El procés català, el pla hidrològic, el Castor i 'el final' de la crisi: un 2014 de notícies a les Terres de l'Ebre

TORTOSA (Baix Ebre).- S’acaba l’any 2014 i és obligat fer repàs del que ens han deixat aquests darrers dotze mesos a lesTerres de l’Ebre.El 2014 ha estat un any marcat, sense dubte, pel procés cap a l’estat propi que ha iniciat el govern català amb els partits del bloc sobiranista, també amb un clar protagonisme de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Un procés que va arribar al seu punt més àlgid el passat 9 de novembre, amb la consulta alternativa sobre la independència de Catalunya; i que ens portarà a unes eleccions plebiscitàries els primers mesos del 2015. Això, si es compleix el full de ruta que el president Artur Mas va formular en la seua conferència del 25 de novembre a l’Auditori Fórum de Barcelona.

Un altre tema que, sense dubte, cal remarcar d’aquest 2014 és l’aprovació del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, que va portar més de 10.000 persones a mobilitzar-se de nou al cor del Delta, en resposta a la crida de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Les conseqüències al territori dels terratrèmols causats pel projecte Castor, amb el tancament de la planta i l’aprovació d’una indemnització milionària per a l’empresa promotora Escal UGS, també ha ocupat bona part dels espais informatius.

En l’apartat econòmic, enguany també s’han conegut els primers indicadors positius després de més de sis anys de crisi econòmica. Una crisi que ha portat alguns ajuntaments a renunciar a projectes com el de les piscines de Tortosa o el del barranc de les Moreres de Móra d’Ebre. En canvi, Amposta ha aconseguit activar obres públiques que sumen 14’5 milions d’euros, i a laTerra Alta la temporada de verema ha estat extraordinària, amb 43 milions de quilos de raïm, un volum que no s’aconseguia des de fa deu anys. Malauradament, el món de la cultura ens ha deixat una notícia força trista: el passat 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, moria el poeta Gerard Vergés, als 83 anys.

Via Canal 21 Ebre

L'Estat publica la revisió del pla hidrològic de l'Ebre deu mesos després de la seua aprovació

TORTOSA (Baix Ebre).- El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha tret aquest dimarts a exposició pública, per un període de sis mesos, la revisió del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, juntament amb una desena de documents de planificació d'altres conques de l'Estat. El Pla original, aprovat pel consell de ministres el passat 28 de febrer, encara així la recta final de la seua revisió amb únicament deu mesos de vigència. El secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, ha reconegut que les presses responen a la voluntat de Madrid de tancar la planificació abans de finals de 2015, i evitar així noves sancions de la Unió Europea pels reiterats retards i incompliments.

Ramos ha explicat que la revisió tindrà una vigència fins l'any 2021 i permetrà el govern espanyol sincronitzar-se amb els ritmes de planificació de la resta d'estats membres de la Unió Europea. En aquest sentit, ha atribuït els retards i incompliments del govern espanyol, que han suposat importants sancions comunitàries, a l'anterior govern del PSOE, tot assegurant que el primer cicle de planificació havia d'haver començat el 2010 però als 2012, quan el PP va aterrar al govern, només s'havia aprovat "un pla de conca, després anul·lat pels tribunals".

Per tot plegat, Ramos s'ha felicitat que l'actual govern espanyol del PP, "en menys de tres anys", no només hagi completat el primer cicle de planificació sinó que n'hagi ja impulsat la revisió -el segon cicle-. En el cas de l'Ebre, però, tal i com ja ha denunciat la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), la revisió no aportarà novetats substancials en aspectes claus. El moviment antitransvasament continua insistint que l'aplicació d'aquesta llei suposarà la mort del Delta per la via de sacrificar i rebaixar els cabals ambientals del tram final per garantir l'expansió de 450.000 noves hectàrees de regadius riu amunt.

"Hem recuperat la credibilitat i Espanya es juga molt en el debat europeu de la política de l'aigua perquè en pocs països la seva gestió es tan important i tan condicionant del desenvolupament econòmic, del desenvolupament regional i de la conservació del medi ambient com el nostre", ha assegurat. Precisament, la Plataforma va qüestionar fa unes setmanes davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu i va denunciar a la Comissió Europea que el Pla incompleix aspectes essencials de la Directiva Marc de l'Aigua que hauria d'observar.

Durant els sis mesos que durarà l'exposició pública que ha aparegut aquest dimarts al BOE, els ciutadans podran efectuar observacions, aportacions i suggeriments sobre la revisió dels plans així com els Estudis Ambientals Estratègics de totes les demarcacions que s'han publicat també aquest dimarts. Un cop finalitzat el període, els organismes de conca hauran d'elaborar un document d'anàlisis de les propostes, que s'incorporarà com un annex a la proposta final de cada Pla. El document requerirà un informe del Consell de l'Aigua de la Conca i del Consell Nacional de l'Aigua.

Més revestiments al Delta

Paral·lelament, la junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ha aprovat aquest dimarts el Pla d'Actuació per a 2015 que inclou l'execució de projectes de millora de les infraestructures de regadiu del delta de l'Ebre "per aconseguir un ús més racional de l'aigua". Segons l'organisme de conca, les actuacions s'executaran des d'aquest pròxim mes de gener i costaran 2,6 milions d'euros, que es finançaran amb els recursos procedents del nou repartiment del cànon pel minitransvasament a Tarragona que cobren la CHE i la Generalitat.

Consistiran, concretament, en el revestiment pendent de la xarxa de reg "per evitar pèrdues i un millor aprofitament de l'aigua", el gran argument que va servir per justificar als anys 80 el citat minitransvasament. En aquest sentit, la CHE preveu modernitzar les sèquies de Vergez en una primera fase, la de Balaguer i Cenducats. / ACN

Alcanar al·lega que els bous a la mar expedientats estan emparats i reconeguts per la Generalitat

ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar ha presentat al·legacions a l'expedient sancionador incoat pels serveis territorials del Joc i d'Espectacles arran de la celebració de bous a la mar el passat agost a les Cases d'Alcanar. Segons el consistori, es tracta d'una modalitat que se practica des de fa més de 30 anys i està reconeguda per la llei de la Generalitat que regula les activitats tradicionals amb bous, del 2010. "La llei fa esment d'aquesta modalitat, motiu pel qual es va incloure" dins de les "festes tradicionals amb bous", argumenten per negar cap infracció. La Generalitat ha obert l'expedient arran una denúncia de l'entitat animalista Actyma, que la considera com una modalitat "fraudulenta".

Addicionalment, el consistori canareu -governat per ERC- afirma que el perímetre de la plaça es troba limitat parcialment amb el mar, "tant si és a la platja com si és en zona portuària autoritzada prèviament per la Generalitat de Catalunya, a la qual l'animal pot accedir i un cop a l'aigua és conduït fins al lloc habilitat per retornar, novament, a la plaça de bous". També afegeix que "en cap moment s'ha demostrat que s'hagin produït lesions l'animal" i que es van prendre les "mesures necessàries" per evitar-ho.

L'entitat animalista que va denunciar el cas, Actyma, recorda que la Generalitat ja va obrir un altre expedient el passat novembre contra un espectacle de les mateixes característiques que va tenir lloc a l'Ampolla, després de la sentència del jutjat Contenciós Administratiu 1 de Tarragona els donés la raó. El jutge obligava el Govern a obrir l'expedient i recordava que aquesta modalitat no encaixa dins dels termes previstos per la llei de correbous, fet pel qual els animalistes la consideren legalment prohibida a Catalunya.

Davant d'això, l'Ajuntament d'Alcanar reclama també al Govern que solucioni la "mancança en l'articulat de la llei" sobre els bous a la mar per evitar "interpretacions interessades que puguin ser utilitzades" per les entitats animalistes per a denunciar./ACN

Roig (PSC) reclama de nou bonificacions socials al transport públic de Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup del PSC a l'Ajuntament de Tortosa ha votat aquest dilluns en contra del manteniment de les tarifes del trasnport públic per al 2015. Ha estat en un ple extraordinari i després que el govern de CiU, tot i comprometre's, no haja incorporat cap de les propostes socialistes per bonificar determinats col·lectius ciutadans, tenint en compte la situació econòmica actual. El portaveu i candidat a l'alcaldia de Tortosa, Enric Roig, ha recordat que durant el 2014 les tarifes del transport públic a la ciutat van pujar un 3,5% ", mentre els ciutadans i ciutadanes de Tortosa pateixen la pitjor crisi dels últims 40 anys."

Roig ha assenyalat que, tot i que a Tortosa hi ha tarifes reduïdes per a jubilats i estudiants, a la ciutat "hi ha altres col·lectius que en aquests moments tenen unes condicions socials i personals molt desfavorables." El fet que el govern sigui "incapaç" d'avançar en mesures per pal·liar en la mida que sigui possible els efectes de la crisi, demostra de nou que "tenim un govern esgotat, amb una clara manca d'idees". Roig també ha lamentat que no s'incloguin les propostes del PSC respecte als aparcaments soterrats.

Els socialistes també han criticat la paradoxa que es rebutgin iniciatives de l'oposició, en relació a la moció del mes d'agost passat, només pel fet que "són de l'oposició", i després es tiri endavant allò que s'hi proposava com el conveni amb la Generalitat per fer possible la integració tarifària o el nou conveni de transport públic.

Imatge PSC Tortosa

El COPATE aprova el seu primer pressupost, de gairebé nou milions d'euros i sense sous a polítics

AMPOSTA (Montsià).-  La junta general del nou Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) ha aprovat aquest dilluns el seu primer pressupost. Així, per a l'exercici del 2015 tindrà prop de nou milions d'euros, el 81% del qual es destinarà a gestionar els residus de les comarques del Baix Ebre i del Montsià. L'àrea de residus és un dels cinc àmbits en què es divideix l'entitat i, segons el seu president i alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, això permetrà reduir en 800.000 euros els costos de gestió de l'abocador que utilitzen aquestes comarques, segons la comparativa amb les dades del 2011.

Les altres quatre àrees del COPATE es posaran en marxa un cop es liquidin els consorcis actuals. Un fet que, segons l'entitat, permetrà un estalvi administratiu de 200.000 euros. Així, el 19% restant del pressupost per al 2015 s'invertirà en les àrees de salubritat pública, assistència tècnica, entorn natural i territori i l'Ebre Biosfera.

A banda, la junta general de COPATE  ha aprovat també qui seran els vicepresidents que s'encarregaran de cada àrea. El de l'EbreBiosfera serà l'alcalde d'Arnes i delegat de la Generalitat a l'Ebre, Xavier Pallarès; el d'Entorn Natural, el de Prat de Compte, Joan Josep Malràs; el de Residus, l'alcalde de Mas de Barberans, Josep Lleixà; el de Salubritat Pública, el de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martin Masdéu, i el d'Assessorament Tècnics, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler. Finalment, també s'ha aprovat que, en el que queda de mandat, que s'acaba el juny vinent, cap representant de cap òrgan de COPATE cobrarà sou ni tampoc assistències. Aquesta mesura afecta els membres de la junta de govern, els de la junta general i els de les sectorials.

Imatge Consell Comarcal del Baix Ebre

La Generalitat expedienta els bous a la mar de les Cases després d'una denúncia animalista

LES CASES D'ALCANAR (Montsià).- La Generalitat denunciarà els organitzadors de l'espectacle 'Toros al Mar' de l'agost passat a les Cases d'Alcanar, segons ha informat l'Associació Contra la Tortura i el Maltractament als Animals (Actyma). Aquestat entitat, que va ser la que va denunciar l'activitat, ha rebut una notificació de la Generalitat en la qual es confirma l'obertura d'expedient sancionador. Actyma recorda que la Generalitat ja n'havia obert un altre contra un espectacle de les mateixes característiques que va tenir lloc a l'Ampolla, així com que aquests esdeveniments estan prohibits a Catalunya després de la sentència ferma 402/2013 del Contenciós Administratiu 1 de Tarragona. Al comunicat on s'informa d'aquests fets, Actyma celebra que se sancioni aquests ajuntaments i subratlla que la "batalla legal" que ha dut a terme suposa "una victòria" contra la celebració d'una modalitat de correbous "prohibida". /ACN

Imatge Arxiu d'Actyma

Acord amb la Generalitat per abaratir la línia L1 entre Tortosa, Roquetes i Jesús

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa i el Departament de Territori i Sostenibilitat han signat un acord que permetrà al consistori pagar a preu d'abonament el cost del bitllet de la línia interurbana L1, que circula entre Tortosa, Roquetes i Jesús. El consistori, que explota les línies interiors L2 i L3 dins del sistema tarifari integrat, havia d'abonar els transport per la L1 al preu convencional. Aquest acord, que afecta uns 60.000 viatges a l'any, s'haurà de traduir en un estalvi de 40.000 euros per al consistori. Segons l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, aquesta reducció de costos haurà de permetre al consistori aprovar -paral·lelament al nou concurs per a l'adjudicació del servei, amb una reorganització i "racionalització" de les línies L2 i L3- unes noves tarifes rebaixades per als bitllets senzills i per als abonaments per a la gent gran. / ACN

El nou col·lector de pluvials de l'eix de l'Ebre abocarà al riu i serà compatible amb el soterrament de la C-12 a Tortosa

TORTOSA (Baix Ebre).- Un col·lector que desguassarà directament al riu Ebre és la solució que el Departament de Territori i Sostenibilitat executarà per solucionar definitivament els problemes d'inundacions al pas inferior de l'eix de l'Ebre (C-12) per sota de la via verda, a Tortosa. Identificat com un dels punts viaris més conflictius del territori durant episodis de pluja, l'actual sistema de bombes quedava freqüentment inutilitzat i provocava acumulacions d'aigua, que obliguen a tallar la carretera cinc o sis cops a l'any. El projecte, que es licitarà al gener i s'executarà en sis mesos, preveu conduccions d'entre 800 i 1.200 mil·límetres de diàmetre al llarg d'uns 800 metres, per recollir les aigües pluvials d'una zona de 40 hectàrees.

El nou sistema de col·lectors -se n'instal·laran dos de secundaris que confluiran al principal, a partir del pas inferior de la via verda de la C-12- està dissenyat per poder desguassar fins a l'Ebre un cabal d'aigües pluvials de fins a 5,7 metres cúbics per segon. Segons han reconegut tant el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, com l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, la solució adoptada fa tres anys, amb la instal·lació de dues bombes i un dipòsit per drenar les aigües pluvials s'ha revelat del tot insuficient.

D'una banda, perquè l'actual sistema havia de recollir l'aigua de la pluja no només de la carretera sinó d'una superfície molt més àmplia de la que es creia: unes 40 hectàrees adjacents del polígon industrial, del barri de Ferreries o del municipi veí de Roquetes. Quan falla una de les bombes -per manca de subministrament elèctric durant tempestes- o quan, fins i tot, totes dues no tenen prou capacitat de drenatge davant episodis intensos de pluja, s'acaben acumulant importants quantitats d'aigua al pas inferior. Un fenomen que es produeix cinc o sis cops l'any, barrant el pas de la carretera i entorpint la circulació a la zona, que sovint ha de ser desviada pel nucli urbà de Tortosa.

El nou projecte és tècnicament més complex -per la gran superfície que ha d'abastar així com les pendents que en dificulten l'execució- i, també, més car. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha habilitat una partida de prop d'un milió d'euros per a la seua concreció. Font ha avançat que la licitació tindrà lloc aquest mes de gener, amb la previsió de començar les obres -que s'allargaran sis mesos- cap a la primavera. "Ens permetrà resoldre tots els problemes de drenatge en aquest punt i garantir la seguretat als usuaris en dies de pluja o habituals", ha abundat Font, per qui la inundació d'aquest pas de la C-12 suposa el "problema de seguretat més important al conjunt de les Terres de l'Ebre".

Segons ha afegit Bel, les obres tindran algunes afectacions, en forma d'expropiacions i ocupacions temporals. També afectaran el pas del trànsit per la C-12, que no s'arribarà a tallar completament i es podrien habilitar desviaments. L'alcalde de Tortosa, a més, ha precisat que el projecte ja preveu el futur soterrament de la carretera C-12 al seu pas per la ciutat. En aquest sentit, ha especificat que el nou sistema de col·lectors s'ha dissenyat amb la previsió que es pugui aprofitar en el moment que s'executi aquesta obra.

Projecte de desdoblament enllestit 

Precisament, Font ha aprofitat la presentació de l'obra de drenatge per anunciar que la Generalitat aprovarà de forma definitiva el projecte constructiu del desdoblament de la C-12 al seu pas per Tortosa -la que inicialment havia de ser la variant de la carretera-, aquest mes de gener. "No agradava a Tortosa i hem estat capaços de consensuar una variant que ja agrada", ha apuntat el secretari d'Infraestructures i Mobilitat.

L'alcalde de Tortosa, s'ha felicitat també per l'anunci del nou desdoblament de la C-12: "L'hem adaptat al màxim a les necessitats de la ciutat, del territori i l'hem fet compatible a les demandes dels veïns. El pas pel Canalet, Vinallop i la ciutat de Tortosa", ha indicat. Tot això, però, queda ara pendent de la "disponibilitat pressupostària" del Govern per executar-la. La inversió estimada és de 106,5 milions d'euros./ACN

Detingut un veí de Deltebre per haver robat 9.500 quilos d'olives en finques del Baix Ebre

DELTEBRE (Baix Ebre).- Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 24 de desembre un veí de Deltebre de 32 anys acusat de sostreure 9.500 quilos d'olives en diverses finques del Baix Ebre. La investigació es va iniciar aquest mes de desembre, després que els agents rebessin diverses denúncies pel robatori d'olives en finques agrícoles de l'Aldea. Els furts d'olives van succeir en diferents dies i la quantitat s'aproximava a les deu tones. La investigació dels fets iniciada pels mossos d'esquadra i la col·laboració ciutadana van portar a la detenció del presumpte autor dels furts. L'arrestat va quedar en llibertat després de declarar en seu policial, amb l'obligació de presentar-se al jutjat quan sigui requerit./ACN

'Tortosa Life', el llibre 'La vida tortosina' de Quimo Panisello es tradueix a l'anglès

TORTOSA (Baix Ebre).- El popular llibre 'La Vida Tortosina', de Quimo Panisello, tindrà una edició en anglès que sortirà a la venda la propera diada de Sant Jordi, també patró d'Anglaterra. La traducció ha anat a càrrec dels tortosins Brian Cutts i Sílvia Panisello, mentre que el mateix autor ha coordinat la selecció dels capítols. L'èxit de la recent traducció anglesa dels 'Col·loquis' de Despuig, a càrrec de Henry Ettinghausen, ha animat els responsables d'Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla i Ramon París, a provar sort amb un dels llibres més venuts a Tortosa en els darrers anys, tot publicant 'Tortosa Life'. De fet, cal tenir en compte que el primer i el segon volum de 'La Vida Tortosina' van ser els llibres del Sant Jordi del 2012, i que encara avui són un regal imprescindible per a moltes famílies de la capital del Baix Ebre. Amb tot, 'Tortosa Life' -'Visual compilation of businesses, shops and other groups and associations of Tortosa. (1939-1979)'- serà un únic volum que agruparà el millor de les dues parts de 'La Vida Tortosina', amb aquells aspectes que més poden interessar el públic anglòfon.

Per exemple, la portada mostra un imatge antiga del CD Tortosa durant una poc coneguda gira per Gran Bretanya, on el 1956 va jugar amb equips de tercera i segon divisió de les lligues d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les. Va ser l'any en què els roig-i-blancs van arribar a disputar la lligueta d'ascens a la Segona Divisió. "L'altra opció per a la portada de 'Tortosa Life' era posar-hi una fotografia de la pastisseria La Inglesa, però la vam descartar perquè el futbol és un tema molt més anglès que els pastissos", ha explicat Panisello. L'autor també ha volgut destacar que les modes retro i vintage estan fent que públics com l'anglès o l'alemany, però també altres mercats europeus, nord-americans i fins i tot japonesos, estiguen molt interessats en productes culturals com 'Tortosa Life'. Per tant, no es descarten noves traduccions a altres llengües, si la versió en anglès té l'èxit que els editors esperen.

'La Vida Tortosina és un recull de les empreses, comerços i entitats que va haver-hi a Tortosa entre els anys 1939 i 1979. També s’hi han inclòs d’altres negocis que, malgrat no estar ubicats a la ciutat de Tortosa concretament, estaven estretament lligats als seus habitants, com el Balneari de Cardó, lloc d’estiueig de la classe benestant tortosina. Aquestes pàgines són el fruit de múltiples entrevistes amb els fundadors, continuadors, hereus, treballadors, socis i familiars, portades a terme des de l’any 2004 fins el 2010. Com en un àlbum de cromos, l'autor, sabent el material que cercava (foto fundador; foto de les instal·lacions en l'època; propaganda...), va anar completant els buits amb les imatges proporcionades principalment per les famílies i també amb d'altres aconseguides tant en arxius públics com particulars.

Lo Noi comença una carrera en paral·lel als Quicos amb 'Canta als Reis', el seu primer disc en solitari

TORTOSA (Baix Ebre).- Lo Noi, el carismàtic personatge dels Quicos, ja té a punt el seu primer disc en solitari. Un primer treball discogràfic en CD i també en casset, que la companyia Discmedi Blau té previst posar a la venda a partir del proper 1 de gener. El títol del disc és 'Canta als Reis', i per tant és d'esperar que la primera aventura en solitari de Josep Cid i Fonollosa siga un dels regals més repartits pels Reis Mags d'Orient durant la seua ruta per les Terres de l'Ebre la nit del 5 al 6 de gener. Es tracta d'un disc molt esperat pels seguidors de Lo Noi, que feia temps que reclamaven un treball només amb cançons de la segona veu dels Quicos. En aquest cas, és un recull de 13 temes amb nadales i jotes tradicionals de les Terres de l'Ebre, el País Valencià i el Matarranya.

Però fonts properes al grup han assegurat que en cap cas suposa la separació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Així, 'Canta als Reis' només és un camí en paral·lel que ara ha iniciat el personatge interpretat per Quique Pedret, i que dóna continuïtat a la trajectòria professional i a l'univers musical dels Quicos. De fet, Discmedi Blau ja es troba preparant un segon disc de Lo Noi, amb títol encara per decidir, en què el personatge farà un duet amb Artur Gaya (Quico el Célio) i altres col·laboracions amb grans noms de la música catalana. A banda, també s'està projectant una gira per tot el país, amb actuacions en directe de petit format en què, dalt dels escenaris, Quique Pedret combinarà la música i les cançons amb monòlegs humorístics de Lo Noi.

Quique Pedret és Lo Noi des que Xavi Borràs va abandonar el grup al setembre del 1997. Abans de marxar, Borràs va col·laborar activament en la recreació del seu personatge, tot cedint la seua perruca i la patètica americana de quadres de Lo Noi a Pedret, qui va ser capaç de clonar un personatge difícilment imitable. De fet, Pedret ja havia tingut un primer contacte artístic amb els Quicos interpretant el primer Enrico Provinciale de La Taverna d'Enrico, al juliol del 1997, amb motiu de la Festa del Renaixement de Tortosa. Com s'explica a 'Lo llibre de música' que Cossetània va editar sobre els Quicos, Pedret també provenia del món de la faràndula i era ben sabut que pocs cantants d’orquestra interpretaven un Paquito Xocolatero amb la seua gràcia.

PxC proposa convertir l'actual mesquita de Tortosa en un local d'oci nocturn

TORTOSA (Baix Ebre).- El grup de PxC proposarà a l´ Ajuntament de Tortosa l'adquisició del centre de culte musulmà, per "revendre" les instal·lacions a la iniciativa privada i convertir la nau "en un local d'oci nocturn per a la joventut" del municipi. "D'aquesta forma, en estar situada molt a prop de la ciutat i sense edificis d'habitatges al costat, evitem que la nostra joventut hagi d'agafar vehicles per accedir a locals d'oci nocturn i s'eviten les molèsties als ciutadans, al no haver-hi habitatges propers a la zona", ha comentat el portaveu de PxC a Tortosa, Jordi Casanova. Segons el regidor, el benefici econòmic que es puga obtenir amb l'operació de la compra de l'actual mesquita es podria dedicar de "forma íntegra" a retornar els immigrants islàmics que no puguen pagar el bitllet de tornada al seu país d'origen. La condició que posaria Casanova, però, és que tots els que s'acullin a aquesta proposta hauran de signar un document davant de notari, "conforme mai més tornaran a la ciutat i mai més podran ser empadronats a Tortosa".


Al febrer d'enguany, els Mossos d'Esquadra van acusar el portaveu de PxC a la capital del Baix Ebre d'un delicte contra la llibertat de consciència i els sentiment religiosos, i duna falta de deslluïment de béns immobles. Tot plegat, com a conseqüència de la denúncia presentada per la comunitat musulmana de Tortosa i Roquetes després que, la matinada del dia 20 de febrer, aparegués al perímetre exterior de la nova mesquita una pintada amb el text "Ni moros, ni mesquites! Prou!". A més, davant del mateix centre de culte, ubicat en una nau del polígon del Pla de l'Estació, també es van trobar trossos de cap de porc i restes de bacó fumat.

Imatge Ajuntament de Tortosa

Els treballs per fer efectiva la hibernació de Castor duraran sis mesos però no se sap quant costaran

VINARÒS (Baix Maestrat).- Gairebé un mes després d'haver rebut les claus del projecte Castor de mans d'Escal UGS, Enagás s'ha posat en marxa per fer efectiva la hibernació que li ha encarregat el govern espanyol. El procés s'allargarà sis mesos i suposarà inertitzar les instal·lacions de superfície, tant al mar com a la terra, per mantenir-les inoperatives de forma segura indefinidament. Es tancaran les vàlvules dels pous i se substituirà el gas natural dels gasoductes per nitrogen. El regulador tècnic del sistema, que ha contractat la consultora Lloyds per supervisar el procés, no ha revelat quin serà el seu cost. Enagás serà també, finalment, qui encarregui estudis a institucions estrangeres sobre el futur del Castor.

La hibernació "programada", inclosa el mateix decret per indemnitzar amb 1.350 milions d'euros Escal UGS -participada majoritàriament pel grup ACS de Florentino Pérez-, és la fórmula escollida pel govern espanyol continuar mantenint a l'aire el futur del Castor. Un procés que permet al Ministeri d'Indústria guanyar temps després del fiasco econòmic i administratiu de la seva construcció, a més del fracassat intent de posada en marxa, que va causar més de 1.000 terratrèmols. No només això: l'executiu de Rajoy pot acabar passant la patata calenta del magatzem de gas submarí a un govern posterior.

De moment, tot passa per deixar el projecte inoperatiu, "en stand by" -és a dir, preparades per poder tornar-se a posar en marxa, si així es decidís-, i que es mantinguin així, en condicions segures, per un temps indeterminat. "Enagás no injectarà ni extraurà gas del magatzem. Mantindrem les instal·lacions en condicions segures fins que es decideixi", ha assegurat a l'ACN un portaveu de l'empresa. L'operació es materialitzarà en diverses fases i el pla concret es tancarà un cop Enagás "conegui" les instal·lacions. L'auditora britànica especialitzada en el món dels hidrocarburs, Lloyds, ha de certificar "l'excel·lència" de tot el procés. Curiosament, Lloyds ja va ser contractada per Escal UGS perquè validés el seu intent fracassat de posada en marxa del Castor.

"La prioritat és la seguretat", reitera el mateix portaveu. D'entrada, el pla de treball que el gestor tècnic de sistema ha revelat, preveu la "inertització" de les instal·lacions de superfície, tant a la plataforma marina com a la planta terrestre. Un procés, que segons les primeres estimacions es podria completar en uns sis mesos. Es tancaran les vàlvules dels pous, tant a la superfície com al fons del mar, per mantenir-los aïllats i en condicions de seguretat. A l'interior del jaciment Amposta, a més de 1.700 metres per sota del nivell de mar, Escal UGS hi va entaforar més de 100 milions de metres cúbics de gas natural, provocant l'onada sísmica a partir del mes de setembre de 2013 després d'efectuar una prova d'injecció.

Les operacions d'hibernació afectaran també els gasoductes i conduccions de les instal·lacions. Per mantenir-los pressuritzats i evitar el seu deteriorament, Enagás substituirà el gas natural del seu interior per nitrogen. La plataforma marina es troba connectada a la planta terrestre i al gasoducte de la xarxa general entre Tivissa-Paterna per un ramal d'uns 40 quilòmetres. Precisament, l'últim tram d'aquesta conducció -d'onze quilòmetres i que entra a terres catalanes pel terme municipal d'Ulldecona- es troba fora de la llei en aquests moments: l'Audiència Nacional va anul·lar el projecte perquè, el govern espanyol, Escal UGS i la mateixa Enagás van descartar estudiar el seu impacte ambiental.

Pendents de la factura

L'import total de la factura de l'operació, tal i com el govern espanyol va posar negre sobre blanc al decret del passat 3 d'octubre que indemnitzava Florentino Pérez, anirà també a càrrec de la factura del gas dels consumidors. Enagás serà compensada fins l'últim cèntim per efectuar aquestes operacions i, per tant, en cap cas preveu que li suposin pèrdues. L'empresa no vol aventurar quin serà el cost d'hibernar i el seu manteniment. Tampoc els recursos humans necessaris que, asseguren, es definiran amb el temps. Les mateixes fonts oficials indiquen que, al mes de febrer, es trametrà un informe al govern espanyol detallant els imports. "El cost mínim per garantir la seguretat", assenyalen.

Consultat per l'ACN, el Ministeri d'Indústria continua amb la seva habitual estratègia de tancament informatiu. Després que el ministre, José Manuel Soria, declarés als quatre vents que el tancament del Castor requeriria uns 100 milions anuals, 110 menys que el cost de mantenir les instal·lacions obertes, des de Madrid no volen aclarir si aquest càlcul -3.000 milions en 30 anys- es limita a la hibernació i manteniment o inclou l'operació financera per compensar ACS. Segons l'OCU, el pagament als bancs del crèdit de 1.350 milions més els interessos a 30 anys, suposarà una fiblada de 4.731 milions d'euros per als consumidors de gas. Altres despeses, a banda.

De fet, Enagás no només s'ha de limitar a posar en hibernació el Castor. Segons ha admès, ara, la mateixa companyia, serà ella la responsable d'encarregar a institucions científiques de prestigi internacional els estudis necessaris per determinar quin serà el futur el projecte. El mateix Soria havia anunciat solemnement que el govern espanyol ja els havia demanat mesos enrere arran la crisi sísmica: a la Universitat d'Stanford i al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Res d'això: finalment, serà Enagás qui ho faci. I, de moment, cap concreció. L'empresa es limita a assegurar que continuen buscant l'opció més adequada i, en aquest sentit, el MIT es troba entre els principals candidats.

Clam pel desmantellament

Així les coses, malgrat l'enrenou social, polític i, ara, judicial -amb la denúncia de Fiscalia contra responsables de l'anterior govern socialista i la mateixa Escal UGS per prevaricació ambiental- que arrossega el projecte Castor, el Ministeri d'Indústria continua sense aclarir si, finalment, assumirà el que la majoria de l'oposició social i política al projecte -inclòs el Govern- li exigeix: el desmantellament total de les instal·lacions, una operació que pot costar més de 300 milions d'euros. El decret, de fet, no descarta que es tregui a concurs públic de nou la concessió per a la seva explotació.

Per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la lectura a extreure de la hibernació és clara: "es fa per dilatar el procediment, perquè quan arribin les eleccions generals l'any vinent no es trobin el problema sobre la taula", assegura la portaveu Cristina Reverter. "És anar posant pedaços quan la roda no té solució. El millor és tancar definitivament les instal·lacions, desmantellar el problema i no hibernar-lo", abunda Reverter, tot recordant els costos d'una operació "que no va enlloc" i que s'afegiran al pagament de la "compensació" multimilionària a Florentino Pérez.

"El mateix concepte d'hibernació és ambigu o abstracte. Cal acabar d'un cop per tots amb aquesta situació d'impàs", proclama l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, per qui el Castor "està sentenciat de mort i dilatar el seu desmantellament és un error". Costarà diners i no esvaeix la possibilitat que algú el pugui tornar a posar en marxa i provocar terratrèmols, tot recordant que el mateix Soria va advocar per posar la "seguretat de les persones" per sobre de qualsevol altre criteri./ ACN (Jordi Marsal).

L'estat químic de l'aigua del tram final de l'Ebre és 'no bo' a causa del mercuri

TORTOSA (Baix Ebre).- La qualitat de l'aigua del tram català de l'Ebre continua per sota dels nivells de bon estat fixats per la normativa europea, segons revela l'últim informe de Control de l'Estat de les Masses d'Aigua, corresponent a 2013, que ha redactat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Concretament, l'estudi defineix l'estat químic del curs inferior del riu com a "no bo", després de detectar concentracions de mercuri en mostres de peixos preses en tres punts diferents -Ascó, Benissanet i Campredó- superant les normes de qualitat ambiental de la Unió Europea. Aquestes dades condicionen l'avaluació final de la qualitat de les masses d'aigua, que la CHE acaba qualificant com a "inferior a bona".

L'informe considera que les diferents masses estudiades al tram final del riu mantenen un estat ecològic entre bo i moderat. En canvi, el seu estat químic incompleix en pràcticament tots els casos els nivells de qualitat mínim que Brussel·les considera necessaris per garantir una bona qualitat dels rius. Una situació, precisament, que denuncia des de fa anys la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), qui també ha avisat d'un més que previsible empitjorament de la situació arran l'aplicació del Pla Hidrològic de la Conca.

Tot i assegurar no tenir "constància" d'abocaments de mercuri riu amunt dels punts de control -i, per tant, "no s'esperava detectar incompliments"-, la CHE ha acabat localitzant 22 punts on se superaven els màxims per mesos per la norma de qualitat ambiental. Tres d'aquests, en trams situats a les Terres de l'Ebre. Així, a Benissanet, en el tram entre els afluents Siurana i Canaleta, la concentració de mercuri -que la normativa limita a 20 micrograms per quilo- arriba als 341 micrograms per quilo en carpí . És el segon valor més alt a tota la conca, només darrere dels 435 micrograms per quilo al Cinca, a l'altura de Monsó. Al punt d'Ascó, les mostres d'albornell registren fins a 110 micrograms per quilo, i 106 micrograms per quilo en el cas de les carpes analitzades a Campredó.

Així, i d'acord amb les dades aportades, quatre de les sis masses fluvials analitzades a les Terres de l'Ebre -a excepció del tram entre la presa de Flix i el riu Cana, així com el curs del Canaleta, on considera "bo" el seu estat- se situen amb la qualificació d'estat "inferior a bo". No precisa si ho són en grau moderat, deficient o dolent, en el qual se subdivideix aquesta categoria de la qual formen part 113 -un 17,6%- de les 643 masses fluvials detectades a la conca. D'aquest total, només 33 -un 5,1%- no arriben al bon estat químic.

A la vista d'aquestes dades, l'organisme de conca reconeix en l'informe de control d'aquest passat 2013, que aquest escenari, en el cas del tram català del riu Ebre, suposa un risc alt d'incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua, que fixa el bon estat de les masses fluvials com una de les prioritats en matèria de política hidrològica dels governs estatals de la Unió Europea.

L'estudi, a més, analitza els problemes de qualitat derivats d'aspectes com la contaminació procedent de l'activitat agrària. En aquest cas, el riu Segre es troba entre els que més pressió reben en aquest sentit. També el riu Tastavins, al Matarranya, es veu afectat per la inadequada gestió dels purins de les granges.

La CHE estudia també la situació actual dels embassaments. En aquest sentit, relaciona el seu estat amb les afeccions que pateixen els rius i admet que, en els casos de Mequinensa i Riba-roja, el fet de trobar-se situats aigües avall de grans zones regables està dificultant la millora de la qualitat de les aigües.

En el capítol de l'anàlisi de les aigües subterrànies, la qualitat de les quals, assguren, està condicionada per la contaminació difusa, assenyala la zona de l'"Urgell-Tàrrega" com la més problemàtica. Tot i assegurar que la contaminació d'aigües subterrànies d'origen industrial són menys extenses, detecta focus de pressió en punts com Oliana (Alt Urgell) i Flix (Ribera d'Ebre), on es continua treballant en la descontaminació química de l'embassament. /ACN

La PAH de l'Ebre penja llufes a l'Ajuntament i en bancs de Tortosa per denunciar la vulneració del dret a l'habitatge

TORTOSA (Baix Ebre).- Una trentena de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de les Terres de l'Ebre han realitzat aquest dissabte al migdia una acció de protesta a Tortosa, per denunciar que la privació del dret a l'habitatge "no només suposa la vulneració d'un dret constitucional, sinó la violació de tractats internacionals signats per Espanya, incloent la Declaració Universal de Drets Humans". Així ho ha explicat la seua portaveu, Txell Teruel, que ha detallat que han penjat llufes dels Sants Innocents a l'edifici de l'Ajuntament de Tortosa i també en diverses entitats financeres, per mostrar que "tenen part de culpa de l'emergència habitacional que estem vivint". La protesta s'emmarca en una convocatòria que se seguirà a tot l'Estat espanyol.

"Cada dia s'inicien desenes de procediments d'execució hipotecària i procediments de desnonament d'habitatges habituals", ha exposat Teruel, motiu pel qual han volgut posar de manifest que totes les institucions públiques "tenen una responsabilitat" davant la situació a què fan front des de la PAH.

Així, aquest dissabte han penjat petites llufes tant al consistori com en entitats financeres de Tortosa, i els membres de la plataforma s'han fet fotografies amb una gran llufa. Aquesta porta, al cap, l'article 47 de la Constitució, en un braç, l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, i a l'altre, l'article 34 la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Tots tres, textos que parlen del dret a un habitatge digne.

La protesta també s'ha dut a terme en altres poblacions de les Terres de l'Ebre, com ara a Santa Bàrbara, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Deltebre o Masdenverge. Tot plegat, respon a una convocatòria impulsada des de la PAH de Lleó coincidint amb el dia dels Sants Innocents, i a la qual s'han adherit una vuitantena de plataformes de tot Espanya. / ACN

Bel replica a la CUP que el jutjge no ha citat l'Ajuntament de Tortosa pel cas Innova

TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha contestat les acusacions que ha fet aquesta setmana la CUP, en concret el seu portaveu a l'Ajuntament de Reus i membre del consell d'administració de Sagessa, David Vidal. El regidor havia demanat responsabilitats polítiques després del darrer auto del jutge que instrueix el cas Innova, i estudia portar a Fiscalia, entre altres, als alcaldes de Tortosa i Amposta. Però Bel creu que les acusacions de la CUP són "gratuïtes i sense fonament" i l'ha animat a anar als tribunals "si té proves". L'alcalde ha recordat a Vidal que "té més responsabilitats sobre Sagessa ell que jo", i l'ha reptat a ser "tan exigent" amb la normativa de les contractacions com "ja ho és l'Ajuntament de Tortosa".

Bel ha recordat que ha estat conseller d'administració de Sagessa durant només sis mesos, i que té "més responsabilitats" sobre l'empresa de gestió sanitària el regidor de la CUP David Vidal que l'alcalde de Tortosa. El dirigent convergent ha constatat, a més, que en el darrer auto del jutge que investiga el cas Innova ni l'Ajuntament de Tortosa ni cap de les societats municipals han estat citades.

L'alcalde ha explicat que l'Ajuntament de Tortosa duu a terme auditories corresponents, controlades per l'interventor, anualment, i ha assegurat que la realitat de la ciutat no té res a veure amb la de Reus. "Nosaltres fem controls quan és necessari, actuem quan detectem coses que no s'han fet bé i prenem mesures, algunes de forma immediata i d'altres de forma més dilatada en el temps", ha manifestat.

En aquest sentit, Bel ha assegurat que l'Ajuntament de Tortosa ha aprovat una normativa de contractació "molt més dura" que la que va aprovar el regidor de la CUP, David Vidal, per a Reus. "Per què no ha estat tan exigent a l'hora d'aprovar mesures de contractació com ho ha estat l'Ajuntament de Tortosa i aquest alcalde?" s'ha preguntat.

Sobre la possibilitat que la CUP porti a Fiscalia la petició d'investigació d'alguns representants del consell d'administració com és el cas de l'alcalde de Tortosa, Bel ha assegurat que també es reserva la possibilitat d'anar als tribunals per rebre "acusacions falses". En tot cas, ha volgut deixar clar que Tortosa prendrà les decisions que més li convinguin "independentment de la visió curtplacista de la política municipal de Reus". /ACN

Cooperatives i sindicats de l'Ebre reclamen accions immediates per retirar les mandarines malmeses i evitar un col·lapse

TORTOSA (Baix Ebre).-  Els sindicats i cooperatives de les Terres de l'Ebre han decidit unir-se per "pressionar" al Govern perquè habiliti una partida d'uns 5 milions per poder destruir les mandarines que queden a l'arbre i no es poden comercialitzar. Representants d'UGT, CCOO, Unió de Pagesos, i la cooperativa Soldebre han explicat que calen accions de manera "immediata" perquè no poden esperar més. A més, demanen al Ministeri que ampliï la quantitat de retirada de fruita autoritzada, 5.000 tones de mandarines a tot l'Estat, així com el termini per fer-ho, fixat pel 31 de desembre. Els sindicats han xifrat en prop de 5.000 les persones que treballen en el sector citrícola al territori. La meitat podrien quedar-se sense feina.

"Sabem que són dies de festes però nosaltres hem de seguir collint, no podem esperar i hem de treure els quilos de mandarines dels arbres com sigui. Pensem que potser algun conseller no hauria de fer vacances aquests dies i hauria de plantejar fer una reunió urgent al territori", ha manifestat amb contundència el coordinador d'UP a l'Ebre, Joan Montesó. Els sindicats i cooperatives han volgut escenificar que la situació és "crítica" pel sector agrícola però també socialment. "Si no ens ajuden a treure les mandarines dels arbres, la campanya haurà acabat i els temporers que tenim hauran de plegar per reduir costos", ha explicat el president de Soldebre, Manel Lleixà.

Els sindicats han qualificat la situació de "dramàtica" si no s'adopten solucions immediates. "L'afectació econòmica sobre el territori pot ser demolidora. Si qui planifica el país ens encabeix en indústria agroalimentària no s'entén que el Govern no actuï davant una situació de col·lapse", ha assegurat Wifredo Miró, responsable d'UGT a les Terres de l'Ebre.

Segons xifres dels sindicat, al sector poden treballar entre 4.000 i 5.000 persones en plena campanya, la meitat dels quals podrien haver de ser acomiadats abans d'hora davant aquesta crisi. "Hi ha molts treballadors que no són d'aquí, temporers, que necessiten les cotitzacions d'aquesta temporada per poder renovar el seu permís de residència i amb una inversió d'entre quatre o cinc milions d'euros podrien mantenir-se", ha assegurat Miró.

Aquests prop de cinc milions d'euros que demanen els sindicats és per poder crear un mòdul, anomenat de destrucció, per tirar a terra la fruita que queda als arbres i que no es pot comercialitzar ni per fer sucs i trinxar-la. Això, han detallat, faria mantenir els treballadors per recollir la fruita dels arbres. "Estem parlant de quantitats irrisòries, són pocs diners i estem parlant d'una emergència. Si cal que es faci un crèdit i es pagui a vint anys", ha manifestat el responsable de CCOO a les Terres de l'Ebre, Josep Casadó.

Aquesta autorització per poder destruir la fruita malmesa l'ha de demanar la Generalitat a Europa, una petició que els sindicats i cooperatives ja van traslladar en una reunió el passat divendres al delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarès. "Nosaltres ja els hi hem dit el que han de fer", ha manifestat Montesó.

D'altra banda, i davant l'autorització del Ministeri de retirar 5.000 tones de mandarines de tot l'Estat destinada a fer sucs, els sectors han reclamat que s'incrementi aquesta xifra i que s'ampliï la data màxima fixada per treure-la que és el 31 de desembre. El gerent de Soldebre, Pere Albacar, ha explicat que la quantitat autoritzada no salva de res ja que només la cooperativa que representa ha fet una sol·licitud d'1,5 milions de quilos. "El temps material que ens deixen amb la logística que comporta la fruita de retirada, que ha de ser apta comercialment i ha d'arribar a la indústria per fer els sucs en bon estat, és molt poc. Cal que ens ho amplien fins al mes de gener", ha afegit./ACN

La Fiscalia de Castelló denunciarà Escal i els ministeris que van autoritzar el projecte Castor

VINARÒS (Baix Maestrat).- La Fiscalia de Castelló ha anunciat aquest dimarts que presentarà una denúncia davant el jutjat de Vinaròs per fets aparentment delictius al projecte Castor. Segons que ha informat el ministeri públic, la denúncia s'interposarà contra els responsables de l'Institut Geològic Miner, del ministeri de Medi Ambient i del ministeri d'Indústria que van intervenir en la tramitació de la concessió d'explotació del projecte. Així mateix, la Fiscalia també denunciaria la mercantil Escal UGS, apreciant en tots ells delictes de prevaricació mediambiental i delictes contra el medi ambient.

La Fiscalia de Castelló informa que ha obtingut el vistiplau de la Fiscalia General de l'Estat després de finalitzar les diligències penals que es van iniciar l'octubre de 2013, coincidint amb els episodis de major intensitat sísmica a l'entorn de les terres del Sénia. El ministeri fiscal va incoar aleshores diligències d'investigació penal per "esclarir el que ha ocorregut en relació amb els múltiples sismes patits durant les darreres nits". La decisió va ser presa d'ofici i sense que existís cap denúncia prèvia.

Les diligències es van ordenar després que el ministeri d'Indústria ordenés el cessament de l'actitivitat del Castor i que s'haguessin registrat nombrosos sismes a la zona. La fiscalia mirava de determinar si els sismes estaven relacionats amb l'activitat de la planta. Una de les diligències, practicada el mateix dia que es va iniciar el procés, va consistir en ordenar que un helicòpter de la Guàrdia Civil es dirigís al magatzem per comprovar que realment havia cessat activitat, atès que els sismes es continuaven produint. Els informes de l'Institut Geològic Nacional i de l'Instiut Geològic Miner conclouen que va haver una relació entre la injecció de gas al Castor i els sismes.

El PP valencià considera encertada la decisió

La coordinadora general del PP valencià, Isabel Bonig, ha qualificat de "molt encertada" la decisió de la Fiscalia de Castelló de denunciar els responsables de la tramitació de la concessió d'explotació del projecte Castor i a l'empresa Escal UGS per presumptes delictes de prevaricació mediambiental i contra el medi ambient. Bonig ha demanat responsabilitats al PSOE perquè va aprovar el projecte quan governava Zapatero "sense disposar de tots els informes necessaris". En aquest sentit, la coordinadora general ha afegit que si el govern espanyol ha de pagar 1.400 milions d'euros d'indemnització per haver paralitzat el magatzem és "perquè els socialistes varen blindar el projecte". "Va ser el govern de Zapatero el que va fixar aquesta indemnització, i el govern de Rajoy va impugnar la clàusula per la qual havia de pagar a l'empresa concessionària. No obstant això, el Tribunal Suprem va dir que havia de pagar", ha assenyalat.

Esquerra Unida lliura a la Fiscalia de Castelló un nou informe

El diputat d'Esquerra Unida del País Valencià a les Corts Valencianes, Víctor Tormo, ha lliurat aquest dimarts a la Fiscalia de Castelló un nou informe de l'Institut Geològic Miner (IGME) que vincula els sismes amb el magatzem Castor. Aquest lliurament coincideix amb la comunicació per part de la Fiscalia que denunciarà els responsables dels ministeris de Medi Ambient i Indústria així com Escal UGS per la concessió del projecte. EUPV ha manifestat la seva satisfacció per la decisió de la fiscalia i ha remarcat que es produeix després que Tormo fes entrega al maig de l'informe geològi elaborat per l'Institut Geogràfic i Miner, de desembre de 2013.

Recurs d'inconstitucionalitat de la Generalitat

Per la seua banda, el Govern ha acordat aquest dimarts interposar un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra el Reial decret llei pel qual el govern espanyol ha aprovat la indemnització dels 1.350 milions d'euros a l'empresa ACS per la suspensió del projecte Castor. Segons apunta l'Executiu, el recurs es basa en la "manca" de justificació i en la "no concurrència d'una extraordinària urgència". El Govern no vol que la indemnització repercuteixi en la tarifa del gas i que els ciutadans i les empreses hagin d'assumir el cost de la mala gestió d'aquest projecte. /ACN

Nova unitat a l'hospital d'Amposta amb catorze llits per atendre pacients convalescents i cures pal·liatives

AMPOSTA (Montsià).- L'Hospital Comarcal d'Amposta ha posat en funcionament aquest mes de desembre una nova unitat per atendre pacients convalescents o que requereixen cures pal·liatives per poder permetre el seu retorn en condicions al seu domicili. L'anomenada "Unitat Mitja d'Estada Polivalent" disposa inicialment de catorze llits, que podria ser ampliada posteriorment fins als 28. L'atenció anirà a càrrec d'un equip interdisciplinar format per professionals de la infermeria, fisioteràpia, psicologia, treball social, a més dels facultatius. Segons el responsables del centre, el servei permet "tancar el cercle" de l'atenció sociosanitària i donar resposta a les necessitats tant mèdiques com socials d'un societat que envelleix.

La unitat, que tindrà un àmbit comarcal, vol funcionar com un pont per facilitar la transició als pacients que han estat operats o atesos en les unitats d'aguts i subaguts perquè es puguin adaptar abans de tornar a la seva vida habitual al seu domicili. Això resulta especialment important, segons l'equip mèdic, perquè moltes d'aquestes persones, d'edat avançada, després de retornar a les seves cases acabaven acudint de nou a l'hospital pocs dies després. Fins aquests moments, molts dels pacients eren derivats a l'Hospital de l Santa Creu de Jesús.

Tot plegat, segons ha destacat el director mèdic de l'Hospital, Josep Saa, requereix un enfocament interdisciplinar que garanteixi al pacient "tornar al domicili amb més bones condicions", amb un enfocament molt centrat en l'àmbit geriàtric, atès que la majoria dels usuaris que ho requereixen superen els 75 anys. Es tracta, de fet, d'abordar no només els aspecte mèdics d'aquest període, segons ha remarcat Daniel Colprim, el responsable mèdic de la unitat. S'avaluaran aspectes socials i funcionals del pacient, "perquè pugui tornar a fer la vida que feia abans", valorant necessitats, restablint funcions o reeducant i ajudant a l'adaptació. En el cas dels pal·liatius, el treball en equip ha de permetre focalitzar l'atenció en l'evolució i el "bon control dels símptomes".

Per posar-la en marxa, Saa ha explicat que el centre dimensionarà i reorganitzarà el personal ampliant contractes per incorporar terapeutes, psicòlegs, treballadors socials o el metge especialista, que es compartiran amb els diferents serveis. La nova unitat es troba ubicada a la tercera planta de l'Hospital Comarcal. A banda de les habitacions dels pacients, disposa de sala de teràpies, menjador, sala d'estar, control d'infermeria, farmàcia, magatzem i sala de treball per a l'equip assistencial.

Un 90% dels catorze llits que s'han habilitat seran destinats, precisament, a les persones convalescents i, la resta, a les cures pal·liatives. Segons Sagessa, l'empresa que gestiona l'Hospital, la manca d'una massa crítica de població suficient -74.000 habitants al Montsià- no permet disposar de serveis diferenciats. Segons l'alcalde d'Amposta i president del Consell d'Administració de l'Hospital, Manel Ferré, amb la seva obertura entre un 70 i un 80% dels pacients potencials podran rebre l'assistència al centre ampostí, evitant que surtin de la comarca.

En aquest sentit, ha precisat que l'obertura del servei completa la segona fase del desplegament de la unitat sociosanitària del centre per als pacients crònics i convalescents, que es va iniciar fa poc més d'un any amb la posada en marxa de disset llits per a malalts subaguts. L'espai de la tercera planta de l'edifici disposa ara d'espai per albergar catorze llits més, fins arribar als previstos en total que, segons Ferré, es podrien concretar l'any 2016. Això, ha aclarit, ha estat possible a partir de l'aprovació d'un crèdit de 4,5 milions d'euros, mitjançant un acord amb el Departament de Salut, que incloïa la construcció de l'hospital de dia i el centre de rehabilitació i logopèdia a Sant Carles de la Ràpita. / ACN

ERC d'Amposta acusa Ferré d'haver aprovat 'el pressupost de la campanya electoral de CiU'

AMPOSTA (Montsià).- ERC d’Amposta ha explicat aquest dimarts per què va votar ahir en contra del pressupost municipal per al 2015, i ha denunciat que CiU ha fet uns coptes que no s’adapten a les necessitats actuals de la ciutadania. Segons el portaveu dels republicans, Adam Tomàs, encara queda un llarg camí per recórrer a l’hora de minorar les despeses municipals supèrflues, ja que "aquesta és la principal via per poder reduir la càrrega impositiva que s’aplica a la ciutadania des de l’Ajuntament, sobretot a les famílies que pateixen més dificultats". "Ens hauria agradat poder fer una anàlisi junts, des de la unitat i amb una majoria més àmplia que la del Govern, però un altre cop no ha estat possible, no hi ha hagut cap voluntat d’incorporar propostes que hem fet durant aquesta legislatura", ha retret Tomàs a l'alcalde ampostí, Manel Ferré.

"Aquests no són els pressupostos que necessiten els ampostins, són els pressupostos que permeten que l’equip de govern mantingui velles dinàmiques polítiques a les quals estan acostumats. Perquè, de propostes que contribueixin a alleugerir la pressió fiscal dels contribuents, res de res. D’iniciatives per generar ocupació, cap ni una de collita pròpia. I, per reduir les despeses municipals, un fart, si no fos per la pressió del principal partit de l’oposició. No sabem si aquests són els Pressupostos de l’Ajuntament o els de la campanya electoral de CiU", ha sentenciat Tomàs.

Esquerra troba a faltar incentius per activar programes que ajuden a reduir les xifres d'atur del poble o a finançar les empreses que contractin persones a l'atur i que ja s'han quedat sense cap prestació. En canvi, critiquen l'augment de les partides de comunicació: 25.000 euros el 2013; 40.000 euros el 2014 i 68.000 euros el 2015. "No hi ha ni rastre de projectes nous per promoure l’ocupació o el comerç, més enllà d’aportacions minses. L’equip de Govern no troba recursos per fer polítiques d’ocupació, però sí per fer-se fotos i sortir als mitjans en any electoral", han afirmat en un comunicat.

Quant al capítol de personal, des del grup d'Esquerra d'Amposta s'ha apuntat que, tot i l’intent de normalitzar les nòmines d’alguns dels treballadors municipals amb l’aplicació del Catàleg de llocs de treball, es continua superant el límit del 75 % permès per la Llei en l’àmbit dels complements específics i es vulnera un informe d’Intervenció de l'Ajuntament. En aquest sentit, Tomàs ha afirmat que "l’equip de govern no ha estat capaç de resoldre de forma satisfactòria un problema que ells mateixos van generar sobre uns complements a la productivitat que van a parar, sense gaire coherència, a molts pocs treballadors".

En l’àmbit de la despesa en lloguers, Tomàs ha ressaltat que es continuaran pagant massa lloguers; com a exemple, els gairebé 20.000 euros que es pga pel local de la Policia Local. Una despesa que, a criteri d'ERC, es podria haver eliminat fa temps amb el trasllat d’aquesta àrea a l'antic escorxador municipal.

Quant a la despesa energètica vinculada a l'enllumenat públic de carrers, Adam Tomàs ha assegurat que "és una de les grans assignatures pendents de l'equip de govern". Segons el republicà, Amposta es gasta massa diners públics en aquest servei, concretament 400.000 euros'. Per Tomàs, "amb una inversió de 500.000 euros es podria aconseguir un estalvi del 40 %, cosa que suposaria deixar la factura de l’enllumenat públic en 200.000 euros". El portaveu republicà ha recordat que, "si s’hagués fet aquesta inversió fa tres anys, quan ERC ho va demanar per primer cop, ja s’hauria amortitzat la inversió i ja disposaríem de més de 200.000 euros que hauríem pogut destinar a ajudar als qui ho estan passant més malament”.

Imatge ERC Amposta

Móra la Nova aprova un pressupost de 3,5 milions, amb 757.000 euros per a inversions

MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- El ple de l’Ajuntament de Móra la Nova ha aprovat aquest dimarts al migdia un pressupost per al 2015 de 3,5 milions d'euros, xifra lleugerament superior a la de l’exercici anterior, quan va ser d’uns 3,3 milions. Els comptes municipals s’han aprovat amb els vots a favor dels sis regidors de l’equip de govern (CiU), l’abstenció dels regidors del grup municipal d’ERC i el vot en contra del regidor del grup d’IMNOVA-PSC. L’alcalde de Móra la Nova, Ferran Bladé, ha qualificat el pressupost per al 2015 de “just, equilibrat, de progrés i ambiciós, que continua la línia positiva dels darrers anys”. A més, segons el batlle “es continuen prioritzant, mantenint i fins i tot augmentant les partides destinades a polítiques socials”. Bladé ha recordat que l’Ajuntament moranovenc és dels pocs de Catalunya que té una situació sanejada, amb un nivell d’endeutament baix i molt per sota del 75% permès per la llei. “És per això que tenim molts projectes i som ambiciosos”, ha manifestat.

El capítol d’inversions per al 2015 ascendeix a un total de 757.000 euros, xifra superior als comptes del 2014 (que van ser de 646.000 euros). Aquest augment ve motivat per la que serà una de les obres estrella de l’any que ve: la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol municipal, actuació amb un pressupost total d’uns 340.000 euros. Tal com ha explicat l’alcalde, “aquesta obra serà possible gràcies a la renovació del conveni amb Aigües de Catalunya, que abonarà ara al consistori tot el cànon dels 15 anys del conveni (un total de 240.000 euros) per tal que l’Ajuntament pugui pagar l’obra del camp de futbol”. Amb tot, Bladé ha explicat que el consistori ha demanat un petit préstec per poder costejar la resta de l’obra (tancament del recinte, remodelació de la graderia, etc).

Segons Bladé, altres inversions destacades per al 2015 seran les obres de millora del carrer Prim, que començaran en breu però estan consignades per al 2015, amb un pressupost de 361.000 euros; la instal·lació d’una caldera a l’Institut-Escola 3 d’Abril, amb un cost de 31.000 euros; o la construcció d’una pista d’skateboard al polígon industrial, vora la pista de futbol sala, “una obra molt demanada pel jovent del poble”, pressupostada en 16.000 euros.

Per la seua banda, el regidor d’Hisenda, Antoni Sicart, ha destacat que el pressupost per al 2015 s’ha redactat “pensant en tothom i prioritzant les partides socials”. És per això, ha afegit, que “es mantenen totes les subvencions que l’Ajuntament dóna i, fins i tot, se n’afegeix una per a les famílies nombroses i monoparentals. També cal ressaltar que, per sisè any consecutiu, el pressupost contempla unes taxes i impostos congelats”. / Sirga Comunicació

La CUP demana responsabilitats polítiques als alcaldes de Tortosa, Amposta i Reus per les suposades irregularitats a Sagessa

TORTOSA (Baix Ebre).- La CUP ha demanat aquest dimarts als representats polítics de l'empresa pública Sagessa que assumeixin responsabilitats, després que el jutge de Reus que investiga el cas Innova hagi tret a la llum suposades pràctiques irregulars en la gestió i l'adjudicació de concursos. Concretament, reclamen la dimissió com a president del grup de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, a qui estudien també denunciar davant Fiscalia juntament amb els alcaldes de Tortosa i Amposta -els també convergents Ferran Bel i Manel Ferré- per encobrir aquestes actuacions. Segons el regidor reusenc de la CUP i membre del consell d'administració, David Vidal, un 80% de les adjudicacions efectuades per Sagessa vulnera la normativa de contractació del sector públic.

Opacitat, descontrol, factures pagades dos cops per sobre de preus de mercat o concessions a dit. Aquest és l'escenari d'irregularitats que els representants de la CUP al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre asseguren haver detectat en el model de gestió públic-privat de Sagessa i que, recorden, porten denunciant internament sense resultats des de fa dos anys. Un dels últims episodis ha estat la interlocutòria judicial de la peça separada número 7 del cas Innova, que ha suposat la imputació de tres exdirectius del grup en el cas de suposats suborns i irregularitats en l'adjudicació del transport sanitari a Ambulàncies Baix Ebre -una de les empreses també investigades- en hospitals com el d'Amposta i Móra d'Ebre.

Des de la CUP -que ha valorat com a "greus, escandalosos i indignants" els fets que descriu la interlocutòria- creuen que cal exigir responsabilitats no només a les empreses, sinó a tots els responsables polítics que han participat, entre 2008 i 2011, en la gestió del grup dedicat. Assenyalen que tenien l'obligació -"cobren per la tasca", ha recordat la portaveu de la CUP ebrenca, Núria Rodríguez- de controlar i fiscalitzar la seua gestió. "En comptes de controlar què passava, van donar el vist-i-plau. Ara han de donar la cara, explicacions", ha reclamat, tot exigint que es facin auditories extenses i detallades en relació amb totes les empreses que tinguin relacions comercials amb Sagessa a les Terres de l'Ebre.

En primer lloc, entenen que el president del grup i alcalde de Reus, Carles Pellicer, hauria de deixar el càrrec -tot recordant que n'acumula diversos- i cedir-lo a algú que pugui conèixer de primera mà l'abast de la situació, apunta el regidor reusenc de la CUP, David Vidal. "És incomprensible que no faci mans i mànigues per resoldre la situació. Durant aquests tres anys no només s'ha negat a posar en marxa les nostres propostes, sinó que ho ha encobert", ha reblat.

Però tampoc escapen questa exigència actuals i anteriors membres del consell d'administració. En aquest sentit, Vidal ha anunciat que no descarten denunciar davant Fiscalia, el pròxim mes de febrer, l'actuació dels alcaldes de Reus, Tortosa -Ferran Bel- i Amposta -Manel Ferré- per la possible "omissió del deure de perseguir delictes", entre d'altres acusacions. "Són coneixedors d'aquesta situació", reitera, tot afegint que enguany el grup podria tancar amb números vermells. Addueixen que mentre les investigacions judicials revelen casos de "malversació de diners públics" que no han pogut detectar els responsables polítics, continuen les retallades i la precarització del sistema sanitari públic.

Creuen, de fet, que el cas del transport sanitari seria només la punta de l'iceberg d'una "xarxa criminal" per facilitar l'espoli de la sanitat pública, segons van denunciar l'any 2011 a l'Audiència Nacional, denúncia que va donar origen al cas Innova. Vidal ha revelat, en aquesta línia, que un 80% dels contractes que adjudica el grup "no respecten la llei de contractació del sector públic. En aquest sentit, ha lamentat que fins l'última reunió del consell d'administració d'aquest dilluns, Sagessa encara no disposava d'un manual de contractació pública per a regular aquestes pràctiques, facilitant la "màniga ampla per contractar empreses i personal".

Però, malgrat això, el regidor reusenc recorda que totes les propostes i el full de ruta plantejat per la CUP per intentar fer transparent la gestió del grup ha estat sistemàticament vetades, principalment, per aquests alcaldes. En aquest sentit, i a diferència del que ha acabat passant a Reus, retreuen a Bel i Ferré que no permetin els interventors municipals fiscalitzar la gestió. Entre les aportacions plantejades, la creació d'una taula de treball amb els interventors municipals i el suport de l'àrea jurídica per regular les contractacions, encarregar auditories de les fundacions que depenen de Sagessa i elevar aquestes propostes a les instàncies de fiscalització pública com la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes o la fiscalia, entre d'altres.

Ferré demana informació a Sagessa

Per la seua banda, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, ha esquivat aquest dimarts al matí valorar la situació judicial creada arran l'última interlocutòria judicial i ha explicat que ha demanat informació al Consell d'Administració de Sagessa sobre el cas. Segons ha adduït, una revisió anterior de factures dels hospitals d'Amposta i de Jesús no va detectar cap relació amb el cas Innova. L'alcalde també ha anunciat també que convocarà un consell d'administració de l'Hospital Comarcal d'Amposta i una reunió extraordinària del patronat de la fundació privada Fussmont -que recentment ha adjudicat el transport sanitari adaptat a Ambulàncies Baix Ebre sense concurs- per avaluar la situació i les seues possibles conseqüències. / ACN

Imatge CUP Tortosa

El PSC rebutja el pressupost d'Amposta acusant CiU d'afavorir nou treballadors municipals

AMPOSTA (Montsià).- El grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta ha votat aquest dilluns en contra del pressupost per al 2015 per quatre motius fonamentals: el favoritisme, la poca voluntat de reduir la pressió fiscal, la manca de suport a les entitats i la gestió de l'hospital. Els socialistes han estat molt contundents en denunciar el fet que la nova catalogació de llocs de treball manté els "privilegis econòmics" de nou treballadors municipals. Es refereix a la despesa de 100.000 euros en concepte de gratificacions, que enguany ha desaparegut dels pressupostos, segons el portaveu del PSC, Antoni Espanya, "perquè han tingut l’ocurrència de passar aquest complement de productivitat a complement específic d’alguns escollits, aprofitant l’aprovació del Catàleg de Llocs de Treball i que, finalment, i després de cinc llargs anys els ha lliurat la Diputació".

Però aquesta proposta també ha estat rebutjada pel PSC. Espanya, que ho ha titllat de "maniobra electoralista", ha lamentat que s’hagi desaprofitat l’oportunitat de fer les coses correctament. "Per voler quedar bé amb aquests escollits, per raons que no sabem o no volem comprendre, vostès transformen una victòria col·lectiva del conjunt dels treballadors de l’Ajuntament en un acord tacat i indigne d’una acció de Govern transparent i guiada per l’interès comú", ha remarcat el portaveu del PSC.

Espanya també ha denunciat per enèsima vegada "l'opacitat" amb què “esquitxa de forma irresponsable el nom de l’hospital”. “Ens preocupa que amb un pressupost de 16 milions d’euros, gairebé el mateix volum que el pressupost municipal, els mecanismes de fiscalització de la gestió siguin tan poc transparents", ha exposat, i hi ha afegit: "Per gastar un pressupost de 19 milions d’euros i més de 300 treballadors, l’Ajuntament té una àrea d‘Intervenció i una de Secretaria dotada de diversos tècnics de nivell alt i personal de suport divers tant tècnic com administratiu. En canvi, a l’hospital per gastar un pressupost de 16 milions d’euros i 200 treballadors, no hi ha cap d’aquestes figures. Tot recau en la figura d’un gerent que fins ara visitava el centre algun dia a la setmana i la majoria de gestions es porten directament des de Reus. Tot el poder de decisió recau en el president del Consell d’Administració, és a dir l’alcalde i el gerent, sense cap figura tècnica intermèdia que vetlli per la gestió ajustada al rigor pressupostari i jurídic que cal als recursos públics".

En aquest sentit, Espanya ha recordat que la darrera operació de risc és la nova residència de la gent gran valorada en 12 milions d'euros, sense tenir cap compromís per escrit de la Generalitat quant a la concertació de places. També s'ha referit a la imputació de l'exgerent de l'hospital per un contracte amb un servei d'ambulàncies.

Els socialistes també han lamentat la "poca voluntat política de Manel Ferré i el govern de CiU per baixar la pressió fiscal a la ciutadania". "Si reduíssim la despesa corrent amb un seguit de mesures com la creació d’una central de compres, el correcte ús i conservació d'equipaments i instal·lacions i la reducció del lloguer d’edificis quan l’Ajuntament té edificis en propietat, entre altres mesures, podríem reduir un 10% l’IBI a tots els ampostins i ampostines", fent-se ressò de la proposta del candidat a l'alcaldia, Francesc Miró, que també ha assisistit al ple de pressupostos. Espanya també ha afegit: "Es podrien incrementar de forma important les beques dels universitaris ampostins o es podria avançar molt en l’objectiu que compartim amb les AMPES dels centres educatius de fer els llibres més assequibles a les famílies o es podrien fer plans d’ocupació de 6 mesos per centenars d’aturats, etc. La gent espera gestos d’aquest tipus en uns moments com els actuals, en què moltes famílies es troben entre el dilema de pagar els impostos o comprar menjar".

Des del PSC també s’ha fet constar que continua la manca de suport a les entitats del municipi: "Si anem al detall veiem que la pujada de la partida de subvencions de 120.000 euros se l’endú gairebé tota el CETECOM, el Centre Tecnològic de Materials Compostos i al qual donem suport, i la Comunitat de Regants, amb vuitanta mil i trenta mil euros, respectivament. Les aportacions a les ONG (Càritas, Creu Roja i Siloé) que atenen les persones amb dificultats d’Amposta passen de rebre 90.000 euros a 123.000, 33.000 euros més, però si tenim en compte que amb aquestes aportacions només cobreixen un 30% de les seves necessitats veurem que continuem molt per sota d'allò que realment els fa falta".

Finalment, quant a les inversions, els socialistes consideren que hi ha necessitats més prioritàries que gastar 545.000 euros en la rehabilitació de la xemeneia del Molí d’Adell i convertir en zona de vianants el Carrer Major i la plaça de l’Ajuntament. "El prioritari és falcar l’economia productiva, modernitzar els equipaments i instal·lacions municipals perquè generin menys despesa i ajudar a mantenir l’important patrimoni de les entitats de la ciutat, o donar suport als nostres pagesos amb la millora de la xarxa de camins rurals", ha conclòs Espanya.

Imatge PSC Amposta

L'economista Oleguer Presas constata el fracàs del model eòlic a partir del cas de la Fatarella

LA FATARELLA (Terra Alta).- "La implantació de l'energia eòlica a la Fatarella ha tingut una incidència econòmica molt desigual sobre els diferents agents implicats". Aquesta és la primera frase de les conclusions de l'estudi que l'economista Oleguer Presas ha fet sobre el procés d'implantació d'una central eòlica al municipi. Un punt de partida que li ha servit per analitzar la situació a nivell més global, i que conclou, entre altres, que més de la meitat de la potència eòlica a l'estat espanyol està en mans de tan sols cinc grups empresarials -amb els criteris de rendibilitat econòmica que això suposa-, o que les centrals eòliques a Catalunya estan concentrades a les demarcacions de Tarragona i Lleida.

El treball 'Energia eòlica i transformació del territori. Anàlisi del procés d'implantació d'una central eòlica a la Fatarella', sorgeix de la demanda feta per la Fundació el Solà del municipi al Seminari d'Economia Crítica Taifa. És a partir d'aquesta proposta que l'economista -i exfutbolista- Oleguer Presas, amb la guia i supervisió de Miren Etzezarreta, elabora l'estudi.

"Intento no fer una crítica a les energies renovables, que em semblen fonamentals i imprescindibles per aconseguir un canvi de model energètic -cap a la sobirania energètica-", ha assegurat Presas a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), "però sí que faig la crítica que les energies renovables, per elles mateixes, no aconseguiran aquest canvi de model". I és que l'estudi aprofundeix en el fet que el desplegament de l'energia eòlica "només segueix criteris de rendibilitat econòmica", ha apuntat, "i no aconsegueix el desenvolupament del territori que havia promès".

En aquesta línia, l'economista ha alertat que hi ha una concentració territorial de centrals eòliques a les demarcacions de Tarragona i Lleida, mentre que a les comarques gironines o a l'àrea metropolitana de Barcelona no n'hi ha cap. "No pretenc entrar en una competència entre comarques", ha aclarit, "però aquesta concentració no es pot explicar només a partir dels rangs de vent", ha dit. A més, la situació dels parcs suposa una pèrdua del 15% de l'energia que produeixen, ha assenyalat, ja que cal transportar-la, transformar-la i distribuir-la perquè els territoris productors estan allunyats dels principals centres de consum i, per tant, "el model és ineficient".

L'energia eòlica als territoris rurals

Les centrals eòliques "s'intenten promoure amb la idea que aconseguiran el desenvolupament d'un territori, i es pot demostrar que aquest model ha fracassat", ha sentenciat Presas. Així, ha detallat que no aconsegueixen revertir dinàmiques ni de despoblament ni d'atur, per exemple. Tot i això, ha volgut deixar clar que "els problemes que afecten aquests territoris són estructurals, molt més de fons, i és un error importantíssim pretendre que aquestes centrals siguin capaces de revertir aquests problemes".

L'estudi també analitza els beneficis econòmics que generen els parcs i com reverteixen en el territori. En el cas de la Fatarella, l'any 2012 només un 5,61% dels diners generats per la central -uns 300.000 euros- van revertir sobre el conjunt del territori. Una quantitat que "pot millorar el benestar de la població, però s'ha d'anar molt més enllà per parlar del desenvolupament del territori", ha manifestat l'economista.

Finalment, el treball dóna un consell als municipis que tenen centrals eòliques: reduir la seva dependència respecte les empreses energètiques que exploten aquestes instal·lacions. "La situació hauria estat molt diferent si s'haguessin afrontat aquestes iniciatives de manera comarcal o més global", ha assegurat Presas. D'aquesta manera, el territori hauria pogut decidir on instal·lar les centrals, com distribuir els ingressos que aporten o quines són les retribucions que s'han de rebre, "prioritzant els criteris socials enfront dels econòmics", ha finalitzat l'economista. / Via ACN

Imatge La Voz Libre

Amposta tindrà un pressupost de 19,8 milions d'euros per a l'últim any del mandat

AMPOSTA (Montsià).- El pressupost per aquest 2015 de l'Ajuntament d'Amposta -19,84 milions d'euros- només creix un 1% respecte els comptes d'enguany i concentren els prop d'1,5 milions d'euros del capítol d'inversions en actuacions urbanístiques i d'equipaments pendents. Són obres com la segona fase de la urbanització del carrer Terol, la rehabilitació de la xemeneia del Molí d'Adell, els laterals de les pistes de futbol sala o l'acabament de l'oficina de turisme. El govern municipal de CiU ha destacat la congelació dels impostos i taxes al mateix temps que aspira a prioritzar la despesa en matèria de serveis socials, incrementant-la en un 76%, o la del manteniment i la neteja viària.

Els comptes que ha presentat l'equip de govern de Manel Ferré per aquest pròxim 2015 es queden, pràcticament, al mateix nivell que els d'aquest 2014 -que van arribar als 19,5 milions d'euros-, amb un increment d'un 1%. Segons ha destacat la regidora d'Hisenda, Isabel Ferré, això és deu, en bona mesura, pel fet que un 70% de la despesa dels comptes té un caràcter "estructural" -personal, béns i serveis, manteniment- amb un 30% de marge que, bàsicament, correspon a inversions i despeses voluntàries.

Amb 7,91 milions d'euros -un 40% pràcticament-, el capítol de personal és el que encapçala el compte de despeses. Tot i que, segons Ferré, s'ha mantingut respecte l'any passat, el govern municipal ha incorporat el retorn de part de la paga extraordinària que no van percebre els funcionaris al 2012. També, aquest 2015, els complements de productivitat d'alguns treballadors i càrrecs de confiança passaran a ser específics, després dels retrets i les denúncies de partits de l'oposició.

Pel que fa als ingressos, el govern municipal de CiU destaca que també es mantindran els impostos directes -9,06 milions, que suposen un 45,64% del total d'ingressos- després de la congelació de les ordenances fiscals. Les previsions, en casos com l'impost de construccions, són força més optimistes que el últims anys -el 2013 van ser 100.000 euros negatius- i es preveu obtenir uns 40.000 euros per la millora de l'activitat constructiva. L'IBI cauria lleugerament.

A partir d'aquestes dades, l'alcalde, Manel Ferré, ha tornat a qualificar els comptes de "realistes i ajustats a les necessitats d'Amposta i el seu entorn econòmic". "Prioritzem les despeses en funció de les necessitats i demandes", ha afegit, tot apuntant que han recollit els suggeriments de la societat en aquesta línia, al mateix temps que implementar el seu programa electoral. Segons ha destacat, els comptes es basen en cinc eixos.

En aquest sentit, ha remarcat el "reforçament de l'àrea social", amb un increment pressupostari del 76% però que no ha concretat en xifres absolutes. Sí que ha precisat que les subvencions a les ONG passaran de 90.000 a 123.000 euros, que el pla de suport a les famílies tindrà 122.000 euros i el d'ajut a les famílies necessitades s'incrementen en 20.000 més. També, ha declarat, aposta pel "manteniment en quantitat i qualitat dels serveis públics", mantenint el servei de neteja viària i incrementant els recursos materials per a parcs i jardins en un 20%.

Els altres pilars són el reforç de l'activitat cultural vinculat a tradicions i equipaments amb l'impuls de la marca 'Amposta centenària'-es destinaran 10.000 euros a recordar la col·locació de la primera pedra del pont penjant; es fomentaran activitats culturals i comercials per potenciar el sector serveis; i s'implementaran polítiques actives d'ocupació amb més plans destinats especialment als joves.

Una part de les inversions aniran precisament en aquesta direcció. Les principals, però, seran destinades a obres d'urbanització i a completar equipaments pendents. Així, el projecte amb major pressupost serà la rehabilitació de la xemeneia del Molí d'Adell i l'entorn de l'avinguda doctor Pujol, amb 545.000 euros. La segona fase del carrer Terol s'endurà 197.000 euros i fins a 280.000 seran per a despeses generals d'urbanització. Addicionalment, el govern municipal preveu invertir 250.000 euros en cobrir els laterals de les pistes de futbol sala de la zona esportiva, 132.000 euros en programes informàtics, mobiliari i comunicacions de l'Ajuntament. També treballa amb la previsió de finalitzar les obres de la nova oficina de turisme per posar-la en marxa el març.

Obres finançades amb subvencions

Tant l'alcalde com la regidora han destacat que aquest 1,5 milions d'euros en inversions seran finançats en bona mesura pels 500.000 euros de subvenció per la Diputació de Tarragona -que n'hauria anunciat 450.000 per aquest 2015, encara pendents de concretar-, així com 265.000 a càrrec del Feder i només 300.000 provindrien d'un nou préstec. Segons Isabel Ferré, el consistori, però, encara té marge per endeutar-se si és necessari atès que el deute viu arriba al 70% i el límit màxim és del 110%.

L'alcalde ha volgut treure pit assegurant que al 2014 la inversió del consistori va arribar als 12,65 milions d'euros -11 dels quals, corresponents a la residència d'avis, que hauria d'obrir al març-, fet que situaria la ciutat al capdavant de Catalunya en inversió per habitant, amb uns 600 euros./ACN

Desencallat el projecte per reforçar les cases del barranc de la Galera esfondrades des del 2013

LA GALERA (Montsià).- Una trobada entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, directius de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'alcalde de la Galera, Ramon Muñoz, i altres autoritats de les Terres de l'Ebre, ha servit per desencallar finalment el projecte per reforçar les cases del barranc del municipi que es van esfondrar al març del 2013. Fins ara, els tècnics de l'ACA veien alguns problemes en el projecte redactat pels enginyers de la Diputació de Tarragona, però finalment hi ha hagut acord i els treballs començaran "com més aviat millor", ha assenyalat satisfet l'alcalde de la Galera. Per acabar-hi de donar el vistiplau aquest dilluns tècnics de la Diputació i de l'ACA visitaran el barranc.

Aquest passat dijous la reunió, segons Muñoz, va ser "molt profitosa", i va servir "per acabar de lligar caps". De fet, el govern espanyol ja fa temps que ha atorgat una subvenció per tirar endavant el projecte de reforç, però com a condició les obres havien de començar a mitjans de gener. Ara s'ha demanat una prorroga per no perdre els diners i els treballs hauran de començar, com a molt tard, a principis del mes de març. El finançament total per la primera fase és de gairebé 400.000 euros, un 50% dels quals els aporta l'estat espanyol, un 40% la Generalitat i el 10% restant l'Ajuntament de la Galera.

Demà dilluns, els enginyers de la Diputació de Tarragona, que van redactar el projecte de construcció del talús de contenció, i tècnics de l'ACA, visitaran el barranc per donar el vistiplau definitiu a les obres i començar el procés. I és que tot i algunes diferències, finalment hi ha hagut acord i el talús tindrà menys inclinació de la que es preveia, tal com aconsellen des de l'ACA.

"Retirarem tot el que envaeix la llera", ha detallat l'alcalde, "i el talús serà més perpendicular". "Aprofitarem pedra del mateix barranc", ha especificat Muñoz, per fer que la llera sigui més profunda. Tot plegat per "canalitzar l'aigua recta", ha dit, i evitar que colpegi a banda i banda i erosioni encara més el terreny. Fins ara ha causat "una erosió contínua i exagerada", ha lamentat l'alcalde.

En la primera fase es donarà solució a les cases que es van ensorrar i també s'aportarà solidesa a la cova que hi ha sota el carrer Barranc, que s'omplirà amb formigó. Muñoz però, s'ha mostrat optimista i ha avançat que aquesta primera fase "donarà peu a la segona" i es podrà continuar posant remei a una problemàtica que ja fa catorze anys que s'arrossega -des dels forts aiguats de la tardor de l'any 2000, que van deixar tocat de mort el barranc-. / ACN