30 de juliol del 2015

Condemnat a 21 anys i sis mesos de presó l'autor de l'atracament on va morir Estela Calduch



TARRAGONA.- L'Audiència de Tarragona ha condemnat a 21 anys i sis mesos de presó Manuel Amancio Álvarez per l'assassinat de la jove caixera rapitenca Estela Calduch durant l'atracament d'una sucursal del Banc de Santander a Cambrils, l'any 2010. La sentència, concretament, atribueix a Álvarez, àlies 'el Bravo', els delictes d'assassinat, robatori amb intimidació i ús d'arma en grau de temptativa així com tinença il·lícita d'armes. El tribunal considera provat que Álvarez, juntament amb un segon home, va disparar contra la jove empleada que exercia aquell dia com a caixera "amb la intenció d'atemptar" contra la seva vida. La sentència ha comptat amb el vot particular absolutori d'una dels tres magistrats.

El gruix de la pena de 21 anys i mig imposada a Álvarez -Fiscalia i acusació particular demanaven un total de 25 anys- prové de la seva responsabilitat per un delicte d'assassinat: divuit anys de presó. Se li afegeixen dos anys per robatori amb intimidació i ús d'arma en grau de temptativa, a més d'un any i sis mesos per tinença il·lícita. El tribunal també li prohibeix residir o acudir a Sant Carles de la Ràpita i Palma de Mallorca, on resideixen els familiars d'Estela Calduch, comunicar-se o aproximar-se a ells a menys de 200 metres durant 24 anys. El condemnat va estar empresonat durant dos anys, des d'abril de 2011 a abril de 2013.

A més dels costos judicials, i en l'àmbit de la responsabilitat civil, la condemna fixa una indemnització als pares de la víctima de 400.000 euros, 200.000 a les germanes, així com 3.430 i 5.700 a dues companyes treballadores de la sucursal que van patir seqüeles psíquiques pels fets.

"Estela va ser executada"

Considera el tribunal que en la mort d'Estela Calduch, amb un tret a curta distància i només pocs segons després d'entrar-hi en contacte, va concórrer actitud dolosa "directa" i "traïdoria" per part d'Álvarez, a qui atribueix intenció de matar de forma "directa i intencionada", aprofitant el factor sorpresa i la "indefensió" de la noia, "eliminant qualsevol possibilitat de defensa". Els magistrats es pregunten el motiu del tret i no descarten que l'atracador pensés que la noia anava a accionar algun tipus d'alarma. "És indiferent", conclouen, atès que l'atracador només va romandre deu segons davant la caixera abans de disparar-li. "Estela va ser executada", subratlla.

Els fets pels quals Álvarez ha estat jutjat i condemnat van tenir lloc el 25 d'octubre de 2010 a les oficines del Banc de Santander del carrer Roger de Llúria, número 6, de Cambrils, cap a tres quarts de nou del matí. La sentència considera provat que Álvarez, acompanyat d'un còmplice -detingut la setmana passada en una operació policial a Bilbao- s'hauria quedat vigilant l'interior de l'oficina, va entrar a l'oficina, es va dirigir a la finestreta i va requerir a Calduch els diners de la caixa. Tots dos anaven disfressats: Álvarez amb perruca, barba i bandolera. L'altre atracador, amb bigoti i gorra.

Quan aquesta estava recollint els bitllets, l'home va disparar la pistola que portava a través del forat de la safata de seguretat, rebotant la bala a la zona metàl·lica i impactant al coll de la noia, causant-li la mort en pocs segons. Els assaltants van fugir del lloc, sense cap botí, després d'encanyonar la subdirectora de l'entitat perquè els expliqués com franquejar el mecanisme de seguretat per a la porta de la sortida. Els fets, recull la sentència, van tenir lloc en gairebé un minut.

Les investigacions d'un equip policial integrat per Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, policia espanyola i Ertzaintza van permetre assenyalar inicialment un grup d'atracadors que hauria assaltat diverses sucursals, principalment, al nord de l'Estat espanyol, que encapçalava a qui la policia havia batejat com a Bravo. Els investigadors van seguir i punxar els telèfons de Álvarez, així com dels seus companys de grup -que se citaven en una hamburgueseria i un restaurant propietat del condemnat a Bilbao-, per trobar proves de la seva implicació en els fets. Després d'aquest assalt, la banda hauria deixat d'actuar.

El pes dels estudis morfològics

Però, segons reconeix la sentència, davant l'absència d'empremtes o restes d'ADN, les principals proves de càrrec es basen en les imatges enregistrades per les tres càmeres de seguretat de l'oficina bancària i la seva posterior identificació: els integrants d'aquest grup anaven caracteritzats de la mateixa forma que els assaltants de Cambrils. La metodologia utilitzada en els atracaments també coincidia en diversos aspectes.

Els quatre informes morfològics pericials, elaborats per experts dels diferents cossos policials, van determinar gairebé unànimement que Álvarez era un dels dos homes que va entrar a atracar l'oficina bancària, disfressat amb perruca, barba i bigoti. La configuració general de la cara, els perfils naso-bucals, l'estructura del fragment forntal, les celles, el nas i les orelles serien alguns dels elements coincidents per basar la coincidència amb la imatge de les càmeres. La sentència reforça aquest argument amb el reconeixement que una de les empleades de la sucursal hauria fet del condemnat.

El tribunal considera, com a elements de pes relatiu en la incriminació, el tiquet de l'autopista al seu pas per Saragossa d'un dia abans dels fets trobat en l'escorcoll del vehicle d'Álvarez. El condemnat va declarar que s'havia desplaçat a la ciutat per devoció a la Verge del Pilar. La sentència però creu que no era lògic aquest viatge en diumenge, quan el seu restaurant acumulava més feina, i el situa en el camí cap a Cambrils per a cometre els fets que van tenir lloc a l'endemà.

També apunta que la investigació dels cossos policials a l'entorn del grup d'Álvarez van permetre captar converses en locals públics amb referències a un atracament a Cambrils i el possible reconeixement de l'autor dels fets perquè portava la bandolera, així com el possible suborn a un testimoni. Recorda la sentència que el condemnat tenia problemes econòmics i moltes despeses, pels diners que passava a la seva filla i ala seva companya sentimental. Els magistrats consideren que tampoc són lògiques les mesures de contra vigilància que hauria adoptat i van relatar els agents que el seguien, "pròpies d'aquelles persones que han d'eludir la policia per haver comès algun fet delictiu".

Per contra, considera que la coartada defensada pel condemnat va resultar "fallida", atès que cap testimoni va poder acreditar que el dia dels fets, el 25 d'octubre, es trobava a Bilbao, havia anat al seu bar, atès a proveïdors i anat a dinar amb la seva parella per celebrar el seu aniversari. Tampoc va poder acreditar que aquell dia s'hagués personat a una oficina bancària de la ciutat per efectuar un ingrés en metàl·lic. En resum, cap testimoni el va poder "situar físicament" aquell matí a la ciutat basca.

Vot particular absolutori

La sentència condemnatòria, però, ha estat dictada, en aquest cas, amb un vot particular d'una de les tres magistrades, Mireia Ros de San Pedro, demanant l'absolució del condemnat. Considera que, davant les proves presentades, no ha quedat "degudament acreditada l'autoria de l'acusat respecte els delictes que se li imputen". En altres paraules, tot i assumir el relat dels fets que planteja la sentència, defensa que no s'ha pogut provar que Álvarez sigui l'autor dels fets i qüestiona la certesa de les conclusions de les proves pericials morfològiques.

Precisament, la magistrada apunta a un "notable dèficit d'elements indiciaris" i de "prova directes" a l'hora de determinar la identitat "real" de l'autor dels fets. Recorda que no existeixen mostres d'ADN o empremtes dactilars, que no es poden "suplir" amb altres elements probatoris que determinin la presència física d'Álvarez al lloc dels fets per motivar la seva vinculació.

"No es disposen d'elements que permetin una verificació fiable de la identitat de l'autor i, d'altra banda, no consten elements de prova que aportin informació mínimament sòlida, directa i verificable", sosté en el vot, asseveració que la porta a apuntar que la seva participació es basa en un "puzle d'indicis o elements fàctics, de naturalesa i entitat diversa, alens casi en la seva totalitat del que són les coordenades espai-temporals".

En aquest sentit, considera que els estudis pericials per determinar la identitat de l'autor dels fets que van gravar les càmeres de seguretat arribaven a una conclusió "dèbil i inconsistent", així com "insuficient i inconsistent" per tenir validesa probatòria. Recorda que el perit de la Guàrdia Civil es va afegir a la tesi dels altres experts en la seva declaració, allunyant-se dels dubtes que plantejava el seu informe. També sosté que les llacunes de memòria d'algunes testimonis que no haurien aportat arguments acusatoris i descarta que elements com el ticket de l'autopista, les mesures de contra vigilància o la situació econòmica del condemnat siguin proves sòlides de càrrec. / Via ACN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta