Rollan diu que l’enderroc de les cases de la catedral de Tortosa culmina un projecte franquista

TORTOSA (Baix Ebre).- L’enderroc de les cases de la catedral de Tortosa és “un fet molt greu” i un “despropòsit brutal”. Així de contundent ha estat aquest dimecres l’arquitecte Xavier Rollan, fins fa poc portaveu dels veïns del carrer Croera afectats pel projecte de l’Ajuntament de Tortosa per obrir la façana barroca de la catedral al riu. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Rollan ha recordat que l’Ajuntament està consumant l’antic projecte franquista de crear una gran plaça davant de la catedral. També ha acusat el consistori de practicar un joc de “mentides i de mitges veritats” per confondre la gent i que la societat tortosina acceptés l’enderroc de l’illa de cases. Així, Rollan ha assenyalat que no és cert que les cases estiguessin sentenciades des del 1964, ja que el pla urbanístic del 1986 va catalogar-les com a zona de protecció paisatgística.

A banda, ha acusat els diversos governs de Tortosa de no haver dialogat amb la gent del nucli antic i de desconèixer els barris. Així, ha recordat que també s’ha enderrocat l’antic barri de Sant Jaume i el sector del Castell, on fins i tot han posat una reixa al carrer Sant Felip Neri. Segons Rollan, la solució no pot ser enderrocar i descobrir ara que la façana de la catedral està bruta, “quan porta bruta 40 anys”. En aquesta línia, ha acusat l’Ajuntament de “populisme”.

Els pares de Rollan són els darrers veïns que han viscut a les cases de la catedral, just fins aquest estiu, quan van ser expropiats tant del seu habitatge com d’un magatzem. De fet, la casa Besalduch no va entrar dins de la zona de protecció paisatgística fins al 2001, perquè era un edifici construït durant la postguerra. I no és fins al pla urbanístic del 2007 que s’acorda l’enderroc de les cases. Segons Rollan, fent una “trampa legal” i enganyant el Departament de Cultura, ja que el nucli antic de Tortosa va ser declarat conjunt històric per protegir el seu patrimoni.

Rollan ha recordat que l’Ajuntament va iniciar el procés expropiatori sense haver redactat un pla especial, i que per això la justícia va donar la raó als veïns afectats. Després, segons l’arquitecte, el consistori va aprovar un pla especial que anava sobretot dirigit a enderrocar les cases, sense consens amb veïns i historiadors, i sense participació ciutadana.