11 de desembre del 2015

'Tradició i/o modernitat', article de Jesús Tibau



S’ATANSEN LES FESTES nadalenques, inevitablement, i un cop més es repetirà l’habitual competició entre partidaris del Pare Noel i dels Reigs Mags. Sovint, els punts de vista dels defensors de l’un o dels altres semblen irreconciliables. Aquesta polèmica entre tradició i modernitat, que potser arriba aquest mes al seu punt àlgid, s’estén a totes les festes de l’any, i fa poc hem sobreviscut a una altra batalla als voltants de Tots Sants, entre els hooligans de la Castanyada i els malalts de Halloween, en què la sang ha arribat al riu, tot i que sigui sang de joguina.

COM QUASI SEMPRE a la vida, crec que ningú es troba en possessió de la veritat absoluta.

SI REFLEXIONO sobre quins aspectes de la naturalesa humana ens han portat a progressar fins on som (decidir si aquest progrès és bo o dolent seria una altra polèmica), en descobreixo un parell.

PER UNA PART, la capacitat per al llenguatge ens permet transmetre d’una generació a una altra els nostres coneixements i somnis, les nostres preguntes i costums. Animals més aviat indefensos físicament, saber-nos arrelats a la terra i als nostres avantpassats ens dóna seguretat i, alhora, comporta una responsabilitat de la qual en som baula i tresorers.

D'ALTRA BANDA, si alguna cosa ens ha fet créixer és la curiositat, el desig d’aventura, la capacitat d’innovar. Cada generació mira d’aportar alguna cosa al bagatge de l’espècie, i evolucionar és un camí que no té marxa enrere ni fre de mà. No sóc dels qui es vanten de ser els mateixos de sempre; jo prefereixo canviar, a millor, si és possible.

LA NOSTRA MIRADA és ben curta, i el turonet on vivim instal·lats no és gaire alt, tenim poca perspectiva. Ens dol que les coses canviïn, quan canviar és el que ha marcat el rumb de la nostra espècie. Però tenir por també ens fa humans. Possiblement quan enyorem i idolatrem certes coses perquè han estat així “tota la vida “, enlloc de “tota la vida” volem dir “quan nosaltres érem jóvens”.

POTSER D'AQUÍ A 50 ANYS tota una generació lamentarà que es perdi el tradicional Halloween, o que paraules tan arrelades a la seva infantesa deixin d’utilitzar-se, com ara teclat o ratolí.

SÍ, ARRIBEN les festes nadalenques, unes més, com sempre i sempre noves. A casa nostra, qui s’emporta més carícies del nostre fill, el més esperat i mimat amb diferència, no és el Pare Noel ni els Reis Mags, sinó el Tió, o el Tronc, o la Baga.

M'AGRADEN tant les tradicions, que cada dia en començo alguna.

Jesús M. Tibau 
és escriptor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta