30 de novembre del 2015

El PSC i Movem Tortosa anuncien que votaran en contra del pressupost pactat per CiU i ERC


TORTOSA (Baix Ebre).- El grup municipal del PSC de Tortosa ha avançat que votarà en contra dels pressupostos de l’Ajuntament per al 2016, que es porten a aprovació en un ple extraordinari aquest dilluns a la tarda. El portaveu del PSC, Enric Roig, assegura que CiU ha presentat uns pressupostos “continuistes” que “miren cap a dins, a la maquinària burocràtica, i obliden els tortosins”. Els socialistes han denunciat que no es destinen partides per tirar endavant uns pressupostos participatius, per impulsar polítiques actives d’ocupació o per a la construcció de la nova piscina a Ferreries. També consideren que la partida per a fins socials continua sent insuficient per atendre els veïns amb més necessitats i lamenten que no hi hagi cap increment de les partides manteniment tot insistint que la ciutat està bruta. Per tot plegat, Roig ha afirmat que aquests no són els comptes que necessita Tortosa.

Per la seua banda, el grup municipal de Movem Tortosa TAMBÉ ha avançat que votarà en contra dels pressupostos. El seu portaveu, Jordi Jordan, ha afirmat que són uns pressupostos que deixen al marge la participació ciutadana, sense visió estratègica, que ho fien tot a “l’obra faraònica” del pont Estat i amb insuficients partides per al rescat social dels veïns. Jordan també ha dit que els comptes no donen prou suport financer a les tres EMD del municipi i que les societats municipals són deficitàries. En aquest punt, el portaveu de Movem Tortosa ha demanat una reorganització d’aquestes societats en una única i potent. Jordan també ha criticat el suport d’ERC als pressupostos malgrat CiU continua actuant de manera “unilateral”. / Via Canal 21 Ebre

Moció unitària per reclamar la recuperació de l’ambulància nocturna d'Amposta

 

AMPOSTA (Montsià).- Els quatre grups municipals amb representació a l'Ajuntament d'Amposta presenten al ple ordinari d’aquest dilluns a la nit una moció conjunta per demanar que no es retiri cap ambulància a les Terres de l'Ebre. La moció també reclama la recuperació d'un dels serveis nocturns d'ambulància que s'ha tret a la ciutat amb el nou concurs de transport sanitari. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, que ha presentat el contingut de la moció acompanyat de la resta de portaveus municipals, ha denunciat també “la falta de participació del món local en el procés de licitació del servei”.

La portaveu de Convergència i Unió, Isabel Ferré, confia que els escoltin per no haver de continuar reivindicant una cosa que creu que és de justícia. Per la seva banda, el portaveu dels PSC, Francesc Miró, ha destacat la unitat de tots els grups polítics de l'Ajuntament en temes com aquest. El regidor Germán Ciscar també ha posat èmfasi amb la necessitat de fer front comú. El consistori ampostí ha anunciat que donarà suport a totes les iniciatives de la Plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l'Ebre i promouran mesures en aquest sentit. / Canal 21 Ebre

El Gran Recapte d’Aliments recull 42.300 quilos a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- Una vegada més els veïns de Tortosa van mostrar la seva solidaritat amb els més necessitats. I és que van ser molts els ciutadans que van participar en el Gran Recapte d’Aliments que es va celebrar divendres i dissabte passat, i que a Tortosa ha permès recollir fins a 42.300 quilos d’aliments, 4.000 quilos més que l’any passat. Desenes de voluntaris, es van repartir pels supermercats i hipermercats per recollir els productes que donaven els ciutadans. D’altres, treballaven a ple rendiment al magatzem on s’han recollit tots els aliments que ha comprat la ciutadania.

Dissabte la tarda, el coordinador del Banc d’Aliments a les Terres de l’Ebre, Òscar Ologaray, avançava algunes xifres i destacava l’increment de participació dels ciutadans. També es va sumar a la iniciativa el mercat municipal. El president de l’Associació de Venedors del Mercat de Tortosa, Julián Montero, explicava la implicació dels paradistes per poder fer arribar productes de proximitat als que més ho necessiten. El president de Càritas Tortosa, Ismael Antó, va explicar que en aqueta ocasió participaven com a voluntaris alumnes de tres centres educatius del municipi. Antó també va agrair la resposta de la ciutadania. Els aliments recollits es faran arribar ara a Càritas i Creu Roja perquè els distribueixen entre les famílies amb menys recursos. / Canal 21 Ebre

Acomiaden 17 treballadors de la planta de Rehau a Tortosa


TORTOSA (Baix Ebre).- La multinacional alemanya Rehau, dedicada a la fabricació de polímers per al sector industrial i l’automoció, ha decidit acomiadar almenys 17 dels treballadors de la seua planta al polígon industrial Baix Ebre, de Tortosa. Els acomiadaments es van comunicar divendres passat i molts dels perjudicats van assabentar-se a través del telèfon, tot i que feia dies que se’ls havia anunciat que l’empresa volia rebaixar la plantilla en desenes de persones. Per aquest dimarts i per dimecres hi ha previstes diverses reunions de la direcció amb els treballadors. De fet, els treballadors ja saben que després de les festes de Nadal i Reis podria haver-hi més acomiadaments directes, amb la indemnització que fixa la llei. La fàbrica de Rehau a Tortosa tenia el 2012 una facturació anual d’uns 35 milions d’euros, i fins ara ocupava una plantilla d’uns 350 treballadors, tot i que havia arribat a tenir uns 400.

Rehau va obrir la seua planta de Tortosa l’any 1987, amb una quinzena de treballadors. L’última de les ampliacions de la fàbrica va fer-se just abans de l’inici de la crisi, l’any 2006. L’empresa té uns 25.000 metres quadrats edificats i també una parcel·la de 20.000 metres en què també preveia fer ampliacions. El de Tortosa és l’únic centre de producció de tot l’Estat. De fet, la multinacional va decidir instal·lar-se a la capital del Baix Ebre per la seua equidistància entre València, Barcelona i Saragossa, un fet que li permetia satisfer les comandes dels centres de producció d’Opel, Seat i Ford.

L’any 2012, el 80% de la producció de Rehau a Tortosa es destinava a l’exportació. La fàbrica se situava entre les deu primeres del grup Rehau, tant en matèria de facturació com en nombre de treballadors. En aquell moment, plantejava una ampliació de 3.000 metres quadrats de la fàbrica i la contractació de 50 treballadors més. Per això, l’anunci dels acomiadaments a la fàbrica de Tortosa ha agafat per sorpresa a la plantilla. Una situació que també ha agafat amb el peu canviat els sindicats, que fa temps que denuncien que els resulta impossible accedir a Rehau perquè no hi ha comitè d’empresa./ 

El PP de Tortosa reclama un pressupost més participatiu i estratègic

 

TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu del PP a l'Ajuntament de Tortosa, Xavier Dalmau, ha manifestat aquest dilluns el seu suport crític al pressupost municipal per al 2016, que l'equip de govern del convergent Ferran Bel preveu tirar endavant amb el suport del grup d'Esquerra. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Dalmau ha avançat que la seua posició anirà entre el vot afirmatiu i l'abstenció, ja que hi ha alguns aspectes que no convencen el grup del PP. En concret, ha dit que el pressupost és continuista, tot i que ha destacat positivament l'increment de la despesa en polítiques socials, i també que es vulga reduir l'endeutament. Però ha remarcat que Tortosa hauria de contemplar la participació ciutadana en la redacció del pressupost, així com planificar les actuacions a mig termini, a partir de l'aprovació d'un pla estratègic.

En la mateixa entrevista, Dalmau ha volgut recordar que durant el ple de pressupostos d'ara fa dos anys l'oposició en bloc va marxar del saló de sessions, per protestar per la manera com l'alcalde els estava tractant. També dit que el govern de Bel no ha buscat la complicitat dels grups de l'oposició, a excepció dels acords amb Esquerra en el marc de l'Acord de Governança Estable. Quant a les inversions, ha recordat que la partida més important és la reforma del pont de l'Estat, gràcies a una subvenció de la Diputació. A banda, una de les crítiques que farà Dalmau en el ple extraordinari d'aquest dilluns és el fet que no s'ha inclòs cap partida per a les noves piscines, encara que Bel fa una menció en la memòria del pressupost.

Quant a la partida per celebrar la consulta sobre el monument franquista de la Batalla de l'Ebre, Dalmau s'ha mostrat partidari de mantenir-lo. En aquest sentit, ha reclamat una consulta seriosa i amb garanties, en què s'incentive la participació de tota la ciutadania. De fet, el portaveu del PP també ha dit que es podria aprofitar la consulta per preguntar altres qüestions importants als veïns i veïnes del municipi.

'Excuses o solucions', article de Francesc Barbero


AQUESTS DARRERS dies ha corregut la notícia del final de la descontaminació de l’embassament de Flix. Només una apreciació: ha acabat el dragat de l’embassament, la gran muntanya de llots tòxics ja no hi és. Però encara no podem dir que l’embassament de Flix estigui del tot net. Falta depurar l’aigua que ha estat en contacte amb la muntanya de fangs: més d’un milió de metres cúbics d’aigua que trigaran encara uns mesos fins estar en condicions de ser reintegrats al riu i que estan confinats en un recinte de 160.000 metres quadrats convenientment aïllat del riu per un doble mur de palplanxes i de terra ferma per un mur de formigó. Les dos estructures sumen dos quilometres i mig de perímetre. Com aquesta, les xifres en aquest projecte han estat sempre grans. Com el cost. Amb més de 200 milions d’euros d’inversió, aquesta actuació ha estat la partida majoritària en els pressupostos de l’Estat a les Terres de l’Ebre durant els darrers anys. Això ha servit per maquillar els desastrosos números d’inversió de l’Estat a l’Ebre. Un desastre que ve de lluny. Els grans dèficits en infraestructures actuals no s’entenen sense la deixadesa inversora de força legislatures i amb governs de tots colors.

LA INVERSIÓ, a Flix, ha servit per pal·liar una part de la crisi d’ocupació, per generar noves infraestructures i per posar el comptador ambiental a zero. Aquest és el factor d’arrossegament que s’espera que facin les inversions públiques: resoldre problemes, crear ocupació i deixar el territori millor preparat pel futur. En aquesta lògica no hi haurien de cabre AVE sense passatgers i autovies buides. Encara en els pressupostos de l’any vinent hi ha una partida generosa per acabar les obres i el controvertit Pla de Restitució. Controvertit perquè només se n’ha executat una petita part i perquè va ser Flix l’excusa per demanar un seguit d’infraestructures que s’haurien de garantir a tots els municipis, es fes o no una gran obra a prop. Alguns polítics locals, amb mirada al curt termini, van arribar a posar en risc tot el projecte de descontaminació si no s’executaven prèviament obres a municipis allunyats 15 quilometres del riu. Allò tan hispà de “¿qué hay de lo mío?”. Així, d’haver-los escoltat, ara no tindríem ni les obres ni el riu net. Dit això, és evident que l’Estat ha creat un altre greuge que cal atendre i és inexcusable l’execució de les obres hidràuliques del Pla de Restitució, que en el seu dia van ser part de la solució global a l’amenaça que tenia l’Ebre de Flix fins al mar. Caldrà treballar per a que, sota cap concepte, facin cap a la llista (cada cop més llarga) d’obres pendents a l’Ebre que ara formen l’A7, les variants de l’N-420, el desdoblament ferroviari, l’extensió de les xarxes de gas i fibra...

DELS MOLTS problemes que continua tenint el nostre riu (l’etern afany transvasista, la regressió del Delta, les plagues de tot tipus) podem dir que estem a punt d’eliminar-ne un. Fa deu anys pocs crèiem que s’hauria pogut recórrer tot aquest camí. Va haver-hi un grup de gent, polítics i ambientalistes, que s’ho van creure i enlloc de buscar excuses, van buscar solucions. Lluny queden les propostes de confinar la muntanya tòxica en un sarcòfag de ciment o de desviar l’Ebre (!), com es va plantejar. Sempre la millor solució és la que beneficia més gent. Tinguem-ho present en la resta de reptes que tenim a l’Ebre...

Francesc Barbero 
és regidor de Flix i portaveu d'ERC a la Ribera d'Ebre.

‘Jo a Madrid i tu a Barcelona’, article d'Enric Roig

A TORTOSA ens trobem novament una altra situació amb nom de pel·lícula: “Jo a Madrid i tu a Barcelona”. I és que ja sabem oficialment que el Consell Nacional de CDC ha ratificat Ferran Bel com a cap de llista al Congrés per la província de Tarragona per a les properes eleccions generals del 20 de desembre. Bel, que ja ha estat senador durant la passada legislatura, mostra una vegada més la seva “passió” per Madrid.

PER SI ALGÚ no ho recorda, l’any 2006 el senyor Bel va declarar a un mitjà de comunicació: “Si sóc alcalde de Tortosa no agafaré cap altra responsabilitat política”. Res més lluny de la realitat. Recordem que també va afirmar que només es presentaria a l’alcaldia per un mandat, i ja en porta tres. I ara, a sis mesos d’iniciar aquest nou mandat, posa les seves aspiracions polítiques personals per davant de la dedicació en cos i ànima a Tortosa, anunciant que es presenta al Congrés dels Diputats.

SI BÉ EL CÀRREC de senador representa una dedicació determinada, el de diputat al Congrés en suposa molta més, tal com recentment el mateix alcalde va explicitar en una entrevista; més dedicació a la tasca parlamentària i més temps i presència a la capital, Madrid. Una capital, que l’independentisme, deL qual fan gala i bandera, amb la pretesa desconnexió d’Espanya, no entén com a seva. Si això és així, per què es presenta a les eleccions generals? Per què es preocupa més d’estar a Madrid que a Tortosa?

PERÒ ENCARA hi ha més, perquè la primera tinent d’alcalde, la senyora Roigé, és diputada al Parlament de Catalunya i, per tant, també dedica bona part del seu temps a la seva tasca a Barcelona. Ara ho fa en favor del “procés”, que no sabem cap on va, i ocupant un lloc, al Parlament de Catalunya, paradoxalment al mateix “galliner” on els de CiU deien que estaven “els diputats dissidents del PSC”.

I, MENTRESTANT, qui es dedica a Tortosa? El relat, que sona a títol de pel·lícula, “Jo a Madrid i tu a Barcelona”, evidencia que es preocupen més per les seves carreres polítiques personals que per Tortosa i, és clar, és inevitable exclamar que ‘Xeic, pos com continuen tenint Tortosa!

LA CIUTAT està bruta, deixada i no dóna una bona imatge. Ho diuen els tortosins i tortosines i els visitants i els turistes; no estem donant la bona imatge de capital territorial, de serveis, econòmica i cultural que ens pertoca. No és la ciutat de les oportunitats que hem de construir amb polítiques de creixement econòmic i creació d’ocupació per als aturats, i on tothom pugui viure dignament.

PERQUÈ ÉS EVIDENT que la tasca al servei de la política, que va més enllà de les lícites aspiracions personals, és per cuidar de la nostra ciutat, dels ciutadans i ciutadanes i per treballar per ells i pel municipi i, fins i tot anant més enllà, per la comarca i, si cal, exercint el lideratge territorial que, com a capital, en tenim el deure i l’obligació.

I EN AQUESTA LABOR està clar que un alcalde ha de poder i saber compaginar la seva tasca al capdavant d’una ciutat amb altres responsabilitats d’àmbit local o, fins i tot, nacional, que el pugui fer absentar-se de la seva ciutat temporalment, però sempre en la mesura de les seves possibilitats i sempre que representin un benefici per a la ciutat. Un clar exemple el vam tenir amb Joan Sabaté, que va saber compaginar dedicació i esforços i que, en la seva etapa d’alcalde i senador, va aconseguir, entre moltes millores, tirar endavant un projecte del qual avui en gaudim tots els tortosins i tortosines, un projecte de tots i totes, com les obres dels murs de riu i la conversió de l’antic pont del tren en via verda i pas de vianants, mitjançant un conveni amb el Ministeri de Medi Ambient, que va representar una inversió superior als 6 milions d’euros per a Tortosa.

ÉS EVIDENT que avui a Tortosa continuem estant davant d’un govern esgotat, com mesos abans de les eleccions municipals, un govern amb manca d’il·lusió com evidencien la improvisació de les seues accions de govern, sense un full de ruta (encara esperem el seu famós PAM) i, com hem vist en la confecció de les ordenances municipals i del pressupost, amb la mateixa manera de fer, sense atendre cap proposta de l’oposició, com les que ha fet el nostre grup, amb el silenci per resposta. Un pressupost on de moment res se’n sap de les piscines, o això diuen, on no hi ha mesures per la creació d’ocupació ni de promoció econòmica que tanta falta fa a Tortosa, amb tants tortosins i tortosines que hi ha sense feina. Això sí, ara amb la complicitat dels Republicans de Tortosa. Què lluny queden les paraules del senyor Monclús i de la senyora Gamundi, quan el mandat anterior es queixaven amargament de la prepotència i males formes del senyor Bel.

EL GOVERN municipal està molt més preocupat pel procés i per l’independentisme que per Tortosa, convocant plens extraordinaris per demanar la independència des del món local en lloc de dialogar i pactar amb l’oposició propostes que, entre tots i totes, puguin millorar la vida i el benestar dels nostres conciutadans, els tortosins i tortosines. Aquí és on es veu quina és la talla política de cadascú.

Enric Roig 
és el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Tortosa.

29 de novembre del 2015

Els alcaldes de Tortosa i el Perelló es manifesten a l'Arboç per exigir solucions a l'N-340

L'ARBOÇ (Baix Penedès).- Més de mig miler de persones han tallat aquest diumenge la carretera N-340 al seu pas per l’Arboç per exigir solucions a la problemàtica de la via. La solució que proposen els alcaldes del Pacte de Berà és l’aixecament immediat de barreres a l’autopista AP-7 perquè consideren que és la solució “més fàcil i immediata”. “Els problemes que tenim no es poden solucionar a llarg termini perquè la cosa ja està saturada”, ha defensat l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira. “Demanem gratuïtat perquè no hem tingut resposta del Ministeri de Foment”, ha assegurat Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla. A la manifestació hi han assistit també batlles de les Terres de l’Ebre i, en aquest sentit, Alonso ha assegurat que “ja no és el ‘Pacte de Berà’, sinó “el pacte de l’N-340”. D’altra banda, han apuntat que continuaran tallant la carretera mentre Foment no concreti una solució.

L’alcalde de Tortosa, el convergent Ferran Bel, ha  participa aquest diumenge al migdia al tall de la N-340 convocat pel Pacte de Berà a l’Arboç del Penedès. Bel ha volgut correspondre d’aquesta manera als alcaldes d’aquesta plataforma reivindicativa que fa unes setmanes van assistir al tall de la mateixa via que es va fer a Camarles. “És bo que hi pugui haver aquesta col·laboració entre els alcaldes del nord i del sud de la demarcació de Tarragona perquè tots patim una situació semblant. Cal buscar solucions a curt, i també a mitjà i llarg termini” ha indicat l’alcalde. En la seva opinió, la construcció de l’A-7 en els dos trams “ha de ser una prioritat pressupostària, i dissortadament, en els últims anys, tots els governs estatals, d’un o altre signe polític, han ignorat aquesta necessitat”. L'alcalde del Perelló, el republicà Ferran Cid, també ha participat en la manifestació. / Via ACN

Els veïns de l'N-340 no se sumen encara a la gran manifestació convocada pels alcaldes


AMPOSTA (Montsià).- El moviment veïnal de l'N-340 que cada dijous talla la carretera per demanar solucions a la sinistralitat de la via ha acordat aquest dissabte en una reunió que no se sumaran a la gran manifestació convocada pels alcaldes de les Terres de l’Ebre per l’11 de desembre. En una trobada a Amposta de representants dels veïns d’Amposta, Alcanar, el Perelló, Vinaròs i Benicarló, s’ha acordat que no donaran suport a la concentració mentre els batlles no signin el manifest que les entitats veïnals han impulsat. Segons el portaveu de la Federació d’Amposta d’Associacions de Veïns, Llorenç Navarro, “fins que no veiem el manifest signat, no ho tenim clar”. Els veïns demanen que l’única solució sigui aixecar barreres a l’AP-7 i evitar parlar de bonificacions. A més, s’ha acordat mantenir els talls a l'N-340 cada dijous i s’ha rebutjat la idea de passar-los a diumenge a la tarda.

Navarro ha demanat als batlles "que s’omplen la boca sobre la unió que hi ha al territori", que primer signin el manifest i que es reuneixin amb ells de manera formal. “Hi ha alcaldes que van” als talls dels dijous, ha reconegut el portaveu veïnal, que els ha demanat que no hi vagin “només a fer-se la foto i a lluir-se”. En aquest sentit, el portaveu de la FAAV també ha instat els alcaldes a continuar amb les reivindicacions l’endemà de les eleccions.

Un altre dels punts en què el moviment veïnal no està d’acord amb els alcaldes és amb el lema. Mentre els alcaldes apostarien per un emblema que demana “prou peatges”, els veïns volen que el seu lema “AP-7 gratuïta ja!” continuï “per sempre”. “Que s’ho creguin i vagin a màxims, com nosaltres”, ha afirmat Navarro, que també ha explicat que els veïns demanen estar presents a les reunions que els alcaldes facin a Madrid o amb la Generalitat a partir d’ara, i que també hi vagi un representant de transports. Els veïns que reclamen l’autopista gratuïta no han descartat la possibilitat d’organitzar una gran manifestació al gener.

El manifest

Al manifest es demana la gratuïtat de l’AP-7 “en tot el seu tram per a les comunitats de Catalunya i València” i rebutja “prohibicions” a la circulació de vehicles pesants per l'N-340. Finalment, el text reclama “una construcció responsable de rotondes a l'N-340” i que només es construeixin “aquelles que afavoreixin a la seguretat en les cruïlles dels punts negres” però “en cap cas per reduir la velocitat”. A més, lliguen la construcció de les rotondes a la “prèvia gratuïtat de l’AP-7 per a tots els vehicles”.

Pel que fa a les rotondes, un dels punts que podria complicar que els alcaldes signessin el manifest, Navarro ha apuntat que entendrien la construcció d’alguna glorieta, però que la desena que estan projectades “és perill”. “Si se’n necessita una sí, però sempre i quan l’autopista ja estigui oberta per a tots”, ha afirmat. / Via ACN

27 de novembre del 2015

Tortosa preveu rebaixar el preu del bitllet del transport públic fins a un 46%

 

TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa treu a licitació la concessió del servei públic de transport col·lectiu urbà de viatgers al municipi per als pròxims 15 anys. Per un import d'1,5 MEUR, el ple de dilluns iniciarà l'expedient de contractació que es podria adjudicar el pròxim mes de febrer i entrar en vigor a l'estiu. L'objectiu és fer més eficient i assequible el transport públic i, per això, s'abarateix el preu del bitllet. El bitllet senzill passarà a costar 1 euro, mentre que si es compra la targeta abonament de deu viatges sortirà per 0,85 euros. Els estudiants tenen una rebaixa en el preu del bitllet d'un 20% i cada viatge passarà a costar 0,60 euros. L'estalvi més destacat es fa pels jubilats i pensionistes amb una renda de suficiència (IRSC) inferior a 1,5 que veuran reduït el preu del bitllet en un 46% i passarà a costar 0’40 euros, i la resta de pensionistes pagaran 0’70 euros. Afectarà les línies L2 i L3, les úniques totalment urbanes, ja que l'L1 la gestiona la Generalitat perquè també arriba fins al municipi veí de Roquetes.

 A més, tal com ha explicat la primera tinent d'alcalde i responsable de Mobilitat, Meritxell Roigé, amb l'objectiu de potenciar l'ús del transport públic també s'han ampliat les dos línies urbanes amb noves parades. Pel que fa a l'L2, s'amplia el recorregut que feia pel barri de Sant Llàtzer, arribant a l'avinguda Canigó i el nou centre educatiu, per després continuar fins a l'Hospital Verge de la Cinta i el centre. Respecte l'L3 que anava al barri de Remolins, canvia el seu recorregut per endinsar-se, per primer cop, al centre històric i nucli antic, apropant el transport públic a la Biblioteca, al barri del Rastre, i també donant un servei turístic amb parades a les avançades de Sant Joan i el Parador.

En dissabtes es crea una línia nova que fusiona les dos línies urbanes en un únic recorregut. En tots els casos, s'estableix l'estació d'autobusos, al barri del Temple, com a punt de partida i final. Els horaris també s'adapten a les necessitats i al matí i fins al migdia sortiran busos cada mitja hora, mentre que a la tarda el servei es farà cada hora. Tots els vehicles es canvien i s'adapten a les necessitats del servei i seran microbusos amb capacitat per a 21 persones. Actualment, els usuaris anuals d'aquestes dos línies a Tortosa són unes 70.000 persones. / Canal 21 Ebre.

Així són els gats tigre que es crien en un centre a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- Una família tortosina ha impulsat el primer centre de cria gats tigre d’Europa. Es tracta d’una espècie de gats domèstics però amb l’aparença dels tigres de bengala i dels tigres siberians. En concret, els impulsors d’aquest ambiciós projecte, Jordi Mestre i Aaron Ondozabal, s’ocupen de la cria de toygers, de pell marró, i toygers silver, de pell grisa. En aquests moments, compten amb deu exemplars d’adults i sis cries. La raça de gats tigre va sorgir a Califòrnia fa uns 25 anys, quan una criadora de gats bengalís es va inspirar en les marques circulars dels seus gats per criar un gat domèstic amb aspecte de tigre. Per aconseguir el seu aspecte de tigre en miniatura, s’han fet encreuaments durant dues dècades de gats domèstics amb gats bengalís i gats lleopards asiàtics.

Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Mestre ha explicat com aquest negoci va sorgir ‘per casualitat’. En la mateixa entrevista, el també impulsor del projecte, Aaron Ondozábal, ha destacat que no existeixen diferències de comportament entre els gats europeus i els gats tigre. Si que hi ha, però, en el físic: el seu pelatge i les seves ratlles tan característiques. Els gats es poden escollir i comprar per internet i també visitar-los a la granja. Pràcticament el 80% dels clients són de fora de l’Estat i un 30% de les consultes són per comprar exemplars per a la criança. Només hi ha cinc llocs al món on es pot comprar un gat tigre o toyger, i estan als Estats Units, Austràlia i Anglaterra. / Canal 21 Ebre.

Josep Caparrós: 'Tots els grups han entès que aquest és el pressupost que la Ràpita necessita'



SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- L’Ajuntament de la Ràpita ha aprovat per unanimitat el pressupost municipal per al 2016, que ascendeix a 11 milions d’euros. Uns comptes que es consideren continuistes respecte a la política de contenció dels darrers anys, ja que representen una disminució del 2% en relació al pressupost d’enguany. Amb tot, el govern de la Ràpita ha volgut destacar que aquest primer pressupost del nou mandat garanteix els serveis que s’ofereixen a la ciutadania, i que també optimitza les despeses destinades a polítiques socials. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, l’alcalde de rapitenc, republicà Josep Caparrós, ha manifestat la seua satisfacció perquè la totalitat dels grups polítics de la Ràpita, tan els del govern com els de l’oposició, hagin entès que aquest és el pressupost que necessita la població.

En aquest sentit, Caparrós ha volgut agrair el suport dels grups de l’oposició, CiU i Més Ràpita, als quals els han acceptat algunes aportacions. A més, l’alcalde ha remarcat que el pressupost incorpora una partida específica per poder atendre casos d’emergència social, i que es mantenen els ajuts per al transport als universitaris i per a l’adquisició dels llibres de text. En la mateixa línia, es mantenen les subvencions a les entitats, i s’amplien els ajuts a dues associacions més, Morràpita i Ràpita Felina. A banda, el nou pressupost de la Ràpita rebaixa la ràtio d’endeutament municipal, del 28% fins al 24%.

De fet, Caparrós ha destacat que la bona situació econòmica de l’Ajuntament els ha permès fer recentment una modificació de crèdit extraordinari, per desencallar una quinzena d’inversions que pugen a més d’1,9 milions d’euros. Sobretot, això servirà per tirar endavant diversos projectes per a usos socials i esportius, a més de finançar plans d’ocupació per a la creació de llocs de treball per a persones aturades. D’altra banda, l’alcalde ha anunciat que el proper mes de desembre sortiran a concurs les obres pendents del nou auditori, un dels projectes més esperats de la Ràpita.

26 de novembre del 2015

El desè tall a l'N-340 es converteix en una crida a la participació en la gran mobilització de l'11 de desembre


L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- Mig centenar de persones han participat en el tall de trànsit a l'N-340 a l'Ametlla de Mar per exigir la gratuïtat de l'AP-7. Desafiant el vent, sostenint la pancarta amb les mans, el moviment veïnal ha secundat la desena mobilització setmanal que cada dijous convoca per reclamar al govern espanyol que aixequi les barreres. Un dels portaveus, Mario Pons, ha recordat que la carretera és "deficitària" i que per això reivindiquen la gratuïtat de l'AP-7. Tant veïns com alcaldes coincideixen en fer una crida a la participació "massiva" en la mobilització de l'11 de desembre a tots els termes municipals per on passa l'N-340 a les Terres de l'Ebre.

 Per desena setmana consecutiva, els veïns han tornat a tallar l'N-340 amb l'objectiu d'aconseguir la seva màxima reivindicació: la gratuïtat de l'AP-7 al seu pas per les Terres de l'Ebre. Asseguren que és la prioritat del territori i que l'11 de desembre es visualitzarà en la gran mobilització que es farà. La convocatòria la fan tots els alcaldes de l'N-340, conjuntament amb les Federacions de Veïns d'Amposta i Tortosa, i amb el suport anunciat de la Federació de Transportistes de Tarragona. "És molt positiu perquè anirem tots a una, i l'objectiu és cohesionar el territori", ha assegurat Mario Pons, un dels portaveus del moviment veïnal, que ha agraït als alcaldes que hagin fixat com una prioritat la gratuïtat de l'AP-7 "deixant de costat els discurs de l'autovia". "És una qüestió de prioritats per al territori", ha afegit.

En el mateix sentit s'ha expressat l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, que un cop més ha participat en el tall de carretera que s'ha fet al seu terme municipal. "El dia 11 serà la mobilització més important que es farà a les Terres de l'Ebre davant la problemàtica de l'N-340", ha manifestat Gaseni, tot afegint que és molt important "anar tots units". L'alcalde ha manifestat que el territori "no accepta més excuses" i que no poden anar esperant que passin comicis electorals perquè des del govern espanyol s'escoltin les seves reivindicacions.

El tall de trànsit d'aquest dijous també s'ha fet a Les Cases d'Alcanar (Montsià), i es tornarà a repetir el pròxim dijous 3 de desembre, a partir d'un quart de quatre de la tarda. / Via ACN

El govern de l’Ametlla de Mar explicarà als veïns que l’Ajuntament deu 47’3 milions



L'AMETLLA DE MAR (Baix Ebre).- L’equip de govern de l’Ametlla de Mar, format per Esquerra Republicana de Catalunya i Compromís per la Cala, presentarà aquest divendres als veïns l’estat dels comptes de l’Ajuntament Calero. Ho farà en una reunió informativa a les 20 hores a la sala de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa. El nou equip de govern ha calculat que l’endeutament municipal ascendeix fins als 47’3 milions d’euros. D’aquesta xifra se’n desprèn deutes bancaris i a proveïdors, tant de l’Ajuntament com de La Cala Gestió, així com els deures contrets per la gestió dels serveis municipals de l’aigua i l’enllumenat, i sentències fermes, com la del primer projecte de construcció de la residència de la gent gran. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, considera un “deute i una obligació” explicar als veïns quin ajuntament s’han trobat.

L’alcalde ha explicat que han hagut d’esperar sis mesos per poder detallar la situació perquè han hagut de realitzar una exhaustiva auditoria de la gestió feta anteriorment. Al finalitzar la conferencia, hi haurà un torn de preguntes per esclarir els dubtes que els veïns puguin tenir. Gaseni també ha avançat que la voluntat de l’equip de govern es repetir aquesta tipus de reunions informatives cada any, abans d’aprovar el pressupost municipal. / Canal 21 Ebre

Nova denúncia contra la indemnització del projecte Castor



 ALCANAR (Montsià).-La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia presentarà una denúncia davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) reclamant la suspensió urgent del reial decret del govern espanyol que autoritzava indemnitzar amb 1.350 milions d'euros la concessionària del fracassat projecte Castor. Argumenten que el pagament a Escal UGS vulnera les normes reguladores de preus, incrementant-los i traslladant el cost d'una "mala gestió" als consumidors, sense el seu consentiment, a través d'una tercera empresa, Enagás Transport. També recorden que la negociació unilateral d'aquesta operació ha deixat fora altres empreses i confereix a Enagás una posició dominant. Per tot plegat, la portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Cristina Reverter, ha demanat la suspensió del reial decret que va indemnitzar Escal UGS.

Per la seva part, el també portaveu de la PDTS, Evelio Montfort, ha assenyalat que el govern espanyol hauria d’haver computat el deute del projecte Castor com a públic, tal i com exigeix a la Generalitat, per evitar pagar uns interessos.

Des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia també han presentat tot un seguit de documentació per mostrar que a la zona del Castor hi ha més d’una falla desmentint així les declaracions que alts càrrecs i funcionaris de l’Estat han realitzat davant el jutge de Vinaròs, que només van reconèixer l’existència de la falla Amposta. / Via Canal 21 Ebre

Els sindicats demanen treballar en xarxa per frenar 'l’explotació laboral severa' al camp ebrenc



TORTOSA (Baix Ebre).- Lluitar contra l’explotació laboral severa en l’agricultura. Aquest ha estat l’objectiu de la jornada Fem Xarxa que CCOO ha celebrat aquest dijous a Tortosa. Durant la campanya de cítrics al Baix Ebre i el Montsià es poden reunir més de 6.000 temporers. Tot i que no hi ha dades oficials perquè els afectats tenen por a denunciar la seva situació laboral precària, les informacions extraoficials apunten que la majoria treballen en condicions de sobreexplotació "severa" i fins i tot en situacions que freguen "l'esclavitud". La majoria fan jornades de més de 10 hores cobrant entre 2,5 i 3 euros l'hora, lluny dels 6 euros mínims garantits per conveni, i alguns es veuen obligats a pagar per arribar al lloc de treball a una espècie de capatassos.

Així les coses, es pretén establir una xarxa de treball, amb la presència dels diferents actors de les Terres de l'Ebre, com la inspecció de treball, les institucions públiques, la policia, les entitats no governamentals, entre altres, que serveixi per fer front a aquesta situació. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha insistit en la importància d’avançar en el reconeixement dels drets laborals dels temporers també per evitar una espiral que pot acabar afectant a les condicions de treball generals del país.

Gallego també ha fet una crida a la societat perquè consumeixi aquells productes respectuosos amb els drets laborals i mediambientals en la seva producció. Només exigint aquesta qualitat, assegura, aconseguirem introduir com a societat elements de progrés que posin fi a les situacions d’explotació laboral. / Via Canal 21 Ebre

L'ANAV destinarà 150.000 euros als municipis de la Ribera d'Ebre



MÓRA D'EBRE (Ribera d'Ebre).- El ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha aprovat les bases reguladores de la concessió anual de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) per finançar les polítiques socials de l’ens comarcal i també compensar els municipis de la comarca que no poden ser beneficiaris de les subvencions estatals derivades de l’aplicació dels plans d’emergència nuclear. Una aportació que s’ha reduït a la meitat des del 2012. Malgrat tot, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, ha destacat la importancia de l’aportació de l’ANAV. Carim també va confirmar que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre vol convertir Miravet en un punt turístic comarcal, aprofitant el gran nombre de visitants que arriben fins a la població per visitar el castell. / Canal 21 Ebre.

Jarque (En Comú Podem) aposta per la gratuïtat de l’AP-7 i qüestiona la construcció de l'autovia



TORTOSA (Baix Ebre).- El candidat ebrenc de la coalició En Comú Podem, David Jarque, ha volgut remarcar aquest dijous la importància de la campanya per a les eleccions del 20 de desembre. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el també president d’Iniciativa a Tortosa ha reconegut que hi ha hagut un fort estira i arronsa amb les altres forces d’esquerres que formen part d’En Comú Podem, per garantir la presència d’ebrencs en els primers llocs de la candidatura per Tarragona, i per tant poder participar en els canvis polítics que necessita l’Estat. Segons Jarque, que finalment ocuparà el tercer lloc de la llista pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, les eleccions del 20-D són potser més importants que les catalanes del 27 de setembre. El candidat d’En Comú Podem ha recordat que el Parlament està paralitzat i que la situació de Catalunya només es pot resoldre amb una negociació amb el futur govern de l’Estat. També amb la celebració d’un referèndum, que finalment Podemos ha inclòs al seu programa electoral.

A banda, Jarque ha explicat que en els propers dies s’aprovarà el programa específic d’En Comú Podem per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Tot i així, ha avançat algunes idees marc: el tancament progressiu de les centrals nuclears, el rebuig al nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, l’oposició a la indemnització milionària pel projecte Castor, o la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries. Quant a la situació a l’N-340, Jarque ha deixat clar que la solució immediata és la gratuïtat de l’autopista AP-7, i ha posat en dubte la construcció de l’autovia A-7.

Finalment, Jarque també ha valorat el fet que l’alcalde de Tortosa siga el número 1 de Democràcia i Llibertat per Tarragona, quan Ferran Bel havia criticat la falta de dedicació de l’anterior alcalde per haver marxat al Senat. Així, ha recordat que Bel ja és senador, i que si surt com a diputat al Congrés encara tindrà més feina a Madrid. En qualsevol cas, el president local d’Iniciativa ha sentenciat que això no serà molt beneficiós per a Tortosa.

Mor l'exregidor tortosí Gaspar Ricart


TORTOSA (Baix Ebre).- El doctor Gaspar Ricart, exregidor de l’Ajuntament de Tortosa del 1995 al 2003, va morir aquest dimecres als 56 anys, a causa d’una malaltia degenerativa que patia. A més, també feia més de cinc anys que intentava recuperar-se de les seqüeles d’un accident greu de trànsit. Ricart era metge de professió i a més de regidor de l’Ajuntament havia estat president de la Fundació Privada Massís dels Ports. Va entrar al consistori com a regidor del PP l’any 1995, i l’any 1999 va formar part del govern liderat per Joan Sabaté, on va ocupar la regidoria de Festes, tot i que sobretot va destacar com a responsable de l’àrea d’Hisenda, on va impulsar el pla de sanejament de l’Ajuntament i va guanyar-se fama de bon gestor. Dos anys més tard, a causa de la polèmica pel transvasament de l’Ebre, va ser un dels regidors que va abandonar el PP, tot passant al grup mixt, al costat de Josep Maria Franquet, Ramon Cardús i Ana de Pablo. El 2003 va arribar a la gerència de la clínica L’Aliança de Tortosa, i el 2005 va ser proposat com a delegat de Sagessa a l’Ebre. L’any 2008 es va veure implicat en la investigació judicial pel cost d’unes operacions realitzades a L’Aliança durant alguns mesos del 2004, a càrrec del Servei Català de la Salut.

25 de novembre del 2015

Convergència i ERC presenten junts el pressupost de Tortosa per al 2016



TORTOSA (Baix Ebre).- L'Ajuntament de Tortosa debatrà el proper dilluns 30 de novembre, en un ple extraordinari, el projecte de Pressupost per a l'exercici 2016, els detalls del qual s'han donat a conèixer avui. L'alcalde, Ferran Bel, acompanyat del regidor d'Hisenda, Emili Lehmann, i dels portaveus dels grups municipals de CiU, Meritxell Roigé, i d'ERC, Josep Felip Monclús, han explicat els principals eixos dels primers pressupostos del nou mandat. Cal recordar que CiU, al govern, i ERC, a l'oposició, van signar el juny passat, després de les municipals del maig, un Acord de Governança Estable en base al compliment d'un seguit de punts que es reflecteixen en el present i successius pressupostos així com en el Pla d'Actuació Municipal.

El pressupost general de l'Ajuntament de Tortosa per a 2016, que inclou l'Ajuntament, Tortosa Salut, GESAT, EPEL Hospital de la Santa Creu, Tortosasport, Gumtsa, Tortosa Media, Tortosa Innova i Consorci dels Tres Reis, és de 66.532.892 euros, un 6,65% superior a l'exercici anterior. Els comptes de l'Ajuntament per a l'any vinent ascendeixen a 32.276.033 euros, un 3,69 per cent més que l'any 2015.

La recuperació i posada en valor del nucli antic continua sent un repte del nou govern municipal. En aquest àmbit s'inscriu la reforma integral del pont de l'Estat, que tindrà també uns efectes evidents en la millora de la mobilitat i la promoció de la ciutat. Aquesta és la principal inversió del pressupost, 900.000 euros, procedents d'una aportació de la Diputació de Tarragona, que s'afegeix als 300.000 euros que l'Ajuntament hi destina dins l'exercici 2015. Dins de les actuacions al centre històric de la ciutat destaca també la continuació de la recuperació urbanística del barri de Santa Clara i l'extensió a tot el nucli antic -no només a l'àmbit del PINCAT com fins ara- de la línia de subvencions per a la rehabilitació d'edificis.

El manteniment de la ciutat, en un sentit ampli, és un dels eixos del nou mandat i del present pressupost. Durant 2016 es milloraran els serveis públics de la ciutat, gràcies a la renovació i millora de contractes com el de la neteja, recollida de la brossa i el del transport públic, als quals s'ha d'afegir la recent renovació dels de l'enllumenat públic i jardineria. També s'habilita una partida per al manteniment de parcs infantils.

El pressupost 2016 constata, una vegada més, l'aposta per una administració local més descentralitzada com a eina per a una millor i més eficient prestació dels serveis públics als ciutadans. En aquest sentit, s'incrementa de manera significativa el finançament de les EMD i es recuperen partides per a inversions, per a EMD i pobles, després d'anys d'extrema dificultat. Entre aquestes, destaca el dispensari mèdic als Reguers i l'adquisició d'un edifici per a casal a Vinallop.

Quant a gestió, el govern municipal manté el repte de consolidar una administració més eficient, que ha permès reduir l'endeutament a nivells mai vistos a l'Ajuntament de Tortosa (menys del 75% a finals d'exercici), sense que això hagi suposat incrementar la pressió fiscal a la ciutadania; ans al contrari, ja que sota la premissa que "tothom ha de pagar allò que li pertoca", s'ha pogut reduir un any més el rebut de la brossa (-1%), acumulant una caiguda de l'11% en tres anys, i s'han congelat la resta de taxes, impostos i preus públic.

Entre els elements més significatius del nou pressupost de l'Ajuntament de Tortosa també destaca el manteniment i millora dels serveis adreçats als col·lectius més necessitats. En aquest àmbit s'inscriu l'increment de les aportacions a les entitats socials que treballen amb aquestes persones, s'implementa el programa del Tiquet Fresc, i s'estenen els campus i menjadors d'estiu a la resta del període no lectiu. Es manté, així mateix, l'aposta per millorar la qualitat i l'eficiència dels serveis sociosanitaris que es presten des de Tortosa Salut i Gesat. / Imatge Ajuntament de Tortosa.

'Un moment dolç', article de Josep Moragrega

SÍ, AQUESTA ÉS la sensació que com a president d’Òmnium Ebre experimento ara mateix. Venim d’un trajecte de mesos i anys intensos, però els propers dies i setmanes seran molt especials per als socis i sòcies de la nostra entitat. Dissabte 28 de novembre tindrem el goig de celebrar la cinquena edició del guardó Lo Grifonet, que enguany hem lliurat al doctor Artur Quintana i Font, en reconeixement al compromís i dedicació de la seva trajectòria vital a la cultura i la llengua catalanes en general i molt en particular a la Franja, un territori veí que forma part del nostre àmbit natural de convivència i relació. D’aquesta manera, des d’Òmnium Ebre també volem posar en relleu la vocació de terra de cruïlla d’aquest enclavament de les terres de parla catalana. Em deia el professor Manel Ollé (premi Lo Grifonet 2013) que si el doctor Quintana hagués escrit només “La llengua catalana a la Codonyera” (tema central de la seva tesi doctoral) això ja seria motiu més que suficient per merèixer tots els reconeixements que està recollint i els que vindran. Però, per sort, ha fet molt més. I no només en benefici de la llengua catalana, també de l’aragonès, de l’occità i de l’alemany.

I EL MOMENT DOLÇ es completa amb la celebració a les Terres de l’Ebre de la 65a edició de la Nit de Santa Llúcia, a Tortosa per segona vegada a la història, el divendres 11 de desembre, organitzada per Òmnium Cultural amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa. La cerimònia de lliurament dels prestigiosos premis literaris i de comunicació que s’atorguen aquella nit comptarà amb la participació de Roberto Olivan, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Albert Roig, Cecília Aymí, Carme Balagué i lo Planter, Riu en So, el Jove Cor Flumine i la Banda Municipal de Tortosa, entre altres. El bo i millor de la tradició i la modernitat de les Terres de l’Ebre s’entremesclaran sota la direcció artística de Roberto Olivan i ens projectaran com a territori a través de la gran festa anual de les lletres catalanes que serà retransmesa en directe per Televisió de Catalunya i en la que l’obra de Gerard Vergés hi tindrà un protagonisme especial. Una ocasió que hem vingut promocionant des de fa setmanes a través de tota una sèrie d’actes previs als quals s’hi han adherit entitats culturals i ajuntaments de les quatre comarques de l’Ebre que han volgut col·laborar i sumar per fer d’aquesta festa un èxit que podreu viure en directe aquells que desitgeu acompanyar-nos-hi.

UN MOMENT DOLÇ, sí, perquè posa de manifest la vitalitat de la nostra llengua, de la nostra cultura i del nostre país. I això només és una part del que fa Òmnium. I el que fa Òmnium només és una part del que fem totes les catalanes i tots els catalans. Com totes les persones al món que cerquen amb convicció un futur més just i solidari, estem dotats d’una vitalitat i d’una força individual i col·lectiva que ens garanteixen que serem capaços d’assolir tots els objectius que ens proposem com a societat, si així ho decidim la majoria i respectant els drets de la minoria. Què no és altra cosa, la democràcia.

NO ENS DESANIMARAN les pedres que anem trobant pel camí. No ens faran enrere amb les traves jurídiques ni administratives que ens vulguin interposar. No ens vinclarem davant l’ofec econòmic al que ens vulguin sotmetre. La nostra energia és la nostra voluntat de ser. Voluntat de ser lliures. No defallirem davant cap dificultat.

Josep Moragrega
és president d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre. 

La Fira del Nucli Antic de Tortosa també inclourà una exposició de clicks a l'Absis



TORTOSA (Baix Ebre).- La 8a Fira de Nadal al Nucli Antic de Tortosa comptarà enguany amb 60 paradistes de productes relacionats amb el Nadal, detalls, ornaments, pessebres, avets o gastronomia. La Fira se celebrarà del 4 al 6 de desembre entre els carrers de la Rosa, Taules Velles, plaça de la Cinta, plaça de l'Absis, Croera, Ciutat i Palau, on es podrà creuar pel recentment obert passatge del Forn de la Canonja. El president de l'Associació de Comerciants del Nucli Antic, Joan Iniesta, ha explicat que a la plaça de l'Absis es concentraran la major part de les activitats pels més menuts, amb un gran espai on tindran lloc atraccions infantils, tallers, concursos, el caga-tió de dissabte, i la xocolata de diumenge, així com una exposició dels populars "clicks" amb diferents diorames que es trobarà ubicada a la sala multiusos.

El regidor de Comerç de l’Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann, ha valorat molt positivament el fet que la fira nadalenca coincideixi amb la celebració d'una altra de les fires típiques d'aquestes dates hivernals, la Va Fira Internacional d'Avicultura de les Terres de l'Ebre, que tindrà lloc simultàniament al Pavelló Firal. Lehmann ha destacat que la mostra té una vocació comercial però també de “solidaritat i ajuda en l’apartat social”.

Per la seva part, el president de l'Associació de Veïns del Centre Històric-Nucli Antic, Josep Baubí, ha avançat que es treballa en la recuperació del carreró del Cec, més popularment conegut com el carreró de les Bruixes, per reconvertir-lo en un espai dedicat a fires de segona mà i exposicions permanents. Aquest espai públic es netejarà i es protegirà amb reixes perquè pugui ser gestionat pels veïns com un espai cultural per al barri i la ciutat. Es preveu que l'adequació estigui acabada a la primavera i que pugui ser un nou espai de la Fira de Nadal 2016. La Fira del Nucli Antic de Tortosa coincidirà amb la tradicional encesa de les llums de Nadal a la plaça de la Cinta, el divendres 4 a les 18.00 hores. / Canal 21 Ebre

Amposta busca alternatives a l’actual pavelló firal i estudia aprofitar l'antiga nau de Carrefour



AMPOSTA (Montsià).- La regidora de Turisme, Fires i Promoció Exterior d’Amposta, Joana Estévez, ha anunciat aquest dimecres que el nou govern municipal treballa en la millora de l’actual recinte firal, tot i que no descarten un canvi d’emplaçament. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Estévez ha repassat les principals novetats de la 55a Fira de mostres, que obre portes el proper 5 de desembre, i ha assenyalat que el pavelló del recinte firal Terres de l’Ebre requereix moltes millores. De fet, ha dit que Amposta necessita plantejar-se l’ampliació de la superfície coberta. La presidenta de Fira Amposta ha afegit que l’Ajuntament ha de plantejar-se fer una gran obra i reformar el pavelló actual, o bé buscar un emplaçament alternatiu que s’adapti a les necessitats de la fira. En qualsevol cas, ha deixat clar que el govern d’Amposta ja està buscant alternatives.

Segons un estudi de l’Ajuntament, solucionar els diversos problemes que té l’actual pavelló cobert podria tenir un cost d’uns quatre milions d’euros. En aquest sentit, Estévez ha confirmat que una de les opcions que s’està treballant és reaprofitar l’antiga nau de Carrefour, així com el pàrquing soterrat del complex Futuro Ciudad. La regidora ha recordat que actualment el centre comercial pertany al Banco Popular, amb qui el consistori ja està negociant.

A pocs dies de la inauguració de la Fira de Mostres, Estévez ha assenyalat que Fira Amposta es planteja organitzar altres certàmens més petits i sectorials durant aquest nou mandat. Segons la regidora, una de les opcions de noves fires que ja s’estan treballant és l’organització d’una mostra de cervesa artesana. Un esdeveniment que es faria coincidir, la primavera del 2016, amb una trobada de motos Harley-Davidson. La nova fira es podria ubicar al recinte del castell d’Amposta.

D’altra banda, Estévez ha avançat que durant el mandat se seguirà potenciant el turisme gastronòmic i d’observació d’aus, així com les potencialitats d’Amposta com a destinació turística esportiva. De la mateixa manera, la regidora ha anunciat canvis en la Festa de la Carxofa i en la Festa del Mercat a la Plaça, amb l’objectiu de millorar la promoció exterior de la ciutat d’Amposta.

El PSC de Tortosa celebra que Gómez defensi ara la construcció del nou hospital


TORTOSA (Baix Ebre).- El PSC de Tortosa ha celebrat que el director dels serveis territorials de Salut, Albert Gómez, hagi defensat ara, en declaracions al Canal 21 Ebre, la construcció del nou hospital i que parli “d’aposta personal” per fer realitat un projecte que es va gestar durant el govern progressista a la Generalitat, i que es va quedar tancat en un calaix en arribar CiU al govern. “Estem satisfets amb la decisió de millorar els accessos a l’Hospital Verge de la Cinta i també que reconegui les limitacions que té aquest espai donada la seva ubicació i d’aquí la necessitat d’un nou hospital”, ha subratllat el portaveu socialista, Enric Roig.

Per tot plegat, Roig li ha demanat que sigui consegüent amb les seves paraules i pressioni perquè la seva construcció s’inclogui ja en els propers pressupostos de la Generalitat. A més, també ha recordat que aquesta posició rectificaria el fet que tant l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, com la regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, han posat en dubte sempre la viabilitat del nou hospital, “fins i tot quan existia un pla director, un pla funcional i un concurs d’idees amb guanyador”.

Roig ha destacat també que “celebrem que ara Convergència aposti per l’equipament territorial i de referència com el nou Hospital, tal com va apostar la senyora Marina Geli, consellera de Salut durant el govern progressista, i que forma part de la formació Junts pel Si”.

24 de novembre del 2015

Els veïns denuncien als Mossos que les rotondes de l'N-340 poden entorpir el trànsit en cas d'evacuació nuclear


AMPOSTA (Montsià).- La Federació d'Associacions de Veïns d'Amposta ha presentat una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra exigint la paralització de les obres de la rotonda que el Ministeri de Foment construeix a la N-340 a l'altura del Perelló. Volen que la policia elabori un informe sobre la perillositat que en l'actual moment d'alerta de seguretat poden suposar talls de trànsit derivats de les actuacions en una "via d'evacuació principal" en cas d'atemptat a les nuclears. També demanen als Mossos si existeix algun informe sobre la idoneïtat de la construcció d'una desena de rotondes més al tram ebrenc de la N-340, atès que poden alentir la velocitat del trànsit si s'haguessin d'efectuar evacuacions.

L'anunci d'afectacions al trànsit els pròxims dies 25 i 26 de novembre per les obres de la rotonda del Perelló –inicialment, amb restricció als camions que no podran circular per la intersecció entre la N-340 i la TV-3022- ha portat a la Federació ampostina a presentar la denúncia aquest dimarts al migdia davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Amposta, segons ha explicat a l'ACN el seu president, Llorenç Navarro. Volen que aquesta denúncia arribi als jutjats perquè adoptin mesures al respecte.

"Volem que es paralitzi l'obra de forma immediata", ha assegurat el mateix Navarro. Els veïns volen saber si consta –i, en cas contrari, reclamen que es redacti- algun informe previ dels Mossos sobre la perillositat que, en l'hipotètic cas d'atac o accident, poden tenir possibles talls en el trànsit per les obres en l'actual context de nivell d'alerta 4 de seguretat a tot l'Estat espanyol, i reforçat a l'entorn d'instal·lacions crítiques com les nuclears. "Si hagués un atemptat a Ascó o Vandellòs, per evacuar per la N-340 estaria tallada", ha avisat, tot recordant que la carretera és una via d'evacuació del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA).

La Federació fa extensiu el requeriment sobre l'existència d'informes previs sobre la seguretat de la N-340 com a via d'emergència també respecte les altres cinc rotondes projectades de forma imminent així com les cinc més addicionals previstes en el tram ebrenc, dins del pla posat en marxa pel Ministeri de Foment per reduir la sinistralitat i l'alta densitat de trànsit, especialment pesant, de la N-340. "En 66 quilòmetres, onze rotondes. Al projecte de memòria de construcció posa que l'objectiu és reduir la velocitat. Si vols reduir la velocitat en un lloc quan passa una desgràcia vols sortir per cames i portes pressa... Espero que si aquell dia posen el radar puguem pagar les denúncies", ha tancat Navarro.

Així serà l'exposició que commemora el centenari del vapor Anita



TORTOSA (Baix Ebre).- Aquest 2015 fa cent anys de l'avarament del vapor Anita, la darrera embarcació d'aquest tipus que va circular aigües amunt i avall de l'Ebre, i que una riuada va enfonsar l'any 1937. Aquesta embarcació ha esdevingut una icona contemporània gairebé "mítica" que es va construir als tallers Sales de Tortosa. L'efemèride ha estat aprofitada per l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el Museu de les Terres de l'Ebre i els serveis territorials de Cultura per difondre tota la informació coneguda de la història d'aquest vaixell i també d'una època on la indústria naviliera i els ports fluvials es reivindicaven. Es farà a través d’una exposició itinerant que s’inaugura divendres al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.

L’exposició vol oferir una visió conjunta i actualitzada del que es coneix i del que va representar el vapor en seu moment i alhora incidirà en un dels aspectes més identitaris de les Terres de l’Ebre: la navegabilitat fluvial. El director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, ha explicat que l’exposició estarà formada per fotografies procedents de fons públics i també privats, majoritàriament inèdites i un maqueta de dos metres. A més, s’hi exposaran objectes i documents originals.

Per la seva part, l’antropòloga del Museu de les Terres de l’Ebre, Carme Queralt, ha destacat el lligam de l’Anita amb el sector industrial i la seva evolució a principis del segle XX. El primer vapor que va navegar pel riu, l'“Ebro”, ho va fer el 1855. Des d’aleshores i fins a l’any 1937 van navegar per l’Ebre 26 vapors. L’exposició es podrà veure al Palau Oliver de Boteller de Tortosa fins al 26 de febrer. / Via Canal 21 Ebre

Indignació al nucli antic de Tortosa pel tancament de l'oficina de Catalunya Caixa



TORTOSA (Baix Ebre).- L’Associació de Veïns del Nucli Antic de Tortosa considera una presa de pèl l’anunci del tancament de l’oficina de Catalunya Caixa del carrer del Vall. A l’estiu, l’oficina va tancar durant tot el mes d’agost per vacances. Un fet que s’ha anat repetint els darrers anys. Però ara el tancament és definitiu. A partir del proper 14 de desembre, els clients de Catalunya Caixa dels barris de Remolins i el Nucli Antic s’hauran de desplaçar a la l’oficina de la plaça Alfons XII, o bé als barris de Ferreries o el Temple, per fer les seves gestions. El president de l’Associació de Veïns del Nucli Antic, Josep Baubí, afirma que els veïns se senten enganyats. En aquest sentit, Baubí ha convidat als clients de Catalunya Caixa a reflexionar si cal continuar confiant amb una entitat que els ha pres el pèl. / Via Canal 21 Ebre 

L’Ajuntament de Tortosa obre a la circulació la renovada plaça Mossèn Sol



TORTOSA (Baix Ebre).- L’Ajuntament de Tortosa ha obert aquest dimarts al trànsit la plaça Mossèn Sol, al barri del Rastre, una vegada finalitzada la instal·lació de mobiliari urbà i la senyalitació viària. També ha quedat instal·lada l’escultura del beat Mossèn Sol, feta per Angel Acosta, sobre la peanya recuperada i restaurada que l’escultor Agustí Querol va dissenyar a començaments de segle XX. La nova plaça inclou 17 estacionaments per a vehicles en zona verda, reservats per a residents, i la circulació serà amb prioritat invertida. Un dels aspectes més rellevants d’aquesta obra, una de les últimes del Pincat, és la recuperació i posada en valor d’un tram de la muralla del segle XIV, que creua de manera longitudinal la plaça./ Imatge Ajuntament de Tortosa.

Gonell defensa que era necessari el pacte PSC-ERC al COPATE


SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja i expresident del COPATE, Joan Castor Gonell, ha afirmat aquest dimarts que Convergència no és qui per donar lliçons de lleialtat al PSC. En el marc per la polèmica al voltant del nou pacte entre Esquerra i el PSC per governar el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, Gonell ha recordat que ell, quan va ser nomenat president, es va sentir utilitzat per Convergència en el conflicte amb Esquerra, sobretot arran de la situació local a Deltebre que després es va traslladar al macroconsorci.

Gonell ha reconegut que era cert que hi havia un acord entre CiU i PSC per governar el COPATE durant quatre anys, però ha afegit que els socialistes han preferit trencar-lo en benefici del conjunt del territori i traduint també els pactes per governar els consells comarcals del Montsià i del Baix Ebre. De fet, ha recordat que en l’anterior mandat els socialistes també es van sentir “menyspreats”, quan Convergència va pactar als dos consells amb el PP quan encara tenien una reunió pendent amb el PSC. En qualsevol cas, Gonell ha reiterat que el COPATE és una eina molt necessària per a l’Ebre, i ha lamentat que ara hi haja alcaldes de Convergència que per una “rabieta” política estiguen amenaçant de no delegar les competències al consorci.

Trens Dignes confirma la rebaixa de tarifes a partir de l’1 de gener



TORTOSA (Baix Ebre).- Els tècnics del departament de Territori i Sostenibilitat han confirmat a la Plataforma Trens Dignes que a partir de l’1 de gener es rebaixaran les tarifes dels trens a les Terres de l’Ebre. Ha estat en el transcurs de la primera taula tècnica que, representants de la plataforma, del govern al territori i tècnics de la Generalitat, han dut a terme aquest dimarts a l'IDECE. La representant de la mesa de partits polítics que ha coordinat la reunió, Imma Juan, ha destacat que una de les reivindicacions de Trems Dignes tindrà resposta.

Des del departament de Territori també s'han compromès a estudiar les solucions a la falta de freqüències ferroviàries durant el matí a la R15 i, sobretot, al vespre a la R16. Des de Trens Dignes han demanat un comboi nou que operi a partir de quarts de nou o la prolongació del servei d'alguns trens de la línia del Camp de Tarragona que estan aturats en aquest horari. La portaveu de la Plataforma Trens Dignes, Montse Castellà, ha explicat els problemes que genera la manca de servei en determinades hores.

La Plataforma Trens Dignes també ha reclamat que posi ordre al servei d’autobusos a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, on operen diverses empreses i no totes apliquen el descompte de la T-10/120. Una altra de les reivindicacions de Trens Dignes ha estat l’arribada al territori de combois 449 i no de les unitats 447 remodelades. / Via Canal 21 Ebre.

La Ràpita reclama a l'Estat que pagui els ajuts per les vedes biològiques



SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià).- El sector pesquer de Catalunya i el País Valencià no ha cobrat els ajuts per les vedes biològiques fetes durant el 2014 i 2015. El govern espanyol ha obert la convocatòria dels fons europeus aquest mes de novembre i es nega a pagar, amb efectes retroactius, les aturades ja fetes, que en el cas de la Confraria Verge del Carme podrien representar uns 300.000 euros anuals. Els fons europeus marítims i pesquers són vigents pel període 2014-2020 però el govern espanyol no ha obert la convocatòria fins el passat 17 de novembre. Malgrat que el Ministeri va anunciar que pagaria 15 dies, enlloc dels 30 acordats, ara ha assegurat que no abonarà els ajuts per les aturades biològiques ja fetes durant el 2014 i 2015. El president de la Confraria de la Verge del Carme de la Ràpita i president de la Federació provincial de Confraries de Tarragona, Eusebi Rosales, assegura que si el govern espanyol hagués obert la convocatòria dels ajuts “quan tocava” haguessin pogut cobrar les vedes biològiques.

Per al 2016, el Ministeri obliga a fer vedes d'un mes com a mínim però només es finançaran 15 dies. En concret, es proposa el mes de febrer al nord de Catalunya i fins a Vilanova i la Geltrú, i el mes de juny des de Tarragona i fins a Castelló. Una proposta que tampoc ha agradat gens el sector perquè deixarà una llarga zona sense peix al mateix temps.

Rosales ha recordat que la demarcació de Tarragona i el nord de Castelló fan, voluntàriament, dos mesos de veda malgrat cobrar-ne un, i ha assegurat que, des de fa 25 anys, que es paguen les aturades biològiques "mai" havien tingut cap problema. Segons ha explicat Rosales, fins ara els ho abonava el departament d'Agricultura de la Generalitat però ara ve directament del Ministeri. L’Ajuntament de la Ràpita ha impulsat una moció on es reclama a l'Estat que es paguin aquests ajuts pendents. L'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, considera un "atac frontal" al sector pesquer la decisió del govern espanyol de no pagar els ajuts per les vedes ja fetes, i ha reclamat el suport de tots els ajuntaments de municipis amb embarcacions pesqueres.

La moció reclama, d'una banda, un nou pla de vedes per a les diferents modalitats pesqueres, reconeixent la mesura com a "molt efectiva" pel manteniment del recurs pesquer. Així mateix, la proposta sol·licita a la Secretaria General de Pesca del Ministeri que es pugui sufragar retroactivament l'ajut corresponent per les vedes. / Canal 21 Ebre

L’Ebre reclamarà una Catalunya lliure de violència masclista amb un acte unitari a Tortosa



TORTOSA (Baix Ebre).- L’Institut Català de les Dones, l’Ajuntament de Tortosa i el Consell Comarcal del Baix Ebre celebren aquest dimecres, 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. L’acte institucional tindrà lloc a partir de les set del vespre a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, i inclourà la lectura del manifest unitari a càrrec del cantant Joan Rovira, a més d’una representació teatral relacionada amb la violència masclista, a càrrec del Grup de Teatre Municipal de Tortosa. Així ho ha explicat aquest dimarts la coordinadora de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre, Carme Valls, durant una entrevista a Canal 21 Ebre. Valls també ha volgut detallar el significat del lema de la diada d’enguany, ‘Construïm una Catalunya lliure de violència masclista’. Segons ha assenyalat, la violència masclista no hauria de cabre en el nou país que es vol construir.

Gonell afirma que Salut ha traspasat 'línies roges’ amb les retallades de les ambulàncies a l'Ebre



SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell, ha afirmat aquest dimarts que Salut ha traspassat “línies roges” amb el nou desplegament del transport sanitari urgent a les Terres de l’Ebre. Gonell ha recordat que Sant Jaume és un dels pobles més afectats per les retallades en les ambulàncies nocturnes, ja que perd el servei durant 12 hores. Així, ha advertit que això també afecta altres nuclis com l’EMD dels Muntells, la urbanització d’Eucaliptus i Poble Nou del Delta, que també depèn de l’ambulància nocturna d’Amposta que també s’ha suprimit. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Gonell ha recordat que fa més de quatre anys que Sant Jaume es va quedar sense l’atenció continuada a les nits, i que el compromís de Salut era mantenir l’ambulància nocturna. Segons l’alcalde, sembla que Salut ha oblidat el seu compromís, i que vulga seguir retallant als llocs en què ja va retallar.

Per tant, Gonell ha dit que aquestes retallades del servei afecten una zona important de la comarca del Montsià. A més, ha recordat que l’ambulància de Sant Jaume d’Enveja també suplia les urgències que li corresponien a la de Deltebre. En aquest sentit, l’alcalde ha rebutjat l’argument de Salut que l’ambulància de Deltebre és a només tres minuts de Sant Jaume d’Enveja, a través del pont Lo Passador. Gonell ha dit que no es tracta d’una qüestió de proximitat, sinó de falta de servei.

En aquesta línia, l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja ha dit que no cal esperar a que hi haja una desgràcia per rectificar el desplegament actual. Gonell ha reiterat el seu suport a la plataforma Salvem les Ambulàncies a les Terres de l’Ebre, i s’ha mostrat partidari del diàleg amb el govern català. Així, ha dit que ha estat en contacte amb el director territorial de Salut, Albert Gómez. De fet, ha instat la Generalitat a recuperar l’ambulància nocturna de Sant Jaume, a partir de la bossa d’hores disponibles que, segons Salut, té la nova empresa adjudicatària per corregir deficiències i els problemes més greus en el servei.

23 de novembre del 2015

Del Potro nega cap relació entre la injecció de gas i els terratrèmols del Castor



 VINARÒS (Baix Maestrat).- El president de la concessionària del magatzem Castor, Recaredo del Potro, ha rebutjat que hi hagi relació directa entre la crisi sísmica que va afectar el sud de les Terres de l'Ebre i el nord de Castelló i les injeccions de gas matalàs que es feien en aquell moment al magatzem submarí. Tot i els informes oficials de 2014 que certifiquen aquesta correlació, Del Potro ha defensat davant del jutge que es tracta d'una "sismicitat natural" i una coincidència "curiosa". El president d’ESCAL UGS ha declarat aquest dilluns als jutjats de Vinaròs en el marc de les diligències prèvies pel cas Castor. A primera hora del matí, el responsable de l’empresa ha entrat als jutjats per una porta secundària per esquivar els mitjans de comunicació i també els membres de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia que s’havien concentrat davant les portes del jutjat per rebre’l amb una gran xiulada. Sí que l’han escridassat en acabar de declarar, quant ha sortit per la porta principal somrient. Un dels portaveus de la Plataforma, Joan Ferrando, ha afirmat que del Potro no només ha enganyat el territori i la seva ciutadania amb llocs de feina que no han arribat, sinó que a més els ha generat un gran problema.

El president d'ESCAL UGS ha reconegut aquest dilluns que l'Observatori de l'Ebre va advertir-los de l'increment de la sismicitat a l'inici d'aquest episodi i ha assegurat que, per aquest motiu, es van rebaixar els cabals de gas tot i mantenir el volum previst. Però des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia insisteixen que ja existia un informe previ de l'Observatori, fet l'any 2005, que alertava de la necessitat d'estudiar quin era el risc sísmic, que podia afectar la costa de l'Ebre i el nord de Castelló, abans d'autoritzar l'activitat.

D’altra banda, Ferrando ha recordat que aquest proper 2016 els usuaris del servei de gas començaran a pagar a través del seus rebuts la indemnització de 1.400 euros a l’empresa concessionària del magatzem de gas Castor.

Aquest dilluns la companyia Enagás ha informat que està enllestint el procés d'hibernació del magatzem subterrani Castor amb el segellat dels pous. Segons detalla, han conclòs els treballs d'inertització i, actualment, ja no hi ha gas a la superfície, ni a la plataforma, ni al gasoducte, ni a les instal·lacions de terra. A hores d'ara, s'està acabant el segellat dels dotze pous d'emmagatzematge, amb la instal·lació en cadascun d'ells dos peces mecàniques d'acer, addicionals a les dos vàlvules que ja hi ha. / Via Canal 21 Ebre.

ERC condiciona l’acord amb CiU al pressupost i el nou PAM de Tortosa

 

TORTOSA (Baix Ebre).- El portaveu d’Esquerra a Tortosa, Josep Felip Monclús, ha anunciat aquest dilluns que els republicans decidiran a finals d’any si ratifiquen l’Acord de Governança Estable que van signar amb CiU després de les eleccions municipals. De fet, Monclús ha assenyalat que encara no han decidit si la seua valoració serà abans o després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Tot i així, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el portaveu republicà ha detallat que s’esperen a tenir aprovat el pressupost municipal per al 2016, per comprovar si hi ha reflectits els principals acords de l’Acord de Governança Estable. De la mateixa manera, també haurien de quedar recollits en el nou Pla d’Acció Municipal (PAM) per als propers quatre anys, que els grups de CiU i ERC ja han començat a redactar.

Monclús ha afirmat que potser a principi d’any tornaran a parlar de la possible entrada d’ERC al govern municipal. Segons ha afegit, la relació entre Esquerra i Convergència és fluïda. A més, ha destacat que si tot el que estan parlant acaba plasmat al PAM i en el pressupost, el grau de compliment de l’Acord de Governança Estable seria del 100%. El portaveu d’ERC ha parlat de màxima participació ciutadana i transparència; d’un pla local d’ocupació, i de mesures socials com l’aplicació del programa tiquet fresc per als més necessitats. També ha recordat que els republicans exigeixen la reforma integral del pont de l’Estat, una actuació que s’executarà amb el pressupost del 2016.

Finalment, Monclús ha valorat la decisió de Ferran Bel de ser cap de llista de Democràcia i Llibertat per la demarcació de Tarragona. El portaveu d’Esquerra ha recordat que Bel ha estat senador, tot i que va dir que no ho faria, i ha assenyalat que ser diputat al Congrés encara suposarà més feina. Monclús, però, ha dit que espera que això siga pel bé de Tortosa, i ha dit que només el temps dirà si és compatible que Bel siga alcalde i diputat al Congrés dels Diputats.

En la mateixa entrevista, Monclús ha dit que la pregunta de la consulta sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre, que encara no s’ha acabat de redactar, deixarà molt clara quina és l’opinió de la ciutadania. En qualsevol cas, ha afegit que la posició d’Esquerra davant de la futura consulta seguirà sent la retirada del monument.

Monclús acusa Gómez de fer ‘electoralisme’ 

Monclús ha celebrat que el director dels serveis territorials de Salut afirmés divendres que cal construir el nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre, entre Tortosa i Roquetes. Però el portaveu d’Esquerra a Tortosa ha acusat Albert Gómez de fer electoralisme, tenint en compte que Salut no va incloure en el pressupost del 2015 de la Generalitat els diners necessaris per començar a redactar el projecte del nou hospital. Segons Monclús, caldrien uns 12 milions per a la redacció del projecte de l’hospital, que l’any 2010 es calculava que podria costar uns 120 milions.

El Gran Recapte de Tortosa encara necessita 100 voluntaris



TORTOSA (Baix Ebre).- El director de Càritas Interparroquial, Ismael Antó, ha explicat aquest dilluns que encara falten un centenar de voluntaris per completar tots els torns previstos a Tortosa per al Gran Recapte d’Aliments que tindrà lloc els propers 27 i 29 de novembre. Antó ha detallat que tots els supermercats de Tortosa, així com el mercat municipal i alguns establiments dels pobles del municipi, col·laboren en el Gran Recapte, amb el qual enguany s’espera poder superar les 40 tones d’aliments. Sobretot, es necessiten llegums cuits, llaunes de peix en conserva, oli, tomàquet fregit, llet, cacau en pols, sucre, galetes, productes higiènics i pasta. A banda, Antó ha destacat que enguany el magatzem on se centralitzarà el Gran Recapte estarà ubicat a l’avinguda Felip Pedrell de Remolins. El director de Càritas ha afegit que ara hi ha uns 400 voluntaris, però que encara caldrien un centenar més.

La 55a Fira de Mostres d'Amposta serà gratuïta



AMPOSTA (Montsià).- La Fira de Mostres d’Amposta serà gratuïta. Aquesta és la principal novetat de la 55a edició del certamen firal que se celebrarà del 5 al 8 de desembre. La Fira de Mostres comptarà amb un centenar d'expositors, 40% dels quals nous, repartits en un recinte firal interior de 5.000 metres quadrats i un d'exterior de 25.000 metres quadrats. Quant a la gratuïtat de l’entrada, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha recordat que els republicans feia anys que ho reclamava des de l’oposició, ja que consideren que la recaptació “no és substancial” i “no hi ha necessitat de mantenir-la”.

La Fira de Mostres s'inaugurarà dissabte 5 de desembre a les dotze del migdia de la mà del president de la Cambra Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregas, com a representant de l'entitat que presideix i que és l'expositor més antic que té la fira. Tomàs ha dit que el nou equip de govern d’Esquerra Amposta ja volgut fer un reconeixement als expositors, ja que són ells els que fan realitat la mostra, i també fugir de la politització de l’acte.

Una altra de les novetats d'enguany és l'horari, que serà d'onze del matí a dues de la tarda i de quatre de la tarda a les nou de la nit. La regidora de Fires i presidenta de Fira Amposta, Joana Estévez, ha explicat que aprofitant el fet que la fira romandrà tancada als migdies, el col·lectiu de cuina del municipi prepararà menús especials de fira.

La Fira de Mostres va acompanyada d'un programa d'actes paral·lels, que arrancarà el divendres 4 amb una xerrada sobre eficiència energètica a l'auditori municipal. El diumenge 6 serà el Dia de la Comarca, que enguany estarà protagonitzat per Sant Jaume d'Enveja. També diumenge hi ha previst la trobada de plaques de cava, per a la qual s'ha editat una ampolla de cava amb etiquetatge especial. Dilluns 7 de desembre serà el dia del xiquet, amb l'entrada a les atraccions a preus populars i també dilluns tindrà lloc el tradicional concurs de paelles. Un altre acte destacat que s'ha programat en el marc de la Fira de Mostres són les audicions de cant per trobar diferents cantants per a la sarsuela de la Festa del Mercat a la Plaça del 2016.

El cartell d'enguany, fet amb la tècnica d'estampació i on es poden veure quatre espais diferenciats amb el pont penjant, un tractor, una fulla i una ovella, és obra de l'exalumne de l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta, Ruben Planas. / Via Canal 21 Ebre.

Roger Pedret i Carme Valls, portaveus de Demòcrates de Catalunya a les Terres de l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- Demòcrates de Catalunya va celebrar aquest diumenge el Congrés Fundacional de la Regió de les Terres de l’Ebre, en un acte al Centre Cívic de Ferreries, a Tortosa. Es tracta del primer comitè regional que s’ha format a Catalunya amb l’objectiu de “vetllar per un partit transparent, assembleari i compromès amb el territori, amb la llibertat i amb la independència de Catalunya”. Alguns dels compromisos que van manifestat durant l’acte són la lluita per una societat més justa i solidària, una economia responsable i “una política en la qual s’aprengui a escoltar, reflexionar i actuar amb prudència però amb decisió”.

 Al congrés hi ha assistit diversos membres del Comitè Nacional Demòcrata, entre ells els portaveus Antoni Castellà i Assumpció Laïlla. Castellà va insistir en la importància que tenen les Terres de l’Ebre per a Catalunya, tot insistint que volen una “igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans” amb una aposta clara pel reequilibri territorial. En l’assemblea també hi van participar tots els voluntaris demòcrates ebrencs que van votar el manifest de compromís amb el territori, i es van escollir els portaveus regionals que seran Roger Pedret i Carme Valls, actual coordinadora de l’Institut Català de les Dones a l’Ebre. Ambdós van assegurar que vetllaran “per la gent, la cultura pròpia i les tradicions”. Via Canal 21 Ebre

22 de novembre del 2015

Més de 250 veïns de les Terres de l’Ebre es manifesten i reclamen un servei d’ambulàncies digne


SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià).- Entre 250 i 300 veïns de les Terres de l’Ebre s’han manifestat aquest diumenge a Sant Jaume d’Enveja per reclamar un servei digne d’ambulàncies a la zona. La plataforma Salvem les Ambulàncies, que ha convocat la protesta, denuncia la reducció d’alguns serveis assistencials, totalment o parcial, a Sant Jaume d’Enveja, l’Ametlla de Mar, Amposta, Móra d’Ebre, Xerta i Batea. Els membres de l’entitat han reclamat reunions amb els responsables de Salut al territori i exigeixen que se celebrin consultes als municipis afectats per “preguntar si el poble hi està d’acord”. Un dels membres de ‘Salvem les ambulàncies’, Artur Giménez, ha apuntat que la problemàtica s’agreuja perquè “les infraestructures tampoc són bones al territori” i “costa arribar”. “En cas d’urgència, si estàs a 20 minuts no passa res, però en cas d’emergència et jugues la vida de les persones”, ha afirmat Giménez.

Dimarts passat es va fer efectiu el canvi de l’empresa adjudicatària del servei d’ambulàncies a les Terres de l’Ebre, UTE Egara, que ha tret l’ambulància de Suport Vital Avançat (SVA) intermèdia a Sant Jaume d’Enveja (Montsià), l’única que opera al municipi en un torn de dotze hores per la nit. També es traurà una SVA a Amposta (Montsià) de les dues que operen actualment de nit. A Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) es passarà de tenir una ambulància SVA medicalitzada, on assisteix un metge, a una intermèdia, en la qual només hi ha una infermera i un tècnic. En aquest sentit, Giménez s’ha queixat que, al Delta, només queda l’ambulància a Deltebre (Baix Ebre). Això ha fet que, de retruc, altres municipis de la comarca, com l’Ampolla, s’hagin vist afectats perquè els seus vehicles sanitaris han hagut de desplaçar-se a Deltebre perquè la d’allà ja estava cobrint un servei a un altre municipi afectat.

Finalment, l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) passarà a tenir un Vehicle d’Intervenció Ràpida que actuarà a tot el territori i deixarà de tenir una ambulància SVA medicalitzada. Al VIR hi viatja un metge i un tècnic que ofereixen assistència àgil en casos d’urgència però no permet traslladar el malalt perquè no hi ha llitera. “Està bé, però no pot substituir una ambulància”, ha dit Giménez, que ha recordat que les retallades se sumen a les de ja fa temps, quan es va retirar cobertura a Batea (Terra Alta) i Xerta (Baix Ebre). El membre de la plataforma ha assegurat que no li consta que s’hagin de retirar més ambulàncies al territori.



La reducció d’assistència, que els municipis hauran de resoldre compartint ambulàncies, se suma l'entrebanc en infraestructures que pateix el territori. “Hi ha molts pobles on només hi ha carreteres comarcals i costa arribar”, ha explicat Giménez, que ha lamentat que estan “contents” amb els vehicles nous i amb la tecnologia però que no servirà de res “si no la fem arribar a temps”, “sobretot a aquestes poblacions llunyanes on han tret les ambulàncies”. “Per sort no hem de lamentar cap desgràcia, però creiem que això no hauria de passar”, ha afirmat el membre de Salvem les Ambulàncies.

Abans d’aquesta gran manifestació, on també hi han participat alguns dels alcaldes de poblacions afectades, la plataforma ja havia recollit 10.000 firmes a través de Change.org. Malgrat tot, encara no han mantingut una reunió amb els responsables de Salut de les Terres de l’Ebre i la Generalitat de Catalunya, tal com demanen. “Esperem que ho reconsiderin, que vegin que demanar que ens tornin el que ens han tret és una petició justa”, ha assegurat Giménez. / ACN / Imatge Ràdio Ebre Cadena SER

Els alcaldes de l'N-340 convoquen una gran manifestació per a l'11 de desembre amb el suport de veïns i transportistes


L'ALDEA (Baix Ebre).- L'11 de desembre a la tarda els vuit alcaldes de l'N-340 tallaran simultàniament la carretera al seu municipi. Ho faran amb el suport del moviment veïnal que porta nou setmanes tallant l'N-340, liderat per la Federació d'Associacions de Veïns d'Amposta, i el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa. També s'uniran a la protesta, amb alguna acció encara per concretar, els transportistes de la Federació Empresarial d'Auto Transport (FEAT) a Tarragona. Tot i les mocions aprovades i les reunions amb les administracions, els alcaldes s'han cansat i redueixen les seves peticions a una: la gratuïtat immediata de l'AP-7. Amb aquesta decisió s'alineen amb el moviment veïnal i aparquen la resta de propostes. 

Amb aquesta decisió es posa punt i final a les diferents alternatives i propostes que es venien treballant en diversos fronts veïnals i institucionals, des de fa dos mesos, i que havien confós i dividit el moviment per acabar amb la sinistralitat de l'N-340 que va començar el 12 de setembre amb una primera manifestació que, ja d'inici, va provocar la confrontació de veïns i alcaldes.

Tot i que aquest dijous el moviment veïnal, liderat per al Federació d'Associacions de Veïns d'Amposta, va aixecar la veu contra la falta de suports als talls setmanals per part dels alcaldes, els batlles han explicat que les relacions són positives entre totes les parts i treballaran per coordinar aquesta acció de l'11 de desembre "tots plegats". "Es hi juguem molt i hem de fer una cosa coordinada i el més unitària possible perquè se'ns escolti. Si no anem units, no ens en sortirem. Estem vivint moments que necessitem que se'n prengui nota", ha reclamat l'alcalde de l'Ametlla de Mar.

Per a Gaseni, les crítiques rebudes són una mostra de la preocupació que existeix entre els veïns i ha aprofitat per agrair al moviment veïnal que "hagin aguantat la flama" d'aquesta lluita durant les últimes aquestes setmanes. "Estem tots d'acord que mentre no hi hagi solucions viàries per a les Terres de l'Ebre no podem estar amb l'ai al cor per si a un veí que surt a l'N-340 li pugui passar alguna cosa", ha lamentat. "Tenint una postura unitària és molt útil donar un missatge de territori", ha afegit.

Vuit talls simultanis i la intervenció dels camions
De moment, els alcaldes han explicat que promouran, per a l'11 de desembre, a les 15:00 hores, vuit talls simultanis a l'N-340, en els seus termes municipals. Les properes setmanes s'acabarà de concretar amb les transportistes l'acció que impulsarà la FEAT per complementar aquesta gran mobilització a la carretera. L'objectiu és "fer alguna cosa que faci que tothom s'adoni de la problemàtica que hi ha aquí baix a l'N-340", ha assenyalat Gaseni. No es descarta que els camioners i vehicles pesants puguin fer alguna reivindicació, paral·lelament, a la mateixa hora i el mateix dia, però en altres punts de la xarxa viària ebrenca.

L'alcalde de l'Ametlla de Mar, com a portaveu de la resta d'alcaldes ebrencs de l'N-340 , Jordi Gaseni, ha explicat que no desisteixen de continuar exigint l'alliberament de peatges a l'autopista perquè és "el que queda" de la moció que van presentar. En concret, un cop descartades les bonificacions per al trànsit pesant i el transport intern com a mesura immediata, i a l'espera que es reprengui la construcció de l'autovia A-7, els batlles han decidit centrar els seus esforços en la darrera de les seves exigències que no és altra que la gratuïta de l'AP-7 mentre no hi hagi una via ràpida alternativa al territori./ Via ACN.

20 de novembre del 2015

Gómez aposta per construir el nou hospital de Terres de l’Ebre, tot i el pla de mobilitat del Verge de la Cinta




TORTOSA (Baix Ebre).- Albert Gómez ha desenterrat aquest divendres el projecte del nou hospital de les Terres de l’Ebre, que havia de construir-se entre Tortosa i Roquetes, al pla parcial de la Farinera. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el director territorial de Salut ha explicat que la Generalitat està treballant en la redacció d’un pla de mobilitat per millorar els accessos a l’actual Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Però ha deixat clar que la seua aposta personal és la recuperació del projecte del nou hospital de referència per al territori, amb més tecnologia i amb una millor ubicació. Gómez ha assenyalat que la muntanya on hi ha l’hospital Verge de la Cinta és una limitació, i que la presència de muralles és un altre condicionant important. De fet, el director de Salut ha fet una comparació entre la situació de l’hospital i la necessitat de fer gratuïta l’autopista AP-7 mentre no estiga feta l’autovia A-7. És a dir, resoldre ara els problemes d’accés però sense oblidar que el territori necessita un altre hospital.

Segons Gómez, "qui oblidés la construcció del nou hospital no estaria defensant les Terres de l’Ebre". De fet, sobre el fet que el govern de CiU l’havia deixat al calaix, el director de Salut ha argumentat que els problemes pressupostaris de la Generalitat van frenar la construcció del nou hospital, i ha volgut culpar el govern espanyol de la situació.

Tot i així, Gómez ha deixat clar que el pla de mobilitat per millorar l’accés al Verge de la Cinta tirarà endavant, i que és un tema que s’està liderant directament des de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre. D’altra banda, el director de Salut també ha confirmat l’inici de les obres del nou CAP de Roquetes, després d’un retard a causa de problemes tècnics. Segons Gómez, la construcció avançarà molt durant el 2016, i amb el nou CAP d’Amposta serà una de les actuacions més importants de Salut al territori.

Gómez també ha dit que Salut estudiarà si és possible reobrir el CAP de Móra la Nova a les nits, tal i com reclamen els veïns i l’Ajuntament de la població.

Disqus for Marfanta