Pintada de 'Viva España' al mural que es va pintar durant el 'País groc' a Poblenou del Delta

POBLENOU DEL DELTA (Montsià).- El mural que es va pintar el passat 12 d'octubre en una de les façanes de la plaça de la Font de Poblenou del Delta, en el marc de l'acció 'País groc', ha aparegut aquest dijous amb una pintada amb el lema 'Via España'. Uns desconeguts han repintat el mural amb pintura negra, tot tapant el lema que originàriament havien escrit els voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, i en què es llegia 'Vull: un país una cultura viva'. Des de l'ANC han explicat que estudien denunciar els fets, però que mentrestant seguiran pintant més murals arreu del territori. Precisament, aquest divendres a la tarda s'està pintant un de nou a la ciutat d'Amposta.

El passat 12 d’octubre, el nucli de Poblenou del Delta es va tenyir de groc a iniciativa de l’ANC i Òmnium Cultural en el marc de les accions del “País groc” de la campanya “Ara és l’hora”. Un nombrós grups de voluntaris va pintar les façanes d’una bona part dels habitatges d’aquesta localitat. Durant la iniciativa també es va pintar de groc el mural en una de les façanes de la plaça de la Font. L’acte central de la iniciativa va comptar amb la presència de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, i de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, així com del cantautor Lluís Llach. Amb l'ajuda dels voluntaris també es va enregistrar un espot publicitari de la campanya “Ara és l'Hora”, que va ser dirigit per Lluís Cabeza.

Imatge ANC Terres de l'Ebre

Bel, sobre la falta d'urnes a les EMD i pedanies: 'Estic disgustat i a partir del 10-N n'haurem de parlar'

 

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha volgut donar per tancada la polèmica que ha generat el fet que els veïns de les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Jesús, Bítem i Campredó, i també de les pedanies dels Reguers i Vinallop, no puguen votar al seu poble i hagen de desplaçar-se als instituts tortosins per participar en la consulta alternativa del 9 de novembre. Bel ha deixat clar que considera que això és un “error” del govern català; que està “disgustat” i que el dia 10 de novembre se n’haurà de parlar. A partir d’aquí, però, ha insistit que la seua prioritat és que el dia 9 de novembre siga un èxit i que fins aleshores continuarà treballant per facilitar a la ciutadania que se sume al procés participatiu.

Malestar a Flix per l’empitjorament de la cobertura de telefonia mòbil

FLIX (Ribera d'Ebre).- El regidor de Promoció Econòmica i Protecció Civil de Flix, Francesc Barbero, ha lamentat aquest divendres l’empitjorament de la cobertura de telefonia mòbil al municipi. Barbero ha recordat que aquest tema és important perquè Flix està dins de l’àrea d’afectació de dos plans d’emergència importants, el químic i el nuclear, i que hi ha altres pobles veïns, com Ascó i la Torre de l’Espanyol, que també tenen molts problemes de cobertura. El regidor ha recordat que molts dels avisos en cas d’accident es pretenen fer a través de la telefonia mòbil, i que tenir cobertures deficitàries és impensable en els municipis en àrees nuclears o de risc químic. Barbero ha explicat que ja han parlat amb Abertis per resoldre aquestes deficiències, i també per saber les causes de l’empitjorament de la cobertura de mòbil en diversos punts de Flix, especialment al nucli antic. Sobretot, des de fa un parell de setmanes.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Barbero ha valorat la bona evolució de la descontaminació del pantà de Flix, que acabaria abans del proper estiu amb l’extracció física dels residus. De fet, ja s’han extret dues terceres parts dels fangs contaminats. Després, es farien altres feines complementàries com la restauració de la llera del riu i el segellament de l’abocador, les quals s’allargarien durant el 2015. Tot i així, el regidor ha lamentat el retard en les obres de restitució, i ha advertit que els pous i nous punts de captació són necessaris per evitar restriccions com les que va provocar l’episodi de microalgues del pantà de Riba-roja d’Ebre, aquest estiu passat.

D’altra banda, Barbero ha destacat la continuïtat de Flix en el Consorci de Polítiques Ambientals de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, que el ple de l’Ajuntament va ratificar aquest dimarts. Segons el regidor d’ERC, després de moltes negociacions i la bona feina dels sectors implicats, s’ha aconseguit un pacte per rebaixar els preus i millorar la deixalleria de Flix, així com el servei de recollida selectiva i el canvi de tots els contenidors. A més, en aquest poble de la Ribera d’Ebre la taxa de la brossa baixarà un 8% per al 2015.

Barbero ha assenyalat que el consorci queda reforçat amb aquests acords i el retorn dels pobles de la Terra Alta. De fet, ha dit que si tot funciona correctament la brossa deixarà de ser una preocupació per als municipis de les tres comarques.

Jesús per la Independència manifesta la seua 'indignació' per no poder votar el 9-N al poble

JESÚS (Baix Ebre).- Jesús per la Independència ha manifestat la seua "indignació" davant del fet de no poder votar al seu poble el proper 9-N. A través d'un comunicat difós aquest dijous, la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha lamentat que la Generalitat haja denegat els punts de participació a l'EMD de Jesús, tot i les facilitats que l'alcalde i els regidors han posat des del primer moment. El col·lectiu creu que els arguments tècnics que ha fet servir la Generalitat són de "poc pes i una excusa per sortir del pas". "Sabem que aquest fet dificultarà la mobilització al nostre poble de cara al dia 9, i això ens preocupa molt perquè totes i tots som conscients que l'important que és obtenir un gran índex de participació. La gent de Jesús volem manifestar la nostra opinió i la manifestarem, però ens indigna haver-ho de fer fora del nostre poble", afirmen, "on fa més de dos anys que treballem intensament per fer arribar la independència a totes les cases".

En aquest sentit, declaren que el 9-N hauran de treballar "inesgotablement" perquè la gent de Jesús troben el seu centre de participació i s'hi puguen desplaçar, en aquest cas fins als instituts de Tortosa. "La mobilització, la informació, el desplaçament haurà de ser la nostra gran tasca del dia per garantir l'èxit de la jornada i per donar cobertura a les necessitats de totes les persones del nostre poble". El comunicat de Jesús per la Independència també conclou que, a pesar d'aquest impediment "completament absurd", no defalliran i posaran tots els mitjans perquè la consulta siga un èxit.

El nucli antic de Tortosa torna a tremolar amb el Castaween

TORTOSA (Baix Ebre).- El nucli antic de Tortosa serà l'escenari, aquest divendres, de la quarta edició del Castaween, la festa que fusiona Halloween amb la Castanyada. Es tracta d’una ocasió que permet disfressar-se i divertir-se amb la temàtica terrorífica pròpia de la celebració americana, mentre es gaudeix del caliu i gastronomia de la tradicional festa catalana. El president de l’Associació de Comerciants del Nucli Antic, Joan Iniesta, va explicar que el Castaween es planteja com una festa de disfresses, familiar i amb moltes activitats que permeten dinamitzar el barri.

A partir de les 17 hores i fins les 21 hores hi haurà una gimcana de caramels pels comerços del barri i tallers de "pintacares", manualitats diverses, photocall o la castanyera, entre d'altres activitats. També tindrà lloc una xocolatada, un contacontes del pallasso Muniatto, i quan es farà fosc, el ball-concurs de Halloween amb un jurat que decidirà quines són les millors disfresses.

El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann, va destacar que el Castaween és una acció de carrer més, que intenta porta més visitants al nucli antic i al conjunt de Tortosa. El Castaween també vol ser una altra oportunitat per donar a conèixer la restauració, el patrimoni i el comerç del nucli antic de la ciutat. Així, per l’ocasió, els restaurants de la zona oferiran menús de Castanyada, amb diferents propostes gastronòmiques.

La Festa del Vi de Gandesa comença aquest divendres amb 27 cellers inscrits

GANDESA (Terra Alta).- Gandesa dóna aquest divendres el tret de sortida a la 27a Festa del Vi, que durarà fins el 2 de novembre. Un any més, el certamen aplegarà una important mostra dels vins inscrits al Consell Regulador de la DO Terra Alta per difondre la qualitat dels productes vitivinícoles de la comarca, encapçalats per la varietat de garnatxa blanca. Enguany la festa comptarà amb la participació de 27 cellers, xifra rècord respecte la resta d’edicions. En aquest sentit, el secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Jordi Rius, ha explicat a Canal 21 Ebre que aquesta elevada mostra reflecteix l’aposta de les diferents poblacions de la comarca per aquest certamen.

La Festa del Vi comptarà amb diferents tasts de vins a càrrec dels cellers inscrits, que permetrà a la vegada conèixer la història de les diferents empreses vitivinícoles. A banda, el certamen comptarà amb l’acte de lliurament de premis del concurs de vins DO ‘Terra Alta’ 2014 i posteriorment se celebrarà la 5a Nit de les Garnatxes Blanques, un dels actes més multitudinaris de la Festa del Vi.

Durant la mateixa entrevista, Rius també ha valorat que la producció de raïm d’aquesta temporada ha estat excel·lent, amb prop de 41 milions de quilos de raïm. El secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta ha apuntat que les precipitacions i la qualitat de la terra han permès arribar a aquesta xifra.


+Informació:
-Festa del Vi de Gandesa

Vídeo Canal 21 Ebre

La Diputació recupera el retaule barroc de la catedral de Tortosa dedicat a Santa Càndia i Santa Còrdula

TORTOSA (Baix Ebre).- Els Tallers de Conservació i Restauració de Béns culturals de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tortosa han recuperat el retaule barroc de les Santes Càndia i Còrdula de la catedral, la peça més gran que s'ha treballat fins ara al centre d'educació artística. El retaule, de 32 peces, fa cinc metres d'amplada per set d'alçada i forma part del conjunt retaulístic barroc que es troba a la catedral de Santa Maria de Tortosa. És el més antic dels set retaules que conformen el grup, un conjunt únic al territori ebrenc, conservat durant més de 300 anys. De fet, el retaule era fins ara desconegut per al públic, ja que des de fa dècades no ha estat exhibit en tot el seu conjunt.

El president de la Diputació, Josep Poblet, ha inaugurat aquest dijous al vespre a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa l'exposició que detalla, pas a pas, el projecte d'intervenció d'aquest retaule barroc. Es tracta de la mostra "Or i color al segle XVII. La restauració del retaule de les Santes Càndia i Còrdula de la Catedral de Tortosa", que es podrà visitar fins al proper 30 de gener. Aquesta exposició, que presenta un fragment del retaule, pretén implicar i motivar el visitant perquè valori l'esforç i la dificultat que hi ha al darrere d'una intervenció d'aquestes característiques, i vol transmetre la importància de recuperar i conservar el patrimoni cultural de la demarcació.

L'exposició combina textos, fotografies, dibuixos, elements escultòrics, maquetes i mostraris, entre altres elements, i és molt visual i dinàmica. La producció de la mostra ha comptat amb la col·laboració tècnica de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus, que ha participat en la reconstrucció virtual en 3D del retaule, que es presenta a través d'un audiovisual.

Per complementar l'exposició, el centre d'educació artística de Tortosa ha organitzat diverses conferències relacionades amb la retaulística barroca, i ha programat tallers educatius dirigits als escolars de primària i secundària, a més de visites guiades pensades per al públic en general. L'Escola també ha editat un documental que detalla tot el procés de conservació i restauració del retaule.

L'acte d'inauguració de la mostra va comptar amb la presència del bisbe de Tortosa, Enrique Benavent; de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; del vicepresident de representació territorial de la Diputació a les Terres de l'Ebre, Pere Panisello; dels diputats Álvaro Gisbert i Francesc Josep Miró; de la directora de l'Escola d'Art i Disseny, Carme Clemente, i de la directora de l'Àrea del Servei d'Assistència al Ciutadà, Pilar Casas.

Durant l'acte d'inauguració, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, es va referir al valor d'aquest bé patrimonial, que resulta de "gran importància pel passat històric i artístic del territori", i va assegurar que la restauració del retaule es tracta d'un "projecte ambiciós i singular, que ara fem accessible a la ciutadania, a través d'aquesta exposició". Finalment, Poblet va reconèixer el treball i la professionalitat de totes les persones que tiren endavant els Tallers de restauració, "que són un referent al territori" i, a través dels quals, la Diputació vetlla pels béns artístics i culturals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Al seu torn, el bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, va assegurar que "aquesta és la recuperació d'una obra que enriqueix el patrimoni cultural i artístic de la ciutat", i es va mostrar agraït amb totes les persones i institucions que han fet possible els treballs de restauració. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va recordar que en temps de dificultats, "la Diputació manté el seu compromís amb la cultura i el patrimoni". Finalment, tant el bisbe com l'alcalde de Tortosa van destacar que la recuperació de patrimoni contribueix a projectar la ciutat i a atraure visitants.

Els Tallers de conservació i restauració de béns culturals de l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa han treballat des de l'any 2010 en la recuperació de les 32 peces d'aquesta obra monumental escultòrica del segle XVII, dedicada a les copatrones de la ciutat de Tortosa. Aquesta important actuació coincideix amb la celebració del 5è aniversari de la inauguració dels tallers professionals de conservació i restauració, activitat única al territori, iniciada el 1994 i especialitzada en obra pictòrica, escultòrica, material documental i obra gràfica, material arqueològic, etnològic i científic.

Impuls a la restauració de la llanterna de la Capella de la Santa Cinta

Després d'inaugurar la mostra sobre la rehabilitació del retaule a l'Escola d'Art i Disseny, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, es va desplaçar a la Catedral de Tortosa per formalitzar la col·laboració amb el Bisbat de Tortosa que ha fet possible la restauració de la llanterna de la Capella de la Santa Cinta. Mitjançant l'aportació de 25.000 euros, la Diputació ha contribuït a recuperar l'esplendor d'aquest valuós element d'estil barroc dels segles XVII-XVIII, que forma part del conjunt arquitectònic del temple.

Acompanyat del Bisbe de la ciutat, Enrique Benavent, i de diversos diputats de la institució supramunicipal, Josep Poblet va visitar els treballs finalitzats de recuperació de la llanterna de la Capella de la Santa Cinta, que han consistit en la restauració dels vitralls, per tal de garantir l'estanquitat de la llanterna, i en la rehabilitació del trencadís de la cobertura, per impermeabilitzar i retornar l'ornament inicial. La recuperació d'aquest element arquitectònic ha estat impulsada pel Bisbat de Tortosa i per la Reial Arxiconfraria de Santa Maria de la Cinta.

Imatge Diputació de Tarragona

L'alcalde d'Alcanar nega concertació en les adjudicacions i diu que l'Ajuntament va ser 'escrupolós'

AMPOSTA (Montsià).- L'alcalde d'Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, ha negat davant la titular del jutjat número 4 d'Amposta qualsevol tipus de concertació amb constructors locals en l'adjudicació de projectes, obres i serveis municipals, tot ratificant que el consistori va ser "escrupolós" a l'hora de seguir el procediment legal. Després de tres hores de declaració com a imputat per suposats delictes contra l'administració pública -com prevaricació, alteració de preus en concurs públics, malversació de fons públic o falsedat documental-, Montserrat s'ha mostrat "satisfet" i "optimista" sobre la resolució de les diligències perquè la jutgessa no els atribueix cap possible fet delictiu concret.

Després que aquest dimecres a la tarda comparegués, també com a imputat, el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, aquest dijous ha estat el torn de Montserrat. L'alcalde ha intentar aclarir i donar resposta, segons el seu relat, a totes les preguntes dins d'un interrogatori "molt exhaustiu" per part de la jutgessa i que ha abordat la pràctica totalitat dels 35 expedients, dels últims set anys d'ERC a l'equip de govern, que la Guàrdia Civil investiga arran una denúncia d'un militant de CiU el juliol de 2013.

En la mateixa línia de Martí, l'alcalde ha negat l'existència de "concertació de preus" amb constructors locals. La Guàrdia Civil els acusava d'haver creat una conxorxa amb els petits empresaris per adjudicar-los obres. "Podem respondre de l'actuació municipal però no per la de tercers. I l'actuació municipal és que hem fet les adjudicacions seguint el procediment establert i els informes preceptius -favorables-", ha assegurat, taxativament, per negar que el consistori preparés documentació o facilités informació privilegiada als paletes. "No hem tingut cap actitud irregular: l'Ajuntament, en aquest aspecte, ha estat escrupolós", ha resumit.

Entre alguns dels projectes que ha suscitat l'interès de la jutgessa, es trobava el de la piscina coberta municipal -una de les obres econòmicament més importants dels últims anys- i la possibilitat que la seva adjudicació s'hagués efectuat amb una baixa temerària del preu. "A l'informe de la Guàrdia Civil no quedava clar. Hi ha una acta, però, que ho explica: vam adjudicar amb els informes preceptius favorables d'intervenció i secretaria on s'explica clarament que no procedia aplicar una baixa temerària. Vam adjudicar-la en els sentits que apuntaven els informes", ha aclarit.

A la seva sortida dels jutjats d'Amposta, l'alcalde s'ha mostrat "content" per poder haver donat explicacions i, al mateix temps, "optimista" sobre el curs de la investigació, tot confiant que la seva declaració contribueixi a "acabar aviat el malson", una "espasa de Dàmocles desagradable". Malgrat això, ha insistit, com ja va fer el regidor d'Urbanisme, que la citació com a imputat, sense cap auto concret per part del jutjat, ha precisat, no els imputa a ell i a Martí cap possible fet delictiu o indici penal. En aquest sentit, interpreta que es tracta d'una imputació perquè puguin disposar de les garanties processals que aquesta condició preveu, com la possibilitat de declarar acompanyat d'advocat. "Ens han dit que hi ha indicis, però no cap fet objectiu imputable a nosaltres", ha apuntat.

De moment, els dos edils són, segons fonts judicials, els únics imputats en les diligències. Malgrat això, com en les declaracions d'aquest dimecres, també han estat presents els advocats d'una exfuncionària municipal o el de l'empresa Invall de Reus, entre d'altres. La defensa de Montserrat interpreta que les denúncies inicials de la Guàrdia Civil, que va arribar a citar com a "imputats" set treballadors municipals i van ser rectificades pel jutjat poques hores després citant-los com a testimonis, hauria permès als advocats incorporar-se al procés i assistir a l'interrogatori.

Als jutjats d'Amposta, també eren presents aquest dijous a la tarda diversos agents de la Guàrdia Civil que van dirigir la investigació i l'escorcoll de l'Ajuntament -així com dels domicilis dels constructors locals- el passat dia 16. Entre ells, el comandament que el consistori va intentar recusar per mantenir una relació sentimental amb una exsecretària municipal que va ratificar la denúncia inicial i amb la qual existia un conflicte laboral.

Via ACN

Imma Juan (CDC): 'El 9-N Catalunya expressarà la seva voluntat, perquè hi tenim dret'

TORTOSA (Baix Ebre).- Representants institucionals i de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), acompanyats per militants, simpatitzants i membres de la JNC, van participar aquest dimecres des de Tortosa i des d’altres poblacions de les Terres de l’Ebre en una "penjada simbòlica de cartells" per donar suport a l'inici de la campanya a favor del “Sí-Si” del proper 9-N. la Presidenta de CDC a Terres de l’Ebre, Imma Juan, va deixar molt clar que “el dia 9 de novembre Catalunya expressarà la seva voluntat, el seu dret a decidir, el seu futur, perquè els catalans i les catalanes hi tenim dret”. “Aquest és un acte simbòlic per dir en veu alta que volem votar, perquè votar no és antidemocràtic, votar és democràcia, i farem una intensa campanya per poder participar i perquè el dia 9 sigui un gran èxit”.

Segons Juan, “és un dret de tot ciutadà poder-se expressar i a Catalunya hem sortit moltes vegades al carrer demanant aquest dret a decidir”. De la mateixa manera, la presidenta ebrenca de Convergència va afirmar que explicaran que volen votar ‘Sí-Sí’ perquè creuen que hi ha un Estat que no respecta els catalans. "No respecta els nostres drets nacionals i lingüístics, i per això volem fer un nou camí si la ciutadania ho vol”, ha afegit. Finalment, des de CDC han volgut expressar "determinació en continuar amb el procés malgrat tots els obstacles i amenaces que s’estan generant des del govern central". "El que farà transcendent el 9 de novembre és que hi hagi una votació massiva del poble de Catalunya”, han conclòs.

Imatge CDC Terres de l'Ebre

Detenen a Tortosa un membre de la major xarxa d'exportació il·legal de medicaments

TORTOSA (Baix Ebre).- La Guàrdia Civil han detingut dues persones a Santa Coloma de Gramenet i Tortosa, dos membres de la major xarxa d'exportació il·legal de medicaments, que operava principalment des de l'Aragó. Només en aquesta comunitat, els agents van detectar la venda il·lícita de més de 123.000 envasos, amb una facturació superior als 1,46 milions. En total, s'han detingut 30 integrants de la xarxa i s'han fet 28 registres. Els agents van detenir a Tortosa l'encarregat de captar els farmacèutics de l'entramat i facilitar els contactes necessaris per desviar els medicaments del canal legal, mentre que el detingut a Santa Coloma de Gramenet s'encarregava d'un dels magatzems de distribució majorista dels medicaments.

El 'modus operandi' utilitzat per la xarxa era conegut com a 'distribució inversa' i consistia en la venda legal d'un nombre determinat de medicaments que un magatzem distribuïdor o laboratori feia a una vàries farmàcies. Aquestes rebien la comanda i junt amb un altre magatzem distribuïdor es quedaven amb un petit nombre de medicaments per dispensar-lo als pacients, mentre que la resta eren enviades al magatzem distribuïdor a través de diferents procediments, que els dipositaven en magatzems legals o il·legals. A partir d'aquí, s'encarregaven de la seva venda a països de la Unió Europea, com Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Holanda, Àustria i Grècia, i a tercers països.

Les farmàcies rebien del magatzem implicat en la 'trama' el llistat de medicaments a aconseguir, que variaven mensualment ja que es modificaven els marges de beneficis obtinguts, segons els preus dels medicaments fora de l'Estat. Un cop tenien els medicaments procedents del laboratori o magatzem majorista mitjançant la via legal, la farmàcia derivava els medicaments al magatzem implicat en concepte d'altres vendes. A la vegada, el magatzem els exportava fora de l'Estat i obtenia beneficis de fins el 800% sobre la venda en farmàcies espanyoles.

Entre els mètodes que utilitzaven per camuflar les vendes il·lícites dels medicaments, hi havia les factures en productes de parafarmàcia, simular que es feien devolucions al magatzem o fer les vendes a través de magatzems intermitjos, mitjançant el procediment de 'triangulació'.

La investigació va començar després de conèixer el tràfic il·lícit de medicaments que es va detectar en l'informe elaborat pel Servei de Farmàcia del Servei Aragonès de Salut arran de l'operació 'Pharmakon', que la Guàrdia Civil va dur a terme a Terol. Segons aquest informe, s'estava practicant activitats il·lícites en la venda de fàrmacs a través de receptes falses.

Segons la Guàrdia Civil, aquesta pràctica podia suposar un risc per a la salut pública, ja que els medicaments han de comptar amb una quantia fixada per les autoritats sanitàries en el mercat espanyol. Si part d'aquestes dotacions són exportades de manera irregular existeixen riscos de falta de subministrament i que alguns pacients no puguin accedir a la seua medicació posant en risc la seva salut.

Els 28 registres s'han dut a terme a Saragossa, Terol, Granada, Málaga, València, a més del domicili del detingut a Tortosa i del magatzem de Santa Coloma de Gramenet. En l'entramat, hi havia 14 farmàcies a l'Aragó i set magatzems implicats.

Via ACN

La Generalitat diu que recorrerà al Tribunal Constitucional el decret d'indemnització pel projecte Castor

BARCELONA.- El Govern ha dit que prepara un recurs davant del Tribunal Constitucional en contra del decret aprovat pel consell de ministres que va fixar una indemnització de 1.350 milions d'euros per a l'empresa concessionària del frustrat magatzem de gas submarí Castor. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha anunciat que el gabinet jurídic de la Generalitat disposa ja dels informes previs per donar el pas. Ho ha fet en el marc del debat d'una interpel·lació presentada per ICV reclamant accions institucionals, jurídiques, polítiques i europees per evitar que la ciutadania assumeixi el deute "il·legítim" generat pel Castor, així com l'exigència de responsabilitats a la concessionària i al govern espanyol.

Puig ha explicat que el Govern ha encarregat als seus serveis jurídics que preparin el recurs contra el decret i que, en breu, es demanarà l'informe al Consell de Garanties Estatutàries per demanar la inconstitucionalitat de la indemnització que ha de rebre la concessionària, Escal UGS, en mans del grup ACS, aprovada pel consell de ministres el passat 3 d'octubre. "Els informes previs ja estan en mans del gabinet jurídic central", ha aclarit.

L'anunci arriba poc després que el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, manifestés la seua voluntat de promoure aquesta iniciativa per evitar que el deute generat pel projecte, que calcula pot ascendir en total als 4.000 milions d'euros, segons el conseller, sigui assumit per la ciutadania i el teixit econòmic del país.

Al País Valencià, el PSOE -partit que va aprovar des del govern espanyol la concessió l'any 2008 que blindava econòmicament el projecte de l'empresa de Florentino Pérez- va anunciar dimarts que també en presentaria un. "Vam manifestar la nostra oposició a la indemnització a càrrec dels consumidors, dels ciutadans de Catalunya. Que no es podia imputar alternativament aquest fiasco als pressupostos públics, que s'havia de fer un estudi aprofundit de les responsabilitats del govern espanyol i de l'empresa concessionària. Iniciatives jurídiques, judicials i polítiques ja les hem emprès", ha argumentat Puig, en resposta a la interpel·lació dels ecosocialistes, defensada per la diputada Hortènsia Grau.

En aquesta línia, ha criticat el govern espanyol per indemnitzar l'empresa sense estudiar si s'han produït negligències ni reclamar "responsabilitats" per l'episodi sísmic i l'abandonament del projecte. Els ecosocialistes han volgut recordar al Govern el compromís assumit en una moció aprovada fa un any -que va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte del PP- d'actuar de forma inequívoca per defensar els drets de la ciutadania arran l'episodi sísmic reclamant el tancament del Castor i que el pagament no recaigués sobre la ciutadania. En aquest escenari, Grau ha instat Puig a actuar en un quàdruple front. D'una banda, l'institucional, amb la presentació del recurs al Constitucional per atacar el decret del govern del PP tot recordant que el Tribunal Suprem no tancava en cap cas la porta a exigir responsabilitats a l'empresa malgrat reconèixer la indemnització.

Obrir un front judicial 
La diputada d'ICV, però, ha anat encara més enllà i ha reclamat al Govern que obri un nou front judicial per qüestionar aspectes com l'aprovació de la declaració d'impacte ambiental un any i mig després d'atorgar la concessió, la modificació dels límits de les competències marítimes, la inexistència de plans d'emergència i desmantellament, però, sobretot, els registres de les injeccions de gas al subsòl marí entre juny i mitjans octubre que van acabar causant l'onada sísmica, amb terratrèmols de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter. Addicionalment, ha posat sobre la taula exigir a la Comissió Europea que revisi els criteris per atorgar els anomenat project Bonds amb els qual es va finançar el Castor, per tractar-se d'un cas que evidencia la "incompatibilitat amb l'interès públic", així com la possible vulneració de la normativa comunitària per ajuts encoberts a una empresa.

Grau també ha reclamat accions polítiques destinades a incloure als pressupostos estatals partides per reparar els danys físics i morals als ciutadans del territori. Davant d'aquesta bateria de propostes, Puig ha recollit el guant i ha assegurat que es tracta, en bona mesura, d'accions que ja impulsa el Govern. La Generalitat, ha anunciat, reclamarà al govern espanyol els informes i auditories existents sobre el projecte i que Madrid es nega a fer públiques. També traslladarà a la Comissió Europea la possible vulneració de la normativa d'ajuts comunitària i donarà suport a la iniciativa del Síndic per indemnitzar els afectats. "Compartim la diagnosi", ha respost a Grau, amb qui han acabat discrepant sobre la validesa del model energètic que encarna el projecte Castor.

El conseller ha criticat obertament que la tramitació del projecte no va preveure cap estudi de risc sísmic de la zona, que el cost inicial d'uns 500 milions d'euros s'ha acabat multiplicant i que la Generalitat no ha rebut la informació suficient arran els terratrèmols, fet pel qual va denunciar el cas a Fiscalia de Tarragona. Respecte la indemnització, ha acusat el PP d'utilitzar "instruments excepcionals amb caràcter ordinari" en un cas que "repercutirà de forma molt clara l'economia, la indústria i els consumidors de gas del país".

Via ACN

La III Fira d’Emancipació Juvenil d'Amposta fomentarà la formació i l’ocupació dels joves

AMPOSTA (Montsià).- L’auditori municipal d’Amposta serà l’escenari de la III Fira d’Emancipació Juvenil, que tindrà lloc els dies 4 i 5 de novembre, i que organitza l’àrea de Joventut i Polítiques Actives d’Ocupació. La fira està adreçada als joves d’entre 16 i 29 anys, que busquen feina o que bé no saben com emprendre el seu projecte de vida, perquè hi busquin solucions i siguen més atractius per a les empreses. Així ho ha explicat aquest dijous el regidor de Joventut i Polítiques d’Ocupació, Eros Esquerré, qui ha destacat els bons resultats de programes com ara Joves per l’Ocupació. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Esquerré ha assenyalat que actualment hi ha 100 empreses en prospecció, de les quals el 62% han acabat contractant persones inscrites al programa Joves per l’Ocupació.

Així, a la III Fira d’Emancipació Juvenil d’Amposta es podran trobar els diversos agents municipals al servei de la joventut; l’oferta formativa de les Terres de l’Ebre; diversos tallers formatius per saber preparar-se abans d’una entrevista de feina, i informació i inscripcions a la Garantia Juvenil, que dóna suport i ajuts a les empreses per a la contractació de joves que compleixin els requisits del programa de la Generalitat. Es tracta d’una iniciativa de la Unió Europea per reduir l’atur juvenil, i que ha fet que el govern català haja posat en marxa un conjunt d’actuacions i mesures enfocades a l’estímul de la contractació de joves vulnerables.

De la mateixa manera, els visitants de la fira també podran conèixer de primera mà com funciona la borsa de treball jove. Esquerré ha recordat que l’Ajuntament d’Amposta pot operar legalment com a agència de col·locació, i que ara està gestionant al voltant de 60 currículums diaris.

Quant a la tercera edició del programa Joves per l’Ocupació, el regidor d’Amposta ha detallat que han sol·licitat al Servei d’Ocupació de Catalunya un total de set mòduls de certificació professional: jardineria; auxiliar de ramaderia; operari d’indústries gràfiques; operari d’indústries càrniques; mecànica i soldadura; i aqüicultura i arts de pesca. Per a la nova edició del programa s’oferiran 60 places i els interessats hauran de passar un procés de selecció, ja que normalment s’hi presenten uns 200 joves de tot el territori.

Orta per la Independència afirma que la solució al conflicte pel 9-N és política

 HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- Orta per la Independència ha emès aquest dijous un comunicat en què manifesta que la convicció de la gent d’Horta de Sant Joan és poder votar al seu municipi, i no a l’institut de Gandesa, com ha decidit la Generalitat. En aquest sentit, rebutgen els arguments tècnics del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, i creuen que la solució al conflicte és política, i que encara són a temps d’arribar a una entesa. De la mateixa manera, recorden que el grup de CiU al municipi i la regidora independent donen suport a l’assemblea local de l’Assemblea Nacional Catalana, en la seua intenció d’apurar fins al final les opcions de votar a Horta amb les màximes garanties. Finalment, Orta per la Independència manifesta que només ha tingut contacte amb l’alcalde José Antolí per aconseguir un lloc de votació, i ha recordat que l’alcalde del PP no va signar el document que li demanava Governació en el termini establert. Això sí, celebren haver aconseguit que l’alcalde digui ara que està a favor del dret a decidir. A més, conclouen que Orta per la Independència no participarà en la picabaralla política entre els representats de les administracions.

El regidor d'Urbanisme d'Alcanar defensa davant de la jutgessa la legalitat de les adjudicacions

AMPOSTA (Montsià).- El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Alcanar, Manel Martí, ha assegurat davant la jutgessa que les adjudicacions de projectes i obres efectuades per l'equip de govern d'ERC des de 2007 s'ajustaven a la "legalitat". Martí ha declarat aquest dimecres a la tarda davant la titular del jutjat número 4 d'Amposta com a imputat per suposats delictes de prevaricació, alteració de preu en concurs públic, malversació i falsificació. Les diligències, basades en les investigacions de la Guàrdia Civil arran la denúncia d'un militant de CiU el juliol de 2013, pretenen esclarir l'existència de possibles irregularitats en les adjudicacions de 35 expedients aprovats durant els últims set anys.

"L'actuació nostra sempre s'ha ajustat a la llei, però si hi ha alguna cosa amb les empreses ja donaran explicacions. Les adjudicacions es van fer, al meu entendre, d'acord amb la legalitat i amb competència", ha declarat Martí després de més de tres hores de declaració als jutjats d'Amposta. L'interrogatori judicial, segons ha precisat, ha abastat diversos expedients dels 35 sobre els quals la Guàrdia Civil va demanar informació o la va aconseguir durant l'escorcoll del passat 16 d'octubre a les dependències municipals durant prop de quinze hores.

Fins i tot, ha apuntat el mateix Martí, les preguntes -que provenien tant de la jutgessa, el fiscal com els advocats dels diversos imputats-, han abastat alguns dels 35 expedients des de 2007 i, fins i tot, algun corresponent a l'any 2005, quan encara no era regidor. Una de les obres més importants investigades durant aquests anys, com la piscina coberta municipal -on s'havia denunciat una possible baixa temerària en l'adjudicació-, no hauria aparegut durant la declaració, però sí l'adjudicació del servei de prevenció de riscos laborals.

El regidor ha precisat que les adjudicacions que qüestiona la Guàrdia Civil van ser acordades per les corresponents meses de contractació, en les quals els tècnics municipals "van fer les valoracions i van emetre els seus informes". Segons ha relatat, en cap moment la jutgessa hauria preguntat de forma concreta sobre "cap il·legalitat" relacionada amb l'adjudicació d'alguns d'aquests projectes.

Considera que les imputacions judicials, en bona part coincidents amb la denúncia de la Guàrdia Civil, són "genèriques" perquè no se'ls ha posat encara sobre la taula cap interlocutòria. En aquest sentit, ha volgut relativitzar l'abast de la seva declaració com a imputat en el marc de les diligències prèvies -"no hi ha cap judici ni cap acusació"-, fet que els permet acudir acompanyats d'advocat. "Haurem de veure com acaba la instrucció", ha valorat a la sortida, moderadament optimista. La defensa ha recordat també la seva recusació contra un dels comandaments de la Guàrdia Civil pels vincles sentimentals que mantenia amb una exsecretària municipal que va ratificar la denúncia contra el govern municipal.

Martí és el primer imputat que declara davant la jutgessa d'Amposta i, aquest dijous a la tarda, està previst que ho faci l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat. Tot i que, de moment, fonts judicials limiten les imputacions als dos regidors, en la declaració judicial d'aquest dijous a la tarda han estat també present els advocats d'una exfuncionària municipal, dels tres constructors detinguts per la Guàrdia Civil el passat dia 16, així com de l'empresa Invall. Tot plegat eixamplaria el nombre d'imputats considerablement. Arran l'escorcoll de fa dues setmanes, la Guàrdia Civil va apuntar a l'existència d'una presumpta trama organitzada entre l'Ajuntament i els constructors locals per adjudicar-los obres.

Via ACN

Aspa comença la campanya d'ERC pel 9-N criticant el govern de CiU pel cas d'Horta de Sant Joan

ROQUETES (Baix Ebre).- El president de la Federació d’ERC a l’Ebre, Gervasi Aspa, ha criticat aquest dimecres el departament de Governació, per no permetre que els veïns d’Horta de Sant Joan i de les EMD i pedanies de Tortosa tinguen punts de participacióa als seus pobles. En aquest punt, Aspa ha reclamat al delegat del Govern, Xavier Pallarès, que treballi perquè tothom pugui votar al seu poble. El republicà ha fet aquestes declaracions durant la penjada del primer cartell de la campanya d'ERC per al 9-N, davant del mercat municipal de Roquetes. Amb urnes gegants i paperetes a les mans del Sí-Sí, alcaldes i regidors d’ERC al Baix Ebre han donat per iniciada la recta final de la campanya. Després d’enganxar un cartell, Aspa ha fet saber que els alcaldes d’ERC habilitaran i cediran els espais habituals que es fan servir durant les campanyes electorals, perquè es pugui penjar propaganda de cara el 9-N.

Aspa ha definit la campanya del 9-N “com la més important de la nostra història”, i ha afirmat que els republicans intentaran que la gent tingui tota la informació possible. Així mateix, i malgrat la possible impugnació del govern espanyol, Aspa ha afirmat que ERC farà campanya fins a l’últim dia, “per aconseguir la màxima participació”. ERC celebrarà l’acte central de campanya a Terres de l’Ebre el proper dijous 6 de novembre a les 20.00 hores a l’Auditori de la Unió Filharmònica d’Amposta, amb la presència del secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, i del diputat republicà Joan Tardà.

Imatge ERC

Vídeo Canal 21 Ebre

Pallarès responsabilitza l'alcalde d'Horta de Sant Joan de la impossibilitat de tenir un punt de votació el 9-N

TORTOSA (Baix Ebre).- El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha donat a conèixer aquest dimecres la decisió definitiva sobre el 9-N a Horta de Sant Joan, i que implica que la gent d'aquest municipi haurà de votar a l'institut de Gandesa. Segons Pallarès, Governació no té les garanties tècniques necessàries per fer l’excepció al municipi de la Terra Alta. En aquest punt, Pallarès ha lamentat no poder fer possible que els veïns d’Horta votin al poble. Pallarès també ha recordat que l’alcalde d’Horta de Sant Joan, José Antolí (PP), no va signar el document de cessió d’un espai requerit per la Generalitat, sinó que va signar un document alternatiu “que no té res a veure” amb el que han signat més de 900 alcaldes de Catalunya i que, a més, va presentar tres dies després que s’exhaurís el termini.

Vídeo Canal 21 Ebre

Iniciativa porta al ple de Tortosa la necessitat de fer milores al Grup El Temple

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal d’Iniciativa-Entesa per Tortosa portarà a debat en el ple ordinari del proper dilluns a l’Ajuntament una moció en què es demana a l’equip de govern de CiU que realitzi “millores urgents” a la barriada del Grup El Temple. Després de reunir-se amb l’associació de veïns del barri, qui els hauria informat que recentment havien tingut una reunió accidentada amb l’alcalde de Tortosa, el portaveu del grup municipal d’Iniciativa-Entesa per Tortosa, Jordi Jordan, ha demanat a l’equip de govern que posi fil a l’agulla per resoldre els “problemes quotidians” que tenen els veïns del barri, com ara la falta de manteniment de les voreres i l’arbrat, o dels punts de llum de la via pública.

Tortosa tanca un acord amb els propietaris del fortí de Tenasses per integrar-lo al patrimoni municipal

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa ha anunciat aquest dimecres a la tarda que el fortí de Tenasses s'incorporarà properament al patrimoni públic municipal, després que l'Ajuntament i els seus propietaris hagin arribat a un acord. Aquest anunci es produeix 43 anys després que onzes empresaris locals acudissin a la subhasta d'aquest recinte històric que abans era propietat de l'exèrcit espanyol. L'objectiu va ser adquirir-lo per evitar que la fortificació del segle XVIII passés a mans alienes, i que l'Ajuntament de Tortosa, en un futur, acabés recomprant el fortí per incorporar-lo al seu patrimoni. Per això Ferran Bel i una representació dels propietaris de Tenasses han anunciat un acord que han qualificat d'"històric".

Els onze empresaris tortosins van acudir l'any 1971 a una subhasta on sortia a la venda el fortí de Tenasses, pel qual van pagar 1.571.000 pessetes de l'època. El seu pla, expressat en aquell moment a l'alcalde de Tortosa, era vendre'l al consistori en la mesura que les arques municipals disposessin dels recursos necessaris. Quatre dècades després, l'Ajuntament de Tortosa ha assolit un acord amb els actuals propietaris, en base a la permuta d'uns terrenys edificables de propietat municipal fruit de cessions obligatòries en desenvolupaments urbanístics. L'alcalde ha volgut precisar que s'està fent una taxació per tal d'actualitzar a data de 2014 el preu pagat fa 43 anys, però "en cap cas s'abonaran interessos ni plusvàlues. No fan negoci, només recuperaran la inversió feta. Aquests empresaris van fer un gest molt generós l'any 1971 i el tornen a fer ara. I l'Ajuntament i la ciutat de Tortosa els està agraïda", ha dit Bel.

L'arquitecte Xavier Martí, com a portaveu dels propietaris, ha dit: "Avui culmina l'objectiu que ens vam marcar fa més de 40 anys. Vam comprar Tenasses amb la il·lusió de mantenir-lo per al patrimoni de la ciutat". Una vegada es culmini la transacció, l'alcalde ha avançat que el recinte de Tenasses "requerirà actuacions estructurals importants, amb l'objectiu de posar aquest patrimoni a l'abast de la ciutadania i dels turistes que ens visiten".

Tenasses es va construir al segle XVIII, després de l'ocupació borbònica, en el marc del reforçament defensiu de la ciutat amb l'objectiu de consolidar Tortosa com a plaça forta. Representa l'ampliació d'una fortificació precedent del segle XVII, posterior a la Guerra dels Segadors. És l'única fortificació que va passar a mans privades quan les muralles van caure en desús.

Imatge Ajuntament de Tortosa

La CUP vol entrar a l’Ajuntament de Tortosa amb una candidatura ‘rupturista’

TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu de la CUP a Tortosa, Xavier Rodríguez, ha afirmat aquest dimecres que fa un any i mig que treballen per poder concórrer a les eleccions municipals del 2015. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Rodríguez ha advertit de la situació “d’emergència social” que es viu al municipi, així com de la necessitat de recuperar el nucli antic, fer un altre tractament de la immigració, i acabar amb el deute públic. És en aquest sentit que la CUP proposarà una candidatura “rupturista”, perquè considera que cal una altra manera d’enfocar la política i de prendre les decisions. A més, Rodríguez ha assenyalat que no els preocupa assolir un, dos o tres regidors, sinó entrar a l’Ajuntament per accedir a una informació sobre la gestió municipal que ara mateix no se’ls facilita com a ciutadans.

Després de l’assemblea en què, divendres passat, van decidir concórrer a les municipals de Tortosa, la CUP ha anunciat la celebració d’una altra assemblea per al proper 14 de novembre. En aquesta cita, s’establiran les tasques a realitzar i els diversos grups de treball en àmbits com la justícia social, l’habitatge, l’alimentació digna, els pressupostos, la sanitat pública o la transparència. A banda, Rodríguez ha afegit que la CUP incidirà en temes que anteriorment s’havien treballat des del Casal Popular Panxampla, com ara la retirada del monument franquista de la Batalla de l’Ebre o l’oposició a l’ordenança de civisme.

En la mateixa entrevista, Rodríguez ha explicat per què no van acabar de fructificar les converses amb Movem Tortosa per tirar endavant un projecte electoral en comú. El portaveu ha insistit que la CUP és un projecte rupturista que qüestiona el model capitalista, però que hi ha alguns punts en què no coincideixen amb Movem Tortosa, la plataforma electoral impulsada per Iniciativa. De fet, Rodríguez ha remarcat que la CUP vol fer un projecte nou, sense persones vinculades a altres partits polítics o que ja hagin tingut responsabilitats a l’Ajuntament.

Finalment, Rodríguez ha explicat que, al marge de les candidatures ja anunciades a Deltebre i Tortosa, la CUP també està treballant en altres poblacions com Amposta i Ulldecona.

La Generalitat conclou que els veïns d'Horta de Sant Joan hauran de votar a l'institut de Gandesa

HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- No ha pogut ser i, al final, els veïns d'Horta de Sant Joan tindran el seu punt de votació pel procés participatiu del 9-N a l'institut de Gandesa. El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha anunciat aquest dimecres la decisió definitiva de Governació, que ha dit que no té les garanties tècniques necessàries per fer l'excepció en aquest municipi de la Terra Alta. Pallarès ha lamentat no poder fer possible que la gent d'Horta pugui exercir el seu vot al municipi, però ha recordat que l'alcalde, José Antolí (PP), no havia signat el document de cessió d'un espai requerit per la Generalitat. "Ha signat fora de termini el document que a ell li ha convingut", ha afegit el delegat.

La mateixa vicepresidenta Joana Ortega s'havia referit aquest dimecres al cas d'Horta de Sant Joan. Ortega havia dit que tenia difícil solució que es pugavotar a Horta de Sant Joan. En cas que no hi pugui haver un punt de votació a aquesta localitat, la vicepresidenta ha assegurat que es posaran tots les mecanismes que es considerin necessaris perquè tothom pugui participar, ja sigui autocars o vehicles de transport.

Per la seua banda, Orta per la Independència ha advertit que faran boicot a l’urna del 9-N que s’instal·larà a l’institut de Gandesa, si des de la Generalitat no se’ls permet votar al seu poble. Consideren una humiliació haver d’anar a 22 quilòmetres del poble per anar a votar, i avisen que organitzaran una consulta alternativa a Horta de Sant Joan, posant i traient les urnes una hora abans, perquè es coneguin els resultats del poble el més aviat possible.

Imatge ACN

Els veïns d'Horta de Sant Joan insisteixen a votar el 9-N al seu poble

HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- El Govern apurarà al màxim i ha decidit donar-se unes hores més de marge abans de donar el no definitiu a la petició dels veïns d'Horta de Sant Joan de tenir un punt de votació pel 9-N al seu municipi. El responsable del Procés Participatiu al municipi, Joan Cañada, es va reunir dimarts al vespre, juntament amb el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, amb membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) d'Horta, i després de més d'hora i mitja van prendre aquesta decisió. Cañada va explicar que, ara per ara, Horta no podrà tenir cap mesa, però que en les pròximes hores mantindrà una reunió tècnica on s'intentarà buscar una escletxa que permeti fer una excepció.

Per la seua part, des de l'ANC Orta, un dels seus portaveus, Salvador Carbó, s'ha mostrat optimista davant la possibilitat que el Govern trobi la fórmula tècnica per ubicar un punt de votació al municipi, i ja ha avançat que si no s'autoritza, es farà boicot a l'urna de Gandesa. "No passarem per la humiliació d'anar a 22 quilòmetres del poble per votar. Posarem nosaltres l'urna i tancarem una hora abans les votacions perquè es coneguin els resultats del poble al més aviat possible. És un problema de dignitat", ha reconegut.

"A hores d'ara, totes les portes estan tancades", ha deixat clar Cañada després de la trobada mantinguda amb veïns d'Horta de Sant Joan a la seu de la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, a Tortosa. Amb tot, abans de donar el no definitiu i davant la insistència de la gent de l'ANC d'Horta, els responsables del procés mantindran en les pròximes hores una reunió de caràcter tècnic per estudiar si hi ha alguna "escletxa possible" que no posi en risc el procés. "Si podem crear algun tipus d'excepció, ho estudiarem, i demà al matí direm si hem trobat un sistema que no posi en risc les garanties del procés", ha manifestat.

Cañada ha volgut deixar clar que la prioritat és "el procés, el país i la seva credibilitat internacional", i ha assegurat que la condició per incloure Horta als punts de votació és que no alteri ni la feina feta fins ara ni pertorbi les garanties del procés. "Si no ho aconseguim, el Govern animarà els veïns d'Horta a anar a votar a Gandesa amb tot l'entusiasme possible i facilitant-los el trasllat", ha afegit. 

Més d'una desena de persones han esperat que acabés la reunió a la delegació del Govern amb pancartes per reclamar poder votar al municipi d'Horta. També hi havia veïns de l'EMD de Jesús, a Tortosa, que també reivindiquen tenir un punt de votació.

Via ACN

El PSC reclamarà una comissió d’experts a Europa per combate el cargol maçana

TORTOSA (Baix Ebre).- L’eurodiputat socialista Javi López ha anunciat aquest dimarts des de Tortosa que presentarà una iniciativa al Parlament Europeu perquè Comissió Europea creï una comissió d’experts per fer front a la problemàtica del cargol maçana que afecta el Delta i el riu Ebre. “Denunciarem a les institucions europees la situació que pateixen els productors i demanarem, com ja es va acordar al Senat, la constitució d’una comissió d’experts per donar una sortida tècnica i eficaç per eradicar aquesta plaga”, ha exposat. López ha insistit molt en la necessitat de trobar una solució tècnica efectiva, després que les respostes donades per la Generalitat “no han estat del tot satisfactòries”.

López ha fet aquestes declaracions en el marc de la visita que ha realitzat acompanyat de Mònica Lafuente, secretària de Política Agrària del PSC, i de membres de la direcció del PSC de l’Ebre, per “fer un seguiment de la feina feta prèvia a les eleccions europees”. Entre altres temes, hi ha els ajuts agroambientals de l’arròs. El dirigent socialista ha aprofitat per denunciar i reclamar a la Generalitat que faci efectiu el pagament, ja que l’endarreriment està posant molt difícil la situació als pagesos i pot afectar a la planificació anual del conreu.

L’eurodiputat socialista també s’ha compromès a fer un seguiment exhaustiu de les ajudes que tira endavant la UE, especialment per al sector de la fruita, després de les sancions de Rússia, perquè és un mercat important, i també ha refermat el compromís per lluitar des d’Europa contra el nou pla de Conca de l’Ebre. López ha recordat que el 45% del pressupost europeu està destinat al sector agrari. Durant la visita a les Terres de l’Ebre, han mantingut una reunió de treball a la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, on també han visitat el Poble Vell. A la tarda, a Camarles, ho ha de fer amb entitats i cooperatives arrosseres, comunitats de regants i associacions agràries.

Imatge PSC Terres de l'Ebre

Els balladors de jota del monument dels Quatre Camins de Tortosa, vestits de groc pel 9-N

TORTOSA (Baix Ebre).- El monument a la jota, dissenyat per Innocenci Soriano-Montagut i realitzat per Àngel Acosta, ha aparegut aquesta setmana vestit de groc, amb motiu de la campanya 'País groc' de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. La parella de balladors porten samarretes grogues i també distintius de la campanya per reivindicar la consulta del 9 de novembre. De la mateixa manera, també ha aparegut embolicada de groc la base del monument de la plaça Corona d'Aragó, que a Tortosa es coneix popularment com els Quatre Camins. En aquest mateix punt, el 21 de juny passat, les dues entitats van realitzar l'assaig de la V humana entre el poble de Jesús, el barri de Ferreries i la ciutat de Roquetes.

Alcanar activa el projecte Calça’t i prepara un menjador social als restaurants del municipi

ALCANAR (Montsià).- La regidora d’Acció Social i Ciutadania d’Alcanar, Carme Navarro, ha explicat aquest dimarts alguns dels detalls del projecte “Calça’t”, que l’Ajuntament ha promogut amb el suport de l’obra social de ‘la Caixa’ i la col·laboració de l’associació Alcanar Voluntariat. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Navarro ha recordat que “Calça’t” és la continuació del projecte de Lo Rober Solidari que es va iniciar a principi d’any, ja que també té la finalitat de garantir que les famílies més necessitades tinguen accés a un calçat adequat. En aquest sentit, seran els Serveis Socials d’Alcanar els qui derivaran els usuaris amb més necessitats, els quals podran escollir l’establiment on comprar el calçat necessari. Mentrestant, Alcanar Voluntariat gestionarà la part econòmica, gràcies a l’aportació de 1.500 euros feta per l’obra social de ‘la Caixa’. De la mateixa manera, Navarro ha agraït el suport dels comerços locals que s’han adherit al projecte.

En la mateixa entrevista, Navarro ha fet una valoració molt positiva del projecte de Lo Rober Solidari i del programa de repartiment d’aliments Al Cistell, que també va aconseguir la implicació dels comerços locals. Segons la regidora, amb el programa Al Cistell han donat assistència 190 persones, el que suposa unes 69 famílies ateses. Amb el mateix esperit, Navarro ha avançat que el proper projecte que impulsaran a Alcanar serà un servei de menjador social, en col·laboració amb els restaurants del municipi. Es dirà ‘A Taula’ i podrà cobrir les necessitats alimentàries més urgents de les famílies.

Finalment, Navarro ha lamentat que la recuperació econòmica no acaba d’arribar a les famílies més necessitades d’Alcanar, i que fins i tot han notat un increment de la demanda als Serveis Socials. La regidora ha assenyalat que en el pressupost del 2015 s’apujaran les partides destinades a polítiques socials, i especialment a cobrir les necessitats bàsiques dels infants.

Òmnium renova la junta a les Terres de l'Ebre, amb Josep Moragrega i Dolors Róo al capdavant

TORTOSA (Baix Ebre).- Josep F. Moragrega, com a president i Dolors Róo, com a vicepresidenta, encapçalaran la nova junta rectora territorial d'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre, de la que en continuen formant part com a vocals Dolors Queralt i Emigdi Subirats, anteriors presidenta i vicepresident. El passat dissabte 25 d'octubre, durant una assemblea general de socis al centre cívic de Ferreries, a Tortosa, es va procedir a la renovació de càrrecs de la junta ebrenca d'Òmnium i es va fer confiança a l'única candidatura presentada. La nova junta incorpora com a vicepresident segon a Aitor Pérez Codorniu, fins ara vocal, i manté en els seus càrrecs el secretari, Josep M. Prades; el tresorer, Xavier Blanch i el vocal Jordi Duran. A més, també s'afegeixen com a nous membres els vocals Jordi Martí i Pep Suñé. Per primera vegada, l'entitat compta dins la seua Junta amb representants de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre.

El pla de treball sotmès a la consideració dels socis es basa en un projecte de continuïtat dins de la línia encetada en els darrers quatre anys, que li han valgut a l'entitat la recuperació del seu lloc en el marc del moviment cultural ebrenc, mitjançant nombroses col·laboracions i projectes propis. En aquest sentit, Moragrega va manifestar que dedicarà especial atenció a apropar Òmnium als socis, mitjançant l'organització d'activitats en el màxim nombre de pobles possible al llarg dels propers anys. Així mateix, també va manifestar que, sense perdre el seu caràcter eminentment cultural i de promoció de la llengua catalana, les properes setmanes i mesos les circumstàncies portaran a que l'entitat continuï esmerçant esforços en el tercer dels seus grans eixos estratègics, el país.

La campanya conjunta “Ara és l'hora!” que es duu a terme amb l'Assemblea Nacional Catalana serà la tasca més imminent, junt amb el lliurament del Premi Grifonet 2014 i la posada en marxa de la nova edició del certamen literari Sambori. L'assemblea general es va dedicar al record i la memòria de dos socis històrics traspassats durant els darrers mesos, Gerard Vergés i Neus Gràcia, en agraïment per la tasca feta en favor de l'entitat i com a reconeixement a la seua vàlua personal.

Els Mossos xifren en quatre milions d'euros el frau de les factures inflades per l'exgerent de la cooperativa de l 'Aldea

L'ALDEA (Baix Ebre).- Els Mossos xifren en uns quatre milions d'euros el frau generat amb les factures a proveïdors que hauria inflat l'exgerent de la Cooperativa de l'Aldea, Daniel Ferré. Amb aquesta pràctica, que suposava duplicar el valor real de les factures per sobre dels vuit milions d'euros en total, Ferré hauria pogut aconseguir un milió d'euros en subvencions de la Unió Europea entre els anys 2005 i 2011. Detingut el passat 15 d'octubre, l'exgerent va sortir en llibertat provisional sense fiança després de declarar al jutjat número 1 de Tortosa, on se li van comunicar noves imputacions: per suposat delicte societari, alçament de béns, així com utilització d'informació privilegiada i emissió de contracte simulat.

Ferré ja havia estat imputat anteriorment per la jutgessa de Tortosa pels suposats delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda i falsificació de delicte mercantil. Segons un comunicat emès pels Mossos, la seva detenció s'emmarca dins de les investigacions endegades després del bloqueig de la secció de crèdit i la immediata fallida de l'entitat que apunten a irregularitats en la gestió, "amb possible repercussió penal", com la principal causa.

L'exgerent, segons precisa la policia, hauria comptat amb la complicitat d'una dotzena d'empresaris i un enginyer, que també van acabar imputats, per inflar de forma sistemàtica els imports dels serveis dels proveïdors amb la finalitat de justificar un major volum de despeses i incrementar la quantitat de les subvencions. Per ocultar la falsificació de les factures, utilitzaven diferents tècniques de maquillatge comptable.

Aquesta pràctica, assegura el comunicat policial, la podien dur a terme ja que la Cooperativa disposava d'una secció pròpia de crèdit que actuava com a banc i, d'aquesta forma, el propi exgerent tenia la facultat de modificar els seients comptables per poder compensar i quadrar les sobre factures de serveis i els fluxos de diners entre la Cooperativa, els comptes corrents i els empresaris.

Contracta la seva dona

A banda, Ferré s'hauria beneficiat directament del càrrec que ocupava, ja que va contractar de forma fictícia la seva dona per suplir una baixa maternal i també va concedir préstecs a familiars en condicions especials. Les investigacions policials també revelen la possible negligència greu per part de l'empresa auditora de la Cooperativa, BDO, en tant que va passar per alt possibles irregularitats que podien haver posat en preavís els organismes autonòmics de control sobre la situació econòmica real que tenia la Cooperativa.

En l'origen de la investigació policial es troben les denúncies de l'administrador concursal de l'entitat, Mariano Hernández, que va apuntar des d'un primer moment a irregularitats en la gestió que podien haver acabat enfonsant comercial i financerament la Cooperativa. Hernández, precisament, va calcular el bony econòmic generat en la gestió de l'entitat per sobre dels 7 milions d'euros. Uns 300 impositors encara tenen bloquejats un volum total d'estalvis d'uns 4,5 milions d'euros. Per arribar a aquestes conclusions, els Mossos van analitzar fins a gairebé tres terabytes d'arxius digitals emmagatzemats en els equips informàtics de l'àrea de comptabilitat.

VIA ACN

El menjador social de Tortosa oferirà àpats els cinc dies laborables

 

TORTOSA (Baix Ebre).- El menjador social 'Mossèn Sol' de Tortosa, gestionat per Càritas, amplia el seu servei a partir del mes de novembre i oferirà àpats de dilluns a divendres. La cerca de voluntariat per tirar endavant el servei i l'increment de la dotació pressupostària de l'Ajuntament -fins als 20.000 euros- ha fet possible que el menjador s'obri els cinc dies laborables. Això suposarà servir fins a 1.800 àpats més a l'any, que sumaran un total de 9.000. Fins ara, el servei oferia dinars de dimarts a divendres, entre dos quarts d'una i dos quarts de tres de la tarda.

L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha agraït el treball de Càritas i la dels seus voluntaris. El menjador social "Mossèn Sol" va obrir portes el mes de maig de 2010 a les instal·lacions de l'antic col·legi Sant Josep, al barri del Rastre. De dimarts a divendres, hi passen una mitjana de 39 persones. Es tracta d'usuaris que arriben derivats pels serveis socials municipals i de Càritas, que acrediten la necessitat de gaudir d'aquest servei. El seu perfil, segons el president de Càritas Tortosa, correspon al d'un home major de 50 anys que ha perdut la feina. El menjador social Mossèn Sol està gestionat per un equip de 25 voluntaris. A banda d'aquest menjador, la Residència Sant Miquel Arcàngel ofereix 10 menús diaris a persones d'edat avançada.

Via Canal 21 Ebre

La CUP de Tortosa fa el pas i es presentarà a les municipals del 2015

TORTOSA (Baix Ebre).- Més de 40 persones van participar divendres passat en l'assemblea oberta de la CUP a Tortosa, en què es va acordar fer un pas endavant i presentar-se a les eleccions municipals del 2015. Durant l’acte, el grup de gent que està dinamitzant l’assemblea local des de fa un any i mig va debatre si era necessari consensuar "amb gent propera a la CUP i amb gent que participa de moviments socials i col·lectius que treballen a la ciutat" la possibilitat de treballar per una candidatura "rupturista" a la ciutat. La propera assemblea de treball serà el divendres 14 de novembre, al mateix centre cívic.

Les persones que van participar de l’assemblea van compartir l’anàlisi exposada de la situació actual de Tortosa, "amb una gravíssima emergència social, manca de transparència i participació ciutadana, un deute immens i il·legítim, manca de cohesió social, i caciquisme", segons la CUP. Així, es van repassar les fites aconseguides a ajuntaments on la CUP hi té representació i. per tant, quina tasca podria fer la CUP a l’Ajuntament de Tortosa, tot definint uns eixos estratègics amb propostes concretes per començar a revertir la situació actual.

Finalment, i després d’un torn obert de paraules, la gran majoria de persones assistents van aprovar la necessitat de posar-se a treballar perquè e la candidatura de la CUP a Tortosa siga una realitat a les properes eleccions municipals. Tot seguit, es va emplaçar la gent al proper 14 de novembre per començar a perfilar tasques i grups de treball.  Des de la CUP Tortosa valoren s’ha fet "un gran pas endavant col·lectiu" i que, de ben segur, el treball que s’ha començat donarà el seus fruits "posant-se sobre la taula moltes polítiques i moltes problemàtiques que a Tortosa han estat menysvalorades pels diferents governs municipals".

Imatge arxiu CUP Tortosa

L'alcalde de Tortosa reclama al Govern que es replantegi no ubicar punts de votació a les EMD i pedanies

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha reclamat a la Generalitat que "faci un últim esforç" i que es replantegi la ubicació de punts de votació pel procés participatiu del 9-N a les entitats municipals descentralitzades i a les pedanies del municipi. El dirigent de CiU ha assegurat que l'Ajuntament i les EMD van fer la petició "en temps i forma i dins de tots els terminis", i que se'ls hi ha denegat. "Vam tornar a demanar-ho divendres i aquest dilluns, perquè creiem que és de justícia. El que hem d'intentar és que hi hagi el màxim de participació possible, i si estem resolent que pobles més petits puguin votar també hem d'entendre això", ha manifestat Bel.

El terme municipal de Tortosa té tres EMD i dos pedanies. L'alcalde ha argumentat per què, al seu parer, les entitats municipals descentralitzades haurien de poder tenir punts de votació: "Són reconegudes com qualsevol altre municipi per l'Estatut, habitualment són seu per votar, i perquè estem resolent que pobles més petits puguin votar al seu municipi tenint menys distància a la població del costat que tindran algunes d'aquestes EMD". No serà el cas de Jesús, EMD amb 4.000 habitants, que té el nucli urbà de Tortosa a tocar, però sí que s'afegeix dificultat a les EMD de Bítem i Campredó, amb 1.300 habitants cadascuna, i que estan a més de sis quilòmetres del nucli.

Bel ha demanat un "últim esforç" al Govern perquè es replantegi la negativa inicial, tenint en compte que la petició es va fer en "temps i forma i dins de tots els terminis legals". "Demanem que igual que se solucionen altres poblacions, s'ubiquin punts de votació en els pobles de Tortosa perquè del que es tracta és d'intentar que hi hagi el màxim de participació possible. A la gent que està molt mobilitzada no cal dir-li res, aniria a Tarragona i Barcelona si fes falta, però hi ha altres que no ho estan tant o no tenen les mateixes possibilitats per fer-ho", ha manifestat l'alcalde.

Via ACN

Monclús (ERC) proposa deixar les obres de les noves piscines de Tortosa per després de les municipals del 2015

TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu d’ERC i candidat dels republicans a l’alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, ha proposat aquest dilluns deixar per després de les eleccions del 2015 l’inici de les obres de les noves piscines. Monclús ha volgut deixar clar que la ciutat de Tortosa necessita unes noves piscines cobertes, però ha aprofitat una entrevista a Canal 21 Ebre per introduir un altre element de debat a la negociació entre el govern de CiU i alguns dels grups de l’oposició per consensuar el projecte del nou complex d’aigües. El candidat d’ERC ha remarcat que la ciutadania està molt indignada amb tot el que ha passat amb les piscines de Tortosa, i ha afegit que l’Ajuntament ha de construir unes noves instal·lacions, al marge del fort endeutament municipal.

Però, precisament, ha estat en aquest punt de l’entrevista quan Monclús ha apuntat que potser no és el millor moment per començar les obres de les piscines, ja que falten pocs mesos per a les municipals del maig del 2015. El portaveu d’ERC ha afegit que caldria deixar embastat el projecte abans de les eleccions, perquè siga el proper govern de Tortosa l’encarregat d’impulsar les obres, d’acord amb la realitat econòmica del consistori.

D’altra banda, Monclús ha assenyalat que el proper ple de l’Ajuntament preguntaran al govern municipal si ja té a punt l’estudi sobre la seguretat de les baranes del pont de l’Estat i sobre les diverses millores que caldria executar. Al juny, el govern de CiU va aprovar una moció d’ERC i es va comprometre a tenir aquest estudi en un termini de dos mesos. Segons el portaveu d’Esquerra, les darreres notícies que han tingut són que el govern no havia pogut fer l’estudi urgent al qual s’havia compromès.

En la mateixa entrevista, Monclús ha repassat altres aspectes de l’actualitat municipal, com ara la falta de neteja dels carrers o la necessitat d’impulsar un pla de rehabilitació al nucli antic. També ha lamentat el col·lapse de les urgències a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

El PSC d'Amposta vol un sistema obert de candidatures per triar el Defensor del Ciutadà

AMPOSTA (Montsià).- Escollir el Defensor del Ciutadà mitjançant un sistema obert de presentació de candidatures voluntàries en temps i forma, i d’on surti per consens la persona que desenvoluparà el càrrec els propers cinc anys. Aquesta és una de les propostes que el grup del PSC defensarà aquest dilluns en el ple ordinari de l’Ajuntament d’Amposta.

La petició del PSC arriba després que el 15 d’octubre passat expirés el mandat d’Eloi Toldà i de diversos mesos de debat sobre possibles candidats i candidates al càrrec, sense que s’hagi produït cap acord, període durant el qual alguna persona ja s’hauria autoproposat a ocupar-lo. Cal recordar que fins ara, d’acord amb el reglament del 2003, el Defensor l’escull el ple, a proposta de l’alcalde, prèvia consulta amb els grups municipals i les entitats ciutadanes. És necessària una majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres en primera votació i, si no s’assoleix aquesta majoria, en una segona votació ja és suficient la majoria absoluta.

El mateix reglament contempla que l’actual Defensor pot prorrogar tres mesos més el seu càrrec mentre no s’haja triat el substitut, per la qual cosa des del PSC es considera que hi ha temps suficient per trobar un perfil adient i afavorir el consens necessari en una figura clau per a la democràcia interna, la transparència i la fiscalització per part de la ciutadania de l’acció de govern.

Imatge PSC d'Amposta

Unes 50.000 persones visiten la 183a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- La 183a Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova ha arribat aquest diumenge al seu últim dia havent assolit uns 50.000 visitants, xifra que es manté i consolida respecte a edicions anteriors. La mostra tanca portes després de quatre dies plens d’activitats i amb una gran diversitat d’oci que ha atret un públic provinent majoritàriament de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, però també de comarques veïnes com el Baix Ebre o el Baix Camp i d’altres demarcacions com Lleida, Barcelona o fins i tot l’Aragó.

Amb aquestes xifres de visitants, la Fira ha esdevingut un any més un dels certàmens multisectorials regionals més visitats de Catalunya. Des de l’organització es valora molt positivament el fet que el nombre de visitants es mantingui respecte a edicions anteriors. “Això vol dir que la nostra Fira agrada al públic, que tothom hi troba el seu lloc i que volen repetir l’any que ve. És senyal que estem fent bé les coses i continuarem treballant en aquesta línia per poder fer moltes edicions més”, ha manifestat el regidor de Fires de l’Ajuntament de Móra la Nova, Ivan Vilanova.

La Fira ha comptat amb la presència d’uns 200 expositors ubicats dins i fora del pavelló firal, i amb una trentena de cellers i cooperatives que han format l’espai de la Fira del Vi. A banda, els visitants han pogut gaudir de nombroses atraccions i espais de jocs i oci divers. Tant els expositors i els firaires com l’organització de la Fira han valorat molt positivament la seva presència en el certamen i el desenvolupament de totes les activitats organitzades.

Imatge Sirga Comunicació

Dos detinguts per retenir a punta de pistola una parella a casa seua a Ginestar

GINESTAR (Ribera d'Ebre).- Els dos detinguts són un home de 48 anys, de nacionalitat alemanya, i una dona de 31 anys, de nacionalitat equatoriana, tots dos veïns d'Alcoi (Alacant), presumptament autors d'un delicte de detenció il·legal, amenaces i coaccions. Els fets van tenir lloc el passat 21 d'octubre al migdia, quan l'agressora va retenir una dona al seu domicili, a Ginestar, mentre l'agressor va obligar el marit de la dona a traslladar-se a la capital de la comarca per aconseguir diners en alguna entitat financera, ja que no disposaven d'efectiu a l'habitatge. Els detinguts, tots dos amb antecedents, van passar el 23 d'octubre a disposició judicial, i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.

Dimarts passat, els Mossos d'Esquadra van saber que una veïna de Ginestar podia estar retinguda al seu domicili per una altra dona, d'origen sud-americà, la qual estaria armada. Els policies van comprovar la situació i van intervenir a l'agressora, a la qual van reduir i detenir, una pistola i un revòlver carregats amb munició detonadora.

La dona alliberada, de nacionalitat anglesa, era la propietària de la finca i va explicar als agents que l'agressora s'havia presentat a l'habitatge amb un home alemany, i que els havien demanat diners, a ella i al seu marit, amenaçant-los amb una arma de foc. Com que no tenien efectiu a casa, l'home va obligar el marit a desplaçar-se amb ell a Móra d'Ebre per aconseguir els diners, sota l'amenaça de fer-li mal a la seva dona si no ho feia. La dona, a més, va apuntar que la situació podria estar relacionada amb el cobrament d'un deute econòmic d'un amic del seu marit que actualment resideix a l'estranger.

Seguidament, diverses patrulles de mossos van establir un dispositiu de recerca dels dos homes, i els agents van localitzar el vehicle de la víctima a la capital de la comarca, estacionat i sense ningú a l'interior. Després d'una discreta espera, els agents van veure els dos homes que s'adreçaven al vehicle i, un cop van comprovar que es tractava de les persones que buscaven, van detenir l'agressor.

Via ACN

Governació no accepta que el veïnat d'Horta de Sant Joan puga votar el 9-N a l'Ecomuseu

HORTA DE SANT JOAN (Terra Alta).- L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan ha fet pública una carta -a través de la seva pàgina de Facebook- on l'alcalde, José Antolí (PP), autoritza que s'utilitzi l'edifici municipal de l'Ecomuseu dels Ports per als usos que es cregui convenients, "incloent qualsevol procés de participació ciutadana" que se celebri al municipi. Malgrat això, fonts del Departament de Governació han assegurat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que no es podrà votar en aquest espai el 9-N. Les raons que han argumentat són que el termini per oferir locals es va tancar dimarts, i que les comunicacions amb el Govern no es fan a través de les xarxes socials.

Així, els veïns d'Horta que vulguin votar el 9-N ho hauran de fer a l'IES de Gandesa. Aquest dijous ja es va anunciar, a més, que Convergència i Unió finançarà els autobusos per traslladar els veïns fins a l'institut de la capital de la Terra Alta. A través d'aportacions voluntàries de militants i simpatitzants, el partit ha muntat dos busos pel matí i dos per la tarda que enllaçaran aquestes dues poblacions. Per la seua banda, la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) d'Horta de Sant Joan havia convocat una assemblea per aquest divendres a la nit, en la qual decidiran si fan accions reivindicatives per reclamar poder votar el 9-N al seu municipi. De fet, Orta per la Independència havia propiciat un acord amb l'Ajuntament per poder votar a l'Ecomuseu dels Ports.

Els treballadors de l'Ajuntament d'Alcanar i l'exregidora declararan com a testimonis

ALCANAR (Montsià).- La Guàrdia Civil ha informat aquest divendres, per ordre de la titular del jutjat número 4 d’Amposta, que l’exregidora i els set treballadors i extreballadors de l’Ajuntament d’Alcanar que van ser citats a declarar en qualitat d’imputats arran dels escorcolls realitzats a les dependències municipals, ara passen a ser citats “en qualitat de testimonis”. L’Ajuntament d’Alcanar ha rebut un escrit de l'institut armat amb aquesta informació, i és l'encarregat de traslladar-la als interessats. Per tant, la jutgessa manté com a imputats l'alcalde del municipi, Alfons Montserrat, i el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, que declararan la setmana que ve. La resta d'implicats ho faran els dies i a les hores establertes, entre els mesos de novembre i desembre.

Via Canal 21 Ebre

Amposta reclama a l'Estat les obres del camí de guarda, la millora de l'N-340, un accés a l'AP-7 i els serveis de la platja de l'Eucaliptus

AMPOSTA (Montsià).- L’Ajuntament d’Amposta ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei dels pressupostos generals de l’Estat. Concretament, la capital de Montsià ha reclamat la inclusió de cinc projectes. Un d’aquestes és el Camí de ronda–camí de guarda. Un projecte que s’ha executat en petites porcions i que encara resta la major part per realitzar. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, ha recordat que la importància d’aquesta obra és principalment l fet que el camí de guarda ha de fer les funcions de barrera de protecció de les terres de conreu situades vora el mar, perquè quan hi ha un temporal s'inunden els arrossars d’aigua salada. Ferré ha recordat que en el seu moment els ajuntaments d’Amposta i la Ràpita van comprar les finques afectades pel camí per posar-les a disposició de l’Estat, invertint-hi fins a 400.000 euros, en un projecte que ara està paralitzat i que és bàsic per al Delta.

Una altra inversió que es reclama des d’Amposta és la dotació de serveis a la platja dels Eucaliptus, l’única platja apta per al bany que hi ha al terme municipal però que, a diferència de la majoria de platges del litoral mediterrani, no disposa de serveis per als banyistes com dutxes, lavabos o una zona d’aparcament.

Amposta també ha reclamat l’arranjament de l’accés a la ciutat per la carretera N-340, una reivindicació històrica de l’Ajuntament per la perillositat de la connexió actual ja que no hi ha carrils d’acceleració i desacceleració per als vehicles. En la mateixa línia es reclama també un accés directe a Amposta i a la comarca del Montsià des de l’autopista AP-7, ja que no hi ha actualment cap sortida d’aquesta via a la comarca, de manera que els vehicles que es dirigeixen a Amposta, Sant Carles o els municipis de l’interior de la comarca han de sortir a l’Aldea o més enllà d’Ulldecona. Per Ferré, aquests accessos, “són necessaris per potenciar turísticament l’hemidelta dret i també per facilitar les comunicacions amb els municipis de l’interior de la comarca del Montsià”. Ferré també ha lamentat l’estat de deixadesa d’obres executades per l’Estat, com és el cas del Camí de Sirga entre Amposta i Sant Jaume, i del qual el govern espanyol no fa el manteniment.

Via Canal 21 Ebre

Soler acusa Aspa de fer ‘demagògia barata’ sobre el COPATE i de defensar una llei espanyola

TORTOSA (Baix Ebre).- El president del Consell Comarcal del Baix Ebre ha lamentat aquest divendres que els representants d’ERC no participessin la setmana passada en l’acte de constitució del nou consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE). El convergent Lluís Soler ha acusat el president de la federació ebrenca d’Esquerra, Gervasi Aspa, de tenir una posició “egoista”, ja que els republicans no han renunciat a tenir representació en el COPATE, però no van assistir a la constitució i no s’han enfrontat al lloc on tocava, i no a través de la premsa, amb els que han impulsat la creació del macroconsorci.

Segons Soler, el dirigent d’ERC a l’Ebre ha fet “demagògia barata” sobre el COPATE, i per qüestionar la seua legalitat està defensant una llei espanyola que la majoria dels ajuntaments catalans han recorregut al Tribunal Constitucional. D’altra banda, el president del Baix Ebre ha volgut deixar clar que ell va renunciar a la presidència del COPATE, i que tampoc serà vicepresident de l’àrea de la Biosfera del nou consorci. Amb aquestes declaracions, Soler contestava les paraules d’Aspa, que dijous va afirmar que el programa Xarxa EbreBiosfera serviria de projecció política d’algunes persones, sense citar directament el seu rival polític a Deltebre.