions després de la inauguració del nou Servei Especialitzat en Salut Mental per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual a Tortosa. La posada en marxa del nou centre, gestionat per la Fundació Pere Mata, permetrà que els 100 pacients que s'atenen actualment no s'hagin de desplaçar a Reus; alhora, es podran atendre més persones de les Terres de l'Ebre amb discapacitat intel·lectual que també pateixen una malaltia mental. 

A més de l'avaluació, el diagnòstic i tractament integral de la persona afectada, el centre també realitza tasques de suport, informació i orientació a les famílies. Aquest nou servei inclou accions de formació, coordinació de casos entre diferents serveis implicats, coordinació del Grup d'Estudi i Derivació (que s'encarrega d'avaluar les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental a la Regió Sanitària), centralització de les demandes, derivació dels casos, entre altres.

El conseller també ha inaugurat el nou Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Tortosa, gestionat també per la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre i que fins ara s'ubicava a la Clínica Terres de l'Ebre de Tortosa. El trasllat d'aquest dispositiu ambulatori permetrà millorar les condicions d'atenció als infants i joves de les Terres de l'Ebre afectats per una malaltia mental. Actualment atén unes 6.000 visites anuals.

Tots dos serveis s'ubiquen en un local de 1.000 metres quadrats, al barri de Ferreries de Tortosa, amb espais diferenciats i accessos independents, que permeten avançar en l'atenció i el servei a les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental de les Terres de l'Ebre.

A l'acte també hi ha participat l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès; el director general del Grup Pere Mata, Joan Amigó; el director mèdic de l'Àrea de Discapacitat Intel·lectual del Grup Pere Mata, Francisco Aguilera; el secretari de Participació Local en Salut, Francesc Sancho; i el director dels Serveis Territorials de Salut a Terres de l'Ebre, Albert Gómez, entre d'altres.

Via ACN

Mayor Zaragoza, doctor honoris causa de la URV i contra la reforma educativa 'neoliberal'

TORTOSA (Baix Ebre).- L'exsecretari general de la Unesco i president de la Fundació Cultura de Pau, Federico Mayor Zaragoza, ha estat investit aquest dijous doctor honoris causa per la URV al Campus de les Terres de l'Ebre. És la primera vegada que aquesta cerimònia, la màxima distinció universitària, se celebra al campus de Tortosa, i fora del campus Catalunya de Tarragona. Mayor Zaragoza es converteix així en el doctor honoris causa número 32 de la URV.

Prèviament a la investidura, Mayor Zaragoza ha carregat contra la reforma educativa "neoliberal" del govern espanyol. Partidari que la universitat lideri un canvi de la societat, l'exdirector general de la Unesco creu que la LOMCE o llei Wert aspira a formar "consumidors" en comptes de "ciutadans", a partir de les prescripcions d'organismes com l'OCDE.

La cerimònia ha transcorregut amb total normalitat i seguint tots els passos que marca el protocol en aquests casos. Un dels moments més vistosos ha estat l'entrada dels 40 catedràtics vestits amb les togues, i el lliurament, després del discurs del padrí del doctorand, el doctor Àngel-Pio González Soto, dels atributs del nomenament: el birret, el llibre de la ciència i la saviesa, l'anell de l'antiguitat i els guants blancs, per part del rector de la URV, Francesc Xavier Grau, qui ha destacat de Mayor Zaragoza, el seu compromís social, la seua visió universal i el seu rigor crític i l'ha definit com "un tortosí de cor universal".

A instàncies dels periodistes, Mayor Zaragoza també s'ha referit al procés de transició nacional de Catalunya. Tot i mostrar-se partidari d'una consulta ciutadana pel dret a decidir, el ja honoris causa veu amb reserves una hipotètica independència de Catalunya. Així, ha advertit que, prèviament, caldria conèixer les conseqüències d'una secessió que, assegura, no preveuen ni les Nacions Unides ni la Unió Europea.

Mayor Zaragoza també s'ha referit a l'impuls de la candidatura de Tortosa per ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco. En concret, ha insistit que la candidatura ha d'estar impulsada per tothom, i s'ha de basar en el potencial cultural, natural i històric de la ciutat i del conjunt de les Terres de l'Ebre.

Via Canal 21 Ebre
Imatge ACN

Més de 800 ebrencs ja han ‘signat’ un vot per la independència

TORTOSA (Baix Ebre).- L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja ha recollit a les Terres de l’Ebre més de 800 signatures individuals per a la campanya ‘Signa un vot per la independència’. Va ser el passat cap de setmana, amb motiu de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, i aquest proper cap de setmana també instal·larà una taula en el marc de la Festa del Vi de Gandesa. Així ho ha explicat aquest dijous la coordinadora de l’ANC a les Terres de l’Ebre. Irene Fornós també ha recordat que l’objectiu d’aquesta nova campanya és exercir el dret de petició de la ciutadania i reclamar formalment al Parlament de Catalunya que convoque la consulta per la independència abans del 31 de maig del 2014. A més, si això no fos possible o si el govern de l’Estat també impedís la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries, el Parlament ja tindria l’aval de la ciutadania per proclamar la independència de Catalunya en l’horitzó màxim de l’11 de setembre del 2014.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Fornós ha detallat que per signar la petició cal portar al damunt el DNI o el passaport, ja que l’Assemblea Nacional Catalana vol que la campanya ‘Signa un vot per la independència’ siga molt curosa, sense cap irregularitat. De fet, la identitat de cada persona que s’adhereix a la campanya ha de ser validada pels apoderats de l’Assemblea, que han hagut de fer un curs de formació.

D’altra banda, Fornós ha afirmat que el procés no es pot dilatar més, i que la ciutadania de Catalunya haurà de tornar a mobilitzar-se si no es pot celebrar la consulta, o bé si el govern de l’Estat dissol el Parlament de Catalunya en el cas que es declari unilateralment la independència. Mentrestant, l’Assemblea Nacional Catalana realitzarà la campanya ‘Signa un vot per la independència’ i traurà massivament les taules al carrer els dies 11 i 12 de gener del 2014.

Imatge ANC Terres de l'Ebre

'A la memòria d’Emmanuel Max Canher, bon amic de Tortosa', article de Josep Bayerri

Vaig conèixer Emmanuel Max Canher Garcia l’1 de desembre de 1979 amb motiu de celebrar-se al Parador del Castell de la Suda el primer dels que tenien que ser els Col·loquis de la ciutat de Tortosa. Era un projecte molt ambiciós promogut pel patronat gestor de la Casa de la Cultura Catalana, constituït el 22 de març d’aquell any com una de les resolucions del Congres de Cultura Catalana a Tortosa, proclamada «Ciutat Cruïlla dels Països Catalans». El patronat estava presidit per Joan Ainaud, que ho era de l’Institut d’Estudis Catalans, amb gent dels diversos territoris i de Tortosa. Els col·loquis volien ser punt de trobada dels intel·lectuals més prestigiosos del país per a, des de Tortosa, formular propostes d’abast nacional. Al primer varen participar una trentena de persones: Cirici Pellicer, el mateix Canher, Bartomeu Barceló, Ramon Folch, Miquel Tarradell, Aina Moll, Joan Francesc Mira, els germans Ainaud de Lasarte, Ricard Salvat, entre altres, a més de gent de la ciutat com Jesús Massip, Manel Perez-Bonfill, Jesús Rodes, Joan Martí i l’alcalde Vicent Beguer.

Pocs dies després, el 15 de desembre de 1979, varem coincidir a la sortida del Teatre Bartrina de Reus, on s’havien lliurat els premis de la Nit de Santa Llúcia d’aquell any. Ell anava amb Joan Fuster, Eliseu Climent i altres. Jo havia conegut Fuster el 27 d’octubre a l’Hotel Astoria de València amb motiu del lliurament dels Premis Octubre. Parlàrem uns instants sobre els projectes culturals que tots plegats teníem amb Tortosa com a centre. Canher era molt coneixedor de la zona i molt sensible envers les revindicacions culturals i polítiques de les Terres de l’Ebre. Ens tornàrem a trobar a Barcelona al febrer de 1980, en vespres electorals, quan tot feia pensar en la victòria socialista de Joan Reventós. Fou una llarga conversa; ell no veia que els projectes fossen immediats, era corredor de llarga distància. Coincidíem plenament en la seva defensa del reconeixement de Tortosa com a cap d’una àrea territorial pròpia (es digués vegueria, regió, província, diòcesi…) dins la nova Catalunya autònoma que caldria construir i, en especial, el paper de les Terres de l’Ebre com a eix vertebrador de la realitat cultural dels Països Catalans. Em va sorprendre l’elevat nivell de coneixements que tenia sobre la nostra terra. Ho sabia tot; més que jom que, amb l’arrogància dels trenta anys, em pensava que era qui n’estava més informat.

A l’abril, amb el primer govern Pujol ja constituït, Joan Martí, elegit diputat, em demanà si podia actualitzar alguns estudis que havia fet en els anys anteriors sobre la conveniència de crear institucions d’àmbit territorial a Tortosa. Vaig reeleborar sengles estudis sobre la creació de Serveis Territorials de Cultura i d’Urbanisme. L’alcalde Beguer em va demanar si podia acompanyar-lo a Barcelona per parlar del tema; el 5 de novembre ens varem trobar al Parlament amb Canher, ja conseller de Cultura. La seva sensibilitat, unit al fet que el Ministeri de Cultura havia transferit a la Generalitat unes dependències (el Palau Oliver de Boteller) i uns funcionaris adscrits, el varen decidir a crear a Tortosa la Delegació del Departament de Cultura, els únics serveis de la Generalitat no coincidents amb les quatre demarcacions provincials durant vint anys. El mateix Canher em suggerí si jo podia ser-ne el delegat; però a la fi, després de diverses vicissituds, que no vénen al cas, el nomenament va recaure en Ramon Miravall. Fou la darrera vegada, ja mai més no ens tornaríem a veure, però el vaig seguir dia a dia, amb els seus escrits i les seves importants iniciatives. Va haver-hi gent que va conèixer i tractar Canher amb major profunditat que jo, com ara Jesús Massip o Manel Ollé, als quals convido que diguin alguna cosa.

Canher ha estat un dels intel·lectuals i homes d’acció més prestigiosos al servei de Catalunya durant els anys de la transició. Així ha estat reconegut pels molts articles laudatoris publicats arran la seva mort. Aquí, però, vull demarcar el seu decidit compromís amb el nostre territori. Canher formà part d’un grup històric d’aliats tortosinistes com Joan Fuster, Eliseu Climent, Joan Francesc Mira, els germans Ernest i Enric Lluch, Alexandre Cirici Pellicer, els germans Joan i Josep M. Ainaud de Lasarte, el pianista Carlos Santos, l’arquitecte Manel Ribas Piera… A molts he tingut la sort de conèixer i compartir aquest neguit, ells des de fora de la ciutat. Tots sempre defensaren la singularitat de les Terres de l’Ebre i el paper vertebrador de la ciutat de Tortosa actualment tant minvat. Avui encara resta un personatge d’aquesta generació: el morellà Manolo Milian Mestre, que no deixa passar ocasió per fer esment als seus anys d’estada a Tortosa i el paper de la ciutat en el context de la cultura catalana. Potser seria el moment de retre-li algun tipus d’homenatge, per evitar el que ha succeït amb Canher, que mai no va rebre cap reconeixement per part de Tortosa.

Un afegit final de caire personal. Sempre m’ha agradat emprar el primer nom de Canher: Emmanuel. Potser pel record sempre viu del filòsof de Königsberg o de la pel·lícula de Just Jaeckin.

Tortosa organitza visites guiades i altres actes per commemorar els bombardejos de la Guerra Civil

TORTOSA (Baix Ebre).- El Museu de Tortosa farà aquest diumenge, 3 de novembre, la primera de les quatre visites comentades a l'exposició 'Sota un núvol de pols groga. Tortosa bombardejada (1937-1939)', instal·lada a la sala d'exposicions temporals Antoni Garcia. La visita estarà conduïda pel comissari de l'exposició, Antoni Royo, i es farà en dos torns, a les 11.30 hores i a les 12.30 hores. A més, es repetirà la resta de diumenges del mes de novembre. Aquesta és una més de les activitats que l'Ajuntament de Tortosa ha organitzat per commemorar els 75 anys dels bombardejos de la Guerra Civil que van assolar la ciutat.

D'altra banda, a l'Arxiu Comarcal s'ha fet una exposició sobre els documents oficials de la guerra, i al Centre Cívic de Ferreries se n'ha fet una altra sobre Carrasco i Formiguera. Recentment, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, també va descobrir una placa al pont del tren en homenatge a les víctimes dels bombardejos.

Però entre els actes que encara han d'arribar destaca l'exposició 'Fem Memòria', produïda pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE), que arrenca el 21 de novembre al Museu de Tortosa. Coincidint amb la inauguració d'aquesta exposició, el director del Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe), David Tormo, dictarà la conferència 'La batalla de l'Ebre: el procés de recuperació de la memòria i el patrimoni històric 75 anys després'.

A més, el dissabte 23 de novembre, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, es farà la 'Jornada d'Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l'Ebre'. El 28 de desembre (22h), al Teatre Auditori Felip Pedrell, el cantautor Paco Ibáñez oferirà un concert. Ja al mes de gener, el dijous 23, al Museu de Tortosa, es presenta el llibre de Ramon Arnabat i David Iñíguez "Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre", i en finalitzar hi haurà una taula rodona moderada per Antoni Royo, que comptarà amb els autors del llibre, el periodista Josep Bayerri i el regidor de Cultura, Joaquim del Pino.

Imatge Centre d'Història Contemporània de Catalunya

Batea decideix desconvocar la consulta ciutadana i posa el seu centre de rehabilitació a disposició de la Generalitat

BATEA (Terra Alta).- El govern municipal Batea ha decidit desconvocar la consulta ciutadana que havia previst per al proper 3 de novembre, després d'haver denunciat les suposades irregularitats en l’adjudicació  del servei de Rehabilitació i logopèdia de la comarca a la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI per part de la Generalitat. A través d'un comunicat emès aquest dijous, el govern de Joaquim Paladella (UPTA-PM) afirma que ha comprovat que aquesta fundació no té la llicència d’activitat per desenvolupar l’activitat. Segons la mateixa nota, la consulta queda desconvocada perquè "la gent no pot decidir entre el centre públic de l’Ajuntament i el centre privat, ja que aquest darrer ni tan sols té les llicències per podar donar el servei".

De la mateixa manera, el govern de Batea també reclama que la Generalitat prengui "urgentment" les mesures oportunes per que es compleixi la legalitat i es doni el servei, "sense que es vegin afectades les persones de Batea i la Terra Alta". "Comuniquem també que l’Ajuntament ha posat el Centre públic a disposició de la Generalitat per resoldre urgentment la situació creada i donar respostes a les necessitats de la gent i del servei", conclou la nota signada pel mateix alcalde.

Paladella havia anunciat dimecres que l’Ajuntament de Batea ha clausurat temporalment el centre de rehabilitació que gestiona la Fundació Privada Terra Alta Segle XXI. Amb aquesta mesura, el govern de Paladella manté el pols amb la Generalitat per l’adjudicació del servei de rehabilitació del poble en detriment del centre municipal. L'alcalde va assegurar que el centre d’aquesta entitat privada no té els permisos perceptius. A més, l’Ajuntament considera que el centre tampoc compleix les condicions que requeria el concurs obert pel departament de Salut, i que va acabar guanyant el passat juliol per adjudicar-se la prestació de la rehabilitació a Batea, en detriment del servei públic de l’Ajuntament.

Móra d'Ebre adjudica a Endesa la renovació i millora de tot l'enllumenat públic del municipi

MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha adjudicat a l'empresa Endesa Enginyeria un projecte d'eficiència energètica que permetrà la renovació de tota la xarxa de l'enllumenat públic amb tecnologia LED. Mitjançant aquest projecte, la companyia preveu efectuar una inversió propera als 500.000 euros per renovar tota la xarxa i la instal·lació d'un sistema de gestió centralitzat de l'enllumenat públic, que permetrà una racionalització del consum i la modulació de les intensitats lumíniques. El projecte preveu, a més, que amb les millores que s'han d'aplicar a la xarxa d'enllumenat, la factura elèctrica de l'Ajuntament es puga rebaixar en un 60% anual.

Segons l'alcalde, Joan Piñol (CiU), l'oferta de l'empresa Endesa es concreta en un fons de fins a 50.000 euros addicionals per a la millora de la xarxa existent, 30.000 euros addicionals per a l'enllumenat nadalenc, i el lliurament d'una motocicleta elèctrica -amb el corresponent punt de càrrega- per a la Policia Municipal.

L'Ajuntament ha adjudicat per 12 anys aquest projecte a Endesa, per la qual cosa durant aquest període la rebaixa tortal de què es gaudirà el consistori serà només del 14%, ja que el diferencial servirà per a pagar les inversions que efectuï Endesa. Piñol ha explicat que aquesta fórmula farà possible que es puga tirar endavant una inversió d'aquesta envergadura en temps de crisi, ja que l'Ajuntament no podria fer front actualment a una despesa de mig milió d'euros en aquest concepte. A banda de l'estalvi, el projecte servirà també per modernitzar tota la xarxa, adaptant-la a les normatives recents. També s'uniformitzarà el color de la llum dels carrers, ja que ara conviuen fanals amb llum blanca i altres amb llum groga.

Rebaixa dels impostos municipals per al 2014

D'altra banda, el ple de Móra d'Ebre celebrat aquest dimecres va donar llum verda per unanimitat a la proposta de modificació de les ordenances fiscals (taxes, preus públics i impostos municipals) per a l'exercici de 2014. Aquest acord determina aplicar una rebaixa del 10% en el rebut de la taxa de la recollida de la brossa i una altra rebaixa del 5% en l’impost de béns immobles (IBI). A banda d'això, es congelaran la totalitat de les taxes, preus públics i impostos municipals durant el pròxim exercici pressupostari.

Segons Piñol, la rebaixa del 10% de la taxa de recollida d'escombraries es pot dur a terme com a conseqüència de l’estalvi econòmic que ha aconseguit l’Ajuntament de Móra d’Ebre arran de l'adjudicació de la prestació del servei a l'empresa GBI, que va substituir ara fa un any l'anterior adjudicatari, el Consorci de Residus de la Ribera d'Ebre, amb la qual cosa s'ha aconseguit una gestió "més sostenible, econòmica i eficaç".

En el cas de la rebaixa de l'impost de l’IBI, el consistori ha trencat la tendència d'increments anuals de l'impost encetada l'any 2005, gràcies a una modificació de la quota de l'impost que aplicarà ara l'Ajuntament. L'alcalde va explicar que amb aquest acord municipal "ha volgut recollir la sensibilitat de molts dels ciutadans de la població que, com a conseqüència d'anteriors decisions del consistori i decicions recents del Govern de l’Estat espanyol, veien com any rere any el rebut d'aquest impost s'anava incrementant". Tant Piñol com Josep Solé, el portaveu del grup del PSC, a l'oposició, van coincidir a donar suport a aquestes mesures perquè van en la línia d'alleugerir la pressió fiscal dels veïns en temps de crisi. Aquestes rebaixes d'impostos i taxes, i el manteniment dels imports la resta d'ordenances de l'Ajuntament s'aplicaran l'any 2014.

Imatge Ajuntament de Móra d'Ebre

Una productora amb arrels ebrenques organitza un concurs per a grups i solistes emergents

TORTOSA (Baix Ebre).- La productora Shasta Produccions, amb vincles a les Terres de l'Ebre, ha decidit impulsar el primer concurs Made in Shasta, per a bandes i solistes emergents. El premi consisteix en la filmació d’un videoclip, amb guió i producció a càrrec de la productora, així com la gravació d’un EP digital i la seuva difusió per les  xarxes socials de Shasta Produccions. En aquest sentit, les bandes i solistes es podran presentar al concurs a través de la interpretació d’una cançó inèdita. Un jurat especialitzat triarà cinc finalistes i serà llavors quan el públic escollirà amb les seves votacions a què consideri mereixedor del premi. La inscripció s'obrirà a partir de l'1 de novembre mitjançant la plataforma Easypromos, inserida en la pàgina de Facebook de la productora, on els interessats podran registrar-se amb les dades obligatòries requerides.

El jurat d’aquesta primera edició està compost per Micky Vega, Josep Xortó, Fabio Vega -canta de la banda A Quiet Man-, Alfonso Fernandez i Jordi Foraster. La convocatòria del concurs s’inicia l'1 de novembre i s'allarga fins al 30 de novembre, ambdós inclosos. El jurat seleccionarà als cinc artistes candidats, els quals seran publicats a la pàgina de Facebook de la productora el 16 de desembre d'enguany, on estaran exposats fins al 31 de desembre, ambdós inclosos. Pel vot popular (“m’agrada”) es triarà el guanyador del concurs, que es comunicarà el 8 de gener del 2014 al web de Shasta Produccions i a la mateixa pàgina de Facebook.

Catalunya reclamarà a l'Estat la creació de la comissió mixta per gestionar la finca de Bombita

DELTEBRE (Baix Ebre).- La Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament ha aprovat una proposta d'ERC instant el Govern a exigir a l'Estat que creï urgentment la Comissió Mixta per a la gestió de la finca 'Bombita' de Deltebre. La posada en marxa d'aquesta comissió -integrada per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament-, un compromís assumit per la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic l'any 2011, havia de permetre gestionar la finca adquirida un any abans per 9,5 milions d'euros pel govern espanyol per recuperar els aiguamolls de la zona i impulsar l'economia a través del turisme ambiental. La proposta ha comptat amb 17 vots a favor i els tres en contra del PP.

El text presentat pel diputat republicà Lluís Salvadó ha incorporat una esmena d'ICV, però no la CiU, que reclamava la transferència de la finca a la Generalitat, perquè consideren que el traspàs s'hauria de fer directament al municipi. Malgrat això, els convergents han acabat votant també a favor.

Salvadó ha destacat la urgència de la proposta, que ha de permetre "potenciar els valors mediambientals i paisatgístics d'aquesta finca aplicant un pla de dinamització turística que la converteixi en un gran actiu econòmic on desenvolupar un turisme sostenible i pol d'atracció de les Terres de l'Ebre". La compra per part de l'Estat formava part, inicialment, d'un projecte per aturar la regressió al Delta, recuperant els aiguamolls i obrint al públic l'espai. 

L'executiu del PP, però, ha deixat al calaix la proposta i no hauria descartat tornar a destinar la finca de més de 500 hectàrees al conreu d'arròs, un fet que va aixecar una gran contestació popular fa 30 anys i va desembocar en la creació del parc natural. En aquest sentit, el tinent d'alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa, ha valorat positivament la votació i ha criticat per "obstruccionista" el vot en contra del PP, tot acusant-lo de defensar "interessos amagats" per "patrimonialitzar" la finca per a l'aprofitament d'"uns quants interessos particulars", que podrien conduir a la seua venda.

"Vetllarem amb tots els nostres mitjans perquè no sigui així, volem que tothom pugui aprofitar la finca 'Bombita', que en puguem fer un actiu turístic i econòmic que recaigui en benefici de tot el municipi", ha tancat el regidor republicà.

Via ACN

Un veí de l'Ametlla de Mar, dos anys esperant per ser operat del glaucoma

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- Més de 5.500 persones del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre s'han passat a les mútues privades durant el darrer any, com a conseqüència de les llistes d'espera a la sanitat pública. De fet, en el conjunt de la província ja són més de 162.000 les persones que ja tenen una assegurança privada, el que suposa el 19,9% de la població. Però més enllà de la fredor de les xifres, el problema de la gestió de les llistes d'espera té afectats amb nom i cognoms. Un d'aquests damnificats és Carles Busquets, un veí de l'Ametlla de Mar que fa dos anys que es troba en llista d'espera per poder operar-se de glaucoma, una malaltia de l'ull que fa perdre la visió de manera gradual. En un primer moment, Busquets havia de ser operat a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Però després va ser derivat a la Clínica Terres de l'Ebre, també a Tortosa, i les seues proves preoperatòries ja havien caducat. Ara li han dit que torna a estar en llista d'espera.

En declaracions a Canal 21 Ebre, Busquets ha advertit que, per culpa del glaucoma, corre el perill de quedar-se cec, i que la seua operació hauria de ser considerada urgent, al marge de l'edat de la persona. A la Clínica Terres de l'Ebre van tornar a fer-li les proves per ser operat, però encara no té data per entrar al quiròfan.

Aquest veí de l'Ametlla de Mar ha afegit que la incertesa per l'operació el fa estar molt nerviós, i que això, per la seua condició de diabètic, li podria provocar una pujada de sucre i deixar-lo cec. Busquets ha conclòs que ha arribat a plantejar-se el fet d'operar-se en alguna clínica privada, ja que en alguna ocasió li van dir que l'endemà mateix podrien operar-lo. Però ha dit que necessita els diners de la seua pensió per ajudar els membres més joves de la família que ara no tenen feina.

Segons va publicar dilluns Diari de Tarragona, més de 24.400 ciutadans de la província s'han abonat a una mútua des del 2010. Però el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre encara són el territori del país amb una presència menor del mutualisme, per sota de la mitjana catalana, que és del 24,3%.

Vídeo Canal 21 Ebre

Batea manté el pols amb la Generalitat i clausura el centre de rehabilitació de la Fundació Terra Alta Segle XXI

BATEA (Terra Alta).- L'alcalde de Batea ha ordenat la clausura temporal del servei de rehabilitació que presta la Fundació Terra Alta Segle XXI. El socialista Joaquim Paladella ha assegurat que el centre des d'on aquesta entitat privada presta el servei de rehabilitació no té els permisos preceptius ni compleix les condicions que requeria el concurs obert pel departament de Salut, i que va acabar guanyant el passat juliol per adjudicar-se la prestació de la rehabilitació a Batea, en detriment del servei públic de l'Ajuntament a càrrec de Sagessa.

Segons el mateix Paladella, "hi ha múltiples irregularitats i són clares". Entre els seus arguments destaca el fet que la Generalitat avalés que la Fundació pogués concórrer a la convocatòria per optar a rebre l'adjudicació del servei després d'assegurar que disposava dels permisos i de les dependències requerides. Un fet que ha qualificat de "falsedat en document públic". Segons ha recordat, en el concurs públic, CatSalut imposava la condició de disposar de dos edificis per prestar el servei de rehabilitació tant al poble de Batea com a la comarca de la Terra Alta. Però, segons el mateix Paladella, un dels immobles inscrits, a l'avinguda Tarragona, correspon a una casa particular no vinculada amb l'empresa. L'altre, el centre de dia construït per la mateixa Fundació, no té la llicència per efectuar la rehabilitació ambulatòria. Així, Paladella ha acusat la Generalitat de voler beneficiar la fundació i li ha reclamat la rescissió del contracte.

Quan es va conèixer que la Generalitat havia adjudicat a la Fundació Terra Alta Segle XXII el servei de rehabilitació, l'equip de govern de Batea va plantejar la convocatòria d'una consulta popular aquest pròxim diumenge, 3 de novembre, perquè els veïns decideixin quin de les dues opcions, la "pública" de Sagessa, o la "privada", prefereixen apel·lant al "dret de decidir" de la població. Però dilluns, després de constatar diverses irregularitats, l'alcalde de Batea va ordenar el cessament de l'activitat de la Fundació ja que segons Paladella, aquesta no disposa dels permisos per donar el servei a les mateixes instal·lacions del centre de dia.

Per tant, l'equip de govern decidirà en les pròximes hores si celebra la consulta popular o no. La voluntat del govern de Batea és ara trobar "solucions" perquè els veïns puguin disposar d'un centre legalitzat on acudir per fer la rehabilitació. Aquest dijous, el govern municipal té previst posar aquest plantejament sobre la taula del delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, a qui fan "responsable" de la situació, com a coneixedor de "què va passar", i li exigeixen ara solucions ràpides.

Via Canal 21 Ebre i ACN

L’alcalde de Sant Jaume d'Enveja desconfia d'Arias Cañete pels seus antecedents transvasistes

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, el socialista Joan Castor Gonell, ha afirmat aquest dimecres que no s’acaba de creure el ministre d’Agricultura i Medi Ambient, que dilluns va assegurar que el govern de l’Estat no té intenció de fer nous transvasaments. Miguel Arias Cañete va accedir a reunir-se a l’Ametlla de Mar amb membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, i va voler deixar clar que l’aprovació del nou pla de conca i la posterior revisió del Plan Hidrológico Nacional (PHN) no preveu la realització de transvasaments del riu. En declaracions a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Castor ha assenyalat que, tenint en compte els antecedents, costa de creure que el govern del Partit Popular no tinga intenció de recórrer als transvasaments, per molt que a l’Ebre no hi ha prou aigua per poder fer-los.

En canvi, Gonell ha celebrat el compromís d’Arias Cañete de col·laborar amb la Generalitat en la lluita contra la plaga del caragol maçana. L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja ha recordat que a l’inici de l’actual campanya de la sega, amb el suport dels empresaris agrícoles, van establir una sèrie de mesures de control per evitar l’expansió del caragol poma al marge dret del Delta. Segons Gonell, el caragol maçana és un tema que preocupa molt, i per això cal intentar tirar endavant les mesures del pla de xoc proposat per la Generalitat.

En la mateixa entrevista, Gonell ha afegit que l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja fa temps que està promovent que els propietaris agrícoles del municipi experimenten amb conreus alternatius a l’arròs. L’alcalde ha apuntat que una opció és conrear determinats arbrers fruiters o també arbres amb un cicle ràpid de creixement, per destinar la fusta de la poda a la biomassa. Però Gonell ha assenyalat que són projectes que encara necessiten la inversió inicial.

Sant Jaume d'Enveja externalitzarà la gestió del pavelló esportiu i del gimnàs per evitar la despesa

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, ha repassat aquest dimecres l’actualitat del seu municipi, amb motiu de l’entrevista a l’informatiu Primera Columna, de Canal 21 Ebre. Gonell ha detallat que han tornat a traure a concurs públic la gestió del centre de dia per a la gent gran, encara que l’Ajuntament ha d’acabar de lligar amb la Generalitat la concertació de les places públiques. En la mateixa línia, Gonell també ha avançat que les obres del pavelló poliesportiu de Sant Jaume d’Enveja es troben en la recta final, i que l’Ajuntament també té previst iniciar un concurs públic per externalitzar la gestió i el manteniment de les instal·lacions del mateix pavelló i del gimnàs annex. De fet, l’alcalde ha afegit que l’atorgament d’aquesta gestió encara retardarà uns mesos la inauguració del pavelló. Però que l’objectiu és que la seua posada en funcionament no supose cap despesa per a l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

Ocells provoquen molèsties per soroll i falta de neteja al passeig de l'Ebre de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- Els arbres del passeig de l'Ebre de Tortosa, i més concretament els situats entre el pont de l'Estat i la Rambla de Catalunya, s'han convertit en el refugi de desenes d'ocells que provoquen diversos problemes de sorolls i de falta de neteja. La situació és del tot coneguda per l'àrea de Serveis de l'Ajuntament de Tortosa, que fa setmanes que treballa en trobar algun tipus de solució. Els ocells han adquirit l'hàbit de concentrar-se en aquesta zona, però també -en menys mesura- en altres arbres de l'avinguda Colom, al mateix barri de Ferreries. Tant la vorera del passeig de l'Ebre com la nova barana del riu estan molt brutes per la caiguda dels excrements i plomes dels animals, que també embruten els vehicles estacionats al carrer. El vídeo que acompanya aquest article ha estat enregistrat aquest dimarts al vespre, i també permet escoltar perfectament els xiscles dels ocells.

A presó dos veïns de la Ràpita per intentar introduir un quilo de cocaïna per correu des de Brasil

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- Dos veïns de Sant Carles de la Ràpita han ingressat a presó sense fiança per un presumpte tràfic de drogues, quan intentaven introduir prop d'un quilo de cocaïna en pasta de gran puresa amb un enviament postal des de Brasil. La Guàrdia Civil va iniciar la investigació el 22 d'octubre passat, en detectar el paquet a l'Aeroport de Barajas. Els agents van descobrir pots de crema amb dobles fons d'on van extreure una pasta que els reactius van confirmar com a cocaïna. Un jutjat de Madrid va acordar el lliurament vigilat de l'enviament per identificar i detenir la persona que se'n fes càrrec. El registre del domicili va permetre inculpar l'altre home.

Les dues detencions es van produir el passat 25 d'octubre, quan agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Tortosa van efectuar el lliurament domiciliari del paquet postal detenint l'home immediatament l'home que se'n va fer càrrec. El pes de la droga intervinguda, en forma de pasta cocaïna oculta en el doble fons de cadascun dels pots, va ser exactament de 955 grams.

A més, en el registre domiciliari posterior, van descobrir 112 grams de marihuana seca preparada per a la venda, segons l'institut armat, així com noves proves que inculpaven en el cas un altre home, que també va ser detingut. Tots dos van ser posats a la disposició del Jutjat d'Instrucció número 4 d'Amposta, que va decretar el seu ingrés a la presó sense fiança.

Imatge Guàrdia Civil

La Generalitat i els alcaldes acorden desactivar el pla Sismicat a les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- El Departament d'Interior ha decidit aquest dimarts desactivar el Pla de risc sísmic (Sismicat), després d'una nova reunió del comitè de seguiment tècnic. La Generalitat ha acordat, amb els alcaldes dels municipis afectats, donar aquest pas després de constatar una davallada notable de l'activitat sísmica a la costa ebrenca. Aquesta reducció en la intensitat dels terratrèmols coincideix amb l'aturada de l'activitat a la plataforma Castor i confirma, segons l'Institut Geogràfic de Catalunya, les característiques "induïdes" en l'episodi sísmic i, per tant, una relació causa-efecte. Amb tot, la Generalitat ha assegurat que "no abaixa la guàrdia", i ha insistit en reclamar tota la informació sobre la plataforma Castor.

El director general de Protecció Civil, Jordi Aurich, ha estat l'encarregat de traslladar la proposta de la Generalitat de desactivar el pla Sismicat als alcaldes dels municipis afectats. Malgrat tot, en la reunió del comitè tècnic de seguiment s'ha acordat mantenir l'alerta i continuar fent reunions territorials per mantenir la vigilància. Aurich ha detallat que en la trobada d'aquest dimarts s'han avaluat una sèrie d'informes fets per l'Institut Geològic de Catalunya, on es deixa clar que les causes dels sismes van més enllà de les naturals de la zona i que, per tant, confirma les característiques induïdes de l'episodi.

De fet, aquests informes revelen que la sismicitat produïda durant aquest episodi equival a l'activitat sísmica acumulada en els darrers trenta anys a la zona. A més, també es constata que els terratrèmols de magnitud superior a quatre, en una xifra molt superior a la tendència de la zona, s'atribueixen a la possible contribució de la injecció de gas a la zona.

Malgrat establir aquesta causa-efecte, la Generalitat encara no demana explícitament el desmantellament de la plataforma Castor, però es manté al costat del posicionament dels alcaldes. "La voluntat del territori és que no continuï i així s'ha expressat per part dels alcaldes, i el conseller ja va manifestar que no anirem en contra del territori en aquest aspecte", ha reiterat Aurich. El director general de Protecció Civil ha insistit que per prendre un posicionament clar sobre el tema la Generalitat necessita disposar de tota la informació sobre la plataforma Castor. Una informació requerida per via administrativa i judicial, a l'empresa Escal UGS i al govern de l'Estat, i que encara no s'ha facilitat. "No se'ns ha facilitat cap tipus d'informació i continuarem sent bel·ligerants en aquest aspecte", ha assenyalat.

El pla Sismicat es va activar el passat 3 d'octubre de manera preventiva per fer un seguiment més exhaustiu del fenomen sísmic. En els darrers sis dies no s'ha registrat cap terratrèmol, i aquest mateix dimarts al migdia se n'ha produït un d'1,9 graus en l'escala de Richter, imperceptible per a la població. Des del passat 4 d'octubre no s'ha registrat cap sisme superior als 2,5 graus.

A la reunió d'aquest dimarts han assistit els alcaldes dels municipis de Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Amposta, Alcanar, Ulldecona i Tortosa i representants dels consells comarcals del Montsià i del Baix Ebre, i ha estat presidida pel director general de Protecció Civil, Jordi Aurich, i pel delegat del Govern a Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès. També hi ha participat comandaments de Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, Protecció Civil de la Generalitat i el cap de l'àrea de sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, Xavier Goula.

Des de l'inici de l'episodi sísmic, el 8 de setembre, i dels més de 600 petits sismes registrats, es té constància que s'han percebut 8 sismes, casos en què hi ha hagut trucades al telèfon d'emergències 112 o a les policies locals de la zona, sense que s'hagin registrat danys ni en habitatges ni en infraestructures.

Via ACN

La gala benèfica d'Amposta aplega 200 espectadors i aconsegueix 650 quilos de menjar

 AMPOSTA (Montsià).- Amposta ha celebrat aquest dissabte el tercer Festival Benèfic, tot aconseguint la recollida de 650 quilos de menjar.  Enguany, més de 200 persones van assistir al tercer Festival Benèfic d'Amposta. Aquesta gala es va posar en marxa l'any 2011 per ajudar les persones que més ho necessiten en col·laboració amb Càritas, Creu Roja i Siloé. L'entrada a la gala que se celebrava a la Lira Ampostina no tenia cap cost econòmic, ja que només calia portar aliments de primera necessitat com oli, llet, sucre o farina. L'espectacle, d'una hora i mitja, constava de la intercalació d'unes danses a càrrec del Teatre Planer de Santa Bàrbara, i d'acudits de la Nit de l'Humor. A més, la regidora de Serveis Socials, Laia Subirats, va voler agrair la col·laboració dels ciutadans d'Amposta que portaven menjar tot i no assistir a l'acte.

Via Canal 21 Ebre

L'Ebre produeix menys residus a causa de la crisi, però millora les xifres de recollida selectiva

 TORTOSA (Baix Ebre).- La crisi econòmica ha fet baixar la producció de residus a les Terres de l’Ebre, en la mateixa línia que a la resta de Catalunya. En el cas del territori, durant el darrer any la producció de residus sòlids urbans ha disminuït en un cinc per cent. De fet, la producció de residus per càpita és d’1,32 quilos per habitant i dia, per sota de la mitjana catalana, que és d’1,35 quilos per habitant i dia. Tot i així, la recollida selectiva ha pujat un 30 per cent en els darrers cinc anys, coincidint també amb l’esclat de la crisi. Un context que també ha afectat la recollida de paper i cartró, la qual ha baixat un 25 pe cent en el mateix període a causa de la mateixa crisi i dels robatoris a peu de contenidor. Així ho ha explicat el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost.

Les comarques de l'Ebre van generar el 2012 unes 92.471 tones de residus municipals, un 5,21% menys que l'anterior, seguint la tendència a la baixa registrada a Catalunya per la crisi econòmica. En quant a la generació de residus per càpita, a les Terres de l'Ebre ha estat d'1,32 quilos per habitant i dia, respecte els 1,35 de la mitjana catalana. Destaca que, del total, a l'Ebre s'hi va recollir selectivament un 49,51% dels residus, és a dir, 45.781 tones, amb un percentatge molt superior al del conjunt de Catalunya, que va ser del 39%. El director de l'ARC, n'ha destacat l'increment, ja que el 2008 la recollida selectiva a l'Ebre representava el 37,85%.

Per comarques, destaca la Terra Alta amb el percentatge més alt de recollida selectiva del país, amb gairebé el 60% de la recollida selectiva bruta i el 53,68 % de la neta. Per municipis, en quant a la recollida selectiva neta, destaquen amb valors alts Miravet (81,01%), Rasquera (70,82%) o Prat de Comte (69,90 %). Tost ha explicat que la recollida de fracció orgànica es manté estable des del 2011 en les 14.000 tones, de la mateixa manera que els envasos i el vidre, ambdues fraccions sobre les 4.000 tones. Per contra, la recollida de paper i cartró s'ha reduït un 25% en cinc anys, i ha passat de les 8.000 tones recollides el 2008 a 6.000 el 2012, pel context econòmic i també pels robatoris a peu de contenidor. Tost ha fet una crida a mantenir una bona recollida selectiva a casa.

Via Canal 21 Ebre

Masdéu defensa l’actuació de l'Ajuntament de la Ràpita en el cas Arriaz i rebutja les crítiques d'ERC

Sant Carles de la Ràpita (Montsià).- L’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu (CiU), ha repassat l’actualitat del seu municipi aprofitant el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre. Masdéu ha comentat temes com l’anunci de l’arribada del primer creuer turístic a la Ràpita, a partir de l’estiu del 2014, i de com la població hauria de preparar-se per rebre un nou perfil de turista estranger. De la mateixa manera, l’alcalde ha avançat que el nou Museu del Mar de la Ràpita s’inaugurarà el proper 24 de novembre. A més, també ha repassat les gestions que està fent l’Ajuntament per rellançar la zona d’oci nocturn de Garbeach, o bé la recent aprovació del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

 En aquest sentit, i encara parlant d’urbanisme, Masdéu ha carregat contra el grup municipal d’Esquerra per fer política amb la situació de l’edifici Arriaz. I és que, en els darrers dies, el republicà Josep Caparrós ha demanat l’actuació del govern municipal per evitar que els veïns de la Ràpita hagen de pagar els “plats trencats” d’una llicència mal donada. Així, l’alcalde ha recordat que aquesta llicència va ser atorgada pel govern anterior, i que l’Ajuntament ha d’esperar-se fins el 4 de febrer del 2014 per saber què cal fer amb l’edifici Arriaz.

L'alcalde de la Ràpita aposta per desmantellar el Castor perquè 'no cal tornar a temptar la sort'

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- L’alcalde de la Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdéu, ha afirmat aquest dimarts que ha quedat totalment demostrada la relació causa-efecte entre els treballs d’injecció de gas matalàs al projecte Castor i la crisi sísmica provocada a les Terres de l’Ebre i el nord del País Valencià. Durant una entrevista a l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, Masdéu ha reclamat el desmantellament de la instal·lació, al marge de la incertesa sobre qui haurà de pagar la suposada indemnització de 1.700 milions a l’empresa Escal UGS. De fet, el també president del Consell Comarcal del Montsià ha valorat molt positivament que durant els darrers sis dies no s’haja registrat cap activitat sísmica al voltant del projecte Castor, i ha sentenciat que no caldria “temptar la sort” amb la represa de l’activitat gasística a la planta marina.

En la mateixa entrevista, Masdéu ha afirmat que la població de la Ràpita estava preocupada per l’onada de sismes, sobretot quan els terratrèmols van ser cada vegada més freqüents i de més magnitud. En aquest sentit, l’alcalde ha volgut relativitzar l’afectació de la crisi sísmica sobre el turisme, però sí que ha confirmat que els pescadors han vist reduïdes les seues captures, i que algunes barques han embarrancat per possibles canvis en el fons marí. Finalment, Masdéu ha valorat molt positivament l’activació del pla Sismicat. Però l’alcalde de la Ràpita ha apuntat que si durant la propera setmana no hi ha nous terratrèmols potser seria convenient desactivar el pla especial de Protecció Civil.

La PAH denuncia que el tancament de Bankia deixa desemparades 15 famílies a l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha denunciat aquest dilluns que 15 famílies de les Terres de l'Ebre quedaran en situació de desemparament amb el tancament de totes les sucursals de Bankia al territori, a partir del proper 22 de novembre. Des de la PAH han explicat que, dels 30 casos de desnonament que tenen actius, fins a 15 pertanyen a Bankia i l'entitat, davant l'imminent tancament de les sucursals a l'Ebre, ja no accepta negociar amb els afectats per la hipoteca i ni tan sols deixar entregar-los els papers per l'estudi de la dació en pagament.

Segons expliquen, Bankia emplaça els afectats a desplaçar-se 100 quilòmetres fins a Tarragona, o bé a Barcelona. Des de la PAH denuncien que Bankia tracta de forma vexatòria els afectats, "amb prepotència i amb falta de respecte a les persones que passen moments difícils i que no tenen recursos per desplaçar-se tants quilòmetres". La portaveu de la PAH, Txell Teruel, ha explicat que aquest proper mes de novembre, els dies 8 i 22, hi ha previstos dos desnonaments que fins al moment no han pogut paralitzar. Teruel ha afegit que la situació cada vegada és més greu, i que cada dia hi ha més afectats per la hipoteca. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca es reuneix cada dimarts a les 19 hores al centre cívic de Ferreries, a Tortosa.

Via Canal 21 Ebre

Arias Cañete assegura a la PDE que el govern de l'Estat no està preparant nous transvasaments de l'Ebre

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- El ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, ha negat taxativament a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) que estiga preparant nous transvasaments de l'Ebre, un cop s'aprove el nou Plan Hidrológico Nacional (PHN). Representants del moviment antitransvasament s'han pogut reunir breument amb el titular d'Agricultura aquest dilluns a migdia a l'Ametlla de Mar, després que una dotzena d'activistes l'hagen rebut amb pancartes i crits. Finalment, el ministre ha accedit a programar diverses reunions a Madrid perquè la PDE puga contrastar les seues xifres de cabals ambientals amb les del govern espanyol, abans que el Pla Hidrològic de l'Ebre passe pel Consell de Ministres, possiblement, al desembre.

Finalment i després d'insistir repetidament, els representants de la PDE breument amb el ministre d'Agricultura i Medi Ambient. De fet, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha assegurat que no han pogut discutir ni contrastar cap xifra del Pla de Conca de l'Ebre amb Arias Cañete, però que el ministre s'ha compromès a organitzar-los un seguit de reunions així com una altra trobada amb ell mateix abans que el pla passi pel Consell de Ministres.

Trobada sorpresa a @Balfegogrup entre @PDE i ministre Arias Cañete pic.twitter.com/ePCNpusDno
— Eulàlia Ferrer (@laliferrer) October 28, 2013

Arias Cañete ha estat rebut per una dotzena d'activistes amb pancartes i crits a la seva arribada a l'Ametlla de Mar. En resposta a preguntes dels mitjans de comunicació, Arias Cañete ha assegurat que es reuniria amb la PDE, però que el Pla de Conca s'ha fet des del punt de vista dels millors informes tècnics disponibles per respectar els cabals ecològics.

Tomàs ha assegurat que tenen el calendari del ministre molt estudiat i que l'objectiu de la trobada d'avui amb Arias Cañete s'ha complert amb escreix, tot i afirmar que no es creuen al ministre quan assegura que no està planificant nous transvasaments del riu Ebre. Per la seua part, el ministre d'Agricultura també ha avançat que el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre s'aprovarà per Consell de Ministres abans d'acabar l'any. Un Pla de Conca que el també portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Joan Antoni Panisello, ha afirmat que serà un "desastre i ofegarà les Terres de l'Ebre.

Via Canal 21 Ebre i ACN

Un miler de fotografies repassen en un únic volum 100 anys de la vida d'Amposta

AMPOSTA (Montsià).- L'editorial Efadós va presentar divendres passat el llibre "Amposta. Recull gràfic 1875-1975", obra de Júlia Idiarte, Cinta Montañés i Maite Subirats. L'obra és un recull gràfic d'Amposta, amb texts que parlen de la història de la ciutat i dels ampostins durant un període de cent anys (1875-1975). Aquesta obra publicada en 52 fascicles va iniciar-se el 28 de setembre de 2012 i després de tot un any ha arribat a la seua fi, essent el 85è volum de la col·lecció de l'Abans, iniciada el 1996 per l'Editorial Efadós. Aquest treball ha permès a les autores i especialment a les famílies que han cedit imatges prendre consciència de la importància etnogràfica, històrica i documental de les seues fotografies familiars, a les quals no en donaven valor. Una de les seues autores, Maite Subirats, ha destacat que el llibre recull tots els àmbits temàtics que expliquen la vida a Amposta en els darrers cent anys. La memòria que s'ha despertat amb el recull d'imatges d'aquesta obra ha estat clau per documentar espais que han desaparegut, i altres creats al llarg del segle XX. Una feina, però, que no ha estat fàcil. El fons fotogràfic recollit supera les 6.000 imatges recopilades i 1.000 fotografies publicades. El llibre es pot trobar a totes les llibres d'Amposta.

Via Canal 21 Ebre

Agricultura recorrerà l'arxivament del procés contra els propagadors del caragol maçana al Delta

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha anunciat que la Generalitat recorrerà judicialment l'arxiu de les diligències prèvies per esclarir l'origen de la plaga del caragol maçana al delta de l'Ebre que instruïa el jutjat número 5 de Tortosa. Pelegrí ha insistit en la necessitat de mantenir viu el procés judicial obert arran la denúncia contra la l'empresa dedicada al comerç d'espècies exòtiques que estava ubicada a l'Aldea i a qui el Departament considera responsable d'haver escampat els gasteròpodes pel Delta. D'altra banda, el conseller ha avalat la necessitat de sacrificar part dels ajuts agroambientals per poder lluitar contra la plaga davant les crítiques dels arrossaires.

"Entenem que teníem la nostra raó. Vam aportar proves per demostrar els fets", ha declarat el conseller, després d'anunciar la interposició del recurs un cop els serveis jurídics del Departament analitzin la resolució que arxiva el cas per prescripció "per veure si és possible que es trobin els responsables i se'ls castigui degudament per aquesta infracció".

La Generalitat va denunciar la promotora Bama, les instal·lacions de la qual es trobaven prop de l'ermita de l'Aldea, focus inicial de la propagació, i que posteriorment, en coneixer-se els fets, va abandonar la zona, per la seva suposada responsabilitat en la introducció del caragol maçana a tot el Delta. Segons els càlculs oficials, la plaga podria estar afectant unes 2.000 hectàrees d'arrossars, una xifra que es queda curta segons diverses fonts del sector.

La notícia ha causat indignació entre els arrossaires, just després que la setmana passada Agricultura anunciés un pla de xoc per aturar la plaga, amb l'assecament de més de 7.000 hectàrees d'arrossars i la inundació de més de 2.000 hectàrees amb aigua del mar. Precisament, l'assecament suposarà que els pagesos deixin de percebre uns 54 euros per hectàrea dels ajuts agroambientals per deixar d'inundar els camps durant aquesta tardor, segons ha comunicat Brussel·les.

Els agricultors han posat ja el crit al cel davant d'aquesta situació perquè, consideren, penalitzarà els camps més afectats que enguany ja han hagut de resembrar fins a tres cops i han registrat pèrdues de fins la meitat de la collita. "Tenim el dilema d'actuar de forma contundent per eradicar caragol o no fer-ho. La meva responsabilitat és estrictament aquesta voluntat d'eradicar-lo de forma defintiva", ha assegurat el conseller, tot reconeixent les penalitzacions en els ajuts europeus.

"No totes es perdran. Hem intentat deixa clara la solució amb el sector i estan d'acord", ha afegit al conseller, tot insistint en la necessitat d'explicar la transcendència i l'abast de la plaga davant el govern espanyol i la Unió Europea perquè s'impliquin directa en el problema i aportin recursos econòmics en la lluita davant la possibilitat que la plaga "malmeti l'ecosistema, la fauna i la flora", a més d'escampar-se a altres zones del continent.

En aquest sentit, considera Pelegrí que les crítiques dels pagesos per manca d'habilitat política a l'hora de gestionar la continuïtat dels ajuts mantenint les mesures de la plaga són "normals". "Sempre es voldria més del q s'aconsegueix. Hem esmerçat tots els esforços econòmics, de negociació i d'acords amb el sector per fer possible una solució per eradicar el caragol. Hem buscat diners que no teníem per posar a la lluita contra el caragol", ha tancat Pelegrí. El Departament ha anunciat una aportació de 600.000 euros per implementar el pla de xoc.

Via ACN

La Sénia reclama més pressupost per al Parc Natural dels Ports i el tancament del Castor

LA SÉNIA (Montsià).- L'Ajuntament de la Sénia votarà en el ple d'aquest dilluns una moció en defensa del Parc Natural dels Ports. Com ha explicat l'alcaldessa, Marutxi Ballester, cal més dotació pressupostària per garantir el bon funcionament de les oficines d'informació del parc, una d'elles ubicada a la Sénia, i que es garanteixi el manteniment dels espais ara que les brigades que hi treballaven han estat gairebé desmantellades. "Si un dels actius que tenim per diversificar l'economia és potenciar el turisme de natura i no tenim dotació pressupostària, és inútil", ha lamentat Ballester. En la sessió plenària el consistori de la Sénia també es sumarà a les institucions que demanen el desmantellament del Castor.

L'alcaldessa de la Sénia ha recordat que la petició de l'Ajuntament perquè es potenciï els parc natural dels Ports com actiu turístic arriba després que s'hagin perdut les brigades de manteniment i l'oficina d'informació del parc només estigui oberta durant l'estiu o períodes festius. Des de la Sénia recorden que els Ports són una peça clau en la seva estratègia de diversificació econòmica al municipi, desplegada arran de la crisi del sector del moble. "Si no hi ha dotació pressupostària, arribarà un moment no es podrà tirar endavant aquesta tasca", ha apuntat Ballester.

L'alcaldessa ha defensat que malgrat que l'oficina de turisme municipal mira d'oferir més informació sobre els Ports quan l'oficina del parc està tancada, cal mantenir actiu aquest servei perquè és més especialitzat i pot oferir una millor atenció al turista que justament s'apropa al municipi atret pels seus actius naturals.

El consistori senienc també votarà en la sessió plenària d'aquest dilluns una moció per demanar l'aturada i desmantellament de les plantes del projecte Castor. Ballester ha recordat que la Sénia va ser un dels municipis que va mostrar la seva oposició al Castor quan es va començar a construir el magatzem. "Ara hi tornem perquè es prenguin totes les mesures de seguretat que es puguin prendre perquè és una causa directa de tot el que ha passat", ha dit l'alcaldessa.

Via ACN

Imatge TerresdelEbre.travel

ERC porta al ple de Tortosa l’afusellament de l’alcalde Rodríguez i reclama una consulta sobre el monument franquista

TORTOSA (Baix Ebre).-  El grup municipal d’Esquerra ha anunciat aquest dilluns que presentarà una moció per al ple ordinari del 4 de novembre, perquè l’Ajuntament de Tortosa se sume a la causa oberta per la justícia argentina arran d’una iniciativa d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), sobre l’afusellament del president Lluís Companys i més de 40 càrrecs electes catalans que van ser condemnats a mort per la dictadura franquista després de la Guerra Civil. En declaracions a Canal 21 Ebre, el portaveu dels republicans a Tortosa, Josep Felip Monclús, ha explicat que volen fer memòria i també honorar la figura de qui va ser alcalde de Tortosa gairebé durant tota la Guerra Civil espanyola. Segons Monclús, la ciutat de Tortosa no ha fet prou per recordar l’alcalde màrtir afusellat pel franquisme. De fet, ha recordat que l’Ajuntament ni tan sols ha senyalitzat amb una placa el carrer va dedicar a Josep Rodríguez, fa uns anys, al sector del Grup El Temple, la barriada abans coneguda com a Tretze de Gener.

Monclús ha volgut recordar que Rodríguez va governar Tortosa després de l'esclat de la Guerra Civil i durant l'arribada massiva de refugiats, la riuada del 1937, els bombardejos feixistes, els nou mesos en què el front de guerra es va establir a banda i banda del riu, i, finalment, durant l'evacuació de l'Ajuntament cap al Perelló. Un cop caiguda la República, tot i que confiava en el perdó promès pel règim de Franco perquè no havia comès cap crim de sang, Rodríguez va ser empresonat a Tarragona, condemnat a mort, i afusellat el 8 d'agost del 1939, el mateix dia que el metge tortosí Primitivo Sabaté Barjau.

En la mateixa entrevista, Monclús s’ha referit a la polèmica sobre la retirada del monument franquista de la Batalla de l’Ebre. Segons el portaveu d’Esquerra, la societat tortosina està dividida sobre la presència del monument, i caldria organitzar una consulta popular perquè la ciutadania puga decidir què cal fer. En aquest sentit, Monclús ha deixat clar que Esquerra aposta per la retirada del monument als Caiguts de la Batalla de l’Ebre.

D’altra banda, Monclús ha afegit que costa molt d’entendre que la ciutat de Tortosa encara no hagi dedicat cap carrer o plaça al president Companys. De la mateixa manera, el portaveu d’Esquerra ha afirmat que la placa que Tortosa ha dedicat a les víctimes dels bombardejos és un gest encara “insuficient” per recuperar la memòria històrica de totes les víctimes i de tota la gent que va patir durant la Guerra Civil al municipi.

Contactes ‘riu amunt’ per fer les piscines de Tortosa 

El portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Tortosa ha aprofitat aquest dilluns el seu pas per l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre per reclamar una altra vegada la reobertura de l’accés principal a l’estadi municipal per la plaça Joaquim Bau. Josep Felip Monclús ha recordat que aquest va ser el contingut de la primera moció d’Esquerra en aquest mandat, però que va ser rebutjada per la majoria absoluta de Convergència i Unió. Ara que l’Ajuntament ha netejat els enderrocs de les obres de les noves piscines, Monclús ha reiterat la seua petició, tot i que ha afirmat que s’ensuma que hi ha contactes amb altres empreses per reprendre les obres del complex d’aigües. Segons el portaveu d’Esquerra, ara podrien haver-hi negociacions “riu amunt” per continuar les obres de les piscines abans del final del mandat.

'Quan Ràdio Tortosa va tornar a tindre llum', article de Quimo Panisello

Era a finals del 2005 quan a Tortosa no es parlava d’altra cosa que del tancament de la llibreria Viladrich. Llavors jo vaig creure convenient proposar-li al cap visible en aquell moment dels Amics dels Castells Xavi Rollan Besalduch fer des de l’entitat una revista especial parlant en to nostàlgic de les coses desaparegudes i fer un sentit homenatge a la llibreria. De seguida va acceptar i al moment vaig trucar a gent com Albert Aragonés, Ivan Favà, Jacobo Vidal o a Lluís Montagut. Aquest últim va ser el primer en saber del meu projecte però l’últim a qui vaig demanar col·laboració, així que pensant-se que havíem avortat la missió i aprofitant que li havia tret suc a l’assumpte, va enviar el seu escrit al setmanari L’Ebre.

L’article titulat “Recordem Ràdio Tortosa” en lletres petites d’impremta desgranava dades, fets i pensaments sobre l’antiga Ràdio Tortosa: el perquè de la seua popularitat i difusió; un llistat d’extreballadors que incloïa des de Paco Guimerà a Arturo Gaya; noms de programes com “El senyor Tonet quan baixa de la muntanya” o “Xerrades sense malícia”; la seua decadència en ser “absorbida” per Radio Nacional de España l’any 1988; el seu tancament junt a d’altres emissores de tot l’Estat en l’etapa socialista a les vuit de la tarda del 24 de juliol de 1991 i també, per concloure, la nova etapa municipal de Ràdio Tortosa, sobre la qual va dir: "mai podrà assolir els nivells, el prestigi, ni la concepció funcional de l'assassinada emissora tortosina perquè pel seu caràcter d’apèndix consistorial és una altra cosa de la que algun dia se n'haurà de parlar”.

No sé si Lluís està rumiant o ja ha complert la seua amenaça, però, bé, jo m’avanço aquí fent una petita descripció de com va anar la creació de la nova ràdio municipal:

Sembla ser que des de l’etapa de l’alcalde Vicent Beguer s’anava treballant poc a poc en aconseguir la freqüència, però va ser en temps de l’alcalde Mariano Curto i sobretot del nou gerent Josep Costa, quan es van posar mans a l’obra amb l’objectiu de tornar a obrir Ràdio Tortosa, cosa que van aconseguir a cinc hores de l’inici de campanya electoral municipal, el dijous 27 de maig de 1999 a les 9 de la tarda en un acte a les instal·lacions de l’emissora. Al capdavant van posar a Conrad Duran, que tenia una àmplia trajectòria a l’antiga ràdio del carrer República Argentina. Per als informatius van fitxar al periodista Victor Altadill que venia de la capital, “ojo al dato”, de retransmetre partits del Barça per al gran SuperGarcia, i com a tècnic, a Xavi Espuny Domingo, antic “punxadiscos” i també responsable dels controls d’Antena 3 Radio, situada a la Plaça Alfons XII, on havia coincidit amb Conrad Duran. L’ajuntament va fer una inversió mínima adequant un primer pis d’un edifici municipal situat al carrer Montcada, on van instal·lar molt de material de l’antiga ràdio i que havia estat cedit a l’ajuntament en el moment fatídic del tancament, i també va instal·lar un repetidor a Coll Redó.

Xavi Espuny (tècnic), Conrad Duran (director) i Victor Altadill (cap d'informatius), al juny de 1999.

La programació s’inicià realment el dilluns 31 de maig amb un programa especial titulat “Les primeres veus”, on destacades personalitats com Federico Mayor Zaragoza donaven la benvinguda a la iniciativa.

Davant les crítiques de l’oposició, l’alcalde Mariano Curto va assegurar que “l’emissora serà plural i objectiva” i va guanyar les eleccions municipals del 13 de juny de 1999 sols per 184 vots quedant empatat en nombre de regidors amb el socialista Joan Sabaté qui, firmant el “Contracte per Tortosa”, recull la vara com alcalde de Tortosa, amb el recolzament del PP de Josep Maria Franquet, i marca unes premisses fonamentals on ni la ràdio ni cap altre servei de comunicació hi tenen cabuda.

Del trio inicial, el novembre d’aquest mateix any Victor Altadill va ser substituït en els informatius per Núria Mora i Conrad Duran es va mantenir poc temps més com a director.

La programació de 24 hores es caracteritzava per molta quantitat de música radiada i poques hores de producció pròpia: al matí el magazine “Tortosa avui”; a diferents hores els butlletins informatius i a la tarda el programa musical de Conrad Duran “En sintonia”. Poc a poc van anar desembarcant col·laboradors com Daniel Vidal amb “La veu dels jubilats”, Joan Zumaquero amb “Sopes de frígola” o Jaume Lahosa amb “L’amic invisible”. El 22 de juliol de 2001 es va produir un petit incendi que va deixar muda la ràdio durant un mes i va deixar el piset encara més vintage. La ràdio va continuar sota la direcció de Núria Mora però amb la música com a protagonista.

Hem d’anar fins a un altre 27 de maig, el del 2007, per fer un altre pas endavant, o almenys no cap enrere, quan Ferran Bel va guanyar les eleccions. Sembla que un tret que caracteritza als alcaldes convergents és que els agrada molt la ràdio, i això no és cap visió parcial ni partidista, sols cal consultar l’hemeroteca, l’Arxiu o el programa de festes de la Cinta de 2010, on com a activitat hi surt que el divendres 3 de setembre a les 19.00h hi ha una jornada de portes obertes de les noves instal·lacions de Ràdio Tortosa, a la planta baixa de l’edifici de Montcada 27, i a les 20.00h la inauguració oficial amb totes les autoritats i parlament de l’alcalde donant la xifra de 128.000 euros invertits en la reforma de les instal·lacions extrets de la Llei de Barris.

Carlos Martorell Pla (tècnic), Núria Mora (directora), Maite Ruiz (cap d'informatius) i Tere Gilabert (comercial), al setembre de 2010.

Va ser en aquest moment que Ràdio Tortosa va soltar “lastre”, abandonant tota la maquinària de l’antiga Ràdio Tortosa i entrant a l’era d’internet i les noves tecnologies, característiques tècniques i formals que van forçar a l’administració local a contractar més personal com el digital Carlos Martorell Pla, qui va substituir a l’analògic Xavi Espuny; la periodista Maite Ruiz als informatius, i fins i tot una comercial, Tere Gilabert. També es va comptar amb l’ajuda de col·laboradors professionals com Oriol Gracià amb l’espai d’entrevistes setmanal “L’hora del vermut”, Vicky Maigí amb el programa “En clau esportiva”, el veterà Josep Baubí fent tertúlia a 'Montcada 27', Bendi Suárez substituint Daniel Vidal, o Alberto Lamote i l’omnipresent Carlos Martorell Pla fent lo cafre a “La magnitud de la tragèdia”, on destacava un personatge molt semblant a Conrad Duran.

Tot va anar bé fins que va arribar la forta barrancada de la crisi que es va emportar inversions i personal i sols es van quedar el nou i excel·lent tècnic Xavi Falcó, la comercial a mitja jornada, i Núria Mora al capdavant, qui agenda amunt, agenda avall va recol·lectant voluntariosos col·laboradors com Joaquim Valls, el nét del gran futbolista Antonet o jo mateix, que vaig accedir a col·laborar amb una petita secció del magazine matinal “La punta del diamant” titulada “La vida tortosina”.

I ja acabant, l’11 d’octubre de 2013 a les vuit de la tarda es va presentar a la cripta de la Reparació de Tortosa la nova temporada d’enguany (2013-2014). Va ser un acte senzill, sense pica-pica, on la trentena de col·laboradors vam ser convidats i Ferran Bel va lloar la nostra faena desinteressada (no remunerada) dient que érem el puntal que suportàvem la ràdio “en aquests moments tant difícils”.

Ferran Bel (convidat), Núria Mora (directora), Xavi Falcó (tècnic) i Quimo Panisello (col·laborador), durant els preparatius de la gravació de la secció "La vida tortosina" del programa "La punta del diamant" el 2 d'octubre de 2013.

Com a colofó, va arribar aquest dilluns 21 d’octubre de 2013 l’emissió de la meua primera i modesta aportació a la ràdio tortosina, amb un espai de 20 minuts que sols vol ser una volta amable per la Tortosa que anem deixant pel camí a través de la veu de la gent del carrer. Després d’escoltar-lo vàries vegades (es pot descarregar a la web de la ràdio, www.radiotortosa.cat), he de dir que valoro molt més la faena dels autèntics professionals, els periodistes, a qui anem substituint de manera escadussera gent espontània com jo amb l’únic valor afegit de la il·lusió que hi posem.

I és aquest un dels danys col·laterals d’aquesta crisi que ens escanya, amb molts dels personatges de l’auca canviats de lloc, fent la faena d’altri. Jo un dissenyador gràfic amb tot el meu bagatge ficat a pseudoperiodista, igual que hi ha altra gent que retallant prescindeix dels serveis d’un dissenyador i el substitueix amb quatre retocs de Photoshop o igual que se li demana a un professor que ensenyi una assignatura que no és la seua per estalviar-se a un especialista. De totes maneres, malgrat tenir la síndrome de l’impostor, per a mi és un gran honor poder formar part de la història de la nostra ràdio.

Quimo Panisello

és dissenyador gràfic i documentalista.

Unes 50.000 persones visiten la 182a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- La 182a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova ha tancat les portes aquest diumenge, després de quatre dies d’intensa activitat i consolidada com una de les fires multisectorials més visitades de Catalunya. De fet, el certamen ha rebut uns 50.000 visitants, provinents majoritàriament de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, però també de comarques veïnes com el Baix Ebre o el Baix Camp, i d’altres demarcacions com Lleida, Barcelona o fins i tot l’Aragó. Una xifra que es manté respecte a edicions anteriors, i que satisfà l’organització del certamen.

El regidor de Fires de l’Ajuntament de Móra la Nova, Ivan Vilanova, s’ha mostrat molt satisfet amb les xifres d’assistència i participació i ha valorat que “avui en dia, mantenir-se ja és tot un èxit, de manera que des de l’organització estem molt contents amb aquestes xifres”. Vilanova ha destacat el bon temps que ha fet durant aquests quatre dies de certamen, que ha contribuït “a que la gent sortís de casa i s’animés a venir a la Fira encara amb més ganes que altres anys en què la climatologia no ens ha acompanyat”. El regidor també ha manifestat que des de l’organització són "optimistes de cara a l’any que ve, i seguirem treballant perquè la 183a edició sigui també un èxit”.

La fira de Móra la Nova ha comptat amb la presència de més de 200 expositors -xifra lleugerament superior que en les passades edicions-, ubicats dins i fora del pavelló firal, i amb 30 cellers i cooperatives que han format l’espai de la Fira del Vi, que enguany ha ampliat la seua capacitat i superfície i ha millorat les seues instal·lacions, en una clara aposta per un dels sectors econòmics més importants del territori. Els expositors presents a la Fira han valorat molt positivament la seua participació en el certamen.

Tot i la llarga tradició històrica, la Fira de Móra la Nova es renova any rere any i s’actualitza per respondre a les necessitats dels expositors i visitants. Un any més, el certamen ha comptat una gran diversitat d’ofertes per a diferents públics, com la zona d’atraccions, el pavelló ramader, els expositors de maquinària agrícola i industrial, el pavelló comercial o la venda de vehicles, amb una superfície total de venda i exposició de més de 10.000 metres quadrats. Enguany també s’ha dut a terme una sessió de cuina de proximitat dins el projecte Gustum, de cooperació per promocionar els productes agroalimentaris artesans i de qualitat que es produeixen al territori.

Imatge Sirga Comunicació

La PDE vol reunir-se aquest dilluns a l'Ametlla de Mar amb el ministre Arias Cañete

L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) està negociant amb la Subdelegació del Govern de l'Estat a Tarragona poder reunir-se quest dilluns amb el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, tot aprofitant la visita que fa a les Terres de l'Ebre. El ministre viatja a l'Ametlla de Mar per participar en la jornada tècnica sobre la tonyina roja que organitza el Grup Balfegó. Per respecte a la iniciativa privada de l'empresa tonyinaire, la PDE ha descartat, d'entrada, fer actes de protesta que puguen entorpir la celebració del congrés. La PDE "desitja" poder dialogar amb el ministre, tot i que la celebració de l'entrevista encara no ha estat confirmada.

Com ha destacat el portaveu Manolo Tomàs en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, la PDE voldria poder reunir-se amb el ministre de Medi Ambient i evitar que aquesta reunió s'haja de celebrar a Madrid, com han reclamat a tracés de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. "Estem pendents si el ministre ens pot rebre o no, cosa que desitgem perquè li podríem explicar els efectes del pla hidrològic a les Terres de l'Ebre i veuria físicament que darrera dels programes mediambientals i els debats que puguin haver-hi, hi ha persones amb cara i ull, que ens veiés", ha demanat Tomàs. 

Arias Cañete visita les Terres de l'Ebre per primer cop, quan està apunt de ser ratificar pel conseller de ministres el Pla de Conca del riu. Segons el propi ministre de Medi Ambient, això es farà durant el mes de novembre. 

Via ACN

Indignació del sindicat UP per l'arxivament judicial de la causa sobre el caragol maçana al Delta

AMPOSTA (Montsià).- Els arrossaires del delta de l'Ebre han rebut amb indignació la decisió del jutjat d'Instrucció número 5 de Tortosa d'arxivar la causa sobre l'origen de la propagació del caragol maçana al Delta, en considerar que el delicte ja ha prescrit. Com ha lamentat el responsable nacional del sector de l'arròs de la Unió de Pagesos (UP), Dani Forcadell, "es torna a demostrar que les empreses i persones que agredeixen el medi ambient finalment no tenen cap tipus de càstig". Forcadell ha assegurat que la plaga del caragol maçana demostra que va ser "un error" permetre la instal·lació d'una empresa d'exportació d'espècies exòtiques al cor del Delta de l'Ebre, i també que les administracions no hi van fer suficients controls.

"Estem indignats amb l'auto de la jutgessa perquè es torna demostrar que les empreses i persones que agredeixen el medi ambient finalment no tenen cap tipus de càstig", ha criticat Dani Forcadell, responsable nacional del sector de l'arròs d'UP. Malgrat que tots els indicis apunten que l'origen de la plaga del caragol maçana al delta de l'Ebre estaria en les instal·lacions de l'empresa d'exportació d'espècies exòtiques, Promotora Bama, que estava ubicada al terme municipal de l'Aldea, l'auto de la jutgessa considera que el delicte ha prescrit. "L'empresa es queda lliure i el problema es queda al territori", ha apuntat Forcadell.

Segons la informació de què disposa el sindicat agrari d'UP, la Generalitat recorrerà aquesta decisió del jutjat de Tortosa a l'Audiència de Tarragona. En canvi, les esperances perquè finalment es reclamin responsabilitats a Promotora Bama són poques si la justícia estableix un termini de tres anys per donar per prescrit el delicte. Cal recordar que segons l'auto judicial, els primers exemplars de caragol maçana haurien penetrar al Delta entre els anys 2003 i 2004 però no va ser fins als anys 2008 i 2009 que es va donar l'alerta per la seva expansió al marge esquerre.

"Si la llei és aquesta no hi ha res a fer. És una vergonya que es malmeti d'una manera tan gratuïta el medi ambient", ha insistit el responsable de l'arròs d'UP. Els pagesos recorden que ha estat en els darrers dos anys quan aquesta espècie invasora ha generat importantíssim danys a les collites de l'arròs. Alguns agricultors han perdut fins a 54 euros per hectàrea en aquesta campanya arrossaire al que hauran de sumar una pèrdua de les ajudes europees que se'ls retiren per poder aplicar les mesures del pla de xoc que s'aplicaran en els propers mesos per frenar el caragol maçana.

Crítiques a la instal·lació de Promotora Bama al Delta

Des d'UP, consideren que el problema de la plaga "demostra la falta d'actitud i la negligència" del Govern de l'època per permetre la instal·lació d'una empresa d'espècies tropicals "al cor del Delta" i que no se'n va fer els suficients controls i inspeccions per evitar aquest problema mediambiental i econòmic. Forcadell recorda que s'haurien escapat de Promotora Bama altres espècies invasores tot i que ha estat el caragol maçana la que més ha afectat els cultius. "Al final per prescripcions i coses estranyes de la justícia, l'empresa 'se'n va de rositas'", ha sentenciat Forcadell.

Via ACN

La justícia arxiva la causa contra l'empresa acusada de propagar el caragol maçana al Delta perquè el delicte ha prescrit

TORTOSA (Baix Ebre).- El jutjat d'Instrucció número 5 de Tortosa ha dictaminat el sobreseïment definitiu de la causa contra l'empresa Promotora Bama, per haver escampat suposadament la plaga del caragol maçana al delta de l'Ebre, un veritable malson per al sector de l'arròs. El jutge considera que el delicte ha prescrit perquè havien passat més de tres anys des que s'hauria introduït aquesta espècie invasora a la zona, fins que es va presentar la denúncia. Segons la investigació, s'estima que la propagació del caragol maçana hauria començat als volts de l'any 2003, encara que l'alerta per l'expansió d'aquesta espècie invasora al marge esquerre del Delta es donés a l'any 2009, mentre que la fiscalia va obrir la investigació l'any 2011. En tots aquests anys, segons la Unió de Pagesos, les mesures de lluita contra la plaga del caragol maçana han tingut un cost milionari, d'entre 4 i 6 milions d'euros. A més, ara la Generalitat començarà a aplicar un pla de xoc que té un cost de 600.000 euros i que haurà d'assumir en solitari.

El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 5 de Tortosa que porta el cas ha dictaminat el sobreseïment la causa contra la Promotora Bama, denunciada com a presumpte responsable de l'expansió del caragol maçana al delta de l'Ebre, perquè considera que el delicte ha prescrit. Així ho ha pogut confirmar l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

Segons la investigació, aquesta espècie invasora s'hauria introduït al marge esquerre del Delta entre els anys 2003 i 2004. Tot i això, la plaga no es va detectar fins al 2009 i va ser l'any 2010 quan la Generalitat va obrir un procediment administratiu per determinar el possible focus d'origen per poder emprendre les accions legals i demanar responsabilitats. La petició es va traslladar a la Fiscalia que en va obrir la causa.

El magistrat considera que s'ha sobrepassat el període de tres anys de termini de prescripció del delicte. La sentència admet recursos d'apel·lació que podran presentar les parts a instàncies judicials superiors, en aquest cas l'Audiència Provincial de Tarragona.

Via ACN