TORTOSA (Baix Ebre).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) traslladarà a el Comitè de Peticions del Parlament Europeu la necessitat que el Pla Hidrològic de l'Ebre aprovat pel govern espanyol compleixi la normativa comunitària. Una delegació del moviment social es traslladarà el 2 de desembre a Brussel·les per detallar davant els representants de l'organisme els incompliments en els quals incorre la norma i els perjudicis que la seva aplicació pot suposar per al tram final del riu i el delta de l'Ebre. La petició, oberta fa un any i mig, corre ara paral·lela a la queixa presentada davant la Comissió Europea en el mateix sentit. Confien que, com a mínim, l'Eurocambra obri un debat sobre la política de l'aigua a l'Estat.
Els representants de la PDE confien que, aquesta circumstància, reforci l'efecte dels seus arguments en contra del Pla. En aquest sentit, han recordat, mentre el Comitè de Peticions del Parlament Europeu enfocarà la qüestió des d'un àmbit més polític -amb la possibilitat que enviï una missió sobre el terreny i faci un informe vinculant sobre el procés jurídic-, internacionalitzant a les institucions europees el conflicte de l'aigua obert, la Comissió Europea -que també podria citar el moviment social perquè defensés la seva queixa recentment presentada- farà una lectura més tècnica i jurídica.
En aquest últim cas, i si finalment detecta incompliments, es podria obrir un procés d'infracció contra l'Estat espanyol. L'objectiu de la Plataforma, però, segons ha matisat la portaveu Susanna Abella, no és que la ciutadania hagi d'assumir novament el cost econòmic de sancions al govern de Madrid per part de les autoritats comunitàries sinó que "les coses es facin bé" i es canviï el Pla respectant les directives comunitàries que, asseguren, incompleix.
En aquest cas, precisa, el govern espanyol s'arriscaria no només a perdre fons per a obres i infraestructures que atemptin contra la integritat del delta de l'Ebre sinó poder de decisió a l'hora de negociar ajuts de la PAC o la política hidrològica comunitària, amb la pròxima revisió de la Directiva Marc d'Aigües a l'horitzó. De moment, tot i l'obertura d'un procés de revisió pocs mesos després de la seva aprovació, la PDE creu que no hi ha voluntat real d'introduir "canvis significatius", segons han avançat responsables de l Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
"Volem que el tema de l'Ebre sigui internacional i el govern espanyol tingui les de perdre. Primer és el Pla Hidrològic de l'Ebre i després vindrà el Pla Hidrològic Nacional. I ja coneixement les demandes reals de transvasament de l'Ebre des del País Valencià, Múrcia i Andalusia a partir dels sobrants agrícoles", ha advertit el portaveu Manolo Tomàs, qui també ha lamentat que el Govern tampoc "juga net" amb el tema de l'Ebre, amb propostes de transvasament del Segre a Barcelona a partir de regadius com preveuen documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Incompliment de tres directives
A Brussel·les, el pròxim dia 2, les representants de la PDE recordaran davant el Comitè de Peticions de l'Eurocambra que el Pla Hidrològic de l'Ebre aprovat pel govern del PP el passat 28 de febrer -amb anys de retard- incompleix tres grans normatives comunitàries: la directiva marc d'Aigües, la d'Hàbitats i la de Responsabilitats Ambientals. Abella ha precisat que la llei no detalla els efectes que la seva aplicació pot tenir sobre el tram final del riu i el Delta, una omissió que considera "premeditada". De fet, apunta que, a diferència del que reclama la normativa europea, no analitza l'estat ecològic de les masses d'aigua pròximes a zones humides o ambientalment sensibles, com el Delta. "Quan se sap com afecten, llavors es comprometen els usos", recorda.
També posaran sobre la taula la manca d'un cabal suficient que eviti el deteriorament del tram final del riu i el Delta. Recorden que no només el cabal ambiental a l'alçada de Tortosa quedarà establert en 95 metres cúbics per segon respecte els 100 anteriors -fet que pot contribuir a permetre decisivament l'avenç de la falca salina riu amunt-. Segons Abella, el govern espanyol ha fixat com a punt de referència per mesurar l'aforament del tram final de l'Ebre un punt inconcret prop de la desembocadura. La PDE també retreu que el Pla "ignori i negui" el paper dels sediments per garantir la conservació del Delta.
El moviment social confia que tots aquests arguments trobin receptivitat a l'Eurocambra. Asseguren comptar amb el suport de grups parlamentaris a Brusesel·les -entre els quals, Verds, Liberals, Socialistes, Esquerra Unida o Conservadors- després de les aliances teixides en anteriors visites. Per contra, lamenten el paper del Govern, al qual han reclamat en reiterades ocasions un informe sobre els efectes del Pla Hidrològic a les zones incloses en la Xarxa Natura 2000, principalment el delta de l'Ebre, que hauria de reforçar la seva posició. "No en sabem res", ha dit Tomàs.
Fòrum Tècnic i Ciutadà sobre el Pla
D'altra banda, la PDE ha presentat, precisament, per aquest mateix dia 2 de desembre, la celebració del Fòrum Tècnic i Ciutadà sobre el Pla Hidrològic de l'Ebre que organitzarà al Campus Terres de l'Ebre de la URV, a Tortosa, la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. La jornada es dividirà en dos grans parts. D'una banda, al llarg del matí, s'abordarà en quatre ponències, per part de diversos experts, la qüestió dels cabals ambientals, les mesures i objectius del Pla, els criteris econòmics o els impactes sobre el Delta. La Fundació ha convidat, entre d'altres, a representants de la CHE, l'ACA i l'Agència Basca de l'Aigua.
A la tarda, tindrà lloc la presentació formal de la queixa europea per part dels seus redactors, investigadors del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de Tarragona de la URV. Tancarà els actes un debat públic amb les conclusions de la jornada que serviran per avaluar les diferents accions en el marc tècnic, jurídic i europeu en la lluita contra aquest Pla.
Via ACN
%2B16.48.16.png)
