31 de març del 2015

L’Ametlla de Mar tindrà un ressort de luxe amb un hotel de cinc estrelles



 L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- L’Ametlla de Mar inclourà a la seva oferta turística un ressort de luxe amb un hotel de cinc estrelles, amb 25 de suites, adreçat principalment a majors de 50 anys. El complex es coneixerà com Vida Eco Village i es construirà per part de l’empresa Vida Eco Homes SL a la urbanització Tres Cales de l’Ametlla de Mar. El projecte, que ja compta amb els permisos municipals i el suport de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, suposarà una inversió superior als 25 milions d’euros.

El ressort de luxe de La Cala també inclou 100 apartaments de planta baixa, un edifici mèdic propi, biblioteca, una capella i zona comercial, entre d’altres. La consultora de Vida Eco Homes SL, Mariola Alzina, ha explicat que la voluntat és conjugar la qualitat dels serveis d’alt nivell, amb l’entorn i el desenvolupament sostenible, i donar resposta a una demanda cada vegada més gran entre la població en edat de jubilar-se, especialment del nord d’Europa.

La Vida Eco Villages crearà entre 150 i 200 llocs de treball directes al municipi, i tindrà el qualificatiu de “smart destination” donada la característica de green i tecnologia verda d’última generació. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va afirmar que aquest era un projecte “engrescador”, que encaixa amb la filosofia de poble.

De moment, està previst que, aquest 2015, es construeixin 32 d’aquests apartaments, a més de l’hotel i els serveis comunitaris, mentre que els 68 apartaments restants es construirien al llarg de l’any 2016. D’aquests apartaments, 87 es podran adquirir en propietat per un període de 99 anys, mentre que la resta ho podran fer per períodes més curts de 15 anys. / Canal 21 Ebre

Miró (PSC) prioritza les persones, el lideratge territorial i la rebaixa d’impostos a Amposta



AMPOSTA (Montsià).- El candidat del PSC a l’alcaldia d’Amposta, Francesc Miró, ha donat a conèixer aquest dimartsels principals punts del programa electoral amb què es presenta a les eleccions municipals el 24 de maig, amb l’objectiu de liderar “el canvi serè” que afirma que “necessita” Amposta. El dirigent socialista ha destacat com a principals eixos l’Amposta de les persones, el lideratge territorial i la rebaixa d’impostos. Entre d’altres, Miró proposa la creació d’una Oficina d’Atenció a les Persones o un pla de xoc per a l’ocupació. Els socialistes també es comprometen a invertir 500.000 euros anuals en plans d’ocupació, posar en marxa un viver d’empreses i rebaixar un 10% l’IBI ja des del primer any de mandat.

El PSC d’Amposta també proposa la gratuïtat del transport urbà, multiplicar per deu l’import actual per a beques de transport universitari i un programa progressiu de gratuïtat per a llibres escolars. Així mateix, recull la proposta de creació del Conservatori de Música i nous cicles formatius d’art i disseny a ESARDI, suport al comerç amb la bonificació de la primera hora de la zona blava i convenis de patrocini amb les associacions i entitats per millorar la seva sostenibilitat.

Miró ha tornat a fer una crida a la ciutadania a apostar pel canvi serè que lideri un nou projecte que situï les persones en l’epicentre de l’acció política a Amposta. / Canal 21 Ebre.

El Baix Ebre estrena EbreTerra, el nou centre de referència per al sector turístic



DELTEBRE (Baix Ebre).- El Consell Comarcal del Baix Ebre ja ha posat en funcionament EbreTerra, Centre d’Inspiració Turística. Un centre que permetrà confluir en un mateix edifici la projecció turística, la formació, la professionalització, la descoberta dels municipis i els seus atractius turístics, la gastronomia o l’enfortiment empresarial del sector. El centre ha tingut un cost de quasi 1’5 milions d’euros. El president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha explicat que el centre té la voluntat d’enfortir el sector turístic. En aquest sentit, Soler va destacar que no només es podrà donar servei i informació als turistes a través de les noves tecnologies, sinó que també es podrà projectar el producte turístic del territori.

El centre ha estat inaugurat per la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, qui va subratllar que EbreTerra suposa un gran pas per al desenvolupament del sector turístic del territori i per a l’impuls de l’economia de la comarca.

EbreTerra disposa d’una sala d’exposicions i conferències i, paral·lelament, també ha permès adequar la plaça dels Sequers amb la incorporació d’un escenari reversible, amb el qual es podran realitzar, a l’exterior, diferents actuacions. També s’ha construït una escultura, a càrrec d’un artista del municipi de Deltebre, Andreu Bertomeu, que simula l’acció que realitzaven els pagesos a l’hora d’assecar l’arròs.

Amb la finalitat de donar a conèixer EbreTerra a la ciutadania del territori, hi haurà un període de portes obertes que s’allargarà fins el proper dimarts. / Canal 21 Ebre / Imatge Consell Comarcal del Baix Ebre.

Gandesa obre les portes del Centre Empresarial de la Terra Alta

 

GANDESA (Terra Alta).- El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, va inaugurar aquest dilluns les instal·lacions del Centre Empresarial de la Terra Alta, el viver d'empreses situat al polígon industrial La Plana de Gandesa. Aquest centre empresarial compta amb deu despatxos i cinc magatzems, i disposa d'una sèrie de serveis compartits que permetran l'inici de l'activitat econòmica a emprenedors.

El conseller Puig va posar de manifest la importància d'aquesta mena d'equipaments per rellançar l'activitat econòmica al territori, en uns moments, va dir, en els quals “l'administració pública no està en disposició de fer contractacions ni de crear un nombre important de llocs de treball”. Per la seva part, el president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, va mostrar la seva satisfacció perquè el Centre Empresarial de la Terra Alta sigui finalment una realitat després d’haver superat nombrosos entrebancs.

La gestió del nou Centre Empresarial de la Terra Alta es realitzarà conjuntament des de l'Ajuntament de Gandesa i el Consell Comarcal de la Terra Alta. / Canal 21 Ebre

Ulldecona inaugura la rehabilitació de l'antic molí, obra de Cèsar Martinell

 

ULLDECONA (Montsià).- El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va inaugurar aquest dilluns les obres de rehabilitació del Molí d’Oli d’Ulldecona. Aquesta primera fase de les obres ha consistit en la rehabilitació integral de l’antic molí d’oli, obra de l’arquitecte modernista César Martinell i Brunet, i l’adequació per al seu ús com a oficina de turisme. L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Balagué, va explicar que aquesta ha estat la única obra que l’equip de govern ha pogut inaugurar aquest mandat davant la conjuntura econòmica a què han hagut de fer front, i ja va avançar la voluntat d’executar la segona fase de l’obra durant el proper mandat, per dotar l’espai d’un centre d’interpretació de la història d’Ulldecona.

El conseller de la Presidència va felicitar el consistori per la seva tasca els darrers anys, on “ha calgut endreçar els ingressos”. En aquest punt, Homs va dir que “s’apunta un canvi de tendència al país i també a l’administració”, tot i que “no serà com la viscuda abans”. Així les coses, el portaveu del Govern va instar a “aprendre a administrar els recursos que tenim”. El cost total de l’obra ha estat de 425.00 euros, dels quals 250.000 han estat finançats pel programa Leader de Catalunya, i la resta han estan finançats per la Llei de Barris de la Generalitat. L’edifici del Molí d’Oli d’Ulldecona està catalogat pel Servei de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre. / Canal 21 Ebre

30 de març del 2015

Roquetes habilita el Mirador de l'Ebre, que ofereix una gran panoràmica de tota la vall de l'Ebre


ROQUETES (Baix Ebre).- Roquetes ha inaugurat aquest dilluns el Mirador de l’Ebre, des d’on es podrà contemplar una perspectiva molt gran de la vall de l’Ebre, amb uns perfils de les muntanyes molt ben delimitats. Una nova instal·lació turística que ja es podrà gaudir en aquestes vacances de Setmana Santa. El Mirador de l’Ebre està situat als terrenys d’un antic dipòsit d’aigua, i és una de les obres de millora que ha efectuat l’empresa Sorea en el marc la concessió que se li va atorgar per a l'explotació i subministrament de l’aigua potable de la població.


Des del Mirador de l’Ebre de Roquetes es pot contemplar una perspectiva molt gran de les muntanyes de la vall de l’Ebre. Al nord, la serralada de Cardó i la Creu de Santos; a l’est, la Mola del Boix i el Coll de l’Alba; al sud, tot el perfil de la serralada del Montsià i entre el sud-oest i nord-oest es pot veure tota la serralada del Massís del Port.

L’alcalde de Roquetes, Paco Gas, ha volgut destacar la importància que tindran les obres del mirador, de cara al turisme i també per haver recuperat un espai degradat i en desús. Per la seua part, el gerent de l’empresa SOREA, Jordi Azorín, destacava del projecte la utilitat que s'hi donarà a aquest espai, que alhora servirà per dotar de garanties sanitàries al pou existent. A causa del fort vent que bufava en l’acte d’inauguració, els parlaments oficials s’han realitzat en una sala del Punt d’Informació del Parc Natural dels Ports. / Imatge Roquetes Comunicació.

Bel es compromet a convocar una consulta sobre el monument franquista de Tortosa el proper mandat



TORTOSA (Baix Ebre).- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, s'ha compromès públicament a convocar una consulta ciutadana per decidir el futur del monument franquista del riu Ebre en el proper mandat. Bel ha lamentat el debat cíclic que es produeix entorn d'aquest monument per part "d'aquells que quan van tenir responsabilitat de govern fa vuit anys no van fer-ne res", i ha qualificat la polèmica "d'artificial". Durant una conferència organitzada pel Col·legi de Periodistes per fer balanç del mandat municipal, Bel, que tornarà a optar a l'alcaldia per CiU, ha assegurat que presentarà abans d'acabar el mandat el nou projecte de piscina municipal, que es materialitzarà durant els propers quatre anys.

Bel ha fet aquest dilluns al vespre balanç del mandat municipal (2011/2015) que és a punt de finalitzar, amb un detallat anàlisi de l'obra de govern, així com de la relació amb la resta d'administracions, la governança i la pròpia gestió de la institució. La conferència, que s'ha fet a la Cambra de Comerç de Tortosa, ha comptat amb l'assistència d'una nodrida representació institucional i de la societat civil, amb la presència dels regidors del Govern municipal, el delegat del Govern, Xavier Pallarès, la diputada al Parlament Meritxell Roigé, i directors de serveis territorials, entre d'altres.

Abans de centrar-se en el Pla d'Actuació Municipal (PAM), que segons l'alcalde s'ha executat amb un grau d'acompliment superior al 90 per cent, Bel s'ha referit a la "cohesió, solidesa i transversalitat" de l'equip de govern que ha presidit durant aquests quatre anys, i a l'aposta per la governança, tant a nivell intern com extern, amb accions de millora en participació, transparència i modernització de l'administració. Ha qualificat de "més proper a la ciutadania" el seu mandat, i ho ha il·lustrat amb la relació permanent establerta amb les entitats de la ciutat, especialment les veïnals, a través dels regidors de barri i de les reunions en les quals participa l'alcalde. En aquest punt, ha fet un apunt sobre les mocions presentades al Ple municipal, per constatar que una de cada tres propostes fetes pels grups de l'oposició han estat aprovades.

Bel ha dedicat un capítol a la relació de l'Ajuntament amb la resta d'administracions, que ha fructificat amb diferents inversions, com és el cas del nou embarcador fluvial (Consell Comarcal), la carretera Tortosa-Bítem o la propera reforma del pont de l'Estat (Diputació de Tarragona), la rehabilitació del pont del tren (Estat), o les obres del PINCAT, el centre educatiu de Sant Llàtzer, la nova oficina de turisme, l'Institut Escola de Jesús, el soterrament de la C-12 o el Pla de Foment del Turisme, tot plegat amb finançament del Govern de la Generalitat.

La gestió de l'Ajuntament també ha comportat un apartat íntegre, que l'alcalde ha dedicat a recordar l'eliminació de l'extrajudicial, la reducció de l'endeutament, la racionalització en la despesa, la disminució del cost en càrrecs de confiança i regidors en dedicació exclusiva (817.000 euros menys en quatre anys) i la reorganització de l'organització municipal.

L'alcalde ha centrat la seua conferència a repassar les diferents àrees de govern. Un capítol important ha estat per a l'àmbit de l'Urbanisme, amb la rehabilitació del centre històric via PINCAT, i la resta d'actuacions urbanístiques impulsades per l'Ajuntament a la resta de barris de la ciutat. Aquí ha fet un apunt per destacar l'esforç en el manteniment de la ciutat, amb més de 30 carrers i places asfaltats al llarg de tot el mandat. L'àrea de Serveis a les Persones, en els seus apartats de Social, Salut i Ensenyament, ha ocupat un dels blocs més importants, en correspondència amb complexa situació econòmica que s'ha viscut durant els últims anys. També la Cultura -amb la recuperació del Museu de Tortosa, el Medi Ambient -amb la nova gestió de l'enllumenat públic, la Mobilitat -amb més de 11 quilòmetres de carrils bici de nova creació, la Promoció -amb vora 700 noves places d'aparcament gratuït i dos nous aparcaments soterrats i noves fires sectorials, el Turisme -amb una nova oferta d'equipaments i de promoció de la ciutat, els Esports -amb la nova Base Nàutica i Centre de Tecnificació de Rem, la ciutat cardioprotegida o el nou espai de salut a l'avinguda de l'Estadi.

En el debat posterior, l'alcalde s'ha referit novament al projecte de nova piscina, per dir que es continua treballant en un nou projecte després que l'empresa que havia d'executar l'anterior va fer fallida. Tanmateix, Bel ha reiterat que el seu govern ha estat "l'únic que ha intentat tirar endavant aquest projecte". També ha valorat, a preguntes dels mitjans, l'impacte de les inversions en rehabilitació al centre històric dutes a terme els últims anys, especialment en allò que fa referència a millora de la convivència, així com el pla estratègic, que s'ha compromès a deixar encarregat abans d'acabar el mandat./ Imatge Ajuntament de Tortosa.

Puig compromet la Generalitat en el projecte del tren turístic de Móra la Nova



MÓRA LA NOVA (Ribera d'Ebre).- El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, s’ha compromès aquest dilluns -en la seua primera visita aquesta tarda al Centre d’Interpretació del Ferrocarril i a la Cotxera del Tren Turístic de Móra la Nova- a reforçar el suport a aquest projecte, que ha d’unir per tren la Costa Daurada amb les terres de l’interior, des de Tarragona, passant per Reus i Móra la Nova i fins arribar en una darrera fase fins a Casp. El conseller ha assegurat que és un projecte que “té potencialitat” tant “des del punt de vista de recuperació del patrimoni com de recurs turístic”, i ha recordat que des de fa temps ja se li està donant suport des de la Generalitat en temes de plans d’ocupació i senyalització, entre d'altres.

El conseller ha manifestat que “s’ha de mirar enguany o l’any que ve el seu estat per veure si pot ser un dels projectes que acabi eclosionant” els propers anys, sempre tenint en compte les prioritats de país. És en aquest marc que el conseller s’ha mostrat obert a valorar la possibilitat d’establir un conveni amb aportacions econòmiques per part de la Generalitat, tot i que ha apuntat que és un projecte que per tirar endavant necessita de la implicació d’altres administracions com puguin ser la Diputació, els consells comarcals i els ajuntaments.

El conseller Puig ha marxat de Móra la Nova amb tota mena d’informació sobre el projecte i amb les peticions que l’alcalde Ferran Bladé i el president de la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, Jordi Sasplugas, li han fet arribar. Segons Sasplugas, es necessita “una implicació més decidida d’aquest departament en el projecte. Amb un reforç dels plans d’ocupació que estem desenvolupant per posar en valor els vehicles del tren turístic així com empenta econòmica i de gestió per poder posar en escena aquest tren”. Sasplugas ha remarcat que es necessita el suport de la direcció general de Turisme, depenent de la conselleria de Puig, per a l’empenta final en la gestió econòmica i turística d’aquest tren “bé ens poden donar suport econòmic a través de la taxa turística atorgant-nos una part d’aquesta o bé a través de subvencions per poder continuar amb els plans d’ocupació”.

Actualment tres persones estan treballant a través d’un pla d’ocupació en la rehabilitació de vagons de tren. Segons Sasplugas, “perquè el tren pugui ser una realitat fa falta rehabilitar la locomotora de vapor, cinc vagons de passatgers i el que és més important aconseguir l’homologació dels vehicles i l’explotació d’aquest recurs turístic, aquests darrers tràmits en mans exclusivament de Ferrocarrils de la Generalitat”. Fins al moment, respecte a aquest projecte turístic ja s’han recuperat la cotxera i el pont giratori. / Imatge Sirga Comunicació.

La nova plataforma Sumem Amposta dóna suport a la candidatura del republicà Adam Tomàs


AMPOSTA (Montsià).- Un manifest nascut de la societat civil ampostina dóna suport a la candidatura encapçalada pel republicà Adam Tomàs. Aquest dilluns s’ha presentant públicament la plataforma ciutadana ‘Sumem Amposta’. L’objectiu no és altre que donar suport a la candidatura de Tomàs (ERC) per tal de propiciar un canvi en el govern de l’Ajuntament d’Amposta. La plataforma, que ha estat impulsada per una quinzena de persones de la societat civil i del món associatiu ampostí, veu "necessari" que després de 28 anys de govern de CiU es porti a terme un canvi en l’Ajuntament.

Els encarregats de presentar el manifest, davant de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, han estat l'exportaveu de les CUP a les Terres de l'Ebre, Oriol Fuster, traductor i periodista actiu en l'associacionisme local; Inés Martí, mestra de primària al col·legi Soriano Montagut; i Carmen Grau, professora de l’Institut de Tecnificació. Fuster ha subratllat que "és necessari un canvi a Amposta". Segons han dit, aposten per la candidatura que aglutina, al voltant de la figura d’Adam Tomàs, diverses sensibilitats de l'esquerra i la societat civil ampostines. Representa, consideren, una proposta "oberta, transformadora i necessària des de la proximitat".

La primera acció que ha portat a terme la plataforma ciutadana és la redacció d’un manifest per tal que s’hi sumin tots aquells ampostins i ampostines que també veuen necessari el canvi i vulguin donar suport públic a la candidatura que encapçala Tomàs. Per tal de recollir les adhesions a la plataforma, s’ha habilitat la pàgina web www.sumemamposta.cat i el correu electrònic manifest@sumemamposta.cat.

Imatge Sumem Amposta

Homs inaugura a Santa Bàrbara el nou Parc de la Independència



SANTA BÀRBARA (Montsià).- El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha defensat el dret a la independència davant les crítiques d'inviabilitat tot assegurant que cap dels països de recent creació a Europa vol tornar a l'estat anterior. Segons Homs, aquest rebuig, fruit del creixement "econòmic" i del "benestar" als nous estats, desmunta les teories que relacionen l'independentisme amb "els mals de l'apocalipsi", en referència a les advertències del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo. El conseller ha enllaçat aquestes reflexions en el context de l'acte d'inauguració del parc de la Independència de Santa Bàrbara, una obra que considera, "expressa un símbol i una metàfora de com convé fer les coses avui en dia". En aquest sentit, ha recordat que el projecte ha permès generar llocs de treball per als veïns, l'han dissenyat joves arquitectes locals i serà útil per als més joves, amb la construcció d'una pista d'skateboard.

Concretament, l'alcalde de Santa Bàrbara, Jordi Boronat, ha explicat que la construcció d'aquest espai verd -presidit per una estelada de grans dimensions-, a partir dels recursos propis del municipi, ha permès que cinc persones a l'atur del municipi hagin pogut treballar durant uns mesos. En total han treballat 25 persones -incloent la brigada municipal i industrials- i la inversió total ascendeix als 90.000 euros

El conseller ha fet les seues declaracions just el mateix dia que el president de la Generalitat s'ha reunit amb el primer ministre d'Eslovàquia. Amb aquesta reunió en ment, Homs ha volgut traçar un paral·lelisme de la situació en el país eslau, independent des de 1993 arran la dissolució de l'antiga Txecosolovàquia, amb les aspiracions polítiques de Catalunya, que estan rebent crítiques des de Madrid amb l'argument que un nou estat no seria viable en termes territorials, poblacionals o econòmics.

Amb tot, per rebatre aquesta tesi, el conseller ha estirat el fil de la història local de Santa Bàrbara, on la referència del nom del parc al concepte "independència" al·ludeix també a la creació del municipi fa gairebé 190 anys. "Sigui en l'àmbit local, quan un municipi s'independitza, o de país, quan apareix un estat nou, ningú vol tornar a la situació anterior", ha afirmat, tot remarcant el "creixement" econòmic, demogràfic i de benestar de la població.

"Això també passa quan ho veiem a Europa. Molts països que s'han creat en els últims 25 anys, que jo conegui, que vulgui tornar a l'estat anterior, sinó que han experimentat creixement econòmic i de benestar, desmuntant les teories de que la independència porta tots els mals de l'apocalipsi. És exactament al contrari: porta progrés, benestar per a la gent i oportunitats per a la població de Catalunya", ha assegurat. / ACN

Puig planteja ara que potser caldrà deixar el pla estratègic de l'Ebre per finals d'any


TORTOSA (Baix Ebre).- El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat aquest dilluns que després de rebre la proposta de Pla estratègic de les Terres de l'Ebre redactada per la URV, s'està treballant per "convertir el document en un veritable pla". Puig ha assegurat que cal un pla que fixi prioritats i que ajusti les possibilitats pressupostàries a les necessitats del territori, i "no només que sigui una llista de necessitats il·limitades". "Cal que es concreti en allò que podrem fer i impulsar en els propers anys", ha afegit.

El conseller ha assegurat que es cercarà el consens amb les administracions del territori, en primer terme, i també amb els agents socioeconòmics, però que en temps electorals potser caldrà esperar a finals d'any amb les noves corporacions i el nou Govern en marxa. "La presentació formal l'haurem d'equilibrar bé, si el consens es pot precipitar en els propers mesos bé, sinó ho farem després. El que cal és tenir un full de ruta d'inversions clar per impulsar la propera legislatura", ha conclòs. / ACN

La Generalitat obre la seua primera oficina ebrenca de Turisme a l'antic escorxador de Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- Una de les naus del complex de l'antic escorxador de Tortosa acull des d'aquest dilluns la primera Oficina d'Informació Turística de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha inaugurat l'equipament que neix amb la voluntat d'esdevenir l'oficina de referència i centre de dinamització econòmic i turístic del territori. Puig ha assegurat que les Terres de l'Ebre són "el gran diamant en brut que tenim com a projecte turístic de país" i ha explicat que s'està avançant per desenvolupar-lo ja sigui amb l'aposta enoturística a la Terra Alta, el pla de foment a Tortosa, o la declaració com a Reserva Natural de la Biosfera. L'Oficina de Turisme de la Generalitat era una dels serveis que faltava prestar a les Terres de l'Ebre i que s'ha culminat després d'un procés de gairebé dos anys. Segons ha explicat l'alcalde, Ferran Bel, s'ha inclòs en el marc del Pla de Foment, que ha permès invertir 900.000 euros a la ciutat en tres anys, i que permet donar continuïtat a la tasca iniciada des de fa dos mandats per apostar "de forma clara" pel turisme.


Per la seva part, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha assegurat que entre els reptes del sector que cal afrontar hi ha la desestacionalització però també el reequilibri territorial i permetre una major distribució de la riquesa del turisme pel territori. En aquest sentit, Puig ha lloat el potencial de les Terres de l'Ebre i ha assegurat que són "el gran diamant en brut que tenim com a projecte turístic del país". El conseller ha destacat que els actius del territori coincideixen amb la "visió més sostenible" que reclama cada cop el turista "més exigent". Entre les apostes hi ha: l'enoturisme a la Terra Alta, Ebrebiosfera, o el turisme cultural. "L'especialització ens permetrà captar nous turistes, especialment els de proximitat", ha afegit.

A més de facilitar tota la informació sobre les Terres de l'Ebre i de la resta de Catalunya a visitants i turistes, l'oficina durà a terme d'altres tasques pròpies d'un centre de dinamització territorial, com ara proporcionar serveis d'orientació i suport als turistes i també a les empreses turístiques de la zona; promoure la creació d'experiències de qualitat; donar suport a les oficines de turisme ebrenques adscrites a la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya; col·laborar amb els agents públics i privats en els projectes o iniciatives turístiques que es duguin a terme al territori; i elaborar estudis, informes i estadístiques.

L'oficina obrirà tot l'any, set dies a la setmana, amb un mínim de set hores i mitja diàries. I amb l'objectiu de difondre els actius i serveis turístics del territori i satisfer al màxim les necessitats dels turistes que arriben a les Terres de l¡Ebre, la nova oficina comercialitzarà experiències turístiques al territori, a més de productes i serveis més convencionals com ara marxandatge i publicacions. Algunes d'aquestes propostes són visites al Delta de l'Ebre, Gandesa, Tortosa, Móra d'Ebre i al Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova; recorreguts musicals entre oliveres mil·lenàries; la descoberta dels tresors d'Ulldecona; i sentir l'espiritualitat dels Ports a Horta de Sant Joan.

Amb la inauguració d'avui, la Xarxa d'Oficines de la Generalitat de Catalunya està formada per dotze centres distribuïts a les quatre demarcacions: Palau Robert, Fira de Barcelona-Gran Via, Aeroport Terminal 1 i Aeroport Terminal 2, a Barcelona; Girona ciutat i Aeroport de Girona, a Girona; La Seu Vella, estació de RENFE de Lleida i Aeroport de Lleida-Alguaire, a Lleida; i Tarragona ciutat, Aeroport de Reus i Tortosa, a Tarragona. Durant el 2014, les oficines de turisme de la Generalitat van atendre més de 370.000 consultes. / ACN

Quatre ferits en l'incendi d'un habitatge al centre d'Amposta


AMPOSTA (Montsià).- Quatre persones han quedat ferides en l'incendi d'un habitatge a Amposta, segons han informat els Bombers. Un dels ferits -un home de 41 anys- ha patit cremades a la cara i braços i ha estat traslladat menys greu a l'Hospital Comarcal d'Amposta. Els altres tres afectats -un home de 30 anys i dues dones de 30 i 57 anys- han quedat intoxicats lleus pel fum i també han estat evacuats a l'hospital. L'avís del foc s'ha rebut a les 06.29 hores d'aquest dilluns en un immoble situat al número 18 del carrer Gran Capità, al centre de la capital del Montsià. Les flames afectaven un pis de la segona planta i han cremat totalment una habitació. Els Bombers han rescatat els veïns dels pisos superiors amb l'autoescala. Set dotacions dels Bombers de la Generalitat han treballat en les tasques d'extinció de l'incendi, que s'ha pogut donar per controlat a les vuit del matí./ ACN

28 de març del 2015

Mor un motorista de 48 anys en un xoc amb un turisme al pas de l'eix de l'Ebre per Flix


FLIX (Ribera d'Ebre).- Un motorista de 48 anys ha mort aquest dissabte al migdia després de xocar amb un turisme a l'entrada de Flix. Segons ha confirmat la Policia Local, l'accident s'ha produït pels voltants de les 12.20 hores al quilòmetre 86 de la C-12, a tocar del polígon industrial la Devesa i just davant de la cruïlla cap a l'hipermercat Bonpreu. Per causes desconegudes, una moto i un turisme han col·lidit i, com a conseqüència de la forta topada, el motorista ha mort a l'acte. Els dos ocupants del turisme han quedat il·lesos. En la gestió del sinistre hi han participat dues dotacions de la Policia Local de Flix, 3 efectius dels Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat i una ambulància del SEM. L'accident ha obligat a donar pas alternatiu a la C-12, un fet que ha provocat fins a quatre quilòmetres de congestió entre els quilòmetres 84 i 88. / ACN

Amposta inaugura la nova residència d'avis i duplica les places assistides que s'ofereixen a la ciutat


AMPOSTA (Montsià).-  La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha inaugurat aquest dissabte la nova residència d'avis d'Amposta. La nova residència oferirà 160 places assistides i 50 de centre de dia, duplicant així les de l'antiga residència de la capital del Montsià. L'equipament ha suposat una inversió propera als 11 milions d'euros, que ha finançat gairebé en la seua totalitat el consistori ampostí. Compta amb gairebé 10.000 metres quadrats repartits en 5 nuclis o unitats d'habitacions, 2 en planta baixa i 3 en planta primera, una ala de menjador i una altra ala per al centre de dia. L'edifici podria ampliar-se en un futur amb la construcció d'una altra planta per poder oferir 256 places de residència.

La consellera de Benestar Social i Família ha remarcat que "gràcies a l'esforç de tothom i especialment en aquest cas de l'Ajuntament d'Amposta", a Catalunya es continua construint l'Estat del Benestar. "Es tracta d'un pas endavant important per a la comarca del Montsià que contribueix a reduir el dèficit de places de residència a les Terres de l'Ebre, un dèficit que hem reconegut en el passat i que estem treballant per solucionar", ha afegit.

Els usuaris de l'antiga Residència i Centre de Dia d'Amposta seran traslladats al nou equipament aquest estiu, quan estiguin llestes les autoritzacions administratives. L'Ajuntament ha projectat a la zona residencial Valletes-2 un gran complex social format per la residència i habitatges socials tutelats i altres immobles de caràcter social que es preveu construir més endavant. / ACN

Ruiz col·loca la primera pedra del nou CAP de Roquetes i confirma que el nou hospital de Tortosa 'ja no és una prioritat'


ROQUETES (Baix Ebre).- El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha assistit aquest dissabte a l’acte de col·locació de la primera pedra del nou centre d'assistència primària (CAP) de Roquetes. Amb un pressupost de 2.296.000 euros, serà una de les poques inversions que el Departament de Salut realitzarà enguany a les Terres de l'Ebre. El nou centre s'organitzarà en dos cossos d'edificació paral·lels, lligats per una única recepció general i un únic accés de públic, amb una superfície total de 1.628 metres quadrats, on s'ubicarà el nou CAP de Roquetes i també una nova Base Comarcal del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), equipat amb dues ambulàncies.

L'alcalde de Roquetes Paco Gas, ha voltut destacar la millora en la qualitat de vida de la població amb aquest nou equipament sanitari, així com els llocs de treball que suposarà la seua construcció. El nou CAP tindrà 21 consultes a més dels espais de l'àrea d'atenció continuada. A més de les dependències del personal sanitari, d’administració i magatzems, el nou equipament disposarà d’àrees de medicina general, pediatria, odontologia, educació sanitària, d’atenció a la salut sexual i reproductiva i una àrea polivalent. La nova Base Comarcal del SEM comptarà amb una sala d’estar, menjador cuina, tres dormitoris, lavabo-vestidors individuals, magatzem i un garatge per a dues ambulàncies.

Per la seua part, el conseller de Salut ha qualificat el nou equipament de modèlic des del punt de vista funcional, molt adaptat a la manera de la nova assistència sanitària, i ha dit permetrà treballar de manera més coordinada entre tot l’equip de professionals de la salut.

Finalment, Ruiz també ha confirmat que la construcció del que havia de ser el nou Hospital de les Terres de l’Ebre, a pocs mestres del nou CAP de Roquetes, "ja no és una prioritat". "El tenir o no tenir un hospital no és garantia de res, en el sentit de millor o pitjor servei", ha afirmat el conseller. Les previsions són que en un any o any i mig el nou CAP de Roquetes puga entrar en funcionament. / Imatge Roquetes Comunicació.

El PSC de Roquetes presenta Pere Romagosa com a nou candidat a l'alcaldia



ROQUETES (Baix Ebre).- El PSC ha presentat aquest dissabte Pere Romagosa com a nou candidat socialista a l'alcaldia de Roquetes. Nascut a Reus el 1954, viu a Roquetes. Romagosa està casat i té un fill. És graduat en Arts i Disseny per l'Escola d’Arts i Disseny Massana de Barcelona. L'acte ha comptat amb la presència del diputat al Congrés i candidat del PSC a l'alcaldia de Reus, Francesc Vallès, i ha estat presentat per l'exalcalde de Roquetes, Mariano Gil. Romagosa s'ha compromès a impulsar l'alternativa socialista des de l'honestedat i el treball i amb un pilar fonamental, la transparència.

"Accepto aquest càrrec amb moltes ganes i dedicaré tots els meus esforços en fer més proper l'Ajuntament a les persones, donant-los protagonisme", ha assenyalat. En aquest sentit, ha deixat clar que la prioritat és la millora dels serveis i atendre les principals necessitats fruit de la conjuntura actual, amb especial atenció a la dinamització econòmica.

També Mariano Gil ha destacat que cal que l'Ajuntament recuperi la transparència, i ha agraït a Romagosa que encapçali el projecte a Roquetes. "Cal treballar pel retrobament amb els 24 anys de governs socialistes en què es van aconseguir molts avenços al nostre municipi", ha dit Gil, tot fent memòria que ERC va arribar a l'alcaldia de Roquetes amb el suport del PP. / Imatge PSC Roquetes.




PxC confirma els seus candidats a Tortosa, Roquetes, Amposta i la Sénia per al 24 de maig


TORTOSA (Baix Ebre).- El consell executiu de Plataforma per Catalunya (PxC) ha celebrat aquest dissabte la seua reunió periòdica a Tortosa. El secretari general de PxC, Robert Hernando, i el delegat territorial de les Terres de l'Ebre, el regidor tortosí Jordi P. Casanova, han volgut deixar molt clar que a les properes eleccions municipals faran fora "la casta política corrupta dels nostres ajuntaments". Una vegada finalitzat el consell, que ha tingut lloc al centre cívic de Ferreries, s'ha procedit a presentar als candidats de les comarques de l'Ebre. Casanova repetirà com a candidat a l'alcaldia de la ciutat, mentre que María Jesús Herrero i Josep Salvadó han estat els designats com a dos i tres de la candidatura a Tortosa.

Per la seua banda, Germà Ciscar, regidor i portaveu de PxC a Amposta, repetirà com a alcaldable a la capital del Montsià. Ramón Martí, regidor a Roquetes, també repetirà com a alcaldable de PxC. José Antonio Añón, de la Sénia, serà el candidat a l'alcaldia de la població del Montsià. L'acte s'ha tancat amb un dinar de germanor en un conegut restaurant de la ciutat de Tortosa, "enmig d'un ambient de gran optimisme pels resultats electorals a les nostres comarques", segons PxC. / Imatge PxC Terres de l'Ebre

La CUP s'alia amb Equo per presentar-se a les municipals de Tortosa, amb Xavier Rodríguez de cap de llista


TORTOSA (Baix Ebre).- La CUP Tortosa ha presenta aquest dissabte el programa i la llista, junt amb Equo, per a les municipals del proper 24 de maig. Xavier Rodríguez serà l'alcaldable de la nova coalició, que adopta el nom CUP Tortosa-Alternativa Ecologista i que té quatre grans eixos al seu programa electoral: emergència social, remunicipalització dels serveis públics, transparència i participació ciutadana, i model energètic i producció. L’assemblea de la CUP Tortosa considera que "els canvis reals s’aconsegueixen al carrer, amb la lluita i els moviments socials". Tot i això, ha optat per presentar-se a les eleccions per "poder tenir accés a la informació i fiscalitzar l’opaca gestió del govern".

Els eixos del programa, que s’han treballat en assemblees obertes durant els últims mesos, són el foment de la participació ciutadana vinculant i no consultiva; la transparència, tant en els pressupostos i contractes municipals com en les empreses que reben recursos públics; la lluita contra la pobresa per garantir unes condicions de vida dignes; el foment d'un model econòmic i de ciutat que generi ocupació evitant que el jovent marxi; la regeneració i dignificació del nucli antic; i les polítiques d'igualtat que garanteixin les mateixes oportunitats per tothom.

La CUP ha mantingut contactes en els últims mesos amb diferents formacions per tal de sumar-les al projecte. Es va descartar ràpidament confluir amb Movem Tortosa, ja que es tracta d’un vell partit amb noves sigles que, segons la CUP, únicament busca rentar la mala imatge. Amb Podem Tortosa es van produir assemblees conjuntes i llargues negociacions, però la CUP va considerar irrenunciable el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions municipals i el compromís amb el procés sobiranista que viu el  país.

En canvi, on sí que s’ha arribat a un acord és amb Equo, organització política molt jove que té els seus pilars bàsics en la ecologia política i la equitat social. Per tal de donar cabuda a aquesta coalició la candidatura adoptarà el nom de CUP Tortosa-Alternativa Ecologista. Aquest dissabte al migdia s'ha presentat la llista de la candidatura, formada per nombroses persones vinculades a diferents moviments socials del territori. En acabar l’assemblea les persones de la llista i simpatitzants s’han fet una fotografia de grup que serà el cartell de campanya electoral. La CUP vol desmarcar-se així del personalisme propi dels partits tradicionals i remarcar el caràcter col·lectiu del projecte. Imatge CUP Tortosa-Alternativa Ecologista.

LLISTA CUP TORTOSA- ALTERNATIVA ECOLOGISTA

1) Xavi Rodríguez

2) Assís Torres

3) Núria Rodríguez 

4) Selene Alberich

5) Joan Guasch 

6) Maria del Mar Barberà 

7) Diego Ferrando 

8) Alfredo Oraà 

9) Paula Rebullida 

10) Carlos Matheu 

11) Joan Llop 

12) Emilio Perez 

13) Sisco Teruel 

14) Mònica Segarra

15) Eva Vàzquez

16) Manolo Romeu

17) Joana Forés

18) Maite Mestre

19) Guillem Argelich

20) Sergi Arnau

21) Lola Santacatalina

Suplents:

22) Pere Boix

23) Maite Cartes

24) Josep Miquel Martínez

25) Ventura Vicient

26) Joana Curto

27) Nines Casado


28) Gerard Calvera

27 de març del 2015

Tortosa reobre el refugi de l'antic cinema Fènima per fer-lo visitable i recuperar la memòria de la Guerra Civil



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha reobert el refugi antiaeri de la Guerra Civil més gran de la ciutat i, des d’aquest divendres, ja és visitable en grups organitzats. El refugi està ubicat a la zona de l'Eixample, just al darrera de l'antic cinema Fèmina, i consta d'un passadís principal i diverses galeries que recorren, al llarg de 120 metres, el subsòl del barri del Garrofer. El refugi ha estat museïtzat per tal que els visitants puguin fer-se una idea el més real possible de com eren aquests refugis (en tota a la ciutat n’hi havia una vintena), i en quines condicions patien les tortosines i els tortosins les incessants pluges de bombes de l'any 1938.

L'obertura de l'antic refugi antiaeri de la Guerra Civil té per objectiu continuar divulgant entre la societat, especialment els més joves, sobre la història col·lectiva, al temps que esdevé un nou actiu turístic de la ciutat. En aquest sentit, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel ha volgut destacar que d’aquesta manera la ciutat també se suma a la tasca realitzada per altres municipis per recuperar els espais de la Batalla de l’Ebre.

A l'exterior del refugi, un mural explicatiu informa de la situació de Tortosa durant la Guerra Civil, dels vuit mesos de setge durant la Batalla de l'Ebre i del funcionament d'aquests amagatalls. Un plànol de la ciutat indica la intensitat dels bombardejos amb gran precisió. A l'interior, l'experiència és d'impacte. Els visitants accedeixen a la galeria principal i, transcorreguts uns segons, s'apaga la llum general i s'encén una línia de bombetes de filaments mentre, perfectament sonoritzat, s'intueix l'arribada dels primers ràids aeris, que de seguida comencen a deixar caure les primeres bombes. Els laments de la població atemorida i el plor d'un nen confereixen a l'ambient una important càrrega emocional.

El comissari de l'exposició "Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada", Antoni Royo, ha explicat que Tortosa va ser durament castigada. En un sol dia van deixar anar sobre la ciutat fins a 54 tones de bombes. Amb l’objectiu d’evitar que la ciutat quedés deserta es van construir la vintena de refugis, el més gran dels quals –amb capacitat per a 400 persones-, és el que ara s’ha obert al públic. Construït sota el talús del barri del Garrofer, aquest refugi es va costejar amb fons públics i consta d'un passadís principal amb diverses galeries laterals per encabir la gent, i presenta les restes de la instal·lació elèctrica original. El refugi tenia tres portes d'accés per fer més fluïda l'entrada i facilitar la sortida. El cost de la museïtzació s'ha finançat amb càrrec al Pla de Foment de Turisme. / Canal 21 Ebre

ERC de Tortosa presenta la candidatura, amb Marc Puigdomènech de número dos



TORTOSA (Baix Ebre).- Esquerra Republicana de Catalunya presentarà aquest dissabte la seua candidatura per a les municipals del 24 de maig, que tornarà a encapçalar el metge Josep Felip Monclús. Segons els republicans, la llista combina experiència i renovació, ja que 20 persones són noves incorporacions respecte de la candidatura del 2011, la majoria nous militants i simpatitzants. De fet, el fet més destacable és que la regidora Alícia Gamundi ha decidit no continuar com a número dos, tot i que participarà en la campanya ocupant la posició simbòlica de tancament de la candidatura, al número 21. En aquest sentit, el segon lloc de la llista estarà ocupat per l’actual president d’ERC a Tortosa, Marc Puigdomènech, politòleg i màster en funció directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, especialitzat en govern i gestió pública. Actualment, Puigdomènech és tècnics d’habitatge i coordinador de Territori i Sostenibilitat al Consell Comarcal del Baix Ebre.


El tercer lloc de la llista d’ERC és per Marià Martínez Hierro, economista amb experiència financera en multinacionals i en una empresa pròpia d’importació. Actualment és gestor d’inversions de fons privats. També és economista la número 4 de la candidatura d’ERC, Maria Jesús Viña, mentre que la cinquena a la llista és la politòloga Cristina Girón, que el 2011 va refundar les JERC a Tortosa. Els següents llocs de la candidatura són Montserrat Andreu, Felip Monclús Arasa i Ismael Eixarch, a més de Georgina Salvador i Mercè Forcada. D’altra banda, Josep Rodríguez, nét de l’alcalde republicà afusellat després de la Guerra Civil, obre la llista de suport a la candidatura.

La mitjana d’edat de la llista és de 41 anys, amb una important presència de les JERC. Esquerra ha destacat que es tracta d’una candidatura preparada per impulsar el canvi que necessita l’Ajuntament de Tortosa, amb formació especialitzada en gestió pública i privada, i experiència en tots els àmbits. També que es tracta de persones molt implicades en entitats i associacions culturals, socials i esportives del municipi. També compromeses amb el país, no només a través d’ERC sinó també en altres entitats independentistes.


ELECCIONS MUNICIPALS TORTOSA 2015-2019

CANDIDATURA D’ERC


1. Josep Felip Monclús Benet   
63 anys. Portaveu del grup municipal d'ERC-Tortosa. Metge especialista en medicina familiar i comunitària, molt vinculat al món associatiu de l’esport i la salut. En el seu mandat com a director de Serveis Territorials del departament d’Innovació, Universitats i Empresa, va ser un dels principals artífexs del nou campus universitari de Tortosa i va impulsar la promoció turística de la ciutat.

2. Marc Puigdomènech Ramió               
36 anys. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, màster en funció directiva per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, especialitzat en govern i gestió pública. Tècnic d’habitatge i coordinador de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Baix Ebre. Ha treballat en diverses administracions locals catalanes i com a assessor de càrrecs electes d’ERC.

3. Marià Martínez Hierro
49 anys. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, amb una llarga experiència financera en companyies multinacionals i en la seva pròpia empresa d’importació. Ha estat també docent de la universitat a distància UNED, en diverses assignatures vinculades a l’àmbit econòmic i financer. Actualment és gestor d’inversions de fons privats.

4. Maria Jesús Viña Ariño
46 anys. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, copropietària d’una assessoria laboral, fiscal i comptable de Jesús des de fa 23 anys, d’on és veïna. Forma part de diverses entitats de caràcter cultural i nacional, i practica l’excursionisme de muntanya.

5. Cristina Girón Carrillo           
32 anys. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, màster en gestió pública per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Ha viscut un any a Londres, compaginant treball i estudis per acumular experiència professional i acadèmica. Va refundar JERC-Tortosa el 2011.

6. Montserrat Andreu Pons           
59 anys. Diplomada en Treball Social. Actualment treballa com a administrativa de la Generalitat de Catalunya. Vinculada a l’associacionisme cultural, ha ocupat també diverses responsabilitats en l’organització d’ERC a la ciutat i a la comarca.

7. Felip Monclús Arasa               
34 anys. Llicenciat en Història, màster en direcció i gestió de centres docents. Treballa com a professor de secundària i batxillerat, i està vinculat a l'associacionisme esportiu de Tortosa. Membre actiu de secció local d'ERC des de 1999.

8. Ismael Eixarch Queralt
50 anys. Llicenciat en Psicologia i educador social habilitat, amb estudis de postgrau especialitzats en inserció laboral i en funció gerencial. Ha treballat en diverses empreses privades i públiques en el camp social, exercint tasques de direcció del Centre Obert Sant Francesc des de fa 17 anys, i la direcció tècnica dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Tortosa des d'en fa 13.

9. Georgina Salvador Franch (JERC)
19 anys. Estudiant del grau de Geografia i Ordenació del Territori a la UAB. Militant de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya des de fa 3 anys, i portaveu de la secció local.

10. Mercè Forcada Lleixà
33 anys. Tècnica d’Educació Infantil, actualment cursant l’últim any del grau d’Educació Social de la UOC, que compagina amb estudis d’anglès. És veïna de Bítem.

11. Josep Pujol Jové       
45 anys. Operari de manteniment a l'Ajuntament de Tortosa, on també és representant sindical dels treballadors. Veí de Jesús, i candidat a l'EMD en les eleccions municipals de 2011.

12. Joan Antoni Pons Albalat    
41 anys. Llicenciat en Farmàcia, professor de secundària a l'Institut de l'Ebre. President comarcal d'ERC Baix Ebre, membre de la sectorial d'educació d'ERC. Conseller nacional del partit.

13. Mercè Subirats Justes
65 anys. Amb estudis de Geografia i Història, va treballar fins la seva jubilació en una fundació del Tercer Sector per a infants i adolescents. És veïna de Santa Rosa.

14. Joan Carles Mola Sánchez               
35 anys. Tècnic en Transport Sanitari. Treballa al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), com a tècnic conductor en el servei d’urgències i emergències sanitàries.

15. Luz Vieites Guerra                
51 anys. Diplomada en Infermeria, treballa a la Clínica Terres de l'Ebre. Va entrar a l'Aliança fa 25 anys, i des de 1994 exerceix a l'Àrea Quirúrgica, àmbit en el qual és especialista.

16. Emili Alcoverro Balart                   
26 anys. Llicenciat en Veterinària, especialitzat en medicina i cirurgia de petits animals. Viu majoritàriament a Barcelona i treballa en un hospital veterinari de Mataró, si bé viatja sovint ampliar formació. Va refundar JERC-Tortosa el 2011.  

17. Olívia Llunart Castells
43 anys. Auxiliar administrativa, amb estudis de secretaria de direcció i comptabilitat. Actual administradora de la web www.meteotortosa.cat

18. Maria Teresa Garcia Chavarria               
44 anys. Administrativa, amb formació i experiència en el camp de la docència, ha exercit també de responsable de qualitat. És veïna de Jesús.

19. Aleix Borràs Asensio (JERC)           
18. anys. Estudiant del grau d’Anglès i Clàssiques a la UAB. Membre de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, actualment és secretari de Formació i campanyes de les JERC-Terres de l’Ebre.

20. Damià Grau Arasa
46 anys. Treballador autònom del sector del comerç de la construcció. Activista cultural des de la seva època estudiantil, membre fundador de l’Associació Cultural Soldevila, impulsor de les Jornades del Patrimoni Històric, Curt-Redó Film Festival i Mestràlia Fira de Lutiers. Candidat d’ERC a l’Alcaldia de Campredó.

21. Alícia Gamundi Vilà           
56 anys. Professora de formació professional molt vinculada al món de la pedagogia i les polítiques d’igualtat. Ha estat cofundadora de l'AAVV de Ferreries-Sant Vicent, Presidenta de l'AAVV La Simpàtica i de la FAVT. Coordinadora Territorial de l'Institut Català de les Dones (2008-2010), Premi Baldiri i Reixac (2010) i màster en PNL (2015). Regidora d'ERC a l’Ajuntament i consellera comarcal durant el mandat 2011-2015


LLISTA DE SUPORT - SUPLENTS

1. Josep Rodríguez Rodríguez
61 anys. Enginyer tècnic en equips electrònics de telecomunicacions. Treballador de la indústria agropecuària ocupant diferents responsabilitats, com a cap de fàbrica, de manteniment i responsable de nous processos. Nét de l’alcalde republicà de Tortosa entre 1936-1939, Josep Rodríguez, afusellat pel franquisme.
   
2. Xavier Hernández Lorca
34 anys. Amb estudis en Informàtica, ha ocupat càrrecs de responsabilitat en diversos grans centres comercials. Té formació en defensa personal, de la qual exerceix com a entrenador.

3. Lluïsa Forés Tallada
53 anys. Exerceix la docència des de fa 31 anys. Ha treballat en educació ambiental al Camp d'Aprenentatge d'Ebre a la Ràpita, al CEIP Ferreries, i des de fa 10 anys a l'escola Cinta Curto, com a mestra especialista d'anglès.

4. Bea Domingo Tafalla (JERC)
18 anys. Estudiant del grau de Nanociència i Nanotecnologia a la UAB, motiu pel qual ha de viure lluny de la ciutat entre setmana, com molts joves ebrencs. Col·labora amb les JERC-Tortosa des de fa dos anys.

5. Juanjo Subirats Blanch   
41 anys. Veí de Jesús, treballa com a marmolista des de fa 21 anys, una feina en què és especialista. Li agrada l'excursionisme de muntanya i la terra.

6. Rosa Chorto Pino
47 anys. Conductora d'autobús urbà a Tortosa, treballa actualment a la Línia 3 entre Sant Llàtzer i Remolins. Veïna de Campredó, col·labora en l'organització de curses.

7. Manel Martínez Espuny
46 anys. Diplomat en Ciències Empresarials i llicenciat en Administració d'Empreses, especialitat Màrqueting. És dissenyador titulat, exercint en el seu propi estudi professional d'interiorisme i com a comerciant.

8. Alba Aixendri Andreu
30 anys. Fisioterapeuta i osteòpata. Exerceix també com a professora universitària en fisioteràpia òssia a l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES), centre adscrit a la Universitat Rovira i Virgili.

9. Josep Salido Gil
41 anys. Veí de Jesús, treballa com a repartidor i estudia competència professional per al transport. Molt vinculat al món associatiu del poble, tant al cultural com al veïnal.

10.David Pegueroles Bel (JERC)
18 anys. Estudiant de 2n de Batxillerat Humanístic, li apassiona la informàtica i l'any vinent vol estudiar Periodisme. Membre actiu de les JERC, va néixer el 31/12/1996, de manera que tanca la llista el més jove de la candidatura.

Imatges ERC Tortosa

Més Ràpita proposa recuperar Garbeach i ampliar el passeig marítim, així com més bous per festes



SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- El candidat del partit independent Més Ràpita, Pedro Hernández, ha avançat aquest divendres alguna de les propostes que incorporaran en el programa electoral per a les municipals del 24 de maig. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Hernández ha explicat que la seua candidatura està formada per 20 persones de totes les edats i ideologies que volen treballar per la Ràpita, sense tenir cap altre lligam amb cap partit polític. De fet, Hernández ha recordat que ell mateix va deixar el PP arran dels casos de corrupció i perquè no el deixaven actuar amb total llibertat, en defensa dels interessos de la Ràpita. En aquesta línia, el candidat de Més Ràpita ha explicat que apostaran per la potenciació dels locals de Garbeach i per l’ampliació del passeig marítim a la zona de les coves de Pipi, amb la construcció d’un petit hotel i una zona de restaurants.

Altres actuacions que proposarà Més Ràpita són l’eliminació de les rotondes de l’avinguda dels Esports i la reforma del pavelló municipal, així com la cobertura de la pista de patí. De la mateixa manera, Hernández ha apostat per crear llocs de treball amb l’atracció de noves empreses als polígons de la població. A més, segons el candidat de Més Ràpita, potser caldria que l’Ajuntament construís un pavelló firal propi, ja que l’actual depèn de Ports de la Generalitat.

D’altra banda, Hernández ha donat suport a les reivindicacions de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, i ha fet una crida a participar en la manifestació del proper 19 d’abril a Amposta. De fet, el candidat de Més Ràpita ha fet una defensa de la tradició, i s’ha compromès a fer un dia més de bous per festes, així com a recuperar la celebració dels bous a la platja.

A més de Pedro Hernández, la candidatura de Més Ràpita està formada per Ivan Subirats, Àngel Rangel, Nati Beltri, Mercè Pablo, David Reverté i Josep Carcellé, entre d’altres.

26 de març del 2015

Bel assegura que el govern de Tortosa ha assolit més d'un 91% de compliment del PAM



TORTOSA (Baix Ebre).- El govern de Tortosa assegura ha assolit un 91,73% de compliment del Pla d'Actuació Municipal (PAM) d'aquest mandat. L'alcalde, Ferran Bel, s'ha mostrat "molt satisfet" per haver aconseguit aquest alt grau d'execució en les 568 actuacions que s'han inclòs al document de treball. En concret, 457 accions ja s'han finalitzat (80,46%), 64 estan en execució i s'enllestiran en poques setmanes o mesos (11,27%), i 47 actuacions no s'han fet (8,27%). Bel ha recordat que el PAM és el full de ruta del govern municipal i que aquest es va incorporar a l’Ajuntament de Tortosa en el seu primer mandat. En aquest punt, Bel ha destacat l'elevat grau d'assoliment del PAM i ha avançat que la seua voluntat és fer-lo encara més transparent introduint-hi millores com la geolocalització i imatge.

Bel ha enumerat algunes de les actuacions que li han fet més il·lusió poder realitzar, com la restauració de la màquina del Carrilet. Quant a les actuacions que no s'han pogut concretar, i que Bel ha avançat que inclouran al PAM del pròxim mandat si tornen a governar, hi ha la construcció d'una nova piscina coberta, un dels projectes de CiU que no ha pogut executar. Quant a les actuacions de nou ingrés al PAM, és a dir, aquelles que no estaven incloses a començaments de mandat, hi destaquen el projecte de remodelació integral del pont de l'Estat, el camí del Mig, la museïtzació del refugi antiaeri, el projecte Tortosa ciutat cardioprotegida, l'accés vertical a la muralla medieval de Remolins, l'oficina de Turisme, el reglament de participació ciutadana, o la biblioteca de l'EMD de Campredó. / Canal 21 Ebre

Tortosa adquireix la casa natal de l'escultor Agustí Querol, al barri de Santa Clara



 TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa ha adquirit la casa natal de l'escultor Agustí Querol, al número 11 del carrer Pujada de Santa Clara. L'alcalde, Ferran Bel, ha avançat que la seua voluntat és recuperar la casa, rehabilitar-la i estudiar quins usos se li acabaran donant. La doctora Núria Gil i Joan Sabaté, experts ambdós en l'obra d'Agustí Querol, van posar en coneixement de l'Ajuntament l'existència d'aquesta casa que estava a la venda. En aquest sentit, Bel ha agraït a tots dos la seua col·laboració per tal d'aconseguir que aquesta casa, encara que molt deteriorada, hagi passat a ser patrimoni de la ciutat.

En el marc de la recuperació de la figura d'Agustí Querol, l'alcalde també va anunciar que l'Ajuntament rehabilitarà l'antic pedestal que l'escultor tortosí va crear com a base de l'escultura de Mossèn Sol, i que estava al col·legi de Sant Josep. La plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, actualment en fase d'urbanització integral, lluirà l'escultura i el recuperat pedestal.

Querol (1860-1909) és un dels artistes més rellevants de la seua època, representant del gust oficial de finals de segle XIX, i molt sol·licitat a la capital de l'Estat. Agustí Querol va rebre les primeres classes de Ramon Cerveto. Estudià a Barcelona i a Roma. Va obtenir medalles en exposicions internacionals de belles arts a Chicago, París, Madrid i Barcelona, així com importants encàrrecs dels ministeris espanyols. Una de les seves obres més destacades és el frontó de la Biblioteca Nacional a Madrid (1892). En tornar d'Itàlia, s'establí a Madrid, sota la protecció de Cànovas, i inicià una carrera ascendent. Així ho ha recordat Gil, qui s’ha mostrat convençuda que encara hi ha molt per treballar al voltant de la figura de Querol.

Per la seua part, Sabaté ha remarcat que la història artística de l’Ebre, especialment pel que fa a l’escultura, no s’entén sense l’obra d’Agustí Querol. Així mateix, ha afirmat que cal reivindicar la gran concentració d’escultors de rellevància que va tenir al territori.

Disqus for Marfanta