Això és el que Julián Mayor va voler deixar escrit al seu recordatori. Quan dissabte son fill Jofre me'l va donar, tot i que les llàgrimes no volien deixar de brollar dels meus ulls, vaig somriure. Amb la foto d'un nadó dolç i entranyable, nascut a Xerta, anava el seu últim desig: «Compteu en mi...».
Com que tenia pensat escriure unes línies com a petit homenatge a Julián , li vaig preguntar a Zoraida Burgos, també bona amiga de Julián i gran mestra per a mi, com el definiria: «Julián era l'honestedat total —em va dir amb convicció— i també el sentit de l'humor i la claredat d'idees». És cert, vaig pensar, sempre et feia somriure...
Crida l'atenció com gent tan diferent i de tants àmbits se l'apreciava i se l'estimava. Dissabte, al tanatori, van voler dir-li adéu clients de la seua empresa —a Julián, l'únic empresari d'esquerres que conec, que va ser conseqüent amb les seues idees—, companys i companyes d'ICV —a qui fins i tot malalt va acompanyar a llistes en les últimes eleccions—, membres de la Plataforma en defensa de l'Ebre —era un convençut activista per la causa—, escriptors i escriptores, professors, treballadors de tots els rams i amics, amics que se l'estimaven de veritat.
Perquè com va dir Manel Ollé en les seues paraules de comiat, des d'uns versos del poeta ebrenc Desideri Lombarte, Julián marxava amb la vida «acramullada», plena de gom a gom de vivències, lluites i sentiments. Sobreeixint d'estimació d'amics i de família.
I tot i aquesta plenitud, va voler marxar com era ell, senzillament, sense estridències. Amb el gaiato de pagès per passejar per la muntanya, amb un ram d'herbes de la nostra garriga: mata, romer, olivera farga i frígoles... Amb un comiat senzill, amb les seues fotos de muntanyes i d'oliveres, amb la seua gent.
Clar que comptem amb tu, Julián, hi comptarem sempre. Perquè per a molts de natros has sigut un exemple d'honestedat i de coherència, de valentia en defensar lo que pensaves que era just; de voluntat i de lluita. Un referent. Comptem amb tu perquè, com mos vas deixar escrit, «només desquadra el temps».
Cinta Galiana
és regidora d'Iniciativa-Entesa per Tortosa.
Un més que entranyable record per Julian!
ResponEliminaQue la nit del somni etern sigui plena d'estels per il.luminar el seu camí.
Quin greu em sap!
El meu mes sentit condol als familiars!
Un record per als seus familiars
ResponElimina