14 de febrer del 2014

`L’art de no saber governar', article de Francesc Miró


Sempre s’ha dit que les decisions que prenem avui ens afectaran demà, però amb la rapidesa que passen els esdeveniments aquestes decisions ens afecten de ple en el mateix instant en què s’anuncien. El nostre govern i, els partits que l’aguanten, CiU-ERC, ens porten, com és per tots sabut, a la consulta sobre la independència el proper 9 de novembre. És un camí ple d’incerteses, al que sincerament, ni CiU sap ben bé on ens portarà, d’aquí les contradiccions constants en les seves declaracions: que si avui el portaveu Homs en fa unes, demà el president Artur Mas fa un gir inesperat i, en un altre moment, Duran i Lleida, sintetitza la cosa.

Més enllà de les declaracions personals, les fan també com a governants nostres, i aquí si que m’hi puc posar, perquè crec que tenen l’obligació de fer-les pensant en tothom i la repercussió immediata que això comporta ens arrossega a tots a un precipici immediat, el del dia a dia. Aquesta manera de fer les coses no és la que se suposa d’un bon estadista, ans al contrari aquest enfrontament constant entre Madrid i Barcelona fa que no hagin pogut pactar la reforma de l’administració local, cosa que sí han fet altres autonomies i, que tant ens perjudica. O bé el fons de liquiditat autonòmic per tal de poder pagar als Ajuntaments i proveïdors i, tantes i tantes coses que requereixen de diplomàcia i no d’un enfrontament constant. I mentrestant, els municipis ens quedem sols mentre aixequem la veu contra les retallades que afecten a les persones; contra la pèrdua de serveis, com és ara el cas del tancament de les oficines de Catalunya Caixa a vuit pobles de les Terres de l’Ebre, i els atacs a l’autonomia local que representen les reformes de l’administració dels governs del PP i CiU.

D’altra banda, CiU i ERC s’emboliquen amb la bandera, que no amb la senyera -que per sort és de tots-, i amb aquesta excusa ens estan estrangulant amb uns pressupost de la Generalitat que per a les Terres de l’Ebre són els pitjors de la història, tot i que el pes dels polítics d’ERC del territori és dels més importants, i tot per pactar una data cap a la consulta. O sigui, no estan governant i incapaços de gestionar la crisi en què estem immersos, ho tapen tot amb el procés sobiranista. A veure si s’acabarà la crisi algun dia i nosaltres que sempre hem estat els capdavanters de l’economia estarem pitjor que els altres i mirant cap un altre costat. Això si la culpa no la tindrem nosaltres, a l’estil “l’armada invencible”, hauran estat els elementos o sigui Madrid.

Francesc Josep Miró
és alcalde de Godall i primer secretari del PSC al Montsià.

6 comentaris:

  1. Més demagògia per centímetre quadrat és difícil de trobar-la en un article. Dona per a escriure un article 20 vegades més extens contestar tanta ignorància.

    Qui va enfonsar Catalunya Caixa, Sr. Miró? Recorda una caixa que es deia Catalunya Caixa i que, presidida per una destacada persona afiliada al PSC.-PSOE, que gairebé va fer bancarrota mentre per un mala gestió en la concessió de préstecs a grans promotors? Qui va modificar la legislació i iniciar el procés de fusió de les caixes Sr. Miró? No es va fer durant el Govern Zapatero, Sr. Miró? Que no sap que Catalunya Caixa està intervinguda pel FROB, Sr. Miró, de l'Estat espanyol? Que no sap que el FROB depèn de Madrid i no de Barcelona, Sr. Miró i que les decisions sobre aquesta entitat, se prenen de forma remota des de Madrid? Que han fet les Diputacions de Catalunya respecte al problema de Catalunya Caixa, Sr. Miró? I ho dic, perquè vostè ja fa uns quants anys que és diputat provincial? Per cert, Diputacions que es nodreixen fonamentalment de Madrid i no de Barcelona. Quanta demagògia barata Sr. Miró. D'aquells governs i gestors incompetents, venen molts d'aquests mals.

    ResponElimina
  2. Sembla que els senyors/es del PSC ( que de socialistes i catalans ja els queda ben poc) ens volen convencer de que són la nostra esperança desembarcant aqui a la marfanta amb un article diari per atacar i justificar la seva existencia, abans d'arreglar d'una manera democràtica el seu partit. Res de nou, les frases de sempre, contra els de sempre, potser si primer fessen una mica d'autocrítica encara podrien rescatar la confiança dels ciutadans, ja que després de les seues darreres purgues internes estan demostrant que de diàleg i democràcia en saben tan poc cop a aquells que critiquen.

    ResponElimina
  3. A veure saberut, diguis el que vulguis, ataca qui vulguis, critica qui vulgues, però per favor, TU, QUI CO****S ETS ( em sortia posar-ho sense asterisc ) per etiquetar ningú de poc o molt català ? .
    Potser millor que comencem deixant sentat que els dirigents socialistes, sinó són dels anomenats crítics amb la direcció, no tenen dret a dir res, fe res, criticar res. Que sàpiguen que poden ser immediatament enviats a la foguera. Per poc catalans i pel que volgueu. Fins i tot segons quins retrets, perfectament susceptibles de ser universalitzats, no es fan a segons qui. Perquè són més catalans, clar. Ja només ens faltava això !

    ResponElimina
  4. Home Ximo, com va dir Pujol, "català és qui viu i treballa a Catalunya". Vivint al Godall, que ja és viure als "co***ns de Llobera , "expressió tortosina, Qui pot dubtar de la seua catalanitat? Ara, del seu catalanisme.... és que lo nou, excita, ja ho pots ben dir. És normal que hi hagin declaracions amb ànims solemnes. I crítiques, hi ha qui veu enemics a tot arreu, no m'estranya després del "Montillasso", encara em penso que quant pugen els substituts dels originals, quelcom es perd pel camí. Tanto "navarro" o en el seu cas "montilero", diu molt del passat i present. Hem oblidat els Raventós. Obiols, o Maragalls?
    Ai, ai, a mi en canvi, que sigue un "Miró" del Godall i Montsianenc, em cau bé.

    ResponElimina
  5. El ser o no ser català son apreciacions subjectives, no sóc ningú per jutjar ni repartir carnets de català o no...només jugava amb el sentit de la lletra C de les sigles del PSC, perquè obviament el full de ruta de la seva política bé subordinat als interessos nacionals del partit, deixant poc lloc al diàleg amb les veus crítiques que propugnen un gir més català (o milor catalanista com diu molt encertadament i), per mi, repeteixo per MI, la política del PSC actual en té ben poc de catalana i que conste, que el terme català no implica ser ni millor ni pitjor que altres, de fills de puta n'hi han catalans, espanyols, alemanys, tortosins i ampostins...això xiquet és universal

    ResponElimina
  6. ...yo sinceramente...los botiflers ya ni les leo..., si la cosa (independencia) "falla", no veais como se pondran de medallas, por tener mucho "conocimiento" y bla, bla, bla... como aqui en Tortosa el "papa senator", con lo del Ebro... NI UNA GOTA! y de momento ni una gota se ha ido..., pero no veas como se puso de medallas, GRACIAS A EL SE SALVO EL RIO...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta