29 de juny del 2015

Montse Castellà, cantautora: 'A Gerard Vergés se'l troba a faltar molt'


La tortosina Montse Castellà repassa en aquesta entrevista de Sílvia Altadill els principals referents de la seua carrera musical, sense deixar de banda el seu compromís social i en favor de la defensa de les Terres de l'Ebre. Després de passar un any treballant en un creuer, ara prepara els temes del seu quart disc i els concerts que oferirà arreu del territori. Aquest estiu actuarà a Sant Carles de la Ràpita (1 agost), Tortosa (7 agost), la Freixneda (16 agost) i Batea (23 agost).

-D'ençà que vas començar al món de la música han passat 17 anys. Quin balanç fas de tot aquest temps dedicada a la música d'autor?
-"Ma iaia deia: busca una faena que t’agrade i deixaràs de treballar. He convertit l’afició en professió. Sóc una privilegiada. El meu compromís amb la vida el transmeto a través de la cançó, d’un missatge musicat. Sóc feliç amb el camí escollit perquè em permet ser jo mateixa. Han sigut 17 anys de molt de treball i creixement, tant professional com personal. Hi ha hagut moments complicats però sempre amb la pau interior de ser lliure".

-El teu tercer disc. Gèminis, pren el nom de la revista fundada amb el mateix nom de Gerard Vergés i Jesús Massip. Què han aportat a la teua vida personal i artística estos dos grans escriptors ebrencs? 
-"Són hòmens de saviesa rural. M’agrada pensar que quan jo tingue més de 80 anys alguns dels meus millors amics seran persones que encara ara no han nascut i això m’atrau moltíssim, l’enriquiment mutu intergeneracional. Tots els moments amb estos amics són d’aprenentatge constant. Un gintonic o un te amb Rosa Regàs, Paco Ibáñez, Neus Català, Zoraida Burgos, Manolo Pérez Bonfill… intel·lectuals a cavall de dos segles. Un exemple vital de compromís. A Vergés se’l troba a faltar molt…"

-Si t'haguessis de quedar en uns versos de Vergés serien... 
-"‘Res no val tant com un instant d’amor’ i ‘De cop comprenc que l’home és la memòria’".

-Has estat un any travessant els mars i treballant com a cantant en un vaixell. Com ha anat l'experiència? Què t'ha aportat? 
-"Conèixer món, gent i cultures diferents a la teua és sempre un creixement personal i professional. A la vegada, i més enllà del meu esperit aventurer, es tracta d’un exili obligat per la crisi, com tants altres jóvens. Una qüestió de supervivència que adaptem per fer de la necessitat virtut. Malgrat ser camaleònica i adaptar-me a les circumstàncies, tindré memòria latent dels qui ens van foragitar".

-Que t'ha fet tornar? Què és el que més enyoraves estant lluny de casa? 
-"De fet, he tornat però només per un temps, la intenció és embarcar de nou a la tardor i a partir d’ara alternar mig any al mar i mig any a casa. La vida a bord és dura, malgrat treballar del que t’agrada, i és necessari prendre’n certa distància i carregar les piles. A terra hi tinc amics, família, causes i un paisatge que necessito. A més, professionalment hi ha projectes i concerts que ni puc ni vull abandonar. Estic preparant el quart disc per a l’any que ve i això implica molta faena que des de la distància no puc fer i moltes abraçades a amigues i nebots que des del creuer no es poden fer".

-En els teus tres discos danses amb naturalitat entre la protesta, el llegat literari i un cert punt de misticisme. Què vols transmetre en totes aquestes vessants de Montse Castellà?
-"La llibertat de ser, sentir i estimar com cadascú vulga. Tot és relatiu. Res és jutjable. Només hi ha una manera de transmetre: ser autèntica. La credibilitat passa per la coherència. Observar-se a una mateixa i explicar el que sents. Si vaig a una manifestació per dir ‘no al transvasament’, després no puc no cantar-li al riu i viceversa. La literatura i els sentiments són universals i cantar-los-hi és una manera de compartir-ho i apropar-nos les persones".

-Dius que la bondat és revolucionaria. La revolució ha de servir per...
-"Per a fer-nos millor persones, per evolucionar. De fet, com es veu al títol d’un llibre de l’amic escriptor David Martí, entre Revolució i Evolució només hi ha un ‘R’ de diferència. Tenim el dret i el deure de conviure en pau, de llegar un planeta que puga mirar-se a l’espill i aguantar-se la mirada. Cal remoure consciències. Som hereus d’un futur encara per construir.

-Per quines causes cal continuar mullant-se a les Terres de l'Ebre després de la lluita antitransvasament? 
-"Sovint quan m’entrevisten explico que a les Terres de l’Ebre no és que siguem ‘anti-tot’, és que rebem més agressions de les assumibles. Si t’hi fixes, les plataformes socials sempre són ‘en defensa de’ (de l’Ebre, de l’ús racional de l’energia eòlica, de la sanitat, dels trens dignes, de l’ensenyament, de la terra…) per tant, si ens hem de defensar és perquè algú ens ataca. Estic plenament convençuda que lluitar serveix i en tot cas, passe el que passe, hem de tindre sempre la consciència tranquil·la d’haver fet tot allò que estava al nostre abast per aconseguir-ho. Hem de ser constants i valents. Sempre".

-Com recordes aquell temps? 
-"Probablement siga l’experiència vital que més m’ha enriquit fins ara. Amb poc més de 24 anys ja era portaveu de la PDE i aquells quatre anys d’intensa lluita van ser un aprenentatge molt intens. Vaig conèixer gent i pobles que potser d’una altra manera no hagués conegut i encara ara, 15 anys després, mantenim l’amistat. Vaig tindre consciència real de Terres de l’Ebre. Igualment, tota vivència duu intrínseca la bondat i la misèria de l’ésser humà, això també s’aprén i et curteix. El dia que caigue bé a tothom, em preocuparé. Van ser moments molt intensos i lo riu ens va unir per sobre de tot. Hi estic molt agraïda a aquella època i la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Per molt que donés, sempre em vaig emportar més del que vaig entregar".

-Utilitzes tant el català com el castellà en els teus discos i reivindiques la parla ebrenca. Descartes experimentar amb altres llengües en les teues lletres? 
-"La meua llengua és el català amb l’accent de l’Ebre i a la vegada, si tinc la sort de ser bilingüe al parlar també he de poder ser-ho al cantar. Ambdós idiomes m’aporten, tenen una musicalitat diferent i m’agrada utilizar-los indistintament als meus discos, amb normalitat. Com parlo, canto. Pel que fa a altres llengües, als concerts en directe ja canto en anglès, francès, italià, portuguès i fins i tot basc o gallec, i si bé és cert que fins ara no he enregistrat cap cançó en cap d’aquests idiomes, podria ser que al proper disc això canviés, m’agradaria".

-Has col.laborat amb altres cantautors emergents en els teus discos com el valència Pau Alabajos. Que creus que aporteu tota aquesta nova generació de cantautors a la música catalana?
-"Hem begut d’un llegat històric que cal mantindre i perpetuar. Som part d’un engranatge i hem de posar al servei de la societat la nostra música, pels que ens han precedit i pels que vindran. La cançó d’autor com a eina per canviar la societat, per aportar un granet d’arena a la (R)evolució. Allò que importa és la paraula, dita o cantada, el missatge. La guitarra i la veu con a armes de futur i de present.

-Una frase que descrigui que signifiquen per a tu gent com Paco Ibañez: 
-"Tendre com un xiquet. Lluitador com un guerrer. L’últim bastió de la vella guàrdia de la cançó d’autor".

-Labordeta: 
-"Compromís irrompible. Saviesa rural. Parent per part de riu".

-Sílvia Comes: 
-"Senzilla i forta. Veu de ferro i mel. Humilitat i autenticitat".

-Els Quicos: 
-"L’orgull d’una terra. Humor i talent. Estima profunda".

-Rosa Regàs:
-"La llibertat feta dona. Valentia, coherència, energia. És com haver retrobat una ‘iaia'.

-Aquesta primavera has actuat al Barnasants que aquest any homenatja la figura d'Ovidi Montllor. Què penses que cal que no oblidem del llegat humà, social i artístic que ens va deixar la fera ferotge d'Alcoi? 
-"Cadascuna de les seues cançons són missatges de lluita i esperança en plena vigència. La seua obra i la seua persona destil·len tendresa, ironia i la dosi justa d’emprenyament per desobeir les lleis inmorals, per desterrar les injustícies. L’exemple de la seua vida és el de la seua obra. Homenatjar-lo és més que cantar-lo, és viure com ell vivia, lluitar com lluitava, estimar com ho feia. Ser lliures."

-Tria una frase d'una cançó d'Ovidi... 
-"‘Direm paraules amb sentit, sense comèdies ni mentides, i canviarem armes per abraçades. Arribarà el temps novell i farem crits de llibertat’".




Imatges Pau Bertomeu (Delta Produccions)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta