21 de gener del 2015

La justícia anul·la ara la llicència d'obres de la planta terrestre del projecte Castor, construïda en terrenys rústics


VINARÒS (Baix Maestrat).- Nou revés judicial contra el fallit projecte Castor, ara per irregularitats en la seua autorització. Aquest dimecres s'ha conegut que el jutjat contenciós-administratiu número 2 de Castelló ha anul·lat la concessió de la llicència d'obres de la planta terrestre atorgada per l'Ajuntament de Vinaròs a finals de 2009. La planta terrestre del Castor va ser planificada originalment a Catalunya, però va ser moguda al terme de Vinaròs, molt a prop del nucli de població d'Alcanar. Segons la sentència, l'acord de la junta de govern, resolt només quatre dies després de l'entrada de l'expedient en plenes festes de Nadal, va autoritzar la construcció en uns terrenys que urbanísticament no eren compatibles, segons els planejament municipal. L'empresa demandant, Río Cenia, SL, argumentava, precisament, la impossibilitat d'ubicar aquesta activitat industrial en terrenys rústics.

La ubicació i tramitació de la planta terrestre del Castor -actualment sota la gestió d'Enagás i en fase d'hibernació- va ser un dels aspectes més controvertits, des d'un primer moment, en el procés d'aterratge del projecte al territori. Arran la contestació popular generada a Alcanar pel lloc escollit originalment -vora el mar, la desembocadura del riu Sénia, però a només 1,5 quilòmetres del nucli urbà -, l'anterior govern espanyol del PSOE va decidir moure-la vuit quilòmetres terra endins, en un intent de desmobilitzar l'oposició al projecte.

Escal UGS va acabar comprant 28 hectàrees de terrenys rústics no urbanitzables, dedicats al cultiu dels cítrics -també tocant el terme d'Alcanar- per instal·lar-hi la planta d'operacions terrestre, des d'on havia de tractar i comprimir el gas, com a estació intermèdia entre el magatzem submarí i el gasoducte general de la xarxa. L'expedient de l'empresa per tramitar la llicència d'obres va entrar a l'Ajuntament de Vinaròs, llavors governat per PSOE -amb Jordi Romeu com alcalde- i independents, un 23 de desembre i era aprovat -juntament amb el pla d'integració paisatgística- per la junta de govern el dia 28 de desembre, que aspirava a cobrar dins del mateix exercici els 2,6 milions d'euros previstos en impostos.

Ara, arran la demanda contra l'Ajuntament vinarossenc i Escal UGS interposada l'any 2010 per Río Cenia, SL -propietària dels terrenys on s'havia d'ubicar originalment la planta terrestre-, el jutjat contenciós administratiu de Castelló referma en bona mesura els seus arguments, recollits també al seu moment la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. Concretament: que la planta no es podia autoritzar urbanísticament en terrenys rústics i hauria d'haver estat construïda en una zona industrial, atesa l'existència de nombrosos polígons que l'haurien pogut acollir al municipi i el seu entorn. La sentència retreu que ni el consistori ni l'empresa en cap moment van analitzar aquestes alternatives.

Tant Escal com l'Ajuntament adduïen que la planta formava part del projecte d'emmagatzemament de gas natural Castor, que els terrenys no tenien valors a protegir i la seva situació respecte les instal·lacions marines. Però el jutge sosté que cal separar les diferents estructures a l'hora d'aplicar la normativa corresponent. De fet, recorda, aquesta concessió de l'explotació del subsòl marí no facultava Escal UGS a transportar gas pel terme de Vinaròs ni a "construir la planta en sòl rústic". El jutge, que no reconeix la planta dins de la xarxa bàsica de transport de gas natural -que l'hauria eximit de llicència municipal-, recorda que una activitat industrial en terrenys rústics exigia a l'empresa obtenir la Declaració d'Interès Comunitari per part de la Generalitat Valenciana. Més encara, quan la instal·lació no disposava de pla especial per part de les autoritats urbanístiques i perquè la seva construcció no estava regulada en un pla d'acció territorial.

Excés d'edificabilitat i alçades

No només des del punt de vista del tràmit urbanístic. Segons el jutge, el projecte de la planta i la seva execució vulnerava preceptes urbanístics, atès que existia un excés d'edificabilitat, d'acord amb el projecte d'execució, d'entre 62 i 116 metres quadrats segons les diferents presentades per l'empresa. També infringeix la normativa d'alçades, en el cas de tanques metàl·liques que arriben als tres metres d'alçada pels dos metres de màxim que imposa la normativa.

El jutge censura també un altre dels aspectes controvertits de la instal·lació terrestre i la seva autorització en aquest espai: les mesures de les l'Estudi d'Integració Paisatgística aprovat també per l'Ajuntament vinarossenc al mateix temps que la llicència d'obres i que resultava preceptiu per minimitzar l'impacte. Segons la sentència, no només van ser "insuficients", sinó que tampoc es van arribar a implementar. Es va sobrepassar l'alçada màxima autoritzada i el cromatisme de les construccions no es va acabar adaptant als colors de l'entorn. L'empresa va intentar camuflar l'impacte d'aquesta situació plantant 6.000 nous tarongers al voltant de la planta, després d'haver arrencat tots els existents, una iniciativa amb "escassa" justificació.

Per contra, la sentència no accepta els arguments de Río Cenia, que demanava que l'Estudi d'Integració Paisatgística s'hauria d'haver integrat dins de la Declaració d'Impacte Ambiental del Projecte que es va aprovar la tardor de 2009. Tampoc aprecia el jutge vulneració de la normativa que obliga a les instal·lacions en sòl no urbanitzable en disposar de subministrament d'aigua potable, tot i que aquest aspecte no es trobava inclòs en el projecte. / ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta